El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Els quatre vents. Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard. L'Església ens proposa cada any, quan arriba la festa de la purificació de la Mare de Déu, el dia 2 de febrer,
coneguda popularment com la Candelera, que ens fixem en la vida de tants religiosos i religioses que arreu del món donen testimoniatge de l'amor de Déu.
En aquesta data celebrem la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, tot recordant aquells que manifesten de manera tan palesa que Déu és amor, que ens estima i ens fa feliços.
És lògic que, tenint tan viu el record del Sínode de Bisbe celebrat a Roma el passat mes d'octubre sobre la Paraula de Déu,
el lema d'aquesta Jornada Mundial d'enguany sigui la Paraula de Déu en la Vida Consagrada.
Precisament, la proposta número 24 del Sínode es refereix a la relació entre ambedues,
i en ella s'agraeix a les persones consagrades el seu testimoniatge de l'Evangeli i la seva disponibilitat a proclamar-lo arreu de les fronteres geogràfiques i culturals de la missió mitjançant els seus serveis carismàtics.
Tots tenim ben clar i tots hem d'agrair aquest servei que presten els religiosos arreu del món,
i molt especialment a les anomenades terres de missió.
El Sínode així ho ha fet i nosaltres també volem fer-ho.
Penseu, per exemple, en les comunitats monàstiques, que són verdaderes escoles d'espiritualitat i donen força a la vida de les esglésies particulars.
Els monestirs han estat comparats a oases espirituals, que assenyalen al món d'avui el que és més important,
allò pel qual val la pena viure, Déu i el seu amor inefable.
Tots els cristians hem de conèixer més i més la paraula de Déu, acollir-la i celebrar-la,
però això és especialment important en la vida contemplativa.
A tots ens caldrà, per tant i especialment als pastors, vetllar perquè tant els laits com els religiosos
rebin una formació bíblica i teològica adequada a la missió que tinguin encomanada.
Cadascú a l'Església té el seu lloc i la seva funció.
Els religiosos tenen com a primera missió viure la seva consegració i així contribueixen de manera insubstituïble a la tasca missionera de tota l'Església.
Tots necessitem aquest testimoni que ens faci entendre que sense l'esperit de les benhaurances
no es pot transformar el món i oferir-lo a Déu.
Podem intentar pagar, d'alguna manera, aquesta impressionant tasca
demanant a Déu que mai no faltin les vocacions a la vida consagrada,
perquè a tot arreu pugi al cel la pregària de tantes vides lliurades al Senyor
i perquè l'acció caritativa dels religiosos i religioses
ens mostri a tots els creients els béns del cel ja presents en aquest món.
Adeu-siau.
Des del 21 de gener del 2008, eclesialment des de la tarda del dia 20,
fins al 25 de gener del 2009,
Tarragona ha viscut immersa en l'any jubilar commemoratiu
del 1750è aniversari del martiri dels sants fructuós,
bisbe i auguri i eulogi diàques.
Han estat 12 mesos en els quals s'han succeït un seguit d'actes litúrgics,
culturals i artístics.
L'any jubilar ha permès crear un fluid i amable diàleg
amb la societat i les seves institucions.
L'Església de Tarragona ha contribuït de manera decisiva
a fer entendre que Tarragona és dipositària
d'un extraordinari patrimoni cultural paleocristià
que cal potenciar i fer conèixer.
També ha obert vies de col·laboració
per continuar treballant en tota una pedagogia
del patrimoni cristià,
possiblement el més important de la península ibèrica.
L'Església pot aportar continguts rigurosos
i les institucions, recursos, materials i tècnics.
Un patrimoni d'aquesta mena
és una font qualitativa per al turisme religiós
i el cultural en general.
A més, fomenta les interaccions i relacions
entre fe i cultura, Església i societat.
Qui tingui oïdes que escolti
Un comentari de mossèn Ricard Cabré
Bons amics,
el compendi de la Doctrina Social de l'Església
en el número 340
ens parla de la funció del benefici en les empreses.
Diu textualment, citant diferents documents
de Joan XXIII i de Joan Pau II.
Quan una empresa dona benefici
significa que els factors productius
han estat utilitzats adequadament.
Però això no pot fer oblidar
el fet que no sempre el benefici
indica que l'empresa està servint adequadament a la societat.
És possible, per exemple,
que els balanços siguin correctes
i que al mateix temps els homes
que constitueixen el patrimoni més valuós de l'empresa
siguin humiliats i ofesos en la seva dignitat.
Això s'ha de bé quan l'empresa
es mou en sistemes socioculturals
caracteritzats per a l'explotació de les persones,
en propensió a esquivar les obligacions de justícia social
i a violar els drets dels treballadors.
És indispensable que dins l'empresa
la legítima recerca del benefici
la sermonitzi amb la irrenunciable defensa
de la dignitat de les persones
que a títol divers treballen la mateixa.
Fins aquí el compendi
de la doctrina social de l'Església.
És injust, per tant,
que quan una empresa marxa bé
i publica beneficis milionaris,
els treballadors no participen
en major besura de l'abonança de l'empresa.
La doctrina social de l'Església
sempre ha afirmat
que els beneficis no poden revertir
només sobre l'empresa
o els detentors del capital,
sinó sobre tots aquells
que aporten la seva contribució
al bon funcionament de l'empresa.
L'Església s'ha negat sempre a acceptar
que els treballadors siguin considerats
com a simples instruments de producció.
L'empresa és una comunitat de persones
en la qual el capital i treball
actuen conjuntament
per transformar matèries primeres
en objectes d'ús
per utilitat dels consumidors.
La revista Notícies Obreres,
de l'OH,
en l'editorial de la segona quinzena de desembre,
es queixa en aquest sentit.
Quan l'economia va bé
i crea riquesa,
deuria ser lògic
que disminuïs el nombre de pobres.
Doncs no,
no és així.
El nombre de pobres
segueix inalterable.
La riquesa creada
no arriba als pobres.
En canvi,
quan l'economia va malament,
automàticament
es produeixen acomiadaments,
tancaments d'empreses,
regulacions d'ocupació,
petició d'ajudes,
com si les empreses
comencessin de zero.
Com si els beneficis generats
durant anys
s'haguessin evaporat en un dia.
Com és possible
que una empresa
que ve augmentant beneficis
any rere any
durant molt de temps,
trontoll i els primers símptomes
de recessió econòmica,
què se n'ha fet
dels beneficis generats?
Diu el Catecisme
de l'Església Catòlica
en el número 2269.
Quan el benefici
es busca
per mitjans financers usurers
provocant la fam
i la mort
de moltes persones,
es comet indirectament
un homicidi
que els és imputable.
L'economia
s'ha de fonamentar
sobre una ètica
sense la qual
el benefici
passa pel damunt
de les persones
i posa l'home
al servei de l'economia
en lloc de ser al revés,
l'economia
al servei de l'home.
Sempre són les coses
les que deuen estar
al servei de l'home
i no pas l'home,
al servei de les coses.
Amics,
fins un altre dia,
si adeu plau.
A nivell de societat civil,
podríem dir que la ciutat
ha viscut l'any jubilar
amb curiositat i alegria
i ha participat
de manera significativa
de les iniciatives culturals
o religioses proposades.
Tarragona és una ciutat
que respon
a un model de societat
en la qual
les iniciatives socials
o religioses
es viuen
d'una manera propera
i on és possible
establir
llassos de cooperació
institucional
amb ens
com ara
el Govern Central,
el Govern de la Generalitat,
la Diputació de Tarragona,
l'Ajuntament de Tarragona,
la Universitat
Rovira i Virgili,
la Cambra de Comerç
i altres.
A Tarragona
s'ha viscut
l'any jubilar
amb sobrietat i joia,
però sobretot
amb forts continguts
de fe i de cultura.
Tot això
fonamentat
sobre la certesa històrica
d'un fet
que ha marcat
tota la nostra
església catalana
i hispànica,
la Passio Fructuosi.
I tot seguit
fem una petita aturada
en aquesta reflexió
del que ha estat
l'any jubilar
tot just clausurat
per escoltar
l'Evangeli
d'aquest diumenge
per a una gentilesa
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
seguida
del comentari
sobre les lectures
de la missa dominical
que ens ofereix,
com cada setmana,
el seu president,
mossèn Joan Magí.
Guarició
d'un home
posseït
d'un esperit maligne.
Després
van anar
a Cafarnaum.
El dissabte
Jesús
entra a la sinagoga
i ensenyava.
La gent
estava admirada
de la seva doctrina
perquè els ensenyava
amb autoritat
i no com ho feien
els mestres
de la llei.
En aquella sinagoga
hi havia un home
posseït
d'un esperit maligne
que es posà a cridar.
Per què et fiques
amb nosaltres,
Jesús de Nazaret?
Has vingut
a destruir-nos?
Ja sé prou
qui ets,
el Sant de Déu!
Però Jesús
el va increpar
dient
Calla
i surt
d'aquest home.
Llavors
l'esperit maligne
el sacsejava
violentament,
llençà un gran xiscle
i en va sortir.
Tots quedaren
molt sorpresos
i es preguntaven
entre ells
Què és tot això?
una doctrina nova
ensenyada
amb autoritat
fins i tot
dóna ordres
als esperits malignes
i l'obeeixen.
I la seva
anomenada
s'estengué de seguida
per tota la regió
de Galilea.
La bona nova
comentari
sobre les lectures
sobre les lectures dominicals
a càrrec de
mossèn Joan Magí.
Bon dia, amics.
Bon dia, amics.
El dia
un
de febrer
estem en el domenatge
d'un domenatge quart
dels anomenats
durant l'any.
Cal que ensenyem
amb l'Evangeli.
millor dit,
cal que l'Evangeli
surti
de la nostra vida
normal
contínuament.
Per què?
Perquè Déu
sempre ha promès
profetes.
Ja en la primera
lectura del llibre
del Toronomi
diu que s'aixecarà
un profeta com ell.
Evidentment
que aquest profeta
serà el Maciès
i nosaltres
acceptem
que el Maciès
és Jesús,
el Fill de Déu.
doncs què s'ha de fer?
Escoltar-lo.
Però tots nosaltres
pel baptisme
també som profetes.
Doncs hem de procurar
quan parlem
que allò que
volem que els altres
escoltin
sigui a Déu
i no a les nostres manies.
I també ens agrada.
Necessitem
escoltar Déu
en allò que diuen els altres.
Per això el diàleg
és tan important.
Per això el que té fe de veritat
està sempre pel diàleg.
Sempre per la força
de la intel·ligència
i mai per una altra força.
que no té res
que veure
amb la humanitat.
Per tant,
com el Salmo ens diu,
no endurim els cors.
Siguem oberts.
Endurir els cors.
El disc
no codriculem
el nostre pensament.
Ens diu Sant Pau.
Jo voldria
que visquéssiu
sense neguit.
O sigui,
Sant Pau
fa una aplicació
en la relació
d'un que creu
i un que no creu.
Concretament
comença
per aquella
dones del matrimoni,
l'home i la dona,
l'esposa i l'esposa.
Clar,
si pensen diferent
és més difícil
avançar.
Però,
si en la fe
accepten
els dos
l'Evangeli,
això és el contrari.
Es fa
més fàcil.
Per això
Pau diu
que pensen
allò que més convé
i que més facilita
de viure
dedicat al Senyor,
sense
sense destorbs
de cap mena,
quins serien
els
destorbs.
És
voler-s'imposar
l'un a l'altre,
és no reconèixer
aquella part
de paraula
de Déu
que surt
de l'altre
i
voler que l'altre
també rebi
la que surt
de mi,
però no com a meva,
com a imposició,
sinó
com
Déu
a través meu
el pot
ajudar.
L'Evangeli
ens ensenya
que Jesús
va a la sinagoga
i que
ensenya
amb autoritat
en què consisteix
l'autoritat
de Jesús,
en què
allò que ell
diu allibera
els altres,
concretament
es parla
d'aquell
posseït
per un esperit
maligne.
Doncs
molt bé,
Jesús
allibera,
allibera d'una manera
de pensar
que no et deix
avançar,
que no et deix
ser lliure,
que no et deix
fer allò
que et toca
fer.
I
hi ha
moltes realitats
que ens posseixen,
que ens poden
dominar
el pensament,
o bé per la força
externa,
però també
per la força
interna,
el que pensen
els altres,
el que pensa
un grup de persones,
un complexe
que jo pugui tenir.
En el baptisme
ens van ungir
a tots
com a profetes.
Tots els membres
de l'Església
tenim el dret
a experimentar
aquesta gràcia
del baptisme,
parlant
i escoltant.
La fe
multiplica
les forces
de l'espòs
i les posa
units
pel sagrament
del matrimoni.
Són dos profetes
units
en una mateixa
missió evangelitzadora
que consisteix
en manifestar
l'unió
i l'amor
de les persones
divines.
El posseït
no és lliure.
La seva mentalitat,
les seves paraules,
els seus actes
estan dominats
per una manera
de pensar
que no és la seva,
una manera
de pensar
que pot venir
de l'ambient,
d'un grup de persones,
de manca
de coneixements,
d'una sèrie
de complexes.
Nosaltres,
profetes
del nou testament,
tenim la missió
d'ajudar a superar
totes les situacions
que ens esclavitzen.
Tornant a la nostra reflexió
sobre l'any jubilar,
pel que fa
a l'àmbit religiós,
les comunitats eclesials
de la ciutat de Tarragona
o de l'Arxidiócesi
han viscut l'any jubilar
d'una manera joiosa,
entenent que el testimoni
dels màrtirs
continua tenint
un gran valor
de referència
per al poble cristià
a l'entrada
del tercer mil·lenni.
Han viscut el jubileu
descobrint
o redescobrint
els valors evangèlics
comuns
entre les comunitats
primitives
i les actuals
i al mateix temps
han gaudit
d'una formació,
xerrades,
ruta jubilar,
grups de reflexió,
que els ha permès
ser conscients
del patrimoni
del qual som hereus.
Patrimoni històric
que, en definitiva,
és patrimoni humà
i espiritual.
I aquí caldria remarcar
el gran pes
del voluntariat
durant tot aquest any jubilar,
palesant en tot moment
el seu lliurement
i el seu esperit de servei,
ja sigui a l'oficina
del Pala Grí
o en qualsevol altre àmbit,
fent bo
el lema
escollit
per aquest esdeveniment,
testimonis,
avui som nosaltres.
perquè l'any jubilar
ha estat
una resposta
compromesa
de l'Església
de Tarragona
a l'imperatiu
de transmetre,
mitjançant
l'exemple,
els valors espirituals
i històrics
dels nostres màrtirs
a les esglésies germanes
i a la societat
en general
en un desig
de comunió
i d'evangelització.
L'any jubilar,
però,
no s'ha acabat,
sinó que,
més aviat,
tot just comença.
cal posar-se en camí
i seguir-lo
adequadament
pot significar
començar
amb bon peu
el camí cap al cel.
però l'actitud
dels seus companys
era ferma
i decidida.
A casa nostra,
ben segur
que el mossèn
hauria de fer
el favor
tractar
i dir...
Tarragona missionera,
una finestra
a la realitat missionera,
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
A teu vesguard.
Celebravem
la darrera setmana
la festa
de la conversió
de l'apòstol Pau,
aquell que,
en veure
que els de casa,
els israelites
que residien
a Antioquia
d'Epicídia,
no acceptaven
la seva predicació
sobre Jesús
de Nazaret
i els digué
era a vosaltres
que calia anunciar
en primer lloc
la paraula
de Déu,
però com que
la rebutgeu
i no us considereu
dignes
de la vida eterna,
ara ens adreçarem
als pagans.
Així ens ho ha manat
el Senyor.
Jo t'he fet llum
de les nacions
perquè portis
la salvació
fins a l'extrem
de la terra.
Presa
la determinació,
Pau
no deixa
de recórrer
les ciutats
més importants
de l'imperi.
En el seu afany
d'arribar
a la capital,
Roma,
en una carta
als romans
els diu
M'ha estat
sempre impossible
de venir
a veure-us,
però ara
ja no tinc
cap camp
d'acció
en aquestes
regions
i d'altra banda
sento
des de fa
molts anys
un fort desig
de venir
a trobar-vos,
cosa
que penso
fer
quan vagi
cap a Hispània.
Espero,
doncs,
que tot
anant-hi
us podré
visitar
i que
em donareu
ajuda
per arribar-hi
després
d'afruir
una mica
de la vostra
companyia.
No sabem
amb certesa
absoluta
si Pau
va venir
o no.
El que s'hi
tenim
constància
és d'una
comunitat
tan ferma
que dona
màrtirs
de la talla
de fructós,
bisbe
i dels seus
diakes
auguri
eologi
i que
en tot temps
hi ha hagut
cristians
sortits
de les nostres
comunitats
que sabent
del testimoniatge
de Pau
i de la mirada
oberta
de fructuós
vers una
església
estesa
d'Orient
a Occident
han sortit
de casa
i s'han convertit
en missioners
de Jesús.
Primerament
voldríem
abocar
el record
de dos
missioners
els quals
el pare
ha acollit
en la seva
Pau.
L'un
era el germà
Ignasi
Rull
Llevaria
cel·lecià
de Falset
i missionant
al Perú.
D'ell mateix
el dia 28
de desembre
prop passat
rebíem
una nota
en la qual
ens deia
com
a casa seva
lluitava
per vèncer
una malaltia
que ha pogut
amb ell.
Ens deia
estimat
en Crist
i benvolguts
tots
vos agraeixo
molt
totes
les atencions
rebudes
de vosaltres
sobretot
la vostra
pregària
que sempre
i en aquests
moments
de manera
especial
he considerat
decisiva
i fonamental
sempre
he estat
segur
de poder-li
comptar
i he notat
i ho he notat
en els ofecs.
L'Ignasi
era acollit
pel pare Bo
el dia 17
de gener
als 64
anys d'edat
era un home
de fe
i esperança
era un
inconformista
perquè estimava
molt
que Déu sigui
el seu premi
i la seva
pau.
L'altre
és el pare
Miquel Ullerrovira
de Serral
en una nota
recent enviada
per la inspectora
celestiana
Sant Pius
de Zé
de Porto Alegre
Brasil
ens diu
que el pare Miquel
moria el dia 8
d'agost
als 97
anys
d'edat
tota una vida
en servei
de l'Evangeli
a la seva nota
ens donen
les gràcies
per totes
les tremeses
que mensualment
rebia
de la nostra
delegació
per a ells
la pau
i l'elogi
de Déu
Adéu
Resulta materialment
impossible
poder encabir
en unes poques planes
tot el que ha estat
l'any jubilar
però a l'espera
de la publicació
de la memòria
encomanada
els periodistes
Didac Montoliu
i Josep Sabater
on es recolliran
una munió
de xifres
i dades
podríem resumir
breument
alguns aspectes
no pas tots
d'aquest gran
esdeveniment
religiós
no hem de perdre
de vista
que l'any jubilar
ha estat
a nivell
arxidiocesà
l'esdeveniment
més important
del passat 2008
i també ho ha estat
a altres nivells
com ho va
pronosticar
sa majestat
el rei
Joan Carles
a la inauguració
de la Fira
Internacional
de Turisme
de Madrid
més de 14.000 referències
a la premsa local
nacional
i internacional
ho avalen
això sense comptar
la gran quantitat
d'entrevistes
radiofòniques
i d'espais
televisius
concedits
tot plegat
parla de la mona
tasca
desenvolupada
per la comissió
executiva
que ha presidit
mossèn Miquel Barberà
per acabar
la missió
d'avui
els deixem
amb un fragment
de l'obra
més important
estrenada
durant aquest any jubilar
l'oratori
Pau i Fructuós
amb lletra
de mossèn
Joan Roig
i música
de Monsenyor
Valentí Miseracs
president
del Pontifici
Institut
de Música
Sacra
de Roma
Institut
Institut
Institut
Institut
Institut
Institut
Institut
Institut
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!