A Tarragona Ràdio...
Il·lusió, ambició, amor, odi, solidaritat.
Un programa a càrrec dels alumnes de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili.
Que em fa feliç?
Doncs aixecar-me, poder caminar i veure-ho cada dia.
Veure el meu nen.
Creixer-li, estar per ell.
El tren.
Ai, a mi em fa feliç, doncs a les tardes a la platja de Tarragona.
Doncs em fa feliç, no sé,
un dia de festa amb els amics
i anar tots junts ballant i pensar-nos-ho bé.
A mi la muntanya.
L'estiu.
La calor.
El sol.
El mar, el mar.
Què em fa feliç?
Uf, un bon gelat.
Disfrutar del dia a dia, de les petites coses.
Hacer deporte i caminar.
Que guanyi el Nàstic i el Barça.
Que hagi de feliç, levantar-me tard.
Escolta música, anar a concerts de música.
I tenir treball i salut.
I passar-me molt bé.
Doncs mira, estar jubilat.
Jo estar jubilat.
Dormir, em va venir, sí.
No deixar-me mal de lo que tengo.
Poder sortir passejar per la Rambla.
Una bona companyia, suposo.
Passejar con mi perra.
Ni más ni menos.
Que les hace feliç.
Sí, que les hace feliç.
El amor y el cariño de las personas.
Eso, para mí, eso es la felicidad.
Molt bona tarda.
Som dia 20 de maig i com cada dimecres toca bàsic pels oients de Tarragona Ràdio.
El programa d'avui és un d'aquells que tothom guardarà el magatzem dels bons records.
Som dimecres 20 de maig, com ha dit l'Eduard, i acaba de començar l'última edició del Bàsic.
Hi ha millor manera que acabar feliços com tots els que hem fet possible aquest espai?
Felicitat, sentiment agradable i d'absència de patiment.
La recerca d'aquesta és l'objectiu primordial de l'ésser humà.
Felicitat amb el plaer, sigui amb el cos o amb l'ànima.
Amb l'ordre i la normalitat de les coses, quan es compleix el propi deure i se sent que tot va bé.
Quan es contempla la bellesa.
Felicitat de l'amor d'estar amb persones per les quals se sent afecte i es rep estimació.
Satisfacció, orgull, plaer, absorció, esperança, optimisme, confiança...
La llista podria ser més llarga, però n'hi ha prou amb saber que tothom té el dret a ser feliç
i de conduir la vida per un camí que aporti més satisfaccions que disgustos,
independentment si és persona intel·ligent, sensible i sociable.
Diuen que certes drogues simulen un estat semblant al de la felicitat.
I no li han de caldre a ningú, si algú se sent en manca d'aquest sentiment,
que escolti el programa d'avui.
Esperem satisfer-vos a totes i a tots i conduir-vos a aquest estat que la gent del Bàsic sembra.
Si us sembla, ho comprovem.
Endavant amb els continguts del sumari.
Avui començarem parlant de circ, una manera de passar una bona estona agradable i divertida.
Anirem fins a Reus, on fins fa poc el trapezi i la Fira del Circ de Catalunya
ha escampat felicitat pels seus carrers i places.
Continuarem parlant de com aconseguir la felicitat i ser feliços.
Tractarem els llibres d'autoestima
i si els seus mètodes i resultats són satisfactoris o, tot el contrari, contraproduents.
I acabarem en aquest estudi de Tarragona Ràdio
amb tots els que cada dimecres hem fet possible al Bàsic.
Què i qui ha estat més feliç al llarg d'aquestes 11 edicions?
A Tarragona Ràdio, Bàsic.
Ester, Josep Maria, molt bona tarda.
Ensetem aquesta secció que vosaltres ens porteu
i també molt bona tarda a la Mari, que està al País Basc.
No sé si en cent o què.
Sí, home, jo crec que sí que estarà connectada amb nosaltres,
ni que sigui via internet, no?
Esperem que sí, esperem que sí.
A veure, comencem, perquè dèiem aquí el sumari,
parlàvem del trapezi.
Ens expliques una mica què és el trapezi?
