Gràcies.
En un moment donat de la seva història,
la sardana va experimentar una expansió
i popularització extraordinàries.
Un fenomen que va anar acompanyat
d'una operació de depuració
i normativització que van fixar
en un determinat model, la sardana,
força diferent del que havia provocat
aquell èxit que esmentava.
Aquest establiment, un cànon, del que podríem dir això,
un cànon de la sardana, va triomfar
força imposant-se, encara que no de manera
absoluta. I sempre
ha calgut, per als que defensaven
aquesta manera d'entendre, aquesta part
de la cultura catalana, publicar
decàlacs i normes o organitzar autèntiques
cruades per la puresa de la sardana.
Diem que l'èxit no és tan mai total,
però ha estat el més visible,
com en aquelles fotos col·lectives
en què uns apareixen al davant
i els altres més o menys amagats al darrere,
però hi són.
Una de les conseqüències més negatives
de tot això
és que ha predominat una determinada imatge
des de fora.
Esclar que interpreta la sardana
com quelcom conservador,
ranci i carrincló.
La realitat és més rica,
però sabem que a l'hora de fer la foto
mai no falten els cops de colza
dels més espavilats.
Darrerament, això ha canviat força,
ja millor,
però encara hi ha tics
com els que he pogut detectar,
i ja em perdonareu
que parli d'una experiència personal,
arran de l'obtenció d'un premi
per un treball d'investigació
sobre la història de la sardana
amb pretensions de ser científic,
si m'ho permeteu.
Diverses persones,
d'una reconeguda solvència
en la realització i avaluació
d'aquesta mena d'estudis,
no s'han pogut estar de fer comentaris
com que això de la sardana no m'agrada,
però he de reconèixer que el treball
està força bé.
Algú s'imagina,
un professor analitzant una tesi
sobre posant per cas un determinat bacteri
dient que aquest bacteri a mi no m'agrada,
però el treball està força bé,
encara queden molts prejudicis per superar.
Molt bon dia, benvinguts.
Avui és l'edició 682
de l'Ondol i seguit,
Temps de Sedana,
Sars, Música Paracobla
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Des d'ara fins a dos quarts de dues de la tarda,
això intentarem posar-vos al dia,
de l'actualitat d'aquest àmbit,
d'aquesta part de la cultura popular
i tradicional catalana,
de tant en tant també amb una visió,
amb alguna mirada,
amb alguna qüestió de més enrere,
com per exemple la maroteca
o la relíquia, posem per cas.
Una salutació entre el Joan Maria,
el control de sol,
la Maria Rosa,
que aviat s'incorporarà aquí al programa,
i un servidor, l'Àngel,
també tindrem avui convidats
en aquesta edició de l'Ondol seguit.
Primer que tot,
us fem el nostre ràpid resum de continguts.
Doncs pel que fa a l'agenda,
ja sabeu,
ja han quedat enrere la temporada de plecs
aquí a les comarques terrarines,
arreu del país,
de fet s'acaba el proper diumenge,
dia 20,
serà amb l'aplec nadalenc de Barcelona,
però encara hi ha algunes activitats
que poden semblar-se molt a un aplec,
com el Sarau Arteseng,
aquest cap de setmana,
que arriba a la seva 26a edició,
com el que ha dit força atractiva,
o l'aplec de Tardor de Manlleu,
el proper dimarts,
activitats que queden fora
del calendari oficial d'aplecs,
però que també cal,
i realment s'ho mereixen,
s'ha tingut en compte.
Hi haurà encara ballades,
com aquest cap de setmana,
Acunit, Covelles, Calafell,
després de Reus,
el dimarts dia 8,
i així fins pràcticament
que s'acabi l'any d'activitat,
doncs n'hi ha tota la temporada,
però sobretot,
sobretot això si ara en aquesta època
va cap als concerts de Cobla,
per exemple,
la setmana passada en teníem
un aquí a Tarragona,
i pel proper dia 20
se'n prepara un altre
que forma part d'un conjunt
d'activitats que conformaran
el programa de tota la jornada
d'aquest dia 20,
i que serà el nostre tema destacat
d'avui del programa.
Parlarem de concursos musicals,
algun que se celebra avui,
la seva festa,
diguem-ne,
de descobriment dels premiats,
i tornarem a parlar d'altres
que pensàvem el passat cap de setmana,
avui en parlarem amb més deteniment,
i altres notícies
que formaran aquesta part
de noticiària del programa,
però que només és una part
del programa de la música,
és força important,
i en ella el certamen
la serran a l'any,
amb el qual comencem el programa.
Aquesta setmana arribem
a la dotzena eliminatòria
del concurs
La Sardana de l'any,
el certamen que promou
la Federació Sardanista de Catalunya
per tal de determinar
la composició que rebrà el títol
de Sardana de l'any 2009.
Com és habitual,
en aquesta primera fase,
cada setmana escoltem
quatre sardanes noves,
estrenades aquest any 2009.
I avui la sardana número 1
la interpreta la Cobla Mediterrània.
iarplaforàààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Evidentment també podeu telefonar mentre realitzem el programa al número 977-24-4767 fins a dos quart de dues de la tarda.
Finalment queda l'opció del telèfon 905-40-3021 que representa un cost a la trucada d'un euro amb 20 cèntims més impostos.
recordem que només seran considerats els vots que ens hagin arribat com a molt tard fins dimarts vinent al vespre.
I acabem escoltant la quarta i última sardana d'avui.
Aquesta la interpreta la Cobla, ciutat de Girona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs ja tenim l'eliminatòria completa,
quatre sardanes noves, només n'heu de triar una,
i si us sembla bé, enviar-nos el vot corresponent.
S'afegirà a tots els que s'hagin emès arreu del país
i que totes les emissores que col·laboren, com Tarragona Ràdio,
han anat recollint.
I el mateix que fa la Federació Sardanista pels seus propis mitjans.
Dit això, passem a la següent secció del programa.
Avui, el tema.
I el tema, el protagonista del tema avui és l'agrupació sardanista Tarragona Dansa.
Sortosament, això ho podem dir sovint, perquè és una entitat prou activa.
I, evidentment, la seva activitat, la seva principal raó de ser al llarg de la temporada
és la competició de les colles que la formen,
però ja sabeu que aquesta competició ja s'ha acabat.
Precisament, dissabte passat, celebrava la final de punts lliures,
on hi participava una de les colles de l'agrupació.
Però això no vol dir que hagi passat aquesta fase competitiva
i encara falti molt per la propera temporada,
que no hi hagi activitat dins d'aquesta entitat.
I, sobretot, entre moltes altres coses, per aquests dies,
la cita més important, el proper dia 20, 20 de desembre,
i ja volem començar a fer envia en aquest sentit,
perquè realment s'ho mereix.
Aquí conflueixen diverses coses,
i perquè ens en parli, tenim amb nosaltres el Manel Andreu,
que crec que és el tresorer, oi?, de l'agrupació.
Així és.
Benvingut.
Moltes gràcies.
A veure, a veure, què prepareu pel dia 20?
Bé, com tu dius, l'agrupació sardanista Terranadansa,
bàsicament, veiem concursos de competició,
però en els últims anys hem anat diversificant molt els actes que fem
i cada vegada els actes de final de temporada,
que abans eren pràcticament anecdòtics,
doncs s'estan allargant,
i enguany tenim dues setmanes plenes d'actes,
que ara en parlarem, suposo.
En parlarem potser una miqueta de tot,
però aquest del dia 20 hi haurà un concert,
com els últims anys, però també més coses.
Començant potser pel principi, pel matí.
Molt bé.
Clar, per fer actes sempre busquem una excusa
i enguany tenim un motiu,
un motiu ben raonable de fer un acte,
i un acte molt important,
perquè celebrem el desè aniversari
d'una de les colles de la nostra agrupació,
de la colla Toc de Dansa,
de la categoria veterana,
que va néixer l'any 1999,
i que l'any passat va quedar campiona de Catalunya
i enguany fan els 10 anys,
i aquest és el motiu de la celebració dels actes que fem.
Bé, estem molt contents de celebrar 10 anys
de la colla Toc de Dansa,
i ho han volgut celebrar d'una manera doble.
Comencem al matí,
fem a les 12 del migdia el Serrallo,
coincidint amb el cicle de ballades
que organitza el Casal Tarragoní al Serrallo,
doncs fem una ballada amb la Cobla Reus Jove,
això serà, com he dit, a les 12 del dia 20,
una ballada oberta a tothom que vulgui acompanyar-vos.
Però també hi haurà exhibició a les colles.
També hi haurà exhibició perquè
aprofitem i matem dos pardals d'un tret,
com es diu.
A part de celebrar el desè aniversari
de la colla Toc de Dansa,
en la que ens acompanyaran
pràcticament totes les colles veteranes
que han participat en el bàsic d'honor,
estem parlant de colles de Girona,
parlant de colles d'Esparreguera,
de colles de Barcelona,
em sembla que em deixo alguna població,
però Sabadell també,
doncs tindrem les millors colles
veteranes de competició de Catalunya,
estaran el diumenge dia 20
al Serrallo fent una exhibició.
I ja enrere la competició,
i aquí és després de tota una temporada.
Sí, és una trobada,
amb els que hem estat ballant tot l'any,
trobar-nos en un ambient més distès
i passar-nos bé,
esperem que el temps se'ns acompanyi.
També hem de dir que en cas de mal temps
tenim un lloc cobert
allí mateix per la zona del Port,
a Montinglado,
per si hi hagués inclemències meteorològiques.
I també crec que hi haurà colles
de la demarcació, no?
Molt bé, des de...
Gràcies a Déu,
les colles de la demarcació a Tarragona
han anat revifant
després d'uns anys de davallada.
Enguany tenim colles del Vendrei,
colles de Torre d'Embarra,
colles de Valls,
colles de Cunit
i les nostres colles,
les de Tarragona,
que fem el campionat de colles sardanistes
de la territorial de Tarragona
durant tot l'any.
I aprofitem aquesta avallada,
doncs,
per fer l'entrega de premis
del territorial,
de tots els concursos que hem fet
durant l'any.
Hi ha una classificació final,
amb la qual cosa també tindrem
la participació,
la companyia,
de totes les colles
de la demarcació de Tarragona.
De un nivell,
tot plegat, no?
Pot haver força ambient.
Esperem, esperem,
que amb totes les colles
de la demarcació,
amb les colles veteranes
de tota Catalunya,
més tothom
que ens vulgui acompanyar,
doncs,
a veure si fem un bon caliu
el dia 12,
ai, el dia 20,
a les 12 al Serraio.
Aquest programa ve que després
ja s'aprofita
que hi haurà
totes aquestes colles,
fer un...
A veure,
una sardinada, potser,
ho dic bé?
Sí,
aquesta és la novetat d'enguany,
no?
Enguany ja,
després de fer curses
de sardanes,
de fer concerts,
bueno,
ens hem dedicat ja,
en plan,
entrem en el tema gastronòmic,
no?
I el que volem fer,
després parlarem
que a la tarda
fem un concert,
doncs,
entre l'hora de dinar
i el concert,
ja aprofitant
que venen colles de fora,
vam pensar que
els hi podíem oferir
i què millor,
que serà a Tarragona,
que serà al Serraio,
doncs,
oferir-l'hi una sardinada.
Llavors,
la idea és que
en un dels tingladors
del moll de costa,
tothom que vulgui,
està...
bueno,
podrà participar
a la sardinada,
l'agrupació
posarà
sardines
a l'abast
de tothom,
més,
un petit refrigeri
i alguna mica
de...
típic de pica-pica,
patates,
olives
i coses així,
doncs,
per dinar plegats tot.
Això té un preu
per qualsevol
que es vulgui apuntar,
que ara,
en tot cas,
després direm la manera,
de dos euros i mig
per persona.
Dos euros i mig
inclou això,
l'entrada al refugi,
les sardines,
la beguda
i el pica-pica.
La idea és que
si la gent
fer un dinar
qui els vulgui
acompanyar,
si hi ha gent
que es vulgui dinar,
hi haurà taules
i cadires,
si algú es vol portar
més menjar,
entrepans,
el que vulgui,
doncs,
allí estarà.
I després,
el concert a la tarda,
que ja és...
Això ja ha esdevingut
com una tradició,
no?
Bé,
va començar una miqueta així,
recordo aquella competició
de cobles.
Molt bé,
bé.
I després la cosa
ha quedat com
institucionalitzada,
ja, no?
Sí, sí,
anem...
Bueno,
s'ha agafat el coquet
amb això dels concerts,
ho estem consolidant
a Tarragona,
que bé,
la semà passada
en va bé un,
també,
però no era
molt freqüent
a la nostra ciutat
tenir concerts
de sardanes.
Volem consolidar
el nostre concert
de sardanes
de Nadal
com un referent
i també,
bé,
estem treballant
en idees de futur,
bé,
engrescadores
per donar-li
més recolzament
a aquest concert,
no?
Però bé,
com tu dius,
el mateix dia 20
a les 6 de la tarda
a Caixa Tarragona,
un concert,
un concert xulo,
eh?
Un concert xulo
en guany,
Cobla Reus Jova,
la Cobla Reus Jova
és una colla
quasi
cosina germana nostra.
Ja,
és com si fos
la mateixa entitat,
ja,
jo deia.
No, home,
tant no,
però bé,
tenim molt bona relació,
a més,
són una gent
força trempada
amb unes idees
sobre el món
de la sardana
molt similars
a les nostres,
ens entenem força bé
i sobretot,
també ha de dir,
tenen una qualitat
innegable
que allò que es diu
ens fan quedar bé,
no?
Tenen un repertori
i una qualitat
envajable.
i en guany ens acompanya
una cobla
que segur que molta gent
no ha hagut sentit,
la cobla Maricel
de Sitges,
tu coneixeràs millor que jo,
Àngel,
la història d'aquesta cobla,
no?
Però sé que són,
bueno,
és un conjunt
d'antics músics
de diferents cobles,
d'un milloret de cada casa.
Bàsicament de la Sant Jordi,
una sissió,
diguem-ho així.
Estem parlant de la Sant Jordi
i potser estem parlant
de la millor cobla actual.
Hi ha molts que n'estan convençuts.
I, vaja,
i pel que diuen
els que l'han sentit,
la Maricel,
doncs,
va pel camí.
Sí, sí, sí.
Doncs bé,
serà la novetat d'enguany.
Estem convençuts
que tindrà un nivell
superacceptable.
I bé,
doncs això,
a les 6,
Caixa Tarragona,
ha entrat amb invitació
que es pot recollir
a Caixa Tarragona,
que té un donatiu
de dos euros i mig,
també,
que va dedicat
a la Fundació
de Caixa Tarragona.
No és lucratiu.
El programa
que t'ho ajudes, no?
Sí,
va això dedicat
a tota la recaptació
al programa
que t'ho ajudes.
I una altra cosa
que sembla que,
no amb la prioritat
dels concerts,
però sí que sembla
que li heu agafat
el gustet,
diguem-ho així,
és el discos.
Discos, no?
No heu publicat diversos
i s'estrenen alguna cosa.
Sí,
aprofitem,
aprofitarem també
per presentar en societat,
per dir-ho d'alguna manera,
el nou disc
que traiem
des de l'agrupació.
Moltes,
bé,
algunes de les sardanes
d'aquest disc
estaran,
sonaran en aquest concert
i pràcticament
crec que serà
el primer dia
que es podrà
aconseguir
aquest disc,
un disc
de qualitat,
de força nivell
i que ja s'està quedant
com un referent
dintre del món sardanista,
el disc
de l'agrupació
sardanista
Terraona Dança.
D'alguna manera
també celebrant
el desaniversari
de la Cobra Reus Jove,
també hi ha
algunes sardanes
dedicades,
pogut veure
i mira,
és una manera de...
També és,
també és cert que...
S'estrenaran abans
de Terraona que Reus,
això també és curiós.
Això també s'ha de dir,
però això ha sigut
circumstancial pel temps,
però bé,
també com dèiem abans
en la Cobra Reus Jove,
aprofitem el seu aniversari,
aprofitem una miqueta
el nostre bagatge
dels últims dits
que hem enregistrat
i bé,
amb la Cobra Reus Jove,
qui vulgui,
també al matí
a la Vallada del Serratio
ja es podran adquirir
aquests discs
a un preu modic
que encara no el tenim.
Un programa
prou atractiu.
Recordem,
potser,
coses concretes
pels que ens escoltin,
diumenge dia 20,
al matí a les 12,
ho dic bé,
a l'hora de començar
la ballada,
després ja tot pot anar
seguit,
a la sardinada
pel que s'hi vulgui apuntar,
i el concert
a les 6 de la tarda
a Caixa Tarragona
i potser advertir,
no,
a la gent,
ho dic per l'experiència
d'altres anys
que sembla que les invitacions
volen enseguida,
no?
Molt bé,
aquí hi ha,
dels tres actes,
un és totalment obert
al públic,
la Vallada del Serratio,
tothom,
us convidem a tothom
que ens feu companyia
aquell dia.
La sardinada,
bueno,
ja hem comentat abans
que té un preu
de dos euros i mig,
que això sí,
que qui vulgui
apuntar-se,
ens hauria d'enviar
un correu electrònic
a l'agrupació
sardinista
Tarragona d'Ansa,
el correu és
astgn
arroba
tinet
punt
o rg
o,
bueno,
ficant Tarragona d'Ansa
ens trobarà
el nostre correu electrònic,
més que res,
per comptar
amb quanta gent
tindrem la sardinada,
de totes maneres,
si algú s'apunta
a última hora
al mateix dia,
jo crec que
sempre que no
sobrepassem
el número
de places
previstes,
doncs no hi haurà
cap problema,
i pel concert,
doncs això,
apropar-se directament
a Caixa Tarragona
i allí podrà adquirir
les seves entrades.
Perquè,
sobretot,
això que la gent
no espera última hora,
que algun any
no ens han trobat
més d'un.
Hem fet ple
tots els anys,
hem tingut
molta més demanda
que oferta
i, bueno,
per aquí
van caminant
a coses
que en propers anys
potser
farem un concert
més gran,
perquè veiem
que hi ha demanda,
potser sí,
potser sí,
perquè veiem
que la demanda
a Tarragona
n'hi ha
i si n'hi ha
doncs bé,
s'ha d'oferir
el que la gent demani.
Abans comentàvem
que teniu altres activitats,
potser són
per aquests dies,
però potser són
més de gaire intern,
però encara que sigui així,
doncs
pot la pena
recordar-ho,
no?
Sí,
bé,
a part de
Vallès-Sardana
és d'anar a concursos
per arreu de Catalunya,
tenim uns actes
que deia abans
que eren més interns,
que ara estem
obrint a tothom,
el dissabte que ve
tenim
el que nosaltres diem
el festival de final de temporada
on tots els integrants
de tota l'agrupació,
des dels més venuts
que tenen quatre anys
fins als més grans
que en tenen
més de quatre,
però bastants més,
doncs bé,
fem un acte
on fem de tot
menys Vallès-Sardana
i és un acte
en principi
intern
de l'agrupació,
però es fa
al centre cívic
de Sant Salvador
el dissabte que ve
a les cinc i mitja
i en principi
està obert
a tothom.
Tampoc hi ha un guarder jurat.
Tampoc,
això,
ni hi ha entrades,
però bé,
és un acte
intern
entre nosaltres.
El dia 13
fem el dinar
final de temporada
i passat ja
les festes...
Amb el lliurament
de trofeus,
no?
Lliurament de trofeus.
Tots aquests trofeus
que es van recopilant
allà de la temporada.
Tots els trofeus
que recollim
durant tota la temporada
es reparteixen
en funció
de la quantitat
d'assajos
que ha anat la gent.
Els més petits
tenen...
Bueno,
són els que li fa
més il·lusió
als trofeus
i surten
tots contents
i això.
Bé,
el temps ens tira a sobre.
Potser
seria obligat
encara que fos
ràpidament,
Manel,
a veure,
la colla,
ja ho hem dit,
és la seva tasca
principal competició,
la temporada acabat,
encara que sigui així
molt ràpid,
com valores
aquesta temporada
per les colles
de l'agrupació?
Bé,
tenim dos grans grups,
una de les colles
que realment
s'hi dediquen
a fons,
que ens eixen
molt,
que tenim la colla
en categoria gran
la Tarragona dansa
i la colla veterana
a toc de dansa.
A toc de dansa
l'any passat
va quedar campió,
una,
els tocs
han quedat
en guany
subcampions,
lluitant fins al darrer
concurs
i han quedat segons
amb una rivalitat
amb la colla
competidora
que també va estar
l'any passat,
l'any passat van tenir
la sort
de quedar campions,
s'han guanyat
els campions,
però bé,
una colla
consolidada i que segur
que ens donarà més alegria
en el futur.
I la colla
de la colla de la dansa,
el buc
insígnia de l'agrupació,
després d'uns anys
de transició
totalment consolidada,
en guany,
a més,
amb reforços
de luxe,
d'exballadors
que feien
temps que no ballaven,
han fet
un digníssim paper,
han quedat
cinquè's
de Catalunya.
Suposo que
en parlarem
després,
on parlareu
una digníssima
participació
en el concurs
de punts lliures,
on vam fer
un paper
destacadíssim.
Busqueu
el YouTube,
perquè hi ha
imatges
del concurs
de...
Platja d'Aro,
era?
Busqueu
Tarragona dansa,
Platja d'Aro,
espectacular.
Val la pena,
val la pena.
Espectacular.
I després
hi ha les colles petites,
les colles petites,
colla xerinola,
la colla
petits Tarragona dansa,
estem parlant nens
de 4 a 12 anys,
que aquí el que volem
és anar a concursos,
que s'ho passin bé,
i bé,
després d'uns anys
de molts problemes,
sobretot amb nens,
no amb nenes,
amb nens,
sembla que de cara
a l'any que ve
això millora,
tenim perspectives
amb últimes incorporacions
de l'any que ve
tenir una colla
xerinola
amb cara i ulls,
amb nens i nenes,
i bé,
animar a tots els nens
i nenes
entre 4 a 12 anys
que ens vinguin a veure,
que s'apuntin,
estem al carrer Fortuny,
els dissabtes
a la cooperativa,
hi ha gent
que ens poden trobar
i bé,
un ambient sa.
Ara potser
temps de Nadal
potser no es trobaran
tan fàcilment,
però...
Aquest dissabte
encara ensegem
i parem ja fins passat
carnes toltes,
que també fem la comparsa
petada de carnes toltes,
que suposo que ja en parlarem
passat festes
i tot això,
però bé,
qui vulgui
ens pot apuntar
quan vulgui.
Per cert,
em diuen
que han telefonat
algun oïdor
preguntant
per veure
on exactament
es pot aconseguir
les invitacions
pel concert,
suposo que es referint
al concert,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
el concert,
les entrades
es poden recollir
a Caixa Tarragona,
la Fundació Caixa Tarragona,
aquí a la plaça...
És on hi ha l'exposició,
no?
Sí,
això,
pla sempre al Tàrraco,
carrer Igini Anglès,
per la porta darrere,
i allí hi ha
la venda
d'invitacions
al preu
de dos euros i mig
que van
destinats
a la Fundació
Caixa Tarragona.
Doncs moltes gràcies,
Manel,
Andreu,
per parlar-nos
de tot això.
Molt bé,
gràcies a vosaltres.
queden dies
i seguirem parlant
al nostre programa,
evidentment.
Anem a la música,
potser,
després de
dedicar aquest temps
a te i a fet
i a sorpresa,
Maria Rosa,
clar,
estàvem aquí
introduïts
dintre el tema.
Tantes coses,
tantes coses,
Déu-n'hi-do,
eh?
Com es mou,
eh?
La gent de la Tàrraco
en sol.
Clar que sí.
I segur que seguiran aquí.
Deixem amb aquesta línia.
Bé,
avui tindrem l'oportunitat
d'estrenar
el nostre programa
tres discos.
Bé,
si el temps ens ho permet,
perquè ja el temps va avançar,
ja són pràcticament
les 12.39,
bé,
tres discos
de la Cobla Milenària
de Seret.
Malauradament,
encara hi ha dificultats
per difondre
productes culturals
de la Catalunya Nord
aquí al Principat,
per això costa
que ens arribin
enregistraments
com aquells.
El primer més antic,
per exemple,
és de l'any 2001.
Presenta diverses sardanes
i algun ballable
per a Cobla.
Les primeres són
principalment
d'autors joves,
tot i que també
hi ha algun clàssic
com la Santa Espina
o sardanes
de Puigferrer i Vila
de Sau
i Conrat Saló.
Un dels ballables
és una curiosa versió
del celebre
Paquito el Xocolatero,
un pas doble
de moros i cristians
escrit l'any 1937
per a Gustau Pasqual Falcó,
nascut el 1909
a la Vila Licantina
de Cosentaina.
Diguem,
com a curiositat
que està dedicada
al seu cunyat,
Francisco Pérez Molina,
conegut com
Paquito el Xocolatero
i estrenada l'any 1941
a les festes
de moros i cristians
del poble.
Sempre ha gaudit
d'una gran popularitat,
però,
darrerament,
aquesta s'ha estès
més enllà dels Pirineus,
coneixem com a Catalunya Nord.
Cal dir que,
segons un informe de les GAE,
aquesta va ser
la peça musical
més interpretada
en viu
durant l'any 2007,
i això que no ens tenien
en consideració
les dades
de fora de l'estat espanyol.
Escoltem, doncs,
aquest Paquito el Xocolatero
arranjat per a Cobla
per Jordi Molina
i interpretat
per a Cobla Milenària.
d'esratuía
iupsest 32xet
de l'any La Quintana
de Thereby
de l'hastor
d'esatar
d'esafir
i interessi
de la؟
iupsest 32xet
en jubilance
de l'esquim
que악
de l'esquim
anh
en choc
de l'esquim
i06s
en firma
de l'esquim
de l'esquim
a
lang
aren
i
a
big
de l'esquim
y
l'esquim
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fa uns demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
dels països catalans.
Serà el vestíbul del Centre de Lectura de Reus
fins al dia 8 de desembre.
I tots aquí t'escoltarem un altre
dels discos publicats a la Catalunya Nord
que abans us esmentàvem.
Tots ells tenen en comú que els interpreta
la cobla mil·lenària, una formació inquieta
que gaudeix d'un altíssim nivell de qualitat
però que també es caracteritza
per oferir un posat despreocupat
i a vegades transgressor.
També cercen noves experiències
treballant, per exemple, en diversos projectes jazzístics.
L'any 2008, per exemple, van realitzar diversos concerts
integrant a la cobla un instrument força popular
al nord de França, el carrilló.
A Catalunya és força conegut el del Palau de la Generalitat
que ofereix concerts de manera periòdica
però a l'estat veí fins i tot hi ha carrillons portàtils
que ofereixen recitals itinerants.
En el cas que ara ens ocupa, la cobla mil·lenària
va actuar amb Gilles Lerouche
i el seu carrillón ambulant,
perdoneu-me, però el meu francès és tothom,
duai, Regió Nord-Pas de Calé,
a Gilles, tots ells dirigits per Roland Besson.
El repertori, com és lògic,
estava especialment adaptat a les circumstàncies
i incluïa sardanes
i altres peces de procedències ben diverses.
Ara us proposem escoltar un vals lent
escrit per un dels músics de la cobla,
René Picamal.
Ell explica que quan la seva filla petita,
que comença a descobrir el món que l'envolta,
li fa preguntes com la lluna adorm durant el dia,
ell, en comptes d'una resposta científica,
prefereix escriure aquesta obra en tres temps,
anomenada la lluna adorm al dia,
amb la qual el nostre satèl·lic natural
es troba en un remolí majestuós i ple de poesia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anem a les notícies de l'1-2-i-seguit.
Des de fa 12 anys, a Blanes es posa a prova la capacitat creativa dels compositors menors de 25 anys,
tot organitzant un concurs de sardanes reservat a músics joves.
La final del certamen del 2009 se celebra avui dissabte a la nit al Teatre de Blanes
amb l'actuació d'una formació d'instrumentistes en actiu
que van començar els seus estudis a aquesta vila
i que actualment formen part de diverses agrupacions orquestrals del país.
Recordem-les com les infantils de Blanes, per si algú no recorda.
Aquesta selecció específica d'intèrprets adopta el nom de Cobla de Tardó,
que coincideix amb el títol del cicle de concerts
que en aquesta època de l'any promou l'Ajuntament de Blanes
amb la col·laboració organitzativa de la colla sardanista Sapalomera
i la banda i coble del Col·legi Santa Maria.
El jurat musical del certamen, format per Jordi Molina,
Josep Maria Sarracan i Jesús Ventura,
han escollit les quatre sardanes finalistes
d'entre les vuit composicions presentades a concurs
que s'estrenaran al concert i que es disputaran els premis establerts.
El primer i el segon, que es decideixen a partir de la valoració tècnica del jurat
i el premi popular, que s'atorga d'acord amb el resultat
de la votació del públic assistent al concert.
La dotació econòmica d'aquest certamen és de més de 2.000 euros.
Blanes és un viver de músics joves, destacant des de fa molts anys
en la formació d'instrumentistes de coble
i de banda al Col·legi Santa Maria d'aquesta població
i actualment convocant l'únic certamen musical
obert exclusivament a músics menors de 25 anys.
La setmana passada ja vam comentar els resultats de dos concursos musicals
celebrats darrerament, però ho vam fer amb caràcter d'urgència
i potser caldria completar aquella informació.
En primer lloc, diguem que el dia 15 de novembre va tenir lloc a Saret
la col·lenda de la 25a edició del certamen musical Saret Banyoles,
que com en cada ocasió que el convoca el foment de la sardana
de la capital de l'Alt Vallespí estava dedicat a la composició de noves sardanes.
En el concert celebrat a la Sala de la Unió de Saret,
la coble mil·lenària va estrenar les 5 sardanes finalistes
i es va proclamar el veredicte del jurat
amb l'atorgament dels corresponents guardons.
El primer premi va correspondre a la sardana
El Sac i la Corda, d'Antoni Serra i Oribe.
El segon a l'obra titulada, El Comte Guifré, de Joan Vila i Safon.
El tercer a la sardana, El Puigmal, d'Esteve Palet i Mir.
El quart premi el va guanyar a la sardana Carpe Diem, de Carles Raia i Civil.
I el cinquè va atorgar-se a Sant Jordi
en el bosc de violetes de Jordi Moraleda i per Xacs.
El públic assistent al concert va decidir per mitjà de la corresponent votació
l'atorgament del premi popular a la sardana Carpe Diem, de Carles Raia.
El jurat d'aquesta 25a edició del certamen musical Set Banyoles
estava integrat per Àngels Alaber, Joan Giver, Roland Besson i Jordi Molina.
I l'altre concurs musical del qual volem parlar-vos
ens porta a Mollet del Vallès,
on es va viure la final del 25a Premis Gai de Sardanes
en un memorable concert celebrat al Teatre de Can Gomà
amb l'actuació de la cobla mediterrània dirigida per Bernat Castillejo.
Una ballada dedicada al compositor Molletà Josep Solà i Sànchez,
impulsor del Premis Gai de Sardanes
i que va morir el mes de març d'aquest any 2009.
L'homenatge a Josep Solà va ser força motiu
amb l'assistència de la seva vídua i dels seus fills
i la participació de la consellera de Justícia i excaldessa de Mollet
del Vallès, Montserrat Tura,
de l'actual alcalde Jurem Monràs
i del director de les Gai a la zona mediterrània, Ramon Montaner.
El periodista Jaume Barparà va ser el mestre de cerimònies
d'aquest acte en què es van presentar les tres sardanes finalistes del concurs d'enguany.
Es va donar a conèixer el veredicte del jurat
i es va procedir al lliurament de premis.
Després d'escoltar les sardanes seleccionades,
es va proclamar la decisió del jurat, que és com segueix.
Premis Gai de Sardanes 2009 dotat amb 3.000 euros
a la sardana Paisatge de Ponent amb Amics
de Jurem Maria Sarracan i Clermont.
També es van otorgar cengles d'exècits dotats a cadascun amb 900 euros
a les dues sardanes finalistes,
jugant de Daniel Martínez i Roura
i itineraris de Víctor Cordero i Charles.
El jurat de la 25a edició del Premis Gai de Sardanes
estava integrat pels compositors Joan Albert Amargós,
Francesc Assú, Carles Guinovar, Jordi Molina i Jesús Ventura.
Com a col·lenda de la temporada sardanista a les comarques ponentines,
la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida
celebra des de fa 15 anys la nit de la sardana.
La festa d'enguany es va celebrar a Mollerussa dissabte passat,
dia 28 de novembre.
Dins el protocol de la nit de la sardana,
la Federació Lleidatana promou la proclamació lliurament
dels Premis Rotllana per a distingir persones i entitats
en reconeixement a la seva dedicació al foment de la sardana.
A Mollerussa, entre els guardonats,
la majoria d'ells propis de Lleida a les comarques lleidatanes,
amb el Premi Rotllana 2009 destaca la cantant Núria Feliu,
que ha rebut el Premi Rotllana de la Federació Sardanista
de les Comarques de Lleida
per la seva tasca dels darrers anys de promoció de la sardana
i especialment pel treball literari i discogràfic
de les sardanes més populars,
estat de l'any 2007,
i que ella personalment cuida d'anar presentant
arreu de Catalunya, on és requerida per fer-ho.
