Gràcies.
Ja fa més de cent anys que aquesta formació instrumental que coneixem com a cobla està fixada, o gairebé,
és a dir, que des de llavors les variacions en els instruments que la formen han estat mínimes.
Això ha permès universalitzar amb molta facilitat el repertori i escrit expressament,
però també ha limitat la inspiració dels autors, les possibilitats a l'hora de cercar noves sonoritats.
De fet, fins que no es va arribar a l'estructura d'11 instrumentistes,
la cobla va experimentar un llarg i profund procés de canvis, provatures i adaptacions diverses fins que es va trobar a aquesta fórmula actual.
Tot plegat no ha tret que sempre s'hagin formulat propostes, fins i tot s'hagin materialitzat experiments més o menys reixits, però sempre efímers.
Potser la situació ideal sigui l'actual, que mentre es manté la cobla, diguem-ne canònica,
per interpretar i fins i tot desenvolupar el repertori estàndard,
en paral·lel hi hagi aquesta altra mena de propostes que, per cert, darrerament han proliferat força,
especialment agermanant les més diverses maneres d'entendre el rock i la cobla, o part dels instruments de la cobla.
Des dels més joves, com Guillemino i molts altres, fins a autèntics carrosses com el Pau Riba,
que per la Mercè de Barcelona oferiu una peculiar sardana, aquesta vegada combinant-la amb els castells.
Molt bon dia, benvinguts.
Avui és edició 673 de l'1,2 i seguit, temps de sardanes, esbars, música per a cobla a Tarragona Ràdio.
Fins arribar a dos quarts de dues de la tarda, combinant amb això la música,
la música bàsicament per a cobla, sardanes o no sardanes,
i, com dèiem, han començat el programa, a vegades algun experiment, alguna experiència més o menys reaixida
que s'ha fet al voltant d'aquesta formació, que és conjunt d'instruments.
I alhora ho combinarem, això, com dèiem, amb les notícies, els comentaris,
i de vegades potser no tant d'actualitat, però sempre interessants,
al voltant d'aquesta part de la cultura pobla i tradicional catalana.
Les salutacions avui de la Sílvia, el controlador, servidor l'Àngel en el guió i la presentació.
I anem a començar, primer que tot, us fem, com sempre, com és costum,
un resum, una mena de sumari de continguts del programa d'avui.
Seguirem amb la sardana de l'any, ja serà la tercera setmana,
la tercera eliminatòria d'aquesta temporada,
quatre sardanes més que podreu escoltar i, si us ve de gust,
triar-ne una, fer el vostre vot per tal de col·laborar a determinar al final de tot aquest procés
quina serà la sardana de l'any 2009.
Després parlarem a l'hora de les notícies diverses que són més o menys interessants
arreu del país, sempre al voltant d'aquest tema.
Per exemple, les trobades de músics que proliferen a nivell comarcal o a nivell local.
Ja ho comentàvem en un anterior programa,
però ara és l'hora de parlar de casos concrets,
com a Baix Llobregat i a Blanes, dues zones, parts del país,
especialment vitals en aquest sentit, darrerament.
També, encara que sigui de Rafiló,
haurem de fer alguna referència a aquests fets lamentables al voltant del Palau de la Música
i al món de la cobla també, i de la dansa,
també hi té un paper, evidentment, al Palau de la Música,
surtosament no implicats, almenys això és el que sembla,
amb aquests fets, i precisament els músics, aquestes persones que hi treballen,
doncs han volgut desmarcar-se d'aquesta situació.
Ressó de la passada festa de Santa Tecla,
nosaltres aquí al programa ens havíem queixat,
doncs del desgavell que hi havia pel que fa als actes que fan referència a la Sardana,
i fins i tot això hauria fet arribar al ple municipal,
l'últim ple municipal a l'Ajuntament de Tarragona.
I de les coses que queden enrere, les coses que tenim en perspectiva,
ja és un homenatge, un nou homenatge que s'oferirà al mestre Tomàs Ili Membrador,
organitzat, convocat, una idea d'aquí a la ciutat de Tarragona,
amb la qual ell hi està molt vinculat.
Parlarem d'activitats que ja porten temps realitzant-se,
que val la pena recordar, remarcar com la Cafetera de l'Esbar Català de Dansaires,
que és una sèrie de cursos sobre dansa catalana,
i després sabreu per què s'anomena la Cafetera.
El Pau Riba va fer la seva contribució singular,
com sempre particular, barrejant sardanes i castells.
