El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar, en aquest diumenge de Pasqua de Resurrecció.
Que la joia del dia més gran de l'any cristià i de la història de l'humanitat els acompanyi sempre.
Això és el que els desitgem, en Santi Grimau, que té cura del control tècnic,
en Montse Sabater, que avui no estarà amb nosaltres per culpa d'un refredat que l'ha deixat sense veu,
i d'un servidor, en Didac Bertran.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor.
Això ho anirem cantant al llarg de tota la Pasqua.
I és que aquesta expressió del Salm 117 inunda la celebració de la fe cristiana.
El Pare ha ressuscitat el seu fill Jesucrist, l'estimat,
aquell en qui es complau perquè ha estimat fins a donar la seva vida per a tots.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
L'actual papa Benet XVI recorda quan era escolar, com el seu germà,
encara que diu que no podia comparar-me amb ell en obstinació i capacitat,
a la localitat de Traunstein.
Evoca la bellesa de la litúrgia de la Setmana Santa,
que va quedar impresa en la seva memòria.
Les cortines negres que cobrien les finestres de l'església
i que proporcionaven una foscor plena de misteri.
I com el rector, arribat al dia de Pasqua,
obria de cop i volta les finestres i entrava una llum radiant,
al mateix temps que es cantava un verset que anunciava
«Crist ha ressuscitat».
També Joan Pau II va evocar l'experiència
de les primeres setmanes santes de la seva vida,
quan en va fer memòria durant el reces espiritual
que va predicar al Vaticà a Pau VI i a la Cúria.
Caro Boitila va explicar que els alumnes del seminari
anaven a la catedral de Bàbel, Cracòvia.
Recorda que en una funció litúrgica s'anaven apagant els sidis
a mesura que es cantaven els sants fins a arribar al
«Christus factus es pro nobis, obediens us quat mortem».
«Crist s'ha fet obedient per nosaltres fins a la mort».
En acabar, tot sortien enmig d'un gran silenci.
Un silenci, diu, que ens introdueix en el misteri de la redempció
i que sobrepassa infinitament els pensaments i els camins de l'home.
Fins aquí l'experiència de Joan Pau II.
M'estès en la vocació dels vells records de Setmana Santa
dels nostres dos últims papis,
per a proposar que també nosaltres mirem què queda en el nostre interior
d'aquells dies en què potser vam tenir experiències similars
quan anàvem a l'Església en aquestes dades tan especials de la mà dels nostres pares.
Per descomptat, que no és provocar la nostàlgia el que m'interessa,
ni tan sols que ens quedem en l'aspecte estètic d'una litúrgia,
feta de salms i de sidis, de silencis i de llums.
El veritablement important és retrobar-nos,
a trobar-nos per primera vegada, si és el cas,
amb el sentit profund de la Pasqua.
És la commemoració de la redenció per Cris a través de l'amor,
que és més fort que la mort.
És el redescobriment de l'alegria potser perduda
enmig d'un bosc de problemes reals o imaginaris.
El que desitjo és que aquests dies ens hàgim trobat amb un silenci
en el qual sigui possible escoltar la veu de Déu.
Una llum que discipa les tenebres de la nostra ànima,
sempre necessitada de conversions successives.
En aquest context, també podem anunciar-nos els uns als altres
«Crist ha ressuscitat», és a dir, som lliures,
perquè el nostre alliberador s'afanya a ajudar-nos.
Ens vol feliços, amb la felicitat autèntica que no es consumeix
i que durarà fins a la vida eterna,
que comença en aquesta vida nostra
quan tenim el cor en pau amb Déu i amb els nostres germans.
Adeu-siau.
Visquem la Pasqua amb molta alegria.
Crist ha ressuscitat.
Celebrem-ho plens de joia i de mort.
Avui, Jesucrist ha vençut la mort, el pecat, la tristesa
i ens ha obert les portes de la nova vida,
l'autèntica vida, la que l'Esperit Sant va donant-nos per pura gràcia.
Que ningú no estigui trist.
Crist és la nostra pau i el nostre camí per sempre.
Ell, avui, manifesta plenament l'home al mateix home
i li descobreix la seva vocació altíssima.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics, avui celebrem la festa de Pasqua.
És la festa per excel·lència de tot l'any litúrgic.
El coronament de totes les festes que hem anat celebrant.
La resposta definitiva de Déu als grans interrogants que ens planteja la vida.
Tot ens empenya a mirar endavant.
No podem aturar-nos.
La vida mana.
Tots tenim pressa.
Pressa per arribar on?
Imagineu-vos una immensa multitud de gent corrent, corrent,
tots en una mateixa direcció.
On anem tant de pressa?
Quin vent us empenya?
Quina és la vostra meta?
La resposta que podríem donar molts?
La meta és el clot.
És l'abisme.
És el no-res.
I per això corre tant.
La Pasqua és la gran resposta de Déu a la humanitat.
No pot ser que tots acabin un munt de runes.
Les nostres aspiracions van molt més enllà.
Per això ens revoltem,
ens revoltem contra la mort.
Pasqua és la gran festa del lliberament.
Ho era ja pel poble d'Israel.
El Déu d'Israel és un Déu de llibertat.
La Pasqua el recordava cada any que Jabel els havia alliberat
amb braç poderós i amb mà forta de l'esclavitud d'Egipte.
Però aquesta no era més que una llibertat política fràgil i trencadissa.
No era una llibertat definitiva.
Calia guanyar-se-la de nou cada dia.
Igual ens passa a nosaltres.
Déu ens ha fet lliures i vol que ens siguem.
Però trobem tants entrebancs en la nostra ruta
que difícilment ens arribem a convèncer
que ens som de lliures.
Sondat a les pressions que rebem de dins i de fora
que necessitem desempallegar-nos a tota hora
de les trampes que nosaltres mateixos anem sembrant en el nostre camí.
El crit de llibertat se'ns ennoega i ens quedem sense forces per cridar de nou.
La Pasqua és el gran crit.
Malgrat tot lliures.
Lliures de l'egoisme que ens denalla.
Lliures de l'ambició que ens tanca.
Lliures del poder que ens fascina.
Lliures de la mort que ofega totes les nostres inspiracions més nobles.
Només Déu ens en pot alliberar.
Quan Jesucrist parlava de resurrecció, els apòstols no ho entenien.
Nosaltres encara no ho entenem avui,
però sabem de qui ens fiem i sabem també que ell és més fort que la mort.
Pasqua és resurrecció, vida nova.
És entrar en una nova dimensió.
Els apòstols a la muntanya del Terbó
es van sentir fascinats per la brillantor de la glòria
que es manifestava en Jesús de Nazaret.
S'hi volien quedar per sempre.
S'hi van poder quedar per sempre,
no en aquella muntanya, sinó en la muntanya del Senyor.
Si Crist ha ressuscitat i ell viu en nosaltres pel seu esperit,
també nosaltres hem ressuscitat en ell.
I aquest misteri s'està realitzant constantment en nosaltres,
en nosaltres i en tots aquells que van por la vida
carregats amb una creu feixuga.
El món s'està plegant de creus.
La creu de la misèria, de la fam, de la migració, de la presó.
Totes les creus de la història es poden considerar com estelles de la creu de Crist.
i ell ens continua salvant des de la creu.
Els cristians primitius deien
per cruxem adluxem, per la creu a la llum,
a una llum inextingible.
Totes les cadenes es van trencant
en la mesura en què nosaltres
i la humanitat sencera
ens posem de la part de la veritat,
la llibertat i l'amor.
Som hereus de la vida.
Som els vencedors de la mort.
Som, amb Crist,
els grans triunfadors de la història.
Amics, fins un altre dia, si adeu plau.
El gran signe que avui ens dona l'Evangeli
és que el sepulcre de Jesús està buit.
Ja no hem de buscar entre els morts
aquell que viu,
perquè ha ressuscitat.
I els deixebles,
que després el veuran ressuscitat,
és a dir,
l'experimentaran viu
en un encontre de fe meravellós,
capten que hi ha un abuidor
en el lloc de la seva sepultura.
Sepulcre, buit i aparicions
seran els grans senyals
per a la fe del creient.
L'Evangeli diu que
va entrar també l'altre deixeble,
que havia arribat primer al sepulcre,
obeier i creguer.
Va saber captar per la fe
que aquell abuidor
i alhora aquell llençol d'amortellà
i aquell mocador ben plegats
eren petits senyals
del pas de Déu
de la vida nova.
La mort sap captar
allò que altres no capten
i en té prou
amb petits signes.
El deixeble
que Jesús estimava
es guiava per la mort
que havia rebut de Crist.
Però,
millor que ho escoltem
en la versió dramatitzada
de l'Associació Bíblica de Catalunya,
a la que seguirà el comentari
sobre les lectures
de la missa d'aquest diumenge
a càrrec,
com sempre,
de mossèn Joan Magí,
president de l'esmentada
d'Associació Bíblica de Catalunya.
El sepulcre 8
El diumenge,
Maria Magdalena
se'n va anar al sepulcre
de bon matí
quan encara era fosc
i veia que la pedra
havia estat treta
de l'entrada del sepulcre.
Llavors,
se'n va corrents
a trobar Simó Pera
i l'altre deixeble,
aquell que Jesús estimava.
i els diu
S'han endut el senyor
fora del sepulcre
i no sabem
on l'han posat.