Doncs el trapezi és la Fira del Circ de Catalunya
i és un esdeveniment cultural que té abast a nivell internacional
i tot i se celebra a Reus.
I alguna característica que el faci diferenciar dels circs que coneixem?
Perquè em sembla que sí, no?
Sí, sí, hi ha una diferència.
És que aquestes representacions es fan al mig de la ciutat,
als carrers, als teatres,
i s'omple tot de malabaristes, de grups de música, actrius, actors,
trapecistes, il·lusionistes, tot es fa al carrer.
Molta creativitat, pel que veig.
Sí, sí, del tot.
I tot i així, som creatius,
però el concepte d'aquesta setmana és la felicitat.
I com que el circ, si més no, transmet aquesta sensació de llibertat,
de creativitat, d'humor, de simpatia,
vam creure que tot aquest conjunt era una espècie de felicitat absoluta, no?
I, per tant, vam anar, la Mar i jo i el Josep Maria, per Llarreus,
i vam veure l'espectacle inaugural, a veure el Pascal Comelade,
i un altre dia que vam anar va ser a veure,
a veure si ho sé pronunciar en francès,
Les Arts Blais.
Com que avui sí, eh?
Sí, sí, avui amb el francès, bé.
I el seu títol de Les Urbanologues Associés.
Molt bé, molt bé.
I eren uns trapecistes que escalaven literalment
pels balcons que hi havia pels carrers d'arreus,
i mentrestant la gent els seguia.
I què tal?
Molt bé, molt interessant.
Va estar bé.
Una performance, molt bé.
Si et sembla, escoltem a veure què ens ha portat.
Endavant.
D'acord?
N'està评 la a veure?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Molt, molt, molt bé.
Escolta, no marxis perquè ara passem, donem la benvinguda al Josep Maria,
que també ha estat el trapezi, com has dit.
Bona tarda.
Bona tarda, Josep Maria.
Com ha anat això del trapezi? L'Estera ens ha dit que molt bé, per la teva part.
Jo vaig tenir la sort de poder parlar amb els membres del Cri de Company,
que són una catalana i un francès,
i que van vindre a presentar el seu espectacle al Teatre Fortuny,
que es deia On Die Ets, que en català seria una cosa així com a la vora.
I bé, es van conèixer a Tolosa i bàsicament el que es dediquen a fer
és a expressar el que volen en un llenguatge corporal
que entra dins d'aquest circ contemporani així una mica més modern.
Com treballen això del llenguatge corporal?
Nosaltres també treballem molt sobre nosaltres mateixos
i el llenguatge que va a tenir cada un en sí.
i, finalment, va a tocar el públic perquè, finalment, treballar sobre sí mateix
és treballar sobre el humà i, finalment, jo, per mi, és com, és humà
i de repente, el llenguatge del corp, pots dir tantos coses amb un moviment?
Sí, desenvolupar un llenguatge propi.
i això és que treballem molt amb els obstacles del nostre corp,
perquè jo tinc obstacles que ell no té, que tu no tens.
Actua en el trapezi.
Què en pensen del festival?
Llujarem a la suite, un terè de foie,
gràcies, fem un quadre, vengarem...
Me parece un evento muy importante para la gente aquí
y lo que, como nosotros hemos visto muchos festivales en Francia y en Europa,
me parece que es un festival muy popular y muy fuerte,
muy importante para la gente.
Es como un gran regalo a la gente.
En la situació actual del circ, pensen que hi haurà relleu en les noves generacions?
La gente que no va al circo, a ver el circo porque tiene esta imagen vieja de circo tradicional
y no quieren más ver este tipo de circo.
Hay gente que no quiere ver el nuevo circo porque prefieren ver el circo.
Es como la gente, a mí lo que me parece importante para que la gente quiera ver cosas,
pero teatro, circo, danza, ir a ver cosas en los museos es de aceptar que le pueden gustar o no gustar.
Es de aceptar que ir al circo es hacer esta experiencia de teatro en vivo.
En el circo hay por todos los cuerpos, no hay uno que es más fuerte que el otro.
En el circo es como, para mí es el opuesto, el opuesto del deporte.
