A Tarragona Ràdio...
Il·lusió, ambició, amor, odi, solidaritat.
Un programa a càrrec dels alumnes de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili.
Però el teu encar especial és que sempre em fa reure.
Per reure, la veritat és que no tinc molta, jo, molta gama.
Jo, normalment, em llevo la 33.
És molt gran, que és l'únic que veig.
I jo?
O sea, que hay un guiri que dice que era un pollo,
pero que el pollo está de Irlanda.
¿No hay aquí? ¿No hay pollo de Irlanda?
A ràdio, un programa que fan a RAC1.
De boles a primeres, deixeu-me dir que estic profundament emocional
perquè hagueu convidat aquesta política tan estupenda
i tan sensacionalista.
Lo millor que hi ha d'humor és Polònia, no?
Ja ho he demostrat, soc el primer president guapo de la Generalitat.
Gràcies.
Un aplaudiment per mi.
Un aplaudiment.
Però són allà a Madrid, amb cada una que, francament, fan riure.
Apoyaré la reforma de l'Estatut de Catalunya
que apruebe el Parlamento de Catalunya.
Tots els alcaldes me'n fa gràcia.
Tenen una casa molt gran i prometen, prometen i després no fan res.
Jo crec que la gent comença a percebre aquesta sensació
que la ciutat està més endreçada.
A mi això, de gràcia cap, tot em fa pena.
Crec riure si es plora amb una conferència d'en Genial Roca,
que ens va fer riure només a mi, eh?
La resta de l'audiència ens ho van passar genial.
Els recomano de pas.
Molt bona tarda, som dia 13 de maig i comença Bàsic.
Bàsic és aquell programa que cada dimecres us apropa l'actualitat tarragonina
relacionada amb els sentiments i les qualitats humanes.
Si la setmana passada parlàvem de la mirada, aquesta ho fem de l'humor.
Riure és bo, o almenys això diuen alguns.
Moltes vegades sentim prenta les coses amb més humor i diversió.
I riu una mica, que et moriràs aviat.
La pregunta és, tindràs raó, doncs, l'Elita?
En aquesta casa hem volgut pensar que sí,
i quina millor manera que dedicar a l'humor una edició del programa.
Riureu?
L'humor, podríem dir, que és la qualitat de riure i fer riure de l'ésser humà.
N'hi ha que viuen d'això, de l'art de fer riure.
I ben bé que es guanyen la vida.
Casa nostra n'és un bon planter.
Sembla fàcil, però si no es té una mica de gràcia, és bastant penós.
No ho proveu, el resultat serà aquest.
La poca gràcia.
La gràcia, més ben dit, potser, inexistent.
Si parlem d'humor, també toca parlar d'acudits,
allò que alguns en diuen xistes.
Ja ho veureu, ja.
Una cosa.
Atenció, proveu de recordar un acudit.
Ara, feu memòria.
Sou d'aquells que us n'expliquen i després no en recordeu cap?
O dels que en sabeu molts i gaudiu fent espectacle i veient com la gent riu?
Bons o dolents, feu-nos-los arribar per correu electrònic.
Al bloc del programa hi ha lloc per tots.
I posats a fer, potser val més que ens deixem els acudits, que ja vindrem més tard.
centrem-nos en el que toca.
Aparqueu el mal humor i endavant amb el sumari.
Avui començarem amb en Marc Busquets.
Amb ell comentarem l'humor a diversos mitjans de comunicació,
com es viu a la ràdio, a la televisió i al cinema.
Seguirem amb la Mari i l'Andrea,
que han parlat amb en Cap i amb en Max,
dos dibuixants del còmic i especialment d'humor gràfic i el surrealisme.
Què s'acuita en aquesta segona edició de la setmana del còmic a Tarragona?
I acabarem amb el Javi Jiménez i la seva marató d'acudits
recollits durant la primera festa del Campus Catalunya.
Quin serà el més graciós?
Ho dèiem al sumari, avui al Bàsic.
Parlem de l'humor.
Comencem per donar la benvinguda al nostre col·laborador Marc Busquets.
Bona tarda, Virgilí.
Bona tarda, bona tarda, Marc.
I avui que parlem de l'humor, què et fa riure amb tu?
A mi les promeses d'en Zapatero, quan els ho escoltàvem,
i em fan riure per no plorar, de fet.
I a tu, Esther, què et fa riure a tu?
A mi tot, tot em fa riure, cal ser feliç.
Així que, ric de tot.
Bona tarda.
Marc, et veig una mica nerviós, eh?
Sí, si ho dius pel partit d'aquesta nit, deixa'm fer una prèvia, sisplau,
avui que tinc temps.
Jo no sé què passarà aquesta nit, no en tinc ni idea.
Però, independentment del que passi, vull dir que el que ha passat en guany,
el que hem viscut, ha estat tan gran, tan maco,
hem estat tan feliços tots els col·lors, que ja n'hauríem de tenir prou.
Supono que et referies a això, si estic nerviós per això.
Em referia a això i també a una altra cosa,
perquè avui, per primer cop, fas una secció amb l'Esther.
Sí, sí, finalment s'ha complert un somni eròtic, sí.
Bé, dic quasi el mateix, sí, sí.
Ho recordo que el programa de l'humor ja l'hem fet, eh?
Perdó.
No, no, que al final tot és estrictament professional.
Per situar els nostres oients, direm que habitualment
el Marc ens porta pel·lícules que es poden ajustar als continguts del bàsic.
Però avui, com el dia que vàrem tractar de la fama, per exemple,
anem amb un pèl més enllà del cinema.
Parlarem, doncs, de televisió?
Televisió i teatre, de fet.
Vinga, doncs, som-hi.
Comencem pel teatre, això us sembla.
Un dels gèneres estrella és la comèdia
i s'hi fem un cop d'ull a la cartellera
i trobarem un grapat d'obres que busquen el somriure i la rialla del públic.
El nostre primer homenatjat hagués pogut ser protagonista
el dia que vam parlar de la vergonya,
perquè, pel que deia, era molt tínid.
No obstant, quan pujava a l'escena,
es transformava en...
En un paca vergonya.
Ostia, me he quedado soltero.
¿Pero qué me ha pasado, Dios mío, por favor?
Con lo bien que se está en pareja, coño.
Tú ves a la gente en pareja y los ves cojonudos, hombre.
Los ves sanos, los ves realizados, los ves optimistas,
los ves divertidos, carajo.
Y cuantos más años llevan juntos,
más se divierten, señoras y señores.
Los que llevan uno, dos, cinco, diez, veinte, treinta años juntos.
Ves esa alegría que desprenden cuando pasean por las calles.
Aquello es un ja, ja, ja, permanente.
Ja, ja, ja, ja, ja.
Cuanto más te conozco, me río más.
Y deseándose a todas horas.
Te voy a comer el coño aquí mismo.
Qué bonito, qué poema.
Y los solteros ahí a la pajilla.
Mamá, mamá, ¿qué es eso?
Un soltero, no mires, hijo mío, que te puedes quedar ciego.
A lo que he llegado a dejar ciegos a los críos.
Miren esta mano, mira estos dedos, qué grandes.
Mira estos, qué pequeños.
Claro, miren, todo el día dándolo.
Me ha quedado una musculación atípica,
brazo de tenista y mano de pelotari.
Qué fuerte, ¿a dónde vas así por la vida?
¿A dónde vas?
Hombre, también ha habido un problema con mi soltería,
todo hay que decirlo, ¿no?
Y es que las mujeres de mi generación,
como eran y son muy guapas todas,
están todas pilladas, no hay vacantes, nene.
Me han dicho que igual este año con algo de suerte
queda algo libre en Nueva Zelanda.
Pero hostia, veta a Nueva Zelanda,
la que llegas ahí ya las han pillado los solteros de Australia,
que está al lado.
Oye, pa' andar pelándomela por Nueva Zelanda.
Coño, me la pela aquí, que conozco el terreno.
Me voy a Sitges debajo de un cocotero.
¿Qué heu visto al Pepe?
Sí, se la está pelando ahí a las rocas.
Pelin in the rock.
I aquí no era vingut.
A dos quarts de bulla se la estaba pelando.
Ha tomado el café con leche, el croissant,
y venga, a pelársela.
Y hasta qué hora se la pela,
hasta la tarde, que cae el sol.
Doncs era un fragment, suposo que ho heu reconegut de seguida,
d'un dels monòlegs d'en Pepe Rubiam,
és un referent de l'humor portat al teatre.