Pere i l'altre deixeble
van sortir cap al sepulcre.
Corrien tots dos junts,
però l'altre deixeble
s'avançà a Pere
i va arribar primer
al sepulcre.
S'ajupí
i veia aplanat
el llençol de mortellà,
però no hi va entrar.
després arribar
també Simó Pera
que el seguia
i va entrar
al sepulcre.
Veia aplanat
el llençol
de mortellà,
però el mocador
que li havien posat
al cap
no estava aplanat
com el llençol,
sinó que continuava
lligat a part.
Llavors va entrar
també l'altre deixeble
que havia arribat
primer al sepulcre.
ovellé
i cregué.
De fet,
encara no havien entès
que segons l'escriptura
Jesús havia de ressuscitar
d'entre els morts
i els dos deixebles
se'n tornaren a casa.
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures dominicals
a càrrec de
mossèn Joan Magí
El dia 12 d'abril
és el diumenge
de Pasqua de Resurrecció.
Hi ha en el llibre
dels fets dels apòstols
de la primera lectura
i aquest testimoni
tan bonic
que donen Pere i Joan
diu
nosaltres
que vam menjar
i beure amb ell
després que hagués
ressuscitat
d'entre els morts.
I el salm
que ens fa cantar
avui és el dia
en què vens el Senyor
alegrem-nos-en
i celebrem-lo.
I també
Sant Pau
que ens diu
celebrem la Pasqua
amb els pans
sense llevat
de la sinceritat
i la veritat.
I llavors
tenim
els testimonis
de l'Evangeli
de Sant Joan
la Magdalena
Pere
i el Disseble
Estimat.
Nosaltres
que vam menjar
i beure amb ell
després que hagués
ressuscitat
entre els morts.
Mengem
i bevem
amb Jesús
ressuscitat
nosaltres?
Jesús
des del baptisme
es manifesta
actuant
amb la força
de l'Esperit Sant.
Fa el bé
a tot arreu
perquè Déu
està amb ell.
tot opressió
ve del diable
i demana
alliberament
el que dóna
Jesús.
Aquesta manera
de viure
porta el risc
de la incomprensió
i de la mort
però té la força
de Déu
que vens
la mort
amb la resurrecció.
Podem anunciar
tot això
si en són testimonis.
les proeses
del Senyor
són fruit
del seu amor.
La seva saviesa
ens ensenya
el valor
de totes
les persones.
Com
que no deixa
d'estimar-nos
no canviarà
les fites
del camí encertat.
Ens convé
descobrir-les
i fer-les servir
sense rebutjar
ningú.
No fos cas
que rebutgéssim
les bones solucions
que ell
sempre ens ofereix.
La Pasqua
és alliberament
de tota mena
de malícia
i de tota mena
d'ignorància.
Ens convé
que l'acció
alliberadora
de Jesús
arribi
al coneixement
i a la vida
de tots.
És això
el que celebrem?
De quin llevat
ens hem de netejar?
La Magdalena
veu el sepulcre obert.
No mira.
No hi entra.
I comunica
un missatge
fals.
Pere
i l'altre
deixeble
corren cap
al sepulcre.
Un ja el mira
des de fora
i comença a veure.
Entren.
Ho veuen.
Entenen
l'escriptura
i creuen.
Ja poden
anunciar
el missatge
encertat.
Jesús
ha ressuscitat.
l'escriptura
l'escriptura
El dilluns sant,
dia 6 d'abril,
moltíssimes persones
van atendre
la crida
del senyor
arquebisbe
convidant
tots els fidels
de l'arxidiòcesi
a la missa
crismal
a la catedral
com a part
més important
de la tradicional
jornada presbiteral.
