Molt bona tarda, quan són dos quarts de deu del vespre,
benvinguts al nom Vinguéssim Històries.
Molt bona tarda, un bon vespre, Manel Magí.
Vespre, vespre.
Vespre, vespre.
I també, com és habitual a la nostra cinquena temporada,
la Sílvia García, el control tècnic,
que més endavant sentireu, no?, també col·laborant.
Sí, perquè avui tenim un patrocinador també del programa.
Amb la secció d'avui fa 100 anys a Tarragona.
Aviso a tota la nostra audiència, l'Audiència de Tarragona Ràdio,
que avui el Manel ve una mica nerviós a l'inici del programa
perquè acaba de llegir a la premsa digital
que possiblement el senyor Aznar serà vicepresident del Real Madrid.
Si guanyen les eleccions.
Sí, guanyen les eleccions.
I això pot fracturar una mica l'evolució del nostre programa,
perquè ve dels nervis ja.
No, home, com que també parlarem d'un tema una mica combatiu,
potser m'anirà bé.
Sí? Doncs perfecte.
Benvinguts al No en Vinguéssim Històries.
No en Vinguéssim Històries, aquesta setmana...
Com és habitual, comencem el programa amb dues efemèrides comentades,
una que fa relació al Partit Nacionalsocialista Alemany
i una altra a Josep Verdi.
El nostre monogràfic avui dedicat, com ha dit el Manel,
una mica bèl·lic, en aquest cas,
la relació que poden arribar a tenir al segle IX vikings
i habitants de l'Àndalus.
Ja ho sabrem d'aquí breus minuts.
Com és habitual, curiositats.
Avui fa 100 anys a Tarragona, notícies i...
I prou.
I prou.
I segurament la Sílvia ens entrarà la sintonia final
i, com dient-nos, tanqueu la paradeta.
Benvinguts.
Afemèrides.
Tal dia com avui, de l'any 1901, moria Giuseppe Verdi,
considerat, compositor italià,
considerat com el més gran operista d'Itàlia
en la seva extensa vida artística,
el va dur de l'òpera italiana del romanticisme inicial,
doncs més o menys establert per Rossini, Bellini, Donizetti, etc.,
cap al verisme dels seus successors.
Una de les seves obres més importants està signada l'any 1842
amb el títol de Nabucco,
en la qual emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia
com a al·lusió a la Itàlia del seu temps.
Una Itàlia dividida i dominada
i el públic en aquesta obra
va veure com el celebre passatge coral de Va Pensiero
un autèntic manifest nacionalista
i és que la figura de Giuseppe Verdi
no es pot separar del moviment nacionalista
de la creació de l'estat italià.
Així va esdevenir com a principal figura musical del Risorgimento
i a la vegada com a un veritable símbol polític.
Dels seus inicis així més o menys en drames romàntics
va evolucionar cap a un estil més ric en recursos orquestrals
i passat en drames que tendien cap al realisme
i altres obres importants també d'aquest autor italià
que moria tal dia com avui de l'any 1901
són Rigoletto, Il Trovatore o La Traviata.
I també el 27 de gener de l'any 1923
el partit nacionalista alemany
o partit nazi
celebrava el seu primer congrés.
Feia tres anys que s'havia fundat este partit
just quan va acabar la Primera Guerra Mundial
i aquell 1923 ja comptava amb uns 20.000 militants.
La situació crítica que vivia l'Alemanya
d'aquella postguerra, de la postguerra de la Primera Guerra Mundial
va ser un caldo de cultiu
on un partit radical com el nazi podia créixer amb força.
Ja amb Hitler com a líder destacat
aquell mateix 1923
concretament uns mesos després, el 8 de novembre
els militants nazis van intentar un cop d'estat
el conegut com a Puig de la Cerveceria, a Múnich
que fracassaria acabaria amb Hitler
i els seus principals col·laboradors en garjolats.
Els nazis tardarien encara 10 anys en fer-se amb el poder.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
I com és habitual en el nostre monogràfic
ens desplacem enrere amb el temps, en aquest cas al segle nou,
si no recordem malament.
Sí, perquè desplaçar-se cap avant en el temps
seria història-ficció o seria...?
Bé, seria gairebé impossible, igual que desplaçar-se cap enrere amb el temps.
Bé, impossible potser no, d'aquí uns anys, no se sap.
