Un nou programa de habaneras
inicien des de Tarragona a la radio.
El número 314 de habaneras
desde el balcó.
El número 314 de habaneras
esdevé blau rogell.
Prop del mar, sota on estem,
nova llàgrimes de gent,
dels seus ulls plonen ells.
i fixa'ns els ulls del l'insor.
Recorda'ns
en els dals i a l'amor.
Van passejant prop del mar i clorant,
van somiant
amb l'amor i a l'amor.
Viuen els records jubilats,
cantant el mar.
l'amor i a l'amor i a l'amor i a l'amor.
i a l'amor i a l'amor i a l'amor.
com el cel,
l'amor i a l'amor,
l'amor i a l'amor i a l'amor.
L'amor i a l'amor i a l'amor.
com l'aigua,
la llibertat,
la llibertat,
el meu cant
em volrà ja més la goixa
per abrir
la soledat.
i el meu cant
em volrà ja més la goixa,
la llibertat.
El meu camí, en l'ocraia més la noix,
abriga la soledat.
I a gris s'embrugim, al baixell i escoltem,
va saltant sense cop, navegant cap al nord.
Més d'amor, t'estimo, amor meu, quan t'estimo.
T'estimo, més que el blau de la mar.
I cada dia va cantant i plodent,
prop de ballant, recorvant i en lliure,
viu de records oblidats, cantant al mar.
T'estimo, amor meu, quan t'estimo.
T'estimo, més que el blau de la mar.
Sofrega el gran tard dia,
amb llàgrimes del seu cor,
el seu enamorat,
el soliendo del mar,
des del seu can de mar.
Bergantí del directe enregistrat a la cantada de Calella del 89,
de Carles Casanovas i Salvador de Bau.
Un cant d'amor.
Por bo i la mateixa cantada
es ofereixen de Narcís Oliver i Josep Bastons.
Tamariu.
De l'horitzó, la ratlla ben treçada,
ja l'atrellina d'aurada amb un sol ron.
de l'horitzó, la ratlla ben treçada,
ja l'atrellina d'aurada amb un sol ron.
En terra és fosc, encara és matinada,
però les coves d'enxis veixen i neixen el sol.
La por que a poc avança carregada,
les gavines les segueixen en gran bol.
La mare està molt quieta i és gelada,
l'Aina Maria es promet un dia molt.
a la platja l'he vist arribar,
i al silenci del matí d'estiu
he sentit els mariners cantar
de manera a Tamariu.
Quan neix el sol a Tamariu,
de l'iris va prenguent els colors,
la gavina deixa somni,
i la mimosa obre ses flors.
La mar, la roca es va alesant,
el cor somni i un cant Julio,
és aquell cant que surt del mar,
del mar, de nits de vent i a Tamariu.
A la platja l'he vist arribar,
i al silenci del matí d'estiu,
he sentit els mariners cantar...
He sentit els mariners cantar.
Quan neix el sol a teva riu,
de l'iris va frenguent els colors,
la gabina deixa-se un niu
i la nimosa obre ses flors.
La mar, la roca es va vessant,
pel cor somni hi ha un cant Juliu.
És aquell can que surt del mar,
que neix de vella teva riu.
La mar, la roca es va vessant,
pel cor somni hi ha un cant Juliu.
És aquell can que surt del mar,
que neix de vella teva riu.
El gran pianista cubà de Bob Aldés
interpreta la famosa vanera Sebastián Iradier
com una forma més de gaudir d'aquest 2009
bicentenari del naixement de l'autor basc,
basc, la paloma.
i l'autor basc, la paloma.
La mar, la roca, la roca, la roca, la roca, la roca, la roca, la roca.
La mar, la roca, la roca.
La mar, la roca, la roca.
shows 4ณ.
some, un bunchombat.
Hall"?
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit