Gràcies.
L'activitat sardanista és possible arreu de Catalunya
gràcies a la tasca constant i abnegada
d'un amplíssim col·lectiu de voluntaris
repartits per pobles, ciutats i barris.
Uns voluntaris que en el 90% dels casos
ho són en el més pur sentit de l'expressió,
és a dir, persones que informen
part de juntes directives, que ballen
en colles de competició, que imparteixen
cursets, que informen sobre la sardana
pels més diversos mitjans que l'estudien,
individus que dediquen temps, energies
i fins i tot, en alguns casos, diners
de la seva butxaca, a organitzar
i empaitar regidors, consellers i empresaris
patrocinadors per tal de fer possible
el notable volum d'activitat que,
malgrat tot, podem registrar setmana
rere setmana. Aquest meteorisme
és la gran glòria de la sardana i també
el seu punt dèbil. El perill massa vegades
fet realitat és el de cremar-se
després d'anys de picar pedra, de treballar per als altres
en quelcom que poques vegades
es reconegut. Això explica, per exemple,
notables oscilacions
en la importància de l'activitat en poblacions
concretes, com ara Valls, que havia
passat de ser una gran potència en el camp
de les colles de competició, a fins fa ben poc
no tenir cap colla activa.
Això sí, la Unió d'Anelles de la Flama, l'entitat
que havia plegat les colles, seguia funcionant
com a responsable de bona part dels elements festius
ballencs. Segurament haurà estat
aquesta continuïtat, encara que
extrasardanista, la que haurà facilitat
que, paradoxalment, quan més crisi de colles
hi ha arreu, a Valls en poc temps
hagin aconseguit reviscular les seves
colles, i demà, el concurs que tindrà
lloc al migdia, a la plaça del Pati,
sortint amb quatre en elles
diferents, alevins, juvenils, grans i
veterans, és a dir, que han recuperat balladors
del període anterior, però també han sabut
trobar saba nova. Ara, a veure si
l'entorn sardanista, ciutadà institucional
els és favorable, i no calgui
parlar-ne més de cremar-se.
Bon dia, benvinguts.
Nova edició de l'1-2 i seguit,
la 678, segona època
del programa de sardanes a Tarragona
Ràdio. Fidals, aquella cita
que tenim cada dissabte a les 12 i una
miqueta més, a la sintonia de Tarragona
Ràdio, i avui el fem possible
el Joan Maria, el control de so, i
en la redacció i presentació, avui
l'Àngel, un servidor, disposats
doncs a començar aquest
nou temps
de sardanes, esbarc i música
baracobla, en aquesta sintonia,
i també, com és habitual,
començant fent un petit resum, un sumari
dels continguts.
Ens trobem immersos en
la temporada del concurs
de la setmana de l'any, setmana
rere setmana, noves
composicions que s'han estrenat
aquest any 2009,
anem votant poquet a poquet i anar
triant aquestes composicions que
finalment determinaran la que rebrà el títol
de sardanada de l'any. Avui, doncs, nova eliminatòria
també, i a l'apartat de notícies
parlarem de la Fira Mediterrània de Cultura
Tradicional i Popular. La setmana
passada ja ens en fèiem
ressò dels actes
previstos, ja han començat, però
encara queden força activitats
interessants aquest cap de setmana.
Els recordarem, evidentment, com ho farem
respecte a la plec de Salou.
L'últim aplec de la temporada
a les comarques
tarragonines, i un aplec que sempre
acostuma a acabar, doncs, això, oferint
bones cobles i
amb un escenari prou atractiu.
Només cal esperar que el temps
acompanyi. Però hi haurà una cita
també sardanista important que ja hem avançat
abans, el concurs de valls, un dels concursos
també més importants de la temporada,
demà al migdia. I no seran
les úniques activitats aquest cap de setmana,
sardanísticament parlant, perquè
diverses poblacions celebren ara la seva festa major d'hivern,
el Morell, Vilallonga, etcètera.
Farem un recordatori
d'aquelles que inclouen
sardanes en el seu programa d'actes.
El Montmori, el Joaquim Serra,
és el proper cap de setmana, però
un any té prou singularitat
com perquè ja comencem a parlar-ne.
De fet, ja havíem avançat alguna cosa
en programes anteriors.
Donarem compte dels resultats de concursos,
presentarem un disc nou, un disc
de sardanes d'una compositora,
Maria Teresa Monclús, tindrem xafarderies
i altres músiques que també ens aniran
acompanyant al programa.
Un programa en el qual també
ens haurem de fer ressò d'una notícia trista
i és el traspàs d'un compositor
diguem-ne ja clàssic,
podríem considerar-lo,
en Lluís Lló en si ens ha deixat
a la notable edat de 95 anys
aquesta mateixa setmana.
Doncs som-hi, comencem,
fem-ho amb l'aliminatòria d'avui
del concurs, la sardana de l'any.
I és la vuitena eliminatòria
d'aquesta vint-iunena edició
del concurs, la sardana de l'any,
amb l'objectiu de triar la sardana
que rebia, que és guardó popular,
plenament poblar perquè es decideix
amb els vots de tothom qui vol participar.