Com dèiem fa un moment,
tindrem l'oportunitat d'escoltar una miqueta aquella proposta i comentar-la.
Les xafarderies tampoc faltaran al nostre programa d'avui,
i altres, altres músiques també prou interessants.
De moment, però, aquestes músiques, en principi,
en aquest primer bloc del programa,
dins el programa, la secció de la Sardana de l'any.
I el que farem serà escoltar la tercera eliminatòria
d'aquesta temporada del concurs,
aquest concurs que promou la Federació Sardanista de Catalunya
i que compta amb la participació de 30 emissores de ràdio
d'arreu del país,
arriba arreu del Principat i també de la Catalunya Nord.
Òbviament, entre aquestes emissores,
és el primer dia a Tarragona Ràdio.
L'objectiu, recordem-ho,
és divulgar al màxim les sardanes noves,
que s'estrenen al llarg de l'any,
i això es fa per mitjà d'un concurs
estructurat en eliminatòries
que culmina amb l'elecció d'una sardana
que rep el títol de sardana de l'any.
En aquesta primera fase,
cada setmana s'ofereixen quatre sardanes
en versió d'una tirada de curs i una de llars,
es dediqueu de parar atenció,
és força més breu de l'habitual,
i d'aquestes sardanes no s'anuncia el nom ni l'autor,
només la cobla que la interpreta.
Cal triar-ne una i fer-nos arribar el vot corresponent.
I cada composició s'identifica
amb un número d'ordre que és el que cal indicar.
De moment, comencem amb la número 1 d'avui
que interpreta la cobla mediterrània.
i de moment, comencem amb la número 1 d'avui
que interpreta la cobla mediterrània.
i de moment, comencem amb la número 1 d'avui
que interpreta la cobla mediterrània.
i de moment, comencem amb la número 1 d'avui
que interpreta la cobla mediterrània.
i de moment, comencem amb la número 1 d'avui
que interpreta la cobla mediterrània.
i de moment, comencem amb la número 1 d'avui
que interpreta la cobla mediterrània.
i de moment, comencem amb la número 1 d'avui
que interpreta la cobla mediterrània.
i de moment, comencem amb la número 1 d'avui que interpreta la cobla mediterrània.
i de moment, comencem amb la número 1 d'avui.
i de moment, comencem amb la número 1 d'avui que interpreta la cobla mediterrània.
i aquesta era la sedana número 1 d'avui.
com veieu, una tirada de curs, una de llars i cap més repetició.
i això vol dir que heu d'estar atents.
després, sí, a la fase de semifinals, allà s'ofereixen en dos curs, dos llars,
que és la versió habitual en concert i les que acostumen a escoltar pels mitjans de comunicació a la ràdio.
una altra cosa, evidentment, són les sedanes per ballar amb 7 o 10 tirades.
i també, en aquella fase de semifinals, ja anunciarem el nom i l'autor de cada una de les sedanes.
de moment, com farem amb aquesta següent, amb la número 2, dir-vos això,
que és la que té aquest número 2,
i això sí, que l'interpreta també la cobla mediterrània.
i això sí, que l'interpreta també la cobla mediterrània.
i això sí, que l'interpreta també la cobla mediterrània.
i això sí, que l'interpreta també la cobla mediterrània.
i ja hem escoltat dues de les sedanes d'aquesta setmana del concurs La Sardana de l'any.
i tot seguit donarem a conèixer el resultat de la segona eliminatoria d'aquesta 21a edició del concurs
que es va emetre el passat cap de setmana.
La Sardana, número 1, era la que portava el títol de 25, l'autor de la qual és en Víctor Cordero,
que va rebre 79 vots.
La número 2, l'ombra ofenosa del drac de Concepció Romió, amb 60 vots.
La número 3, seranata d'Argent de Josep Maria Sarracan, també amb 62 vots.
i la número 4, Violetes del Bosc, nuncis de primavera, de Joan Lluís Moraleda,
que va rebre 290 vots.
Així doncs, és aquesta darrera, clarament, la que passa a semifinals.
Violetes del Bosc, nuncis de primavera, de Joan Lluís Moraleda.
I ara escoltem la Sardana, número 3.
En aquest cas, a càrrec de la cobla, la principal del Llobregat.
I ara escoltem la Sardana.
I ara escoltem la Sardana.
I ara escoltem la Sardana.
I ara escoltem la Sardana.
I ara escoltem la Sardana.
cal que en trieu una i ens la indiqueu en una carta amb les vostres dades,
que podeu telemetre a Terraona Ràdio, vinguda de Roma, número 5B, primer pis.
També podeu telefonar mentre realitzem el programa, un dosi seguit,
al número 977-24-4767, fins a dos quarts de dues de la tarda.
Igualment ho podeu fer per internet, accedint a la Sardana.
i ara escoltem la Sardana de Catalunya, fet.sardanaista.cat, o bé el correu electrònic del nostre programa,
un dosi seguit, arroba, arroba, arroba, arroba, arroba, arroba, arroba, arroba, arroba.
I recordem que encara hi ha una altra opció, que s'utilitza en el telèfon 905-40-30-21,
que es romana obert per a rebre votacions des de les 0 hores de dissabte fins a les 24 hores del dimarts,
i només admet dues trucades per número de telèfon.
El cost d'aquesta trucada és d'un euro amb 20 cèntims, més impostos.
En tot cas, tingueu en compte que només seran considerats els vots que ens hagin arribat com a molt tard fins dimarts vinent al vespre.
I dit això, ara sí, anem a la quarta i última sardana d'avui, a càrrec de la Copla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
A Càrrec de la Copla Sant Jordi
A Càrrec de la Copla Sant Jordi
A Càrrec de la Copla Sant Jordi
A Càrrec de la Copla Sant Jordi
A Càrrec de la Copla Sant Jordi
A Càrrec de la Copla Sant Jordi
i ara ja podeu votar
ja ho heu escoltat
les quatre setmanes d'avui
treu nou nou la que més us agradi
o la que creieu vosaltres que sigui mereixedora
d'arribar a la final
i de ser sardana de l'any
ara només us recordem el número de telèfon
per si voleu telefonar aquí en directe
mentre fem el programa
fins a dos quarts de dues de la tarda
el 977-24-47-667
i l'agenda d'activitats
per als propers 8 dies
començant amb els aplecs
avui mateix hi haurà l'aplec de la Barceloneta
Barcelona, tarda i vespre a la plaça del Mar
amb l'escobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Contemporània
demà diumenge
el 35è aplec de Malgrat de Mar
matí tarda el Parc Francesc Macià
amb la principal de la Bisbal
la Salvatana
la principal del Llobregat
i juvenívola de Sabadell
fent-nos la competència
el 22è aplec del Roser a Martorell
matí tarda la pista jardí
del Centre Cultural
el Progrés amb l'escobla de Marinada, Milenària i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona
a la tarda amb concurs de colles improvisades
cap a les comarques Lleidatanes
el 22è aplec de Vilanova i la Geltrú
perdó, Vilanova de Bellpuig
tarda i nit al Pabelló Polesportiu
amb l'escobla Jauní Bola de Gramont i Bellpuig-Cobla
recordem-ho, Vilanova de Bellpuig
com deia, cap a les comarques Lleidatanes
el proper cap de setmana, el divendres 19
en principi no és ben bé una plec
però sí una trobada de músics
i cal esperar que de dansaires
és la primera nit dels músics al Baix Llobregat
a Sant Andreu de la Barca
la nit a la plaça de la Font de la Roda
i s'espera la participació d'instrumentistes
de les cobles de la comarca
a la principal de Llobregat, ciutat de Cornellà
Viladolesa, ressò de la passió d'Esparreguera
i Baix Llobregat i altres músics
nascuts o vinculats amb aquesta contrada
i el diumenge dia 11
el 38è plec de Súria
a la tarda a la plaça Sant Joan
amb les cobles la principal de la Bisbal
ciutat de Cornellà i Súria
amb concurs de colles improvisades
i al matí concert al pavelló d'Esports
amb la principal de la Bisbal
també el 22è plec de Tossa de Mar
matí, tarda i nit
al passeig de Mossancinto
amb les cobles la principal de Llobregat
ciutat de Girona i Flama de Farners
i un dels últims plecs de les comarques tarragonines
no l'últim, recordem que és Salou
sinó un dels últims
el 42è plec del Remei i Aflix
a tres quarts d'onze del matí
i a les 4 de la tarda
a l'ermita del Remei
serà amb les cobles Marinada i Riella
a la tarda concurs de colles improvisades
i cocs ràpid i vídols per a tothom
en cas de mal temps es faria el poliesportiu
L'àmbit de ballades, ballades simples de Sardanes
és el més reduït en aquesta època de l'any
Demà diumenge a dos quarts de 12 i 5 minuts
a Cubilles, a la plaça de la Vila
amb la Cobla Reu Jove
El dissabte vinent, a les 7 de la tarda
a Bandellós, la plaça dels doctors Gil Bernet
l'actuació de la Cobla Reu Jove
dins els actes del Corre Llingua 2009
Pel que fa als concursos de colles
avui una cita important
a les 10 de la nit a Manlleu
a la plaça de Fra Bernadí
honor veterans i colles lliures
amb la Cobla Bell Puig-Cobla
que és important perquè és a la categoria
bàsic d'honor
i participa una colla de Tarragona
a la Toc de dansa
a defensar el seu títol de campiona
de l'any passat
Demà diumenge a dos quarts de 12
a Cornellà de Llobregat
a la plaça de la Sardana
honor a la vins infantils i juvenils
i colles lliures
també important perquè en aquest cas
per a les millors colles
de les categories petites
serà amb la Cobla, ciutat de Cornellà
i dissabte vinent dia 10
a dos quarts de 9 del vespre
a Verdú, a la plaça major
campionat de la terraferma
i colles lliures amb la Cobla Tàrrega
Pel que fa als esbarts
aquesta setmana només una actuació
tot i que sigui una actuació
una mica singular
ja ho veureu
és avui a les 10 de la nit
a Santa Oliva
el Centre Cultural
preestrena de l'espectacle
Tossa 1914
a càrrec de l'esbar
Viladal Vendrell
és de fet un passi privat
amb invitació
deixant constància
d'aquesta preestrena
d'un espectacle clàssic
d'en Salvador Melo
un dels grans coreògrafs
dels esbarts de tots els temps
comptaran amb la col·laboració
de l'esbar Santa Olàlia de Banyoles
hi ha dies
doncs que allò
els fullets aquells
que volten pels micros
per així
és
esbar Santa Olàlia
de Banyeres
de Banyeres del Penedès
bé dit això
anem a la música
i atenció
perquè és una peça llarga
ja ho podreu comprovar
però crec que val la pena
es tracta
d'una
una composició
d'un músic jove
d'aquí
de Tarragona
el tenim amb nosaltres
aquí els estudis
de Tarragona Ràdio
l'hem tingut
un parell de vegades
últimament
primer parlant-nos
d'un dels espectacles
que presentava
l'esbar al qual pertany
l'esbar Santa Tecla
i després
vam voler
parlar amb ell
ja més detingudament
de la seva tasca
com a compositor
com a arranjador
és el Sergi Guas
fill del director
de l'esbar Santa Tecla
Jaume Guas
i que com vam
vam poder explicar
amb deteniment
estar treballant
sobretot
amb aquestes músiques
que adapta
a vegades
o de vegades
són composicions
expressament
per algunes de les danses
de l'esbar
també ens donava
a conèixer
alguna sardana
que havia escrit
en aquest cas
una peça
que aquell dia
només vam poder escoltar
en trosset
i volíem
un dia
escoltar-la sencera
es diu
Terramar
amb coreografia
del pare
del Jaume Guas
i que en aquella ocasió
l'anunciàvem
dins l'espectacle
Onades
que es va estrenar
al Metropola
el 20 de juny
d'aquest any
pel que fa a Terramar
la definició oficial
és que és una visió particular
de la vida serrallenca
del barri del Serrallo
descrivint musicalment
en aquest cas
amb la música
i la dansa
amb coreografia
la vida i treball
somni, il·lusions
Sant Pere i la festa
i la gent del mar
que viu a la terra
o gent de terra
que viu al mar
aquesta com dèiem
és la definició oficial
que es dona a conèixer
amb les actuacions
de l'esbar
d'aquest Terramar
descrivit doncs
la vida
o la dinàmica
del barri del Serrallo
escolta'm doncs
amb la cobla
la principal
de l'abisbal
de l'esbar
de l'esbar
que es dona a conèixer
de l'esbar
de l'esbar
que es dona a conèixer
de l'esbar
de l'esbar
que es dona a conèixer
de l'esbar
que es dona a conèixer
de l'esbar
de l'esbar
de l'esbar
que es dona a conèixer
que es dona a conèixer
de l'esbar
de l'esbar
de l'esbar
de l'esbar
de l'esbar
que es dona a conèixer
de l'esbar
epic
що
peli
de l'esbar
doi
ISS
ei
è
è
è
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!