Gràcies.
Un any més han deixat enrere una altra Diada Nacional de Catalunya,
que des de la perspectiva de la Sardana i la Cobla
constitueix una de les dates del calendari més intenses.
Des de molts mesos abans és pràcticament impossible
trobar una Cobla lliure i moltes realitzen autèntiques maratons.
D'actuacions, de manera que no és estrany que algun en faci quatre o més,
començant de bon matí i acabant ben entrada a la nit.
Un ritme que és evident que afecta la qualitat de les interpretacions
i dels repertoris, fins i tot per a les formacions més consistents,
però ja us podeu imaginar que aquest dia no es fila tan prim
com en altres ocasions.
Moltes actuacions s'emmarquen en programes d'activitats molt variats,
que sovint se solapen en el temps i fins i tot en l'espai físic i sonor.
Allò positiu és que en jornades com aquesta,
igual que les de festa major, la Sardana arriba més públic
de l'habitual o com a mínim més variat.
I això malgrat les omissions inexplicables i absurdes
com les del programa de la Diada a Tarragona,
que sembla voler emolar en aquest sentit el programa de Santa Tecla.
Les Sardanes no hi eren, però ahir, a la Rambla,
el públic sé què hi va ser, com segurament assistirà diumenge
al concurs de colles i al dia de la Mercè,
la ballada de cloenda de les festes,
actes els dos ignorats per anéssima vegada pel programa oficial.
Molt bon dia, benvinguts.
És l'edició 670 ja de l'Undon i seguit.
Com sempre, Fidel Alacita, aquí a Tarragona Ràdio,
com cada dissabte en aquesta hora i amb el mateix objectiu,
portar-vos l'actualitat del món de la Sardana,
els esbars i la música per a Cobla.
Avui amb les salutacions del Joan Marí,
el control de so i un servidor, l'Àngel,
aquí davant del micro.
Després ens donem a començar i també, com sempre,
com és costum del programa, amb un resum dels continguts.
La nostra agenda, l'agenda de l'1, 2 i seguit,
va evolucionant al llarg de l'any, del calendari,
i demostra que l'activitat sardanista sempre és present,
de vegades més intensa que altres, evidentment, però va canviant.
I ara, en aquesta època de l'any,
evidentment van baixant el nombre de ballades de cicles d'estiu
que es van exaurint, també de festes majors,
tot i que encara n'hi ha, i algunes de força interessants,
com la que avui s'anuncia a la Riera,
a la plaça Major, amb estrena de Sardana inclosa,
i el motiu del bicentenari de la festa votada del poble.
També hi haurà sardanes el proper dilluns,
i l'agenda també ens recorda que comencen
les festes de Santa Tecla aquí a Tarragona,
d'un moment amb els, diguem, actes previs,
com el concurs de colles demà a la tarda,
a la Rambla Nova,
i d'altres activitats que, evidentment,
caldrà anar seguint, des de la perspectiva
de l'1, 2 i seguit.
I dins de les comarques tarragonines,
destacar, en veia d'aquesta agenda d'activitats,
amb l'aplec de Tortosa,
un aplec que té la singularitat aquest any,
que servirà per celebrar el 75 aniversari
de l'entitat organitzadora Cantaires de l'Ebre Delta.
I ja anem parlant també d'un festival,
el 8è festival de danses de creació,
aquesta la veïna ciutat d'arreus,
un altre acte previ, en aquest cas,
de la festa major de Misericòrdia.
I una qüestió que volem destacar en el programa,
ja ho hem comentat en anteriors edicions,
i és aquesta tasca, diguem-ne,
de desmitificació, per una banda,
fins a cert punt,
perquè no es tracta de restar a importància
el mite de Pep Ventura,
que és gran nom de la història de la Sardana,
però sí de resituar-lo.
Almenys això és el que interpretem nosaltres
i esperem que una de les persones
que darrerement ha estudiat més intensament
aquest personatge i tot allò que l'envolta,
l'Anna Costal, ens ho expliqui.
Després tindrem contacte telefònic amb ella.
Ella també és la responsable d'una exposició sumament interessant
que es pot visitar a Figueres
i esperem que viatgi pel país
Pep Ventura abans del mite,
quan la Sardana era un ball de moda,
així és com s'anomena.
I començarem a parlar,
perquè ja estàs ben a prop,
la setmana vinent comença la 21a edició
de la Sardana de l'any,
en el qual hi col·lubora,
des de primera línia,
podem dir Tarragona Ràdio.
També és notícia a nivell ciutadà
i també, de manera més especial,
des del camp d'interès del nostre programa,
el Premi del Balcó Tarragoni de l'any,
que algun any correspon a un personatge
que ha estat molt implicat
en la cultura popular d'aquella Tarragona,
a més d'altres aspectes prou importants
de la societat tarragonina
i fins i tot a nivell de tot el país.
Tindrem, evidentment, xafarderies,
la música que ens anirà acompanyant,
com sempre, al llarg del programa.
Amb ella precisament comencem
i ho fem avui amb un autèntic clàssic,
un clàssic d'aquells indiscutibles
i fa un moment esmentava amb el seu autor,
en Pep Ventura.
Sens dubte, la sardana més coneguda
d'aquest autor, més divulgada,
més interpretada,
és aquest Pertoploro,
estrenada ni més ni menys que el 1872,
amb lletra molt posterior de Joan Maragall,
però que nosaltres escoltem una versió molt recent
de la principal del Llobregat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tots els països tenen els seus símbols, els seus mites...
i Catalunya, malgrat tot, també té els seus...
Avui en parlarem d'un d'aquests mites, en principi, sobretot limitat,
o potser més important que en cap altre àmbit que és el món de la sardana.
Pap Ventura ha presentat sempre com un dels grans transformadors evolucionadors
del món de la sardana, però han aparegut veus que resituen.
Potser la imatge que teníem de Pap Ventura, el que més s'havia divulgat.
I una d'aquestes veus que més ha sonat darrerament és la d'Anna Costal i Fornells,
entre altres coses responsable de l'exposició, que actualment s'ofereix al Museu de l'Empordà,
a Figueres, sota el suggerent títol de Pap Ventura abans del mite,
quan la sardana era un ball de moda. Tenim contacte a Telefònic amb ella.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
L'Anna és llicenciada en Història i Ciències de la Música per la Universitat Autònoma de Barcelona.
té el Diploma d'Estudis Avançats l'any 2008 amb el treball d'investigació Pep Ventura,
moda, sàtria i revolució, anàlisi musical, política i social de la sardana
sobre temes d'òpera i sarsuela, 1864 i 1875, a la mateixa universitat.
Actualment prepara la tesi doctoral sobre Pep Ventura,
codirigida pels doctors Francesc Cortés i Jaume Iats,
amb una beca FP1 atorgada pel Ministeri d'Innovació i Ciència.
És membre del grup de recerca reconegut per la Generalitat i de Catalunya
Les Músiques en les Societats Contemporànies del Departament d'Art i Musicologia de l'UAP
i forma part de diversos projectes d'investigació catalans, espanyols i internacionals.
A més a més, entre moltes altres coses que voldríem dir d'ella,
aquesta síntesi biogràfica encara és més extensa,
és interpret de tenora actualment a la Cobla Viladuasa.
Més o menys és això, no, Anna?
Sí, Déu-n'hi-do, quina parrafada!
Home, per això serveix per assegurar que saps del que parles, ho has estudiat força.
Sí, fa bastants anys que em dedico a investigar Pep Ventura, a investigar sobre la sardana,
i un dels fruits que segurament més gent podrà veure és aquesta exposició al Museu de l'Empordà,
perquè molt sovint el que passa dintre les universitats no arriba al públic,
no arriba a la gent, no es difont prou.
I el que hem aconseguit al Museu de l'Empordà ha estat difondre aquest treball d'investigació
que vaig presentar l'any passat, de manera que tothom hi pugui anar i ho pugui veure.
Què havia passat amb Pep Ventura?
Perquè la imatge que tenim ara nosaltres, o que a més s'havia divulgat,
diguem-ne, estava viciada potser per aquell moment romàntic,
en què en molts altres aspectes de la sardana també l'havia afectat.
Sí, efectivament.
A Pep Ventura el que va passar és que a finals del segle XIX i principis del segle XX,
com has comentat abans, Catalunya necessitava nous mites i noves tradicions.
No és que s'inventessin en aquell moment de pas de segle, sinó que es van codificar,
es van fixar, i en aquest fixament d'aquests mites, com per exemple Montserrat,
com a enclau cultural i política essencial de Catalunya,
com els castells, com la sardana, i el mateix Pep Ventura,
en aquest moment de fixació es van tergiversar una mica,
és a dir, es van adaptar a les necessitats que tenia Catalunya,
que tenia el nostre país.
Unes necessitats de separar-se de l'estat espanyol,
perquè Catalunya tenia una indústria i una cultura molt potent,
i unes necessitats de mirar cap a Europa.
Va ser en aquest moment en què la sardana i Pep Ventura
van ser claus per Catalunya, van ser molt importants,
i els polítics i els intel·lectuals del país van començar a parlar-ne,
i van començar a parlar-ne d'una manera, diguéssim, idealitzada,
amb aquest mite romàntic, com també es va fer amb Claver,
amb el Mont Coral, per exemple, es va agafar Pep Ventura
com a cap visible, com a inventor, com a renovador de la sardana,
i es va posar el cap davant de tot.
Es van començar a escriure biografies molt novel·lades,
molt mitificades d'aquest personatge,
sense fer especial incidència en la seva música,
només, sobretot, en la seva biografia.
El que fem ara, diguéssim, és partir de la música,
partir d'aquestes partitures que estan conservades
a l'Oceo Català, del Plau de la Música Catalana,
i és a través de la música analitzada,
segons els criteris del segle XIX, amb aquella estètica,
que intentem veure com es ballava aquesta sardana al segle XIX
i què significava Pep Ventura.
En definitiva, no hem fet més, des del Museu de l'Empordà
i en els nostres anys d'investigació a la Universitat Autònoma,
de resituar Pep Ventura a l'època,
veure què feia Pep Ventura i quina música escrivia.
Perquè les sardanes que ens han arribat,
o que s'han divulgat més,
com l'empartoploro que escoltàvem abans,
potser el que s'ha fet és ocultar o deixar de banda
una part de la seva obra,
i deixar-nos aquesta altra que els semblava més actual
o més moderna, o com es podria dir?
Sí, el que va passar a principis de segle
és que es van agafar unes quantes sardanes de Pep Ventura,
molt poques, pensem que el seu catàleg
inclou més de 500 partitures,
entre elles, sobretot, moltes sardanes.
Per tant, de tot aquest centenar de peces de sardanes de Pep Ventura,
només es van escollir unes quantes,
evidentment, les que anaven millor en aquell moment.
Sardanes, sobretot, amb melodies populars.
També pel Pardal, amb una melodia molt coneguda,
la sardana del cant dels ocellets,
amb la melodia del cant dels ocells,
aquesta, per tu ploro, amb aquesta melodia tan romàntica
i que de seguida arribava a la gent com a tan catalana,
i altres sardanes també, com el Tot d'Oració,
o aquestes sardanes amb melodies populars.
Què va passar?
Que totes aquelles sardanes que tenien títols
a principi de segle estranys per la sardana,
títols en castellà,
títols que evocaven unes sarsueles publicades a Madrid,
títols que, de cap manera, encaixaven
amb aquest nou model de sardana
que es volia explicar, sobretot, des de Barcelona.
Aquestes sardanes es van ocultar,
es van bandejar, es van amagar,
perquè, de cap manera,
una sardana de Pep Ventura es podia dir, per exemple,
sardana del baró de la castanya,
o sardana sobre motius de l'atraviata,
unes sardanes que feien referència
a aquestes òperes i aquestes sarsueles,
que tant de moda estaven al segle XIX,
però que a principi del segle XX,
de cap manera, es podien incorporar en aquestes biografies de Pep Ventura,
perquè quedava molt malament
que les sardanes tinguessin aquests títols
exòtics o foranis.
En aquesta exposició,
de la qual ets la comissària,
allà es poden escoltar algunes d'aquestes peces,
diguem-ne, ocultades,
de cara al públic actual fins ara,
de Pep Ventura,
i que algunes,
vaja, moltes,
pràcticament totes,
poden sobtar molt,
clar, si les comparem amb això,
amb un partoploro, per exemple.
Ara escoltarem un exemple,
un petit exemple d'aquestes músiques,
la sonàmbula, per exemple,
que podríem dir d'aquesta peça.
Mira, justament la sonàmbula
és una sardana
que Pep Ventura va estrenar
l'estiu de l'any 1866
i no és per casualitat,
pensem que Figueres era un lloc,
una ciutat, una vila,
que tenia un teatre,
bastant destacat,
el teatre municipal,
on hi passaven les companyies italianes
que venien directament d'Itàlia
i estrenaven a Figueres,
després de Girona,
després de Tarragona, etcètera,
aquestes novetats italianes
que feien tant de furor,
aquest bel canto italià.
Llavors, Pep Ventura,
com que alhora era músic del teatre,
interpretava aquestes òperes del teatre,
agafava les melodies
que més li agradaven
i les transformava
en forma de sardana.
Això era molt habitual
en sardanes
i també en balsos,
en polques i en rigodons,
agafar aquestes melodies
i incorporar-les
als balls de moda.
Justament la sonàmbula
es va estrenar
pel febrer de 1866
al teatre
i en poc més de sis mesos
per les festes majors
d'estiu,
Pep Ventura ja la va incorporar
al repertori de la seva cobla.
Escoltem, doncs,
un fragment
d'aquesta sonàmbula
de Pep Ventura.
Fins demà!
Fins demà!
la sonàmbula de Pep Ventura
en aquest enregistrament
de l'orquestra Nova Pep
que interpreto
que és una agrupació
creada expressament
per aquests enregistraments,
oi?
Sí, una de les coses
que ens va agradar de fer
al pensar en un principi
en aquesta exposició
era que si era una exposició
dedicada a un músic,
evidentment,
aquesta exposició
havia de tenir música.
Però, esclar,
el hàndicap era
que, justament,
si parlàvem de Pep Ventura
abans del mite,
jo volia
que apareguessin
unes cerdanes
que no han estat
mai enregistrades,
o si ho han estat,
ha sigut molt
a principi de segle XX
en aquests discurs
de pedra
bastant antics.
Llavors,
el que vam fer
va ser organitzar
una cobla
que li vam posar
el nom d'orquestra
Nova Pep
fent un joc
en aquesta antiga Pep
que hi havia
a principi de segle,
aquesta cobla
que Pep Ventura
va deixar en herència
al seu fill,
li vam posar
aquesta Nova Pep,
vam reunir músics
destacats
d'arreu de Catalunya
i vam enregistrar
aquest disc
que ha sortit ja,
finalment,
el vam poder tenir
a les mans
el passat 10 de setembre
i que inclou
totes aquelles peces
que la gent pot escoltar
a l'exposició.
Un total
de sis cerdanes,
dos valls,
una americana
i un xotis
i també
quatre peces
corals
que és un tipus
de repertori
de Pep Ventura
encara més desconegut,
per exemple,
Pep Ventura
té una missa,
podem escoltar
un Quiria
de Pep Ventura
o bé
una americana,
per exemple,
o aquella peça
que tant d'èxit
va tenir
que es diu
Arri Moreu
i que va fer
que el cor
l'Aerato de Figueres
dirigit pel mateix
Pep Ventura
anés a Barcelona
i guanyés
un premi,
el primer premi
en aquests festivals
que organitava
Clavé a Barcelona.
I cerdanes
com aquesta
ja eren
en marge
del qüestió estètica
diguéssim
de manera d'entendre
la sardana
a nivell orquestal
era la mateixa
cobla que ara?
Sí,
un dels altres mites
com has dit abans
de Pep Ventura
és que Pep Ventura
va inventar
la cobla
i va inventar
la sardana llarga,
va inventar
aquest pas
de la sardana curta
de principi de segle
a la sardana llarga.
De fet,
Pep Ventura
va ser
un d'aquests personatges,
un d'aquests
compositors
intèrprets
que va participar
d'aquesta transformació
dels balls
i dels grups musicals
d'aquella època
però evidentment
no va ser l'únic
i no només
no va ser l'únic
sinó que
a través de la música
de Pep Ventura
i d'altres compositors
de l'època
observem
de fet
que les formacions
instrumentals
tant
orquestra
de plaça
el que ara
nosaltres anomenem
cobla
com orquestres
de saló
eren unes
formacions
instrumentals
formades
per cornetins
fiscorns
contrabaix
violins
clenets
flaut
en el cas
de quan aquesta música
s'interpretava
entre els salons
i tenores
tibles
i fladiols
unes formacions
instrumentals
comunes
arreu d'Europa
per tant
diem
a l'exposició
mostrem
que Pep Ventura
no va ser
l'inventor
de la copla
sinó que
aquesta formació
es va anar
eixamplant
de 4, 5, 6 músics
fins a aquests
10, 11, 12 músics
que ara estem acostumats
a veure
de la mateixa manera
la sardana
tampoc
és un ball
que s'inventés
Pep Ventura
l'aquesta sardana
llarga
sinó que
l'allargament
dels balls
arredors
justament
d'aquesta influència
de la peria italiana
també va
ser una transformació
que es va
dur a terme
arreu d'Europa
per tant
una cosa que a mi
m'agrada explicar
és que
el que fa aquesta exposició
és resituar
Pep Ventura
des d'un àmbit local
com sempre s'havia situat
Pep Ventura
un músic figarenc
que bueno
fa una música local
no, no
nosaltres destapem això
i ensenyem
aquesta aventura
que està a nivell europeu
està fent sardanes
en temes d'òpera
i està eixamplant
la coble
i aquestes orquestes
com també ho fan
altres compositors
no només a Catalunya
i a l'estat espanyol
sinó també a l'Europa
sí, perquè Smita
tenia aquesta paradoxa
per una banda
se li donava
aquesta
potser excessiva
o desmesurada
importància
a Pep Ventura
i per l'altre
se'l considerava
un músic menor
exacte
un músic local
i el que sent
és resituar-ho tot plegat
dir
efectivament
Pep Ventura
és un músic local
ell vivia
sigueres
però
estava en contacte
amb aquesta música europea
que arribava al teatre
i estava en contacte
o seguia
aquesta tendència
de tots els grups
instrumentals
que a nivell europeu
s'anaven eixamplant
s'anaven, diguéssim
romantitzant
s'anaven posant
a la moda
contínuament
tot això que ens estàs explicant
també
altres aspectes
de l'exposició
també
has anat divulgant
amb alguns articles
per diverses revistes
diverses publicacions
hem vist
algunes a l'Avent
a Som
etc
i en algun cas
potser
una mica de polèmica
oi?
sí
bé
suposo que et refereixes
a la revista Som
vaig
en Robert Roquer
em va encarregar
un article
que parlés
de Pep Ventura
d'aquest
d'aquest meu treball
que em fes un petit resum
després van anar
sorgint articles
que
en certa manera
contradeien
el que jo deia
i bé
tampoc és que ara
m'agradaria
posar-me
en aquesta polèmica
però és cert
que
aquestes investigacions
que des de la Universitat Autònoma
no he començat jo
evidentment
sinó que
diversos professors meus
al capdavant d'ells
en Jaume Iats
han donat a la llum
aquesta nova visió
de la sardana
de Pep Ventura
i d'aquests valls
situats
en el nou context
de la societat
del nou règim
la nova societat contemporània
han xocat de ple
amb aquesta visió
que hi havia
des del llarg
de tot el segle XX
d'aquesta aventura local
d'aquesta sardana local
evidentment
ha estat un xoc fort
però jo crec
que la gent
que va a l'exposició
i així es m'han dit
les noies
que estan a baix
a recepció
la gent surt contenta
de veure un altre discurs
però no un discurs
que imposem
ni que diem
això és veritat
sinó que
simplement
destatem
una altra cara
de Pep Ventura
i la gent
quan ho llegeix
sobretot quan ho sent
amb els auriculars
que hi ha a l'exposició
la gent
quan compri aquest disc
i quan la senti dirà
home, és que això
és molt lògic
la gent ho veu
d'una manera natural
no és pas
contraposar
aquesta visió
frontalment
la visió
que hi havia
de Pep Ventura
amb la d'Aran
és que siguin dos cares
sinó que simplement
hem eixamplat
les mires
diguéssim
a l'exposició
a part de
l'explicació
molt ben feta
molt interessant
tenim coses
doncs allò
caramelets
que dic jo
que són
per exemple
la tenora autèntica
de Pep Ventura
oi?
Sí, la tenim allà
sempre és un reclam
dir que a l'exposició
hi ha aquesta partitura
perdó
aquest instrument
també tenim
per exemple
l'original
manuscrit de Pep Ventura
del Pertoploro
que evidentment
ell no va titular
Pertoploro
perquè aquest era el títol
que li va posar
anys més tard
Joan Maragall
sinó que ell la va titular
l'enamorada
la gent que ho vulgui
podrà veure
escrita
pel mateix Pep Ventura
aquesta sardana
també tenim originals
de Salvador Dalí
que va retratar
aquesta aventura
que el va dibuixar
i bé
tenim algunes altres guindes
que la gent que vingui
a l'exposició
podrà veure
que es pot visitar
el Museu de l'Empordà
fins l'1 de novembre
s'ha previst
fer l'itinerant o no?
S'està negociant
el que passa
que és difícil
avui en dia
amb la crisi
que tenim totes sobre
els ajuntaments
és difícil
perquè moure
més de 120 objectes
es fa complex
però esperem que sí
esperem que es pugui fer
el següent acte
que es farà
segurament
esperem
abans d'aquest
1 de novembre
i que m'agradaria explicar
és la presentació
del disc
de totes aquestes peces
que es poden escoltar
i que hem reunit
en un disc
que té partitulat
d'entorn abans
del mite
valls de moda
cants i revolucions
i que es presentarà
juntament amb el catàleg
que també estem preparant
sobre l'exposició
un catàleg
que reunirà
tots els textos
que la gent pot llegir
al llarg de l'exposició
que recollirà
les imatges
de tots aquests objectes
i partitures
i que a més a més
recollirà
7 textos
que s'han
que s'han demanat
a diversa gent
especialista
com Jaume Iats
Joan Lluís Marfany
Pere Gabriel
especialistes
de l'època
no especialistes
d'entra d'aventura
sinó de l'època
que també ens ajudaran
a situar-nos una mica més
i no sabem encara
la data de presentació
però segurament
ben aviat
us la podrem comunicar
i nosaltres
ja hem tingut un tast
d'aquestes músiques
i ara en tindrem
una altra ja
per acabar
és Catalina
una altra interpretació
d'aquesta orquestra nova
Pep
i segons el comentari
que hem pogut llegir
diu inclou fragments
de la introducció
i coro
de los carpinteros
de l'àrea
de Cintarazos
aquí a Cuia
i de la canció
i marxa
de los reclutes
de la sassola Catalina
de Gastambida
i Olona
és a dir que allò
també un altre cop
sí, és una d'aquestes sardanes
amb temes de sassola
segurament
a molta gent
li sorprendrà
perquè són temes d'èlics
és a dir
aquesta música
que tant se sentia
al segle XIX
aquesta música
de les bandes militars
que els compositors
de sassola
posaven dintre
aquestes sassoles
aquestes obres líriques
i que Pep Ventura
agafava
aquesta sardana
com a curiositat
podríem dir
que sempre s'havia
situat en el catàleg
en les biografies
de Pep Ventura
com a la sardana
Caterina
com si fos una
innocent pastora
però
de seguida
que els oients
l'escoltin
veuran
que és la sardana
Catalina
és una sassola
que fa referència
a la Catalina
de Rússia
a la reina
Catalina Primera
i veuran
que és una música
molt i molt
bèl·lica
doncs ara
l'escoltarem
gràcies
Anna Costal
estudiosa
d'entre altres
moltes les coses
del fenomen
de Pep Ventura
i comissària
d'aquesta exposició
que es pot visitar
a Figueres
Pep Ventura
abans del mite
quan la sardana
era un ball de moda
moltes gràcies
per estar amb nosaltres
moltes gràcies
a vosaltres
a reveure
Arction
Gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I d'aquesta interessant visió històrica de la sardana anem a l'actualitat,
a l'agenda d'activitats per als propers vuit dies
i començarem amb els aplecs, una mena d'activitat sardanyista plenament vital
ara en aquesta època i que podríem començar amb avui mateix dissabte,
passant potser a demà diumenge, si no realment,
ara vull, curiosament, en aquesta època de l'any avui dissabte no hi ha cap aplec anunciat,
sinó que ja anem a demà diumenge.
La setmana vinent sí que anirà tot el cap de setmana.
I els de demà seran el 52è plec de Muntanya Canyamars,
matí tard del Pla del Molinot amb l'escobla Ciutat de Girona,
mediterrània visual jove,
el 56è plec de Santiga, Santa Perpètua de Moguda,
matí tard de la plaça de Santiga amb la Jovenibola Sabadell
i Sant Jordi Ciutat de Barcelona, el matí amb concurs de colles improvisades.
També el 21è plec de Bellpuig, matí tard del Parc amb l'escobla
Sala Principal de Llobregat, Bellpuig-Cobla,
Jovenibola de Gramont i Jovenil Lu Castell.
i l'11è plec del Parc a Tortosa a les 12 del migdia
i a 2.45 de la tarda al Parc Municipal Teodor González
amb l'escobla Ciutat de Cornellà i Millanfón.
Enguany se celebrarà amb aquesta pleca el 75è aniversari
de l'entitat organitzadora Cantaires de l'Ebre Delta.
Hi haurà un dinar de germenó
i cal dir que en cas de mal temps es faria a la llotja del parc.
Passem al proper cap de setmana i sí, dissabte dia 19 hi haurà plecs
com el desè de Sant Andreu a Barcelona,
la tarda a la plaça de Can Fabra
amb l'escobla Contemporània i Ciutat de Girona.
Inclourà la novena trobada de colles veteranes.
També el 65è plec de Badalona,
amb sessió prèvia a la diada central de diumenge.
Serà la nit a la plaça de la Vila
amb l'escobla Jovenibola de Sabadell i Marinada.
Hi ha el 37è plec i 26è diada sardanista de Terrassa,
també amb una sessió prèvia a la jornada principal de diumenge,
a la tarda a la plaça Vella
amb l'escobla Ciutat de Terrassa i Vell Puig-Cobla.
També el dissabte dia 19, el 6è plec d'Òdena,
tarda i nit a la plaça Major amb l'escobla Marinada,
Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Lluïsos de Taradell.
Especialment important també la diada del diumenge, dia 20,
pel que fa al nombre i qualitat dels aplecs.
El 45è plec de Torruella de Montgrí, per exemple,
a matí tarda als Jardins de John Lennon,
amb l'escobla Ciutat de Cornellà, Mediterrània i Foment del Montgrí.
El 65è plec de Badalona, a matí tarda,
és el diada central, en aquest cas el parc de Can Soleil,
amb l'escobla Marinada, Ciutat de Girona
i la principal de Llobregat,
al matí en concurs de colles improvisades.
El 37è plec i 26è diada sardanista de Terrassa,
també la jornada principal,
a matí tarda a la plaça Vella,
amb l'escobla Milenària, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
i la principal de Terrassa,
amb concurs de colles improvisades.
També hi haurà la plec de Tardor d'Otona,
matí tarda al Parc de les Feixetes,
amb l'escobla Sabadell, Bisbal Jove i la Nova Vallès,
la tarda amb concurs de colles improvisades.
El 43è plec de Lleida,
matí tarda a l'Avinguda de Blondel,
amb l'escobla Contemporània,
Villpuixcobla, Jovenibla de Gramont
i Municipal de Lleida,
amb concurs de colles improvisades
i homenatge al músic Jesús Ventura
i a l'Agrupació Cultural Folklòrica Sabadell Serranista.
S'estrenaran les Sardanes Huracans de Jesús Ventura,
dedicada a l'entitat Huracans de Lleida,
i a Joan Amades de Josep Pernaceta.
I també,
i serà on ens haurem d'esmerçar més temps,
la setmana vinent per parlar-ne
al 43è plec Baixcà, Marreus,
matí tarda a la plaça del Santuari de Misericòrdia,
enguany amb l'escobla Jovenibla de Sabadell,
la flama de Farners, Reu Jove i Reus.
Som un amplíssim programa d'activitats paral·leles
que ja comentarem més extensament en secció de notícies,
com dèiem, la propera setmana.
Pel que fa a Ballades de Sardanes,
avui mateix a les 7 de la tarda,
la Riera, la plaça Major,
amb la cobla ciutat de Cornellà,
s'estrenarà la sardana de la Santa Creu de Carles Santiago,
dedicada al bicentenari de la festa votada del poble.
Dilluns, altra vegada sardanes a la Riera,
en aquest cas a un quart de 3 de la tarda,
al casal Riarenc,
amb la cobla la principal de Tarragona.
El divendres dia 18,
a dos quarts de 9 del vespre a Reus,
a la plaça del Mercadal,
s'hi celebrarà la quarta trobada de músics de cobla de Reus.
Amb les cobles Reus,
para Mañanet, Reus Jove i Ciutat de Reus,
a més de músics escrits o no,
a altres formacions.
Es tracta d'hi ha una instal·lada,
hi ha un acte prou consolidat
en la Festa Major de Misericòrdia,
que intenta plegar el màxim de músics
relacionats amb la ciutat de Reus
i amb la música para cobla.
S'interpretaran dues sardanes de concert
i cinc per ballar de set tirades.
Finalment, el diumenge dia 20,
a les 11 del matí,
a Tarragona,
no serà ben bé una ballada sardana,
sinó que el casal de la gent gran de la Mercè
li oferirà una exhibició,
la colla sardanista Tarragona dansa.
El torn ara dels concursos de colles.
Demà diumenge,
a dos quarts de dotze del matí,
a la Llagosta,
a l'Avinguda Primer de Maig,
un concurs per a colles lliures
amb la cobla i l'Uro.
També a dos quarts de dotze,
a Tàrrega,
al Parc de Sant Eloi,
campionat de la terraferma
i colles lliures amb la cobla Tàrrega.
I aquí a Tarragona,
a partir de les 6,
a la Rambla Nova,
concurs ja com a acte previ
a les festes de Santa Tecla,
un concurs a Baterà,
que porta força anys celebrant-se
i que en guany és vàlid
per al campionat territorial
de les comarques tarragonines
i també per a colles lliures
amb la cobla,
la principal de Tarragona.
Cal dir que,
en cas de mal temps,
es traslladaria a un tinglador del port.
El 17 a vinent,
dia 19,
a les 6 de la tarda,
concurs a Solsona,
a la plaça del Camp,
campionat de la terraferma
i colles lliures
amb la cobla juvenil,
ciutat de Solsona.
I a les de la nit a Suri,
a la plaça de Sant Joan,
honor veterans i colles lliures
amb la principal de Terrassa.
I pel que fa a concursos,
acabem el diumenge,
dia 20,
a dos quarts de set de la tarda,
a Sant Climent de Llobregat,
a la plaça de la Vila,
per a colles lliures
i amb la cobla ressò.
Parlem ara d'esbars,
avui mateix,
a un quart d'onze de la nit,
a Reus,
al Teatre Bertrina,
a 8è Festival de Dances de Creació.
A l'esbar de l'Orfeo Roseng
és l'organitzador
i com a grup convidat,
l'esmarven resà,
amb l'espectacle
Sant Andans estrenarà
el passat 17 de febrer
a un motiu del centenari
de l'entitat.
Demà diumenge,
a les 6 de la tarda,
aquí a Tarragona,
a l'Ermita de la Salut,
les festes d'aquesta ermita
i actuarà la secció infantil
de l'esbar Santa Tecla
amb el seu ball de bastons petit.
Dijuls vinent,
dia 17,
a dos quarts d'onze de la nit,
aquí a Tarragona també,
ja en plenes festes
de Santa Tecla,
a la plaça de la Font,
l'esbar Santa Tecla
oferirà el seu espectacle
Fragments de Festa,
que el programa
es defineix d'aquesta manera,
a les educacions actuals,
ens remet a les arrels
més folklòriques,
estructurat en una sola part,
presenta arranjaments
de danses popoles catalanes,
així com un ventall
de danses de nova creació
dels millors coreògrafs
del país.
La direcció artística,
com és habitual,
a càrrec d'en Jaume Aguas.
I el diumenge,
dia 20,
a dos quarts d'onze de la nit,
aquí a Tarragona,
a la catedral,
una nova representació
del retaule de Santa Tecla,
a càrrec de l'esbar Santa Tecla
i la cobla,
la principal del Llobregat,
com a acompanyant musical,
tots dirigits
per Jordi Núñez
i Pallarola.
Tornem a la música,
fem una sardana
plenament actual,
una composició
que va ser finalista
al Sardana de l'any
en l'última edició celebrada,
la Corp Penent,
l'any 2008.
És una sardana
d'un autor
de la Catalunya Nord,
René Picamal,
que últimament sona força
ja amb ballades
i a plecs,
i concretament aquesta sardana,
Ramós de Palamós,
que és potser
de les sardanes
que estan ben fetes,
ben construïdes,
amb bon coneixement
de la cobla
i que agraden
a balladors
de tota mena.
Escoltem, doncs,
aquests Ramós de Palamós
amb la cobla
Els Montgrins.
Els Montgrins.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!


!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I anem cap a les xafarderies, a aquella secció de notícies, curiositats, de vegades són aquelles qüestions que potser encara no estan prou molt dures.
I anem cap a les xafarderies, a aquella secció de notícies, curiositats, de vegades són aquelles qüestions que potser encara no estan prou molt dures per anunciar com a notícia plenament, que s'estan treballant però no poden resistir la temptació de començar a comentar-les.
i de vegades són reflexions també, i algunes se'ns sugereixen els aplecs, en agafarem dos com a exemple, en podrien agafar d'altres però crec que són bons exemples, per una banda un aplec, no sé si modest, modest no, perquè bones cobles i amb bon resultat l'aplec del Siurebre, que es va celebrar diumenge passat a Garcia, però potser sí en comparació amb allò que pot oferir una gran ciutat, com és Reus, el proper cap de setmana, el 43 aplec Baixca.
En tot cas el que ens interessa és comentar els paral·lelismes, més que no pas les diferències entre aquests dos aplecs, i és el que els organitzadors, sempre això sí que és comú, gent voluntariosa, gent que no ho fa pas per guanyar cap diner, ni molt menys, en l'àmbit de la sardana em refereixo, esclar, sinó en tot el oferiment de la tasca pròpia de cara als altres, amb una activitat plenament al carrer i popular com és un aplec de sardanes.
A Garcia s'havien d'espavilar, com sempre, i a més a més de fer-hi bones cobles, Jo Maníbola de Gromunt i Rau Jove, amb aquells petits elements que acostumen a fer la festa més atractiva,
per exemple, al matí un concurs de sardana incògnita, un dinar de germanor, a la tarda una exhibició entre una colla sardanista, en aquest cas era la toc de dansa de Batalans, Tarragonina,
també a vegades són estrenes, o bé un concurs de colles empirojades, i en aquest cas el que ens va cridar l'atenció, una cosa tan senzilla, però que va donar
molt bon resultat, va ser que una sardana de les que interpretaven les cobles fos una sardana prou popular, l'apartoploro, per exemple, que hem escoltat
en versió instrumental aquest inici de programa d'avui, i que aquí s'oferia la possibilitat que la gent s'hi afegís a la cobla cantant-la.
No serà que molts la coneixen, però que en aquest cas es va donar la facilitat de proporcionar a tothom la lletra de la sardana,
un detall que d'entrada pot semblar molt simple, molt senzill, però que allí va resultar i molt bé.
Tot plegat, doncs, una festa prou atractiva, que venia rodonida, doncs, per la possibilitat de degustar coc ràpid, vi, cava, etc.,
i que ofereixen cada vegada més els aplecs, com un al·lici més, l'estricte atractiu i l'essència de cada aplec,
que és el Ballà de Sardanes.
Com semblant, el que fan a Reus, el seu aplec Baix Camp, i això, des de sempre,
un aplec que ja des dels inicis, en el temps, en l'època d'Orada de la nova cançó,
després de les sardanes, i vam poder gaudir d'actuacions, per exemple, d'en Raimon,
o crec que de Pí de la Serra, també, en una època en què això comportava un risc per als organitzadors,
un risc no només econòmic, em refereixo.
I això, aquest esperit, l'han seguit i l'han potenciat sempre a l'Aplec Baix Camp.
En Guany, a més a més de comptar amb cobles com la Jumenú de Sabadell, la Flama Farners,
les locals Reus i Reus Jove, han aconseguit que diferents grups d'escolars hi participin,
ballant a sardana, el paret ganxet de Lluís Maria Baixes,
han confeccionat un programa d'activitats paral·leles realment impressionant,
a part dels típics esmorzars i baranars,
doncs, un espai de lectura, on tothom que vulgui pot llegir,
jocs de taula, per jugar tranquil·lament mentre descansem de les sardanes,
jocs per la canalla, tallers d'escacs, concurs de colles improvisades,
actuacions de jocs malabars, exposició fotogràfica, un conte a contes,
un concurs també pot semblar molt simple però que acabava de fer conjunt
amb aquestes activitats com un encreuat sardanista, un taller de teixir
i tot això amb una bona selecció de sardanes que en ocasions,
en alguns moments de la pleg, s'agrupen per qüestions temàtiques,
l'hora jove, al matí, a la tarda, a l'hora obligada
i allò que crida potser l'atenció en aquesta ocasió, l'hora Gilmen Brado,
que diguem-ne que és un altre dels molts homenatges que s'estan oferint
aquest autor tan popular i que em permeto recordar
una de les xafarderies de la setmana passada,
és que de cara a l'any que ve, l'any vinent, el mes d'abril,
aquí a Tarragona es farà un altre acte d'homenatge
que pretén ser força regit i el qual sofreix que tothom qui vulgui
s'hi afegi així i és un homenatge molt útil del 95 aniversari
d'aquest autor, un home que malgrat aquesta edat és plenament vital
i segueix composant sardanes.
En aquell homenatge, entre altres coses, hi haurà una actuació
de les cobles locals, cosetània principal de Tarragona,
amb interpretació d'un conjunt de sardanes del mestre Gil
que porten els noms dels mesos de l'any
i que, si no totes, la majoria han estat guanyadores
o han rebut guardons amb premis musicals sardanistes.
És a dir, que vindrien a ser una selecció, una part de la selecció
que es podria fer d'aquest autor tan prolífic i que, evidentment,
en aquest conjunt de la seva obra hi ha diferents nivells de qualitat,
però aquestes són sardanes realment selectes.
I ja que ens havíem relacionat a les dues ciutats principals
del camp de Tarragona, Reus i Tarragona,
també es produirà aquesta sintonia en l'àmbit sardanista.
Properament, ja sabeu que des de fa uns anys
l'agrupació sardanista de Tarragona Dança organitza,
entre altres activitats, evidentment, concert al voltant de les festes de Nadal,
on acostuma a estar implicada la Cobla Reus Jove.
Enguany també es produirà això, serà el 20 de desembre,
i aquí s'ha volgut relacionar enguany amb l'aniversari,
desaniversari d'una de les colles de l'agrupació sardanista Tarragona Dança,
la colla de l'Aterans, Toc de Dança, actual campiona de Catalunya
d'aquesta categoria, i que enguany està defensant aquest títol.
Doncs bé, aquest concert, en aquesta ocasió vol ser una miqueta diferent,
i servirà per presentar un nou enregistrament de la Cobla Reus Jove,
que potser trencarà una miqueta també el que ens havia vingut oferint en aquest sentit fins ara.
El cas és que el proper dilluns, dia 12 d'octubre,
està previst que l'Auditori de Caixa Tarragona s'enregistri aquests dies,
càrrec de la Reus Jove,
on la base, la qual es partirà aquests dies,
són sardanes dedicades al recent aniversari d'aquesta formació.
Inicialment, l'objectiu era fer un enregistrament l'any del seu aniversari,
però sembla que això no va ser possible en el seu moment,
i aquí s'ha volgut lligar la col·laboració amb l'entitat tarragonina,
i la presentació serà a Tarragona el 20 de desembre,
i a Reus, el dia 3 de gener,
imaginem que en el que ja serà el concert de Nadal,
una altra de les activitats habituals per a aquelles dates,
a la ciutat de Reus.
Caldrà seguir parlant-ne d'aquesta iniciativa,
aquest acte que no serà l'únic,
aquest concert del mes de desembre, el 20 de desembre,
segurament hi haurà sardanes al migdia,
probablement al Sarrallo,
aquest concert amb un contingut, com deia,
que serà diferent a l'habitual,
presentació d'aquests dies,
evidentment caldrà parlar-ne properament.
Ahir, evidentment,
Dia Nacional de Catalunya, 11 de setembre,
i a Tarragona hi va haver sardanes,
a la Rambla, amb la Cobra Cossetània,
i els que hi vau poder ser,
hi vau poder observar,
quelcom que no és nou, precisament,
no anem a descobrir res,
però que sí que és d'aquelles coses
que valdria pena fer-ne reflexió més sovint,
i és que una de les colles de la ciutat,
la colla Tarragona dansa,
com fan habitualment a les ballades,
assajava,
i una de les sardanes que van assajar
doncs la van fer en punts lliures,
imagino que preparant-se per la part competitiva,
per la competició,
només les sardanes de punts lliures
que puguin fer els concursos, diguem-ne, normals,
sinó pròpiament aquesta categoria
del Campionat de Catalunya.
I el que vam poder observar,
com succeeix sovint,
és en aquest cas,
l'espectacularitat de les sardanes de punts lliures
va fer que s'aplagués un públic nombrós
al seu voltant,
i que realment gaudís d'aquesta manera
de fer sardanes tan atractives,
si es fa bé, evidentment,
i en aquest cas les va sortir força bé.
Hi ha colles que ho exploten força,
això d'aquesta part més espectacular de la sardanes,
tant en exhibicions,
i com són els danseis del Paradès,
que precisament ahir es van fer un fart
de fer exhibicions a diverses poblacions
de les comarques tarragonines,
i potser és allò un apunt que caldria posar
per a altres colles,
val la pena que s'aprofiti aquesta part
que sembla que entra més al públic expectador,
i bona part del qual,
almenys això és el que passava ahir,
no era precisament sardanista.
Doncs bé, deixem xafateries,
algunes seran segurament presents
en propers programes, segur,
com aquest disc,
aquest concert del mes de desembre
aquí a Tarragona,
i d'altres qüestions que aniran relacionades.
Ara escoltem una sartana
que interpreta la Copla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
d'un autor també de les comarques tarragonines,
per residència, per tasca professional
vinculat a poblacions del Baix Penedès
com l'Arbó, Sant Jaume dels Domenys o el Vendrell.
Parlem del mestre Pau Sicard,
autor bàsicament de sardanes de caire ballador,
sense ser sardanes especialment engrescadores,
sovint predominen la melodia,
són sardanes plenament de plaça.
En aquest cas, una que va dedicada
a la seva besneta, a Niua.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
I aquest és el cas de la pleg Baix Camp.
Acabem de parlar d'aquesta pleg
i la setmana que vinent, com he promès abans,
també en parlarem una miqueta més.
És una pleg d'aquells més interessants
i segur, segur que gràcies al suport
que gaudeixen de l'Ajuntament de la ciutat
que li dóna la importància que es mereix
dins el programa de les festes de Misericòrdia,
no només abans, quan era pràcticament
un dels pocs actes que es celebraven per Misericòrdia,
sinó també ara, que n'hi ha molts més.
Doncs el que volem recomanar-vos un cop més
és aquest programa.
No és pas nou d'ara,
ja fa anys que hi donen una importància destacada.
És molt més que el recull de les activitats
que se realitzen i algun article de circumstàncies,
sinó que també s'hi vol implicar
no només gent que té coses a dir
dins el món de la sardana i la música paracobla,
sinó dins la societat en general de Reus
i fins i tot de més enllà.
La invitació, per exemple, és de Jordi Agràs,
president del Centre de Lectura de Reus,
que en aquest cas parla de sardanes,
però aquesta no és una condició, ni molt menys.
Sovint els autors parlen d'altres qüestions,
del país o de la cultura popular.
Per exemple, el Ferran Sogranyes,
president de Carrutxa,
parla dels valls parlats a Reus.
També apareixen articles d'Albert Fortuny i de l'Ordó Joan Pere.
Sí, parlant de sardanes, en aquest cas,
amb el títol de Fins la sardana del Visca,
explicant la seva particular manera
de veure la visió de la sardana.
Esclar que també hi ha el programa de sardanes
que s'interpreten, els actes complementaris.
Igualment, un article de l'inspector cap
dels Serveis Territorials d'Educació a Tarragona,
Francesc Roig, amb el títol
Planificar el futur per poder sobreviure'l.
I no falta cap any el missatge del món sardanista,
en guany per Joan Pere,
un text que es divulga arreu del país.
Un article que ja hem vist a la revista Som,
que aquí també publiquen els amics de la Rosa de Reus,
organitzadors de l'Aplec del Baix Camp,
de Mili Casademón, periodista i escriptor,
que titula tot allò que s'ha ocultat sobre Pep Ventura,
que podríem dir que és una artica que complementa
o va en la mateixa línia
d'allò que ens explicava a començar el programa l'Anna Costal.
També un article de Sonta Montellà,
historiadora sobre la maternitat d'Elna,
o també textos extreits dels premis Antonio Beu Farull,
que convocen el cultural del Baix Camp.
I tot això il·lustrat amb imatges,
amb fotografies del concurs
que cada any organitza la Rosa de Reus
amb motiu del seu aplec Baix Camp.
Un concurs de fotografia prou important,
ja més enllà de la ciutat de Reus, per cert.
I l'altra publicació que volem remarcar,
ja hem comentat altres aspectes en anteriors programes,
la revista de música i cultura popular Caramella,
que un dels articles, l'havíem esmentat només,
però val la pena que l'aconseguiu,
és sobre els aplecs de paret delgada.
a la selva del camp.
El signe Agnès Toda i Bonet,
i parlen no dels aplecs que s'hagin pogut fer després,
mínimment de Sardana,
sinó dels que van tenir lloc entre 1959 i 1964,
en aquest ermita del Baix Camp,
que van ser un punt de resistència cultural del país.
El text, en començar, ja diu que es tracta d'uns aplecs que pretenen,
a partir de la Sardana, promoure els aspectes més catalanístics,
i, per tant, més perseguits enmig d'aquella dictadura que encara ens assutava.
Prenen com a rerefons la Sardana,
que per tractar-se d'un aspecte folclòric,
poc preocupava les autoritats franquistes, sobretot en aquell moment.
L'article ofereix moltes dades interessants, curioses,
imatges també, no només de programes d'aquell aplec,
sinó imatges de l'aplec pròpiament,
imatges força interessants des de la vista de la fotografia,
també, i sobretot com a documents d'aquella època.
Uns aplecs dels quals en teníem referències de gent que ho havia viscut
i que, diguéssim, són aquelles coses que van comentant a nivell popular,
a nivell de rumorologia, i que queden aquí escrites en aquest article.
Per exemple, algú havia comentat sovint d'aquelles petites trastades,
no sé si es pot dir en català, però segur que m'enteneu.
Per exemple, imagineu-vos tot un cardenal parlant,
un cardenal significat del règim franquista,
vinculat al règim franquista,
que amb totes les cometes que vulgueu, accidentalment,
això, amb les cometes, se li va tallar el micro,
mentre estava xerrant.
Per exemple, són petits detalls que eren molt habituals
en aquella època de resistència.
I pràcticament hem d'acabar, només recordar-vos que aquesta revista
no és fàcil trobar-la a tots els quioscos,
només en segons quins, en segons quines llibreries,
però, vaja, no és impossible.
És el número 21 de juliol a desembre d'enguany,
és a dir, una revista que apareix només un parell de cops a l'any.
Caramella, revista de música i cultura popular.
Doncs no res, aquí acabem.
Una altra edició de l'Undó i seguit,
parlant-vos de seranes, els bars i música
per a Cobla.
Demà la repetició d'això mateix que heu acabat d'escoltar,
a partir de les 10 del matí,
i dissabte vinent, a partir de les 12 i uns minutets,
altra vegada estarem amb tots vosaltres.
Que ho passeu molt bé.
Gràcies.