Fins demà!
Fins demà!
I conduint aquesta nau, la Sílvia García comença el programa.
I aquesta setmana, com és habitual, seguint el nostre guió,
doncs, efemèrides, més un monogràfic dedicat al canvi climàtic,
tant... un tema del que es parla tant avui en dia,
sobretot aquesta setmana a la ciutat de Barcelona.
Avui fa sentens a Tarragona City.
Curiositats, que parlarem d'una senyora de Britània durant el domini romà.
I què més? Ajuda'm, Manel, que estic distret amb el Madrid Milán.
Ja s'ha acabat, tranquil. Ja arribem a la meixa part.
Final de primera part, un a un.
Avui parlarem una miqueta d'Enri Matís, parlarem també d'un teatre romà...
I les notícies, val, ja està. I notícies.
Continuem.
Tal dia com avui, de l'any 1940, moria Manuel Azaña Díaz,
expresident de la República Espanyola, fill d'una família benestant d'Alcalá de Henares,
va ser funcionari de l'Estat, escriptor, crític literari
i un dels comentaristes polítics més aguts del republicanisme.
una de les figures polítiques i intel·lectuals més importants del segle XX espanyol
i a la vegada també en aquests pocs segons o minuts
molt difícil de fer una preu ressenya del que va ser la seva vida.
Però podem destacar que l'any 1925 va fundar Acció Republicana
i amb la caiguda de Primoz de Rivera va ser un dels signants del Pacte de Sant Sebastià
el 17 d'agost de 1930.
Va ser ministre de la Guerra en el primer govern provisional de la República
i posteriorment va reorganitzar l'exèrcit, va ajudar a tirar endavant l'Estatut de Catalunya,
va legislar sobre el culte i l'església, etcètera, etcètera, etcètera.
El seu partit, denominat cap a l'any 36 Izquierda Republicana,
guanyà les eleccions d'aquell mateix any
i també aquest mateix any, el 36, va ser elegit president de la República,
càrrec que exercit durant la Guerra Civil fins al febrer del 39,
que dimití un cop hagués passat a França a l'acabament de la guerra a Catalunya.
I avui va de necrològiques, eh, la cosa?
Ostres!
Assanya va morir l'any 40, dius, no?
Sí.
Doncs bé, 14 anys més tard, un 3 de novembre de l'any 1954, moria Henri Matisse.
Matisse, este pintor francès conegut pel seu ús del color i per l'ús original i fluid del dibuix,
va ser un extraordinari dibuixant, gravador, escultor, però principalment pintor,
sense cap mena de dubte matís és reconegut ampliament com un dels grans artistes del segle XX.
El que passa és que normalment se li identifica amb la primera de les vanguardies,
el fobisme al principi de segle.
Tot i això, la seva carrera va continuar fins a la seva mort, com diem,
tal dia com avui de l'any 1954, i va ser, potser en els darrers anys,
quan va fer, potser, les grans o les aportacions més conegudes,
que són uns guas, uns quadres fets amb retalls de papers de colors
i que adquereixen unes formes realment extraordinàries.
Recordem, tal dia com avui, de l'any 1954, moria el pintor francès Henri Matisse.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Amb els pocs minuts que dura el nostre programa,
no podem, com ja sabeu, realitzar monogràfics molt detallats,
però avui en volem dedicar un petit esment,
o és la nostra aportació, a un tema del que tothom en parla
i que potser parla massa gent, però bé, nosaltres deixem anar també la nostra aportació.
Es denomina canvi climàtic a la variació global del clima de la Terra.
Tels canvis es produeixen a diverses escales de temps
i, sobretot, els paràmetres climàtics,
és a dir, la temperatura, les precipitacions, els vents, la nuvolositat, etc.
Aquests canvis són deguts a causes naturals
i en els últims segles també a l'impacte causat per les activitats humanes.
Aquest terme se sol utilitzar de manera poc apropiada,
com abans hem d'acudir el Manel, ho dic jo,
per fer referència tan sols als canvis climàtics que succeeixen al present,
utilitzant-lo com a sinònim d'escalfament global.
Però el canvi climàtic ha existit, digueu Manel...
Ha existit sempre. A més, tindríem que dir un canvi climàtic,
no el canvi climàtic, perquè tot i que és el que estem vivint avui en dia,
el clima de la Terra...
Constant, constant variació.
Varia constantment.
Al llarg de la història.
Constantment.
La Convenció sobre...
La Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic
fa servir aquest terme, canvi climàtic,
només per referir-se als canvis provocats per les activitats humanes.
Però nosaltres anem a fer quatre pincellades.
Ja l'any 1903, un senyor, un físic químic suec,
que ha anomenat esvant Arrhenius,
que a l'hora va ser Premi Nobel de Química,
va ser un dels primers a ensenyalar que el consum de carbó
per part de l'home estava produint un augment del diòxid de carbó
en l'atmosfera, que podia provocar una pujada
de la temperatura del planeta.
Però aquest senyor, Arrhenius, pensava que podia ser
un escalfament beneficiós, ja que segurament,
segons ell, ens lliuraria de futurs períodes glacials.
Des de l'inici de la Revolució Industrial,
les concentracions de diòxid de carbó en l'atmosfera
han augmentat un 30%,
les d'òxid nitrós s'han incrementat un 15%
i les de matà s'han disparat fins a gairebé un 100%.
Aquests tres gasos,
coneguts popularment com gasos d'efecte hivernacle,
s'han destacat com els principals causants
d'aquest escalfament global
produït per la crema de combustibles fòssils.
Una de les preguntes també que es fa a molta gent
és si podem viure en una societat lliure
de l'utilització d'aquests combustibles fòssils,
gas natural, petroli i carbó.
També un petit incís molt interessant
per a la gent que es vulgui apropar a qualsevol
quiosc, comprar el darrer especial de l'avantguàrdia
que tracta justament també aquest tema
sobre el canvi climàtic.
El canvi climàtic és avui en dia una amenaça molt real
que suposa augment de la temperatura,
pujades del nivell del mar,
alteracions a les precipitacions
i major intensitat de fets meteorològics extrems,
és a dir, o grans sequeres, o grans inundacions, etc.
Els seus efectes es fan sentir de forma especial
a la salut humana, a l'agricultura, als boscos,
a les reserves d'aigua, als ecosistemes, etc.
Anem per parts i després d'aquesta petita introducció
dic que s'han celebrat tota una sèrie de cimeres mediambientals
que alguns diran que no han servit per gaire,
uns altres que no han servit per res
i uns altres que tenen moltes esperances
ficades en aquest conjunt de cimeres.
La primera cita va ser l'any 1972,
l'any en què vam néixer, justament,
i es va fer a Estocolma, a Suècia,
on es va celebrar aquesta primera conferència internacional
sobre el mediambient.
Però va ser 20 anys després, a Rio de Janeiro, al Brasil,
i a la mar de la denominada cimera de la terra
de les Nacions Unides, quan realment es van assentar les bases
perquè els països del món lluitessin contra les destrosses
de la contaminació.
Després de Rio de Janeiro, al 92,
li han seguit altres cimeres clau,
com per exemple, Kyoto, l'any 97,
el 2006 Nairobi, etc.
La lluita dels països per la reducció de l'efecte hivernacle
i del canvi climàtic ha evolucionat amb dificultat,
ja que és difícil aconseguir el compromís de tots els països.
Per exemple, als Estats Units mai ha signat el Tractat de Kyoto.
Països com Espanya, per exemple, l'han signat,
però l'incompleixen cada dos per tres.
I després, per una altra banda, països emergents,
com la Xina i l'Índia,
es neguen a supeditar el seu creixement econòmic
al respecte a la natura,
fiquen com a excusa que ells també tenen dret
a créixer econòmicament,
a desenvolupar-se econòmicament,
tal com ho han fet les potències occidentals.