Però bé, el segle nou, en concret a l'Àndalus,
és a dir, les terres dominades pels musulmans a la península ibèrica,
però els nostres protagonistes, ben bé,
el protagonista principal no són els regnes cristians del nord de la península.
No, precisament.
Explica.
La gent que va aparèixer de cop i potser per això van tindre tant d'èxit.
Sí.
I és que els pobles vikings es van fer famosos,
sobretot i a partir de finals del segle vuitè.
Crec, si no recordo malament, que el primer atac documentat
és a la zona d'Anglaterra, a l'Índix Farne, al voltant de l'any 792.
Si no recordo malament, l'any passat van fer un monogràfic
sobre també el setge de París i com van atacar el riu Sena
i bona part de l'actual territori francès.
Doncs la península ibèrica tampoc se'n va alliberar dels atacs vikings.
Tot i que hi ha algunes interpretacions,
us podria interpretar el que diuen algunes cròniques
que parlarien d'un primer atac viking abans
ja al voltant de l'any 750.
I també altres relats musulmans parlen de finals del segle vuitè
de la seva presència, teòricament, a Astúries,
al servei del rei Alfonso del Cas.
La primera prova realment validada
o autentificada pels historiadors
parla de l'any 844,
quan es produeix la primera incursió vikinga
documentada a la península ibèrica.
Incursions que eren per quedar-se
o incursions més entreses com una ràxia,
un atac sorpresa ràpid.
Era un atac sorpresa d'anar rapinyant,
d'anar agafant botí i marxar ràpidament,
abans no vinguessin exercits més poderosos
que els poguessin plantar a batalla.
Evidentment, quan venien d'Escandinàvia,
el primer lloc, quan van arribar, va ser
els reines cristians del nord de la franja cantàbrica.
Així, les cròniques cristianes sobre el fet
que són molt breus, molt escuetes,
s'alimiten a explicar que el 31 de juliol d'aquell 844
les naus vikingues van arribar a les costes asturianes,
a Gijón concretament,
i que posteriorment van sequejar l'aldea de Clúnia,
l'actual Corunya,
sent derrotats posteriorment per les tropes del rei Ramiro I,
les quals van cremar, diuen aquestes cròniques,
prop de 60 naus,
obligant els supervivents a fugir cap al sud.
Aquesta victòria cristiana, però,
o si més no a la magnitud de la mateixa,
és desmentida pels relats musulmans del mateix any,
ja que, tres setmanes després,
ja es parla d'un atac,
d'una flota de més de 100 naus,
només 20 dies més tard,
a la ciutat de Lisboa,
on els vikings s'hi van enfrontar durant tres dies
a les tropes del governador de la ciutat,
un senyor anomenat guap,
Allah Ben Hassam,
que els va obligar a reembarcar i a continuar el viatge
cap al sud, cap a les costes andaluses.
Ben Hassam va alertar
tot seguit a l'emir Abderramar II,
que s'estava produint uns atacs
de gent que venien pel mar,
i Abderramar II,
l'emir,
va ordenar immediatament
enviar missatgers
als governadors de les costes del sud
alertant de la presència dels vikings,
els quals els musulmans
anomenaven matxús.
Matxús,
que és una paraula que es podria traduir
com idolatres o adoradors del foc.
Així, el 19 de setembre,
la flota Matxús,
va desembarcar a prop de Sidònia
i conquerien el port de Cádiz.
Però el gruix de la flota va continuar navegant
remuntant el riu Guadalquivir,
on van establir una base
a l'illa fluvial de
i ha girat quiptio.
Jo tinc una pregunta.
No sé si la respondres més endavant.
Però bé, són...
Sí, van amb vaixell,
això està clar,
però un mateix tipus de vaixell
que els serveix per navegar
per l'Atlàntic,
pel Mediterrani,
per un riu.
Per un riu,
o sigui, per un mar,
per un riu,
i fins i tot per terra.
I per terra.
Per terra l'agafaven al coll.
Quines eren les característiques
d'aquest vaixell tan lleuger
o tan adaptable?
Aquests vaixells,
anomenats dràquars,
eren uns vaixells
que tenien molt poc calat,
aprenes un metre,
o sigui, en un metre d'aigua
ja podien navegar,
que pesaven molt poc
i que, com dic,
podien...
Home, grans travesies,
per exemple,
a Amèrica,
directament des de la península,
com el que va fer Colón,
potser no haguéssim pogut fer.
Però sí,
sempre a prop de la costa.
I sempre a prop de la costa.