Creieu que ja hi ha un hereu de Rubianes?
Bé, a l'escola de Paramount Comedy, per exemple,
on estan sortint còmics com Gorka Ochoa,
Eva Atxa i companyia deu molt a Rubianes, sense dubte.
Altres mestres del gènere poden ser com el Carles Fablià,
Flavia, que no em sortia, o l'argentí Godoy.
I algú més proper, no se us ha hagut?
I tant que sí.
I no parlem de Monafuente, que encara anem més enrere, si us sembla.
El pioner de l'humor català, els mitjans, és sens dubte Joan Capri.
Els seus monòlegs s'editaven fins i tot en vinil
i eren sempre un èxit.
Us heu preguntat moltes vegades
és possible que sigui feliç un enterramorts?
Doncs sí, és feliç.
Almenys veiem les coses tal com són.
Exactament, en el seu punt just.
A més tenim molta feina.
Som els únics que no sentim la crisi, eh?
Aquí ho tenim tot vengut, tot això,
tots aquests forats estan venguts sense necessitat de fer propaganda
ni dir allò de tanto, mas hipoteca, mas banco,
que no, no, no, no, aquí no.
Aquí ho venem tot sense donar passos, res, res de passos.
Aquí el comptat, aquí el que no ve amb els calés a la mà,
aquí no se l'enterra, que l'enterra qui vulgui,
però nosaltres no.
No, no, i la gent no es queixen.
Ràpidament s'ho queden, ni pregunten si cau el sol,
la part del davant i la part del darrere.
En fi, aquí ho venem tot, aquí no ens queden morts.
Home, ens queden morts, carai, i tant, si ens en queden.
Però vull dir que aquí no ens queda res per vendre.
A més, tenim força feina.
De feina tenim tota la boca que vulguem.
Feina assegurada.
Mentre es vagin donant carnets de conduir a rai,
tenim feina assegurada per temps nosaltres als enterra morts.
Capri es va limitar als monòlegs?
No, home, no, també va fer cinema
i va protagonitzar una sèrie a televisió de Catalunya.
el doctor Caparrós.
Fixeu-vos que és un monòleg molt antic
i ell ja vaticinava la crisi.
En tots els casos, tant Capri com Rubianes
opten per fer humor dels fets quotidians.
De les coses bàsiques de la vida, de fet.
Aquí has estat molt bé, Gràcies, que ets un megacrac.
En tot cas, n'hi ha cap a aconseguir el gag,
opten per fer altres camins.
Com, per exemple, l'exageració o el sense sentit.
I pregunto jo, qui són els reis de l'absurd de l'humor espanyol?
Encarna, Encarna de Noche
per a tots els amics del món, dígame.
Encarna?
Sí, Encarna de Noche.
Oiga?
Sí, oigo perfectament, gràcies a que tinc dos...
Me oiga, por favor?
Sí, la oigo perfectament.
Vamos a veure...
Encarna?
Encarna de Noche per a tots els amics d'Espanya, dígame.
Encarna?
Vamos a veure, Amiga Sorda de la Noche,
vamos a veure, directament al Pueblo, Encarna de Noche.
Pregúntaselo a Encarna.
Por favor, me ponga amb Encarna de Noche.
Encarna de Noche, directamente puesta, vamos a veure...
¿Encarna?
Sí.
Oye?
Sí.
Encarna?
Encarna de Noche, vamos a veure, Amiga.
Mira, bonita, es que te siento muy lejos, eh?
Bueno, pues siéntate un poquito más cerca
y verás cómo nos entendemos a la perfección.
Venga, vamos a veure.
Oye, mira, te llamo de aquí de Algete.
Vaya, por fin se ha normalizado la comunicación
gracias a la colaboración de nuestros colaboradores.
Oye?
Gracias a todos, Amiga Sorda de la Noche.
¿Encarna?
Sí.
Te digo que te llamo de aquí de Algete.
Ya te he oído, Algete, bonitos pueblos de la geografía de España.
¿Cómo dices?
Bonitos pueblos de la geografía de España.
¿Cómo?
¡Qué muy bonito el pueblo, leche!
De donde es la tortilla de Algete Esquiernos,
perfectamente conocida por todos.
Oye, Encarna.
Sí.
Mira, te llamamos para felicitarse por el programa, eh?
Gracias, amiga, por la...
Eh, nos gusta mucho y tiene un programa fabuloso y extraordinario, bonita.
Bueno, ¿y a ti qué te importa cómo tengo el programa?
Oye, Encarna de Noche.
Sí.
Te escuchamos el programa todas las mañanas.
¿Qué pasa?
¿Qué pasa?
¿Qué sucede?
¿Que Algete está ahora en Cincinnati?
Sí, sí, Nati también te escucha.
Tot un clàssic, això.
Sí, sí, sí.
Eren els Martes i Trece amb la famosa empanavilla de l'Encarna Sánchez.
Es tracta d'un gac extret del programa especial de Cap d'Any
que el duet humorístic va fer l'any 85.
I encara avui té moltíssimes visites a YouTube,
el que demostra que el bon humor no té data de caducitat.
La peculiaritat dels Martes i Trece és que van començar a ser en un trio
i no els va arribar a l'èxit fins que Salcedo i Usted es van quedar sols
i van rodar diverses pel·lícules amb títols tan curiosos com
Aquí vol ha muerto, pues yo nacido o El robo bo de la jojoia.
Escolta una cosa, i dels Morancos no en parleu?
És que a veure, això dels Morancos és una altra cosa, però humor no.
En contra dels Morancos, doncs?
No, no és això, el que passa és que a mi no em fa gràcia, no cal perdre el temps
i que consti que agrada a molta gent, llavors el problema ja ho sé meu.
Em passa el mateix amb la Paz Padilla, però si de casa en parleu un altre dia que em posaré violent.
Anem a pams.
Hem parlat de l'humor català a la televisió amb en Capri,
a nivell espanyol amb els Martes i Trece,
i el teatre amb Rubianes, i a fora de les nostres fronteres que hi trobem.
Doncs viatgem cap a Anglaterra, si us sembla,
que pels anys 60, sis joves humoristes es van presentar a la BBC
amb un projecte que amb el temps ha estat tot un clàssic.
Sí, sí, esta era la BBC.
BBC.
I és que sense els Monty Pythons segurament no hi haurien comèdies
com el Joues, l'Escurçó Negra o el Man Roig, entre d'altres.
I es van fer famosos amb el seu Monty Pythons, Flying Circus,
que no fa massa se matí el 33-33,
i poc després van fer pòl·lícules com
Los Caballeros de la Mesa Quadrada i sus Locos Seguidores o La Vida de Brian.
La seva primera aventura cinematogràfica fue
And Now Something Completely Different,
que a Espanya es va traduir...
Escoltem, jo tinc molt bon anglès.
Es va traduir inexplicablement amb el títol
sermò la gorda.
Escoltem un fragment.
Hola, quisiera hacer una reclamación.
Oiga, señorita.
¿Cómo que señorita?
Disculpe, estoy acaterrado.
Quisiera hacer una reclamación.
Lo siento, cerramos para comer.
Quiero presentar una reclamación relacionada con este loro
que compré hace menos de media hora en esta tienda.
Oh, sí, es un noruego azul.
¿Qué le pasa?
Le diré lo que le pasa, amigo.
Está muerto, eso le pasa.
No, que va, está descansando en paz.
Oiga, amigo, sé diferenciar un loro muerto de uno vivo
y este loro está muerto.
No, no está muerto, solo descansa.
¿Cómo que descansa?
Sí, exacto, es excepcional el noruego azul.
Qué plumaje tan hermoso.
El plumaje no tiene nada que ver.
Este bicho lo ha palmado.
No, está descansando.
Viu o mort, què?
Com definim l'estil dels Monty Python?
I rebarem provocador i polèmic.
I no segueixen en actiu?
Doncs no, la mort d'un dels components,
Graham Chapman, va provocar-ne la separació.
Un d'ells, el Terry Gilliam,
s'ha convertit en un gran director de cinema
amb títols com el rei pescador,
Miedo i Asco en Las Vegas.
I més recentment, els germans Grimm.
I l'altre membre més destacat del grup, en John Cleese,
va protagonitzar la sèrie Hotel Folti
i comèdies excel·lents com un peix en el Manatawanda
i la seva segona part, Criatures Feroxes.
Si no vaig mal encaminat,
em penso que ens proposeu ara
anar fins a Nova York, ¿verdad?
Exacte, perquè allà hi viu
i sovint fa les seves pel·lícules
un gran còmic amb Woody Allen.
És un Jackson Pollack precioso, eh?
Sí que és.
¿Qué le sugiere a usted?
ratifica la absoluta negatividad del universo,
el odioso vacío solitario de la existencia,
la nada,
el predicamento del hombre
dedicado a vivir en una desierta eternidad sin Dios
como una diminuta llamita
que relampaguea en un inmenso vacío
donde sólo hay desperdicio,
horror y degradación
formando una inútil camisa de fuerza
que aprisiona un gosos absurdo.
¿Qué hace el sábado por la noche?
Me voy a suicidar.
Pues el viernes por la noche.
Doncs bé, hem escoltat un gac de la pel·lícula
Sonyes d'un seductor
en què l'heroi Woody Allen intenta lligar.
Val a dir que ell posa ganes
i a més li dona dues opcions a la noia.
Abocant-me al programa de fa set dies
diríem que en Woody Allen és un pobre parafantes.
I parlant de Woody Allen,
què us va semblar, Vicky, Cristina Barcelona?
Perquè un experta en el cinema, com ets tu, Marc,
ens pots dir, suposo, moltes coses.
No tanta cunyata, Virgili.
A mi em va semblar un excrement tan llarg com el seu títol.
Escolta, no et passis.
Bé, a veure, un atac en una trajectòria còmica brillant.
Això no ho neguis.
Nois, ho hem de deixar aquí de dues maneres.
Gràcies a tots dos per portar-nos aquestes gotes de bon humor.
Marc, abans de marxar,
vull que em donis un pronòstic per aquesta nit.
Patirem, Virgili, però crec que guanyarem.
La meva aposta és 2 a 1, Pau Barça.
Espero que tingui raó,
encara que això del patir no m'agrada gaire.
A l'Ester segur que sí.
Salut, gent del bàsic.
Adéu.
Bàsic, il·lusió, ambició, amor, odi, súbito.
A Tarragona Ràdio.
I ara donem pas a l'Andrea i a la Mari,
que aprofitant la segona setmana del còmic
que s'ha celebrat aquests dies a Tarragona,
ens porten informació sobre l'humor gràfic.
No és així? Primer de tot, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Doncs sí, així és.
Del 4 al 10 del maig s'ha dut a terme
la segona setmana del còmic a Tarragona
i darrere d'aquesta iniciativa
està el projecte de l'Iropolis,
que és una revista còmico-existencial
que, com defineixen els autors,
pretén denunciar la mediocritat de la vida
mitjançant la caricaturització.
I nosaltres vam parlar amb el Miguel Villalba,
humorista gràfic tarragoní
i director de l'Iropolis
i, per tant, organitzador de la setmana del còmic.
Nosaltres intentem tractar diversos temes
que toquin molts aspectes relacionats
amb l'art segoncial, amb el còmic.
Llavors hem parlat d'història de l'il·lustració,
hem parlat de...
Ramon Sarle va fer una visió molt personal del còmic,
segons ell,
l'humor gràfic directament amb el cap,
el surrealisme,
que potser és el tema més lligat
al projecte de l'Iropolis,
que és el que ha fet néixer
la setmana del còmic a Tarragona,
i fonamentalment tota la teclera,
tots els aspectes relacionats
amb el còmic l'art segoncial,
perquè aquesta fira es proposa
estudiar-ho sota l'òptica d'art i cultura.
Llavors, qualsevol tema relacionat
amb aquest art ens interessa.
Bé, el més destacat pel nostre programa
va ser la presència del Jaume Capdevila,
Cap,
que va parlar sobre l'humor gràfic,
i també de Francesc Capdevila,
conegut com Max,
autor de les historietes
de la verdina el superrealista.
Però en aquest programa
el que ens interessava era l'humor
i això eren les seves reflexions.
Jo diria que l'humor és bàsic.
Jo crec que és l'antídot
contra la violència
i el mal rotllo en aquest món.
Realment,
el que falta en aquest món
és el sentit de l'humor.
És que no es pot sobrevivre
sense l'humor.
O sigui, l'humor és l'única arma
que tenen les persones
per sobrevivre.
És un dels indicadors
més immediats
de la intel·ligència de la persona.
I, a més a més,
la vida se n'ha tret
en sentit de l'humor
tan basa en horris immediatament.
Una referència molt adequada
per al nostre programa.
L'humor és bàsic.
Doncs sí,
i aquest era el Max
i el que hem sentit a continuació
era el Miguel Villalba.
I això,
nois que hem d'estar de bon humor.
I, bueno,
centrant-nos en el seu treball,
escoltem ara el cap
que ens diu
la importància que té la vinyeta
en un diari.
La vinyeta
no pot servir per informar.
Tu no pots informar-te
només llegint les vinyetes.
Les vinyetes no han de transmetre informació.
O sigui, de cas,
les vinyetes el que han de fer
és fer-te reflexionar
sobre una determinada informació.
Però la informació
tu ja l'has d'haver rebut abans.
I després la vinyeta
et permet
veure aquesta mateixa notícia,
veure aquesta cosa
des d'un altre punt de vista.
Poder més, doncs,
desdramatitzat
o potser
més irreverent.
jo penso que és molt important
en un diari
una vinyeta
i que els dibuixants
hem de cobrar
quatre vegades més
i que ens haurien de posar
un xòfer,
penso, eh?
Però, bueno,
no, no,
el director del diari
doncs ja
sembla que és més important
en els editorials
i aquestes coses,
saps?
Per mi,
l'humor
és una eina
molt important
de reflexió,
i avui
m'interessa molt
com a humorista
potenciar-ho
perquè penso
que és una eina
brutal, no?
És a dir,
jo m'agrada
considerar-me
com els filòsofs,
no?
Ells es dediquen
a reflexionar
sobre la realitat.
Molt bé,
doncs jo també
reflexiono sobre la realitat.
Els filòsofs
ho fan a través,
doncs,
de l'estudi,
de l'assatge,
error,
de totes aquestes coses
serioses.
Jo ho faig
a través
del contrari, eh?
De les coses
sense sentit,
del trencar normes,
de la irreflexibilitat,
no?
És molt més divertit, eh?
Però la finalitat
és la mateixa.
A nosaltres
també ens hauríem
de posar un xòfer,
no, Edu?
Cal destacar
que el CAP
ha rebut
el Premi Internacional
d'Humor
Gat Peric,
juntament amb
l'Andreu Bonafuente.
El dibuixent
està molt content
amb aquest reconeixement
i millor que l'escoltem.
Gat Peric
per mi va ser
un subidon,
un xuder
de galina,
primer perquè
no t'ho esperes, no?
És a dir,
a vegades hi ha premis
que dius
home,
aquest any
ja em tocaria
que me'l donessin,
això,
vale,
no és el meu cas,
no?
Jo no m'ho esperava
gent ni mica
i segon,
perquè realment
la llista de noms
que hi ha
amb aquest premi
són impressionants
i jo penso,
què hi faig
aquí amb aquesta llista,
no?
Que sóc l'últim
de la llista,
però ostres,
quina llista,
és a dir,
és com si tu estàs
de cop
i et dius
escolti,
va,
et convoquem
per anar a jugar
al primer equip
del Barça,
home,
doncs ara,
això també
et dona
més responsabilitat,
és a dir,
ara dius,
si aquesta gent
pensa que jo
estic en aquest nivell,
no puc fallar,
no?
Fins ara
em podia plantejar,
mira,
estic fent les pràctiques
encara,
però no,
no,
ara estem ja
al primer equip,
Andrea,
Mari,
hem sentit
aquestes reflexions
d'aquests dibuixants
i humoristes gràfics,
com us va vosaltres
això de dibuixar?
Ui,
jo,
jo,
el caminet i la casa
i ja està.
I tu, Mari,
què?
Bueno,
també,
bastant malament.
Deixem el caminet i la casa,
doncs,
moltes gràcies,
ens veiem la setmana,
que bé, noies.
Adeu.
Adeu.
Bàsic.
Il·lusió.
Ambició.
Amor.
Odi.
A Tarragona Ràdio.
Els dimecres de dos quarts de set
a les set de la tarda.
I encetem l'última secció
de la desena edició
del Bàsic
a Tarragona Ràdio
i ho fem amb el Javi.
Bona tarda.
Hola, Esteri.
Hola, Eduard.
Què has fet aquesta setmana, Javi?
Doncs, aquesta setmana,
Servidor i l'Eduard
ens en vam anar
al Campus Catalunya
dijous passat,
que era la festa,
la primera festa
al Campus Catalunya
de la URB.
amb partits de futbol,
concerts,
gincames,
arrossada popular,
vaja, de tot.
I com no,
doncs amb tanta gresca,
el Bàsic havia de ser allà
i sabíem que l'humor
trucava a la porta.
Per tant,
vam pensar
d'anar a fer-hi
una marató de codits
de la gent
que trobéssim a la festa.
Amb la nostra pancarteta
de Tarragona Ràdio
vam tombar per tot el campus,
vam buscar gent
que ens va explicar
codits,
vaja,
la mar de bé.
Sí,
alguns més bons que d'altres,
però en general
ens vam fer passar
una bona estona
i també volem,
si et sembla,
Esther,
que ho escolteu tots valtros
i que també rigueu
una estoneta.
Primer t'ho dic,
no?
Què li diu
una vagina
a una altra?
I li diu una,
ai,
diuen por ahí
que no te corres.
I dice la otra,
oh,
eso son males lengües.
Esto es un tío cualquiera
que va para una discoteca
y se encuentra el portero
y eso que el portero le dice
si quieres entrar
tienes que matar
a diez bónios
y un perro.
Y salta el tío y dice
¿Y por qué tengo que matar
a un perro?
Vale, vale,
eres de los nuestros,
pasa.
Es una gamba
tirando piedras
o es una ventana.
Es una gamberra.
Malísima perro.
Saps per què és l'espanyol
ara portaran un CDC?
Parque Viat
jugarán contra el Toledo,
al Córdoba,
al Ibiza.
¡Apasa, chavalos,
hostia puta!
Dios le dice a Adán
mira,
te voy a dar dos regalos,
un cerebro y un pene.
Y Adán...
Ah, no,
me he equivocado ya con un chico.
Bueno...
Es tu primero,
es que no.
Vale,
pues Dios le dice a Adán
te voy a hacer dos regalos.
Tienes dos regalos.
Dice,
¿cuál quieres primero?
Que te diga.
Dice,
pues el que se dice,
bueno,
pues te voy a dar un pene.
No,
ya me he vuelto a equivocar,
es que me pongo nerviosa.
Punto,
ahí no salgo.
Un chiste.
Buenos días,
Telepizza,
que desea unas magdalenas,
no te jode.
Ya está.
Ah, no,
ya sé.
Dios le dice a Adán
eh...
Tengo dos noticias,
una buena y una mala.
Y Adán le...
Y dice,
¿cuál quieres primero?
Dice,
pues la buena.
Dice,
que te voy a dar un cerebro
y un pene.
Y Adán ahí empieza a hacer fiesta,
no sé qué.
Y dice,
bueno,
y la mala dice que no tendrá suficiente sangre para los dos.
¿Cómo es?
Camarero en el pico.
El del bar.
Vamos a ver,
vamos a ver.
Que no hacía ningún chiste,
joder.
¿Cuál dos y un amig cao?
Sabeu aquel que diuen que van dos
i que va el del mig?
Doncs ara van tres soldats.
¿Qué pot caure el del mig?
No,
perquè van soldats.
Gracias.
Dice,
esto a un perro,
vale,
que no tiene ni las patas de atrás
ni las de adelante,
vale,
el pobrecillo se arrastra y tal,
¿no?
Y su dueña,
que es una mujer anciana y tal,
nos llama a un taxista
para llevarlo al veterinario.
Y en eso que llega el taxista
y le dice a la mujer,
lo siento,
perro no.
Dice la mujer,
hombre,
pobre perro,
no ve que no se tiende en pie,
déjelo subir y tal,
¿no?
El señor le hace el favor,
la sube y tal,
con el perro.
Y ya sabéis cómo son los taxistas
de hoy en día,
¿no?
que se enraen un montón.
Y en eso que el taxista
le pregunta a la mujer,
oiga,
¿y qué nombre le ha puesto al perro?
Se le queda mirando así
la mujer con cara de mala leche
y le dice,
a ver,
usted es gilipollas,
dice,
¿pa' qué le voy a poner nombres
si cuando le voy a llamar
no va a venir?
Le digo un andaluz
a un altre,
¿eh?
¿Cómo se llama un edificio
en catalán?
Y le digo el altre,
edifici,
digo,
sí,
edifici,
edifici.
Ese es el chiste.
¿Cómo se llama el pájaro
que come piedras?
Pájaro come piedras.
¿A qué le ha tenido
que puse el reportaje?
Pues,
muy bien.
Mira,
esto es una niña que dice,
mamá,
mamá,
el colega me llama
el nifómana.
Dice,
cállate niña,
duérmete ya
que va a venir el coco.
Dice,
eso,
eso,
que venga el coco
que me coma todo el coco.
Chiste no,
yo te explico una cepada.
Claro,
yo te lo explico,
pero fue la antena.
Es que así en frío,
en frío no.
Estos están los niños
en una clase,
¿no?
Y dice,
venga,
Carlos,
sal tú que vamos a hacerlo.
Nombre de la ciudad de España,
pero con gestos,
¿no?
Coge Carlos
y sube las manos para arriba así,
coge un bote de ketchup
y se mancha.
Y dice,
¿qué haces,
Carlos?
Castilla,
la mancha,
¿no?
Sale el otro,
¿no?
Y hace lo mismo,
con las manos para arriba
y empieza a hacer como un león.
Y dice,
¿qué haces tú?
Y dice,
Castilla,
león.
Dice,
venga,
Sara,
ahora sal tú.
Y empieza,
ahora,
Sara sale a tocarse ahí,
no sé qué,
se me tiene dedito.
Y yo,
¿qué?
Y dice,
Sara,
¿qué coño estás la tiene?
Y dice,
Sara,
goza.
Te te voy a cortar las manos,
guarda.
Y dice,
Sara,
manca.
Ves como así,
ves como así.
Esto es un hombre
que va a una botiga
y va a comprar sal
y le dice,
¿me puedes poner
un kilo de sal menuda?
Y yo que la palla,
yo tengo una escota así
muy gran y sacota,
comienza a picar la sal
y el palla así
se pica nervioso
y le dice,
perdona,
me la estás poniendo gorda.
Y le dice,
no, no,
se la estoy poniendo menuda.
Y le dice,
sí,
menuda me la está poniendo.
¡Ay,
qué vergüenza!
Esto le dice,
ay,
mamá,
mamá,
que en el cole me dicen
que soy un egoísta.
Y dice,
déjalo mierda para todos.
Y dice,
no,
para todos no,
para mí,
para mí.
¿Qué le dice el 2 al 0?
20 conmigo.
Es bueno,
él es bueno cuando no existes.
¿Cuántos surrealistas
hacen falta
para cambiar una bombilla?
Morcilla.
El número premiado de EOS
es el 4721.
Repetimos,
9,
8,
1.
Y me encanta.
No lo han pillado,
¿eh?
Ahora mismo,
en este momento...
Sí,
cabrón,
para mí.
Poco puro,
muy poderoso,
para que vuelvas,
gatito hermoso,
polvo de sorra,
una pistita,
así regresas con tu gatita.
Bàsic,
a Tarragona Ràdio.
Doncs moltes gràcies,
Javi i Eduard.
Hem passat una molt bona estona,
hem rigut molt,
amb els acudits.
I tant,
sí.
A reveure,
nois.
A reveure.
Molt bé,
doncs senyores i senyors,
però és moment d'anar-ho deixant.
Recordeu que podeu escoltar-nos també els dissabtes a dos quarts de cinc de la tarda
i a través de la pàgina web de Tarragona Ràdio.
I que el blog del programa,
basictarragona.blogspot.com
i el bàsic al Facebook,
sempre estan a disposició de tots els basiqueros i basiqueres.
Com cada dia,
al Clip Musical,
estem escoltant
Kids del grup
MGMT.
Recordem que els que han fet possible,
no, Riqui?
B, B, C.
Recordem que els que han fet possible
aquesta nova edició del Bàsic,
en estat
Josep Maria Llaurador,
Mari Artano,
Marc Busquets,
Andrea Torres,
Javier Jiménez,
Esther Rufián i Eduard Virgili,
la Marta Montagut a la direcció
i la Núria Cartanyà al Control Tècnic.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.