Sempre amb l'organització
de la Federació Sardanista de Catalunya,
la col·laboració de diferents emissores,
entre elles Tarraona Ràdio,
que des del primer dia ofereix,
des del primer dia, des d'aquesta segona època,
evidentment, de la sardana de l'any
i participa plenament i decididament.
Seran, doncs, com dèiem,
quatre sardanes
que, com corresponen
a aquest primer bloc del concurs,
aquesta primera ronda,
aquesta primera tanda,
no anunciem el nom ni l'autor.
Cal dir, doncs,
en aquesta primera sardana que escoltarem,
que és la número un,
i això sí,
que la interpreta la Còbla Mediterrània.
Cal dir, doncs,
Cal dir, doncs,
Cal dir, doncs,
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, ja ho sé que és difícil.
Són sardanes, totes elles, prou atractives,
prou interessants i en alguns casos,
diguem-ne, no dic iguals, que no se m'interpreti
malament, sinó amb estils
amb un estil bastant
similar, i això fa que sigui
complicat a l'hora de fer la tria
doncs bé, és l'únic compromís
que us demanem, això, decidir
quina d'aquestes sardanes us agrada més
i que envieu el vostre vot
per qualsevol dels sistemes que us hem dit
ara només us recordarem el telèfon
de Tarragona Ràdio, si ho voleu fer
mentre fem el programa
977-24-4767
Aquesta vegada, aquesta setmana
el tema del programa vol ser
un petit homenatge, un nom il·lustre
de la sardana traspassat aquesta mateixa
setmana, el mestre Lluís Lluenci Marill
que va morir a Barcelona a l'edat de
95 anys, dijous passat
Home d'una exquisida sensibilitat
nascut a Sant Feliu de Guíxols
ha destacat per la seva dedicació a la música
des de l'autodirectisme
a partir dels coneixements i indicacions
rebudes del seu convilatai amic
Josep Maria Vilai Gandol
el qual fou deixeble d'aquell altre
gran músic genxó
que fou Juli Garreta
aquesta gran afició el va portar a ser
un compositor, un director
i un mestre de referència
Establera Barcelona va assistir
a les millors vanllades musicals de la ciutat
establint contacte amb els compositors
del moment com Domènec Moner, Fèlix Martínez Comín, Pere Massats i Josep Maria Bernat entre d'altres
el resultat de tot plegat és que va adquirir una profunda cultura musical
que el va portar a dirigir diverses formacions musicals
entre elles l'orquestra de Cambra Marcino
i la Cobla Ciutat de Terrassa
Idili és el títol de la seva primera sardana
datada l'any 1930
La seva producció abasta una trentena de títols
que reflecteixen la seva personalitat
el bon gust i l'elegància
destacant una vela en el mar blau
Punta Prima, Ginés Terran la Mar
Gentil i la darrera florida
aquesta última escrita per a dues cobles
i les obres sinfòniques
per a l'udi i dansa per a una coble
i fantasia lírica per a dues cobles i timbales
Una bona síntesi de la personalitat
de Lluís Lluenci la va fer
en Joan Domènec Moner en el llibret d'un disc
que la Cobla Ciutat de Terrassa
va enregistrar fa cinc anys amb sardanes seves
entre altres coses d'ahir el següent
Lluís Lluenci va ser sempre
un exemple de ponderació
de bon gust, d'elegància, de correcció
fins i tot en el mateix vestir
per exemple i en els gestos
de tracte senyor, de formació cultural sòlida
tot i que com en altres compositors
va haver de compaginar la vocació
amb altres afers més productius econòmicament
Home es pregunta en un país
i en un temps on els veritables artistes
haguessin pogut dedicar-se
a la seva habilitat en exclusiva
quines obres haurien sortit
de la seva inspiració
Diverses distincions i reconeixements
acrediten la vàlua musical
del mestre Lluís Lluenci
que l'any 1999
va obtenir la medalla
del mèrit musical
atorgada per l'obra del Ballet Popular
Home d'un caràcter exquisit
Lluenci va saber guanyar-se
al llarg dels anys
l'admiració i la simpatia de tothom
L'enterrament del mestre Lluís Lluenci
ha tingut lloc avui
al Trenatori Municipal del Barceloní
Barre de les Corts
a un quart de deu del matí
i ara claurem, tancarem, completarem
podríem dir millor
el nostre petit homenatge
escoltant lògicament
una sardana
del mestre Lluís Lluenci
una de les que
el nostre modest d'entendre
és de les més interessants
i representatives
forma part d'aquell disc
que abans esmentava
de la Copla Ciutat de Terrassa
i una sardana
que va ser finalista
al Premi Joaquim Serra
el 1981
Dues roses i un clavell
fiel
fiel
fiel
fiel
fiel
fiel
fiel
fiel
fiel
fiel
fiel
fiel
fiel
fiel
fiel
fiel
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És aquesta!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!