L'Esbar Català de Dança Aires ens informa
com els ha concedit el Premi Ateneus 2009
a la creativitat en cultura popular i tradicional
pel projecte XXIè Cicle de Dansa Catalana 2009-2010.
El premi consisteix en un guardó
i una dotació econòmica de 1.500 euros.
El lliurament serà el proper dia 16 de desembre
a les 8 del vespre al Palau Reial de Pedralbes de Barcelona.
I dissabte passat tenia lloc la final del concurs
del campionat de punts lliures a Platja d'Aro
i va participar, entre altres,
a la colla de Tarragona Dança.
Abans ja ho apuntàvem.
Bon resultat, Maria Rosa també va ser.
Sí, sí, sí.
Molt bé, no?
Si voleu us ho explico després a les taferteries
amb més tranquil·litat, però molt bé.
La veritat és que va estar molt, molt bé.
Dóna'm compte del resultat,
perquè estem a punt d'arribar a l'una de la tarda.
Això mirava jo, dic...
Mira, pel que fa a l'Avins,
la colla Xamosa de Barcelona, amb 10 punts.
Pel que fa a Infantils,
la primera, Montgrí 2000, Torroella...
Montgrí?
De Torroella de Montgrí.
De Torroella de Montgrí, amb 13 punts.
I Trapelles de Sabadell, amb 16 punts.
En Juvenils, primer Cabirols de Sabadell, amb 10 punts.
I Xaldiga, de Barcelona, amb 20 punts.
Pel que fa a Bateranes,
primer, Rocas Blaves de la Passió d'Esparreguera, amb 16 punts.
I segon, Aires Gironins de Girona, amb 17 punts.
Pel que fa a Grans,
primer, Mare Nostrum, de Barcelona, amb 36 punts.
Segon, Maïts, també de Barcelona, amb 55 punts.
Tercer, Violetes del Bosque, amb 69 punts.
Això és curiós, aquí es trastoca, eh?,
les classificacions habituals.
Sí, sí, sí, sí, però va ser així.
En quart lloc, Tarragona d'Ansa, amb 88 punts.
Cinquem, Irene Alcel de Sabadell, amb 102.
Sisè, Continuitat del Montgrí, de Torroella del Montgrí, amb 114 punts.
Setè, Estola Espígol de Gramunt, amb 129 punts.
Vuitè, Dols Infer de Lleida, amb 150 punts.
I novena, Iris Catalunya Nord de Seret, amb 162 punts.
Però hi havia una altra part, diguéssim,
de fet, es va celebrar abans, no?,
la del Galop de Fantasia,
amb un espectacle, diguem-ne, que muntava en cada colla,
que no tenia res a veure amb els golps habituals.
No, no, no.
I aquí sí que podem dir, encara que després ho comentem,
primer lloc, amb Patats, Mare Nostrum i Terrona Dança.
Diguem, de moment, què van fer?
Què van fer a la Terrona Dança?
Aquí, quina mena d'espectacle?
Doncs van fer el Thriller, de Michael Jackson.
Una versió del Thriller?
Sí.
I la Mare Nostrum va fer, aviam, que me'n recordo jo,
Siete Nòvies Pacit Hermanos, em sembla, o...
Però, sí, sí, sí, sí, sí.
Tot un espectacle.
Cadascú va fer, altres van fer La Pantera Rosa,
altres van fer Cabaret, bé, va estar molt bé, molt distret.
Ells trien la música, no?
La música és específica per a cada...
Sí, sí, per cada colla, cada colla s'ho prepara.
Com us deia, busqueu imatges pel YouTube,
perquè no es veu mai tan bé com en directe, està clar,
però jo t'ho heu de dir.
No, però es veu molt bé, sí, sí.
No, res, un minutet, perquè sigui la una de la tarda,
ja sabeu que sempre fem aquesta mena de parèntesi
per a posar-nos al dia les notícies en general,
el botlletí de notícies,
i després tornem, serà amb la segona part de l'Undú en seguit,
on, entre altres coses, doncs això parlarem,
o ens ho parlarem, ens ho comentarà la meva Rosa,
que va ser d'aquesta final a Platja d'Aro de Punts Lliures.
Fins ara.
Aragona Radio
Fins ara.
Un ensenyable tema de l'elèctrica d'arma amb la Cobra Mediterrànea,
que ens serveix des de fa força,
ens hi ha de sintonia l'undú en seguit,
ens marca que, altra vegada,
la segona part, doncs, del nostre programa d'avui,
i comencem-lo amb música,
i serà amb el tercer disc,
la Cobra Milenària,
que avui ens setemà en el nostre programa,
que ha aparegut al mercat aquest mateix any 2009,
que sí que és recent.
El formen 14 sardanes de les més recents generacions d'autors,
tant de la Catalunya Nord com del Principat,
com Enric Ortí, Jordi Molina, Roland Besson,
David Estanyol, René Picamal,
Jesús Ventura, Marti Mont,
Jordi Poblí, Mercè Lartiaga,
Galdric Vicenç,
Frederic Guisset i Joan Drogat.
Jo veieu quina bona col·lecció d'autors.
I completen l'enregistrament una nèrssima versió
de La Santa Espina,
un curiós pas doble de Pascal Comilade,
i una sorpresa final que després desvetllarem.
Ara escoltem la primera sardana del disc,
Petons de matinada, d'Enric Ortí,
composició que va obtenir el Premi Exècid
del concurs La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana d'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
La Sardana del 2005.
La Sardana de l'any del 2005.
i l'hora de les safarderies
a l'1,2 i seguit
i en primer lloc una que ens fan arribar
oïdor
i ens va anar buscant per internet
ha trobat la primera actuació d'una cobla
cobla nova
no ens diuen don però intueixo
no ho sé, això s'hauria de confirmar que és de la Catalunya Nord
la cobla nova germanor
i
resposen el comentari
que tot el programa és d'autors joves
Ramon Soriano, Toni Giné
Joan Láforo, Daniel Gasulla
Jordi Bona Mala
bé, això ho hem de relativitzar ja
perquè fa molt de temps que ho estem dient altos joves
i clar, el temps va passant i tots ells van agafant certa edat
però més aviat jo crec que és qüestió d'esperit
és a dir, són gent que n'ha portat
uns aires nous
a la sardana, llenguatges més actuals
més que a res ens referim a això
i entre aquests, doncs hi ha un autor
que coneixem prou, Tarragona
el Tarragoni, Alfred Abad
i allò que encara ens fa més satisfacció
perquè la sardana és matí de ràdio
la que ens va dedicar
al nostre programa
l'un, dos i seguit
queda, doncs, com a xafarderia
doncs ben agradable
com també ho és, sens dubte
doncs veure que el Parc de Nadal
que tinc de lloc aquí a Tarragona
enguany està dedicat
sempre hi ha un tema
el qual d'alguna manera o altra
en volta
les entitats del Parc de Nadal
està dedicat a Joan Amades
que és gran folclorista
que a Tarragona
doncs
darrerament
doncs hi ha fet
una exposició
s'ha lliurat
un premi
diguem-ne literari
també amb el nom
de Joan Amades
i bé
i ara
està dedicat
a aquesta
aquesta part
de Nadal
i...
home
va
explica-ho
ja es va dir
ja es va dir
però torno-ho a dir
perquè algú potser aquell dia
no ho va sentir
que el guanyador del premi
és un tema sobre la sardana
però qui és?
qui és?
l'home que ho vaig escriure jo
és l'Àngel
home, clar que sí
clar que sí
una cosa així s'ha de dir
l'Àngel
va ser el guanyador
d'aquest premi
aquest any
amb el llibre
amb el títol era?
és molt llarga
el llibre sortirà
amb un títol més escurzet
perquè si no
no...
em diuen que no es vendrà
no es vendrà
vaja home
bé tracta sobre el procés
que ho és de màrqueting
no?
clar
no, a més
ho entenc perfectament
el procés d'expansió de la sardana
el moment en què es va
escampar
i sobretot en el cas de Tarragona
ja veieu eh
molt llarg
que ni jo mateix me'n recordo
ja veieu
aquí tenim un famós
eh
un senyor
escriptor
va
el que interessa
és homenatjar la memòria
de Joan Amades
que era gran folclorista
i que en guany
el part de Nadal
doncs també tindrà
aquest tema
ja en parlarem
evidentment
bé, una altra
una altra que te toca a tu
comentar-la
perquè dissabte passat
amb la gent de la Tarragona Dança
vau fer un grapat de quilòmetres
fins a Platja d'Aro
dissabte a la nit
després de tornada
encara es duria a notar més això
dels quilòmetres
però amb l'alegria
no, que ens vam quedar a dormir allà
ah
vam quedar allà
vam fer gresca
clar
home, i a celebrar
a més ho vam celebrar molt bé
així de xafarderies
hi deu haver moltes
jo expliqueu les que es puguin dir
les altres doncs
en tot cas amb la satisfacció
del resultat del concurs
sí, sí
i recordem-ho pels que
no haguessin
entès
Puget
abans ho hem explicat
molt pel damunt
hi havia un
a marge dels punts lliures
de sardanes que es ballen
tots aquests punts d'invenció
o diferents
en tot cas
que porta cada colla
hi havia abans
el galop de fantasia
en fantasia total
cada colla
busca una música
i una coreografia
totalment diferent
dels galops habituals
jo primer que res
dic que l'organització
va ser excel·lent
vull dir
és en un pavelló
per tant
amb grades
i per tant
ho veus perfectament
i amb ell
els balladors
se'ls posa a baix
i tot ple de cadires
i cada cadira
amb la seva aigua
vull dir que
perfecte
i cadascú
delimitat
aquí hi ha la Tardadansa
aquí hi ha la Maria Nòssa
aquí a les Violetes
molt ben delimitat
llavors
comença el galop
per dir-li algun nom
perquè ja et dic
cadascú prepara
el que vol
llavors va sortint
d'un en un
els presenten
i diuen el que fan
bé doncs
a Tardadansa
va fer el thriller
del Michael Jackson
que va ser genial
la veritat
jo els havia vist aquí assajar
i ja m'encantava
però un cop allà
va ser
la posta en escena
va ser
i el vestuari
i portaven
les samarretes esquinsades
encara se les envoltaven més
es van despentinar
s'ho van preparar
molt, molt, molt bé
i la prova està en que
van fer un primer
sí, sí
primer
empatat
empatat
però bé
però un primer
i que hi havia colles
doncs de Violetes del Bosch
Mare Nostro
Maig
etcètera
que són colles importants
no, home
havíem
els galots
van ser tots molt macos
n'hi havia de més espectaculars
i menys
o diguem-ne
que més treballat
i menys
però van ser molt macos
els nens petitons
ho van fer
moníssim
el que va guanyar
molt
no ho sé
i els veterans també
tothom
tothom ho va fer molt bé
algun lloc he tret un comentari
que algú amb ritmes caribenys
altres cabaret
sí, sí
cabaret va ser una colla
veterana
que per cert van sortir
devien ser la colla
i els acompanyants
i els veïns
perquè van sortir
potser 30 persones
van ampliar
i maquíssim
la veritat és que van fer molt bé
estaven molt graciosos
molt bé
pel que fa el que és pròpiament
punts lliures
que ara per si és espectacular
costum a ser-ho
punts lliures
també bon paper
molt bon paper
molt bon paper
a més a més
hi ha una cosa
que m'agradaria dir
perquè
tu ho saps
que a mi m'encanta
ballar pels lliures
vull dir
és una de les coses
que m'agradava moltíssim
i aquesta gent
ho fan
25 vegades
millor que ho fiem nosaltres
només per una raó també
perquè nosaltres
la qual generació
de la terrenadança
nosaltres teníem
uns passos
molts
però que els anàvem dient
així que anàvem
anàvem fent la sardana
i aquesta gent
clar que tenien
les sardanes
per avançar
estudiades
sí
però exacte
però les havien estudiat
i el que feien era
vull dir
ho van estar preparant
durant molts dies
i el que feien era
buscar passos
i inventar-ne de nous
que lligessin
amb la música
si la música
parava
en aquell moment
ells paraven
si la música
saltava més
vull dir
molt bé
que normalment
és més improvisat
això
perquè generalment
no saps la sardana
fins al concurs
exacte
jo em suposo
que ells
també es passarà
això
als altres concursos
doncs també
si no saps la sardana
però en aquest cas
jo pensava
jo em veia a mi
fa uns anys
i deia
no sé si l'haguessin fet
tan bé
perquè de veritat
que hi l'inventaven
dies abans
encara
això ho podríem fer així
això ho podríem fer així
jo pensava
mare meva
encara canvien coses
però molt bé
molt bé
jo pel que he vist
pel YouTube
que us deia
potser això
suposo
que hi haurà influït
i ells ho poden fer
perquè són joves
és a dir
estan en una edat
que físicament
s'ho poden permetre
en passos
més arriscats
arriscats
que altres colles
que potser poden ser
molt elegants
però
exacte
més conservadores
sí, sí, sí
amb ells
se'ls veia
això
arriscats
ara baixem
s'acotxaven
molt bé
molt bé
només cal veure
a vegades
quan assaigien
alguna vegada
a la Rambla
que un assaig
mai és una exhibició
ja s'hi forma
tot un corruó
de gent al voltant
mirant
que potser no ho fan
tan seriosament
perquè no deixi de ser
espontànic
a més a més
s'ho van preparar
a consciència
perquè el vestuari
i tot
van canviar
el vestuari
la tarda
uns dies abans
cosien
aquella tarda
encara vam acabar
de retocar
quatre coses
les noies
van comprar
una flor
se la van
plantificar
diguem-ho així
aquí
el cabell
era exòtic
molt bé
molt bé
i hi ha algun pas
per exemple
aquell que
no sé si el van fer
dissabte
però alguna vegada
veus a l'assaig
que tots aginollats
i després
s'han
ah sí
sí
i tant
allò que tothom
fa el comentari
i diu
jo després no m'aixeco
després no m'aixeco
sí sí
però aquest
diguem-ne
que és el mínim
dels que van fer
van fer de molts
i de nous
moltíssims nous
que van buscar
i el curiós
no sé si molts ho saben
que cada
un dels passos
tenen un nom
sí
a vegades són curiosos
que fins i tot
alguns de la Tarlana
de cada
d'altres èpoques
però fa anys
això els va agafar
el Santi Arisa
per una de les seves
sardanoves
que és un
recull de noms
de punts lliures
sona com una mena
de rap
i els que no ho saben
diuen
de què va això
però són
una sèrie de noms
que d'aquesta manera
han quedat com
immortalitzats
amb aquella sardanova
que ells
dius que t'han tret de nom
sí
n'han tret de nous
perquè sí
algun per allà
i a més a més
això per lligau
també
ja et dic
el compàs de la música
molt bé
veig per algun lloc
he llegit
que per completar
l'espectacle
es veu que a les mitges parts
hi havia una mica
d'espectacle
sí, sí
van sortir a ballar
balles de saló
però a més a més
gent
vull dir
hi havia els campanyons
d'Espanya
si ho sé si
era allò
tot seriós
i vull dir
les colles
retiraven
els seus seients
els focos
i
sí, sí, sí
uns vestits
espectaculars
pintats
que
molt bé
mare meva
recordo que ens comentaven
ho vam dir
com a xafarderia
també
abans d'anar al concurs
que ells estaven força engrescats
si dius que s'havien treballat
molt
però quan es van assabentar
que hi anava a la colla
Mare Nostrum
que és una colla que
des d'aquesta temporada
no va al campionat
però es veu que
ells segueixen actius
i els punts lliures
ho tenen bastant treballat
això
bé, aviam
ho tenen
i ho han tingut
sempre
la Mare Nostrum
amb ambassos
em semblava que
no anava a competició
ja, ja
però no, no
ho van fer molt bé
també
diferent
més pausat
no sé com dir-te
perquè també
la mitjana d'edat
també deu ser diferent
també
però vaja
molt bé
tot plegat
que nosaltres sempre comentem
activitats sardanistes
des de la perspectiva
dels sardanistes
però
pel que he pogut veure
era un estèntic espectacle
que podia ser atractiu
per tothom
mira, només començant
perquè comença
i el presentador
allò
al mig de la pista
amb un foco
i saps
un senyor d'aquells
de les veus aquestes
i
bona nit
crec que és el Francesc Sànchez
crec que sí
ai no
és que no ho sabria dir-ho
sí, crec que sí
que
habitualment
veig
és un professional
de la ràdio
i bona nit
i no sé què
i jo retronava
benvinguts
no sé
van fer un espectacle
de debò
molt bé
molt bé
alguna cosa
podries criticar
ara si tu diguessis
vinga mà
idees per millorar-ho
no, no s'ha t'acut
re ara
no, no, no
jo és que
vaig quedar encantada
de veritat
potser el problema
d'aquests
digues
el problema d'aquest espectacle
que costa tant
d'organitzar
però sobretot
porta molta feina
a les colles
que és difícil
repetir-ho gaire sovint
sí, suposo que sí
suposo que sí
però per exemple
en el cas de la Ternodent
se'ls agrada tant
el que són
els punts lliures
ja penso
per què no fer-ho a Tarragona
ah, estaria bé
estaria bé
perquè pensa que
una cosa
per exemple
ja sé quina cosa
no em va agradar
una de les mitges parts
en lloc de sortir
als baix de saló
va sortir la senyora alcaldessa
bueno
va fer una mica de parlament
i després va sortir
el conseller de cultura
ai, el conseller de cultura
ens va vendre
a Lloret
però
que l'endemà
les tendes
estaven obertes
que hi havia 20
imagina't, imagina't
això sí que em vaig quedar parada
hi ha una tenda
per cada 20-20 anys
que
ens va vendre
tot el que s'havia fet
el que es faria
el cap de setmana següent
i allò que dius
sí, no, és la seva feina
però allò que dius
vinga, va
però bé
intentant buscar alguna cosa
després, clar
del que és l'espectacle
doncs
les punts
bé
en quant a
els
com es diu això
el galop
doncs
hi ha algú que dius
ai
et decepciona una mica
però
així hi ha la varietat
sí, sí, sí
bé, ja que hem parlat
de xafarderies
les de després
del postconcurs
potser no
ah, el postconcurs
bé
bé
a celebrar-ho
clar
s'hi imagineu
és una colla
de gent jove
alguna altra
potser no tant
no tant
els altres no tant
però bé
tots junts, eh
joves i no tant joves
ui
doncs aquí
deixem-ho
doncs deixem-ho
i anem demà cap a Tarragona
ja està
molt bé
doncs anava a dir
que la música
va una miqueta
amb aquesta línia
perquè
l'últim disc
de la Cobra Milenària
avui hem anat sentint
una peça
dels tres
que us hem presentat
però l'últim
el més recent
s'acaba
amb una petita broma
primer inclou
una mena
de pas doble
torero
ara
ara
ara
ara
ara
ara
ara
ara
ara
ara
ara
però
però
que aquest
cas
no és de broma
sinó que ho va fer
expressament
per una penya
torera
d'aficionats
als braus
de la Catalunya
nord
perquè cal dir-ho
allí hi ha molta
moltíssima afició
i
moltes vegades
la música
a les corrides
de toros
es fan
en cobla
cal dir-ho
i després
si escolteu el disc
els que tingueu el disc
un cop acaba
aquesta peça
veureu que el temps
va comptant
hi ha silenci
van passant els segons
van passant els segons
i què passa
sents una mica d'ambient
i en s'acapareix
una sardana
una sardana clàssica
la segadora
de Josep Vicenç Xaixu
escoltem-la
però veureu
que hi ha
alguns detalls
alguns més evidents
que altres
pareu atenció
a alguns detalls
curiosos
divertits
amb aquell tal
que us deia
de broma
que a vegades
adquireix
la cobla mil·lenària
escolteu
de l'escalina
de l'escalina
de l'escalina
de l'escalina
i després de ponieważ
les poden aplicar
primer
demà
el primer
де
ara
ara
tire
d'un
ja
ука
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!