El Campanar
Un programa de la Delegació Diosesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcabisbat de Tarragona.
Una salutació ben cordial per a tots els amics i amigues seguidors del Campanar
en aquest matí del dia 15 de febrer del 2009,
litúrgicament el diumenge 6 del temps ordinari o de durant l'any.
Una salutació que els fem arribar, com sempre,
en Santi Grimau, el control tècnic i la que els parla Montse Sabater.
Fa uns dies es va acabar l'any jubilar.
Van venir molts pelegrins i això ens porta a pensar en un d'aquells pelegrins de l'antigó,
quan viatjar era força més complicat i arriscat que no pas ara.
Cal imaginar-se un d'aquells viatgers que emprèn una llarga ruta a una terra llunyana i desconeguda.
En el camí contempla paisatges diversos amb colors i olors fascinants.
Coneix persones diferents que fàcilment es converteixen en companys.
Els dies, els mesos, el van canviant i el van fent una persona nova.
Un viatge.
Hi ha poques imatges més reals i més boniques per expressar el que significa ser cristià.
Els quatre béns.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Continuant els comentaris al compendi del Catecisme de l'Església Catòlica,
hem arribat ja a l'últim dels sacraments, el matrimoni.
Em permetreu que el comentari i els punts corresponents els faci més detingudament,
donada la importància que avui té una recta comprensió de la institució matrimonial
per a la vida de l'Església i de tota la societat.
A l'hora d'escriure aquests comentaris, em balla pel cap
si no seria més adequat començar pel final, és a dir, no pel matrimoni, sinó per la família,
que n'és la conseqüència, la comunió de persones més primària, més natural i més estesa.
Penso que si s'entén què és la família, potser és més fàcil entendre què és el matrimoni.
El cristianisme és una religió eminentment familiar, des de molts punts de vista, teòrics i pràctics.
Té una idea forta de família i una gran estima per a aquesta institució natural
que ha estat santificada per un sacrament de Cris.
Amor, matrimoni i família seran, doncs, els eixos d'aquests comentaris.
El primer dels punts del compendi sobre el matrimoni es refereix al designi de Déu sobre l'home i la dona,
és a dir, porta la qüestió als principis.
Hi ha un designi de Déu sobre l'ésser humà, el que l'home és, la seva naturalesa,
els valors essencials com l'amor, l'amistat, la donació,
la manera de viure les relacions interpersonals, etc.
Es poden viure millor o pitjor, però nosaltres no decidim què són ni com són.
Puc tenir més o menys amics, puc cuidar-los o maltractar-los,
però no puc decidir pel meu compte què és l'amistat.
El matrimoni i la família pertanyen al designi etern de Déu,
que és qui ens ha creat, i que és un Déu trinitari,
que no oblidem també viu en família.
De la mateixa manera que el qui consumeix una medicina
no decideix com l'ha de prendre ni quins efectes ha de tenir,
nosaltres hem de descobrir també els designis de Déu per a l'home
i per a la seva felicitat.
Un designi etern, deia, perquè també salvifici.
No oblidem que Jesús mateix, quan s'encarnar,
ho fa en el si d'una família.
Les accions de Jesús, com les seves paraules,
són font d'ensenyament per a tots els homes,
ja que ell és Déu veritable, però també home veritable.
Déu és amor.
Crea per amor i crida l'home a l'amor, estimar.
Per tant, en crear el matrimoni com a institució natural
crida l'home i la dona a una íntima comunió de vida i d'amor,
de manera que, com ho recull l'Evangeli,
ja no són dos, sinó una sola carn, una família.
La institució matrimonial i la seva conseqüència necessària,
la família, no es mouen només en el camp de la sociologia
o dels instints.
Pertanyen al pla de Déu que vol la nostra felicitat.
Que des del punt de vista històric i concret
aquests plans estiguin alterats per la força pertorbadora
de les pròpies febleses o pels condicionaments socials,
no hi fa res perquè puguem conèixer aquest designi de Déu
i, amb la seva ajuda, portar-lo a terme.
Adéu-siau.
Avui, 15 de febrer, a dos quarts d'onze del matí,
i a la prioral de Sant Pere de Reus,
tindrà lloc una solemne Eucaristia
televisada en directe pel segon canal de televisió espanyola,
dintre de l'espai de la missa,
la qual estarà presidida per Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat,
i concelebrada en mossèn Manel Valls,
director de la missa,
i en mossèn Creu Saif, prior de Reus.
La transmissió serà comentada pel periodista Ignasi Miranda.
Aquesta celebració s'insereix dintre els actes
del Quart Congrés de Confraries i de Germandats de Setmana Santa de Catalunya,
que en guany se celebra a la ciutat de Reus.
I ja que parlem de misses,
també avui, diumenge, 15 de febrer,
a les onze del matí, i a la catedral,
tindrà lloc una solemne Eucaristia,
presidida per mossèn Miquel Barberà i Anglès,
vicari i general de l'Arxidiòcesi,
amb motiu de la Diada de la Mare de Déu de Lourdes,
que organitza l'Hospitalitat de la Mare de Déu,
per tal de commemorar l'aniversari de les aparicions
a Santa Bernadette Subiru.
Aquesta celebració anirà seguida d'un dinar de germanor.
I ja que estem parlant de l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes,
cal anunciar que en guany el pelegrinatge diocessà
amb malalts a Lourdes,
presidit pel senyor arcabisbe,
es farà del 7 a l'11 de juliol.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
davant el desordre establert per l'economia mundial,
val la pena que l'Església digui la seva paraula.
L'obsessió per la riquesa ha conduït el món a un enzucac
del que no se sap com sortir-ne.
Vull fer meves, en bona part i molt breument,
les propostes del sindicalisme internacional
en l'anomenada Declaració Sindical de Washington,
abans de la reunió del grup dels 20,
celebrada el mes de novembre però passat per parlar de la crisi.
Primer, és inacceptable que els governs nacionalitzin
les pèrdues del capital financer
i permetin a les institucions financeres
de privatitzar els beneficis.
Segon, cal establir contrapartides
a la inversió pública en el sistema financer
amb institucions financeres degudament regulades i controlades.
Cal que el diner públic invertit torni als contribuents.
Tercer, cal lluitar decididament contra els paradisos fiscals.
Quart, cal establir una nova regulació i orientació
per a les institucions financeres internacionals.
No pot ser que els interessos d'uns quants
passin per damunt del bé comú
sense que cap institució pugui posar-hi fre.
Cinquè, cal promoure programes d'inversions
medioambientals generadores de llocs de treball.
Sisè, més inversió pública en infraestructures
i en persones, educació i salut fonamentalment,
i en la potenciació de serveis públics de qualitat.
Setè, revitalitzar les institucions
que ajudin a distribuir la riquesa d'una manera més justa,
cercant la protecció social dels treballadors.
Vuitè, promoure una fiscalitat progressiva i justa
que freni l'acumulació de fortunes i l'especulació.
Adoptar mesures fiscals i pressupostàries
per a protegir les famílies amb rendes mitjanes i baixes.
Nové, augmentar l'ajuda pública
al desenvolupament de tots els pobles,
comprint els objectius del mil·lenni
i el compromís del 07.
Tesè, regular amb justícia el comerç internacional.
Combatre l'especulació en els intercanvis comercials,
incluent els mercats energètics i de matèries primes.
Combatre especialment l'especulació en els aliments.
És sens dubte un bon moment
per planificar l'economia internacional
a partir d'uns paràmetres diferents
dels que han privat durant aquests primers anys del segle XXI.
La doctrina social de l'Església fa anys
que es queixa de la voracitat del capitalisme.
També l'economia necessita recolzar-se en una ètica universal.
Amics, fins un altre dia, si adeu plau.
Tornant al tema dels viatges,
quan el viatger pren l'Evangeli com a guia de ruta,
es converteix en un pelegrí.
El camí es transforma en un pelegrinatge
apassionant a la recerca de Jesús
a través de les seves petjades.
Ara i al llarg dels segles,
molts han emprès aquest viatge, aquest pelegrinatge.
S'han apuntat a caminar amb Jesús,
de poble en poble cap a Jerusalem,
com Simó, com Andreu, Jaume, Joan i tants d'altres.