Hi ha tota una sèrie de prediccions alarmants,
com per exemple la realitzada pel centre Hadley,
que és una de les referències, podríem dir,
o un dels líders mundials en predicció.
I aquest centre va arribar a la conclusió
que si no es prenen mesures per reduir les emissions
que provoquen el canvi climàtic,
la temperatura mitjana global l'any 2080
seria 3 graus centígrads superior a l'actual,
de manera que la Terra s'escalfaria
dues vegades més ràpid que l'oceà.
I això potser no és massa...
es pot dir de forma molt ràpida
i potser no suposa res,
però és un canvi important per la nostra forma de vida,
per la nostra vida quotidiana,
per la nostra alimentació,
per les nostres activitats econòmiques,
industrials, etcètera.
Tenim tota una sèrie de dades també,
però que potser no cal anar detallant,
i també dir un altre estudi
realitzat per la Universitat d'East Anglia,
al Regne Unit,
que l'any 2003 deia
que la contenció de les emissions
estabilitza el clima i els impactes a llarplars,
excepte la pujada del nivell del mar, etcètera, etcètera.
Però nosaltres ens volíem centrar sobretot
en aquest petit monogràfic,
com afecta el canvi climàtic
a diferents zones del planeta.
L'any 2001, per primera vegada,
es va presentar un informe
del Comitè Intergovernamental del Canvi Climàtic,
conegut amb les sigles d'IPCC de l'ONU,
que elaborat per més de 700 científics,
abordava els efectes de l'escalfament terrestre
al llarg del segle XXI.
L'estudi està considerat
com un dels anàlisis més complets
sobre els efectes del canvi climàtic al món
i s'actualitza periòdicament.
Segons l'informe,
canvi climàtic causat principalment
pels gasos contaminants,
emessos per la indústria i pels vehicles,
consisteix en un augment de les temperatures
a escala global.
Això provoca, per una banda,
que s'evapori més aigua dels oceans
i, en conseqüència, augmentin les precipitacions
i, per una altra,
també accelera la fusió dels gels polars,
fet que fa pujar el nivell del mar.
Per una altra banda,
aquesta desaparició dels gels polars
també està aportant noves rutes comercials
pels pols.
Tot això pot redondar en canvis
en les corrents de circulació oceànica,
reguladores del canvi del clima mundial
i en les corrents de circulació atmosfèrica.
El resultat final
és que el canvi climàtic
afecta totes les regions del món,
tot i que no sembra de la mateixa forma.
Anem continent per continent.
A Àfrica,
el continent oblidat,
el continent més pobre, etcètera,
doncs li toca totes les de perdre.
La reducció de precipitacions
reduirà les collites,
agreujarà els dèficits d'aigua potable
i provocarà més desertització
i per si fos poc,
l'augment del nivell del mar,
a més a més,
causarà a Àfrica
l'erosió de la costa,
grans desplaçaments de poblacions
a l'oest i al sud-est
i també a Egipte.
D'Àfrica passem a Àsia.
Àsia es veurà
afectada per més ciclons
i precipitacions torrencials.
al sud,
més catàstrofes naturals,
menor seguretat alimentària,
però millors collites,
curiosament,
al nord d'aquest continent.
A Oceania,
que s'ha parlat també molt sovint
d'aquest continent,
l'augment de 5 mil·límetres anuals
en el nivell del mar
reduiria la superfície habitable
del centenar o de milers d'illes
del Pacífic
i el conseqüent desplaçament
de poblacions.
També la destrucció
de les barreres de Corall
i també la modificació
dels bancs de pesca.
Hi ha molts pobles
que viuen en diferents illes
del Pacífic
i han signat convenis
o tractes
o monocontractes
amb Austràlia o Nova Salanda
per quan desapareguin
les seves illes
agafar i passar a ser
ciutadans
d'aquests territoris.
Finalment,
a Amèrica del Nord
patiria l'augment
d'huracans
a la costa atlàntica,
la reducció
de les seves praderies
i l'abans
de malalties infeccioses
com per exemple
la malària.
Ja té una Amèrica
però, d'altra banda,
el continent americà
tindria més precipitacions
catastròfiques,
més sequeres,
més còlera
i també més malària.
Els pols,
la fusió dels casquets polars,
doncs hem comentat abans
que obriria
noves rutes comercials
però provocaria canvis
en la circulació oceànica
que, curiosament,
afectarien el clima
de tots els continents.
Finalment,
parlar dels possibles
danys econòmics.
Sovint,
l'ecologia
no està en línia
amb aquesta ciència,
amb l'economia,
ja que en les darrers
dècades
o des de la revolució industrial,
el creixement econòmic
no ha sigut sinònim
de desenvolupament sostenible.
Nicolas Stern
va realitzar,
un economista,
va realitzar un estudi
sobre els efectes
del canvi climàtic
en l'economia.
Aquest senyor,
bé,
per petició
del govern britànic,
va realitzar aquest estudi
i afirma
en el seu informe
que l'escalfament global
podria originar
una recessió
molt pitjor
de la que estem vivint
actualment
i de basc mundial.
Quantifica el cost
del problema
en uns 7 bilions
de dòlars
si els governs
no prenen mesures radicals
en els propers anys?
A més a més,
Stern
declara
que l'escalfament global
provocarà
la migració
de 200 milions de persones,
la desaparició
d'una sisena part
de la població mundial
i l'extinció
de fins a un 40%
de la fauna del planeta.
Aquí a Catalunya
també ens afecta,
la veritat,
a Catalunya,
a Tarragona,
a Reu,
a Baix,
etcètera,
etcètera.
I,
bé,
ara hem passat pel cap,
els petits canvis
són poderosos,
que això no sé qui ho deia,
el capitan Siam,
doncs sí que
a les nostres mans
està
a nivell quotidià
doncs també
dur a terme
doncs
petites iniciatives
com fer
doncs
fer ús
d'electrodomèstics
més eficients,
electrodomèstics
més ecològics,
etcètera,
etcètera,
bombetes,
etcètera.
M'he dit que sigui
escèptic
respecte al tema,
però
el voluntarisme
que podem tenir
doncs no és res
comparat amb el que
poden arribar a fer
els que ens governen.
Digues,
per decar
el monogràfic.
Esclar que sí,
vull dir,
d'acord,
podem fer alguna cosa
a nivell particular,
molt poquet.
Quan hi ha un incendio
de grans proporcions,
imagina't que tots
anéssim en un gotet d'aigua
a apagar-lo,
farem alguna cosa?
No,
no,
no.
No faríem res,
se necessiten un altre tipus
de mitjans.
Aquí suposo que és igual.
És justament el que hi ha.
Hi haurà un canvi climàtic
que vindrà pel que li toca,
pot ser accentuat
per les activitats humanes
i vindrà el que vindrà,
però n'ha llegut sempre
de canvis climàtics
i,
esclar...
Sí,
però no podem ser
tampoc tan escèptics.
D'acord,
es poden fer moltes coses,
esclar que es poden fer
moltes coses,
reduir les emissions de CO2,
d'acord,
substituïm els combustibles fòssils.
Fòssils,
també.
Bueno,
per començar,
per començar,
són finits els combustibles fòssils,
els haurem de substituir ara
o d'aquí 50 anys
o d'aquí 100.
Bueno,
però mentre sigui rendible
continuarem cremant petroli.
Això sí,
però tot això
ja és una altra història.
Avui fa 100 anys
a Tarragona.
I mira,
precisament,
estaves parlant
de canvi climàtic,
també fa 100 anys
també parlàvem del clima,
no sé si eren molt conscient
que hi hagués
algun canvi climàtic,
però bé,
són notícies recollides,
recordem,
del diari de Tarragona
del 3 de novembre
de l'any 1909,
justament avui,
fa 100 anys,
per això la secció es diu...
Avui fa 100 anys
a Tarragona City.
Molt bé.
Primera notícia.
Diu,
ayer a les 11 de la mañana
llegaron
los pasajeros salidos
de València
en el express...
Los pasajeros salidos.
Salidos de València.
Ah, vale,
de València.
Bueno,
si venen de València
potser sí que venen
una mica salidos,
depende de quina discoteca vinguen.
Ojo,
ah, vale.
Me estava pensant
en la ruta del bacalao.
que hi ha molts valencians
que vivien a Tarragona
i valencianes també.
Que jo soc d'origen valencians.
Bueno,
ara ho entenc tot ja.
Torno a començar.
Ayer a les 11 de la mañana
i no m'interrumpisques,
llegaron los pasajeros salidos
de València
en el express del día anterior
por la mañana
y en el correo de la tarde,
pues ambos trenes
habían quedado detenidos
en Hospitalet
por la inundación
de la vía.
Las repetidas lluvies
causaron nuevas interrupciones
en la línea de València
con cuya capital
era ayer completa
la incomunicación
por ferrocarril.
Durante el día de ayer
solo se expedieron
billetes hasta Tortosa.
Y una otra noticia
que también
fa referencia
al temporal.
Durante el día de ayer
fueron muchas
las personas
que se trasladaron
a ver
los efectos del ciclón.
Cuando digo ciclón
no pensésem en un huracá.
No, va,
pensésem en un ciclón.
En una...
Pero no en un ciclón
en el término actual,
sino en una tempesta
o en un temporal fort.
Claro,
es que eso es un ciclón.
En la zona
que éste alcanzó
fue hallado
el timón
de una embarcación
desaparecida
de la playa
de la Sabinosa
y en la partida
de la cuixa
fueron derribados
márgenes,
destruidos las glorietas
y arrancados
de raíz
muchos árboles.
Y una otra noticia
que os permet
recordar
que las cosas
no cambien tan.
Dio,
ante ayer
los cacos
penetraron
en un piso
de la calle
de San Agustín.
¿Que eran polétex
corruptes?
No.
No,
los corruptes...
les coses
no han cambiat tant.
Pensaba que...
Los lladres
de Guam Blanc
no
assalten pisos.
Ah,
ho fan tot
des del despatx.
Sí.
Molt bé.
Jordi,
no m'interrompisques
més
que me perdo.
Ante ayer
los cacos
penetraron
en un piso
de la calle
de San Agustín.
De San Agustín.
No,
claro.
Calle un moment.
Calle un moment.
Con fractura
de puerta.
Fractura de puerta.
En ocasión
en que los inquilinos
habían salido
por breves momentos.
Al regresar
la dueña
encontró
la puerta
del piso abierta.
Los muebles
eran en completo
desorden
y hallando
de menos
la cantidad
de 125 pesetas
y varias alhajas.
Y ahora sí,
ahora sí,
Silvia.
patrocinada.
Es que no lo tenía claro.
Digaron,
no sé si ya
me toca.
Esta señor
que no me dejaba callar.
No me dejaba callar.
No me toca.
Esteras,
inmenso surtido.
Doble tela,
dibujos,
imitación,
alfombra
a 1,25 pesetas metro.
Cordelillo
a 0,65 pesetas metro.
Meriberto Beciana,
calle Apodaca 26.
Meriberto Beciana,
Esteras,
patrocina
al Non Vignis Amistarias.
No en vinguis
amb històries,
curiositats.
Manel,
tu saps qui va ser
Boudica,
també coneguda
com Boudica,
Boadiquea
o Boudica?
Era una...
líder d'una tribu celta
o una cosa així,
britània,
que era molt fea,
tenia el pèl de color roig.
Sí,
que estàs informat.
Informadíssim.
Ara t'has quedat amb mi.
Ah!
Ostres!
Has vist?
Doncs sí,
va ser una reina
de la tribu
dels Isens
o Iseni,
que era un dels pobles
que van habitar
les illes britàniques
en temps dels romans,
també coneguda
amb aquests altres noms.
I la seva història
va més o menys
d'aquesta manera.
després de la mort
del seu marit,
el rei
Prasutanac,
aquest va deixar
el seu regne
a l'imperi romà,
cosa que era
força habitual,
però també
a les seves dos filles,
perquè així encara
aquesta tribu
mantingués
certa autonomia.
Els romans
van ignorar
el testament
del monarca
Isè
i es van produir
diferents protestes
que van ser contestades
amb violència
pels mateixos romans.
van pagar
a la reina
i van violar
a les seves dos filles.
I vol dir
que la reina
va cridar
la rebel·lió.
Després
d'unes primeres
victòries
del Siseni
i els seus aliats
britans,
d'altres tribus
de Britània,
doncs
la cosa
ja va girar,
perquè clar,
s'havien trobat
amb l'imperi
i l'imperi
ja sabem.
I a més a més
no tenien
la posició màgica.
Els romans
van atraure
la batalla
els Sisens
en un terreny
favorable
a l'exèrcit romà
a l'imperi
enfrontant-se
amb ells
a la batalla
de Watling Street
on,
malgrat que
a la coalició
iciana
trinovant
superava
els romans
en una proporció
de 5 a 1,
aquests van ser
derrotats
gràcies
a les tàctiques,
al millor equipament
i a una millor disciplina
de l'exercit romà.
La derrota
així es va convertir
en una massacre
en la que van morir
segons el relata
Tàcit
en els seus anals
uns 80.000
britans
homes,
dones i nens.
Notícies
Jordi,
vostè comença?
Manel,
vol començar vostè
perquè no el vull interrompre.
Bé,
comença tu
que crec que em portes més.
Porto parell,
tampoc és tant.
Vinga,
doncs tu una,
jo l'altra
i tu tanques.
Si aneu a Barcelona
teniu ja
un nou lloc
per anar
a gaudir
de les restes
romanes
de la ciutat
i és que
el passat dissabte
el Museu d'Història
de la Ciutat
va inaugurar
un centre
d'interpretació
sobre les vies romanes
i la ubicació
és un lloc
privilegiat,
és la via funerària
romana
que es conserva
a la plaça
de la Villa de Madrid,
Barcelona,
recordem,
i que
és l'únic
traçat
accés romà
a la ciutat
que s'ha excavat
i que es conserva
juntament amb
la resta
d'uns 200 romans
enterrats allí.
Aquest nou centre
s'anomenarà
Via Sepulcral
Romana
i permetrà
passejar
per una via romana
flaquejat
per les tombes,
a més a més
s'ha plantat
un tipus
de paisatge,
un tipus
d'arbres
i arbustos
igual que el que
creixia a l'època
en època romana,
els Inés,
Pins,
Vinya,
Romer,
etcètera,
i realment
permetrà
entendre
com eren
les vies romanes,
explicar com eren
les vies romanes
sobre un fragment
conservat
d'una d'estes
vies d'accés
a l'antiga
Barcino.
Molt bé.
Jo faig,
doncs,
parlem justament
d'un article
de diari
publicat avui
al diari
El País,
un article
d'opinió
publicat avui
al diari
El País,
signat per Julián Casanova,
que és catedràtic
d'Història Contemporània
a Saragossa,
a l'Universitat de Saragossa.
Per una banda,
s'ha de felicitar
el senyor
que en el seu moment
fa pocs dies
s'ha guanyat
el Premi Nacional
d'Història
amb l'obra
El rei i història
de la monarquia,
un historiador
anomenat
Antonio Escudero,
però totes les reflexions
que realitza
Julián Casanova
en aquest interessantíssim
article d'opinió
té tota la raó del món.
El Premi Nacional
d'Història
d'Espanya
només recau en obres
sobre aventures
de reis i nobles.
No és aquest tipus
d'història,
sens dubte,
la que ensenyem,
escrivim
i divulguem
la majoria
d'historiadors
i, per una altra banda,
la democratització
i el sorgiment
d'una societat
molt més
oberta
ens ha fet
veure
i entendre
que hi ha més
d'una història
que no és només
la història
de les classes
més benestants,
en aquest cas
de la monarquia
i que,
curiosament,
Julián Casanova
compara
el Ministeri de Cultura
que és
qui otorga
aquest premi
amb el Ministeri
d'Informació
i Turisme
de la dictadura.
Tota una crítica
a un estament
massa benestant
d'historiadors
de la Real Acadèmia
de la Història
que només fan
que donar premis
a gent
que ha estudiat
la monarquia,
ja siguin la figura
del monarca actual,
ja siguin la figura
de Ferran Seté,
Felip II,
Isabel I,
Alfons X,
etcètera, etcètera.
I, com tant que ell,
el seu article d'opinió
el llegirem.
A comienzos del siglo XXI,
Clio,
la musa de la història,
se presenta ante la sociedad
con muchas cares,
haciendo de la historia
un elemento essencial
para la educación ciudadana
y la cultura pública.
Los miembros
de las reales academias
no se han dado
por enterados
y siguen premiando
la historia
que el inglés
J.R. Green
llamaba
hace más de un siglo
de tambor y trompeta.
I també,
per anar acabant,
una notícia
que
ens parla
d'unes
troballes
que s'estan fent
a la ciutat
extremeña
de Medellín
on,
des de fa un any,
ja havíem fet
algun comentari
la temporada passada,
des de fa un any
s'està excavant
un teatre romà
que sabia
que existia
però que no
se li havia donat
massa importància
i ara
en excavant
han anat apareixent
tota una sèrie
d'elements
que
demostren que està
realment molt ben conservat.
S'ha descobert
ja l'escena,
ja han aparegut
estàtues,
inscripcions,
ja han aparegut
columnes
encara amb estuc
i ara
a mesura que van avançant
les excavacions
ens ha aparegut
bona part
de les grades
de la anomenada
media càvea
que era la part mitjana
de les grades.
S'ha conservat
molt bé,
de fet la part descoberta
estava conformada
per 281
sillars
de granit
de format irregular
que presenten
un excel·lentíssim
estat
de conservació.
La veritat
les fotografies
que m'has ensenyat
per internet
són força interessants.
Realment
és curiós.
Que estigui interessat
que entri al Google
Teatre de Medellín
Teatre Romano
de Medellín
i segurament trobarà fotografies
que ojalà
tinguéssim aquí a Tarragona
un teatre
amb aquest estat
de conservació.
Bé,
de fet el teníem.
Sí, el teníem.
I no fa tant.
A principis del segle XX
encara estava...
Sí,
els anys 70 també.
Diuen
que
el fet
que s'hagi conservat
també
la part baixa
de la grada
i l'escena
que han aparegut
estàtues
molt de marbres
i tal
és perquè
va haver-hi
un corriment de terres
que va
sepoltar
literalment
bona part
del teatre
i és el que ha aparegut
ara en tan bon estat
de conservació
i que no va permetre
que en el nostre moment
fossin expoliades
i reaprofitades
aquestes pedres
i sento ja
la sintonia final
entre la sintonia final
i tu Miranda Rui
i el Madrid-Milan
me despistes
me despistes
me despistes
perquè pensava
que havia marcat
el Milan
i què passa aquí
no, encara no podem celebrar això
doncs bé
ha estat un plaer
ho podríem haver fet
millor
però bé
avui hi ha hagut factors externs
que ens han distret
i potser
tanquem el programa
els darrers 30 segons
cantant un gol del Milan
però no ho sabem
no, no, no
ha estat un plaer
sí, ja quan vulguis tanca
que nosaltres anem
xerrem i xerrem
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau