Fins demà!
Molt bona tarda, bona nit, benvinguts al No vingués a mi històries, Manel Magí, hola, estem en antena, desperta, desperta, estem seguint els darrers minuts o els darrers segons de la primera part del Bayern de Múnich, Futbol Club Barcelona, però nosaltres aquí en antena, ni Ben, ni Marea, ni Futbol Club Barcelona, nosaltres aquí davant.
Però l'any que ve hem d'intentar que no coincidís que partit de Champions, doncs és fàcil, truquem al senyor Guardiola, que canvien, a la porta o qui sigui, que canvien les normes.
Doncs bé, hi ha el control tècnic, la Sílvia García, crec que estem espitosos, ai, ai, ai, doncs bé, tot seguit al sumari.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana...
Com és habitual, iniciem el nostre programa comentant dues efemèrides, tot i que també hem de recordar que tal dia com avui, un 14 d'abril de l'any 1931, es proclamava la Segona República d'Espanya
i es constituïa un govern professional presidit per Niceto o Calassa Mora, una efemèride que jo pensava que el Manel prepararia, el Manel segurament pensava que el Jordi prepararia...
Era massa clara, massa evident.
...i que cap dels dos s'ha preparat.
Però bé, també tenim dues efemèrides més pel nostre programa.
Seguim amb un monogràfic dedicat a l'Estraperlo. Avui fa 100 anys a Tarragona, curiositats, les notícies...
...i 30 minuts passen volant. Doncs comencem.
Efemèrides
Avui portem unes efemèrides molt calentetes en el temps, no?
Ah, sí?
Sí, vull dir que no fa...
Molt properes.
Molt properes.
Home, per algun escuta, a la dècada dels 90 segurament deuen ser molt velles, però nosaltres ja tenim uns anys a l'esquena.
Ja tenim uns anys, sí, jo me'n recordo encara d'esta.
I tant.
Què va passar el 14 d'abril, que entre altres coses també es va fer en el Titanic?
Ah, sí?
Un 14 d'abril. O sigui, és un dia que van passar coses de certa rellevància.
No, cada dia passant coses de certa rellevància.
Sí, però hi ha vegades que... te trobis que no hi ha teca, però sí, el 14 d'abril segur que és un dia que dona, però molt.
Bé, què va passar el 14 d'abril de l'any 1981? Fa, si no m'equivoco, 28 anys.
Doncs bé, que el transbordador espaial Columbia, no recordes del Columbia?
I tant.
Retornava a la Terra després del seu primer viatge a l'espai.
Dos dies abans, amb el llançament del Columbia, la NASA havia encetat un nou sistema de viatge a l'espai.
eren els vols amb transbordador, que era una nau amb una ampla capacitat de maniobra i carga,
amb enlairement vertical i que, a diferència dels quets anteriors, no caia sobre el mar,
sinó que aterrava com un avió en llocs predeterminats i es podia reutilitzar.
El Columbia, de fet, estava preparat per una vida aproximada de 100 missions a l'espai.
Aquell primer viatge, que avui fa 28 anys va acabar amb èxit,
va tenir una duració de 54 hores i el Columbia va acabar la seva missió
aterrant el llit desecat de l'antic llarg Salat, al desert de Mojave.
I també, tal dia com avui, però de l'any 1986, moria a París l'escriptora francesa Simone de Beauvoir.
Aquesta escriptora francesa va néixer dins de la burgessia mitjana,
però aviat es va sostreure de l'ambient familiar per viure amb independència.
L'essenciada en Filosofia a la Sorbona, l'any 1929,
va ser on va trobar a Jean-Paul Sartre, amb el qual va compartir la seva vida
i amb el qual va influir en les seves actituds i en el seu pensament.
La seva obra, com a escriptora, es va iniciar l'any 1943 amb la novel·la L'Invité,
seguida d'altres obres, i sobretot cal destacar també Les mandarins,
de l'any 1954, Premi Goncourt,
una obra en la qual reflecteix les lluites de l'intel·lectual francès,
davant la realitat de la postguerra europea.
I com a la resta de la seva novel·lística,
intenta dilucidar el problema de les relacions amb l'altre
a través d'un plantejament psicològic.