I anaven fent cabotatge,
sí,
l'obligació de cabotatge
a prop de les costes
i llavors no tenien cap problema
per remuntar els rius
i, com dic,
si feia falta...
si s'acabava el riu,
continuaven a peu.
Sí, sí.
En el barc o al coll
fins que trobaven
un altre corrent d'aigua.
En el barc o al coll,
no ho sé.
Sí, sí, sí.
Per terra també els transportaven.
Sí, sí.
No ho veus si feia falta.
Molt bé, molt bé.
De fet, a París,
crec recordar que ho vam fer
quan ho vas...
Sí, sí.
...a tothomonogràfic.
Doncs bé,
establits en esta illa,
l'actual Isla Menor
de Guadalquivir,
una illa que encara existís,
van estar tres dies
reorganitzant-se
i després quatre naus
van avançar-se
a la resta de la flota.
Arribant el 30 de setembre
a Quara,
l'actual Còria del Rió,
que va ser completament arrasada
i els seus habitants assassinats.
A continuació,
es van dirigir
a la ciutat de Tablada,
on se'ls van enfrontar
tropes musulmanes
que van ser derrotades.
I el 3 d'octubre
ja van caure sobre Sevilla,
que havia estat
parcialment evacuada,
bona part de la població
havia fugit cap a Carmona
o les muntanyes properes,
i no van trobar cap oposició.
Per tant,
els víquings van entrar a la ciutat
i la van saquejar
durant una setmana.
Els sevillans
que no van poder fugir,
imagina't-ho.
O bé van ser assassinats
o bé capturats
com a presoners.
El 10 d'octubre,
els víquings
van tornar a l'illa,
a la illa major,
a la illa de Yazirat,
Quiptil,
per deixar lloc segur
el gran botí
que havien aconseguit
i van tornar després
a Sevilla.
Abans d'arribar-hi,
els va barrar el pas
un nou exerci musulmà
que en moltes presses
havia reunit l'emir
Abdur-Ramah II,
però no van aconseguir
parar els víquings.
Finalment,
el 1 de novembre,
Abdur-Ramah II
va aconseguir
reocupar Sevilla
portant que viures
per als supervivents.
Els víquings, però,
es van fer força tablada,
fins on van ser perseguits
per un nou exerci musulmà
ja molt més poderós,
això sí,
perquè havien arribat
moltes tropes
provenents
que havien vingut
a tota marxa
des del nord de la península,
des de la marca superior.
I així,
el 2 de novembre,
ja van aconseguir
derrotar per primer cop
els víquings.
Algunes fonts àrabs,
a referir-se
al nombre de morts
causats als pirates
del nord,
parlen,
saps de quanta gent, Jordi?
No, no ho sé.
Saps que sempre s'inflen, no?
Les victòries, normalment?
Sí, sí.
Doncs parlen de 20.000 morts.
20.000?
És una xifra brutalment exagerada.
Pels dos bàndols, no?
No, no, només de víquings.
Va.
Altra xifra
parla d'uns 1.500 víquings morts
i segurament també és
una xifra exagerada.
Sí, com sigui,
sí, és veritat
que els van derrotar
i els víquings
s'hi van anar retirant
però sense deixar
d'anar saquejant.
I els retirats
atacs per terra
del reforçament.
Sí, digui.
Sense...
Bueno, seguien saquejant
també, suposo que
si no ven per sobreviure.
Ah, a la fugida també.
Perquè...
Necessitaven mitjar...
Si els vaixells
eren molt lleugests
suposo que no portaven
espais per càrrega
d'aliments
o per càrrega de...
O el mínim.
De cabres
o el que fos.
O el mínim.
Anaven recollint.
Sí, vivien el dia a dia.
Vivien el dia a dia.
Era com anar al súper
doncs anaven a devastar
el poble que es trobaven
al costat
i requisaven
el que els feia falta.
Finalment
atacats per terra
a més a més
per la cavalleria musulmana
i també va arribar
una flota musulmana
de 15 vaixells
i els víquings
decidixen fugir
a Niebla
i d'allí
d'altre cop
van enfilar les costes
cap al nord
o sigui
van marxar.
Sorprèn
veure com una flota
de només
d'un centenar
de petits vaixells
d'aquests dràquers
Home, no més.
A mi em faria por, eh?
Sí, però
sent homes
100 petits vaixells
Quants víquings
podien anar per vaixells?
40 o 50 persones?
No ho sé
l'únic referència visual
és de viqui el vikingo
i crec que no serveix.
I no n'haven tant, no?
Crec que no serveix, no?
Doncs bé
estaríem parlant
d'un exèrcit
de 4 o 5 mil homes
com a molt
i
a més a més
a milers
de quilòmetres
de les seves bases
de partida
o sigui
sense cap possibilitat
de rebre
habitualment
o reforços
en cas de derrota
com
aquesta gent
són capaços
d'amenaçar seriosament
tota una potència
com era
l'Emirat de Córdoba
mitjans del segle IX
baixaven el seu èxit
els viquings
primer l'element sorpresa
se presentaven
d'una manera
molt ràpida
i no donava temps
al país atacat
a organitzar
perquè organitzar
un exèrcit
tampoc no es qüestia
dos dies
baixés
i augès
es devien moure
molt ràpidament
també pel riu
molt de pressa
tant per mar
com per riu
ells mateixos
eren conscients
que el factor decisiu
per la seva victòria
era l'efecte sorpresa
sí
perquè si desembarcaven
es trobaven un exèrcit
ben plantat
en cavalleria
i tot
suposo que
les possibilitats
eren més minces
per tant
l'element sorpresa
sobretot
com tu dius
per la mobilitat
dels seus vaixells
era el que els permetia
atacar
i guanyar fàcilment
els llocs
que atacaven
aquest atac
de l'any 844
va tenir immediates
conseqüències
que ara comentem
Abdaramant Segova
va ordenar
en primer lloc
aprenes un mes després
el desembre
d'aquell mateix any
la construcció
d'unes dresanes
a Sevilla
per a construir
una nova
i molt més
poderosa flota
per defensar-se
i de fet
aquesta flota
després serviria
al propi
Emirat de Còrdoba
no només
per defensar-se
sinó també
per restablir
unes fortíssimes
relacions comercials
en tot el nord d'Àfrica
o sigui
ho va utilitzar
també
pel comerç
per posar
gent experimentada
en aquesta flota
se van reclutar
homes de mar
de totes les costes
de l'Àndalus
oferint-nos
bons sous
o sigui
mariners
experimentats
per tant
tenien ja
una flota
per defensar-se
en cas
d'un nou atall
a més a més
van situar
sentineles
per tota la costa
i a la ciutat
de Sevilla
que com vam dir
havia estat
arrasada
van decidir
aixecar
una gran muralla
de pedra
seguint el model
de les muralles
romanes
com a curiositat
també cal esmentar
que fruit
d'esta arranja
vikinga
un petit nombre
de vikings
es van convertir
a l'islam
i es van establir
presoners
possiblement
presoners
o el que fos
van decidir
quedar
hi havia musulmans
alts
rossos
amb trenes
segurament
si eren poca gent
suposo que es van dir
que va més clar
però sí
i es van establir
a les proximitats
de Sevilla
i es parla
que es dedicaven
a la cria
de bestiar
i a la fabricació
de formatges
14 anys després
d'aquell
primer atac
i destructiu atac
que tenim documentat
les costes peninsulars
van patir una segona onada
d'atacs
dels pirates del nord
van tornar a atacar
primer les costes
dels regnes cristians
Galícia
concretament
on van ser
derrotats
per les tropes
del comte Pedro
tal com nada
la nomenada
crònica d'Albelda
llavors els vikings
van posar
altre cop
rum
cap al sud
amb una flota
de 62 naus
però l'emirat cordobès
s'havia preparat bé
com hem dit
per fer front
a una nova amenaça
i alguns vaixells
de la flota
d'Abderrama II
estaven patrullant
contínuament
per les costes
atlàntiques
i arribant fins i tot
al golf de Vizcaya
i una d'aquestes esquadres
musulmanes
va avistar
les dos naus
vikingues
d'avantguarda
i les va pressar
a les costes
d'Algarve
l'alarma del nou atac
va ser donada
i quan el gruix
de la nova flota vikinga
va arribar
al Guadalquivir
no van poder desembarcar
a sabentar-se'n
que un poderós exèrcit
musulmàs
dirigia cap a ells
en ordre d'atacar
van haver de marxar
fins als jazires
allí sí
van cremar la mesquita
i de nou
van haver de fugir ràpidament
per la presència
de més tropes musulmanes
llavors
es van dividir
en tres parts
una va marxar
seguint la costa
Andalusa
i se sap
que a l'actual
Múrcia
van fer una incursió
a Orihuela
una altra
es va dirigir
cap a les costes
del Marroc
saquejant la ciutat
d'Anacur
on van fer
molts presoners
i la resta
de vaixells
van anar cap a les balears
on també van fer
més destrosses
allí es van reunificar
de nou
la flota
i de les balears
van enfialar
de nou cap a la península
on van remuntar
el riu Ebre
el que dèiem abans
de remuntar
però la Guadalquivir
l'havien remuntat
hasta Sevilla
que potser hi ha
no sé
un centenar de quilòmetres
o així
però l'Ebre
el van remuntar
fins Pamplona
Pamplona
a Navarra
o sigui que
són 700
potser
600
no t'ho sabries especificar
però l'Ebre
són uns 900
crec
compta uns 600 quilòmetres
aproximadament
van arribar a Pamplona
i a més a més
van fer presoner
el rei García I
Iñigues
rei de Pamplona
que no va ser alliberat
fins que no es va pagar
un rescat
de diverses desenes
de milers
de sous d'or
això ho feien moltament
agafar prisioners
i demanar rescat
us podeu imaginar
la poca consistència
dels estats
d'aquella època
que no podien evitar
que una flota
de vaixells
enemics
i els remuntés
un riu
500 quilòmetres
tranquil·lament
sense que ningú
els pogués
impedir el pas
aquella seria
la darrera incursió
vikinga
a la península
del segle IX
o almenys
que estigui documentada
després
la flota vikinga
aquesta mateixa
que va remuntar
l'Ebre
va continuar
la ratxa
que per les costes
del sud de França
penetrant
per les boques
del Rodan
i arrasant Nimes
Arles
o Valens
i d'allí
al nord d'Itàlia
on si no recordo malament
van destruir
la ciutat de Luna
i d'ahir
es perd la pista
anys més tard
concretament
l'any 960
l'any 966
o l'any 1016
se van produint
nous atacs
menys importants
o que almenys
les cròniques
ho documenten
o en parlen menys
però ja en dates
en aquestes dates
els atacants
ja no provenien
d'Escandinàvia
sinó de la regió
de Normandia
però això
això ja és una altra història
no en vinguis
amb històries
curiositats
i seguim
a l'edat mitjana
i és que
si comencem
a fer un llistat
de quins invents
d'època medieval
ens han fet
la vida més fàcil
doncs el llistat
seria
força llarg
bé
Anel
t'anava a preguntar
si podries viure
sense ulleres
la veritat és que sí
perquè no em portes
però et veus
menjant sense forquilla
ficant uns pantalons
una camisa
sense botons
escrivint
damunt d'un altre suport
que no sigui el paper
per exemple
no
digues que no
sisplau
home
no
doncs bé
hi ha tota una sèrie
d'invents
o novetats
que van aparèixer
durant l'edat mitjana
com per exemple
les ulleres
la forquilla
els botons
el riotge mecànic
altres que també
van ajudar
al futur
gairebé immediat
posterior a l'edat mitjana
com per exemple
la brúixola
i el timó
del veixell
que van
sense ell
segurament no s'hauria arribat
tampoc
a Amèrica
altres que procedien
de la Xina
i que l'islam
també va fer arribar
cap a l'Europa medieval
com per exemple
la pòlvora
i el paper
després també
pel temps lliure
van aparèixer
els escacs
o les cartes
els naipers
i després també
un invent
que segurament
en el seu moment
no va donar
va ser important
com per exemple
la impremta
que va ajudar
a difondre
la cultura
l'educació
etcètera
però també
hem d'arribar
a pensar
que la majoria
de la població
era analfabeta
i per molt
que hi haguessin llibres
durant les primeres dècades
segurament resultaven
una mica inútils
per la majoria
de la població
Jordi
reflexió
i avui en dia
sí
avui en dia
no cal comentar
no comentem res més
la impremta
per acabar
avui fa cent anys
a Tarragona
avui fa cent anys
a Tarragona
van passar moltes coses
Jordi
saps que a vegades
hi ha dies que dius
bueno fa cent anys
se van morir
de fàstics
d'avorriment
perquè no passava res
avui van passar coses
a més a més
tindrem un patrocinador
que és un xerlatan
de l'època
el senyor Hooker
ja veuràs
Hooker
sí
Hooker
en John Lee Hooker
en John Lee Hooker
pot ser sí
aquest hivern
que estem passant ara
el 2009
és un hivern duret
que hi ha nevades
hi ha vent
doncs de fenòmens
meteorològics
extrems
o una mica destacats
també n'hi havia
en l'any 1909
molt bé
això ens ho constata
al diari
diari de Tarragona
diari de Tarragona
l'any 1909
27 de gener de l'any 1909
diu
la nevada ha sido copiosa
en tota la montaña
de la provincia de Tarragona
de l'Érida
bajaron ayer
cubiertos de nieve
los coches de los trenes
de Espluga
o sigui
el Espluga
de Francolí
nos dicen
que continua nevando
habiendo sobre los campos
palmo y medio
de nieve
hay que perder
la cullita
no home no
año de nieve
año de Viena
en esta época
suposo que
de Viena
y més noticias
diu
ayer por indisposición
de una de las principales partes
de la compañía
se suspendieron
en el teatro principal
las funciones anunciadas
esta noche
a las 7 menos cuarto
habrá sección
Bermud
poniéndose escena
en escena
en la zarzuela
El amigo del alma
además de la película
hecha exprofeso
para esta obra
y que tanto
ha llamado
la atención
del público
que asiste
al elegante coliseo
de la Rambla
de San Carlos
la actual
Rambla Bella
se exhibirán
otras
otras películas
de verdadero interés
y también
una otra noticia
que también
dicen
fenómenica
de crítica
l'edifici
de la Chartres
está abandonado
ahora
dicen que
se quedan
en la escuela
de idiomas
pero continúa
abandonado
y vive
gente
perdida
ahora
de la ventada
molts vidres
se han trencat
o sea
un edifici
un desastre
una vergonya
para la ciudad
fa cent años
no era tan desastre
porque era la fábrica
del Corsair 3
y digo el següent
desde hace dos noches
aparece iluminada
la esfera del reloj
que los padres cartujos
tienen en la torre
de su fábrica
mejora que es de aplaudir
pues resulta
en beneficio
del vecindario
en una época
en que no había
gaire reloj
de pulsera
no
pero de los que
es portaban penjados
y una otra noticia
pero no acaban
digo allá reunióse
la junta de damas
de la tómbola
de caridad
al objeto de tractar
de la distribución
de los fondos
que han recaudado
no habiéndose adoptado
ningún acuerdo definitivo
no obstante
como tenía noticia
de que a causa
de enfermedad
existían entre los desvalidos
de esta ciudad
casos verdaderamente
apremiantes
una comisión de señoras
visitó algunas casas
necesitadas
repartiendo 75 pesetas
en partes iguales
a los siguientes pobres
P.N
que vivía
al carregasómetro 32
J.A
cartera de Castellón
39
y
39
primera
y T.A
que vivía
a la plaça
Ripoll
10
segunda
es decir
coincidían
en el clima
más o menos
también
fred
y también
la crisis
también
la crisis
y
curioso
sí
o sea que en 100 años
las cosas
no han cambiado
y el nuestro patrocinador
el señor
Hooker
aquí tenemos
el doctor
Hooker
comencemos
al doctor
Hooker
de Londres
tiene un sentido visual
anormalmente desarrollado
que le permite percibir
los cuerpos gaseosos
y fluidos
ve a las personas
como envueltas
en una mano de gas
coloreado
que varía de matices
según la naturaleza
de los pensamientos
del sujeto
asegura el extraordinario
observador
finalmente que los objetos
que rodean al sujeto
pensante
se penetran
y saturan
de dichos fluidos
coloreados
y por este medio
puede conocerse
el carácter
de las personas
sin más que tener
en la mano
algún papel
donde acaben
de escribir
el doctor Hooker
de Londres
patrocina
el No en Vinguis Amistàries
Notícies
i abans de les notícies
un petit incís
potser
és un patrocinador
més apte
pel boira
del nostre company
Alex
igual sí
un senyor que veu
doncs
aures
jo anava a dir-vos
que no m'ho veig
tan extraordinari
jo a tu Jordi
et veig així
d'un color
vermell
gris
no no vermell
un color vermell
això és el conyac
que mos hem fotut
abans
si no m'havies de crear aigua
i Roberto
te quiero cariño
de la setmana passada
et veig un color blau
eh
no sé
blau
a veure si mos tindrà
que patrocinar
no blau cel
papa pitufo
no no
és l'aura
ah l'aura
és l'aura
ah molt bé
amo a l'aura
jo
ah no és una altra cosa
