El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del campanar, en aquest diumenge 18 d'octubre, 29è diumenge de durant l'any.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa, fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic, i Montse Sabater, el micròfon, els desitgen un feliç diumenge.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
El tercer diumenge d'octubre és una d'aquelles diades entranyables que gairebé tots hem viscut des de petits.
Tinc molt vives a la memòria les jornades del dòmon de la meva infantesa,
quan amb una guardiola anaven a l'assalt del Vianant per tal que ens donés una almoina, per petita que fos, i posar-li una enganxina a la solapa de la jaqueta.
Tot i que ara les coses ja no es fan d'aquesta manera, tanmateix els nostres missioners continuen treballant i evangelitzant sense descans.
Per tant, la missió que Jesús va donar als apòstols continua tenint plena vigència els nostres dies.
Els cristians tenim molta feina per fer, perquè la nostra societat, el nostre món, no està evangelitzat.
L'Església mai no acabarà la feina, perquè mentre hi hagi homes que no tenen notícia de Jesucrist, cada dia en neixen,
el manament de Jesucrist d'anar a evangelitzar tots els pobles batejant-los en nom de la Santa Trinitat, continua vigent.
Per tant, l'Església mai no podrà viure de rendes ni d'èpoques passades.
Hem d'obrir els ulls al nostre món, al d'ara mateix, perquè és aquí i ara on cal treballar i anunciar la Bona Nova.
Per dur a terme l'encàrrec del Senyor, Jesús, calen persones d'oïda oberta, de cor generós i de resposta sincera.
Això vol dir, en primer lloc, que calen persones que molts dels nostres preveres, laics i potser també religiosos,
almenys alguna vegada, s'haurien de plantejar seriosament la pregunta de si el Senyor els cride a evangelitzar fins i tot als països més llunyans.
En aquest sentit, són pregonament clares les paraules del Papa Benets en el seu missatge per a la Jornada Mundial de les Missions d'aquest any 2009.
Ens diu, m'adreço sobretot a vosaltres, germans en el Ministeri Episcopal i Sacerdotal,
i també a vosaltres, germans i germanes de tot el poble de Déu,
per a exhortar tothom a revifar en ell mateix la consciència del manament missioner de Cris,
de fer deixebles a tots els pobles, seguint els passos de Sant Pau, l'apòstol dels gentils.
Fins aquí les paraules del Sant Pare.
A continuació, i sempre en segon lloc, calen els mitjans econòmics per a sostenir aquesta tasca apostòlica de la nostra Església.
Vull fer especial èmfasi en el fet que aquesta tasca és de la nostra Església.
Nosaltres formem part d'aquesta aventura missionera, perquè és la nostra Església qui els ha enviat.
Durant molts anys potser s'ha posat massa l'accent d'aquesta diada del dòmon en l'aspecte econòmic del sosteniment dels missioners,
però hem arribat a la situació en què el que cal a hores d'ara són precisament missioners,
sense perdre de vista l'aspecte econòmic.
Estimats germans, ens ha tocat viure uns temps complicats,
en els quals hem de donar testimoniatge de la nostra fe i de la nostra esperança.
És el nostre compromís com a batejats.
Us demano un esforç de disponibilitat generosa per atendre la crida que el Senyor fa a l'evangelització,
de pregar-hi a fer vent al Sant Esperit per tots aquells que ja estan treballant en els camps de la missió i de la solidaritat
en el manteniment d'aquesta tasca que és nostra, de tota la nostra Església.
Adéu-siau.
Ancetem la nostra missió d'avui amb la notícia eclesial que ha obert totes les planes informatives els darrers dies.
L'arcabisbe, bisbe emèrit d'Urgell, Monsenyor Joan Martí i Alannis,
va morir el passat diumenge, 11 d'octubre, al matí, en la Pau de Crist, a Barcelona,
a l'Hospital de Nostra Senyora de l'Esperança.
Monsenyor Joan Martí i Alannis havia nascut al Milà, comarca de l'Alcamp, el 29 de novembre de 1928
i era llicenciat en Nomenitats Clàssiques, docent lingüista, bisbe d'Urgell des de 1970 al 2003,
fins al nomenament de Monsenyor Lluís Solefà com a bisbe de Trujillo,
va ser el darrer prevera de l'assidiosa ci-tarragonense en accedir a l'episcopat.
Monsenyor Joan Martí i Alannis fou nomenat bisbe d'Urgell el 25 de novembre de 1970
i prengué possessió del càrrec el 30 de gener de 1971.
El 17 de març de 1971, prestar jurament com a copríncep d'Andorra davant del Consell General de les Valls.
El 12 de maig del 2003, el sant pare Joan Pau II acceptarà la seva renúncia al govern pastoral de la diòcesi.
En el seu mandat com a bisbe i copríncep, va impulsar la redacció de la Constitució andorrana
que va rubricar l'any 1993, després de ser aprovada en referèndum pel poble andorrà
i ha estat sempre un persistent defensor de l'existència i de la independència d'Andorra com a estat,
tal com li va reconèixer el síndic en l'acte de l'assignatura de la Carta Magna al Palau Episcopal el 29 d'abril de 1993.
La Santa Seu, reconeixent el seu zel acurat en l'acompliment del seu ministeri episcopal,
li atorga el títol o dignitat d'arcabisbe ad personam el 25 de juny del 2001,
en la mateixa data en la que Monsenyor Joan Enric Vives i Sicília
fou nomenat bisbe coajutor d'Urgell, amb dret a successió.
La missa exequial i l'enterrament es van fer a la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell
el passat dimecres, dia 14 d'octubre.
Va ser presidit pel bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra,
Monsenyor Joan Enric Vives i Sicília,
amb qui van concelebrar Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat,
i nombrosos bisbes i preveres.
Si per la capella ardent van passar milers i milers de persones desitjoses
de donar el darrer adeu a qui havia estat el seu pastor durant més de 30 anys,
la catedral urgellenca va resultar totalment insuficient
per acollir la munió que va voler assistir als funerals.
El bisbe d'Urgell, en la seva homilia, va demanar a la diòcesi
que encomani l'ànima de l'arcabisbe Martí a la misericòrdia del bon pastor,
perquè li doni el premi dels servents fidels de l'Església.
Monsenyor Joan Martí i l'Anis, reposi en la pau de Crist.
Aquest diumenge, les lectures de la missa dominical
són les corresponents al diumenge 29 del temps ordinari.
Eus a sí el passatge de l'Evangeli d'avui
en la sanificació de l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida pel comentari del seu president, mossèn Joan Magí.
Llavors, Jaume i Joan, els fills de Zabadeu,
s'acosten a Jesús i li diuen
«Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem».
Jesús els pregunta
«Què voleu que faci per vosaltres?»
Ells li respongueren
«Consegueix-nos de seure amb tu a la teva glòria,
l'una a la teva dreta i l'altra a la teva esquerra».
Jesús els contestà
«No sabeu què demaneu.
Podeu beure la copa que jo beuré
o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?»
Ells li respongueren
«Sí que podem».
Jesús els digué
«Prou que beureu la copa que jo beuré
i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat.
Però seure a la meva dreta o a la meva esquerra
no sóc jo qui ho ha de concedir
i seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat».
Quan els altres deu ho sentiren,
es van indignar contra Jaume i Joan.
Jesús els cridà i els digué
«Ja sabeu que els que figuren com a governants de les nacions
les dominen com si en fossin amos
i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder.
Però entre vosaltres no ha de ser pas així.
Qui vulgui ser important enmig vostre,
que es faci el vostre servidor
i qui vulgui ser el primer,
que es faci l'esclau de tots.
com el fill de l'home
que no ha vingut a ser servit,
sinó a servir i a donar la seva vida
com a rescat per tothom».
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 18 d'octubre
ens trobem el diumenge 29 de durant l'any.
Isaías
ens parla
que aquell que s'esforça
aquell que s'esforça
per trobar la pau
aquell que s'esforça
per portar-la als altres
aquell que no tira enrere
davant de les dificultats
aquell que no té por
que li peguin a la cara
o a l'esquena
o allà en sigui
doncs
és el qui veritablement
fa la feina
que Déu vol que es faci.
El Senyor s'ha complegut
en el que ell havia triturat
i afligit.
Senyor,
ell que és just
farà justos tots els altres
perquè ha pres damunt seu
les culpes d'ells.
Això és d'aquell que segueix
la paraula de Déu.
I qui ho ha complert del tot
això ha sigut Jesús.
Per què?
Perquè Jesús
ensenya
que ell ha vingut
a servir
i no s'ha servit.
Aquí tenim
la incomprensió
dels dos germans
Jaume i Joan
els fills dels Abadeu
que volien seure's
un a la dreta
i l'altre a l'esquerra.
I Jesús els diu
que no saben el que demanen.
El que han de saber
és que ells són capaços
de veure la copa
que veurà Jesús.
i ser batejats
en el baptisme
en què Jesús serà batejat.
Li diuen que sí.
I ells diu
doncs d'acord.
Això és l'important.
L'important és
trobis el que trobis
a la vida
sapiguer que Déu
està al teu costat
i ajudar
i deixar-te ajudar
pels altres
per tirar endavant
la cosa.
I si seus aquí
o seus allà.
Si ocupa aquest lloc
ocupa aquest altre.
Si té aquest càrrec
o té aquest altre.
Això no és gens important.
perquè això
Déu ho dona a cadascú
segons els dons
que ell ha donat.
I de vegades
de vegades
a les qualitats
que Déu dona a cadascú
nosaltres
som una mica
a curs de vista
i no la sabem
apreciar
i col·loquem
en un lloc
aquell que la millor
menys serveix
per aquell lloc.
Per això Jesús
ens diu
que
ell ha vingut
a servir
no a ser
servit.
Avui, diumenge
18 d'octubre,
la delegació
diossessana
de pastoral
de joventut
convoca un temps
per a aquells joves
que potser
se senten cridats.
Es tracta
de l'espai
Zona Zero
que tindrà lloc
al Santuari
de la Mare de Déu
del Loreto
de Tarragona.
I no oblidem pas
que aquest diumenge
s'escau
la jornada mundial
per a l'evangelització
dels pobles
més coneguda
per Domo
que enguany
té per lema
la paraula
llum
per als pobles.
El futur
de la nova creació
brilleja
el nostre món
i encén
encara que al mig
de contradiccions
i sofriments
l'esperança
d'una vida nova.
La missió
de l'Església
és la de contagiar
d'esperança
tots els pobles.
Tarragona missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Déu vos guarda.
El Papa
en la seva carta
en motiu del Dòmon
ens diu
En aquesta diada
del Dòmon
dedicada a les missions
tinc presents
amb la meva pregària
aquells que han fet
de la seva vida
una consegració total
al treball
de l'evangelització.
Avui
dia del Dòmon
deixeu-nos aportar
el testimoniatge
d'alguns
dels nostres missioners
que van donant
la seva vida
al servei
de l'Evangeli
sembrant amor
justícia
pau
no direm
el seu nom
ben segur
que les seves actituds
ens abocaran
les actituds
de tots els missioners
d'arreu.
Des del Marroc
quantes gràcies
tenim que donar
al Bon Déu
ser missioneres
en terres musulmanes
dir amb els nostres actes
amb les nostres actituds
que són deixebles de Jesús
que al igual que en l'Evangeli
cridar a Pere
i als altres
cada un pel seu nom
també a nosaltres.
Des de Mèxic
tinc la meva missió
en una gran ciutat
plena de gent


abocava
el sacrifici
del missioner
que emportat
per l'amor
a Cris
i als altres
ho deixa tot
i es planta
enmig de les persones
que ell
voluntàriament
ha escollit
perquè fossin
els seus germans
els quals
voldria
transmetre
la bona nova
i no ho pot fer
perquè la seva nova terra
no admet
no l'admet
i la seva missió
és d'haver
una presència
silenciosa.
La consigna
de la seva comunitat
és
Agven
un pas més
a través de l'atenció
als infants
la formació
de la dona
la descoberta
de tota necessitat
per a fer-hi presents
la força
sempre és la mateixa
l'amor
al Cris
i als altres
el missatge
s'expressa
amb el gest
amb la presència
Adéu Siau
Avui ho hem escoltat
a l'Evangeli
Jesús torna a parlar
de servir
Fa poquets dies
un altre passatge
ens feia considerar
la importància
del servir
en la vida
del cristià
Per això
no insisteixo
i us invito
a fixar-vos
en altres aspectes
que es desprenen
de la paraula
proclamada
Amb quina confiança
Jaume i Joan
van a Jesús
per demanar-li
el que desitgen
No tenien por
d'obrir el cor
a Jesús
i manifestar-li
els seus sentiments
que en aquesta ocasió
eren narrats
Així hem d'anar-hi
nosaltres
Qui tingui oïdes
que escolti
Un comandari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
Està fixada
pel desembre
proper a la reunió
de Copenhague
sobre el canvi climàtic
Hi ha veus
ben alarmants
que parlen
de desastre irreversible
Les dades
i les referències
d'aquesta emissió
les traiem
d'un document
d'estudi
sobre aquest tema
alliurat
a la Conferència Episcopal
Europea
per tal que puguin
advertir els cristians
sobre la manera
d'actuar
La tecnologia
La tecnologia
ens ha donat
els instruments
per dominar
el món natural
El tren de vida
que porten
els països industrialitzats
no es pot universalitzar
sense perill
de malmètode
definitivament
al nostre planeta
La capacitat
d'absorció de gasos
d'efecte hivernacle
està arribant
al nivell màxim
El canvi ecològic
és una exigència
de la justícia
internacional
i intergeneracional
Ja
Joan Pau II
en el document
Ecclesia in Europa
va assenyalar
entre els pecats socials
que aclamen al cel
la destrucció irracional
de la natura
i en particular
la descontrolada
emissió de gasos
d'efecte hivernacle
així com la destrucció
sistemàtica
de la selva
I Benet XVI
en la Jornada Mundial
de la Joventut
de 2008
parlava
de la necessitat
de reflexionar
sobre quin món
estem deixant
a les futures generacions
L'última declaració
del Comitè Intergovernamental
pel Canvi Climàtic
estructura
coordinada
per les Nacions Unides
que enclou
a més de 2.000 científics
de tot el món
ha estat subscrita
per gairebé
tots els governs del món
i presenta
importants qüestions
morals i ètiques
Afirma
que els gasos
d'efecte hivernacle
com l'anídric carbònic
el metà
i el monòxid de sofre
exerceixen
una influència
de grans proporcions
sobre la temperatura
de la Terra
Ens caldrà
per tant
reduir les emissions
contaminants
i modificar
els nostres estils
de vida
per no perjudicar
les futures generacions
El Comitè Intergovernamental
ha confirmat
que de 1970 a 2004
les emissions
de gasos
d'efecte
hivernacle
han augmentat
un 70%
Els països
industrialitzats
s'hi han afegit
als països emergents
sobretot
Xina i la Índia
que superen
les emissions
dels Estats Units
i fins i tot
d'Europa
per separat
Malgrat això
cal reconèixer
que Europa
i els Estats Units
junts
emeten
més del 50%
de CO2
a l'atmosfera
i per tant
són els primers
responsables
del canvi climàtic
Es preveu d'entrada
que una major
industrialització
del planeta
portarà
a una intensificació
de la contaminació
ambiental
Cal afegir-hi
la deforestació
de la selva
que està fins ara
al pulmó
de la Terra
capaç d'absorbir
bona part
de l'anídric carbònica
s'emet a l'espai
La conclusió
és que no estem
en el camí just
Segons pronòstics
del Comitè Intergubernamental
si no s'hi posa
remei a temps
per l'any 2100
la temperatura
pot haver augmentat
5 graus
Segons conjectures
els estudiosos
de la natura
fa 3 milions d'anys
la Terra
va augmentar
3 graus
referent
a la temperatura anterior
Ara
en un segle
podem interrompre
el cicle
de milions d'anys
En un segle
l'aigua del mar
pot pujar a mig metre
inicialment
amb el perill
que segueixi creixent després
Els fenòmens meteorològics
de tempestes
i inundacions
seran cada vegada
més freqüents
En canvi
altres parts del planeta
aniran quedant
cada vegada
més desertitzades
Es calcula
que si no es frena
la contaminació
de si
a mig segle
molts milions de persones
hauran d'emigrar
per manca
de recursos hídrics
També la humanitat
experimentarà
onades de calor
més fortes
És possible
fins i tot
que desapareguin
moltes espècies
d'animals
i de vegetals
Hi haurà
menys neus
sobre les muntanyes
i desapareixeran
algunes geleres
repercutint
en l'esgotament
determinades fonts
que s'alimenten
d'aquestes geleres
Són pronòstics
molt seriosos
Esperem que mai
no s'arribin
a realitzar
Dependrà
de la decisió
que prenguin
tots els països
i d'una manera especial
els que més contaminen
de ser la importància
de la propera reunió
de Copenhague
Amics
Fins un altre dia
si Déu plau
També ho hem sentit
o ho sentirem
a les lectures d'avui
Acostem-nos
confiadament
al tron
de la gràcia
de Déu
perquè es compadeixi
de nosaltres
ens aculli
i ens concedeixi
quan sigui l'hora
l'auxili
que necessitem
Quines paraules
tan consoladores
si posem
la nostra confiança
en Crist
obtindrem
misericòrdia
i compassió
Ell
experimentar
la condició humana
fet en tot igual
a nosaltres
llevat del pecat
i per això
perquè coneix
la nostra debilitat
i els nostres patiments
ens pot oferir
l'ajuda
que necessitem
i el perdó
que Ell
ens ha guanyat
Fem nostres
les paraules
del Salm
Que el vostre amor
Senyor
no ens deixi mai
Aquesta és
l'esperança
que posem
en vos
Ets jove
Tens força
Sents dins
com un foc
que crema
Aquesta setmana
us vull explicar
el meu testimoni
pel poble
de Tese
Bàsicament
avui us explicaré
com funciona
què és Tese
Quan jo tenia 14 anys
des de la delegació
de vocacions
se'm va proposar
anar a la trobada
de Tese
de cap d'any
a París
Jo no sabia
què era això
de Tese
ni res
m'ho van explicar
una mica
per sobre
i em va agradar
la idea
Uns dies abans
del viatge
amb la preparació
prèvia
que vam fer
i durant l'estada
allà a París
doncs ja vaig conèixer
vaig començar
a conèixer
la comunitat
de Tese
i la seva espiritualitat
la veritat és que
em vaig tornar molt content
des de llavors
he anat intermitentment
a les trobades
de cap d'any
a Tese
per diferents ciutats
europees
així doncs
a més de París
he estat a les trobades
d'Hamburg
de Milà
i de Ginebra
Malgrat tot
Tese
Tese
pròpiament
és el nom
del poble
on viu
la comunitat
dels germans
és un poble
francès
molt petit
molt petit
a prop de Lion
i just al final
del poble
es troba
el campament
amb l'església
carpes
bungalops
zones per plantar
tendes
tots els equipaments
necessaris
Un dels aspectes
que més em va cridar
l'atenció
al principi
van ser els cants
tan bonics
i relaxants
que es fan servir
a les pregàries
de Tese
bàsicament consisteixen
en una melodia senzilla
amb un text curt
que es va repetint
i n'hi ha en tots els idiomes
s'acostumen a acompanyar
amb guitarra
i qualsevol instrument
i jo
com que soc músic
sempre m'han fascinat
aquests cants de Tese
amb corals
a quatre veus
orquestra
que sempre estan
a les trobades
a Tese
es valora molt
els cants
com a element de pregària
cantar és una manera
de pregar
de fet
un altre element
sempre present
en les pregàries
és un moment llarg
de silenci
un silenci
per poder dialogar
amb tu mateix
i amb el senyor
les pregàries
es fan asseguts
a terra
amb espelmes
amb algunes icones
tot molt senzill
les enzilleses
un tret molt característic
de les pregàries
i la manera
de viure
de Tese
doncs bé
doncs bé
fins aquí
us he explicat
el funcionament
una mica
perquè
qui no sàpiga
doncs
qui no sàpiga
aquest Teseu
comenci a conèixer
i el proper programa
doncs us explicaré
pròpiament
l'experiència personal
que he tingut
moltes gràcies







totes
cuando un año sacerdotal
también nos tiene que hacer pensar
en lo que es
la vida cristiana
i això és tot per avui
i res més
fins al proper diumenge
si Déu vol
feliç setmana
a tothom
diumenge
bu much
bu much
be
bu
bu
bu
bu
Fins demà!
Fins demà!