El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar, després del parèntesi de les vacances d'estiu.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa,
fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic, i Montse Sabaté, el micròfon, els desitgen un feliç diumenge.
Aquest diumenge, amb motiu del centenari de l'Ermita de la Salut de Tarragona,
hi haurà una sèrie d'actes amb els quals també es posarà punt i final a la novena que s'ha fet durant els darrers dies.
Els actes a l'Ermita han començat a dos quarts de nou del matí amb el Sant Rosari
i tot seguit tindrà lloc la celebració de l'Eucaristia amb la benedicció de l'aigua de la salut.
A les 10 hi haurà una cercavila i a les 11 se celebrarà la missa solemne amb el repartiment del pa beneït.
A dos quarts d'una, entreteniments per a la mainada,
i a les 6 de la tarda, actuació de l'esbart infantil de Santa Tecla.
La festa acabarà amb el cant de la Salve.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
He pogut llegir en pausa, aprofitant els dies de descans de l'estiu,
la nova encíclica de caire social del papa Benet XVI,
Caritas in Veritate, la caritat en la veritat.
En ella, el Sant Pare reprèn el fil de l'encíclica Populorum Progressio de Pau VI,
centrada en la temàtica del desenvolupament humà integral i solidari.
I ho fa des d'una nova perspectiva, una perspectiva teològica,
com a conseqüència de la comprensió de la persona humana tal com Déu en Cris l'ha revelat.
L'encíclica reflexiona sobre el desenvolupament humà de tot home i de tots els homes i pobles
a la llum de conceptes com ara la vocació, el do, la lògica del do, la caritat, la veritat,
la relacionalitat, la família i la fraternitat, conceptes que pertanyen a la tradicció teològica,
però que alhora ens ajudaran a donar una nova perspectiva a la idea del desenvolupament humà.
Les institucions per elles mateixes, afirma el Papa, no són suficients perquè el desenvolupament humà integral és,
per damunt de tot, vocació i, per tant, comporta que s'assumeixin lliurement i solidàriament responsabilitats per parts de tots.
Fins aquí les paraules del Sant Pare.
El desenvolupament és una vocació, un encàrrec diví, adreçat a totes les persones creades a imatge i semblança de Déu en Cris.
L'home és cridat a viure la seva imatge divina, vocació, mitjançant una caritat que respongui a la veritat d'allò que ell mateix és,
la caritat en la veritat, sent, doncs, la veritat, la llum i la guia de la caritat.
La caritat sense la veritat esdevé sentimentalisme i manca de llum i força per a dur a terme la pròpia vocació.
La caritat en la veritat és la principal força impulsadora de l'autèntic desenvolupament de cada persona i de tota la humanitat.
Només amb la caritat il·luminada per la llum de la raó i de la fe és possible aconseguir objectius de desenvolupament
amb un caràcter més humà i humanitzador, diu també el Sant Pare.
El Sant Pare recull en les seves reflexions i al llarg de tota l'encíclica els grans principis de la doctrina social de l'Església,
la dignitat humana, els drets humans, el bé comú, la participació, la subsidiarietat, la solidaritat i el destí universals dels béns.
Tot requerint l'urgència de mesures adients per afrontar la situació actual i demanant solucions noves
i urgint també la presència d'homes rectes sense els quals el desenvolupament és impossible,
el text pontifici recorda la necessitat de la pregària,
ja que l'amor ple de veritat, caritas in veritate,
del qual procedeix l'autèntic desenvolupament,
no és el resultat del nostre esforç, sinó un do de Déu
i posa en relleu una afirmació que recorre tota l'encíclica.
La força més poderosa al servei del desenvolupament és un humanisme cristià
que vivifiqui la caritat i que es deixi guiar per la veritat
acollint l'una i l'altra com un do permanent de Déu.
Tant de bo que amb l'ajuda del Sant Pare i amb l'esforç de tots
aconseguim que la caritat autèntica vagi impregnant totes les realitats humanes.
Adeu-siau.
Ben segur que a tots ens ha frapat quan hem llegit a l'Evangeli
aquelles paraules de Jesús a Pere.
Fuig d'aquí, Satanàs, no penses com Déu, sinó com els homes.
Pere, el primer dels apòstols, el que parla en nom de tots,
el que l'acaba de proclamar com a Macies davant les opinions tan diverses
que estan corrents sobre Jesús, rep aquesta reprimenta tan dura
perquè no accepta que Jesús, el Macies, hagi de ser rebutjat i mort,
que ressuscitarà encara no ho entén què significa.
Pere té al pensament un Macies redemptor a l'estil dels reis d'aquest món
per això no li quadra el patiment ni la creu.
Ho aprendrà i testificarà fins a vessar la sang.
Escoltem aquest fragment evangèlic segons Sant Marc,
propi de la missa d'avui, 24è diumenge de durant l'any.
L'Associació Bíblica de Catalunya ens ofereix la sanificació del capítol 8,
versets 27 al 35, de l'esmentat Evangeli de Sant Marc.
Jesús, amb els seus deixebles,
s'enva anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip
i pel camí els preguntava
Qui diu la gent que sóc jo?
Ells li respongueren
Uns diuen que és Joan Baptista,
d'altres Elias,
d'altres algun dels profetes.
Llavors els pregunta
I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respon
Tu ets el Macies.
Però ell els prohibís severament que ho diguessin a ningú.
Llavors començar a instruir-los dient
Cal que el fill de l'home pateixi molt.
Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la llei
l'han de rebutjar.
Ha de ser mort i al cap de tres dies ha de ressuscitar.
I els ho deia amb tota claredat.
Aleshores Pere, prenent-lo a part,
es posa a renyar-lo.
Però Jesús es girà
i davant els deixebles
renyà Pere dient-li
Vés-te'n d'aquí, Satanàs!
No veus les coses com Déu,
sinó com els homes.
Llavors va cridar la gent i els seus deixebles
i els digué
Si algú vol venir amb mi,
que es negui ell mateix,
que prengui la seva creu
i que em segueixi.
Qui vulgui salvar la seva vida
la perdrà,
però qui la perdi per mi
i per l'Evangeli
la salvarà.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 13 de setembre
ens trobem
en el diumenge 24
de Durant l'any.
L'Evangeli
Jesús comença
a anunciar
la seva passió.
Però ho fa
després d'una mena d'enquesta.
Els pregunta
Qui diu la gent que sóc jo?
Comença cap al nord,
cap a la céssera de Filip.
I llavors van donant
l'opinió que diu la gent.
Però Jesús vol l'opinió
dels seus deixebles.
I vosaltres qui dieu que sóc?
I li respon
Pere
Tu ets el Maciès.
És curiós
perquè aquí
només
Jesús
els proveix
que ho diguin a ningú.
En canvi
quan comença
a anunciar la passió
doncs
cal que el fill de l'home
pateixi molt
els notables
grans sacerdots
els mestres de la llei
l'han de rebutjar
ha de ser mort
el cap de tres dies
ha de ressuscitar
llavors
Pere s'hi oposa
amb això.
I Jesús
li diu
que no pensa com Déu
sinó com els homes.
O sigui
quan li diu
que és el Maciès
està pensant com Déu
perquè diu
reflexionar
amb el que ha fet Jesús.
Però
quan sent parlar
de sofriments
sigui
d'un Maciès
que
vencerà
sense violència
i
i vencerà
la violència
que li faran
amb ell
i vencerà
la mort
que li faran
amb ell
no ho acaba
d'entendre.
Per això
en la primera lectura
també tenim
el profet Isaías
que ens parla
que Déu
si l'escoltem bé
que ens parla
a cau d'orella
doncs farà
que nosaltres
sapiguem
on és
la veritat
de les coses
com s'arreglen
en les coses.
Jesús
ensenya
que
val més
morir
que matar
i això
això
que
segurament
que tots
ho acceptem
però
s'ha de demostrar
en les obres
com ens ho diu
Sant Jaume
Sant Jaume
de què servirà
que algú
digui que té fe
si no ho demostra
amb les obres
de què ens serveix
dir que criem
Jesús
mort a la creu
i ressuscitat
si després
a l'hora
de la veritat
el tractar
els altres
no sabem
actuar
d'aquesta manera
de què ens creurà
creure
que Jesús
ha mort
pel perdó
de tots
si nosaltres
no som capaços
de perdonar
a tothom
A la riera
de Gaià
demà dilluns
14 de setembre
se celebrarà
l'aniversari
del vot de poble
a la Santa Creu
realitzat
l'any 1809
durant la guerra
del francès
com tot el país
també la riera
va patir
l'envestida militar
dels francesos
i els saqueig
de les cases
i de l'església
i a més
va sofrir
la sot
d'una malaltia
contagiosa
que no respectava
ni grans
ni petits
els veïns
no trobant remei
en la medicina
van decidir
demanar l'ajuda
a algun sant patró
no posant-se d'acord
a quin sant
encomanar-se
van decidir
fer-ho a sorts
van escriure
el nom dels sants
en uns papers
els van posar
en una bossa
i un infant
va treure
per tres vegades
el paper
on hi havia escrit
el nom de Santa Creu
tot seguit
es va fer una processó
amb la Creu
després de la qual
no va morir ningú més
i els malalts
es van començar
a guarir
des d'aleshores
cada any
se celebra
que és fet
amb una missa
a les 8 del matí
una altra
a les 10
i l'ofici
solemne
a les 12
després
a les 8 del vespre
es fa una processó
amb fanalets
per tot el poble
en guany 2009
la Riera de Gaillà
la Riera de Gaillà
ha preparat
aquesta festa
creant
l'associació
del Bicentenari
que ha organitzat
diverses activitats
com la rededició
dels goig
l'edició
d'un CD
amb la missa
cantada
de Peroci
i un DVD
amb un recull històric
d'aquests 200 anys
la inauguració
del monòlit
de Santa Creu
la composició
d'una sardana
la publicació
de dos llibres
un per adults
i un altre
per als infants
i s'han pres
la restauració
de la façana
i el campanar
Qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
He estat un mes
a Kinsassa
Congo
i he anat
amb quatre noies
molt eixerides
i molt treballadores
Elles anaven
a dirigir
unes colònies
amb nens
del Fuller
i Likia
dirigit
per la germana
Isabel Correig
Es tracta
d'una residència
per nens
rebutjats
per les seves famílies
i que allà
recull generosament
i col·labora
la comunitat cristiana
Ecolo yabondeco
del mateix Kinsassa
Es tracta
d'un grup
de persones cristianes
que s'esforcen
per viure la fe
i donar-ne
testimoni amb la seva vida
La major part dels dies
els he passat a Kinsassa
però també he estat
una setmana a Inongo
amb el bisbe Philips
un home extraordinari
d'una gran cordialitat
i d'un sentit pastoral
molt profund
Hem pogut experimentar
molt de prop
la realitat del Congo
o d'una parcel·la
del Congo
Tens la impressió
que es tracta
d'un país desestructurat
sense una planificació
clara de cara al futur
Tothom viu com pot
No hi ha electricitat
o la que hi ha
és molt insuficient
Els barris
no tenen ni llum
ni aigua
a les cases
ni carrers asfaltats
amb la pega grossa
que el sol
és de sorra
com si anessis
pel desert
L'absència d'electricitat
fa que tampoc
no hi hagi
ni narratadores
ni neveres
ni ràdio
ni televisió
Els vehicles
fàcilment
queden callats
a la sorra
Tothom es construeix
la seva casa
allà on pot
i com pot
amb maons
que es fan ells mateixos
amb sorra
una mica de grava
i ciment
Les cases són petites
i fosques
La gent acostuma
a fer vida
al carrer
o al pati
que la majoria de cases
tenen davant de la casa
El menjar
és molt pobre
i molt repetitiu
Arros
mandioca
uns bros de mandioca
que ben trinxats
serveixen de condiment
moresc
i pa
Els que hi poden
afegeixen una mica
de peix
al riu
Malgrat això
no veus
la gent desesperada
És la seva vida
No n'han conegut
d'altre
Si de sobte
nosaltres
ens veiéssim
traslladats
a un món així
seria per nosaltres
una tragèdia
tan gran
que difícilment
sabríem suportar
No hi ha
assegurances
socials
En profènes
hi ha escoles
Sort en tenen
de les parròquies
i les comunitats
religioses
que fan un treball
de suplència
extraordinari
Normalment
cada parròquia
té al costat
un col·legi
i una maternitat
Els col·legis
i les comunitats
religioses
tenen els seus pous
que proporcionen
aigua a tot el veïnat
A la mateixa llar
a l'Iquia
on vivíem nosaltres
tenen un pou
de 70 metres
de fundària
d'una aigua molt bona
que vesteix
a bona part
del veïnat
Cada matí
les dones
acudeixen
amb els seus dipòsits
de 20 o 25 litres
que carreguen
sobre el cap
per poder gaudir
d'aigua
durant el dia
La feina
de la llar
i del camp
recau majoritàriament
sobre les dones
En una reunió
que vam tenir
amb joves d'allà
aquests no entenien
que en el nostre país
home i dona
poguessin assumir
conjuntament
les tasques
de la llar
Els semblava
una infravaloració
de l'home
De què viuen la gent?
És una pregunta
que ens fèiem
també nosaltres
No hi ha indústria
amb prou feines
d'agricultura
La major part de gent
viu del comerç
Cadascú ven el que pot
Els mercats
estan instal·lats
bàsicament
al costat
de les carreteres
N'hi ha prou
amb una manta
estesa a terra
o una taula
que pugui sostenir
la mercaderia
Tot a base
de tendetes
però clar
això no enriqueix
el país
No és productiu
Els majoristes
tenen un benefici
més gran
però a la vegada
donen vida
a molta gent
que ven el detall
als seus productes
És trist
que un país tan ric
amb aigua
el riu Congo
que dona tot el tom
al país
és dels més cabalosos
del món
i dels més mal aprofitats
Tens la sensació
que està tot per fer
Els mitjans
de comunicació
són fatals
Hi ha poques carreteres
i dolentes
No hi ha vies de tren
La gent viatgen
amb uns taxibus
petites furgonetes
en què s'hi encaven
20 o 26 persones
amb les seves mercaderies
a base d'anar
gairebé amuntagats
i van quasi sempre plenes
I les persones
són acollidores
i amables
Que almenys això
ens serveixi
per a no fer escarafalls
quan les coses
no ens surten
com nosaltres
voldríem
Avui diumenge
13 de setembre
passarà
la petita història
de l'Arxidiócesi
de Tarragona
perquè a les 5 de la tarda
i a l'Església
parroquial
de Sant Salvador
del Vendrell
és el dia
l'hora i el lloc
de l'ordonació
de diar que
al servei
de l'Església
de Tarragona
el seminarista
Josep Maria
Ferrer Calvo
de mans
de Monsenyor
Jaume Pujol
Balcells
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat
Tarragona
de Tòquia
de Tòquia
l'actitud dels seus companys
era ferma
i decidida
a casa nostra
ben segur
que el mossèn
hauria de fer el favor
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guard
el nombre creixent
de servidors
de la paraula
i de l'Eucaristia
sortits
de les mateixos
països de missió
s'ha trobat
amb la pobresa
material
per a donar
una formació
adequada
als qui aspiren
al servei
constantem
senzillament
que mentre
en països de missió
augmenten
les vocacions
no tenen diners
per a la formació
nosaltres
tot i que tenim diners
no tenim vocacions
la conseqüència
cau de madur
ajudem doncs
amb els nostres diners
la formació
d'un seminarista
novici
o novici
en països de missió
així n'esqueren
les beques missioneres
actualment
per valor
de 2.000 euros
per a costejar
així els estudis
d'un servidor
de la paraula
i de l'altar
fins al dia
29 de juny
de 2009
són
306
les beques
subscriptes
aquestes beques
es van fent
poc a poc
d'altres
en el moment
en què
una porta
una subscripció
així
són 286
les beques
que s'han completat
i en queden
20
per completar
com a nota
curiosa
constatem
que d'elles
69
són aportades
per comunitats
per comunitats






aquesta devoció


que manté
penso
el caliu
la tradició
la fe
de tot aquest poble
de Solivella
i que per això
ha pogut persistir
gairebé
durant 270 anys
i jo crec que
persistirà
molts més anys
perquè
tot el poble
ho viu
amb molta intensitat
tot el poble
s'implica
en aquesta festa
que guarneix
tots els carrers
amb artístiques
catifes
i amb representacions
plàstiques
molt elaborades
que porten
moltes hores
de feina
com lliga
tot plegat
amb uns temps
que són acusats
de materialisme
i de fredor
religiosa
mira
certament
fer aquestes catifes
aquestes capelles
val uns diners
però jo crec que
la gràcia
no és tant
els diners
perquè si ho comparem
amb les grans festes
d'avui en dia
que es gasten
tants i tants diners
aquestes són
unes festes
molt econòmiques
molt austeres
perquè
el que és
el bonic d'això
és la implicació
i per tant
jo penso que
el més bonic
ja veureu que tot
està guarnit
preciós
però si us hi fixeu
és una cosa
molt casolana
i em sembla que és aquesta
la gràcia
de la festa nostra
que tot surt
de les cases
de les famílies
que no és cap muntatge
exterior
sinó que tot és fet
des de casa
i per tant
jo no crec que sigui
una festa
podríem dir
de molta vista
sinó que
la importància
de la festa
és allò que hi ha
al darrere
Què diria
a un hipotètic visitant
que visqui
per primer cop
aquesta diada?
Jo crec que
li diria que
es fixés
en la gent
en la gent
la gent
la processó
per exemple
amb un gran silenci
però que no és
un silenci exterior
sinó que és un silenci
penso que és profund
un silenci
que conté
pregària
devoció
perplexitat
penso que
aquesta processó
per exemple
mou
aconsegueix moure
l'interior de les persones
per això
malgrat tanta i tanta gent
es viu
amb un silenci
molt respectuós
també m'agradaria
que visités
l'eslèsia
i que veiés
com la gent acuta
a l'altar del Serrat Cor
a fer
a pregar
que cada llentió
és expressió
de moltes coses
que viuen
al Solivella
no hi ha casa
que no hi hagi
al Serrat Cor
per tant
jo penso que
si la gent
el dia que vingui aquí
a la festa
ha de mirar la gent
la gent del poble
per a cada rostre
jo crec que expressa
d'alguna manera o altra
aquesta vivència
molt emotiva
aquesta festa
del Serrat Cor
de Solivella
i em sembla
que el temps
se'ns està
exaurint
s'acaba l'estiu
tot va tornant
a la normalitat
aprofitem avui
per revisar
la nostra fe
i les nostres obres
reflexionem
penso com Déu
dit d'una altra manera
Déu està content
de mi?
la meva fe
i les meves obres
agraden al meu pare Déu?
encara diria més
amb un llenguatge
molt humà
però que tots enteneu
sóc l'alegria
de Déu
amics
ho hem de ser
i això és tot per avui
gràcies per la seva atenció
i fins al diumenge
que ve si Déu vol
feliç setmana a tothom
ik roepco que ve�
escépte
per la fut sacred
Vall
erه
he
és
on
no
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!