Jordi
Jordi
matem-ho
talla talla
bueno
jo porto aquí
un parell de notícies
també amb molta aura positiva
molt bé
la setmana passada
ja vaig parlar d'esta
el que passa és que
com que el temps
mos se tirava damunt
doncs
segueix parlant
i no t'enrotlles
parlava d'una excavació arqueològica
que
i ara ho podré explicar tranquil·lament
ha posat
el descobert
calla
a la localitat murciana
de Carabaca de la Cruz
i que han trobat allí
doncs bé
l'enterrament prehistòric
amb major nombre de cossos
localitzats fins ara
a la península
se tracta de les restes
de 1.300 individus
de totes les classes
socials
i edats
destaca que un 30%
són nens
o nenes
i la cronologia
la cronologia
parla d'un període
d'enterraments
continuats
d'uns 400 anys
aproximadament
entre els anys
2.400
i 2.000 abans de Cris
l'època de l'edat
de cobre
o calcolític
les persones enterrades
haurien viscut
en un poblat
molt proper
amb una població
esta poblata
estimada
d'unes 60
a 70 persones
els arqueòlegs
destaquen
l'excepcionalitat
del descobriment
pel fet que es podrà estudiar
tota una població
prehistòrica
sencera
i no una part
o una determinada
classe social
ja que els enterraments
perteneixen
a persones
de totes les classes
i normalment
es troben
separats
per classes
a més a més
és una seqüència
d'edat
que permetrà analitzar
desenes de generacions
estem parlant
d'uns 400 anys
que es podrà analitzar
l'edat
les causes
de la mort
l'edat
en què van morir
les causes
de la mort
d'una aldea
calcolítica
sencera
durant 400 anys
així com la dieta
o trets
antropomètrics
les universitats
de València
Granada
i l'Autònoma
i la Complutència
de Madrid
col·laboraran
en l'estudi
se va fer
este descobriment
per casualitat
s'estaven construint
una promoció
d'habitatges
i es va localitzar
este cementeri
que era una cova
d'uns 8 metres
de diàmetre
on els cadàvers
es col·locaven
al voltant
de les parets
en posició
flexionada
amb els braços
sobre el tòrax
el que passa és que quan enterraven més gent
anaven desfent
els ossos
els anaven apilant
i només els últims cadàvers
són els que estan sencers
els que van enterrar
a més a més
han descobert
també cadàvers
de 50 gossos
així com peces
realment espectaculars
com un punxó de coure
encastat en un os de gos
un punyol metàl·lic
de 32 centímetres
de longitud
diferents peces de ceràmica
o unes
50 làmines
de ciletro
o sigui
un descobriment
realment espectacular
frena
frena
també
a la ciutat de Màlaga
i seguim amb morts
fa ja
en darrer de les excavacions
s'havia trobat
una fossa
comuna
amb nou individus
aleshores
en el seu moment
es va decidir
ampliar l'excavació
i fa poques hores
hem trobat la següent notícia
a la premsa digital
i és que sota el mercat
del Carmen a Màlaga
prop del mar
abans era barri mariner
al barri del Perxel
doncs
sembla ser que
igual que bona part
de la península
ibèrica
a finals del segle XV
hi va haver
una epidèmia
de peste negre
i ara s'ha trobat
una nova fossa
amb 24 restes humanes
la majoria d'ells
són habitants
d'aquella zona
en el seu moment
doncs
un barri pescador
tots els esquelets
han aparegut amuntegats
uns damunt dels altres
i
sembla ser pels estudis
degut a les hèrnies
que s'ha
bé
a l'estudi dels ossos
etcètera
les hèrnies
les infeccions musculars
els ossos trencats
detectats
etcètera
veu
que l'investigació
s'està comprovant
que eren
són cossos
de persones sotmeses
o que van estar sotmeses
a treballs molt durs
doncs
una evidència
de la peste negra
de finals del 19
ai de finals del 15
a la ciutat de Màlaga
molts morts avui eh Jordi
sí
masses
i els que queden
sí
i això s'acaba
ja la Núria
i tant no
la Sílvia
targeta groga
portaré una capsa
de bombons la setmana que ve
Sílvia
i jo com em dic
Joan
Joan
molt bé
jo vull una altra
molt bé
adeu-siau
fins aquí
una setmana
sí
no vinguis amb històries
m'has descol·locat
Manel
adeu-siau
adeu-siau