Que si eres grande y fuerte no vas a ganar contra el pequeño,
le vas a llevar al pequeño y hacer cosas con él.
Y cuando trabajamos, es que no es un...
Trabajamos juntos a construir cosas, a vivir experiencias juntos.
y es la experiencia de la escena.
Cuando trabajamos nosotros con niños, trabajamos mucho en la escena.
Bon amic meu pastor, em va a fer de descubrir un mundo.
Quina definició li donen a ells a la llibertat, a la felicitat, perdó?
No, no va sobre la felicidad.
Ah, por eso no...
Es muy...
Es divertido esto porque justo en el espectáculo hay una...
Solo hay una frase en nuestro espectáculo y es...
No, si és que us et contó, i es quiere decir, senyor, vostè esteu content.
I ayer me decían, ¿por qué no dices, senyor, sou feliç?
I finalment hem volgut guardar, senyor, esteu content,
perquè em semblava, no sé, és tan fort de demanar a algú si és feliç,
que em semblava tan fort de demanar.
És difícil, no?, de ser feliç i de cop i volta
haig preferit guardar la frase en francès.
Quan l'hem creat, era en francès, doncs guardar,
senyor, esteu content, perquè hi ha una jaugeresa en aquesta frase.
En fi, si vol dir el concepte de la felicidad, o és...
La llibertat, no sé, para mí es ser libre de hacer cosas, de vivir su vida como lo quieres.
Para mí eso es cerca del sentimiento de sentirse libre.
Libre, pero para mí es de ser libre de pensar y vivir su vida,
de imaginar, de soñar.
I què ens aconsellen, ells, per aconseguir-la?
Destruir la televisión y de salir más a ver espectáculos vivientes.
Eso es mi consejo.
Yo, gritar muy fuerte
y una ducha de agua fría
y que las mujeres se paren de depilar.
Josep Maria ha estat molt bé això que els ibas preguntar sobre la felicitat,
diguem-ho bé, en el final del programa.
Josep Maria, Ester, moltes gràcies pel que ens heu portat,
però no marxeu encara perquè ens tornem a veure a l'última secció del Bàsic.
I després amb la Mari també, que parlarem amb ella.
Això mateix.
Això molt bé, a reveure.
Moltes gràcies.
Bàsic, a Tarragona Ràdio.
Sou a Tarragona Ràdio i a Bàsic, un programa a càrrec dels alumnes de la Universitat Ruere Virgili
i que avui s'acaba, senyors.
I la setmana vinent es farà un programa especial de comiat amb els millors moments que hem tingut.
Gràcies a tots per ser amb nosaltres aquestes 11 setmanes, aquestes 11 edicions del Bàsic.
I ara saludem a una parella molt feliç.
Andrea, Marc, com esteu?
Vinent, vivent. Molt feliç. Molt feliç estic.
Perquè ja en tenim dues de tres, suposo.
I si Déu vol, d'aquí molt poc, la tercera, Virgili.
Tu, Andrea, com estàs?
Jo trista, perquè avui acaba el Bàsic.
Però bé, contenta perquè aspiro el triplet històric, no?
I tant.
Escolta, Marc, bé, a tu què et fa feliç?
Veure-us a vosaltres feliços, canalla.
Plorarem, eh, plorarem. Avui aquest programa ens farà plorar.
Pot agafar un caràcter eròtico festiu, no ho explico.
Va, va, va.
Anem per feina, anem per feina, sí.
Bé, doncs, habitualment el Marc ens ha portat pel·lícules
que parlaven dels conceptes que hem tractat al Bàsic.
Però avui, en lloc de pel·lícules, parlarem de llibres.
I ho farem tots dos.
Si pensem en llibres i felicitat, què us veu al cap?
Contes de fades?
És tan dolça, és tan dolça.
Però no, no, no, Esther, em referim als llibres a la tua ajuda.
Sí, i és que no és casual que entre els llibres més venuts
sempre n'hi hagi que t'ofereixen les claus
per ser el més ric, el més guapo, el més feliç.
I en parlarem, els comentarem o què?
Doncs sí, també escoltarem les opinions dels autors
d'aquestes perles literàries que ens ho volen posar tot tan fàcil.
