Gràcies.
Sens dubte, la fama dels catalans de poble assenyat i treballador,
com tot en aquesta vida, no és generalitzable.
Però una cosa hi deu haver quan la història d'aquest país ha anat com ha anat.
Una tendència aquesta d'anar per feina i no embolicar-se gaire amb coses
que no es veu clar, que convenen, que sempre ha presentat notables excepcions.
Probablement la més absurda i el capdavall perjudicial,
alhora que diametralment oposada a aquell seny que se'n suposa,
és quan ens emboliquem en polèmiques tan estèrils com la que ara s'ha plantejat
sobre la denominació de les festes de Nadal,
que hi ha qui creu que han de passar a dir-se d'una manera neutra,
com ara festes d'hivern.
Qui no té feina al Gatpentina és el que sempre s'ha dit en aquests casos.
L'argument, però, és que la societat catalana és més diversa que mai,
per això no s'hauria, diuen, d'imposar una festa d'origen cristià.
La solució, doncs, és carregar-se aquesta festa, no pas cap altra,
de manera semblant a aquells festivals de música anomenats del món,
on hi ha músiques de tot arreu, menys d'aquí.
Tot això sense tenir en compte que el Nadal al capdavall
té una base prèvia a la cristiana,
però, en res, això sembla important, tampoc.
La solució, doncs, és l'homogenització de les festes,
i el proper pas serà, suposo, carregar contra localismes rancis,
com ara Santa Tecla,
també amb un evident origen religiós.
De fet, a més d'una escola,
s'evita a celebrar les festes tradicionals catalanes
per les mateixes raons.
Voleu dir que no gosaran?
Molt bon dia, benvinguts a l'1, 2 i seguint.
El temps de Sardana s'esbarra,
la música precobla a la sintonia de Tarrona Ràdio,
un programa que avui arriba a l'edició 677 de la seva segona època.
i que us portem, des d'aquesta sintonia,
la Sílvia, el control de la so,
un servidor, l'Àngel, davant del micro.
Com sempre, això, intentant posar-vos al dia
del que passa en aquest món de la cultura popular i tradicional,
però també, sobretot, passar una estona,
una estona amb bona música,
aquesta música tan particular que és el so de la cobla,
i que estarem nosaltres fins a dos quarts de dues de la tarda
amb el parèntesi de sempre del butlletí de notícies de l'1.
Anem a començar amb el nostre sumari de continguts.
Tindrem avui, lògicament,
una altra eliminatòria del concurs La Sardana de l'any.
Setmana rere setmana anem presentant,
almenys en aquesta primera fase del concurs,
quatre sardanes noves.
Després ja vindran les semifinals,
que escoltarem les sardanes més tirades,
amb més tranquil·litat,
ja sabent el nom de Caduna i l'autor.
De moment, avui, encara quatre sardanes completament noves,
estrenades aquest any 2009.
Després parlarem de la Fira Mediterrània,
de cultura tradicional i popular,
que comença aquesta setmana a Manresa
i que presenta alguna novetat
i sempre, sempre volent ser un panorama
d'aquesta part de la cultura del país.
A l'agenda, lògicament,
es va ressentint,
en el més bon sentit de l'expressió
de l'època, l'any en què ens trobem,
poquet a poquet van finalitzant els cicles,
les activitats,
tot i que, com acostumava a dir de sempre,
mai desapareix del tot, ni molts menys.
Aquesta setmana, aquí a les comarques terrarolines,
la festa major de Solou,
precisament en aquests moments,
almenys això és el que estava previst,
havia de començar la ballada de sardanes
d'aquesta festa major
que comemora l'aniversari
de la segregació de Solou.
A l'hora de fer un repàs
a les activitats arreu del país,
caldrà parar atenció, lògicament,
també en aquesta festa del Flaviol,
que ocupa tots els seguidors i aficionats
d'aquest instrument particular,
que també és present a la Cobla
i serà al llarg de tot aquest cap de setmana.