També té obres autobiogràfiques,
també assajos sobre la filosofia existencialista,
altres assajos de divulgació política,
i també estudis sobre la condició actual de la dona
a partir del seu procés propi històric.
Ens recordem, tal dia com avui, de l'any 1981,
Manel ens deia que el transbordador...
Que Colúmbia tornava a la terra després de la seva primera edició.
I també, tal dia com avui, de l'any 1986,
moria a París l'escriptora francesa Simone de Beauvoir.
Avui parlem de l'Estraperlo.
Avui parlem de l'Estraperlo, molt bé.
El contramando que es feia...
Veig que quan parlem del sumari t'ho estàs atent.
Sí, és que s'havia acabat el partit ja...
T'he dit que tenia segons atenció.
Doncs bé, una de les característiques que va definir més bé
la llarga postguerra franquista va ser la fam,
la carestia de les subsistències, les cues,
les restriccions energètiques, les cartilles de racionament
i, sobretot, l'Estraperlo.
Un concepte, o un fet, com li vulgueu dir,
al qual dedicarem avui el nostre monogràfic,
un breu monogràfic, això sí.
L'Estraperlo, ben aviat, va ser el concepte
que va utilitzar la immensa majoria de la població
per designar les pràctiques comercials i legals
i el mercat negre i, en conseqüència,
els estraperlistes eren inevitablement els seus protagonistes.
Però és un concepte que, si nosaltres centrem
el nostre monogràfic o el petit monogràfic a la postguerra,
és un concepte que no és de la postguerra.
És un concepte que ja s'havia utilitzat
o ja havia existit estraperlo durant la Guerra Civil
i és un concepte que havia nascut ja a la Segona República,
durant el govern de centre-dreta de l'ERRUX,
aproximadament l'any 1935.
El que sí que és curiós és que és un concepte netament d'aquí,
un concepte netament hispànic que no té traducció
a cap altra llengua, el concepte d'estraperlo.
I és que, com dèiem, havia sorgit l'any 35,
en plena República, quan...
Bé, estraperlo era el nom d'una ruleta
que un ciutadà no se sap ben bé,
si era holandès o austríac,
juntament amb el seu soci, el senyor Estraus i el senyor Perlo,
doncs van intentar, a través de soborns,
inclús personatges importants a la política republicana,
com per exemple un nebot de l'ERRUX,
doncs instal·lar o fer entrar aquesta màquina,
aquesta ruleta, millor dit,
a diferents casinos de l'estat espanyol,
en concret a Sant Sebastià i Palma de Mallorca.
Que el nom ve dels dos creadors d'este xoc.
Sí, d'aquesta ruleta.
Estraus i...
I Perlo, el senyor Daniel Estraus i el seu amic Perlo.
Doncs, estraperlo.
Queda clar?
Queda claríssim.
Sí, sí, no, és que jo m'ho estava preguntant,
i suposo que dirà d'on ve el nom,
perquè és un nom que aparentment no té cap significat,
però bé, acabem de conèixer.
Doncs bé, doncs l'estraperlo va fer fortuna
i va acabar eixent el nom
amb el que el poble va utilitzar
per donar a conèixer pràctiques mercantils irregulars.
És a dir, el concepte que es va utilitzar
per designar les pràctiques comercials i legals
i el mercant negre.
Si bé, com ja hem comentat,
durant la Guerra Civil
es van dur aquestes pràctiques estraperlistes,
va ser sobretot durant la llarga postguerra espanyola
quan l'estraperlo es va convertir en una activitat fonamental
tant per a la vida econòmica espanyola
com per a la subsistència de la majoria dels ciutadans i ciutadanes.
I era tan important aquest fenomen
que es va estendre durant tota la dècada dels anys 40
i bona part dels anys 50
en què va començar a desaparèixer
fins a l'extrem
de convertir-se en un element bàsic
per al funcionament de l'economia d'Espanya
tant per a l'economia domèstica
de la majoria dels ciutadans
també com per a moltes de les activitats industrials.
El fet és que l'estraperlo
era la conseqüència lògica
d'un model econòmic
que va adoptar el règim franquista
bon punt acabar de la guerra civil
i que no era altre sistema
que el sistema autàrquic
és a dir, el de l'autosuficiència econòmica
i el tancament de fronteres.
També hem de pensar que estem a l'any 39-40
i la guerra mundial també està iniciada
i que també
no és que fos una...
Bé, no era l'única sortida econòmica
però segurament era la sortida ideològica
que donava més avantatges també
al règim franquista
i després per una altra banda
teníem a tota Europa en guerra
i no era el millor moment
per fer comerç internacional.
Sí, comerç internacional.
Molt bé.
Es tractava, com hem dit,
d'una opció clarament ideològica
d'acord amb els paràmetres polítics de Franco
però, com hem dit
i com hem assenyalat
no era l'única alternativa econòmica possible.
Inclús, curiosament, també
el govern franquista
va rebutjar un crèdit econòmic
dels Estats Units l'any 1940.
L'any 1940 Franco estava més del costat
de Hitler i de Mussolini
que no pas de les potensions
que defensaven la democràcia a Europa.
És curiós.
D'aquesta manera,
la política econòmica del nou estat franquista
passava perquè el país
produís tots els béns que necessitava,
tant de consum com d'equipament,
i reduís al mínim
la seva dependència econòmica de l'exterior.
És a dir, en definitiva,
que fos autosuficient.
Una altra característica bàsica del model adoptat
també pressuposava
l'intervencionisme de l'estat en matèria econòmica.
I és que es tractava d'un intervencionisme
que, segons els seus teòrics,
s'havia de respectar la iniciativa privada
i es plantejava com una ajuda,
un control i una guia
per a l'activitat privada.
Que no sé per què,
això em sona inclús a comunisme,
a estalinisme,
a pràctiques comunistes de la Unió Soviètica.
Però a l'hora de la veritat,
l'estat intervindria
en determinats aspectes de la vida econòmica
de manera decisiva.
Per exemple,
en el tema de les subsistències
va tenir, per exemple,
un paper fonamental
a l'hora de fixar els preus
de certs productes
i de controlar el mercat de distribució.
Per exemple,
en plena Guerra Civil,
l'any 1937,
a Burgos es va crear, per exemple,
el Servicio Nacional de Trigo,
organisme oficial
que disposava del monopoli
exclusiu pel que fa a la compra
i distribució del blat,
de tal manera que
tots els pagesos de l'estat espanyol
es veien obligats a vendre el blat
a l'estat
al preu que fixava
el servicio aquest nacional de trigo.
També,
per una altra banda,
ha comentat que també
en matèria energètica
doncs fixava el preu
dels productes energètics
com és el cas de l'electricitat
que tenia un paper important
en la vida industrial.
I crec que volies comentar alguna cosa?
No, que és curiós, no?
Com la dreta a l'any 40
en cas en un règim totalitari
defensa la intervenció de l'estat, no?
Sí, sí.
És l'estat
on s'aferra aquesta dreta
per controlar el país
i tot el contrari
del que ha passat
aquests últims anys
en el neoliberalisme
i tal, no?
En que precisament és
que la dreta
sempre ha estat defensant
que l'estat
no ha de tenir cap control
no ha de intervenir
no ha de intervindre
bé, que així n'acaben les coses.
També era en altres temps
era en altres circumstàncies
era un altre context internacional
també es volia seguir
una mica el model
de l'Alemanya
de Hitler
després de
de la primera guerra mundial
del creixement
i de la sortida del crac
del 29
etcètera, etcètera.
El resultat
d'aquesta política
hem de recordar
que s'inicia
en el marc
d'una Europa en guerra
en la qual
els països beligerants
també passaven penes
i
treballs
per satisfer
les seves necessitats
bàsiques.
en aquest model
de l'extraperlo
es va establir
el sistema
de racionament
dels productes
de primera necessitat
quins podrien ser
doncs
els que tots tenim en ment
i
com per exemple
el pa
l'oli
l'arròs
els jagums
el sucre
etcètera
tot estava racionat
segurament
els nostres avis
inclús els nostres pares
tot això
encara ho tindran
en ment
encara que és possible
que avui tothom
estigui veient el futbol
i tothom
s'oblidi
de l'extraperlo
tranquil
que estan fent
la mitja part
molt bé
cada família
disposava d'una
cartella de racionament
amb cupons numerats
i diferències
als diferents
productes racionats
les disponibilitats
també depenien
del nombre
de membres
de cada família
i de les seves edats
i l'estat
puntualment
determinava
el preu de venda
al públic
de cada producte
ja fos
plat, sucre,
pa, etcètera
i era normal
també que la premsa
publiqués
aquells productes
que es posaven
a la venda
un dia o un altre
si en les matèries
d'alimentació
i substància
va estar vigent
un sistema
molt rígid
en el cas
de les primeres
matèries
destinades
a les indústries
el sistema
més o menys
va ser similar
és a dir
cada empresa
disposava
d'unes quotes
els coneguts
en l'època
com els cupos
que l'estat
atribuïa
segons les disponibilitats
de les matèries
en qüestió
i també
de la capacitat
productiva
i la importància
que l'estat
atorgava
a l'empresa
en aquest cas
Catalunya
com que havia estat
no era
segons el règim franquista
no era fidel al règim
i que crec
que durant la guerra civil
havia quedat
ben clar
doncs
com que es considerava
poc afecte al règim
doncs
va quedar una mica
als inicis
d'aquesta
desgràcia
de postguerra
doncs
una mica
al marge
i aquests cupos
o aquestes quotes
en matèria
d'indústria
doncs
van
les van
dirigir
cap a altres
cap a altres indústries
i no es va potenciar
per exemple
el tèxtil
que encara
tenia un pes important
a Catalunya
un sistema
tan rígid
de control
del mercat
i dels preus
només podia generar
activitats econòmiques
irregulars
i és
a través de l'extraperlo
el mercat negre
es trobaven
doncs
sempre
a preus
molt més elevats
tots aquells
béns
de consum
doncs
que la gent
la gent no trobava
i el mercat negre
es va generalitzar
de tal manera
que es va convertir
en absolutament
indispensable
per al funcionament
de la societat espanyola
catalana
de postguerra
però també
hem de diferenciar
extraperlo
de pobres
i extraperlo
de rics
perquè sobretot
els cossos
de seguretat
de l'estat
guària civil
bàsicament
van perseguir
el petit extraperlo
l'extraperlo
dels pobres
per dir-ho
d'alguna forma
perquè
per una altra banda
l'extraperlo
que podem dir
dels rics
de les oligarquies
dels grups
que estaven
més afins
al règim franquista
doncs
clar
era el mateix règim
el que estava fent trampes
el que s'estava beneficiant
d'aquest mercat il·legal
com és normal
en un inici
es va generalitzar
l'extraperlo
de subsistències
és a dir
aquell extraperlo
que practicava
gairebé tothom
per aconseguir sobreviure
és a dir
sobretot
també l'extraperlo
en direcció
del camp
a la ciutat
pagèsos
que baixaven
a la ciutat
per vendre part
de la seva collita
part no declarada
de la seva collita
etcètera
etcètera
i que també gràcies
a això
moltes ciutats
i moltes famílies
moltes persones
van poder sobreviure
i com és normal
sovint
i com havia passat
durant la guerra
recorria a la barata
és a dir
el vell sistema
d'intercanvi
de productes
però altres
com comentàvem
també va ser
una manera fàcil
i ràpida
de fer negoci
avui sabem
que a desgrat
de l'intervencionisme
de l'estat
i del seu afany
per controlar
la producció
i la distribució
el pagès
sobretot
aquell mitjà
i gran propietari
sempre va aconseguir
ocultar una part
important
de la collita
alguns historiadors
consideren
per exemple
que el 50%
de la producció
de blat
i un 34%
de la producció
d'oli d'oliva
en el conjunt
de l'estat
va escapar
dels controls
oficials
un 50%
Jordi
sí
del blat
i el 34%
de l'oli
va escapar
dels controls
oficials
i es venia
es comercialitzava
a través
del mercat negre
50%
i 34%
d'aquí
les grans
fortunes
que es van fer
gràcies
a l'estrapèrlo
també
en el món
industrial
es va donar
una situació
similar
així va sorgir
una nova classe
de nous rics
un personal
políticament
i ideològicament
identificat
amb el règim
jerarquies
de la falange
o dels sindicats
que van acabar
acumulant
autèntiques fortunes
a costa de la fam
de la majoria
de la població
l'estrapèrlo
era considerat
il·legal
i per tant
objecte senzill
però
diferenciant-ho
el petit
estrapèrlo
era bàsicament
l'estrapèrlo
que era perseguit
mentre que
per una altra banda
el gran estrapèrlo
doncs
difícilment
es perseguia
perquè eren
les mateixes
jerarquies
falangistes
del règim
franquistes
que eren
les que feien
la vista gorda
com comentàvem
per exemple
és el cas
de Barcelona
de Julio Muñoz
Ramonet
propietari
entre d'altres
dels magatzems
de l'Àguila
el siglo
o del Palau Robert
de Barcelona
el seu poder econòmic
acumulat
amb el vistiplau
del règim
franquista
gràcies a les seves
complicitats polítiques
era tan gran
que inclús
a la postguerra
es va fer popular
una dita
que deia
en el cielo
manda Dios
i en la tierra
los Muñoz
imagina't
i és que la corrupció
econòmica
estava tan institucionalitzada
a l'Espanya
de la postguerra
com ho podien estar
per exemple
la querida
o els mueblers
que eren
els prostíbuls
de luxe
on la nova
i no tan nova
burguesia urbana
doncs anava
a gaudir
dels pleers
carnals
i no carnals
per tancar
el monogràfic
podem parlar
ràpidament
de les conseqüències
de l'estraperlo
que l'estraperlo
no es va acabar
amb la fi
de la segona guerra mundial
l'aïllament internacional
del règim
va continuar
durant la segona meitat
dels anys 40
com a conseqüència
de l'alineament
de Frank
amb les potències
nazifeixistes
derrotades
i
doncs que
l'estraperlo
va anar morint
o va anar desapareixent
en el decurs
dels anys 50
conseqüències
doncs
n'hi va haver moltes
que
com per exemple
va mantenir
doncs
l'immensa majoria
de la població
en el llindar
de la supervivència
i de la misèria
la gana
va esdevenir
la virtut
d'unes classes populars
que semblava
que havien de pagar
una penitença
molt dura
per haver perdut
una guerra
la guerra civil
a més a més
doncs
de processos
inflacionistes
Catalunya
se'n va veure
doncs
bàsicament
també
doncs
afectada
per tot aquest
per tot aquest control
de l'estat
aquest intervencionisme
etcètera
i tot això
va començar
a canviar
una mica
amb els anys 60
els anys del
desarrollisme
etcètera
etcètera
inclús
que aquests
nous rics
van anar
invertint
part del que havien guanyat
gràcies a l'estraperlo
amb altres
negocis
i l'aixecament econòmic
de l'Espanya
franquista
però tot això
ja és una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
quines notícies
sortien
fa 100 anys
a Tarragona
notícies que avui en dia
jo crec que
farien riure
potser
però bé
es publicarien
no ho sé
el pas d'un personatge
important
pel
pel
tren
per l'estació
de Renfe
sortiria
avui en dia
a la premsa
home
dubto
que
un personatge
important
de quin nivell
bé
d'un
família real
polític
no
per començar
ja no viatgin en tren
ja no viatgin en tren
o van en l'AVE
i no passen ja
per l'AVE
o no
i el següent
recordem
la notícia
del 14 d'abril
de l'any 1909
extreta del
diario
de Tarragona
i després
d'haver passat
la setmana santa
en su hermosa
finca
Parc Casamà
el lunes
pasó por esta ciudad
con dirección a Barcelona
el ilustre jefe
del Partido Liberal
excelentísimo
señor Marqués
de Marianao
acompañaban
a nuestro querido amigo
su simpático hijo
Salvador
y su distinguida esposa
la bella señora
doña Mercedes Coll
el padre de esta
y el secretario
y el secretario particular
del señor Marqués
don Bartolomé
Ferrer Vitini
a causa
a causa de ignorarse
el viaje
el viaje de tan distinguida
tan distinguidas personas
fueron pocos los amigos
que bajaron a la estación
a saludarles
eso por una parte
y por otra parte
Marqués de Marianao
que es el señor
del Partido de Semana
sí
el que lo va a crear
sí sí
digo el segundo
las sesiones que se celebran
hoy en el cinematógrafo moderno
a beneficio de las clases
sostenidas por el Ateneo
Tarraconense
de la clase obrera
se contarán seguramente
por llenos
pues aparte del simpático
destino que tendrán
sus productos
el programa
es digno
de tal beneficio
pues las cintas
son todas
extrenos
y sumamente notables
y además
debutará
un ventríloco
que llamará la atención
por su excelente trabajo
y vistosa presentación
y encara más
recordemos que
el año 1909
era
ya había un militar
experto terreu
era una sociedad
muy militarizada
y una segunda
la fuerza veterana
franca
de servicio
del regimiento
de infantería
de Almanza
pasó ayer tarde
a practicar ejercicios
de amunicionamiento
en el punto conocido
por tiro de pichón
y los reclutas
salieron de paseo militar
hasta las inmediaciones
de Altafulla
de donde regresaron
a las cinco y media
de la tarde
y como no
tenemos patrocinadones
farem rics
seguramente
¿tu creus?
no creo
hola
ara feia temps
que la sentíem
aquesta veu
la setmana passada
no l'altra
que vam triomfar
també aquí amb el Manel
encara que algú no hi era
sí no
jo estava
aquí justament
a la Torre Eiffel
a la Torre Eiffel
oh que xulo
que em van parlar
que em van parlar
però sóc el dia
que es van complir
120 anys
és veritat
jo veia el meu
no ho traieu a l'ull
d'aquesta gent
de groc
que va pel camp
que crec que el groc
li va malament
al Barça
no
no
no
no
no
no
no
no
topógenofón
medicamento
alimento
modificador
de la nutrición
tónico digestivo
estimulante
antineurasténico
y etc
etc
pídase prospecto
se vende
en todas partes
depósito
farmacia
del centro
Manel Font
que ell quan he vist
lo de Manel Font
dic
ai Manel
tu també estaves per aquí
un avantpassar
estava demagat
estava demagat
topógenofón
patrocina
el no em vinguis
amb històries
molt bé
a mi m'ha espantat una veu
però he sentit això
de medicamento
alimento
i pensar
ja estan amb els omega 3
i hòsties d'aquestes
ei
doncs
més o menys
a la distància
podria ser això
eh
sí
molt bé
no em vinguis amb històries
curiositats
hi ha set minuts
del final del programa
i amb un gol
en contra del Barça
nosaltres seguim
el no em vinguis amb històries
i amb les curiositats
i un cop passades
les vacances
de Setmana Santa
doncs bé
no hi ha paga extra
a Setmana Santa
però bé
ens hem preguntat
dos mesos
encara
molt bé
ens hem preguntat
des de quan existeixen
les vacances pagades
tu t'ho has preguntat
milers de vegades
perquè són
però és un gran invent
eh
sí
són coses que pensem
ah és que han existit sempre
però no
no han existit sempre
va ser el 7 de juny
de l'any 36
quan el govern francès
del Front Popular
dirigit per Leo Blum
va signar uns acords
que marcarien
un avanç
i un després
en la conquesta
de drets socials
de la classe treballadora
entre altres
la jornada laboral
de 40 hores
i les primeres
vacances pagades
en principi
van ser dues setmanes
que milers de persones
van aprofitar
per exemple
per veure
i gaudir
per primera vegada
del mar
gaudir del sol
o anar al camp
amb la motxilla
a l'esquena
després del parèntesis
de la segona guerra mundial
el fenomen
es va estendre
fins a arribar
als anys 60
a l'explosió
del turisme
de masses
per exemple
les dades
que hem pogut trobar
és que l'any 2006
el nombre de turistes
al món
es va apropar
als 850 milions
de turistes
és a dir
850 milions
de persones
movent-se pel planeta
mirant
les piràmides
d'Egipte
i deixant molts
de diners
a altres llocs
sí
i deixant molts de diners
a altres llocs
i fent funcionar
economies
de molts països
sí sí
curiós
un bon inveni
jo t'ho dic jo
i tant
1936
l'inici de les vacances pagades
Jordi
si te dic
que han fet
una excavació arqueològica
a Egipte
en una illa
no
no no
que segurament també
però no
a una illa
a una illa
han trobat
o han estat excavant
una colònia grega
no t'ho deixo a veure
trampoix
del segle IV
abans de Cris
a una illa
anomenada
failaca
diràs
bé
no hi ha res d'extrany
no
sí
però
si et dic
aquesta illa
a una illa
a una illa
a una illa
anomenada
deixa de mirar
el futbol
Jordi
encara
m'està fent senyals
un a un
un a un
tu m'has parlat
per exemple
és que no pot ser
jo m'he queixat
trucarei al guardiola
perquè canviïn els partits
jo m'he queixat
quan jo estava fent
un monogràfic
i tu miraves la tele
encara no perdíem
una zero
encara no havia estat detenció
bé
anem a on anàvem
una illa
anomenada
failaca
failaca
i han excavat
una colònia grega
on no ubicaries
a Joronya
que Joronya
a Joronya
que Joronya
a Grècia
a les costes de Turquia
de Turquia
per exemple
doncs no
no
aquest diré
que
tu creuries
si t'agués
a prop de la península itàlica
no
més lluny
no ho sé
a les costes de Kuwait
a què?
a les costes de Kuwait
t'he sorprès
ara m'has sorprès
sí
il·lústre'ns
il·lústre'ns
doncs bé
és una illa
que avui l'he pogut localitzar
en el Google Earth
gran invent
en el Google Earth
està a uns 20 quilòmetres
de la capital Kuwait
sí
a prop també
de la desembocadura
del Tigris
i de l'Euphrates
per tant
una bona ruta comercial
i allí
aquests dos últims anys
doncs
s'han fet excavacions
arqueològiques
que han aportat
nova informació
sobre
una colònia grega
que sembla ser
que es va instal·lar
en època
d'Alexandre el Gran
doncs per
per què?
per controlar
tot el
trànsit de mercaderies
i el comerç
a la zona
estava ubicada
en una zona
important
esta
fortalesa
ben bé
on hi van viure
els grecs
va durar dos segles
va tindre una existència
aproximadament
l'any 325
ho dius
ràpid
va durar dos segles
són 200 anys
i l'any 150
abans de la nostra era
i sembla ser
que va ser
manada construït
per l'almirant
Nearkos
que era l'almirant
de la flota
del senyor
Alexandre el Gran
com dic
que està situada
en una illa
de les poques
que hi ha a la zona
a uns 20 quilòmetres
de la capital
d'Alcubait
i doncs bé
les excavacions
han portat noves vistes
sobre la vida quotidiana
a la colònia
s'han descobrit
moltes restes de ceràmica
de ferramentes
pesos de telers
de retes de pescadors
ceràmica
amb gravats
ceràmica per vi
etc.
igual
a qualsevol altra colònia
grega
del Mediterrani
o sigui
inclús la
la jefa
de la
expedició
Angeliki
Kotaridi
grega
ha comentat
que inclús
se van trobar
restes de
xarxes
amb
fòssils
de peixos
que encara
conservaven
restes de pell
i escames
recordem que
tot i estar a la mar
no deixés ser una zona
seca
desèrtica
a més a més
els arqueòlegs grecs
han aconseguit
restaurar
i entregar al Museu de Kovait
una columna
amb escrits
en grec clàssic
que es va descobrir
l'any passat
tot molt curiós
tractant-se
de la zona geogràfica
on s'ubica
i no sé
si portes alguna notícia
més
jo no em porto
cap notícia
però tu sí
dos anys
també
que s'ha descobert
al Marroc
la ceràmica més antiga
del Magreb
amb uns 11.000 anys
d'antiguitat
que retrasa
uns 3.000 anys
les restes més antigues
que s'havien trobat
fins ara
però bé
en tot cas
ja en parlarem més
la setmana que ve
perquè la sintonia
que sentim
vol dir que
això s'acaba
que el temps
s'està acabant
doncs res més
molt bé
moltes gràcies
arribem al punt i final
del nom mix
no
del nom mix
amb històries
i la Sílvia García
al control tècnic
Manel Magí
i Jordi Ximena
ha estat un plaer
intentarem fer-ho millor
la propera setmana
però creiem que
és insuperable
no hi haurà futbol
sortirà millor segur
adeu
no hi haurà futbol
no hi haurà futbol
no hi haurà futbol
no hi haurà futbol
no hi haurà futbol
no hi haurà futbol
no hi haurà futbol
devil
no hi haurà futbol
tot discover
Elena
Fins demà!