Gràcies.
Aquesta setmana podem parlar un cop més,
ja en van moltes, de novetats dins l'àmbit de la música paracobla,
novetats discogràfiques.
I ho podem fer també dient que, en definitiva, hi ha de tot,
hi ha coses més interessants que altres.
I entre aquestes, que realment val la pena remarcar més,
un disc que recull obres paracobla, més concretament sardanes,
de fet l'autor en va fer de tota mena, mil i una combinacions,
i realment molt remarcable.
Sardanes, antològiques, de Fèlix Martínez i Comín.
Un autor, la principal qualitat del qual és que va saber trobar
aquell punt ideal just de combinar música de qualitat
amb música autènticament popular.
I alhora posant en evidència aquells que es posen teories
que parteixen de la idea que la música, per ser de qualitat,
està renyida amb la cosa alegre, amb la cosa que entra bé
per al públic ballador.
Ho va aconseguir realment amb Escreix.
I d'altra banda, altra mena de teories que va posar en evidència
són els que diuen que la seva música no era prou catalana.
Una teoria que els que la defensen, a l'hora de la veritat,
a l'hora d'haver-ho de defensar realment amb arguments,
tindrien certament molts problemes.
Allò positiu, però, és que aquestes crítiques,
aquesta mena de crítiques, cada vegada es van diluint més avui en dia.
I l'obra de Fèlix Martínez i Comín queda perdura
i, a més a més, segueix triomfant tant a les sales de concerts
com a les places.
Molt bon dia, benvinguts.
Edició 650.
Avui, de l'1, 2 i seguit, aquell temps que a Tarraona Ràdio
dediquem a les sardanes, a la música per a cobrar i als esbars.
Un programa que arribarà fins al voltant de dos quarts de dues de la tarda
i que intenta posar-vos al dia de la neutralitat
d'aquesta parcel·la de la cultura popular i tradicional catalana.
Salutacions del Joan Maria al control de sa,
d'un servidor l'Àngel davant del micro
i disposats a començar, com sempre, fent-vos cinc cèntims
d'allò que us hem preparat en aquesta nova edició de l'1, 2 i seguit.
Tindrem nova eliminatòria de la sardana de l'any, semifinals
i l'última, en definitiva, una eliminatòria diferent
que recupera en aquesta edició d'enguany d'aquest concurs
la idea, el concepte de la repesca, és a dir, recuperar aquelles sardanes
que, evidentment, per la mateixa naturalesa de la competició
havien quedat desbancades, però realment eren força interessants.
El jurat que habitualment fa la tria d'aquesta sardana
és l'esposa de consideració del públic, que després vota,
n'ha fet això, una tria de quatre,
que realment es mereixien tenir una segona oportunitat
i avui les escoltarem i podreu votar-les
i amb això decidir quina serà la dezena finalista
d'aquesta edició, vintena edició, del concurs
la sardana de l'any.
Després constatarem, allò que, evidentment, ja sabeu,
teniu molt que tots, que aquesta setmana Sant Jordi
i això vol dir entrar en moltes altres coses
que, realment, la primavera es manifesta amb escolt,
amb les seves valitats, evidentment, meteorològiques,
però tots plegats, i lluitarem, entre altres coses,
doncs, dins d'aquesta faceta
que ens ocupa en aquest programa,
amb les sardanes, que cada vegada més
es manifesten al carrer.
En parlarem, evidentment, de la nostra agenda
i a les notícies quan s'escaigui.
I entre aquestes notícies destacar-ne, sobretot,
donar la proclamació de la nova ciutat
pobilla de la sardana.
En guany viatjarem fins a Mataró.
Bé, no ens en tretarem més,
comencem, fem-ho amb aquesta nova
i última, pel que fa a aquesta edició
d'en guany, eliminatòria del concurs
la sardana de l'any.
I, efectivament, una de les novetats
d'aquesta edició d'en guany de la sardana de l'any
ha estat la de recuperar, quelcom que a la primera època
d'aquest concurs ja existia
i és que és una eliminatoria de repesca,
recuperar aquelles sardanes
o unes quantes de les sardanes
que, per la mateixa naturalesa de tota competició,
en la qual s'ha de triar,
doncs sempre en queden, fora,
queden desbancades algunes que realment
són força interessants.
Tot és difícil de definir,
evidentment no serà el gust de tothom,
però calia, calia fer aquesta tria
i el Joran n'ha triat quatre.
Segurament n'han quedat moltes més interessants
també fora,
però el que us puc assegurar,
d'entrada, és que les quatre que escoltreu
són realment d'allò més interessant
que s'ha fet aquest any passat, 2008.
I comencem, comencem escoltant-les.
Recordeu que són, seguim ara,
recoprem la fórmula de la primera part del concurs,
són sardanes en versió reduïda,
d'un curt i un llarg.
I comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
d'en Pitu Chamorro,
que interpreta la cobla bisbal jove.
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
Tercera sardana de la fase de repèsca al concurs de la sardana de l'any.
Recordem ara com podeu fer per votar-ho.
Mitjà clàssic, una carta que podeu enviar a Terrona Ràdio, vinguda a Roma, número 5B, primer pis.
Aquesta setmana no mitjançant el telèfon, però sí per internet.
Accedint al web de la Federació Sardanista de Catalunya, fet.sardanista.cat,
o bé al correu electrònic del nostre programa, que és recordam-ho, un dosi seguit,
arroba terronaradio.com.
Sí que podeu utilitzar el telèfon, el telèfon genèric, que disposa a partir d'enguany la Federació Sardanista,
el 905-333-328, que és romant obert per a rebre votacions des de les 0 hores de dissabte
fins a les 24 hores del dimarts, i només en met dues trucades per número de telèfon.
En tot cas, sigui quin sigui la via, el camí que feu per votar, que utilitzeu per votar,
en tot cas tingueu en compte que només seran considerats els vots que ens hagin arribat,
com a molt tard, fins dimarts vinent al vespre.
i ara anem a escoltar l'última d'aquestes quatre sardanes de la fase de repesca,
de David Estanyol, amb la cobla marinada.
i ara anem a escoltar l'última d'aquestes quatre sardanes de la fase de repesca,
de David Estanyol, amb la cobla marinada.
i ara anem a escoltar l'última d'aquestes quatre sardanes de la fase de repesca,
de David Estanyol, amb la cobla marinada.
i ara anem a escoltar l'última d'aquestes quatre sardanes de la fase de repesca,
de David Estanyol.
i ara anem a escoltar l'última d'aquestes quatre sardanes de la fase de repesca,
de David Estanyol.
i ara anem a escoltar l'última d'aquestes quatre sardanes de la fase de repesca,
de David Estanyol.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
BV vamos!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
iniciativa que es porta a terme en diverses
poblacions, cada una
amb la seva manera, el seu estil
depenent de cada entitat que organitza
i en el cas de Tarragona
realment arriba a força escoles
compta amb la participació, amb la col·laboració
de l'Ajuntament, dels diferents
centres escolars
i de molts nois i noies
ja sabeu que cada any aquella
festa final que últimament
té lloc en dia electiu
i se celebra
habitualment a la plaça La Font
omple de nois i noies
aquell espai realment ampli
i és una festa realment ferma
però aquest any també val la pena remarcar-ho
perquè es compleixen 25 anys
d'aquests cursets, cursets se n'ha fet sempre
però organitzats d'aquesta manera
sistemàtica a les escoles
aquí a la ciutat de Tarragona
fa aquests 25 anys i amb uns resultats
realment remarcables
i valia la pena celebrar-ho
i això és el que ha volgut fer l'Agrupació
Sanità Tarragona Dansa
variant una miqueta les característiques
d'aquesta data de cluenda
dels cursets
serà divendres, com dèiem, 24 d'abril
just l'endemà, doncs, de la Diada de Sant Jordi
i tindrà dos centres d'atenció
primer, a dos quartes del matí
a l'Auditori de Caixa Tarragona
un concert didàctic
s'oferirà, evidentment, per als escolars
on hi participa la cobla reu jove
i oferirà uns repertoris pensats especialment
per ensenyar als més petits
les característiques de la cobla i de la sardana
i val la pena, doncs, que això
que us oferim el repertori
que interpretaran
veieu que veureu que és força
interessant, evidentment, amb les limitacions
lògiques del temps
i que no permet fer una visió
completíssima
però prou interessant
començaran amb una sardana curta
se'ls explicaran, evidentment
els orígens de la sardana actual
una sardana escrita per a set instruments
després una sardana ja
amb les característiques pròpies
de la sardana moderna
però d'aquella primera època
el Cant dels Ocells, de Pep Ventura
una mostra d'allò que
en aquella època de transformacions
a mitjans del segle XIX
doncs, anava acompanyant les sardanes
que eren els ballables
Mister Jacks, de Josep Serra
un vals per a cobla
i després passaran directament ja
a les sardanes de qualitat
i força atractives
com Palafrugell i Tamariu
de Conrat Saló
una de més moderna
Prada Pobilla del Canigo
de René Picamal
Xeloc, de Jordi Molina
i una mostra
perdó
de que la sardana
la cobla, millor dit
pot interpretar música de tota mena
una versió d'aquell
general slow de Glenn Miller
l'escenat a la llum de la lluna
i acabaran això sí
amb una peça de música
per a cobla
música senzillament
sense els límits
que imposa
el fet de gaix
i de ser ballada
és la marxa
sobre motius
poblats catalans
de Júquim Serra
i Columines
i dèiem que aquesta celebració
aquesta cloanda dels corsets
de sardanes a l'escola
es tindria dos parts
i és que després d'aquest concert
l'Auditori de Caixa Tarragona
com dèiem començarà
a dos quarts de deu del matí
a les onze
tots plegats
aniran fins a la Rambla
davant el monument
a la sardana
i allí és on els nois i nois
podran demostrar allò que han après
és a dir, fer una exhibició
amb sardanes
entre Patalà on Galop
un petit món de Jordi Paulí
i dues sardanes
voluntariat de Martí Mont
i la sardana de les noies
de René Picamal
per cert que aquesta proposta
de la Cobla Reu Jove
aquest concert preparat especialment
per això, per mostrar
els més petits, les característiques de la Cobla
els instruments
i les possibilitats coreogràfiques
de cara a les sardanes
la música que acompanya els bars
la música senzillament per concert
també l'oferiran a Reus
serà el dia 29 d'abril
el dimecres
al Teatre del Salle
també com a mostra per als escolars
en aquest cas Reusen
seran dues sessions
per un total de 1.600 nois i noies
que assistiran a aquest teatre
per tal descobrir
els instruments de Cobla
com sonen els orígens
efectes i característiques
una notícia que valia la pena destacar
i ara una altra notícia
que és plegament musical
perquè són d'aquests discos
que han aparegut darrerament
novetat autèntica
i que donem a conèixer
en el nostre programa d'avui
un disc que porta per nom
ballades a la damunt
i es tracta de sardanes
dedicades a la població
de Fulgaroles
i en aquest disc
podem dir diverses coses
una selecció prou interessant
de sardanes completament noves
algunes escrites especialment
per l'enregistrament
d'altres de clàssiques
fins i tot
trobem peces de Josep Serra
descobrim un autor clàssic
en aquest cas
com una sardana
d'un autor clàssic
com Honorat Vilamanyà
tenim peces de Lluís Lluan Sí
d'altres més populars
com Freses Morrós
o Joan Lluís Moraleda
i comencem
comença el disc
millor dit
amb la que escoltarem ara
ballades a la damunt
que dona nom
a l'enregistrament
d'enric curtí
només una crítica
que és d'enregistrament
que ha fet
la cobla Sant Jordi
perdó
la cobla juvenívola
de Sabadell
i és que cada una
de les peces
en el disc
va precedida
d'un comentari
d'una presentadora
quelcom que sincerament
crec que era prescindible
en un disc
valia la pena
si hi havia un llibret
fer els comentaris
pertinents
en aquell mitjà
de totes maneres
així és com està fet
i caldrà que els que l'escolteu
tingueu en compte
que abans
a cada sedana
hi ha aquest comentari
comencem a escoltar
una sedana
que
em permeto augurar
que triomfarà
a partir d'ara
a les ballades
arreu del país
ballades a la damunt
d'enric curtí
amb la cobla juvenívola
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
de Sabadell
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El que fa ballada és el diumenge, dia 26, a dos quarts de dotze del matí,
a Torrenambarra, a la part del barri de Sant Jordi, amb la cobla Ciutat de Reus.