Una exposició trencadora,
l'exposició sobre paventura,
desmetificadora també,
oberta des del passat mes d'agost a Figueres
i que es clou amb molt d'èxit,
de participació, d'assistència de públic,
demà diumenge.
Una convocatoria d'esbars,
de cartells, millor dit,
al món dels esbars.
I una iniciativa interessant,
no pas novedosa del tot,
però sí força particular,
particular, força enriquida
respecte a anteriors experiències,
el servei educatiu,
que és així com l'anomenen
la gent de la Cobla marinada.
I després el comentarem d'aquest tracte.
També tindrem xafarderies
i, esclar, altres músiques
més enllà de la sardana de l'any.
Però comencem precisament amb ella,
amb aquest sardament,
per tal de triar la sardana preferida
de totes les que s'hauran estrenat aquest any.
I és la setena eliminatòria
d'aquesta 21a edició
del concurs a la sardana de l'any,
com sempre,
sota l'organització
de la Federació Sardanista de Catalunya
i oferint-vos, com dèiem abans,
quatre sardanes noves
estrenades aquest any 2009
en versió d'una tirada de curs,
una de llars,
presentades només amb el número de referència
que és el que heu d'indicar quan voteu.
Només cal que en trieu una
i fer-nos arribar el vot
per a un dels mitjans
que després es recordarem,
com sempre,
cap al final d'aquesta secció.
Bé, la primera sardana,
lògicament,
és la número 1
i la interpreta la Cobla als Montgrins.
A lògicament,
��는 d'aquesta secció
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta era la sardana número 3 d'avui.
abans de passar a la quarta, diguem que per votar
es pot fer indicant la sedana preferida
i les dades personals per mitjà d'una carta
adreçada a Tarragona Ràdio,
vinguda de Roma, número 5B, primer pis.
També podeu telefonar mentre realitzem el programa,
al número 977-24-4667,
fins a dos quarts de dues de la tarda.
Igualment ho podeu fer per internet,
per mitjà del web de la Federació Sardanista de Catalunya,
fet.sardanista.cat,
o bé el que us recomanem,
el correu electrònic del nostre programa,
un dos i seguit, arroba tarragonaràdio.cat.
I encara, això sí, deixem constància,
que es pot utilitzar el telèfon 905-40-30-21,
que representa un cost de la trucada
d'un euro amb 20 cèntims més impostos.
Recordem que només seran considerats,
en tot cas, els vots que ens hagin arribat
com a molt tard, fins dimarts vinent al vespre.
I acabem escoltant la quarta i última sardana d'avui.
Aquesta és una interpretació de la cobla mediterrània.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs ara sí, ara hem completat
els quatre sedanes que participen
en aquesta eliminatòria d'avui.
Ara ja podeu votar pel mitjà que preferiu.
Recordem només ara el número de telèfon,
per si ho voleu fer telefonant aquí ara
mentre fem el programa.
El 977-2447-67.
La dotzena edició de la Fira Mediterrània,
d'espectacles de rel tradicional de Manresa,
que tindrà lloc entre el dijous 5 i el diumenge 8 de novembre,
ha reequilibrat les propostes procedents de les arts escèniques,
amb la música que, tot i així, segueix sempre ponderant.
El mercat comptarà amb un histamàtic singular
que contraposa la tradició i la modernitat
i que serà conduït per l'artista valencià Carles Santos.
Els nous llenguatges, destil·lats per obtenir una tradició
que segueixi plenament viva, vindran, per exemple,
de la mà del circ o de la dansa aèria
i, en algun cas, fins i tot vinculada amb la sardana.
La Fira Mediterrània té l'objectiu no només
de despertar la curiositat del públic,
sinó molt especialment dels professionals
de la programació d'espectacles.
El Passeig Pere III esdevindrà a la Fira Passeig
i canviarà la seva morfologia
per estructurar-se en quatre àrees diferenciades.
Els habituals estants i punts d'informació
s'afegiran a la botiga de la Fira
i a la nova àrea de cuina i beguda,
batejada com a firataca,
on es podran tastar productes amb accent identitari,
des de les coques catalanes o el couscous magraví.
Les activitats professionals que s'hi desenvoluparan
seran un total de 17.
Per primer cop, seguint el model
d'altres certaments internacionals,
aquestes activitats estan integrades
en el conjunt de la programació.
En total s'hi faran 204 activitats,
un 37,25% més respecte a l'any passat,
amb 105 artistes o companyies participants
procedents de 17 països diferents.
Tot plegat començarà el dijous dia 5,
a les 8 del vespre,
amb l'espectacle inaugural
a càrrec de Carles Santos i Jordi Molina,
sextet de tenores.
Sota el lema, sis tenores i un senyor.
És una estrena absoluta
que es podrà veure a la Sala Gran del Cursal.
Santos proposa una aliança musical
amb sis tenores,
un instrument que l'artista valencià
ja havia tractat per a la cerimònia inaugural
de les Olimpíades de Barcelona,
amb una singular fanfàrria d'instruments de coble,
que recordem-ho,
sorava així.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Era la particular salutació
a tothom, a tot el món,
que es feien aquelles Olimpíades de Barcelona,
amb aquesta Ola,
aquesta era l'obertura Ola,
en definitiva és com s'anomena el tema,
amb una gran fanfàrria
on hi havia un grapat de tenores,
tibles, flaviols,
entre altres instruments.
Era una música molt singular,
molt engrescadora,
que va fer el Carles Santos.
Bé, pel que fa a aquesta Fira Mediterrània,
com és lògic,
en aquest programa només parem atenció
en els actes que podem incloure
en la classificació d'esbars,
sardanes i música per a coble.
Segons això,
ara ens hem de situar el segon dia,
el divendres, dia 6,
ja que a dos quartes a 6 de la tarda,
a les 10 de la nit,
actuaran conjuntament
Circo d'Alicia,
els ministres d'en Pere Boutereu,
la coble,
a la ciutat de Manresa,
a la plaça Major.
El Circ d'Alicia
és una companyia multidisciplinària
que utilitza el llenguatge del circ,
la dansa,
la dansa aèria i vertical,
el teatre,
la música,
en tots els seus espectacles.
El seu treball és fruit de la investigació
i la seva màxima
és transmetre emoció,
fantasia,
desitjos
i sobretot
sorprendre el públic.
Es tracta d'un muntatge
de dansa aèria
que amb el lema
de sardana còsmica
es desenvoluparà
sobre la façana
de l'Ajuntament Manresa
i que comptarà
amb l'acompanyament musical
dels ministrils
d'en Pere Botero
i de la Cobla,
ciutat de Manresa.
Vegem ara el dissabte 7 de novembre,
entre moltes altres actuacions
de tota mena,
a les 12 del migdia
l'embalat del pati del casino
i actuarà la nomenada
Cobla dels Sons Essencials,
un conjunt instrumental
que combina la formació
clàssica dels 11 músics
d'una Cobla
amb altres elements sonors
característics
de la música popular
catalana i mediterrània.
Aquest nou muntatge
que presenten
asseguren aconseguir
tímbriques sorprenents
per descobrir
noves possibilitats sonores
de la tenora,
tot mostrant el seu parentesc
amb altres xerimies
que es toquen
al llarg i ample
del Mediterrani.
Arribats el diumenge 8,
la cita la tindrem
a 2.15 del matí
amb la presentació
del documental
El contrapàs llarg
a càrrec de Catarina Lart
i Albert Sanz.
Serà una estrena absoluta
que es podrà veure
a l'Auditori de Caixa Manresa,
una iniciativa conjunta
de la Fira Mediterrània
de Manresa,
el Mercat de les Flors
de Barcelona
i l'Institut del Teatre
de la Diputació de Barcelona
que ha permès
la realització
d'un documental cinematogràfic
sobre el contrapàs llarg.
El treball a audiovisuals
ha estat possible
a partir de la trobada
que recentment han realitzat
la prestigiosa coreògrafa
i directora
de la companyia IT Dansa,
Caterina Lart,
i el veterà coreògraf
de dansa tradicional,
Albert Sanz.
D'una banda,
en Sanz,
director de les bar
d'en Saire de Rubí
del 1955 al 1990,
ha treballat tota la vida
el llenguatge
de la dansa tradicional.
De l'altra,
l'art
i ha portat
una visió
molt més contemporània
del llenguatge
i dels moviments
del cos.
El resultat
ha estat
la interpretació
d'una nova versió
actualitzada
del contrapàs.
Cal dir que els ballarins
han estat
d'un perfil jove,
sortits de la formació
clàssica i de la contemporània,
poc coneixedors
de les pràctiques
amateurs i tradicionals.
El mateix matí,
però,
a dos quarts d'una,
l'Esbar Sant Martí
de Barcelona
oferirà el seu espectacle
Revolta
al Teatre Conservatori.
Segons explica,
Revolta neix
a partir d'una reflexió
entornant a l'evolució
del ball
i la relació existent
entre aquesta evolució
i els canvis
produïts
en la societat actual.
La companyia
es planteja
la responsabilitat
dels esbars
en la contemporització
de la dansa catalana.
Un recorregut
en el temps
que s'inicia
a l'Epatum de Berga
com a essència
de la tradició festiva
del país
i que finalitza
en l'actualitat
tot plantejant-se
les influències
que suposen
els fluxos migratoris
arribats a casa nostra.
I a la tarda
un altre esbar
al Manresada d'en Saires.
A dos quarts de set de la tarda
presentarà el curs
a l'Estat
Sant en Dança.
Aquesta entitat
celebra un segle d'existència
amb un espectacle
d'arrel
estrenat
a començaments
d'aquest any
coincidint
amb l'edat exacta
de la seva primera
aparició pública
el 7 de febrer
del 1909.
Una proposta
formada
per diverses coreografies
de nova creació
inspirades
en la gestualitat
i la frescoma
d'iterrànies
amb les quals
l'Esbar
vol retromenatge
a tota la gent
que ha fet possible
aquesta fita.
I començàvem parlant
que el festival
s'encetarà
amb una proposta
d'en Carles Santos
amb el Jordi Molina
Jordi Molina
ja fa temps
que treballa
a més a més
d'escriure sardanes
de participar
en diverses propostes
de sempre
amb la tenora
com a protagonista
doncs
amb diverses
formacions
de solistes
de tenora
per exemple
un quartet
de tenora
és un disc
que va presentar
el 2002
anomenat
tenores
precisament
n'ha presentat
d'altres
després i abans
però ara
ens situem
en aquell 2002
on
ell no hi intervé
però sí que
l'Enric Ortí
el David Estanyol
l'Adrià Bausó
i Jordi Martínez
excel·lents instrumentistes
de tenora
ofereixen
aquesta versió
d'un vals
que signa
el mateix
Jordi Molina
escoltem-lo
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
l'Adrià Bausó
d'arts i de música per a Cobla.
I només us podem anunciar dos aplecs,
perquè ja està acabant la temporada d'aquest any,
però aplecs prou importants.
Demà diumenge, el 6 aplec d'Esplogues de Llobregat,
matí i tarda al Parc Comarcal de Can Vidalet,
amb l'Escoble, la ciutat de Cornellà,
la Jumonibola de Sabadell, la principal de Llobregat i Mediterrània.
A la tarda també hi haurà un concurs de colles improvisades.
I pel proper diumenge, dia 8,
l'últim aplec de les comarques tarragonines d'aquesta temporada.
Ja sabeu que des de fa uns anys la cita és a Salou
i és un dels aplecs amb més ambició d'aquestes comarques.
Serà el 20è aplec ja, de Sant Martí,
a dos quarts d'onze del matí, a dos quarts de cinc de la tarda,
al Parc de la ciutat, i amb l'Escobla, Reu Jove,
Mediterrània i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Hi haurà un dinar de germano i un concurs de colles improvisades.
Per cert, que a Salou està celebrant la seva festa major,
aquella festa major que commemora la segregació del municipi de Vela Seca,
i ara, en aquests moments,
deu estar celebrant-se una ballada de sardanes amb la cobla Reu Jove,
a la plaça de la Pau, davant de l'Ajuntament de Salou,
que va anunciada per les 12 del migdia,
i que ve a ser com una mena de preludir
d'aquesta pleca tindrà lloc la setmana vinent.
Demà, diumenge, una ballada de sardanes
a 3 quarts de 12 del matí, a Covelles,
a la plaça de l'Ajuntament, amb la cobla Rassò.
I ja el proper cap de setmana, el dissabte 17,
a les 6 de la tarda, a Torre d'en Barra,
a la plaça de mossèn Boronat, amb la cobla Reu Jove.
Serà per celebrar la diada del soci
de l'agrupació sardanista l'Antina.
Tot seguit hi haurà un sopar de germanor
i cap a les 10 de la nit, un concert de música
per a cobla i sardanes al casal,
al carrer de la capella número 6.
I l'endemà, el diumenge, dia 8,
sardanes a 2 quarts de 12, a Cunit,
a la plaça de Catalunya, amb la cobla Catània,
i a 2 quarts d'una, a Calafell,
amb la cobla Cusatània.
El que fa concursos de colla
s'hi té important demà a Girona.
El concurs que ja fa un gravat d'anys
que se celebra a Mòdiu de les Fires de Girona
i que des de la perspectiva tarragonina
cal dir que hi participarà la colla
de terra una dansa,
i és que és un dels concursos ja
que acaba de decidir la classificació
del campionat de colles grans.
La final, recordem-ho, serà
aquest mateix mes de novembre,
ara a Ayns de Munt.
La cita de Girona és a les 11 del matí
la plaça Calvet i Rubalcaba,
al Mercat del Lleó,
i com dèiem, és per al bàsic d'honor grans,
també territorial comarques gironines
i colles lliures,
amb la participació musical
de la cobla ciutat de Girona.
A la tarda, per cert, a les 5,
al pavelló Lluís Bax,
hi haurà un concurs individual
de sedanes revesses,
també amb la cobla ciutat de Girona.
I el propi diumenge, dia 8,
a les 12 del migdia,
a Balaguer,
la plaça Mercadal,
campionat de la terraferma
i colles lliures,
amb la cobla salvatana,
i un altre d'aquells concursos importants,
en aquest cas és la final
de la vins, infantils i juvenils
del Campionat de Catalunya,
però també,
i accidentalment,
a causa de la suspensió del concurs de Sobria,
també serà valent
pel Campionat d'honor veterans
i per al Campionat Territorial
de les Comarques Tarragonines.
Colles lliures serà a Valls,
a la plaça del Pati,
també al punt del migdia,
i amb la participació musical
de la cobla contemporània.
Tornem-hi a la música
i amb una sardana
relativament recent,
ens situem el 22 d'octubre
de l'any 2000,
a les festes de Sant Martiri
a Banyoles,
es va estrenar una composició
d'en David Estanyol
dedicada a la memòria
de Manuel Sedarri Puigferrer,
compositor molt apreciat
per tota mena de públics,
traspassat el 8 de març
d'aquell any.
Per cert,
la sardana juga
amb diversos motius,
no pròpiament originals
d'en Puigferrer,
però sí molt seguint
al seu estil,
combinats de manera magistral
pel David Estanyol.
Un 8 a la plaça.
Suic Państu la talleria de Dulles,
tu l'esclare de Dulles,
see you next ever.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
No, no!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!

!
!
!


!
!

!
!



!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!