El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat a Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar, en aquest diumenge 29 de novembre, primer diumenge d'en Vent, primer dia de l'any litúrgic.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa, fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic i Montse Sabater, el micròfon, els desitgen un feliç diumenge.
Els quatre béns.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Quan s'aproxima el Nadal, l'any litúrgic es trena un període de temps de preparació, l'Advent.
I amb això no fa més que comportar-se com ho fa tothom en vigílies d'un gran esdeveniment, per exemple un viatge.
Abans d'emprendre'l'ho, el preparem amb cura.
Mirem els mapes, llegim la història del lloc de la nostra destinació, imaginem els paisatges que veurem,
decidim el mitjà de transport i reservem un lloc en al·lotjar-nos.
L'Advent és el temps, un mes aproximadament, que dediquem a preparar l'esdeveniment més gran de la història, el naixement de Cris.
Si bé és cert que Jesús va néixer fa dos mil anys a Bethlehem, també ho és que vol néixer en el nostre cor,
amb el benentès que el Jesús històric i el Jesús de la fe és el mateix.
El qui per a néixer va buscar posada en un llogaret de la Judea és qui busca cada any i cada dia posada en nosaltres mateixos.
Quina altra cosa és la comunió, sinó aquesta voluntat de Déu de ser rebut en el nostre interior,
malgrat que li protestem com el centurió, no sóc digne que entreu a casa meva.
Durant molts segles, els profetes van anunciar el dia del Senyor.
Escrivien els seus oracles, generalment en vers, i els lliuraven al poble,
que de generació en generació els aprenia de memòria, els recitava o els cantava per tot Palestina,
assaborint la bellesa de la promesa i posant la seva esperança en el fet que es compliria el fruit de l'aliança.
Arribada a la plenitud dels temps, va haver-hi un últim profeta anomenat Joan,
la missió del qual preparar els camins del Senyor enllaçava ja el futur amb el present.
Només uns mesos va distanciar el naixement del baptisme, del baptista i el de Jesús.
Ja no va fer falta més profecies ni promeses.
A les entranyes de la Maria Verge, Déu es va fer home i va habitar entre nosaltres.
Aquests dies encendrem cada setmana un sidi de la corona d'Advent en una espècie de compte enrere fins a arribar al qui és la llum del món.
El meu desig més gran com a arquebisbe és que a cada parròquia, a cada llar, en cada persona,
es produeixi aquest compte enrere preparatori del gran dia.
Que Jesús quan neixi trobi el nostre cor preparat per acollir-lo un any més.
I si hem tingut la sort que ja hi hagi romàs en nosaltres cada dia, com a hòstia,
qui és en realitat l'amo de la nostra casa,
que celebrem amb renovada il·lusió la seva presència.
Que li diguem que el nostre cor no envelleix.
Que ens ajudi a treure de la nostra vida la rutina
i ens ensenyi a descobrir en els altres, particularment en els més necessitats,
aquell Jesús que es va fer carn i va habitar entre nosaltres.
Adéu-siau.
Com hem dit en començar la missió,
aquest diumenge, les lectures de la missa dominical
són les corresponents al primer diumenge d'Advent.
Comença l'any litúrgic i també comença un nou cicle de lectures, el C.
Aquest cicle pertany al passatge de l'Evangeli d'avui
en la sanificació de l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida pel comentari del seu president,
mossèn Joan Magí.
Després, hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles.
A la terra, les nacions viuran amb angoixa,
alarmades pel bremul de la mar i per les onades amb bravides.
La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra,
perquè fins i tot els estols celestials trontollaran.
Llavors, veuran el fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat.
Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.
Vosaltres estigueu alerta, que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida
no afeixuguin al vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç,
us trobaríeu a sobre aquell dia que caurà sobre tots els habitants de la terra.
Betlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir
i us pugueu presentar sense temor davant el fill de l'home.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals a càrrec de mossèn Joan Magí
Bon dia, amics.
Hem arribat el diumenge 29 de novembre i hem arribat el primer diumenge també.
Comencem una altra vegada el ciclo litúrgic.
O sigui, tornem a posar per a viure, per a captar millor totes les promeses que se'ns fan.
Perquè la promesa, com diu Jeremies, en aquells dies, en aquell temps,
farà neix a llinatge de David un rebrot legítim, que defensarà en el país el dret i la justícia.
En aquells dies Judà serà salvat i Jerusalem viurà segura.
I la ciutat serà anomenada, el Senyor és la nostra salvació.
Defensa el dret i la justícia.
Però de veritat, sense buscar res més que la nostra alegria, que la nostra salvació.
I, llavors, per això Sant Pau pot dir als cristians de Tassalònica,
que el Senyor faci créixer fins a passar l'amor que us teniu els uns als altres i a tothom
i que és semblant al que nosaltres us professem.
La vida d'estimació nostra és poder experimentar la vida del Déu Trinitari, Pare, Fill i Esperit Sant.
Una cosa que el mateix Jesús demana al Pare en pregària.
I, aleshores, davant d'això, en tots els moments difícils, doncs, viurem aquesta seguretat.
Diu l'Evangeli de Sant Lluc, la gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la Terra,
perquè fins i tot els estols celestials trontullaran.
La gent té por, hi ha guerres, hi ha terrorisme, hi ha crisi, hi ha un munt de coses, hi ha estafes, hi ha un munt de coses.
Hi ha falta d'honradesa, hi ha robatoris, però també hi ha la presència de Déu amb nosaltres.
El Senyor és la nostra salvació, ens ha dit Jeremies.
I ens diu l'Evangeli, quan tot això comenci a succeir...
O sigui, diu, la gent defallirà de por, canviï vosaltres.
Quan tot això comenci a succeir, redresseu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.
Demà, dilluns, 30 de novembre del 2009, a les 6 de la tarda i al seminari pontifici al carrer de Sant Pau número 4 de Tarragona,
organitzat per l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós,
el doctor Àngelo Di Bernardino, president de l'Instituto Patrístico Agostiniano de Roma,
pronunciarà una conferència dintre del curs que es perllongarà fins al dia 4 de desembre,
titulat El diàleg del cristianisme amb el món romà i amb el món jueu, segles II i III.
Ja ho hem sentit en el comentari de mossèn Joan Magí,
i nosaltres podríem afegir que volem ser el plençó bo que manifesta la vida de l'arbre fins i tot quan sembla destruït.
Si alcem el cap ben alt, tindrem sempre present el triomf de Jesús que es fia de nosaltres per a continuar la seva tasca.
Que el Senyor faci créixer fins a vessar l'amor que ens tenim els uns als altres i a tothom.
I en aquest dia, mirem-nos amb la dignitat que Déu ens dona.
Acceptem la missió de salvació que vol dur a terme en i per nosaltres.
Ajudem-nos a ser més sants, nets i contents per la nostra llibertat.
Ajudem-nos a ser pobres en l'esperit, a deslligar-nos i treure'ns del damunt qualsevol cosa que ens impedeixi experimentar la intimitat que Déu, Pare, Fill i Espírit Sant,
ens ofereixen amb la seva comunió que inclou la nostra.
I alcem el cap ben alt davant l'alliberament realitzat ja per Jesús.
I amb tot això hem començat un nou any litúrgic i se'ns tornarà a proposar, ja ho hem sentit a l'Evangeli,
un itinerari per identificar-nos amb Cris, que va venir, que ve, que tornarà a la fi del temps.
Rebrem una nova crida a revestir-nos de Crist, a viure en l'esperança,
a augmentar la nostra fe i preparar el nostre cor per una trobada nova amb Jesús, el Senyor.
La paraula de Déu d'avui ens invita a vetllar mentre esperem el retorn del Senyor.
No és estrany que la litúrgia ens inviti a aixecar el cor a Déu amb un clam insistent.
Veniu, Senyor Jesús!
Tarragona Missionera
Una finestra a la realitat missionera, oberta des de la Delegació Diocesana de Missions i Cooperació entre les Esglésies.
Déu vos guarda!
Demà celebrarem la festa de Sant Andreu, un d'aquells deixebles de Joan, el baptista, que passa una tarda amb Jesús.
Quan anar darrere d'ell, ens sentia Joan que els deia, mireu l'anyell de Déu.
Després d'aquell fet, Andreu anava primer a trobar el seu germà Simó i li digué
Hem trobat el Messies, que vol dir un git, i el va portar on era Jesús.
Jesús, fixant en ell la mirada, li digué
Tu ets Simó, fill de Joan, tu et diràs xefes, que vol dir pedra.
Aquest fet en els narra Sant Joan l'Evangelista en el seu Evangeli i Sant Mateu en el seu, i ens diu
Tot caminant vora el llac de Galilea, veia dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua.
Eren pescadors, i Jesús els diu
Veniu amb mi i us faré pescadors d'home.
Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir.
Podem dir que és el naixement d'un missioner o missionera, un encontre amb Jesús, un escoltar el que diu, un respondre a la seva veu, un rebre una missió, un deixar-ho tot i anar amb ell per omplir-se de la seva doctrina i després seguir l'exemple del Mestre i convertir-se en sembradors de paraula.
Els nostres missioners i missioneres també ho han deixat tot, i per indicació de la comunitat cristiana, Església de Jesús, hi han trobat un lloc on servir i estimar.
Alguns fins i tot van deixant la vida de manera violenta en el seu lloc d'emissió, fins a passar la...
Així, el jove William Quijano, de 21 anys, de la comunitat de Sant Isidia, Sant Salvador, ha estat assassinat per trets d'arma de foc quan tornava a casa, la tarda del 28 de setembre, per una banda violenta i organitzada que contracta a sou joves pobres de la ciutat.
Des de fa cinc anys que William s'havia lliurat del tot a l'escola de la Pau, per a nens i nenes pobres, en un dels barris de la capital del Salvador.
La seva vida era pacífica i bona, al servei dels joves i dels més necessitats.
La comunitat de Sant Isidia, present al Salvador, amb milers de persones, està compromesa en la construcció d'una societat en la qual sigui possible viure junts i en pau.
Amb el seu compromís pels pobres i joves, cerca treure'ls de la violència i representa la possibilitat d'una vida lluny de la violència criminal juvenil.
Pensant en un dels primers que van respondre a Jesús i ho deixa tot per ser enviat i donar la sang per l'Evangeli, com fou Sant Andreu, preguem.
Pare, que voleu que tots els homes s'assalvin i arribin a conèixer la veritat.
Mireu com n'és d'immensa la vostra acollita i envieu-hi treballadors que prediquin l'Evangeli per tot el món.
Adeu-siau.
El dijous 3 de desembre, a dos quarts de nou del vespre, i a la Sala d'Actes de la Residència Santa Teresa de Valls,
dintre dels actes preparatoris hi haurà una conferència sobre el tema l'any jubilar,
conèixer el passat per comprendre el present, a càrrec de Joan Galtès, historiador i vicari episcopal de Barcelona.
L'acte està organitzat per la Comissió d'Actes Religiosos de les Festes Desenals de la Mare de Déu de la Candela.
I recordant l'Evangeli que hem escoltat, en Cris es complir la promesa.
Déu es va fer home en la persona del fill, fet en tot igual a nosaltres, llevat del pecat.
I va portar a la bona nova els desvalguts, els captius la llibertat i els afligits l'alegria.
I va prometre que tornaria a la fi del temps.
És precisament la perspectiva d'aquesta segona vinguda que suscita en nosaltres l'esperança i reclama la nostra vigilància.
És en aquest clima que escoltem l'exhortació de pau a créixer en l'amor fratern envers tothom i a perseverar en la fe,
per tal d'acollir el Senyor que ve.
I és també en aquest clima que escoltem Jesús que ens diu
Estigueu atents sobre vosaltres. Estigueu alerta pregant en tota ocasió,
perquè us pugueu mantenir drets davant el fill de l'home.
Preguntem-nos-ho.
Jo, què puc fer per donar una embranzida a la meva vida cristiana?
Com puc ser més autèntic?
Com puc ser més fidel?
Estic en condicions per a rebre el Senyor que vol venir d'una manera nova a la meva vida en el Nadal que comencem a preparar?
Sant Pau deia als de Tassalònica que ja sabia que s'esforçaven per agradar a Déu.
Però, i avui ens ho diu a nosaltres, us demano que venceu encara més.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabrè.
Bons amics.
El proper divendres, dia 4 de desembre,
se celebra el Dia Internacional del Voluntariat
i el dia 5, dissabte, el Dia Internacional del Voluntariat pel Desenvolupament.
Vol dir que aquest és un tema d'actualitat i que afecta a moltes persones.
El voluntariat és una característica del nostre temps.
A les Iglesias sempre hi ha hagut voluntaris.
Persones que, mogudes per la seva fe,
han dedicat hores al servei de l'Església,
que vol dir la comunitat cristiana o el servei del món.
Avui són molts.
Persones que actuen gratuïtament i, a més, amb voluntat decidida,
no pas pressionats per les circumstàncies
o moguts pel desig de treure un benefici personal.
Podrien dir que de benefici sí que en treuen,
però no pas un bé material, sinó una satisfacció interior,
un sentit accentuat de corresponsabilitat,
la satisfacció d'haver sembrat una mica més d'amor
en un món que n'està molt necessitat.
Catequistes, càritas, lectors, músics,
visitadors de malalts, monitors de colònies...
Només a càritas es calcula que passen de 66.000 els voluntaris.
És fruit, sin dubte, d'una convicció.
Abans l'Església era molt més clerical.
Hi havia molts mossens i pràcticament els mossens ho feien tot.
Els laics tenien més aviat un paper passiu.
Des de fa uns anys, però sobretot a partir del Consell Vaticà II,
els laics han pres consciència de la seva responsabilitat dins l'Església,
però també de cara en fora.
Els moviments especialitzats d'Acció Catòlica,
Joventut Obrera Cristiana,
Acció Catòlica Obrera, OAC,
el moviment infantil i juvenil d'Acció Catòlica...
En general, l'Acció Catòlica ha prestat un servei extraordinari a la societat.
Són molts els que, a través de l'Acció Catòlica,
o a través dels nous moviments cristians,
han descobert que no poden passar de llarg davant tantes persones caigudes
ran del camí que necessiten recolzament.
Es tracta d'una presència viva, dinàmica i transformadora en el món.
Hi ha moltes coses que no ens plauen en el nostre món
i no podem restar indiferents davant la violència i la manca de justícia
que descarreguen sobre persones totalment indefenses.
Ser voluntari vol dir tenir consciència que no vivim isolats,
sinó que vivim immersos en un món que necessita redempció.
Hem descobert que la vida és servei
i que només té sentit i eficàcia quan es posa al servei dels altres.
Si he començat pel voluntariat que es dona dins l'Església
és perquè és el que tinc més a prop,
però no pas per voler significar que només dins l'Església
es dona aquest esperit de servei.
Cada vegada s'intensifica més, fins i tot entre joves,
la decisió d'anar a països llunyans,
sobretot del tercer món,
a prestar un servei
o a viure de prop una realitat que ens esperona
i ens enxampla horitzons.
Per al voluntari desapareixen les fronteres
i fins i tot les classes socials.
Per això ens trobem amb metges sense fronteres,
educadors sense fronteres,
pallassos sense fronteres.
Són moltes les persones que experimenten el neguit
de la solidaritat,
de la justícia o de l'ecologia
i que contribueixen amb els seus donatius
o amb la seva prestació personal
apropar-nos a un món que abans ens quedava molt lluny
i que ara cada vegada el sentim més a prop.
En realitat, tampoc cal anar massa lluny
per a fer-se voluntari.
A casa nostra hi ha una gran varietat d'entitats
que es mouen a impulsos
d'un voluntariat després i sacrificat.
La Federació Catalana de Voluntariat Social
aplega 280 entitats que atenen a malalts,
immigrats, nens, vells, discapacitats,
grups de formació lingüística, etc.
Es defineixen així.
El voluntariat social és una xarxa de persones
que presten un servei en benefici de persones
amb mancances bàsiques.
El fan perquè volen,
sense cap mena de coacció externa,
en el sí d'una organització,
sense cap mena de remuneració ni esperar res a canvi,
més que la satisfacció d'haver ajudat els altres.
Alegrem-nos i felicitem-nos
per l'augment del voluntariat.
Vol dir que hi ha a casa nostra
i en molts indrets del món
moltes persones disposades a sacrificar-se
voluntàriament i gratuïtament pels altres.
És, sens dubte, una bona notícia.
Amics, moltes gràcies per la vostra atenció.
Fins el proper diumenge, si Déu plau.
Ets jove, tens força,
sents dins com un foc que crema.
Però dubtes i ho deixes
i et dius que no val la pena
per et la teva vida, no et passis el sort.
Dóna-te a dimoni a tota res.
Ara, escoltem l'espai setmanal
de la Delegació Disfosana de Pastoral de Joventut.
Us volem començar a parlar ja d'una fita important
que tindrem a les nostres esglésies catalanes,
que és la Jornada Mundial de la Joventut.
sabeu que el Sant Pare, sota el lema
Edificats i relats en Cris, ferms en la fe,
ha convocat els joves d'arreu de tot el món
a l'agost del 2011 a Madrid
per una trobada de joves amb ell.
Podríem preguntar-nos què és una Jornada Mundial de la Joventut.
Com sabeu, aquestes jornades van ser iniciades
per Joan Pau II,
després de veure les concentracions de joves
l'any 1984 amb motiu de l'any jubilar a Roma.
També cal recordar que les Nacions Unides
havien declarat l'any 1985
l'any internacional de la joventut.
La primera Jornada Mundial de la Joventut
va tenir lloc a Roma,
el diumenge de Rams de l'any 1986.
Des d'aleshores no ha deixat mai de celebrar-se,
unes vegades a Roma, el diumenge de Rams,
altres a les diòcesis
i altres en esdeveniments massius
a diferents ciutats que les han acollides.
Les Jornades Mundials han estat a Buenos Aires,
Santiago de Compostela,
Txestócova, Denver, Milà, París,
Roma, Toronto, Colònia, Sydney
i finalment la propera,
la convocada pel Papa Benet XVI
a Madrid l'agost del 2011
amb el lema
Edificats i arrelats en cris
ferms en la fe.
Però quins són els objectius d'una Jornada Mundial?
Per un jove ha de ser una preguinació en la fe.
A l'hora és un fòrum de joves
on s'experimenta la presència de l'Esperit Sant,
ajudant el jove a descobrir la centralitat de la paraula
i dels sacraments en la vida diària,
fent així que el jove esdevingui
testimoni de Crist en el seu ambient.
I, esclar, parlant del 2011,
no queda tant.
Sembla que faltin molts dies,
però molt aviat ens acostarem a la gran cita
i molts de nosaltres podem col·laborar.
A la nostra diòcesis de Tarragona,
l'arquivisbe Jaume ha decidit
que Tarragona sigui diòcesis d'acollida
per poder viure una experiència important
de comunió eclesial i de fraternitat.
Cal preparar-nos, doncs,
amb una bona disposició i en pregària
per acompanyar moltes de les activitats
que seran presents aquells dies.
Comencem per les prèvies.
L'acollida de la Creu el 2010.
Sempre les diòcesis prèvies
l'any anterior de les Jornades Mundials
de la Joventut
acullen la Creu per pregar pregats
com a diòcesi.
Nosaltres, com a diòcesis de Tarragona,
ho farem en dos moments.
El 16 de maig del 2010
i el 18 de maig del 2010
adreçat als centres escolars.
Anirem explicant més
aquesta activitat que farem,
però ja és perquè comencem a tastar
que la presència de l'Esperit Sant
a través de les Jornades Mundials
es comença a fer present
a la nostra diòcesi.
Com podem participar?
Des de quina manera?
Com a diòcesis prèvies,
de l'11 al 15 d'agost,
són dies que la nostra diòcesis
té una oportunitat per viure
l'acollida, la comunió i l'hospitalitat.
Cada diòcesi s'encarregarà
d'organitzar activitats per a aquests joves
que venen de tal lluny.
Podem pensar en ciutats de germanades
que ja ens han demanat
poder vindre a Tarragona,
com a Vinyó, per exemple.
Caldrà, doncs, pensar en com buscar voluntaris,
allotjament a les famílies,
escoles i altres instal·lacions
perquè aquests joves que peregrinen
a les Jornades Mundials
tinguin una experiència a casa nostra.
I si pensem, per exemple,
en ser família acollidora,
què podem fer?
Doncs mireu,
teniu un web,
joves6.com,
on podreu apuntar-vos
i desitjar,
doncs, ja des d'ara,
rebre informació sobre què podem fer
a l'hora de voler ser família d'acollida,
una experiència que, de ben segur,
serà mútua.
També com a voluntaris,
durant aquests quatre dies,
amb Joves d'arreu del món,
podem, doncs, això,
treballar la voluntarietat,
la disponibilitat,
i veure que, sobretot,
amb l'esperit de servei i de comunió,
podem créixer també nosaltres
com a persones.
I, bueno,
si vull participar,
què cal fer?
Doncs bé,
si vols participar perquè ets jove
o vols implicar algun jove
que tens al costat,
cal, primer de tot,
que l'adreixis als webs
de les delegacions de joventut,
en concret,
a la de Tarragona,
ja ho sabeu,
de l'ejot.cat.
Allà tindreu tota la informació,
tant de l'itrenari de la Creu,
com de totes les accions
i les últimes informacions
que tenim sobre les jornades
mundials de la joventut.
Us animo a entrar
i esperem que tots junts
puguem acollir
a tants joves
que han demanat ja ser
acollits
a la nostra diòcesi de Tarragona.
Vinga,
us desitgem
una bona setmana
i fins la propera!
Acabem recordant
que el diumenge 6 de desembre
es farà la inauguració
de l'exposició
La Muntanya Màgica,
una proposta
que apropa
els paisatges,
les persones
i les cultures
vinculades al muntanyisme,
més enllà
de la pura activitat esportiva.
L'escenari
serà
a la sala d'actes
de la cooperativa
de Figuerola del Camp,
a les dues de la tarda,
i l'organització
és cosa
de la parròquia
de Sant Jaume Apòstol
de Figuerola del Camp
amb motiu
de la Festa
de la Mare de Déu
de l'Esperança.
També,
aquest mateix diumenge
vinent,
6 de desembre,
i a la sala
del Col·legi
de les Germanes
Carmelites
Badrones
de Montblanc,
se celebrarà
la reunió
del Consell
Arxiprestal
de la Conca
de Barberà.
I això és tot
per avui.
Res més.
Fins el proper
diumenge
si Déu vol.
Feliç setmana
a tothom.
Fins el proper
Fins el proper
Dògard
Fins el proper