D'una altra manera,
ho van fer a Tarragona
més de mil nois i noies
el passat dimecres, dia 11 de febrer.
I és que l'ONG diocesana Mans Unides
organitzava, com cada any,
la Marxa de la Solidaritat.
En aquesta edició, la quinzena,
coincidint amb la celebració del 50è aniversari
de la creació de Mans Unides,
la Marxa de la Solidaritat
va comptar amb la presència
del doctor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat,
el qual presidia l'acte inaugural
que tingui lloc a l'auditori del Camp de Mar,
des d'on sorti la referida marxa.
Hi participaren nois i noies
de diferents centres d'ensenyament
que caminaren per tal d'obtenir
fons amb els quals finançar
els diferents projectes de Mans Unides.
L'itinerari que feren va ser el següent.
Sortiren del Camp de Mar,
cap al camí de l'Ermita de la Salut,
cap al barranc de Terres Cavades,
camí de la Budellera,
plaça dels Boscos,
carrer de l'Uraneta,
mas de Penxet,
mas de Murató,
arribaren al santuari
de la Mare de Déu del Loreto,
on dinaren,
després baixaren cap a Tarragona
pel camí del Llurito,
entraren al Camp de Mar,
cap al portal del Roser,
al carrer Herrera Sant Domènec
i finalment a la plaça de l'Elefón,
on es feu l'acte de clausura
de la marxa de la solidaritat,
que presidi l'alcalde de Tarragona,
el senyor Josep Fèlix Ballesteros.
Com tots els viatgers
que assoleixen les seves fites,
com tots aquests joves
que caminaren per poder ajudar
al proisme,
els cristians no han estat,
no són ni ho seran,
turistes amb grans comunitats,
sinó que s'han arriscat.
Han tingut ganes de descobrir
un món nou
i s'han mantingut tossuts
en l'esforç,
com ara els missioners.
Tarragona missionera,
una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la delegació diocesana
de missions
i cooperació entre les esglésies.
Déu vos guarda.
Durant l'any jubilar paulí,
volem que vagin ressonant
pensaments de pau,
que són l'exponent del testimoniatge
d'una vida al servei de l'Evangeli,
que són exponent
del més gran missioner del Crist.
Així, doncs,
tant si mengeu
com si bebeu,
com si feu una altra cosa,
feu-ho tot
a glòria de Déu,
però
no sigueu mai
ocasió d'escàndol
ni per als jueus
ni per als grecs,
ni per a l'Església de Déu.
Feu com jo,
que procuro
de comprar-ho
a tots en tot,
no cercant el meu propi bé,
sinó el bé de tots,
perquè se salvin.
sigueu imitadors meus,
com jo ho sóc de Crist,
ens diu la carta dels corintis.
Anem aportant les paraules
dels nostres missioners i missioneres
que ens arribaren
durant el passat temps de Nadal.
Els considerem
un desig
i una pregària
en favor de tota l'Església
diossassana.
La germana Pilar Navas
Mariner de Reus
des de l'Argentina.
La teva carta
és encoratjadora.
Ja va bé.
Nosaltres ahir
teníem
dia 23,
vàrem celebrar la missa
amb la presència
de tots els barris
on fem grups
de pregària.
Una representació
de cada grup
amb el seu sant patró.
El grup
de teatre
Santa Joaquima
va anunciar
i felicitar
el Nadal.
La Rosa Llobet
duc de Vallfogona
de Riu Corp
des de Tànjer.
Aquí a Tànjer
no hi ha silenci
pels carrers
ni tan sols
és festa,
doncs.
Estem en un país
musulmà,
però els cristians,
bona part,
ens vàrem reunir
a l'Eucaristia
ahir a la nit
i avui a les 11.
Una comunitat
molt diversa.
Sempre ens solem reunir
al voltant
d'unes 15 nacionalitats
i a vegades
més i tot
i els cants
els animen
els estudiants
de Guinea.
És bonic
sentir-se apropat
per tanta gent,
tant els presents
com els que ens acompanyen
amb la seva pregària
o un bonic
correu electrònic.
Immenses gràcies
per deixar-nos participar
en tots els vostres
esdeveniments,
en participem totes
i sobretot
les catalanes.