En el context
d'aquesta celebració
van ser homenetjats
els preveres
de la nostra
arxidiòcesi
que al llarg
d'aquest any
2009
celebren 50 anys
de l'ordinació
presbiteral
i que en guany són
Monsenyor
Víctor de la Penya
Bisba
Amèric
de Raquena
al Perú
mossèn
Josep
Caballol
Magrinyà
mossèn
Josep
Maria
Ferrer
Castelló
mossèn
Vicenç
Morell
Ambori
mossèn
Josep
Ullé
Givert
i mossèn
Xavier
Piqué
Gelom
també ho van ser
els que en
celebren 25
que són
mossèn
Xavier
Morell
Rom
mossèn
Josep
Moreno
Espinosa
mossèn
Pere
Lluís
Ramon
i Martori
i mossèn
Rafael
Serra
Vallà
Tots ells
reveren
com a record de la diada
una imatge de la Mare de Déu del Mainell
Després
a la sala d'actes del seminari
hi va haver una conferència
a càrrec del doctor Jordi Giró París
professor de la Universitat Ramon Llull
i de la Universitat Oberta de Catalunya
i autor de nombrosos llibres
El doctor Giró va parlar sobre el tema
Carles Cardó
un sacerdoci que interpel·la
l'Església catalana del segle XXI
La jornada sacerdotal es va cloure al refactori de l'antic seminari major
amb un dinar de germanor
en el qual hi participaren el senyor arcabisbe
i tots els preveres assistents
Tarragona missionera
una finestra a la realitat missionera
oberta des de la delegació diocesana de missions
i cooperació entre les esglésies
En Déu vos guarda
Els bisbes de Catalunya
tot recordant-nos la celebració de l'any jubilar
paulí ens diuen
Jesús va davant nostre
i Sant Pau, el gran seguidor del ressuscitat
ens assenyala el camí del Senyor
i del seu Evangeli
Una de les preocupacions de Pau
és que l'Evangeli sigui conegut per tots
i que no manqui qui el prediqui
Així, a la seva carta
als cristians de Roma, diu
Cap dels que creuen en ell
no quedarà confós
No hi ha, doncs, diferència entre els jueus
i els altres pobles
ja que tots tenen el mateix senyor
generós amb tothom que l'invoca
En efecte, tots els que invoquen el nom del Senyor
se salvaran
Ara bé, com podran invocar-lo
si no hi creuen
I com creuran en ell
si no n'han sentit parlar
I com en sentiran parlar
si ningú no l'anuncia
I qui el podrà anunciar
si ningú no és enviat
La llavor del missioner
i missionera
sembrada amb amor i generositat
fructifica
Aportem l'exemple dels pares espiritans
que la sembraren a Nigèria
Actualment, la Congregació de l'Esperit Sant
té a Nigèria
578 membres professos
Un bisbe
340 preveres
5 germans
i 232 escolàstics
Compte amb 31 vicis
que es preparen per la professió religiosa
El sorprenent és que sols fa 50 anys
que es va començar la tasca
per a formació religiosa
dels joves nigerians
que volguessin ser espiritans
El 1965
foren ordenats
els 4 primers espiritans nigerians
El mes de juliol de l'any 2007
foren ordenats de prevera
23 nigerians d'aquesta congregació
El 2 de setembre
26 joves espiritans
feren la professió perpètua
davant el superior general de la congregació
i 27 novicis
feren la professió religiosa
amb els vots simples
de pobresa, castedat i obediència
Els religiosos espiritans
es treballen en 58 països diferents
a 27 països de l'Àfrica
12 d'Europa
7 d'Amèrica del Sud i Carip
a 4 d'Àsia
3 d'Amèrica del Nord
3 de l'Oceà Índic
i 2 d'Oceania
Bona sembrada
la que s'hi inicià ara fa 50 anys
a Nigèria
feta amb generositat i coratge
El papa Joan Pau II
en la seva carta a la missió del Redemptor
ens deia que els missioners i les missioneres
que han consagrat tota la vida
per donar testimoniatge del ressuscitat
entre els pobles
no es deixin, doncs, atemorir per dubtes
incomprensions, rebuig, persecucions
que avivin la gràcia de l'organisme específic
i emprenguin de nou amb valentia el camí
preferint amb esprit de fe, obediència
i comunió amb els propis pastors
als llocs més humils i difícils
Adeu-siau
I ara una bona notícia
pels aimants a la música
Els enregistraments de l'oratori
Pau i Fructuós
amb lletra de noixent Joan Roig
i música de monsenyor Valentí Miseracs
en la interpretació dels solistes
dels cors de la Universitat Rubir i Virgili
Ciutat de Tarragona i Amics de la Catedral
i l'Orquestra de Vilaseca
tot sota la direcció del mateix monsenyor Miseracs
ja són a l'abast de qui els vulgui adquirir
Els esmentats a registraments
es van efectuar el passat 24 de gener de 2009
a la Catedral de Tarragona
Es tracta d'un estoig
on hi ha un DVD i dos CDs
amb l'audició sencera
acompanyats d'un llibret
amb la lletra de l'oratori
es pot trobar a la llibreria de l'Arquivisbat
edifici seminari
Carrera Sant Pau número 4 de Tarragona
el preu de 18 euros
i què els sembla si escoltem ara
un fragment d'aquest oratori
Pau i Fructuós
amb lletra com hem dit de mossèn Joan Roig
i música de monsenyor Valentí Miseracs
però n'haven bocet
però n'haven bocet
i música de monsenyor Valentí Miseric
i música de monsenyor Valentí Miseric
i música de monsenyor Valentí Miseric
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!