Fins demà!
Quan són dos quarts de 10 en punt, s'inicia aquí amb aquesta sintonia el No vinguéssim històries, programa 6è de la 6è temporada, avui 10 de novembre de 2009.
El control tècnic Sílvia García, el Manuel Magí, aquí ja ha distret, mirant la tele als darrers 15 minuts d'un partit transcendental per nosaltres.
David contra Goliat, no?
David contra Goliat, el Madrid a punt de ser eliminats.
I abans que la Sílvia digui, nens, que això és un programa d'història, comencem.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana...
Com és habitual, iniciem el programa amb dues efemèrides, el monogràfic avui dedicat a la piràmide de Keops,
també curiositats que tractaran sobre una sorprenent enquesta que han fet els escolars britànics
en referència a la seva propi història i a la història de les dues guerres mundials.
Avui fa 100 anys a Tarragona.
Què més?
notícies i en 30 minuts, no, d'aquí a 29 minuts, això s'acaba.
Afemèrides.
I tal dia com avui de l'any 1890, anicia el cantant argentí de tangos, Carlos Gardel.
Hem dit argentí, però sembla ser que aquest senyor era d'origen francesu o uruguaià.
I tot depèn d'on hàgim buscat les referències biogràfiques d'aquest cantant.
Però deixant de banda aquest petit detall, podem dir que ja de petit anar a residir a Buenos Aires
i ja cantant la interpretació de tangos se'l va fer célebre,
sobretot a partir de la col·laboració en duet amb José Razzano.
Van prendre numerosos gires per Amèrica i Europa, per exemple Barcelona va estar l'any 1925 i l'any 1928
i de forma gairebé unànime és considerat com el millor intèrpret d'aquest gènere, el tango.
Entre els seus temes més coneguts trobem Mi noche triste, Volver, El día que me quieras, Por una cabeza, Mi Buenos Aires querido, etc.
A més a més també va actuar en diversos films, com per exemple Melodía de Arrabal, Tango Bar o Luces de Buenos Aires.
Desgraciadament moria en un accident d'avió uns anys després, en concret el 24 de juny de 1935.
I d'un autèntic crac del tango a un autèntic estadista, una celebritat a Turquia, aquí segurament desconegut per molta gent,
potser si algú ha anat a Turquia este nom li sonarà sobradament.
I és que avui fa exactament 71 anys, el 10 de novembre de l'any 1938, que moria Mustafa Kemal Ataturk.
El senyor Ataturk, que havia estat primer que res oficial de l'exèrcit otomà, va ser un gran estadista que va fundar i va ser el primer president de la moderna república de Turquia.
De fet, este senyor Ataturk va agafar les despulles que quedaven de l'imperi otomà, va conservar el tros de l'actual Turquia després d'una guerra d'independència,
i va portar a terme una reforma realment molt i molt grans.
Per exemple, tancar les escoles religioses i abolir la xària, la llei religiosa, va adoptar una constitució, va adoptar el calendari occidental,
va fer el primer senyor de població, va substituir l'alfabet àrab per llatí, va declarar la laïcitat de l'Estat,
va concedir el dret de vot a les dones i el dret a ser votades en 1934.
Sí, sí, tot un pas endavant, aquest senyor, doncs, per apropar-se molt més a Europa i no pas a Orient mitjà o Àsia.
Exacte, volia sortir de l'òrbita, podríem dir, musulmana, per dir-ho així, el que passa és que,
tot i que va deixar una gran impronta al seu país, segurament pocs països han estat tan canviats per un sol home,
sí que cal dir que va deixar una identitat turca dividida.
Estava europeisada, però no suficientment europea, de fet, se pot veure avui en dia que no la deixen entrar a la comunitat econòmica europea,
i estranya el món islàmic, ja que, segons quins règims, és massa occidentalitzada, massa laïc.
Exacte.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
I de Taturc a Egipte.
Molt bé.
Ja que tu et queixes sempre que no porto notícies d'Egipte,
sí.
Doncs avui he decidit fer en honor teu el monogràfic d'Egipte.
I, curiosament, no he estat a Egipte, eh?
No has estat a Egipte, aquesta cap de setmana?
No he coincidit que quan vas fer el monogràfic de les pintures de Sant Clement de Taüll,
i he estat justament aquell cap de setmana allí, doncs aquell cap de setmana no he estat a Egipte.
Doncs bé, avui parlarem d'Egipte, però d'una peça molt petita, gran, però petita, d'Egipte.
La Gran Piràmide, o la piràmide atribuïda al faraó Keops.
De fet, la Gran Piràmide va ser una de les set meravelles del món,
la més antiga i, curiosament, l'única que encara avui en dia perdura.
Va ser la més gran de totes les piràmides que es van construir a Egipte,
se'n van construir unes quantes.
S'ha atribuït tradicionalment a un faraó de la quarta dinastia de l'antic Egipte,
Hufu, tot i que aquest senyor és més conegut amb el nom amb el que van batejar els grecs, Keops.
I l'arquitecte sembla ser que va ser un funcionari del seu imperi,
de l'imperi de Keops, anomenat M.I.I.
La data estimada, aproximada, de l'acabament d'esta Gran Piràmide
se situa al voltant de l'any 2570 abans de Cris.
O sigui que és un monument que té gairebé 4.600 anys d'antiguitat.
I està situada a la necròpolis de Gissa,
actualment a les afores de la gran conurbació del Caire,
en la capital d'Egipte.
I fins al segle XIV no va ser superada en alçada.
O sigui que fins al segle XIV de la nostra era va ser l'edifici més alt
construït per la humanitat.
El segle XIV va ser superada pel chapitel de la catedral de Lincoln a Anglaterra.
Molt bé.
Anem a donar algunes dades de la Gran Piràmide
que realment fan posar els pèls de punta.
Jordi, si deixes per un moment de mirar el futbol,
ja sé que ha marcat un Madrid, però n'ha de fer cinc, no et preocupes.
Quants blocs de pedra diries que van necessitar per fer la Gran Piràmide?
Milers.
Més de milers, exactament 2.300.000 blocs de pedra
amb un pes mitjà de dos tones, tot i que n'hi ha alguns d'ells
que arriben a pesar fins a 60 tonelades.
Només?
Déu-n'hi-do, per no haver-hi altra força d'atracció que l'humana.
Originalment estava recoberta per uns 27.000 blocs
de pedra calisa blanca, polida, de diverses tonelades cadascun.
Aquest aspecte de revestiment lo va mantindre
fins a principis del segle XIV de la nostra era
quan un terratrèmol va fer desprendre part del revestiment.
A partir d'allí, els turcs otomans
van començar a utilitzar aquest revestiment com a cantera
per fer construccions de mesquites al Cairo.
Per exemple, la mesquita de Hassan
està construïda en aquests blocs de la Gran Piràmide.
Com hem dit, la Piràmide s'ha construït a la primera meitat
del segle XXVI abans de Cris.
És la datació que tradicionalment...
Segle XXVI abans de Cris.
XXVI abans de Cris.
Déu-n'hi-do.
I l'interior? Com és l'interior de la Piràmide?
Després veurem en una teoria
que hi ha sobre la seva construcció
que possiblement hi ha parts que no s'han descobert
però el que sí que es coneix actualment
és que la Gran Piràmide de Keops
està composada de tres càmeres principals.
Dues estan situades a l'interior de la piràmide
del cos construït de la piràmide
mentre que una tercera està construïda
construït directament a la roca
o sigui, al subterrani.
Són la nomenada Càmera del Rei,
la Càmera de la Reina
i aquesta Càmera Subterrània.
En aquestes càmeres s'hi accedia
des del costat nord de la piràmide
per un petit túnel descendent
que estava construït al final
per uns grans blocs de granit
que comunicaven en altres dos passadissos.
Un ascendent que arribava a la Gran Galeria
i després portava la Càmera del Rei
i un altre descendent que arribava fins a la Càmera Subterrània.
Aquesta gran galeria que hi ha dins la piràmide
és un passadís enorme de 47 metres de longitud
i 8 metres d'alçada.
Les parets de la Gran Galeria són planes
fins que a una alçada de dos metres
les pedres es van apropant
fent una bòveda d'aproximació de les fileres
que es van tancant, tancant, tancant
per suportar, evidentment, l'enorme pes que tenen al seu damunt.
Al final d'aquesta gran galeria
hi ha una petita antecàmera
i després ve l'anomenada Càmera del Rei
on, teòricament, devia ser enterrat el faraó.
Està formada per grans llorges de granit
i és de planta rectangular.
I tant les parets com el sostre
són llises, sense cap tipus de decoració.
Simplement conté un sarcòfag buit de granit
sense inscripcions de cap mena.
Depositat allí durant la construcció de la piràmide
ja que no passa pels passadissos.
O sigui que, abans de tancar la càmera
van depositar el sarcòfag dins.
No hi ha altra manera de fer-lo entrar.
Per damunt del sostre
hi ha diverses càmeres de descarga
la més alta de les quals
disposa el seu sostre
en dos grans blocs inclinats.
Estes càmeres es van construir
per evitar esforçaments sobre la càmera del Rei
ja que el pes que havien d'aguantar
era realment molt gran.
Hi ha una altra càmera
coneguda com la càmera de la Reina
també construïda dins del cos de la piràmide
que, tot i que rep este nom
segons diversos estudiosos
no es va destinar a la dona del Rei
sinó a la nomenada estàtua K
del faraó.
Era una representació espiritual del difunt
de l'esperit del faraó.
i estava gairebé situada
a l'eix de la piràmide.
La utilització que li van donar
a la càmera subterrània
no està gaire clara.
Està excavada, com he dit, a la roca
o sigui, no està dins del cos de la piràmide
de planta rectangular
i amb el sol molt irregular
i també les parets i els sostres plans.
Hi ha dos habitacles
a manera de sarcòfag
un pou i una petita galeria.
i una de les curiositats
són els anomenats canals de ventilació.
Són uns petits conductes
per als quals no passa una persona
que parteixen de la càmera real,
de la càmera del Rei
i de la càmera de la Reina.
El que passa és que aquests canals,
els de la càmera del Rei,
arriben a comunicar amb l'exterior
mentre que els de la càmera de la Reina
no comuniquen
ja que es queden
a uns 15 metres de l'exterior.
No es coneix
quina era la seva funció.
De fet, avui en dia
se'ls diu canals de ventilació
perquè s'utilitzen
per...
Per ventilar.
Per ventilar.
Ja passen uns cables elèctrics i tal
i hi ha un sistema de ventilació
pels turistes que visiten la piràmide.
Però, com dic,
originalment no se sabia
què eren.
Hi ha una cosa també curiosa.
Jordi, quantes cares diries
que té la Gran Piràmide?
Quantes cares?
Ah, 20.
Càries.
De càries en té algunes
perquè està una mica...
Quantes cares?
Quantes cares?
Vuit, va.
Perquè diria quatre,
però...
però em semblaria massa...
Ah, llegit el text.
No, no, no he llegit el text,
però és que una pregunta així
dius, home,
una piràmide igual...
Aparentment una piràmide té...
Quatre cares i la base.
Quatre cares i la base.
Però la Gran Piràmide en té vuit.
De fet, un investigador,
un egiptòlic anglès
ha nominat Flinders Petri...
Sí, si no m'haguessis fet la pregunta
amb mala llet...
Sí.
Bueno, amb segona
hagués dit quatre.
Vale.
Doncs este senyor va observar
que la Gran Piràmide
té forma octogonal
d'estrella de quatre puntes.
O sigui que les cares
estan lleugerament corbats
cap al centre
i realment no és una cara
sinó dos.
El que passa és que
a l'haver desaparegut el revestiment...
L'erosió i tot, no?
A simple vista pràcticament
no es nota.
Això es veia més
quan encara estava coberta
d'este revestiment
polit de pedra calixa.
I durant els equinocis,
a la sortida del sol
durant uns minuts,
la meitat oest
de les cares nord i sur
s'il·lumina.
O sigui,
s'il·lumina només
mitja cara.
I quan es pon el sol
de l'equinocis,
l'altra mitja.
o sigui,
és un efecte
denominat
efecte llampec
i que passa només
el dia de l'equinocis.
Sí, sí.
I més dades
sobre la Gran Piràmide.
Mesures.
Molt interessant.
Aquest senyor,
Flinders Petri,
un egiptòlic britànic,
com he dit,
ha fet l'estudi
més detallat fins ara
sobre la Gran Piràmide.
I aquest estudi
va donar
les següents dimensions.
L'altura original
era de
146,61 m.
l'altura actual
és de 136,86 m.
O sigui,
ha perdut
gairebé 10 m.
Com dic,
aquest revestiment
que va caure,
doncs a la punta
és una mica més
el que va perdre.
I té una pendent
de 51 graus,
50 minuts
i 35 segons.
I aquí sí,
és una curiositat,
les mesures
dels costats.
51 graus són molt, eh?
Sí,
molt pendent.
El costat nord
fa 230 m.
com a 364.
I la variació
entre el costat nord
i el costat sur,
l'error és tan sols
d'un milímetre.
Un milímetre.
Déu-n'hi-do
per 230 metres.
Sí, sí.
I 2.300.000 blocs
apilats un demà un altre.
Sí, sí.
I Déu-n'hi-do
per estar feta
al segle XXVI
abans de Cris.
Abans de Cris.
o sigui,
tots els costats
fan 230 metres.
Sí, sí.
Entre el costat nord
hi surt
només hi ha un milímetre.
Entre l'est i l'est
varia entre 3 i 4 centímetres
l'error,
podríem dir.
Però,
Déu-n'hi-do,
exacte,
quin grau
de tecnologia
i de perfecció.
La feina ben feta.
Molt ben feta.
Mira,
que ha durat
4.500 anys.
les teories
sobre la seva construcció
han estat vàries.
De fet,
el text més antic
que ens parla
de com va ser construïda
prové de l'historiador
Herodot.
Herodot.
Historiador,
crec,
que va visitar
cap a l'any 450
abans de Cris
Egipte
i reflexa
el que li van explicar
els sacerdots egipcis.
No sabem
si és molt de fiar
ja que són dades
que va recollir
el senyor Herodot
més de 2.000 anys
després de la construcció
de la Gran Piràmide.
Diu el següent.
En cuanto a la piràmide,
se gastaron
en su construcció
20 anys.
És una fàbrica
quadrada
de 8 pletros
de largo
en cada un
de sus lados
i otros tantos
de altura,
de piedra labrada
i ajustada perfectament
i construïda
de piezas tan grandes
que ninguna baja
de 30 pies.
La piràmide
va ser edificándose
de modo que en ella
quedasen
unes grados
o pollos
que alguns llaman
escalas
i altres altares.
Hecha així
des del principio,
la parte inferior
iban levantándose
i subiendo les piedras
i alabradas
con cierta máquina
formada
de maderos cortos
que,
alzándolas
des del suelo,
las ponían
al primer orden
de gradas,
desde el cual,
con otra máquina
que en él
tenían prevenida,
las subían
al segundo orden,
donde las cargaban
sobre otra máquina
semejante,
prosiguiendo así
en subirlas,
pues parece que
cuantos eran
los órdenes de gradas,
tantas eran
en número
las máquinas,
o quizá no siendo
más que una
fácilmente transportable,
le irían mudando
de grada en grada,
cada vez que
la descargasen
de la piedra.
Qué bueno
es dar de todo
diversas explicaciones.
Así es que
la fachada
empezó a pulirse
por arriba,
bajando después
consecutivamente,
de modo que
la parte inferior,
que estribaba
en el mismo suelo,
fue la postrera
en recibir
la última mano.
O sea,
que el señor
Edó
nos habla
de unas máquinas
que andan
pujando
a graons,
diguéssemos,
las pedras.
Sí, sí.
Y hay otras hipótesis,
por ejemplo,
l'esgiptólic
alemany
Ludwig Borshardt
l'any 1921
va posar
la teoria
de la utilització
de grans rampes
perpendiculars
a la cara
de la pirámide
que anaven creixent
a mesura
que anava creixent
la pirámide,
rampes de terra,
i que les utilitzaven
per anar
pujant les pedres.
Tot i que
aquesta teoria
actualment
està bastant
descartada
perquè no s'han trobat
gaires indicis.
L'última teoria
és la de
l'arquitecte francès
Jean-Pierre Oden,
exposada ara
fa dos anys i mig,
a l'abril
de l'any 2007,
segons la qual
les pedres
de la gran pirámide
de Lissé
van ser transportades
per una rampa
exterior tradicional
fins a una altura
de 45 metres.
Des d'aquí
els blocs
eren pujats
per una rampa
en espiral
que estava muntada
dins de la pròpia pirámide.
Segons el propi Oden,
aquest túnel
interior
continuaria
existint
avui en dia.
El que passa
és que
el cap
del Consell Superior
d'Antiguitats Egipti,
el senyor
Sai Hawass,
que és qui mana
en el referent
a les Antiguitats Egipte,
ha afirmat
que només
és una hipòtesi més
i que per el moment
no considera
cap permís
per excavar
la gran pirámide.
però el que està clar
és que segurament
aquest monument
que porta
26 segles
guarda
el seu interior
o possiblement
l'única
que queda en peu
guarda el seu interior
segurament
moltes sorpreses.
Però bé,
això
s'anirà veient
i ja és
una altra història.
No en vinguis
amb històries
Curiositats
Al Regne Unit
hi ha una organització
de veterans de guerra
anomenada
Erskine
que a les portes
de l'aniversari
de l'armistici
que va posar
punt i final
a la Primera Guerra Mundial
és a dir,
tal dia com avui
però de l'any 19...
no, com demà
un 11 de novembre
del 1918
doncs ha revelat
moltes de les ignoràncies
dels adolescents britànics
d'edats compresses
entre 9 i 11 anys
sobre tot allò
que va ocórrer
durant les dues guerres mundials
i és que aquesta enquesta
revela dades
o idees força xocants
la primera
és que un de cada 20 escolars
pensa que Adolf Hitler
era un entrenador
alemany de futbol
imagina't
sí, no?
un de cada 20 escolars
pensa que Adolf Hitler
era un entrenador
alemany de futbol
i un de cada 6
pensen o creuen
que Auschwitz
era un popular
parc temàtic
sobre la Segona Guerra Mundial
sí, on els jugues
se posava molt bé
sí, sí
o per si fos poc
un de cada 20 enquestats
també afirma
que l'Holocaust
és el nom
amb el que es va batejar
la celebració
del final de la guerra
l'Holocaust
sí, sí
sents tot aquest xivarri de fons?
sí
sí, és la celebració
de l'Alcorcon
en l'Alcorcon?
sí, sí
si hi ha algun oient
d'Alcorcon
moltes felicitats
continuem el programa
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui Jordi
tenim un patrocinador
que t'agradarà molt
perdona
t'estàs fixant?
són els jugadors
de l'Alcorcon
que demanen
les camisetes
les samarretes
als del Madrid
quan potser
hauria de ser
el revés
però bé
Déu-n'hi-do
fita històrica
tenim un patrocinador
amb Caleram
avui
molt de Caleram
no ho sé
podríem dir
interessant
interessant
compromès
compromès
compromès
compromès
compromès
és la paraula
sí
és que és una sorpresa
només el coneixeu tu
i la Sílvia
ara ho veuràs
anem a repassar
les notícies
que hem trobat
més interessants
del dia 10 de novembre
de l'any 1909
avui fa 100 anys
era un dimecres
sí
i pel que veig
encara no t'has comprat
la càmera fotis
la càmera segurament
s'esperarà ja
a Reixos
a Reixos
a veure si ben encargats
molt bé
primera notícia
totes
totes les misses
que se celebraran
el dia 11
en l'altar mayor
de la iglesia
del Sagrado Corazón
des de les 7
hasta las 9
hora en què
empezará la última
seran aplicades
por el eterno
descanso
de l'alma
de l'excellentíssimo
senyor general
de división
don Felipe
Dolce
i Vilademunt
que en paz
descansa
i la gacetilla
de quejas
que sempre
és molt divertida
el defensor
del poble
sí
a veure
recordem que
no sé si era
fa una setmana
o fa dues setmanes
parlàvem
que havien hagut
temporals
de pluja
crec que fa
un parell de setmanes
doncs bé
continuen a venir
conseqüències
d'aquestes pluja
diu
a consecuencia
de les últimas lluvias
hallanse en bastante
mal estado
algunas calles
de la ciudad
entre ellas
la bajada
del Rosario
la de San Pablo
y algunas
y algunas otras
del puerto
así como el paseo
de San Antonio
hemos de insistir
sobre la necesidad
sobre la necesidad
sobre la necesidad
de proceder
perdón
aquí se acaba
y ahora veo
una otra queixa
hemos de insistir
sobre la necesidad
de proceder
al arreglo
de la calle
de Torres Jordi
cuyo deplorable
estado
reclama
una reparación urgente
y una otra noticia
también de queixa
es curiosa
de que vuelvan
a reproducirse
las afecciones
de la boca
atribuyéndolas
a algunos pacientes
a la calidad del pan
se ve que debían
tindre pupetes
y digan que era el pan
que no era bo
y ahora
el nostre patrocinador
Mediana de Aragón
sales naturales
timoladas
para irrigaciones vaginales
y lavados bulbulares
el más agradable
suave y eficaz
desinfectante
precio
una peseta
cada cajita
de venta
en farmacias
y droguerías
depositario
Don Roberto Guas
Rambla de San Juan
Mediana de Aragón
sales naturales
timoladas
patrocina
al Nonvinguis
Amistórias
Noticias
Jordi, ¿no has fet
los deures?
i tant
en porto una
després he pensat
en porto una
i és que us podeu apropar
a la Bibliàtica Pública
de Tarragona
i la Museu del Port
de Tarragona
ja que hi ha
tota una setmana
temàtica
sobre l'anada
a Mallorca
del rei Jaume I
una olla
una illa
per nom Mallorca
hi ha tota una sèrie
de conferències
contes
lectures col·lectives
concerts
etc
i si no m'equivoco
jo diria que també hi ha
una exposició
amb cartografia
de l'època
de l'Abram Cresques
no?
aquesta
això és de l'Abram Cresques
no?
jo diria que sí
el trínic que tenim
jo diria que sí
doncs bé
interessant
i una notícia
que sembla que repeteix
si algú m'ho va escoltar
fa un mes dirà
torna a repetir
la mateixa repista
la mateixa notícia
doncs no
i és que fa un mes
anunciàvem que
un senyor
amb un detector de metals
havia descobert
un enorme tesor
composat per
uns 3 quilos de plata
d'or
i 3 quilos de plata
a Anglaterra
un tesor del segle VII
doncs bé
la història repeteix
un aficionat també
amb un detector de metals
ha descobert
un tesor de torques
de collars d'or
d'època celta
d'entre els segles III
i I abans de Cris
un senyor
anomenat
David Booth
que
podria ser que tingués
família aquí a Tarragona
perquè jo coneixo
un senyor aquí a Tarragona
que es diu Booth
però
no ho sé
però no està confirmat
no està confirmat
doncs bé
a prop de la ciutat
de Stirling
a Escòcia
este senyor
ha declarat
que sempre havia
li havia fet il·lusió
a la del detector de metal
com a hobby
se la va comprar
i la primera vegada
que sortia al camp
aparca el cotxe
i amb 10 metres del cotxe
li comença a pitar
l'aparell
i fa aquesta troballa
un total de
4 torques
d'or
de collars
tres sencers
i un quart fragmentat
n'hi ha un
que és d'una
construïda
amb filigranes
d'or
que és una autèntica
meravella
i sembla ser que
l'Estat
li pagarà
una bona recompensa
el que passa és que
en els temps que corren
jo m'imagino
a Anglaterra
els camps plens
de gent
en detectors
de metals
buscant
sí, aquí també
i pot ser aquí també
no massa recomanable
si aquí us troben
en un detector de metals
igual us poden
fotre
enxeronats
no ho sé
si s'està
en un llaciment
arqueològic
és delicte
si s'està per la platja
buscant
si algú ha perdut un anell
jo crec que no
és diferent
molt bé
alguna notícia més?
sí, portàvem una altra notícia
referent a la recuperació
de la memòria històrica
és que a Tarragona
entre l'any 1939
i 1948
van ser fusellades
pel franquisme
un total de 712 persones
712 persones
712 persones
en quants anys?
bé, 10 anys
però la majoria
l'any 39-40
l'any 39-48
sí
era gent que estava
tancada al pretori
a l'actual pretori
a la presó que hi havia
en unes condicions
realment duríssimes
duríssimes
i que molts
quan sortien
doncs era per a fer
un trajecte
que s'acabava
a la muntanya de l'Oliva
on eren
afusellats
doncs bé
les últimes setmanes
l'Ajuntament
ha descentat una mica
la fossa comú
del cementeri
on descansaven
la majoria
d'estes 712 persones
no totes
perquè n'hi van haver
alguns
que van ser enterrats
en nítols
però com dic
la majoria
estan enterrats
en aquesta fossa comú
però operament
s'hi farà
una placa
en el nom
de totes
aquestes persones
a més a més
s'hi afegirà
una frase
que diu
aquells que han mort
sense tenir el cap cot
extreta de la cançó
Campanades
a morts
de Lluís Llach
sembla que li sol·licitaran
l'autorització
i faran
aquesta placa
a més a més
si entreu al diari
Tarragona
a la pàgina web
i busqueu
busqueu
aquesta notícia
de les 712 persones
afusellades
el port a la notícia
no recordes
ho fiques al buscador
i ets
doncs hi ha un link
que et comunica
en una pàgina
on hi ha
tots detallats
els noms
i com noms
i també el lloc d'origen
de les 712 persones
a la muntanya
de l'autorització
afusellades
presoners
al pretori
i no sé
si vols fer algun comentari
més sobre...
No, no
arribem gairebé al punt
i final del
no mingués a més històries
no tenim més notícies
la sintonia final
ja està
ja està
ja està sonant
30 minuts
d'història
a Tarragona Ràdio
96.7 de la FM
cada dimarts
a aquesta hora
de dos quarts
de 10
fins a les 10 del vespre
i hem diferit
avui també
a la nit
el que no recordo l'hora
però bé
l'hora
possiblement
la Sílvia
a les dues
a les dues
o una i mitja
a dos quarts
dos quarts de dues
dos quarts de dues
de la nit
ha estat un plaer
ens veiem la propera setmana
és un plaer
i avui més contents
que mai crec
perdoneu-nos
si hem estat una mica distrets
pel futbol
però bé
Espera que guanya el Barça
Sí, no ho sé
ja veurem
Ah
ja veurem
Deixa'm estar el futbol
no em vinguis més històries
Adéu-siau
Torx Kat生
Atau-siau
Fins demà!