La segona part d'aquest programa d'avui, d'aquest dissabte.
Comencem amb un altre tema d'un disc que ja hem escoltat abans,
el trencadís de la cobla marinada,
i abans escoltàvem el tema que donava nom a l'espectacle de Dagoll de Gom,
Flor de nit, a doncs ara un altre dels temes estrella d'aquell espectacle
amb versió per a cobla, amb un arranjament de Jordi Molina,
de la música original d'Albert Ginovart,
el text de Manolo Vázquez Montalbán, Ciutat d'Ibori,
i altra vegada amb la veu esplèndida de la tarragonina Carme Cuesta.
Companys, heu guanyat, és vostra la ciutat,
ho diuen els canons que criden a festa,
la festa popular.
Fogueres i petars, soroll de llibertat,
foc a les trinxeres,
ciutat d'Ibori, avui rosa de foc,
ciutat família, avui ja tens amor.
Ciutat d'Ibori, avui rosa de foc,
ciutat família, avui ja tens amor.
A costa guerra, al port arribaran,
treuran les banderes, banderes de mort.
Tanqueu vent, fort el puny,
el seu lu, vent enlaire,
a dintre hi ha un parfum,
roig com el destí.
Ciutat d'Ibori, avui rosa de foc,
ciutat família, avui ja tens amor.
Ciutat d'Ibori, avui rosa de foc,
ciutat família, avui ja tens amor.
Amor, pedra, foguera, amor sense perdó,
amor de bèstia fera voltada d'anadons.
Fugiu totes les ranes, adeu àntics covards,
resteu millés vosaltres els fills de la ciutat.
Ciutat d'Ibori, avui rosa de foc,
ciutat família, avui ja tens amor.
Ciutat d'Ibori, avui rosa de foc,
ciutat família, avui ja tens amor.
Ciutat d'Ibori, avui rosa de foc,
ciutat família, avui ja tens amor.
Ciutat d'Ibori, avui rosa de foc,
ciutat família, avui ja tens amor.
Ciutat d'Ibori, avui ja tens amor,
Seguim amb la sacció de textos.
Ja havia avançat abans que aquesta setmana tindria dues parts.
Abans eren dos webs que valia la pena recomanar-vos.
Hem fet també una petita crítica.
Però bé, ara anem a la segona part i ara al clàssic, un llibre,
un llibre en paper, un llibre clàssic.
És de la col·lecció Mós, que publica el grup d'informadors
certainistes de Catalunya.
Recordeu que Mós és Som al revés.
Es tracta de la revista de cultura popular,
que també publica el Gisc, el grup d'informadors
certainistes de Catalunya.
Una col·lecció amb un interès, diguem-ne, desigual, oscil·lant.
Arriba el número 29 d'aquesta col·lecció.
I dic interès desigual i potser, a vegades sap greu dir-ho,
els nivells de qualitat també molt diversos.
Hi ha números realment importants i de gran valor,
com la nissaga del Serra, la biografia del pare i fill,
Josep i Joaquim Serra,
Dinès Pedrosi i Concepció Romeu, abans els hem esmentat.
Hi ha algun altre llibre, sobretot els que assigna Joan Domènech i Molé,
biografies de compositors, com Lluís Albert o Fèlix Martínez Comín,
Josep Biader també.
I després hi ha potser d'altres fets amb molt bona fe,
però potser no arriben al nivell dels altres.
Bé, en tot cas, el conjunt, la col·lecció,
és una proposta molt, molt interessant.
I si de tots aquests 29 llibres, n'hi ha uns quants que realment valen la pena,
doncs els esforços realment són agraïts en aquest sentit.
I l'últim volum aportat és a en Jordi Puerto i per Ramon,
l'home que en el seu moment va crear la Sedana de l'any,
un home també amb una llarga experiència en la informació sardanista a la ràdio,
ara ja és gran, i en comptes de retirar-se de l'activitat sardanista,
tot el contrari, és a dir, que sobretot, sobretot,
realitzar estudis sobre la història de la Sedana.
En aquest cas, aquest número 29,
el títol és Cròniques del foment de la Sedana de Barcelona.
Bé, pensareu, molts dels que ens escolteu,
des d'aquí l'àmbit de les comarques terragonines,
doncs que no us interessa gaire aquest tema,
una entitat barcelonina,
potser sí que aquest volum és més per als que procureu estar,
us agrada la història per ella mateixa,
dins l'àmbit de la Sedana,
i d'això es tracta.
No és una entitat qualsevol,
el foment de la Sedana de Barcelona
és una entitat realment veterana,
nascut als anys 20,
i amb una trajectòria constant,
molt accidentada també,
i tot això, i moltes més coses,
evidentment, apareixen en aquest llibre.
Serveix, per exemple, aquest volum,
per demostrar, per manifestar,
per exposar els dos grans corrents
que hi ha hagut tradicionalment,
sobretot es va notar molt
en aquestes entitats barcelonines,
una d'elles, doncs, el foment de la Sedana,
de promoure, per una banda,
sardanes, diguem-ne, populars,
diguem-ho així, sardanes de tota mena,
sardanes que fessin ballar, fessin engrescar,
sense que la qualitat musical
fos quelcom decisiu,
i tot el contrari, pel que fa al foment de la Sedana.
Això ho remarca molt,
aquest treball del Jordi Puerto,
i descriu, i reprodueix,
molts programes de les ballades i concerts
que promovia aquesta entitat,
precisament per manifestar això.
Els principis, els inicis de l'entitat,
potser això no era tan evident,
hi apareixen moltes sardanes,
per exemple, d'un autor molt popular a l'època,
com Vicenç Bou,
popular a totes èpoques,
però en aquest moment era quan escrivia,
aquells grans títols de sardanes,
i després, autors com ell,
van desapareixent de les programacions,
i realment són programes sumament selectes.
Quina valoració podem fer d'això?
D'aquest fet, doncs, evidentment,
que hi ha d'haver espai per tothom,
i hi ha d'haver un públic que li agradi
aquesta part realment musical,
de gran qualitat,
i a l'altre,
que potser hauria d'haver això
a ser uns mínims
de sardanes, diguem-ne,
plenament balladora
i engrescadora de plaça,
en definitiva,
com s'acostuma a anomenar, també.
Un llibre, doncs,
per a, diguem-ne,
els més, no entesos, potser,
però sí, els que els agrada,
doncs, estudiar, treballar,
llegir senzillament la història,
en aquest cas,
de l'àmbit de la sardana.
I valora també positivament
que segueix endavant aquesta col·lecció,
que va publicant tres números a l'any,
no sabem quins són els que publicaran properament,
abans s'anunciava,
anunciava amb certa antelació,
de moment potser són més cauts,
perquè a vegades passen coses a la darrera hora,
però sí que sabem que l'autor
d'aquest últim volum, el Jordi Porto,
té alguns treballs pendents
i que és, vaja, gairebé segur
que properament apareixeran
en aquesta col·lecció mos,
són concretament tots sobre la sardana d'any,
evidentment només ho podria publicar ell,
això, l'home que realment va crear
la sardana d'any
i va ser l'ànima durant la primera època,
després ara en aquesta segona època
ha estat, diguem-ne,
l'assessor dels actuals promotors,
la Federació Sardanista de Catalunya.
I també té en cartera altres títols,
un realment no sabem de què tracta,
una lliure són 400 grams,
pot ser que sigui una novel·la,
un altre aspecte que també treballa el Jordi Porto,
i la sardana a Bétolo,
és a dir, la història de la sardana a Badalona,
un treball, doncs, també,
de caire plenament local.
I escoltarem ara una sardana obligada,
és a dir, una d'aquelles composicions,
en les quals un instrument té un paper especialment destacat
i on es posen a prova les facultats del solista corresponent.
Allò curiós potser és que és una excepció en l'obra de l'autor,
Carles Rovira,
un home que escriu sardanes atractives,
en les quals la melodia hi té un paper molt destacat,
troballes realment melòdiques interessants,
i que no sabem que tingui cap altra sardana obligada que aquesta.
En tot cas, segur que no en té gaires més.
És una obligada de tenora
que va enregistrar la Cobra Juni i Bola Sabadell
quan encara era el seu solista de tenora,
en Enric Ortí,
Faréstega.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!