El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar.
Ens retrobem en aquest punt del diàl, en una nova emissió d'aquest programa,
fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic i Montse Sabater al micròfon,
els desitgem un feliç diumenge.
Amb data del passat dimarts 15 de setembre del 2009,
el senyor arcabisbe, doctor Jaume Pujol Balcells,
va signar els següents nomenaments parroquials.
El pare Joan Brulles Canyelles,
rector de les parròquies de Santa Maria de la Sacuita i de Sant Roc de l'Argilaga,
continua com a rector de les parròquies de Sant Jaume Apòstol de Creixell
i de Sant Joan Baptista del Callà.
mossèn Adam Safiançuc,
vicari de les parròquies de Santa Maria de la Sacuita i de Sant Roc de l'Argilaga.
mossèn Josep Maria Serra Roger,
vicari de la parròquia de Sant Pere Apòstol de Tarragona.
mossèn César González Albaladejo,
vicari de la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus.
mossèn Manel Pasqual Saperes,
adscrit a la parròquia de Sant Salvador del Vendrell.
mossèn Joan Maria Ferrer Calvo,
diaca adscrit a la parròquia de Sant Salvador del Vendrell.
la germana Maria Teresa Martí Armengol,
laica missió pastoral a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
vivim immersos en una crisi econòmica
que comporta sofriment i fins i tot desesperança per a moltes llars.
Gent amb ganes de treballar que troben totes les portes tancades,
que van d'una empresa a una altra,
que han enviat currículums a torn i a dret,
arreu on hi havia una mínima possibilitat d'enganxar en una feina.
Passen els dies i els pronòstics segueixen sent pessimistes.
Aviat s'acabarà l'estiu
i tots aquells que han trobat una feina en zona turística
estan també al final del període estiu-enc.
Davant aquesta situació, què podem fer els cristians?
El nostre deure és ser presents en el món
amb una actitud activa, dinàmica i transformadora
i fer nostre el dolor i l'angoixa dels desheretats de la fortuna.
Però com?
Certament el problema ens supera.
Són causes estructurals les que han aportat al món en aquesta situació.
Nosaltres, els cristians,
no tenim una resposta tècnica i científica en el pla econòmic,
però així comptem amb uns elements que ajuden a discernir
allò que afavoreix el desenvolupament de l'home
i de la humanitat o l'empitjora.
Són, evidentment, antievangèliques i, per tant, inacceptables
les resolucions que van a favor d'uns quants
i en contra dels drets de la majoria.
Fàcilment, els cristians assumim una actitud conservadora
que sacralitza el sistema,
arribant a creure que les lleis econòmiques són intocables
i que el mal ve de les persones.
Les lleis econòmiques no funcionen com les de la física,
d'una manera estricta i immutable.
Estan sumeses a condicionaments humans i socials.
Aquesta crisi ha deixat clar que una invenció,
una intervenció política,
tant a nivell nacional com internacional,
és indispensable.
Davant aquesta situació,
què podem i què devem fer els ciutadans cristians?
El que a nosaltres ens correspon és una actitud profètica
de denúncia de la injustícia,
lluitar al costat dels pobres
i animar l'esperança,
confiant en el Déu que salva.
Cal tenir ben clares
les consignes de la doctrina social de l'Església.
El bé comú està per damunt del bé particular.
Els béns d'aquest món són per a tots
i, per tant, l'economia ha de funcionar de tal manera
que tothom en pugui participar.
La lògica profètica
posa sempre en primer terme els pobres
i els marginats
i projecta la llum de l'Evangeli
sobre la realitat econòmica social.
Cal reconèixer, d'entrada,
que també nosaltres naixem contaminats
d'ambició, de comoditat,
de bé jove i tothom.
El sistema ens ha inoculat uns principis
que no concorden amb la dinàmica de l'Evangeli,
l'afany de tenir,
el desig d'acumular i enriquir-nos ràpidament,
la propensió a comprar coses que no necessitem,
l'especulació injusta.
El que no podem fer mai
és aprofitar-nos de les circumstàncies
i pagar sous a misèria
a les persones que estan al nostre servei
si es dona el cas.
I, si tenim responsabilitats polítiques,
vigilar molt el funcionament de les finances.
És important que la comunitat cristiana
se senti solidària
amb tots els que hi s'ofreixen.
Faci seu el problema
i lluiti, si més no,
per resoldre els problemes més peremtoris
de les persones marginades.
Aquest és un treball que està fent Càritas,
a la vegada que denuncia la injustícia
d'un món molt desigual i injust.
Però Càritas no és una institució
al marge de la vida cristiana.
Càritas és l'església que estima
i aquesta església la formem entre tots.
És per això
que no es concep avui un cristià
que no sigui soci de Càritas.
Durant els seus 50 anys d'existència,
la delegació de Mans Unides
a les comarques de Tarragona
ha finançat un total de 171 projectes.
Aquestes actuacions
s'han centrat en l'agricultura,
la salut,
l'ensenyament
o la promoció de la dona.
Els projectes s'han repartit
entre Amèrica, 87,
a l'Àfrica, 45,
i a l'Àsia i Oceania, 39.
En tot l'Estat,
Mans Unides ha finançat 26.000 projectes
en aquests 50 anys.
Entre els projectes,
cal destacar la construcció
de centres escolars
o la formació professional,
la construcció d'hospitals
i la prevenció sanitària,
la gestió de cooperatives agrícoles,
la formació a immigrants
o cursos d'alfabetització de la dona.
També s'ha donat atenció
a situacions originades
per catàstrofes
o emergències
de caràcter humanitari.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona
i primat.
Déu vos guard.
Permeteu-me avui
una reflexió personal
que en realitat
és una acció de gràcies.
Aixeco el cor a Déu
en agraïment
pels cinc anys
com a arcabisbe de Tarragona,
un càrrec tan immerescut
i que sense l'ajuda divina
i la de tots els meus germans
superaria tant
les meves possibilitats humanes.
Recordo el gest,
el gegut de boca a terra,
que forma part
de l'ordenació sacerdotal
i també episcopal
aquell diumenge,
19 de setembre de 2004.
Així,
em vaig sentir jo aquell dia,
el més humil de tots,
rendit a la decisió del Papa
que comporta l'honor
i la responsabilitat
de ser successor dels apòstols,
successió que implica
una cadena,
la primera en ella
de la qual van ser els apòstols
i que ha tingut
tan bons pastors
en la nostra diòcesis
com Sant Fructuós,
Sant Pròsper,
els sants bisbes
dels temps medievals
i posteriors
l'estimat cardenal
Vidal Ibarraquer
en els temps moderns
i fins a arribar
al germà
predecessor meu
Lluís Martínez Sistac,
que va intervenir
en la cerimònia
de la meva ordenació.
Com oblidar,
en la meva gratitud,
el Papa
Joan Pau II
que em va escollir
per aquest alt ministeri
i Benet XVI
l'actual pontífex
amb qui he tingut ocasió
de parlar repetides vegades
de Tarragona?
D'Orient fins a Occident
arriben els desvetllaments
d'un pastor d'ànimes
sinc que aquesta nota
d'universalitat,
catolicitat,
que defineix la nostra Església
contradigui l'estima singular
a la nostra Església local
i a tantes tradicions
religioses properes.
Són tants els records
que s'amonteguen
en la meva memòria
al cap de cinc anys
de la meva ordenació episcopal.
Per descomptat,
els tres anys de jubileus,
el dedicat a Sant Fructuós
i els seus diàques,
que va contribuir
a revitalitzar la devoció
a aquestes figures insignes
de la nostra Església primitiva.
L'any jubilar de Sant Pau,
celebrat arreu del món
i amb accent peculiar a Tarragona,
tenint en compte
la seva estada entre nosaltres.
I finalment,
l'any sacerdotal en curs,
en memòria de Sant Joan Maria
Vianney,
durant el qual demanem
amb renovat afany
el Senyor
que envia treballadors
als seus sembrats
i revitalitzi
les vocacions sacerdotals
capaces de sembrar
a mans plenes
l'Evangeli
com ho va fer
el Sant Rector d'Arts.
En aquest lustre
han estat moltes
les ocasions
en les quals
he participat
en solemnes celebracions
a la catedral
i més encara
en actes religiosos
amb pobles petits
moltes vegades
lligats
a devocions
seculars.
He gaudit
contemplant
el bon esperit
de molts sacerdots
religiosos,
religiosos i seglars
i he beneït
la meravellosa
labor d'entitats
com Càritas,
Mans Unides,
l'Hospitalitat de Lourdes
i tantes altres
que seria llarg
enumerar.
En tot aquest temps
he rebut
l'ajuda inestimable
dels meus col·laboradors
sense els quals
no podria haver de fer res.
Moltes gràcies
a ells,
a totes les autoritats
i a totes les persones
que també
m'han acollit.
Adéu-sia.
Moltes felicitats,
senyor arcabisbe,
per aquest
cinquè aniversari
entre nosaltres.
Que sigui
per molts anys.
Bé,
l'Institut Superior
de Ciència Religiosa
Sant Fructuós
de Tarragona
ha programat
una important sèrie
d'activitats
pel nou curs
que comença
el mes d'octubre.
Entre aquestes
iniciatives
cal destacar
un curs
sobre el ministeri
presbiteral,
tot coincidint
amb la celebració
de l'any sacerdotal.
A més d'aquesta iniciativa,
l'Institut
ha programat
una nova edició
del curs
Trobar-se en la fe,
dedicat a la formació
de laics.
Aquest any,
el curs
que començarà
el 17 d'octubre,
es farà
a les parròquies
de Cris Rei
de Reus
i de Sant Joan de Valls.
També,
com a novetat,
el desembre
es farà un curs
sobre el diàleg
del cristianisme
amb el món romà
i el món jueu.
Finalment,
cal destacar
que el primer d'octubre
al seminari
hi haurà la presentació
del llibre
les actes del martiri
de Sant Fructuós,
Bisbe de Tarragona
i dels seus diàques
Sant Auguri
i Sant Eulogi,
context històric,
teologia
i espiritualitat.
Per a més informació
d'aquestes activitats,
cal adreçar-se
al mateix Institut Superior
de Ciències Religionses
de Sant Fructuós,
el telèfon
977-23-3833
o al correu electrònic
insaf
arroba
arcabisbat
tarragona
punt
org.
Ho repeteixo,
el telèfon
és al 977-23-3833
i al correu electrònic
insaf
arroba
arcabisbat
tarragona
punt
org.
Aquest diumenge
les lectures
de la missa
dominical
són les corresponents
al diumenge
25è
del temps
ordinari.
Eus així
el passatge
de l'Evangeli
d'avui
en l'escenificació
de l'Associació
Bíblica
de Catalunya
seguida
pel comentari
del seu president
mossèn Joan Magí.
Sortint d'allà
travessava en Galilea
però Jesús
no volia
que ho sabés ningú.
Instruïa
els seus deixebles
i els deia
El fill
de l'home
serà entregat
amb mans
dels homes
i el mataran.
Però un cop mort
al cap
de tres dies
ressuscitarà.
Ells no comprenien
què volia dir.
Arribaren
a Cafarnaum
un cop
a casa
els preguntar
Què discutíeu
pel camí?
Però ells
callaven
perquè
pel camí
havien discutit
quin d'ells
era el més
important.
Aleshores
s'assegué
va cridar
els dotze
i els va dir
Si algú
vol ser
el primer
que es faci
el darrer de tots
i el servidor
de tots.
Llavors
va agafar
un infant
el posar
enmig d'ells
el prengué
en braços
i els digué
Qui acull
un d'aquests
infants
en nom meu
m'acull a mi
i qui m'acull
a mi
no m'acull
a mi
sinó
el qui
m'ha enviat
La Bona Nova
Comentaris
sobre les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí
Bon dia
amics
el dia 20
de setembre
ens trobem
en el diumenge
25
de durant l'any
Jesús torna
a anunciar
la seva passió
si ho ha fet
el diumenge
anterior
o primer
a la regió
de la Cessera
de Felip
a la Gavodlanítida
va baixant
més avall
cap a la Galilàia
continua anunciant
o sigui
a les llocs
on Jesús
ha predicat
ha anunciat
la Bona Nova
ha curat
malalts
ha demostrat
que ell ve
per alliberar
tothom
tant
de l'esperit
com del cos
doncs
en aquest mateix
territori
la seva
predicació
inclueix
el fet
que
amb ell
doncs
els violents
semblarà
que el poden
semblarà
no semblarà
la sotaran
i el mataran
però ell
ressuscitarà
llavors
és aquesta
realitat
sigui
el just
el que diu
la veritat
fa nosa
ho diu la primera lectura
llibre la saviesa
posem per anys
el just
ens fa nosa
i prou
veiem
si és veritat
això que diu
comprovem
quina serà
la seva fi
si és
el just
és el fill
de Déu
condemnem-lo a mort
ignominiosa
perquè
jutjar pel que diu
demà intervindrà
a favor d'ell
fet és que sí
que Déu
intervé
a favor
del que és
injuriat
i maltractat
i això ens ho demostra
Jesús
amb els seus fets
i d'aquí
tornem a passar
amb el fet aquell
de la carta de Sant Jaume
que s'ha de demostrar
la fe
amb les obres
per què?
perquè si no és
així no serveix
quan hi ha gelosies
quan hi ha rivalitats
aleshores no funciona
on té la fe
aleshores
per què?
doncs perquè
la sabies autèntica
ha de ser pacífica
amable
dòcil
plena de misericòrdia
i de bons fruits
sense parcialitat
ni hipocresia
i
la justícia
ve del fruit
de la llavor
que han sembrat
en esperit de pau
els que treballen
per la pau
la setmana vinent
es cauen
un seguit
de festes majors
que afecten
algunes
de les poblacions
més importants
de Catalunya
així
el proper dimecres
23 de setembre
Tarragona
celebrarà
la solemnitat
de Santa Tecla
el dijous
dia 24
és la diada
de la Mare de Déu
de la Mercè
patrona de Barcelona
i el divendres 25
Reus
honorarà
a la seva protectora
la Mare de Déu
de Misericòrdia
que no es veu
però l'actitud dels seus companys
era ferma
i decidida
a casa nostra
ben segur que el mossèn
hauria de fer el tarragó
rexar i dir...
Tarragona missionera
una finestra a la realitat missionera
oberta des de la delegació
diossesana de missions
i cooperació entre les esglésies
Déu vos guard
Darrerament els venim comentant
sobre les beques missioneres
que es van subscrivint a la nostra diòcesis
en favor d'un seminarista
novici o novícia
en país de missió
i com anem posant nom a aquestes beques
abocant i recordant
el testimoniatge de fe
de molts cristians i cristianes de casa
Moltes vegades és el mateix donant
que suggereix el nom a posar
a la beca que vol subscriure
Conscients de la riquesa mariana
manifestada en santuaris i ermites
i de la devoció de la Mare de Déu
que manifesten els cristians
del nostre arcabisbat
Hem cregut oportú d'obrir noves beques
sota el nom de les advocacions
de la Mare de Déu
més populars a la nostra església diossesana
És una bona tasca fer conèixer la riquesa mariana
amb què Déu ha dotat els nostres pobles
i dir gràcies
tot obrint la nostra mirada
i acudint en ajut dels germans
que han de partir el pa de la paraula i dels sagraments
en els llocs més llunyans
Així, ens sentirem més membres d'aquesta església universal
per la qual Fructuós ja feia pregària
l'any 259
al costat del foc del seu martiri
Els dèiem que són 306 les beques suscrites
Són 306 noms de persones d'advocacions marianes
de testimonis de fe
que encoratgen el nostre camí
En tot, ens resten encara molts noms
d'advocacions marianes
o de testimonis de fe
que ens agradaria anomenar
tot encapçalant una beca missionera
Així, no tenim cap beca
que s'encapçali amb el nom
de Mare de Déu del Lloret de Renau
o de Fàtima
de la Bisbal del Penedès
del Loreto de Bràfim
de Fàtima de Creixell
de la Bellera de Prades
de Gràcia de la Riba
de Barà, de Roda de Barà
del Remei del Castell
de Santa Oriva
dels Arquets
de Sant Jaume dels Domenys
del Roser de Vallmoll
del Loreto d'Ull de Molins
També de la sèrie de Beats i Beates
que amb el seu heroïsme
han dignificat les nostres comunitats cristianes
com Maria Teresa Calaf i Miracle
Maria Josepa del Riu Mesa
Marià Mollerat i Sol de Villa
Rosa Pedret
Teresa Prats Martí
Josep Maria Aragonès Mateu
Jaume Balcells Grau
Antoni Bonet Saró
Antoni Bosch Verdura
Francisca Pont Sardà
Antoni Tos Llevaria
Teresa Sobirà Sant Jaume
i Maria Roqueta Serra
Anem a veure aquests noms
encapsulant una beca missionera
al mateix temps
encoratjant la nostra fe
vers la fidelitat
la missió
i el servei
Adéu-siau
Adéu-siau
El passat diumenge 13 de setembre
a l'església parruquial de Sant Salvador del Vendrell
ha estat novament l'espai d'una ordenació diaconal
Monsenyor Jaume Pujol
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat
va conferir el diaconat
al seminarista Joan Maria Ferrer Calvo
La cerimònia a la que hi assistiren també
mossèn Joaquim Fortuny
vicari general de l'arxidiòcesi
i mossèn Josep Maria Varenys
arxipràs del Baix Penedès
i rector de la parròquia
així com nombrosos preveres i diakes
va revestir una gran calidesa
I tot seguit encetarem un nou espai
el blog
un comentari
escrit i llegit pel nostre company
en Didac Bertran
De què ens parlaràs en aquest primer espai?
Doncs mira
d'aquella mena de carta magna
per a l'humanitat
que va lliurar Déu a Moisès
a la muntanya del Sineí
sempre m'ha impressionat molt
allò de
no pendràs en va
el nom del Senyor
No m'han agradat mai
els juraments per qualsevol cosa
perquè la paraula d'un home
o d'una dona
haurien de ser suficients
per garantir la fiabilitat d'un acord
No cal barrejar Déu
amb futileses
Tampoc m'ha agradat mai
les pregàries
per coses indiferents
Per això crec que
es fa un favor
ben minso a la religió
quan es demanen a Déu
intervencions en afers
com ara
el resultat d'un partit de futbol
Em va aixocar
a veure
fa un cert temps
com el president
d'una coneguda entitat esportiva
visiblement emocionat
explicava que
aquella victòria
s'havia assolit perquè havia
resat molt per ella
Crec que
és
frivolitzar
el poder de la pregària
Entenc que es demani
per la salut d'un familiar
o la pròpia
pel benefici de la pluja
per les vocacions
o per la pau
o per un llarg etc.
Entenc també
que
si tornem al món de l'esport
en haver guanyat
algun trofeu
es vagi a ofernar-lo
a un santuari
ja que aquesta acció
no vol dir
que Déu
hagi jugat a favor nostre
sinó que
li oferim una cosa
que ens ha costat
molt d'esforç
i el volem fer partícep
de la nostra alegria
de la mateixa manera
que el fem partícep
de les nostres tristeses
no ens equivoquem
amb interpretacions
que no són correctes
El cas és que
no podem demanar
que Déu ens ajudi
en coses que depenen
de l'habilitat
i de l'entrenament
Seria demanar
una injustícia
Si l'equip rival
en sap més
cal procurar
posar-se al seu nivell
mitjançant
el propi esforç
i no demanar
esfalsegi un resultat
que no serien capaços
d'assolir
pels nostres mèrits
Seria
com aquell estudiant
que resa
per aprovar
un examen
i no ha agafat
els llibres per res
Ajuda't
i t'ajudaré
diu la vella dita
I sense moure'ns
de l'àmbit esportiu
és una mica
com allò
de convertir Déu
en un trampós
Recordeu
els famosos
gols
aconseguits
en falta
manotejant
la pilota
que han rebut
el nom
de l'amà de Déu?
Si us plau
si Déu jugués
a futbol
seria
el més respectuós
amb el reglament
excel·liria
en el joc net
i no enganyaria
els àrbitres
Ets jove
tens força
sents dins
com un foc
que cremes
però dubtes
i ho deixes
i et dius
que no val la pena
per és la teva vida
no et passis
el sol
Sempre hi ha lloc
a l'esperança
i més
quan també
els joves
responen
és ara el moment
d'obrir el micròfon
a la delegació
diocesana
de pastoral
de joventut
Escoltem la vivència
que ens explica
l'Elisenda Roig
Benvolguts amics
Les històries
en general
comencen un dia concret
De fet
ja ho diuen els contes
allò de
hi havia una vegada
però la meva
no sabria dir
quan va començar
aquesta història
Vaig néixer
un febrer
de fa 25 anys
en un poblet
vora de la costa
i alhora
vora les muntanyes
anomenat Montroig
i aquí vaig créixer
en una família
que de ben petita
m'explicaven
històries
d'aparents
i persones desconegudes
que havien dedicat
la seva vida
als altres
Històries relatades
amb gran aprovació
Fent molta memòria
per intentar
detar
quelcom
que no sé
ni si té forma
del tot
podríem dir
que aquest és l'element
que va posar en marxa
la gestació
de les meves inquietuds
i el temps
va fer la resta
Quan tenia 18 anys
vaig viatjar
plena d'entusiasme
als campaments
de refutjats
del Sàhara
i quan en tenia 23
vaig fer una estada
d'un mes
en un projecte
de Chiapas
Sempre van ser
experiències
realitzades
mitjançant
ONGs
No sé ben bé
què és el que
hi anava a buscar
en aquests viatges
però el cas
és que no acabava
de trobar-hi res
i sempre tornava
amb les mans buides
de no sé què
En aquest context
d'incertesa existencial
va ser quan
des de la delegació
de joves
de l'arcabisbat
de Tarragona
ens proposen
a la Núria Massip
de Porrera
i a mi
la idea
de tirar endavant
un projecte social
adreçat a joves
plantejant-nos
que
a través de treballar
valors
com la solidaritat
i el servei
als altres
també es poden
treballar
el compromís
cristià
i la fe
D'aquesta manera
vàrem posar-nos
en contacte
amb mossèn Pasqual
delegat de missions
de Tarragona
per començar
a posar fil
a l'agulla
Després de plantejar-nos
diverses opcions
com Ruanda
o Mèxic
vam decidir
de fer l'experiència
amb la missionera
Maria Isabel Correig
al projecte
Ecoloyabondeco
País de la Fraternitat
situat a Kinsassa
la capital
de la República Democràtica
del Congo
Un cop decidit
el lloc
vam donar veus
des de la delegació
i és així
com la Laia Oliver
de Valls
i la Roser Fornell
de Torredambarra
ens comenten
que els agradaria
formar part
d'aquesta experiència
Les reunions
amb mossèn Pasqual
juntament amb el grup
la Laia
la Roser
la Núria
i jo
van resultar
ser unes trobades
engrescadores
i planes de llum
Ara
a pocs dies
abans de marxar
segueixo
sense saber ben bé
què és el que
hi vaig anar a buscar
Tanmateix
hi ha quelcom
diferent
en aquest viatge
i és que ja des d'ara
l'estic vivint
molt diferent
als anteriors
El proper relat
ja l'escriuré
des del Congo
tinc ganes
de deixar-me sorprendre
per tot allò nou
que vagi coneixent
esteu disposats
vosaltres també
a deixar-vos sorprendre
junt amb mi
Fins aviat
Estic per a tu
Només veig portes
tancades
i en part
i en part
segueixen
molts interrogants
molts interrogants
dóna'm d'aquesta aigua
i omple la meva vida
dóna'm d'aquesta aigua
i em mare'm de tot
Tinc set de Déu
I això és tot per avui
Ah, però abans d'acomiadar-nos
felicitem a totes les tecles
Mercès
Misericòrdies
Coris
i Colles
que la setmana vinent
celebraran
la seva onomàstica
I res més
Fins el proper diumenge
si Déu vol
Feliç setmana a tothom