Mossant Josep Maria Menor
Solsona
de Vallbona de les Monges
des de Mèxic.
Moltes gràcies
per la vostra
felicitació
nadalenca
d'avui tan matinera.
Per a mi
són tres quarts
de set del matí.
A més de dir
més misses
de les acostumades
per les festes
d'acció de gràcies
de moltes companyies,
per exemple
Freixenet de Mèxicó,
ens fem un tip
de confessar
fins quatre hores
i més cada dia.
Que el bon Déu
us pagui
tota la vostra feina
missionera.
Bones festes
i bon any nou.
Amb el meu agraïment
més sincer,
una forta abraçada.
Adeu siau.
Caminar amb Jesús
i al costat de Jesús
és una aventura
que val la pena.
No la farem sols,
al nostre costat
caminen també
moltes altres persones.
N'hi ha que diuen
que ser cristià
és una cosa
d'altres temps,
passada de moda.
pensen que no val la pena
posar-se
a caminar
seguint Jesús.
Però no és veritat
i per això
molts joves
es plantegen
participar en accions
com ara
l'Aplec de l'Esperit,
on milers de joves
manifesten
el seu compromís
per seguir Jesús.
Per cert,
Etiana,
mossèn Montfort,
va presentar
als bisbes
de la Conferència Episcopal
Terraconense
el proper Aplec
de l'Esperit
que es farà
a Terrassa.
Eusací,
el que mossèn Montfort,
delegat de Pastoral
de Joventut
de Terrassa,
ens deia
havia presentat
als bisbes.
I per explicar
la proposta,
un Aplec Urbà,
un Aplec d'agraïment
perquè és el desè Aplec,
per tant,
des de l'any 78,
des del primer Aplec,
convocat a Ciurana
pels millors
escoltes de Sant Jordi,
doncs ara recollim
el número 10.
Un Aplec destinat
a les joves de Catalunya
i de les illes
i un Aplec sentat
sobretot
en la vida ordinària
d'un jove,
totes les dimensions
del jove,
amb un material previ,
amb un material catequètic,
amb un material
que els ajudarà
a aprofundir
la vida cristiana
i un dia d'Església
que convoquem ja
des d'aquí ara
a tots els joves de Catalunya
l'any que ve.
I també un Aplec previ
a la Trobada Mundial
de la Joventut
que serà el 2011
a Madrid,
un Aplec que serà
presidit
per la Creu
de les Trobades Mundials
i que ens posarà
en comunió
amb aquesta Trobada 2011,
un Aplec
en comunió
pels joves de Catalunya,
un Aplec evangelitzador
a nivell de ciutat
i un Aplec sobretot
per dir-ho a un jove cristià
d'avui
que té un lloc
on actuar,
un lloc on treballar
i una feina
que fer a nivell d'Església.
Tot plegat
ens mena l'esperança.
Si seguim Jesús
descobrirem
la mort de debò,
la pau
enmig de les dificultats,
el perdó
sense límits,
l'alegria
de veure
que cada caminant
és un germà
de qui pots aprendre.
I parlant
de gent
de la que podem aprendre,
també a Tiana
vam enregistrar
una entrevista
amb el bisbe auxiliar
electe
de Barcelona,
Monsenyor Sebastià
Taltavull,
futur bisbe delegat
de Mitjans
de Comunicació Social
de la Conferència Episcopal
Terraconense.
Vam encetar
la conversa
preguntant
quina sensació
li feia
que el Sant Pare
l'hagués escollit
com a bisbe auxiliar
de Barcelona.
Sí,
bueno,
la primera sensació
sempre és de sorpresa
perquè
mai comptes
vas treballant
i a més
de sorpresa
el que m'ha
no sé,
el que m'ha tratat
molt endins
és l'acollida,
l'acollida que he tingut
per part
de tota la gent
de Barcelona
i de Catalunya
i de molts altres llocs
com també
l'alegria
i no ho sé,
l'acompanyament
de tota la gent
de Menorca
allà on he treballat
pràcticament
tota la vida
llevat aquests tres
darrers anys.
És una sensació
d'estar
jo diria
d'estar
en un moment
en què
se t'encomana
una responsabilitat
molt gran
per altra part
te sents molt feble
en un moment així
és a dir
com més responsabilitat
et donen
quasi com
més
sensació tens
de dir
ho sabré fer
ho sabré fer bé
i per això
ja vaig dir al començament
que ho poso
en mans de Déu
i en mans de la Mare de Déu
en qui sempre
hi he confiat
per poder dur a bon terme
tota aquesta tasca
aquesta missió
que se m'encomana.
A títol personal
de mossèn
amb un senyor
ha trobat
algun canvi?
No
jo crec que
la persona
segueix igual
notes
que el tracte
aquest dia
és el tracte
que la gent et dona
no és que sigui
diferent
perquè
jo sempre m'ha agradat
estar molt a prop
de la gent
i sempre he tingut
un tracte
molt familiar
amb tothom
i em sembla
que aquest tracte
no canvia
no canvia
si res hi ha
jo diria
amb més exigència
de servei
amb més exigència
de proximitat
jo crec que
la nostra feina
el nostre treball
és estar disponibles
i disponibles
per tot el que
el senyor ens demana
directament
quan ho va descobrint
en la paraula de Déu
en la pregària
però també ho va descobrir
molt amb tot el que
la gent et diu
amb tots els sugeriments
que et fan
amb les correccions
que et fan
i sobretot
jo m'agrada llegir
molt els signes
dels temps
el moment que vivim
perquè
Déu parla molt
a través d'aquests signes
i clar
cada dia
un ha de descobrir
què t'està demanant
en aquell moment
i jo
em poso a fer
aquesta feina
un poc confiant
en que
podré sentir
o podré escoltar bé
el que em diu
ara és que així
vull tenir una disponibilitat
i una actitud personal
molt receptiva
primer de tot
de la paraula de Déu
i també
molt receptiva
de les persones
estan molt a prop
Com es porta a ser
el primer bisbe
nascut a les illes
des de fa
moltíssims anys?
Això forma part
de la sorpresa
diríem
perquè
n'hi ha hagut
de bisbes
menorquins
n'hi ha hagut
el darrer
fa 70 anys
que em sembla
que el van nomenar
que era el bisbe
Manuel Moll
Salor
que va ser bisbe
de Tortosa
jo encara
la vaig conèixer
perquè era
quan estudiàvem
aquí
a Barcelona
i ella
estava molt malalt
als anys 70
i l'anàvem a veure
a la clínica
Sant Rafael
recordo
va ser el darrer
bisbe que hi havia hagut
que des del meu poble
és de Ciutadella
i també clar
una alegria immensa
perquè veus
que la gent
té aquesta alegria
també jo
tot el que m'ha arribat
i m'està arribant
aquests dies
des de Menorca
és impressionant
és impressionant
i te sents molt
molt acollit
és la teva terra
te sents molt estimat
i molt
no ho sé
la gent t'anima molt
la gent molt contenta
miren l'iglesia
jo diria que miren l'església
no ho sé
amb afecte
amb amor
amb simpatia
quasi exigint
no ho sé
que en aquest moment
l'església
hem de donar a tots
a aquest moment
i sempre
hem de donar
el to que correspon
d'un testimoni
profund
testimoni evangèlic
que és el que
la gent pot entendre
i el que la gent entén
siguin creients
i també no creients
és a dir
la gent que no està
tan pròxima
a l'església
hi ha signes
de l'església
que els pot
captar
i els pot entendre
molt bé
Quina ha estat
l'acollida
que ha rebut
dels bisbes
amb seu a Catalunya
en aquesta reunió
de la conferència
episcopal
terraconense?
Això
és una acollida
que els he dit
els he agraït molt
primerament
perquè
us coneixíem ja
abans
ha estat
com un retrobament
un retrobament
filial
en quan
molts d'ells
també han estat mestres
meus
en aquest sentit
i també
he treballat
amb ells
però també
jo diria
que hi ha jugat
molt l'amistat
i molt la confiança
i aquest esperit
fratern
que crec
que ens ha de caracteritzar
especialment
els bisbes
treballant junts
la qüestió
de la
col·legialitat
és molt
important
en el nivell
teològic
i en el nivell
eclesiològic
però també
és molt important
que siguem amics
i això no ho diria
només pels bisbes
i això
ho crec
fonamental
pels preveres
perquè una diòcesi
pugui funcionar
hi ha d'haver
una base
d'amistat
d'amistat
amb el sentit
profund de la paraula
com en parla
l'Evangeli
quan Jesús diu
vosaltres sou els meus amics
i això ens ho hem de creure
i ho hem de viure
i ho hem de predicar
i sobretot
ho hem de
ho hem de realitzar
ho hem de fer vida
de la nostra vida
ja dic
aquesta acollida
ha valgut la pena
venir aquest matí
ha fet molt de quilòmetres
però ha valgut la pena
perquè em sembla
que aquesta abraçada
per mi
és tot un signe
també d'una església
que t'acull
i d'unes esglésies
també perquè cadascú
és pastor
de la seva església particular
però que a la vegada
hi ha una corresponsabilitat
i un treball conjunt
en favor de Catalunya
i també en comunió
amb totes les altres esglésies
dels altres llocs
Monsenyor Sebastià
Taltavull Anglada
serà consagrat bisbe
al proper dia
21 de març
tot just
quan començarà
la primavera
a l'església
de Santa Maria del Mar
que Déu l'acompanyi
en el seu camí episcopal
i és que en el camí
et pots trobar de tot
com Jesús
l'Evangeli d'avui
ens parla
d'un estrany
encontre
que va tenir el Senyor
escoltem-lo
en l'enregistrament
que ens ofereix
l'Associació Bíblica
de Catalunya
a la que seguirà
l'habitual comentari
de mossèn Joan Magí
sobre les lectures
d'aquest diumenge
Guarició
d'un leprós
Un leprós
el vingué a trobar
i agenollat
li suplicava
Si vols
em pots purificar
Jesús
competit
va estendre la mà
el tocar
i li digué
Ho vull
queda pur
A l'instant
li desaparegué
la lepra
i quedà pur
Tot seguit
Jesús
el va fer marxar
després d'advertir-lo
severament
li digué
Vigila't
de no dir res
a ningú
Vés a fer-te
examinar
pel sacerdot
i ofereix
per la teva purificació
el que va ordenar Moisés
Això els servirà de prova
Però ell
així que se n'anà
començava a pregonar
la nova
i escampar-la
per tot arreu
de manera que Jesús
ja no podia entrar
obertament en cap població
sinó que es quedava a fora
en llocs despoblats
Però la gent venia
a trobar-lo
de tot arreu
La bona nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
Bon dia, amics
El dia 15 de febrer
ens trobem
en el diumenge sisè
de durant l'any
En el llibre de Levític
diu que
quan un té una dificultat
que per la qual
o una malaltia
i per la qual
és considerat impur
o sigui
no apte
per fer-se present
al santuari
doncs
si
se'n deslliura
d'aquesta malaltia
que vagi
al sacerdot
perquè
amb uns ritus
que farà allí
doncs avali
davant de tothom
que ell ja pot compartir
pot participar
de les celebracions
de
les presències
de
la convivència
amb la comunitat
El Salm
ofereix una solució
de part de Déu
concretament
el perdó
i l'alegria
de retrobar-se
amb la comunitat
creient
Déu
ens ha fet imatge d'ell
i nosaltres tenim
la seva presència
i la podem fer descobrir
i compartir
perquè
amb la seva manifestació
trobin salvació
i alliberament
tots els marginats
fins al punt
que ells també
se sentin
presència
i manifestació
de Déu
perquè això sigui possible
cal que seguim
l'exemple
del mateix Déu
que no fa distinció
de persones
Jesús
allibera el marginat
suprimint
les causes
de la marginació
Jesús
l'encamina
cap al culte
cap a la comunitat
els torna
la convivència
els restauren
el culte
els recorda
el que han de fer
perquè els altres
els admetin
i això és tot per avui
amics i amigues
del Campanar
gràcies
per la seva atenció
i per haver compartit
amb nosaltres
aquest temps de ràdio
ens acomiadem
fins al diumenge
vinent
si Déu vol
fins aleshores
feliç setmana
a tothom
a tothom
i-argin
viagre
de
els
acompany
검
Fins demà!