A casa nostra, l'estrella seria Sebastià Serrano,
que és autor, entre altres, dels segrets de la felicitat.
I quins som? Esbrinem-ho.
Nosaltres hem vingut a aquest món a posar els nostres gens a la generació següent.
Nosaltres necessitem, en èpoques de la vida més que en altres,
necessitem de tocar i de ser tocats.
Una criatura no tocada, per exemple, allò per la mare molt poc tocada,
doncs és una criatura que tindrà problemes emocionals més endavant.
Un petó a la boca provoca un terrabastall químic en el cervell creïble.
Cal dir que una emoció, jo sempre la defineixo,
emoció és la resposta del cos a una informació.
Una petiteta recepta.
Aquella gent que al marxar al matí cada dia o quan arriba el vespre es fa un petó,
viurà més anys.
El 80% dels problemes de l'empresa són problemes de relacions personals.
Doncs ja heu sentit, es tracta de tocar-se i petonejar-se, prenent notes, Ter.
Marc, a mi em sembla això, doncs, una molt bona manera d'arribar a la felicitat.
Perquè a tu t'agrada molt petajonar, petonejar-se.
Vaya, dar-se besito.
Això sí que és felicitat, home.
I tocar, que també m'han dit que tens les mans molt llarges, molt espavilat i ets tu.
I escolteu-me, parlant d'espavilats, res millor que concentrar-nos ara en la figura d'un gurú
que amb els seus polèmics preceptes ha solit una aura quasi mítica.
Parlem del Jodorowsky, el terapeuta total.
No només escriu, també dibuixa, fotografia i guanya mons de diners amb la seva filosofia.
Un personatge així no deixa diferent a ningú, és evident.
Té tants detractors com seguidors.
Un d'aquests últims s'ho ha après tan seriosament que fins i tot li dedica a un programa a internet.
Tota una perla nomenada d'atenció, Corazones d'Azúcar.
Buenas noches, soy Sergio Orens y estos Corazones d'Azúcar.
Esta noche voy a leerles las 10 recetas para ser feliz, de Alejandro Jodorowsky.
Espero que os guste.
Adiós.
Primera, cuando dudes entre hacer y no hacer, escoge siempre hacer.
Si te equivocas tendrás al menos la experiencia.
Segunda, escucha más a tu intuición que a tu razón.
Las palabras forjan la realidad, pero no la son.
Tercera, realiza algún sueño infantil.
Por ejemplo, si querías jugar y te hicieron adulto antes de tiempo,
ahorra unos 500 euros y ve a jugarlos a un casino hasta que los pierdas.
Si ganas, sigue jugando.
Si sigues ganando, aunque sean millones, sigue hasta que los pierdas.
No se trata de ganar, sino de jugar sin finalidad.
Déu n'hi do el tall que ens heu portat, no?
Semblava una altra cosa, això.
Sí, sí, el noi s'agradava, s'agradava a si mateix.
Semblava a la telefoneròtica, només li faltava allò d'aquell bas puesto.
Sempre igual, vosaltres.
Sí.
Bé, seguim.
Aprofitant que Jorge Bucai estava de tour per Espanya,
vaig quedar amb ell en persona.
En sèrio, amb ell, en persona?
Ah, bé, sí, era gentí.
Ell em va dir que era ell i no vaig poder dubtar de la seva sàvia paraula.
Una sàvia paraula que ha escrit moltíssim.
Així és, entre d'altres llibres ha escrit
Recuentos para llama, Demian, cuentos para pensar, déjame que te cuente, cuenta conmigo.
Vaja, que li agrada molt explicar contes pel que veig, no?
Sí, però contes d'autoestima, útils per guiar-nos pel llarg i el camí de la vida de nois.
Bé, en aquest cas, el nostre bucai particular em va parlar d'una regla bàsica per ser feliç.
Una de les mos que troubemos en el seu llibre el camí hacia la felicidad.
Habrá que aplicar la regla del oso idiota.
¿Por dónde se empieza?
En primer lugar, la O del oso señala, ¿usted quiere algo? Obténgalo.
Obténgalo que usted quiere.
Vaya por eso.
¿Qué es lo que busca?
El amor de esa mujer, esta casa, ese trabajo.
Vaya y obténgalo.
Pero no puede darse cuenta de que es imposible obtener lo que quiere.
Y esto es muy cierto.
¿Qué dice la regla en segundo lugar?
¿No puede obtener lo que quiere?
Sustitúyalo.
La regla del oso dice, ¿no lo puede obtener?
Sustitúyalo.
Sustitúyalo por otra cosa.
¿Esta mujer no me quiere?
Que lo quiera otra mujer.
¿Esta otra tampoco me quiere?
Busque un marinero.
Comprese un perro.
No sé.
Ah, no, imposible sustituirlo.
¿Qué nos dice la regla en tercera instancia, entonces?
Olvídelo.
¿No puede obtener lo que quiere?
Muy bien.
¿No lo puede sustituir?
Muy bien.
Olvídelo.
Ah, no, imposible.
Olvídelo.
No, doctor, imposible olvidarlo.
Entonces, si no lo puede obtener, no consigue sustituirlo y no quiere olvidarlo,
la regla dice que usted es un idiota.
Usted tampoco podrá alcanzar la felicidad y no la alcanzará.
Esto ya no es problema mío, esto ya es un problema de cada uno.
Como veis, estimados Esther y Eduard, si no son felices es porque...
Uy, me he equivocado.
S'ha saltado el guío.
S'ha saltado el guío.
Són cosas que passen al director.
Ya lo heu sentido, ¿no?
Pues ya está.
De esta manera, puede descubrir si eres feliz o no lo eres.
Y si no lo eres, es que eres idiota.
Es necesaria la libertad de la autodependencia para experimentar el amor.
Y es necesario el amor para experimentar el duelo de una pérdida.
Y también es necesario el dolor de la muerte para superarla.
Como es necesario haber pasado por muchas muertes antes de encontrar el camino de la felicidad.
Ahora sí, com veieu, si no sou felices es porque encara no se us heu mort massa amics.
Sí, com veies.
Això que sona, es juli, iglesias.
Mai hauria dit que per ser feliç un havia d'experimentar moltes morts.
És una paradoxa.
Ja saps, Marc, que les paradoxes poden ser catàrtiques per a l'ànima.
Oh, i tant, que sí, Esther.
Escolteu, ha estat un plaer ser amb vosaltres aquestes setmanes.
El mateix diem que sou molt feliços, Andrea i Marc.
No marxeu encara perquè ens tornem a veure.
Ah, vale, vale.
Salut.
Salut.
A Tarragona Ràdio, Bàsic.
Els dimecres de dos quarts de set a les set de la tarda.
I com ja hem anunciat el sumari, aquesta última secció d'avui buscarà qui ha estat més feliç al llarg de les onze edicions de Bàsic.
i també què ha estat allò que ha provocat tanta força al sentiment.
En una mateixa taula estarem tots, l'André, el Javi, el Marc, el Josep Maria, l'Eduard, la Mari per telèfon i jo.
Amb moltes ganes de començar, veig el Marc, jo.
Així que, Marc, tens el privilegi de començar.
És teu.
Quin honor, quin honor. Gràcies, Eduard.
A mi, fora bromes, el que més m'ha agradat ha estat el simple fet de poder fer un programa amb vosaltres.
Ha estat un plaer, un honor.
M'ho he passat molt i molt bé i he estat molt feliç.
Tan feliç que, si us sembla, el que vull és, no ho sé, il·lustrar aquesta felicitat amb un tall que la setmana passada vàrem protagonitzar la senyora Esther i jo.
Vinga, doncs.
Sis joves humoristes es van presentar a la BBC amb un projecte que amb el temps ha estat tot un clàssic.
Sí, sí, Esther, a la BBC.
BBC.
I és que sense els Monty Pythons segurament no hi haurien comèdies com el Joues, l'Escurció Negra o el Man Roig, entre d'altres.
I es van fer famosos amb el seu Monty Pythons, Flying Circus.
que no fa massa se matia el 33-33 i poc després van fer pel·lícules com Los Caballeros de la Mesa Quadrada i sus Locos Seguidores o La Vida de Brian.
La seva primera aventura cinematogràfica fou And Now Something Completely Different, que Espanya es va traduir...
Escolta'm, jo tinc molt bon anglès.
Es va traduir inexplicablement amb el títol Cermó la Gorda.
Esther, em sap molt de greu haver-te tractat tan malament que sàpigues que era amb tot el carinyo.
I ara explica'ns tu, que t'he fet feliç del bàsic.
A veure, abans que res, explicar la meva felicitat al bàsic.
A veure, m'ho vaig passar genial la setmana passada escoltant el teu anglès, la BBC, tot.
És a dir, va ser un moment inolvidable.
Per cert, és un dels meus moments feliços, el bàsic.
El meu rànquing està al tercer lloc, el Mickey Puig.
Una entrevista que vam anar fent l'Andrea va ser genial.
Un tio molt humil, molt campechano, molt bé.
Sí, sí, bé. També, també.
Deixem-ho aquí.
Mira, li va caure la vava.
Interessant, interessant, no?
El següent va ser el Borja Coveaga, amb el que vaig anar amb el Javi.
També un tio, no sé si millor que el Mickey Puig o què, si se'm va caure la vava o què,
però no ho sé, em va causar molt bona impressió.
I en primer lloc, Marc, que ets tu.
Ho havia de dir, és a dir, no he pogut aguantar més.
Ho havia de dir avui.
Sí, sí, per fi d'estàples meus.
I com l'Esther, que ha sortit a fer molts reportatges del carrer,
tenim el Javi, que també ha sortit moltes vegades.
Javi, què ha sigut el que t'ha fet més feliç amb tu?
Doncs jo, Eduard, em quedo, si m'ho permeteu, amb tota la gent que hem conegut,
tant de gent del carrer com de gent que té un renom i que hem pogut parlar amb ells,
i sobretot, i molt especialment, amb tot el que ens han dit i no sé més per antena,
perquè per reportatges, doncs, curtets,
fèiem entrevistes llarguíssimes on ens deien un munt de coses interessants
que costava retallar,
i tot això només ho sabrem nantros i ells,
i tots els oients no ho arribaran a saber mai.
Em quedo amb això,
i per posar un exemple, per l'entrevista del Xivi,
que vam anar al Marc i també l'Andrea,
que li segueixo la paraula,
teníem gravats 30 minuts.
Sí, sí, i jo dels carros que he fet,
sempre n'he tingut com 15,
i només podia...
50, del primer va gravar 50.
És veritat, perquè jo...
que els vaig veure a passar jo.
Déu-n'hi-go, déu-n'hi-go.
A mi el que m'ha fet feliç ha sigut al carrer.
Jo sóc una callejera,
i a mi m'agrada parlar amb la gent del carrer
i que m'expliqui i que s'obri amb nosaltres.
I, bueno, el Josep Maria també va anar al carrer, no?
Sí, però jo no sóc tan feliç com vosaltres,
jo sóc més de preocupar-me,
i diguem que m'assemblo bastant a la tribu urbana anomenada emo,
que, si més no, són aquell tipus de persones
que se suiciden només per una depressió.
Jo, el que m'has fet més feliç del programa
és la Mari, que, sent del País Basc
i portant poc temps a Catalunya,
ja s'hagi atrevit a fer un programa en català.
La tenim en telèfon, Mari.
Mari, em sents.
Hola, Mari!
Mari, em sents?
Saludes-me a tots.
Hola, Mari!
Agur, agur.
No, no en sé.
Bé, doncs sembla que...
Petons, petons és de l'estudi per la Mari.
És el meu torn, dius?
Sí, aquest ha fet més feliç a tot.
A mi em va fer molt feliç aquell moment
quan parlàvem de la vergonya,
potser en què vam tractar, com se deia,
la Elia Loparda.
I acabem avui amb aquest resum del bàsic.
Adéu.
A veure.
Bàsic.
Illusió.
Ambició.
Amor.
Odi.
Solidaritat.
A Tarragona Ràdio.
esà pensa...
who Bebààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà.