El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbata d'Arragona.
Cordials saludacions, amics i amigues del Campanar.
Heu-sací que hem arribat el cinquè diumenge de Pasqua
i els donem la benvinguda a aquesta nova missió en Santi Grimau,
que té cura del control tècnic i la que els parla Montse Sabater.
Sense mi no podríeu fer res, es pot llegir a l'Evangeli d'avui.
Són paraules de Sant Joan que m'han fet reflexionar i pregar tantes vegades.
Sense mi no podríeu fer res, res, res de res.
Amb ell tot, sense ell, res.
Un dia per l'aigua del baptisme i per l'Esperit Sant vam ser empeltats en Jesucrist.
Va començar amb nosaltres una vida nova, divina.
Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, la Trinitat Beatíssima.
Van començar inevitant la nostra ànima, vam quedar plens de Déu.
Ens ho recorda l'expressió de l'aigua que fem amb més assiduïtat al llarg del temps pasqual.
I d'aquesta manera vam quedar units a Jesucrist.
Però potser que escoltem aquest fragment en la versió dramatitzada de l'Associació Bíblica de Catalunya,
a la qual seguirà, com sempre, el comentari del seu president, mossèn Joan Magí,
qui ens closarà les lectures d'aquest diumenge.
Jesús, el set veritable.
Jo sóc el set veritable i el meu pare és el vinyater.
Les serments que no donen fruit, el pare les talla,
però les que donen fruit les neteja perquè encara en donin més.
Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat.
Estigueu amb mi i jo estaré amb vosaltres.
Així com les serments, si no estan en el set, no poden donar fruit,
tampoc vosaltres no em podeu donar si no esteu amb mi.
Jo sóc el set i vosaltres, les serments.
Aquell qui està amb mi i jo en ell dona molt de fruit,
perquè sense mi no podeu fer res.
Si algú se separa de mi, és llançat fora i s'asseca com les serments.
Les serments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc i cremen.
Si esteu amb mi i les meves paraules resten amb vosaltres,
podreu demanar tot el que voldreu i ho tindreu.
La glòria del meu pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals a càrrec de mossèn Joan Magí
Bon dia, amics.
El dia 10 de maig ens trobem en el diumenge cinquè de la Pasqua.
Tenim unes lectures molt boniques.
Primer, quan Bernadé surt en defensa de Pau per presentar-lo als apòstols,
ja que la gent, com que Pau els perseguia primer,
doncs no se n'enfiaven de Pau.
Després, en l'altra lectura,
és el Joan, amb la seva carta primera,
que ens diu que ens hem d'estimar en fets i de veritat,
i no pas en frases i paraules.
I, finalment, l'Evangeli és aquell Evangeli tan bonic
que Jesús és el cep, el pare és el vinyater,
i que el pare neteja i que nosaltres ja som nets
gràcies al missatge que Jesús mateix ens ha anunciat.
Fixem-nos, quan una persona fa mal als altres,
com Pau, que havia fet mal,
crea unes ferides difícils de curar.
Això ho sabem tots.
La gent que pateix els efectes del mal
que li ha fet una persona
difícilment acceptarà perdonar-la.
És el més corrent, per desgràcia.
Quan una persona acostuma a fer les coses
d'una manera que perjudica els altres,
difícilment serà acceptada
per molt que digui que ha canviat.
També ho sabem, això.
Però, si la fe en Jesús és prou forta,
si al mirar el cris clavat en creu
entenem la lliçó que ens dona,
descobrirem que ell va morir
perquè tots fossin perdonats
i que les persones poden canviar.
Aquesta manera de viure la fe en Jesús
porta la Pau a tot arreu.
Aquesta visió de Jesús a la creu
ens anirà edificant
i ens farà viure constantment
a la presència del Senyor
confortats per l'Espèrit Sant.
És créixer en l'amor.
El manament de Jesús és prou clar
que ens estimem els uns als altres
tal com ens ho té manat,
que és tal com ell ens va estimar.
Si ho fem així,
coneixerem que ens mou la veritat
i la nostra consciència
es mantindrà en pau davant Déu.
Si estimem els altres,
la nostra manera de pensar,
de parlar i d'actuar
demostrarà que estem en ell
i ell, Déu, Jesús,
l'Espèrit Sant,
està en nosaltres.
Nosaltres som serments del Cep, Jesús.
El Pare esporga i neteja les serments
amb el missatge que Jesús ha anunciat.
Si ens deixem esporgar i netejar,
si acceptem i coneixem
el missatge de Jesús,
donarem el de fruit
i farem veure a tothom
la força creadora del Pare.
Llavors, la nostra comunitat eclesial
serà veritablement
una vinya del Senyor
amb els raïms més macos
i el cub s'omplirà del millor vi
perquè la nostra festa
sigui joiosa.
Amb motiu de les festes desenals
de la Mare de Déu del Remei al Cuber,
cada dia a les vuit de la tarda
Solemna Eucaristia,
benedicció de roses i predicació.
El dia 15 hi haurà la Solemna Eucaristia
amb ofrena dels pobles del Milà,
la Massó i el Rubrell,
presidida per Monsenyor Joan Martí Alanís,
arcabisbe,
bisbe mèrit d'Urgell,
a la que seguirà,
a les 9 del vespre,
un sopar popular al polisportiu,
amb sorteig d'un quadre
de l'artista pintor Jordi Isern.
El dia 16 es farà a la processó
pels carrers del Cuber.
I canviant de tema,
el passat 5 de maig
va morir a Valls
mossèn Josep Amanós Tous,
nascut a Velltall,
el 15 de gener de 1924.
mossèn Amanós va fer
els seus estudis eclesiàstics
al seminari pontifici de Tarragona,
a la capella del qual va ser ordenat
prevera el 10 de març de 1951,
per Monsenyor Benjamin de Arriba i Castro,
cardenal arcabisbe de Tarragona.
Al llarg de la seva dilatada vida pastoral
va servir les parròquies
de Santa Maria de Serral,
de Sant Llorenç de Montbrió de la Marca,
de Sant Llorenç de Sant Domènec del Lluà,
aquesta a la diòcesi de Tortosa,
de Sant Salvador dels Pallaresos,
de Sant Roc de l'Argilaga,
de Santa Maria de Vila Rodona
i de Sant Joan Baptista de Rodonyà.
Les seves exèquies,
amb la presència de nombrosos preveres
de l'alcidiòcesi,
van ser presidides pel senyor arcabisbe
a l'església de Sant Joan Baptista de Valls.
Les despulles de mossèn Josep
reveren cristiana sepultura
al cementiri del seu vell tall,
nadiu.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Quan un sacerdot celebra un matrimoni,
sap que assisteix al casament,
com Jesús a Canà,
ja que els contraents,
un home i una dona,
són els veritables ministres del sacrament.
Jesús, a petició de la seva mare,
es va assegurar que els esposos
no els faltés el vi,
sense el qual la festa hauria quedat deslluïda.
De manera semblant,
els sacerdots i també els bisbes,
en aquestes ocasions,
el que fem és assegurar
que el matrimoni culmini bé
davant Déu,
davant la societat
i també entre ells mateixos.
Que no falti el bon vi
de la disposició
que ha de precedir els enllaços.
La voluntat,
lliurement assumida,
d'estimar-se l'un a l'altre
en la salut i en la malaltia
per sempre
i en qualsevol circumstància
de la vida.
Nosaltres no aixequem acte,
com si fóssim notaris,
que aquells dos contraents
s'estimen en aquell moment,
la qual cosa és evident,
sinó que ben i him,
un projecte en comú
que va començar amb el festeig,
però que des del moment del
sí o vull
fa un salt de qualitat.
El compromís.
Sé molt bé
que aquesta paraula espanta.
També espanta els religiosos
quan arriba el moment
de donar el pas
del seu lliurement al Senyor.
Per aquest motiu
hi ha un temps de postulació
com en el matrimoni
hi ha un temps de festeig.
però cal dir una cosa
que està demostrada
per l'experiència
de moltes persones
al llarg dels segles.
El compromís
d'amor definitiu
és possible.
Certament no és això
el que suggereixen
els serials televisius
i, per desgràcia,
les circumstàncies
de moltes parelles
que coneixem
en les quals
s'alegue
que es va acabar l'amor
com quan a un cotxe
se li acaba la gasolina.
Veure si les coses
és equivocat.
El matrimoni
no és fruit de la inèrcia,
no es mou
per una empenta
inicial d'enamorament,
sinó que cada dia
s'alimenta
de petits serveis
mutus
que procedeixen
d'una comprensió
adequada
del lliurement,
buscar l'un
la felicitat
de l'altre.
El catecisme
de l'església catòlica
amb el seu número
1648
reconeix
que pot semblar
difícil,
fins i tot impossible
lligar-se
per a tota la vida
a un ésser humà,
però recorda
que aquest amor
és imatge
del que Déu ens té,
que és irrevocable.
Impossible,
argumentava-hi
Joan Pau II
i venia a dir,
per a qui?
Per als qui
només confien
en les seves forces
o per als qui
s'acosten
als sacraments
i posen
la seva vida
en comú
cada dia
en mans de Déu?
En un ambient
en el qual
volem establir-se
diferents models
de família,
en el qual
se separa
la unió conjugal
de la procreació
i en el qual
s'abandonen
els recursos espirituals,
el matrimoni
entra en crisi
irreparablement.
No és que calgui
tornar a formes antilles.
El que cal fer
és que les formes
modernes
de convivència
tinguin
clas als valors
i les prioritats
que sàpiguin
reconèixer
la fidelitat,
la indissolubilitat,
el lliurement,
la generositat
i que demanin
la benedicció
de Déu
sobre ells
i sobre els fills
que seran
el seu goig
i la seva corona.
Adéu-siau.
Aquest diumenge
llegim l'alegoria
tan bonica
de les serments
unides al cep
o no.
I ell ens diu
que si estem units
a ell
la nostra vida
estarà plena
de fruits de vida,
de fruits bons,
d'estimació
envers tothom.
El nostre amor
no serà de frases
i de paraules
com ens ho recorda
Sant Joan,
sinó de fets
i de veritat.
Però si no estem units
a ell
la nostra vida
serà estèril,
no donarà fruits.
Enterrats
en els nostres defectes,
comoditats
i egoismes,
serem incapaços
de portar pau
i alegria enlloc.
Sense mi,
res.
I tot seguit,
recordem que el senyor
arcabisbe,
fent-nos de les atribucions
que li són assignades
per l'article 509
del vigent
Codi de Dret Canònic,
ha designat
mossèn Norbert Miracle
Figuerola
Canonja Penitencier
i mossèn Joan Antoni
Sedó i Perelló
Canonja
del capítol
de la Catedral
de Tarragona.
Segons l'article 503
del referit Codi,
el capítol de Canonges
és un col·legi
de sacerdots
al qual correspon
la celebració
de les funcions litúrgiques
més solemnes
a l'Església catedral.
A més,
per toca
al capítol catedral
a complir
aquelles tasques
que el dret
o el bisbe diocesà
li encomanen.
D'acord amb l'article 508
del mateix Codi
de Dret Canònic,
el canonja penitencier,
en virtut del seu ofici,
té la facultat ordinària
que no pot delegar
en altres
d'absoldre
en el forç sacramental
de les censures
la tae sentenciae
no declarades,
ni reservades
a la Santa Seu,
fins i tot
els que no són
de la diòcesi
però s'hi troben
i els diocesans
fora del territori
de la diòcesi.
Qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics,
tots lamentem
que s'estan perdent
els valors
que hem de sostenir
una societat
ben estructurada.
No es pot edificar
sobre la mentida,
la injustícia
o l'opersió.
L'home necessita respirar.
Respirar
a l'aire net,
transparent
i incontaminat.
hi ha certament
una contaminació atmosfèrica
que sols lamentem,
que tots lamentem,
però també hi ha
una contaminació moral
que ens fa moure
en un terreny inestable.
Sobre quines bases
edifica la nostra societat?
Una casa sense fonaments
s'esfondra.
Un poble
sense fonaments ètics
està condonat
al fracàs
i a la inevitabilitat.
Un poble
sense valors
és un poble
sense futur.
On anem?
Quina meta
ens proposem?
Quina direcció
s'hauria d'aprendre?
Hi ha uns valors
que no s'haurien de perdre
mai de vista.
La dignitat de l'home,
de tot home
i per això
mereixedor de respecte.
La sociabilitat
de l'home.
Tenir consciència clara
que no podem viure
en singular
i que hi ha uns vincles
relacionals
que ens encadenen,
que ens vinculen
estretament als altres.
Una cèl·lula del cos
no pot viure sola.
Viu en funció
de tot el cos.
Aquesta idea
no s'hauria de perdre mai.
Som interdependents.
Ningú no és per gloriar
desenvolupant la seva vida
al marge de la societat.
Per tant,
una societat centrada
en l'individu
és una societat suïcida.
Equivala a la negació
de la seva pròpia identitat.
En estret de vinculació
amb aquesta base
indispensable
hi ha els grans valors
de la veritat,
la justícia
i la llibertat.
Una societat
no es pot sostenir
sobre un castell
de mentides.
Les coses
són el que són
malgrat que les revestim
de seda o de porpre.
Les coses
tenen la seva pròpia identitat
i no podem donar gat per llebre.
La mentida
crea recel
i desconfiança
i quan la mentida
pren carta de ciutadania
ve el descensís
i el pessimisme.
Si no sabem on som
com podem saber
on anem?
És proverbial
l'expressió popular
diu més mentides
que el diari.
Si no
ens podem fiar
dels mitjans de comunicació
on trobarem la veritat.
L'home té dret
a ser informat
degudament
del món
en el que viu
i de les seves perspectives
de futur.
No em puc columpiar
en una anella fictícia.
La censura
sempre
és un atemptat
contra la veritat.
La justícia
ens diu
a cadascú
segons allò que és seu
i que és el que
correspon a cadascú
si els vens d'aquest món
són per a tots.
No seria just
no és just
que uns quants
acraparin bona part
del muntant.
Per tant
és injust
que unes persones
o unes nacions
tinguin un percentatge
molt elevat
de l'acervo econòmic.
No és just
que bona part
de la humanitat
es mori de gana
per la codici
dels qui manipulen
les finances.
El just
és que tothom
tingui un mitjà
de vida.
Qui no disposa
de capital
disposa d'unes mans
en les que guanyar
un jornal
que sigui suficient
per la seva subsistència
i la de la seva família.
Ningú no pot néixer
condemnat a mort
sense haver comès
cap delicte.
El nostre món
hauria de ser
com el cos humà.
Quan n'hi ha poc
n'hi ha poc
per a tots.
Quan n'hi ha molt
n'hi ha molt
per a tot el cos.
Els responsables
de l'economia
també són responsables
de la crisi
i per tant
a ells correspon
posar els mitjans
per a superar
la situació.
Sobre la llibertat
en parlarem
un altre dia
si Déu plau.
Cal recordar
que del 15
al 21 de juny
es farà
un pelegrinatge
a Arxidio Sassà
a Roma
i a Camolli
presidit
pel senyor
Arquebisba
amb motiu
de l'any
paulí.
Per a informació
i inscripcions
cal trucar
al telèfon
de recepció
de l'Arquebisbat
de Tarragona
el 977-23-34-12
de les 10 del matí
a la 1 del migdia
i de les 4 de la tarda
a dos quarts de 7 de la tarda
de dilluns
a dimendres.
Els dies 5 i 6 de maig
és a dir
els passats dimarts
i dimecres
va tenir lloc
al Santuari
de la Mare de Déu
de Loreto
la reunió de primavera
de la Conferència
Episcopal
Terraconense
a la qual
hi van assistir
tots els bisbes
de les diòcesis
amb seu a Catalunya
tret del de Tortosa
per trobar-se
a Roma.
Monsenyor Joan Enric Vives
bisbe d'Urgell
i secretari
de la Conferència Episcopal
Terraconense
ens resumia així
els temes tractats.
Hem tingut aquesta reunió
de la Conferència Episcopal
Terraconense
a Loreto
a Loreto
el Santuari de Loreto
de Tarragona
una reunió
que entra dintre
d'aquestes
ja tradicionals
de la Conferència
que agrupa
les 10 diòcesis
de Catalunya
en aquests anys
que es compleixen
precisament ara
s'estan complint
els 40 anys
d'aquesta Conferència
i per tant
un llarg treball
de conjunt
de les actuals 10 diòcesis.
Per tant,
donem gràcies a Déu
en aquesta reunió
presidida
per l'Arquivitat de Tarragona
s'ha pogut treballar
la qüestió
sobretot
d'unes orientacions
per a la preparació
al matrimoni.
No pretenen ser
unes orientacions
que ho diuen tot
però sí
allò més important
allò que tots els que preparen
persones
matrimonis
parelles
per fer que
gran compromís
del sagrament
del matrimoni
puguin viure
adoptar.
Seran unes orientacions
per tots els rectors
per tots els acollidors
pels centres
que acullen promesos
i per tant
esperem que serà
també
una molt bona ajuda.
Pròximament es publicaran
però avui
ja hi hem donat
una aprovació
i encara falta
acollir
algunes esmenes.
Després
en aquesta reunió
lògicament
els bisbes
s'han preocupat
de tot el tema
que és
la crisi econòmica
que està colpejant
a tantíssimes famílies
i que ens preocupa
tant per l'atur
com també per empreses
que petites empreses
que són
tant
el teixit econòmic
de la nostra societat catalana
a més de les altres
grans empreses
i del teixit industrial
i també
de tot el que és
urbanístic
etc.
De fet
els bisbes
s'han preocupat
per totes les famílies
sobretot
valorem molt
valorem molt
tot el que s'està fent
des de les parròquies
des de Càritas
com també
altres institucions
que treballen
al servei
de totes
les persones
que passen un moment
molt dur
especialment
per l'atur
de la família
o de tota la família
o d'alguns membres
de les famílies
i en aquest sentit
voldríem acompanyar-los
amb la nostra oració
esperant també
que la societat
faci esforços
per major justícia
i per major redistribució
de la riquesa
també veiem
que tota aquesta crisi
té una causa moral
té una causa també espiritual
té una causa
que hem abandonat
uns valors
que han sigut
els que han marcat
també el nostre país
que tenen una real cristiana
i la cotícia
i tots els altres
defectes
que ens han portat
a aquesta situació
tan desastrosa
que vivim
en aquests moments
per tant
volem estar
al costat seu
volem fer camí
amb ells
ens preocupa tot això
i voldríem també
que animar
tots els que ja estan fent
des d'empresaris
que estan intentant
mantenir els llocs de treball
i crear-ne de nous
que ens sembla
que això
és un estímul
molt important
com també
aquells que intenten
fer que l'economia
es vesteixi
des d'una perspectiva
ètica
seriosa
amb el que significa
de justícia
i de treball
per valorar
tot el que la persona
i la seva dignitat
és i comporta
hem treballat molt
també tot el tema
del catecisme
aquest nou catecisme
el decret
que farem conjunt
per posar-lo en marxa
que en llengua catalana
és el catecisme
que s'ha aprovat
per a les edats
de 6 a 11 anys
per tota l'església
que fa camí a Espanya
els membres
de la conferència
episcopal
terracorència
són membres
també de l'espanyola
allà s'ha aprovat
calia aquesta traducció
i aquesta petita adaptació
a les nostres terres
a la nostra llengua
a la nostra cultura
finalment
també hem tractat
lògicament
algunes qüestions
que sempre
planen damunt nostre
temes d'ensenyament
està en el Parlament
en aquest procés
llarg i feixuc
que ha estat
la llei d'educacions
sembla important
perquè respecti
la llibertat dels pares
i tot el que
és la seva pròpia responsabilitat
que ni l'Estat
ni les administracions
pot prendre
ni pot
imposar
o suplantar
són ells els més responsables
de l'educació dels fills
i en aquest sentit
doncs volem
que així sigui reconegut
i puguem treballar
tots
al servei
de la societat catalana
com ens ha dit
Monsenyor Joan Enric Vives
els bisbes
van rebre
una representació
del Secretariat
Interdius Sassà
de Catequesi
conegut també
com a SIC
vam atençar
el nostre micròfon
a la senyora
Montserrat Oriol
secretària general
del SIC
i la nostra primera pregunta
va ser
què és el SIC?
el SIC
és un organisme
que es va fundar
l'any 1973
ja en els primers estatuts
i aglutina
totes les diòcesis
de Catalunya
i les Illes Balears
Quines són
les funcions
principals
del Secretariat
Interdius Sassà
de Catequesi?
Les principals
funcions del SIC
entre d'altres
però la principal
és la formació
de catequistes
des de sempre
el SIC
ha procurat
la formació
de catequistes
que estiguin ben formats
després també
nosaltres fem materials
diversos materials
per acompanyar
catecismes
o perquè els nanos
adolescents
o adults
tenim materials
per a totes aquestes etapes
tinguin una eina
per fer bé
la catequesi
Finalment
senyor Montserrat
Oriol
Quins són
dels projectes
més immediats
del Secretariat
Interdius Sassà
de Catequesi?
Els projectes
més immediats
actualment
i que estem preparant
amb molta il·lusió
és el nou catecisme
Jesús és el Senyor
Aquest catecisme
fèiem molts anys
que no n'hi havia cap
de catecisme
fins ara
s'hi treballava
amb materials
i aquest és un catecisme
que l'estem preparant
ja dic
i estem fent uns materials
que els acompanyin
perquè el catequista
es trobi
més
més disposat
i li vagi més bé
fer les sessions
de catequesi
tenim un material
pels infants
uns quaders
o sigui que tot nen
perquè això és pels infants
són els primers buss
d'iniciació cristiana
tindrà el catecisme
i un quader d'activitats
i el catequista
tindrà la guia
una guia
que explicarà
altres coses
altres activitats
que poden fer
etc.
I això
doncs ho presentarem
els nostres bisbes
ens ho presentaran
si Déu vol
el dia 1 de juliol
al seminari conciliar
que serà el començament
de les nostres jornades
que com cada any
fem unes jornades
per responsables
de catequesi
que les fem
les elevarem
amb articular
del dia 1
al 3 de juliol
per tant
aquestes jornades
començaran
el dia 1
al seminari
amb la presentació
per part dels bisbes
de Catalunya
i les illes
del nou catecisme
Moltes gràcies
Bé
reprenent el nostre fil
conductor d'avui
Jesucrist
ens vol units a ell
La glòria del meu pare
és que vosaltres
doneu molt de fruit
i sigueu deixebles meus
No li fallem
que Jesús
el Senyor
ha mort
i ha ressuscitat
perquè això
sigui possible
Abans d'aquest
gran esdeveniment
que va capgirar
la història
de la humanitat
això no era possible
La humanitat
s'havia tancat
en si mateixa
des del pecat original
era incapaç
de la vida divina
El misteri pasqual
fa possible
aquesta nova relació
amb Déu
fa possible
aquest empaltament
del que parla
Nostre Senyor
Què farem
per romandre
units a ell?
Ho resumiria així
pregària
sagraments
principalment
eucaristia i penitència
i bones obres
Tarragona missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guard
Dins aquest any jubilar
en honor de l'apòstol
Sant Pau
ens plau anar portant
el seu propi testimoniatge
en l'experiència
del coneixement
de Jesús
i en la manera
de com viu
la seva missió
de portador
de la bona nova
en la seva carta
els cristians
de Roma
ens diu
acolliu-vos
els uns als altres
tal com el
Cristo
us ha acollit
per a glòria
de Déu
els va recordant
com la manifestació
de Cari Israel
és diguda
la promesa
i afegeix
mentre que
els altres pobles
arriben a glorificar
Déu
en virtut
de l'amor
que ell els té
tal com diu
l'escriptura
per això
enlloaré
entre les nacions
i cantaré
el teu nom
també diu
alegreu-vos
nacions
amb el seu poble
i encara
llueu el senyor
tots els pobles
glorifiqueu-lo
totes les nacions
i encara
i si es diu
apareixerà
el rebrot de Jesser
el qui s'ha d'alçar
a governar
les nacions
i les nacions
posaran en ell
l'esperança
que el Déu
de l'esperança
ompli la vostra fe
d'alegria
i de pau
perquè veseu
d'esperança
gràcies a la força
de l'Esperit Sant
L'Església missionera
continua aquella missió
de pau
i es sent
orgullosa
dels seus missioners
i missioneres
que són els
qui fan visible
l'extensió
de la bona nova
de tant en tant
ens van arribant
lletretes
seves
que ens fan sentir
el seu batec d'amor
a l'Església
que serveixen
sentir-se
molt a prop
de l'Església
que els dona
la fe
i la missió
com una mena
d'eslògans
deixeu-nos
desgranar
alguns dels seus
pensaments
arribats
com un ressò
de les festes
de Pasqua
que encara
anem celebrant
el pare Lluís
Balanyà Dubois
de Tarragona
missió
en el Canadà
i ens diu
molt agraït
per les dues
felicitacions
la del senyor
Arquivisba
i de la delegació
em fan sentir
en comunió íntima
amb l'Església
de Tarragona
jo també us desitjo
el pastor Jaume
i coneguts
de l'Arquivisbat
una santa
setmana santa
i una Pasqua
plena de joia
esperança
i amor
que el senyor
ressuscitat
es faci sempre present
en les vostres
tasques pastorals
llegim textualment
de la germana
Núria Soronella
Sants
de la Laixà
fins ara
a l'Ecuador
L'alegria
de ver
el senyor
ressuscitado
se une
a mi alegría
que de pronto
estaré
en mi tierra
el 2 de maio
salgo
para mi
España
después
de 27 años
de ausencia
ha llegado
ya el momento
de dejar
esta tierra
tan querida
y regreso
llena
de agradecimiento
a Dios
por tantos
bienes
recibidos
me cuesta
al acercarse
el momento
de decir
adiós
pero estoy segura
que Dios
me dará fuerza
para saber
comprender
que no soy eterna
y ha llegado
al decir
una vez más
haz lo que quieras
de mi
señor
aún
llego
para decirles
unas felices
pascuas
de resurrección
que el señor
siga ayudándoles
en su trabajo
que tanta alegría
nos da
al recibir
noticias
de nuestra
diócesis
en rebre
aquestes
lletres
con Pau
también
hacemos nosotros
las palabras
seves
llueu al Señor
todos los pueblos
glorifiqueu
todas las naciones
adiós
y ahora sí
ens convidem
fins al proper
diumenge
en que el nostre
campanar
si Déu vol
tornarà a fer sentir
les seves batallades
fins aleshores
feliç
setmana
a tothom
simple
diumenge
en que