A les dotze, a Bandallós, a la plaça dels doctors Gil i Bernet,
sense que ens hagi arribat informació de la cobla,
i a dos quarts de set de la tarda, al vendrell, a la Rambla, amb la cobla contemporània.
En concursos comença a animar-se l'activitat en aquest àmbit,
ja amb concursos dels importants, demà, diumenge, a dos quarts de dotze del matí,
a l'Hospitalet de Llobregat, al Parc de Can Buixeres,
Territorial Barcelona, Ciutat i Comarques Barcelonines,
i també per a Colles Lliures, amb la cobla Juvenívola Sabadell.
A diumenge vinent, dia 26, a dos quarts de set de la tarda, a Mataró,
a la plaça de Sant Anna, a honor grans i colles lliures,
serà el 24è concurs de la població,
però un guany inclòs dins els actes de proclamació de Ciutat Pobilla,
i participarà la cobla i l'Uro.
I a les sis de la tarda, a Figueres, a la plaça Catalunya,
Territorial Comarques Gironines, i Colles Lliures,
amb la cobla la principal dolot.
I tanquem agenda amb els esbars.
El dijous, dia 23, a les 7 del vespre, a Vilaseca, a la plaça de l'Església,
el grup de dansa tradicional catalana Ramon Dolcina,
que és així com es presenta adonament l'esbar de la població de Vilaseca,
actuarà dins els actes de la Diada de Sant Jordi.
I el dissabte, dia 25, a dos quarts de deu de la nit,
a Banyeres del Penedès, la Societat Nova,
actuació de les bars Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès,
amb totes les seves seccions.
Tornem a la música i fem-ho, amb aquest disc que presentàvem,
comentàvem, només començar el programa,
aquesta novetat discogràfica dins la col·lecció
que promou la cobla de cambra de Catalunya.
Recordem-ho, aquesta formació, que no és una formació estable ni molt menys,
es tracta d'una agrupació de músics que estan en diferents formacions,
o senzillament van per lliure,
i que promouen enregistraments discogràfics.
En aquests dies, per exemple, cada una de les peces
la interpreta una combinació de músics diferents.
és l'entitat que organitza concretament els músics per la cobla
i a la qual està acollida aquesta cobla de cambra de Catalunya.
L'últim volum, doncs, dedicat a Fèlix Martínez de Comín,
una selecció que potser deixa fora un dels títols més coneguts,
però que és fàcil trobar en enregistraments actuals i de qualitat.
Ja sabem que aquesta col·lecció el que pretén més que res
és donar a conèixer un repertori que potser de vegades queda amagat.
En aquest cas, peces realment interessantíssimes.
de Fèlix Martínez de Comín,
i nosaltres hem triat una de prou representativa
d'allò que dèiem en començar,
sedanes que saben utilitzar els recursos de la cobla
amb efectes sonors, atractius sempre,
però amb una qualitat musical indiscutible.
Una sedana que Martínez de Comín va dedicar a la vila de Ripoll
amb motiu de la commemoració dels 1.100 anys de la seva fundació.
Ripoll, 11 segles d'història.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
I seguim la sintonia de Tarraona Ràdio amb l'1-2 i seguit,
El temps que dediquem a les Sedanes, als esbars i a la música per a Cobla
i ara al nostre noticiari, que també té un tema obligat,
només per començar, els actes de proclamació de Mataró
com a ciutat pubilla de la Sardana,
que se celebraran el proper cap de setmana del 25 i 26 d'abril
i serà que la capital del Maresme esdevindrà capital de Sardanes,
tal com explica l'alcalde Joan Antoni Baró en el programa d'aquest esdeveniment.
L'arribada de la flama del pubillatge Mataró des de Sant Climent de Llobregat,
l'anterior ciutat pubilla, obrirà les activitats del dia 25,
a dos quarts de sis de la tarda, al Portal de Barcelona.
Des d'aquest punt, acompanyada per les autoritats i els gegants Climent i Roser
de la colla de geganters i grellers de Sant Climent de Llobregat,
desfilaran Cercavilla fins a l'Ajuntament de Mataró,
on s'estarà fent una ballada de sardanes amb la Cobla Costa Daurada.
S'iniciaran així els actes protocolaris de proclamació de Mataró
com a ciutat pubilla de la Sardana 2009,
que continuaran amb un espectacle aèri a càrrec del Circ d'Alicia,
a la façana de l'Ajuntament, acompanyat amb música de Cobla,
actuacions dels bastoners de Mataró, els bastoners blaus de Granollers,
els bastoners de Gràcia i els ministrils d'en Pere Bautero.
El mateix dia 25, a dos quarts d'avui del vespre,
el Teatre Monumental acollirà tots els sardanistes
per a presenciar l'acte solemne de proclamació del pubillatge mataroní,
amb assistència dels sardanistes d'honor, Pere Lledó i Assumpció Cabot.
Joaquim Dorda i Ventura pronunciarà la lleiçó magistral de la Sardana
i seguiran els parlaments institucionals a càrrec de l'alcalde de Mataró
i del president de la Federació Sardanista de Catalunya
per tal d'oficialitzar l'aturcament de la divisa de Fidelíssima en la Sardana
i n'arena a totes les ciutats pubilles
i que a partir d'aquesta data ostentarà també la ciutat de Mataró.
La ballada es claurà amb un concert a càrrec de Jordi Molina
i l'anomenada cobla dels sons essencials.
I a les 10 de la nit hi haurà el sopar del pubillatge.
El dia 26 d'abril, de bon matí, es farà un cercavila
amb els sardanistes d'honor, portadors de la flama del pubillatge,
encapçalant un seguici amb la família Robafaves, l'àliga de Mataró
i les autoritats fins a la Basílica de Santa Maria
on es farà una ofrena floral a les relíquies de les santes patrones de Mataró.
Es ballarà una sardana a l'entorn de l'Altamajor
amb les colles sardanistes repuntejant
i hi haurà una breu actuació de la coral La Nota.
Posteriorment es farà el descobriment de la placa commemorativa del pubillatge
a l'Ajuntament de Mataró
amb la participació de la colla castellera Capgrossos de Mataró
i de l'àliga de Mataró, tot afegint-se a la joia d'aquesta distinció.
Un dels punts àlgids de la festa de proclamació de Mataró
com a ciutat pubilla de la sardana 2009
tindrà lloc a la plaça de Sant Anna,
centre neuràlgic de la població
on està prevista la inauguració del monument a la sardana
obra de l'artista Iago Vilamanyà.
En aquest mateix darrer acte es llegirà el missatge al món sardanista
que en guany ha escrit el populacte Joan Pere.
La Federació Sardanista de Catalunya donarà a conèixer l'atorgament dels Premis Sardana 2009
i la designació de la població que succeirà a Mataró en el pubillatge l'any 2010.
El so de l'escobla, ciutat de Mataró, Costa Daurada i Iluro
serà el contrapunt més indicat d'aquesta manifestació
en una ballada de sardanes que interpretaran a la plaça Sant Anna
i en la que s'inclourà la composició Mataró-Ciutat Pubilla de la sardana 2009 de Marc Timón.
I les activitats de la proclamació del pubillatge mataroni el clouran el dia 26 d'abril
a partir de dos quartes de la tarda amb la celebració del 34è concurs de colles sardanistes
que tindrà lloc a la plaça de Sant Anna organitzat per les colles sardanistes repuntejant.
En el mateix programa d'aquesta celebració s'encarrega d'anunciar una intensa activitat sardanista
amb una trentena de manifestacions que s'aniran succeint fins al 30 d'agost d'enguany.
El quart concert del segle CUP, la cor i dansa al Palau,
es vindrà una gran festa de la dansa i la música popular
amb l'actuació de l'Esbar Català de Dansaires, que presentarà una mostra del patrimoni artístic
que atresora aquesta centenària institució, tot homenetjant els mestres de l'entitat
i palesant la seva voluntat de projectar cap al futur el seu treball de recerca
i recopilació de les danses tradicionals catalanes.
Cal remarcar que amb aquesta actuació l'Esbar Català de Dansaires
clourà les activitats commemoratives del seu centenari,
tornant al mateix escenari on van fer la seva primera ballada,
d'aquell llunyà any 1908, quan també s'estrenava al Palau de la Música Catalana.
La primera part de l'espectacle que s'oferirà avui mateix a les set de la tarda
es dedica als mestres més significatius,
com van ser Rafael Tudor, Auraré Capmany, Felip Blasco o Maria Rosa Alonso,
sense oblidar tots aquells que sense allargar tant el seu mestratge han marcat
al Taranà de l'Esbar, Jaume Simó, Francesc Passapera,
Josep Ventura, Ignasi Vinyoles, Carles de Bàssolo o Montserrat Guerric.
El cos de dansa de l'Esbar interpretarà les danses que més els identifiquen,
ja sigui pel fet de ser recollides per ells,
o senzillament perquè hi tenen una predilecció especial,
combinant-les amb l'orquestració que solien usar.
A la segona part s'oferirà una visió del repertori actual,
de l'estat de l'Esbar i de la seva projecció cap al futur,
defensant la interpretació tradicional.
I constatem que el Govern de Catalunya ha acordat concedir
la creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 15 entitats
en agraiment per la seva tasca en la defensa de la identitat
i personalitat de Catalunya o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
S'ha fet coincidir l'acte de lliurament del Gordau
durant les dates de celebració de la Diada de Sant Jordi
en guany dintre lloc el proper 21 d'abril,
a 7 del vespre, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
I entre aquests guardonats amb la creu de Sant Jordi,
hi trobem l'Esbar Manresa de Dansaire,
secció de l'agrupació cultural del Baix és que en guany
comemora també el centenari de la seva fundació.
És el segon esbar més antic del país
i té una trajectòria ben remarcable en la seva preservació,
recerca, formació i projecció de les danses
que integren el patrimoni tradicional.
També ha contribuït amb iniciatives de signe divers
a la cohesió social de la ciutat de Manresa
i la seva comarca.
Fixem les notícies, donem la música,
fem-ho amb aquella secció que anomenem la relíquia.
I amb aquesta setmana completarem la primera part del programa.
Després del bolletí de notícies seguirem amb la segona.
D'un moment anem a escoltar aquesta setmana recuperada.
Avui no anirem gaire enrere en el temps,
anirem al 1985
i es tracta d'un disc que es va publicar
des d'un barri barceloní,
però molt, molt actiu dins el món de la setmana
i que organitza la pleg més important,
un dels més importants del país,
la pleg de tardor al parc de la guineueta.
I una setmana que el mestre Josep Capell,
nascut al Macelles
i que va tenir una llarga carrera musical
amb formacions diverses,
entre elles la mítica com la Barcelona,
doncs els va dedicar a aquesta setmana
que escoltarem en versió de la principal de l'abisbal,
com dèiem, del 1985.
Un gran aple.
Un gran aple.
Un gran aple.
Un gran aple.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!