Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Després en parlarem del contingut del nostre programa d'avui,
perquè ara aquí comença una nova edició de l'1, 2 i seguit.
Doncs molt bon dia, benvinguts.
Edició 651 del Temps Catarraó, una ràdio dediquem al món de la sardana,
els esbars i la música paracobla.
Molt bon dia, Maria.
Bon dia.
Després d'unes setmanes la recuperem i també recuperem el control de sol,
Sílvia, molt bon dia.
I a tots els que en seguiu el programa,
sabíeu que cada dissabte teniu aquesta companyia radiofònica
especialitzada, òbviament, en aquest àmbit de la cultura pobla i tradicional catalana.
Però el nostre desitge és que no només estiguem nosaltres
els que esteu dins la ceba, de les sardanes i els esbars.
Ens agradaria que us fóssim una bona companyia
i si pot ser informació millor.
I en aquest programa d'avui, evidentment,
us parlarem també d'aquesta cloenda,
de com va funcionar, com va anar tot.
Parlarem de la sardana a l'any,
que arriba ja a la recta final,
ja hem escoltat totes les eliminatòries.
Parlarem d'un altre dels temes importants d'aquests cap de setmana,
la proclamació de la nova ciutat,
pobilla de la sardana,
Mataró amb actes avui i demà i de moltes altres coses més.
La música també ens anirà acompanyant
al llarg d'aquesta hora i mitja aproximadament
que dura el nostre programa.
Fins a dos quart de dues de la tarda.
Comencem amb música,
fem-ho amb una sardana que ens interpreta
la cobla marinada,
d'en Saire i amic,
de Daniel Gasollà.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
Fins a dos quart de dues.
de Girona.
de la sardana de l'any.
obtingui,
de la sardana de l'any.
de la sardana de la sardana de l'any.
de la sardana de la sardana de l'any.
de la sardana de la sardana de la sardana de l'any.
de la sardana de l'any.
de la sardana de la sardana de la sardana de l'any.
va ser el resultat de l'última eliminatòria,
a més a la setmana passada.
Recordem que es tractava d'una novetat enguany,
una eliminatòria de repesca,
per a aquelles sardanes que el jurat seleccionador,
que abans comentàvem,
ha cregut que mereixien una segona oportunitat.
La sardana número 1 era
Sant Llorenç Gran Reserva,
de Pitu Chamorro,
que va rebre 195 vots.
La segona, un bon,
Badalolí, de Jordi Paulí,
de 182 vots.
La tercera, 6 de 7,
d'Enric Ortí, 170 vots.
I la quarta, 15 de 15,
de David Espanyol, 213.
Això vol dir que la que passa a la final
és aquesta darrera,
15 de 15, de David Espanyol.
La desena finalista, doncs.
I fem ara el nostre particular sorteig
de llibres i discos
entre els oïdors que vau participar
en aquesta eliminatòria
per mitjà de Tarragona Ràdio,
l'últim sorteig d'aquesta temporada.
Maria, aviam, una boleta.
El 3.
El 3, un número baix,
aquesta setmana,
que grospen el Francesc La Nau,
Francesc La Nau,
d'aquí de Tarragona.
Doncs bé, el premiat,
l'últim premiat,
doncs d'aquesta temporada,
vintena temporada
del concurs La Sardana de l'any.
Recordem que aquí,
en aquesta numeració,
es compta la primera època
que es va fer
el concurs La Sardana de l'any.
Després va haver uns anys
de separació
que es va deixar de fer.
I amb una altra organització,
però comptant amb l'experiència
dels promotors,
dels incitadors
d'aquella primera època,
darrerament organitza
la Federació Sardanista de Catalunya.
I ara sí,
parlem de la final
de la setmana vinent.
Les cobres,
Bisbà Jove
i Ciutat de Girona
seran les encarregades
d'interpretar
a la primera part
els 10 títols
que esperen
a títol
de la Sardana
de l'any 2007.
Aquestes 10 peces
són les següents.
I aquí,
perdó,
era d'actificar jo,
l'error és meu,
no és la setmana vinent,
sinó que encara
falten uns dies,
el dia 9,
el dia 9 de maig,
encara hi ha aquest marge,
tot i amb això,
ara que hi penso,
els que esteu interessats
a assistir
a la final
de la Sardana
de l'any,
segons sembla
que queden
molt poques,
molt poques entrades
per aquell auditori
del Pla de Congressos
de Girona.
Bé,
doncs anem
a aquestes 10 peces finalistes
que definitivament
són
la plaça del Paraigües
de Carles Santiago,
Ramós de Palamós
de René Picamal,
Evinent de Joan Lázaro,
per tu Joan
de Dolors Veledric,
Foment de Parada
de Conflent
de Josep Solà,
Ja en tenim 10
de Girona i Velasco,
El mestre Puigferrer
de Josep Coll,
Onades d'Aurades
a Palamós
de Xavier Cassanyes,
El coll del Pedró
de Xavier Forcada
i 15 de 15
de David Estanyol.
En la segona part
de la gala
de la Cluenda
de la Sardana d'Aran
hi actuarà
l'Orquestra Sinfònica
del Gran Teatre
del Liceu de Barcelona
sota la direcció
de Salvador Brutons,
interpretant l'obra
Concert Catalanès
del propi mestre Brutons,
composa per l'Orquestra Sinfònica
Cobla i Tenora,
instrument aquest darrer
canina càrrec
de Jordi Molina,
i la composició
per l'Orquestra Sinfònica
Cobla i Rapsoda
escrita per Marc Timón,
titulada
Cançó de Bressol
per a Fer Adormir la Guerra.
Una cita destacada, doncs,
la del proper dissabte 9 de maig
a 2.17 de la tarda
a l'Auditori
del Palau de Congressos
de Girona.
I ara,
la següent pàgina musical
ens permetreu que avui
la següent sardana
la dediqui
a dir que un company sardanista
mireu,
és una debilitat personal
en aquest cas,
però crec que sabeu molts
els sardanistes,
sobretot de colla,
que coneixeu el protagonista
del fet al qual
li volem dedicar,
el Julià Llué,
que l'home avui se'ns casa,
aquesta tarda.
Felicitats amb ell,
evidentment,
a la Cati,
també la coprotagonista,
però el Julià,
doncs,
és el sardanista,
és el ballador de colla
des de fa forts anys
i que,
segur,
segur que els que heu estat
en colla
aquests últims anys,
doncs,
el coneixeu
i,
evidentment,
felicitats
per part de molts
que s'afegiran
a aquestes felicitats
que nosaltres
li fem arribar,
amb una sardana,
jo suposo que segur
que li agradarà,
una sardana
que podem lligar
una miqueta
amb la festa
que acabem de passar ara
i una composició
de Félix Martínez de Comín
que ha estat
un dels grans èxits
des de fa ja forts anys.
Rosa de Sant Jordi
amb la cobla
Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
Félix Martínez de Comín
Félix Martínez de Comín
Félix Martínez de Comín
Félix Martínez de Comín
Félix Martínez de Comín
Félix Martínez de Comín
Félix Martínez de Comín
Félix Martínez de Comín
Félix Martínez de Comín
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
poble!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Béu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I a l'1,2 de seguit ara arriba l'hora d'obrir l'agenda,
l'agenda d'activitats que comença a ser ja força nodrida,
com toca, com toca, de fet, en aquesta època de l'any.
I comencem pels plecs que potser és l'apartat que més creix, en aquest sentit.
Avui mateix podem anunciar el 21è plec de l'Eixample a Barcelona a la tarda
al Parc de l'Escorxador amb l'Escobla Ciutat de Terrassa, Marinada
i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, amb concurs de colles improvisades.
També el 23è plec d'Ivars d'Ulgell a la tarda al passeig de Felip Roders
a Cobles, Jovení, Bola de Gramunt i Vallpuig-Cobla.
Demà diumenge una bona proposta d'aplecs arreu del país.
El 36è plec de Premia de Mar, matí i tarda a la plaça de la Sardana
amb l'Escobla Ciutat de Girona, Mediterrània i Premia.
I el 23è plec de la capital d'Alcaba, Sant Xerodina-Noia, matí i tarda
al Parc de la Bòbila, amb l'Escobla Esmarinada, Jovení, Bola de Sabadell
i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
A la tarda al concurs de colles improvisades.
També per demà el 38è plec de Santa Coloma de Farners, matí i tarda
al Parc de Sant Salvador amb l'Escobla La Flama de Farners, Reu Jove i Baix Empordà.
I també el 21è plec de la Nisaneta, dos quarts d'una del migdia
a les 4 de la tarda a la plaça de la Renaixença, amb la Cobra Rosaleda.
Dinar a la Germenó i les reserves es poden fer al telèfon 977-407-005.
També hi haurà concert i ball.
I passem el divendres dia 1, dia festiu, dia 1 de maig,
on també hi ha alguns plecs.
El 67è plec de Mollet del Vallès, matí i tarda al Parc de Cap Molar
amb l'Escobla Juvení, Bola de Sabadell, Milenària i Sabadell.
El matí amb concurs de colles improvisades.
I l'11è plec d'Oleana, matí i tarda a la plaça de la Regareta
amb l'Escobla Contemporània i Val Puigcobla.
Després un plec d'aquells que no surten a la guida plecs
però són plecs d'ermita, d'àmbit a vegades molt localitzat
però que també inclouen sardanes i val la pena remarcar-los.
L'aplec d'ermita Sant Geroni a Mora d'Ebre, al migdia, amb la Cobra Miram Font.
I el 28è plec de Mas Pujols, a les 12 del migdia i a l'estiu de la tarda
al pati de les escoles, amb la Cobra Reu Jove.
En cas de mal temps es farà a la sala del casal.
I passem al diumenge, dia 3, el tercer plec de Sant Sebrià, a la Catalunya Nord,
a la tarda al gimnàs de la platja, amb les cobles 3 béns i una altra, una segona no especificada.
I el 42è plec de Lloret de Mar, matí i tarda als països de Santa Cristina,
amb les cobles Ciutat de Girona, Flama de Farners, la principal de Llobregat i Contemporània.
Al migdia hi haurà concurs de colles improvisades.
El 73è plec de Santa Perpètua de Moguda, matí i tarda al Bosc de la Torre,
amb les cobles Jovení Bola Sabadell, Montgrins i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
A la tarda concurs de colles improvisades.
També l'apleca d'Ermita de Font Calde, a Gandesa, en migdia amb la Cobra Miram Font.
Un altre d'aquests plecs que us deia, a pleca d'Ermita, però per cert,
que és de la Font Calde, que atrau moltíssima gent.
I atenció perquè el diumenge, dia 3, també hi haurà una pleca important,
a més des de la perspectiva tarragonina.
El 37è plec, ciutat de Tarragona, matí i tarda als Jardins de Saavedra,
enguany amb les cobles Marinada i Reu Jova durant tot el dia,
la Cossetània pel matí i la principal de Tarragona per la tarda.
En parlarem més extensament després a les notícies
i sobretot la setmana vinent, evidentment,
que serà ja la setmana prèvia a la celebració,
o la setmana, el dia previ, la vigília, evidentment,
d'aquesta plec, ciutat de Tarragona.
I parlem ara de ballades de Sardanes per avui dissabte a la tarda
al Vendrell a la plaça Nova amb la coble de Principal de Tarragona
i exhibició per les colles joves i menors dansàries
amb motiu del Dia de la Dança.
Demà, diumenge, a dos quarts de dotze del migdia,
Torro d'en Barra, al parc del barri de Sant Jordi,
amb la coble Ciutat de Reus.
I a les dotze del migdia, a Calafell, poble amb la coble Sitjatana.
També a les dotze, a Vendellós, a la plaça dels doctors Gili Bernet.
No ens ha arribat informació, però, de quina coble hi actuarà.
I a la tarda, a Sant Jaume dels Domenys, amb la coble Sitjatana.
I a dos quarts de set, altra vegada, al Vendrell,
a la Rambla amb la coble Contemporània.
I al proper cap de setmana, diumenge dia 3,
a tres quarts de dotze del migdia,
a Covelles, amb la coble Ciutat de Cornellà.
Pel que fa a les colles sardanistes, els concursos,
també és un aspecte que ara, en aquesta època de l'any,
també comença a engrescar-se l'activitat.
Per demà, diumenge, a dos quarts de sis de la tarda,
a Mataró, a la plaça de Sant Anna,
honor grans i colles lliures.
Serà el 24è concurs dins dels actes de la ciutat Pobilla.
actuarà la coble i l'Uro, i com dèiem,
com hem dit abans, és el primer concurs
del Campionat de Catalunya Bàsic d'Honor Grans
de la temporada, i on Maria participa a la colla Terronadans, evidentment.
Ja en parlarem, evidentment, del resultat d'aquest concurs
la setmana vinent.
I també el diumenge 26, demà, a les sis, a la tarda,
a Figueres, a la Passa Catalunya, territorial,
comarques, gironines i colles lliures,
amb la coble a la principal d'Olot.
I també s'aprofitarà la festivitat del divendres,
1 de maig, per un parell de concursos.
A les 12 del migdia, Martorell, al Centre Cultural
de la Plaça de les Cultures, individual de Reveses,
amb la coble a la ciutat de Cornellà.
I també a les 12 del migdia,
a Òtena, Escola Castell d'Oden, al 38è,
concurs per a colles lliures,
amb la coble a la ciutat de Terrassa.
I el diumenge, dia 3, a les 11 del matí, a Ripoll,
a la plaça de Sanadual, territorial,
comarques, gironines i colles lliures,
amb la coble a Genissenca.
I acabem la nostra agenda,
parlant d'esbars, per avui dissabte,
a dos quarts de la veu del vespre,
a Banyeres del Penedès, a la Ciutat Nova,
amb esbar Santa Eulàlia, de Banyeres del Penedès,
amb totes les seves seccions.
I encara afegim una altra cosa.
En aquesta agenda no són ballades,
no són concerts, no són concursos,
ni aplecs, sinó que es tracta
d'una conferència.
Serà dimarts vinent, dia 28,
a dos quarts de set de la tarda,
a la Biblioteca Pública de aquí de Tarragona,
una conferència càrrec del Jordi Lara,
escriptor d'un llibre que al nostre programa
hem parlat moltes vegades,
l'hem recomanat infinit de vegades,
una màquina d'espavilar ocells de nit.
Jordi Lara, com dèiem,
ell oferirà a la conferència sota el títol
La música per a coble a través d'un itinerari particular.
Com avançàvem la setmana passada,
segur que no serà una conferència plena de tòpics.
Permeto assegurar-ho.
I una altra vegada la música.
Ara no serà una sardana,
o una sardana més exactament tal com es coneixem ara.
Anirem cap a molts anys enrere,
el que s'anomenava una sardana curta,
el precedent de la sardana llarga o actual.
I l'escoltarem, però, amb una versió d'un grup
que s'anomena Tarasca.
De fet, és la Cobla Lluísos de Taradell
que a l'hora de fer ball amb coble
hi afegeix algun instrument més,
una bateria, un baix elèctric
i interpreta músiques arranjades
per aquesta formació procedents de tot el món.
El disc del qual l'extreiem la peça que escoltarem,
per cert, es títula així,
Balls i danses del món,
per la Cobla Lluísos de Taradell,
en aquest cas sota el nom de Tarasca.
I aquesta sardana curta,
després d'haver viatjat en aquest enregistrament
per gairebé cop, efectivament,
per tot el món,
doncs s'atura aquí a Catalunya
amb una peça recuperada
d'un arxiu de Prats del Rei,
és a dir, que no...
sense autoconegut,
que és el que acostumava a passar
amb peces d'aquesta època,
segurament d'inicis del segle XIX.
és la sardana de Calaf.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Hem fet el nostre comentari inicial sobre aquesta cluenda dels cursets de sardanes de les escoles,
que es va celebrar ahir, però ara volem comentar-ho amb més deteniment,
dedicant-hi el temps necessari.
Avui, amb la tranquil·litat que tenim força temps, el nostre programa s'ha acabat la sardana de l'any
i ho podem fer sense presses.
Bé, com dèiem, cluenda d'una tanda de cursets a diferents escoles de la ciutat,
concretament vuit escoles d'aquí de Tarragona,
que en guany han participat en aquesta campanya,
que en definitiva es tracta d'això, d'oferir els primers passos en la sardana als més petits.
Nens crec que són de tercer i quart de primària.
Doncs bé, una activitat que es porta a terme cada any, amb constància ejemplar,
primer per la coordinada del sardanaista de Tarragona,
després va assumir l'agrupació sardanaista de Tarragona dansa
i en guany ha implicat uns 400 nens i nenes.
Poc a broma, perquè cada any es van afegint aquesta colla de nois i noies
i potser la part, diguéssim, més problemàtica que es pot plantejar,
els motidors, els responsables,
i després què, no?, que òbviament no és que seguissin ballant,
ni molt menys tots aquests nois i noies, però es tracta allò de la llavor que es llança
i que després, doncs sí, que en pare fructifica directament,
perquè Déu-n'hi-do els nois i noies que s'han afegit posteriorment a colla sardanaista,
però tampoc es tracta ben bé d'això.
O sigui, evidentment, és important i per les colles sardanistes els interessa,
però es tracta, en principi, de donar l'oportunitat a tothom que en sàpiga a ballar
i això realment es fa.
I es fa, com dèiem, des de fa 25 anys de manera sistemàtica, ben organitzada, coordinada
i, com dèiem, recollint aquelles iniciatives disperses que hi havia
i que també segueixen a vent, evidentment, a les escoles i a altres col·lectius.
Sabem i n'han parlat al nostre programa,
que també hi ha qui organitza cursets a casals,
sobretot també casals de gent gran, estan ben organitzats,
en aquest cas, per Caixa Catalunya.
L'any passat la corresponent col·lenda es va fer aquí a Tarragona,
una col·lenda que es fa de manera itinerana arreu del país
i també va omplir la Rambla Nova, en aquell cas,
amb molta gent gran i ben engrescada.
Però el que organitza l'agrupació sanitarra una dansa, en aquest cas,
és pels més petits.
I 25 anys valia la pena donar-los una miqueta més de ressò
i el que es va pensar en fer va ser no només aquesta ballada
dels petits a donar sardana, sardana de germanor, etcètera,
davant de pares i mares, que sempre queden molt bé,
les fotos, etcètera, etcètera,
sinó, a més a més, alguna cosa diferent.
I es va comptar amb la complicitat de la cobla reu jove
en fer un concert, un concert diferent,
un concert pensat especialment per això, per als més petits,
ensenyar-los en viu i en directe cada un dels instruments,
no només que el veiessin en una ballada a la Rambla,
que ja està bé i és important,
però que se'ls poguessin explicar res, quatre coses,
sobre cada un d'aquests instruments,
quin paper fan a la cobla i com sonen,
amb peces especialment triades.
I es va voler fer també d'una manera, diguem-ne,
atractiva pels petits.
Imagineu-vos uns 400 nens i nenes,
en aquelles edats posats a l'Auditori Queixa a Tarragona,
doncs sí, va funcionar,
es van mantenir molt bé atents
i això es va fer amb una petita trampa, diguem-ho així.
va sortir la cobla després d'un presentador
i un petit vídeo que es posava a les activitats
de la grupa CESA en esta terrenada dansa,
amb la cobla a punt d'actuar
i se'ls va vendre, diguéssim,
que el director de la cobla que havia de dirigir
i el presentador s'havien quedat encallats
en un embús venint des de Barcelona a l'autopista
i que ells anaven a improvisar d'alguna manera l'actuació.
Els mateixos músics es van dedicar a presentar les peces
i els diferents instruments.
Es van triar peces que d'alguna manera
explicaven en principi l'evolució de la sardana
molt ràpidament, com ho veia de ser,
amb una sardana curta, similar a la que hem escoltat ara,
on només intervenien set dels instruments,
una peça molt característica de mitjans del segle XIX,
però ja tenia forma de sardana llarga,
el foc de castelló d'Antoni Gramont,
que en aquest cas, per exemple,
s'aprofitava per mostrar el paper preponderant de les trompetes.
Després s'explicava el paper de la tenora,
l'instrument, les seves característiques,
amb una sardana on hi tenia un paper destacat,
com el cant dels ocells de Pap Ventura.
I així, per exemple, amb un ballable paracobla,
sardanes actuals, modernes,
amb instrumentacions modernes,
sardanes amb melodies
conegudes pels més petits,
i amb això es va triar
sardanes del Daniel Gasulla,
entomàtic i els seus amics,
on van poder reconèixer peces músiques,
com les del Doraemon, posant per cas.
I també se'ls va ensenyar
que a vegades la música paracobla
no té forma de sardana,
i també es recullen músiques alienes,
com el cancant,
la música del cancant,
i aquí es va aprofitar per engrascar els petits,
fent sortir algunes noies,
unes nenes,
ballant com van poder,
però va ser fer la festa,
fent això,
ballant el típic cancant
que tots han vist a la televisió.
i tancant amb la Marcia Radeschi,
Desjans Estraus,
amb un arranjament per a Cobla,
on bé,
una nena va intentar fer de director.
Tot plegat,
explicat així,
doncs pot semblar fred,
però allí,
en viu i en directe,
es va saber fer atractiu
per a tots els petits.
Per cert,
una proposta,
aquesta de la Cobla Reu Jove,
que també oferiran a Reus,
dimecres vinent,
dia 29,
en dues sessions,
al Teatre La Salle,
a dos quarts d'edat del matí,
a dos quarts d'una,
amb un total de 1.600 escolars,
en aquest cas,
de la veïna ciutat,
on també s'ha ensenyat la sardana
i on també,
doncs,
se'ls ensenya la Cobla
i les seves característiques.
I després va venir la segona part,
tots plegats cap a la Rambla,
davant del monument a la sardana,
i allí, sí,
els petits van poder ballar
les sardanes que es van tocar.
De fet,
van ser només un parell de sardanes,
una d'exhibició per escoles
i una de germanor,
amb un galop previ
per donar-se a conèixer tots els presents.
El temps va acompanyar
l'organització Déu-n'hi-do de Reixida
i els petits,
que també Déu-n'hi-do,
per ser que són només unes poques classes
que es fan unes poques setmanes abans
d'aquesta cloanda,
Déu-n'hi-do,
com el nivell que vam poder veure
aquí a la Rambla Nova de Tarragona.
Felicitats,
agrupació senestat a la Rambla Dança,
sobretot els bonitors,
i endavant.
Ens anem apropant inexorablement
cap a l'una de la tarda,
i com és habitual,
hi haurà el bolletí de notícies
pels que ens escolteu en directe el dissabte.
Recordeu que la repetició,
doncs això,
ens ho estalviarem,
la repetició del diumenge
a partir de les 10 del matí,
i de moment anem cap a la secció
de la relíquia.
I en aquesta relíquia d'avui
hem de donar una notícia tista,
com és la desaparició d'una persona,
es tracta ja d'un músic veterà,
Martí Irià Font Triadú,
a l'edat de 85 anys,
la memoria passat 26 de març,
a la població de Salt,
on es residia des del 1999.
Havia nascut a Perpinyal
el 3 d'abril del 1924,
i fou un destaque instrumentista
de fiscorn i compositor.
Va passar per formacions tan importants
com la Iris de Salt,
la Montgrins,
la Caravana,
la Girona,
la Maravella
i la principal de Girona.
Va escriure sardanes
bàsicament alegres,
balladores,
però ben fetes.
no són sardanes aquelles
que sonin més,
més, més a les places,
però formen part
del patrimoni ben digne
de la música
per a cobla,
sobretot,
de places.
Escoltem-ne un exemple,
i per això ho posem
a aquesta relíquia,
amb un enregistrament
no molt antic,
però sí que entra de ple
en aquestes característiques
de registraments històrics
del nostre programa,
però es tracta
d'un disc encara
en format de vinil
del 1990
amb la principal
de l'Avisbal
i d'aquest autor
del martirià
Font Triodup,
Records de Salt.
de l'Avisbal
de l'Avisbal
i d'aquest autor
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
i d'aquest autor
i d' съst kol Indians
auana
far
per a cobs
de l'Avisbal
i d'aquest autor
antic
i d'aquest autor
de l'Avisbal
i d'aquest autor
program
de l'Avisbal
i d'aquest autor
bar
de l'Avisbal
de l'Avisbal
i d'aquest autor
decisS charmant
de l'Avisbal
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit