Gràcies.
Comença la nit, Violeta.
Serem amb tu fins la una de la matinada.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Ara mateix s'ha desfet el record de les teves paraules del diumenge passat.
Les músiques han desaparegut com un somni que es fon en l'aire.
I creies decididament que no tornaries a entrar, reina, mestressa de la foscor que ens domina.
Bona nit, Violeta.
Des d'ara i fins a la una de la matinada, a la nostra vora ens faràs companyia.
Des del 96.7 de la freqüència modulada.
I també a través de la xarxa d'internet, tarragonaradio.cat.
La música i la paraula serà com un brès en les zones del mar i ens ompliràs de desitjos, de calidesa, amb aquesta nit immortal.
Deixem dir-te una vegada més.
Bona nit, Violeta.
I fes que una cançó soni només per tu i per mi.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De nit, tots els arbres es transformen en àngels i escampen melodies de son pels aires.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I avui, ha somiat en camps de blat que es mouen al vent,
tu sol, davant d'una immensitat,
sota camps de blat segats, lluint sota el cel,
aquest cel calorós del mes d'agost.
Tu sol, perquè fugies d'altres éssers humans,
perquè el seu contacte et resultava dolorós.
Buscaves una solitud enyorada,
una vida retirada de les mentides dels altres,
de les intrigues i dels desencissos que et farien,
dels coniats i els amors no correspostos.
I a la vegada, desitjaves trobar un cor que et donés refugi,
que no et fes preguntes i sabés el nom de les coses.
Un cor que t'acolli sense reserves.
Però saps que això és impossible?
Saps que la natura només persegueix la seva finalitat cegament?
Només s'ocupa de l'espècie,
només vol viure sempre de nou,
recomençar una vegada i una altra fins a l'infinit.
A la natura,
tant li fa la teva vida.
Els camps de blat que tant somies,
res no saben dels teus patiments.
Res no saben de les teves mancances.
Les angoixes de la teva vida
no són res més que un gra de sorra
en la immensitat de tots els homes.
I tanmateix somies
que corres pels camps de blat
com si fos el mes d'abril.
Camps de blat verd.
Aquest és el teu somni.
Però som el mes d'agost
i els camps de blat ja són cegats
i només pots caminar pels rostolls
al terra
amb la palla seca
que et fa mal als peus.
No som ara el cel blau d'abril,
som el cel calorós de l'agost.
i amb aquestes bresolades d'aire
s'escapa
un desig amagat
el teu desig.
La nit violeta no el dirà
perquè és teu.
I en el fons
tots tenim un desig per a complir.
Quin és el teu aquesta nit?
No el diguis.
Només pensa'l.
El fas present
i de ben segur
que algun dia serà realitat.
A través de la nit violeta
et portarem al paradís.
un paradís
només per a tu.
No faci soroll a l'entrar.
No faci soroll a l'entrar.
No faci soroll a l'entrar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Miro com dorms al meu costat, mentre miro com el teu cos es fa de dia.
Que és així com es mira un déu, allò que ell mateix ha creat.
Però res no pot al meu amor, si no hi accedeix al teu cos.
Ell, simplement en forma humita, en una vella història.
Una vella història de mort, encara que en el fons tinguem que morir per entendre-la.
Si fuera más guapa y un poco más lista, si fuera especial, si fuera de revista,
tendría el valor de cruzar el vagón y preguntarte quién eres.
Te sientas enfrente y ni te imaginas que llevo por ti mi falda más bonita.
Y al verte lanzar un bostezo al cristal se inundan mis pupilas.
De pronto me miras, te miro y suspiras, yo cierro los ojos, tú apartas la vista.
Apenas respiro me hago pequeñita y me pongo a temblar.
Y así pasan los días, de lunes a viernes, como las golondrinas del poema de Becker,
de estación a estación, de estación, de estación, enfrente tú y yo, va y viene el silencio.
De pronto me miras, te miro y suspiras, yo cierro los ojos, tú apartas la vista.
Apenas respiro me hago pequeñita y me pongo a temblar.
Y entonces ocurre, despiertan mis labios, pronuncian tu nombre tartamudeando.
Supongo que piensas, que chica más tonta y me quiero morir.
Pero el tiempo se para y te acercas diciendo que aún no te conozco y ya te echaba de menos.
Y ya estamos llegando, mi vida ha cambiado, un día especial este 11 de marzo.
Me tomas la mano, llegamos a un túnel que apaga la luz.
Te encuentro la cara, gracias a mis manos, me vuelvo bien bien y te beso en los labios.
Dices que me quieres y yo te regalo el último soplo de mi corazón.
Sento aquesta nit violeta, dolça dins els llavis, càlida als cabells,
un perfum que traspassa el meu desitj encès.
Música
Música
Contemplar el món i tenir la sensació d'entendre'l...
Des de l'exactesa dels nostres cossos estimant-se.
Clarividència suprema que em dóna.
Seguim els dits al rastre de la teva pell.
Pels carrarrans secrets de la gran forma.
Una forma aturbadora.
Consciència de la veritat.
Perquè entre tu i jo, tot existeix.
Tot és exact de si mateix, quan travessem allindada el plaer.
El món és molt més clar, des de les marjades de la teva cintura.
Suprema Eucaristia del paisatge.
Consagrat a ser entès.
Per mort de ser, tu i jo, de carn alhora.
La veritat em ronda.
Rebotida de tu.
Cap a de fer ni el món d'una vegada.
Una definició que m'abesalla.
Sols des de la teva pell.
Sols des del teu cos.
No són paraules.
Les mans són paraules.
No són paraules.
Les mans són paraules.
Segurs.
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today
Imagine there's no country
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace
You
You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be your one
Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Imagine all the people
Sharing all the world
Sharing all the world
You
You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will live as one
I sels
Without one
And of silver
a la Violeta.
Es va llençar els seus braços plorant
i ella
va sentir com lliscaven
les seves llàgrimes ardents
per la seva espatlla.
Abans que el seu dolor
la deixés parlar,
ella va dir
jo no sóc més que una criatura,
els joves
ni es fixen en mi,
quan tindré com tu
els pits de noia
que es notin sota la roba
i que incitin a besar-los.
Ningú no sent curiositat
ni la túnica que em nisca,
ningú no recull la flor
que cau al meu cabell,
ningú no em diu que em matarà
si la meva boca la dono una altra.
l'altra dona
la va respondre tendrament.
Bilitis,
petita verge,
crides com una gata,
com una gata a la lluna
i et desesperes sense raó.
tingués paciència,
encara ets molt jove.
Les noies més impacients
no són les que
més aviat són escollides.
No t'impacientis, Bilitis,
noia dels cabells d'or.
Encara ets jove.
n'es Here
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Instants d'eternitat.
Love your face.
I promise you I'll ever fall from my mistakes.
See a stream of your face.
Lights will guide you home
And ignite your bones
And I will try to fix you
And I will try to fix you
No diràs mai el seu nom
Perquè és un nom prohibit
No diràs el seu nom
Perquè no pot ser dit
No agosaràs mai pronunciar-lo amb veu alta
Perquè l'aire se sentiria ferit
No tornaràs mai més als llocs
Que junts vau compartir
No fos cas que la seva ombra
O el seu perfum
Encari regnés
No diràs mai el seu nom a ningú
Perquè ningú
No entri al teu clos més secret
No diràs mai el seu nom
Perquè el teu cor
Encara s'encén
I no faràs disbarats com trucar-lo de nou
O escriure cartes de lectura impossible
Que trenquin el silenci del temps que passa
I d'una vida que ja no tens
No diràs mai el seu nom
No diràs mai el seu nom
No diràs mai el seu nom
No diràs mai el seu nom
Perquè t'ho tens prohibit
No diràs mai
No diràs mai el seu nom
No diràs perquè se'n encara la ferida
Perquè la ferida
Una ferida que cap amor no cicatritza
Silenci
No diguis mai el seu nom
Que la paraula es ressequi, que la veu s'escanyi, silenci, no diguis mai el seu nom.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
i acompanya'ns amb la teva frescó, Violeta.
Fes que no siguin tan càlides
aquestes nits del mes d'agost.
Sigues com una dona per nosaltres.
Sigues com la dona dels nostres somnis
o pluja d'estil.
Vine
amb les teves llàgrimes dolces i amargues.
Deixa'm estimar el teu nom.
Deixa'm estimar el teu nom.
Deixa'm estimar el teu nom.
Deixa'm estimar el teu nom.
Oh, digues el teu nom.
Falsa noia del meu somni.
Et fundràs en els meus dits
Fins que sigui massa tard.
Deixa'm estimar el teu nom.
Deixa'm estimar el teu nom.
Per quan se t'endugui el dia
que sigui el meu record.
Quan no et pugui contemplar.
lava i à para'l govern,
el teu nom.
Ai, ai, ai, ai...
Oh, descans...
intuition noia del teu nom.
Eso es nota que si parla
el teu nom.
Fem el teu nom, puc sentir que es va costar.
L'alba caïdora, demà només quedarà.
No, dèbils ombres d'aquest cos, fet d'algun deliri extrem.
Dolça màxina, vull quedar-me ja per sempre.
Enredat els teus cabells, deixa'm estimar el teu nom.
Deixa'm estimar el teu nom.
Falsa noia del meu somni, deixa'm estimar el teu nom.
Puc sentir que es va costar.
L'alba caïdora, demà només quedarà.
Dèbils ombres d'aquest cos, fet d'algun deliri extrem.
Dolça màxina, t'aniràs somnent entre els meus dits.
Aviam serà molt bé.
Deixa'm estimar el teu nom.
Com que no em pots sentir, vull dir-te que t'estimo.
La nit violeta.
La nit violeta.
La nit violeta.
La nit violeta.
La nit violeta.
La nit violeta.
Fins demà!
Fins demà!
Et fa l'efecte d'un animal que reposa
i sents una esgarrifança
que es passeja per tota la teva esquena.
Tens la sensació que ell és un desconegut.
L'home que dorm al teu llit
s'ha fet estrany per un moment.
Tornes a jugar amb la flama de les espelmes.
Ell no t'ha dit mai res d'aquest costum teu.
Mentre dorm te'l tornes a mirar.
Ara hi contemples un ésser desvolgut
que demana una carícia
i un tros de cos per reposar-hi l'esperit.
i tu saps
que aquesta nit
no l'hi pots negar.
per això
tornes finalment al llit.
I'll wait another day
until I call you
You've only got my heart on a string
and everything a flutter
But another lonely night
Might take forever
We've only got each other to blame
It's all the same to me, love
Cause I know
Cause I know
What I feel
To be right
No more lonely nights
No more lonely nights
You're my kind in line
Day or night
I'm always there
May I never miss the thrill
Na na na na na na na na
Of being near you
Na na na na na na na
And if it takes a couple of years
To turn your tears to laughter
I will do
What I feel
To be right
No more lonely nights
Never be another
No more lonely nights
You're my guiding light
Day or night
I'm always there
And I won't go away
And I won't go away
Until you tell me so
No, I'll never go away
Yes, I know
Yes, I know
What I feel
To be right
To be right
To be right
No more lonely nights
Never be another
No more lonely nights
You're my guiding light
You're my guiding light
Day or night
I'm always there
And I won't go away
Until you tell me so
No, I'll never go away
No, I'll never go away
No more lonely nights
No, I'll never go away
No, I'll never go trees
No, I'll never go away
Oh, I'll never go away
Oh, I'll never go away
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Hi havia una pell que semblava feta de records aquella tarda ara fa molts anys.
amb prou feines recordo els ulls.
Eren em penso blaus.
D'un blau fosc de safir.
O potser eren violetes.
D'una violeta feta de nit.
No m'hi veuré.
Si no és que tu em mires.
Els ulls se'm moren d'una mort tan lenta.
que sento com es buiden cada instant.
No diguis que fa fred.
Que som l'estiu.
I encara es arrapa la calor.
i encara es arrapa la calor.
I d'una forma positiva.
No m'hi veuré.
Si no és que tu em mires.
No m'hi veuré.
Si no és que tu em mires.
Els ulls se'm moren d'una mort tan lenta.
No diguis que fa fred.
No diguis que fa fred.
Que som l'estiu.
I encara es arrapa la calor.
I d'una forma puruga.
M'arracero en dins dels versos.
I em faig veure que els mots són la claror.
No hi veuré.
Fins que tu no em miris.
Ara que has pogut arribar fins aquí,
no em deixis.
Pensa que amb el color dels lliris
o l'ombra dels xiprers a l'estiu.
Pensa que en el teu cor
encara hi caben més sensacions.
Les que a poc a poc
t'anem oferint a la nit violeta
a Tarragona Radio.
Ja fa molt de temps,
somiàvem l'un en l'altre.
I ara, des del somni desesperat,
només vivim per poder-nos estimar.
ja dies
que tu surts al meu somni.
Jo també he sortit del teu.
Morirem si totalment
ens perdem l'una en l'altra.
Dues gotes en un lliri
vibren clares i rodones.
Es fonen
i baixen ridolant al fons d'un calze.
Així vam ser tu i jo
amb aquella nit que es vam abraçar
com tantes altres.
quan teníem a les nostres mans
el poder més bonic que té l'home,
la força de l'amor.
de la nit
de la nit
de la nit
a la nit
de la nit
de la nit
i hold on
to your body
and feel each move you make.
Your voice is warm and tender,
a love that I could not forsake.
Cause I'm your lady
And you are my man
Whenever you reach for me
I'll do all that I can
Lost is how I feel it
Lost is how I feel it
Lying in your arms
When the world
When the world that says too much to take
That I'll end when I'm with you
Even though they may be tired
Even though they may be tired
It seems I'm far away
Never wonder where I am
Cause I am always by your side
Cause I'm your lady
Cause I'm your lady
And you are my man
Whenever you reach for me
Whenever you reach for me
I'll do all that I can
Ready for something
Somewhere I've never been
Sometimes I am tired
Sometimes I am tired
But I'm ready to learn
For the power of love
The sound of your heart beating
Make it clear
Make it clear suddenly
Make it clear suddenly
The feeling that I can't go on
This light is away
Cause I'm your lady
Cause I'm your lady
Cause I'm your lady
And you are my man
Whenever you reach for me
Whenever you reach for me
I'm gonna do all that I can
I'm gonna do all that I can
We're heading for something
Somewhere I've never been
Sometimes I am frightened
But I'm ready to learn
For the power of love
For the power of love
The power of love
The power of love
Sometimes I am frightened
But I'm ready to learn
For the power of love
For the power of love
For the power of love
The power of love
For the power of love
The power of love
The power of love
The power of love
The power of love
Cause I'm looking too
To the world
The power of love
The power of love
Si vols contactar amb nosaltres
Aquesta és la nostra adreça
lanitvioleta arroba
tarragonaradio.cat
The power of love
vana
¿Recordes?
Sí que ho recordes
Recordes els propietaris d'aquella casa
Aquella casa de Salou
On anàvem a fer l'amor d'amagat
Ens van treure quan ens van descobrir
Malgrat que tu vas fer servir mil excuses
Després vam anar al bar
En un lloc més amable
On ningú no s'escandalitzava del nostre amor
Encara que ja teníem les llagues fetes
Del dolor i de la por
Aleshores
Recordes
Vivíem com a fortius
I voldríem que la nostra disfressa
Fos de la gent bona i ridícula
Que fa oracions al cel
I no veiem com la lluna arrossegava ella mateixa
A l'igual com fan els morts
Que des de dins del bar
Es miraven l'eclipsi
I nosaltres ens dèiem que ens estimàvem
Mentre érem perseguits
I ens arrasaràvem
En el miratge d'una flama
En el miratge d'una copa
Recordes aquell temps
Per fer-te encara més memòria
Et posem una cançó de l'època
És una que ballava amb tu i jo
Recordes
Amb una discoteca
One day in your life
You'll remember a place
Someone touching your face
You'll come back
You'll come back
And you'll look around
You
One day in your life
You'll remember the love
You'll remember me somehow
Though you don't meet me now
Though you don't meet me now
I will stay in your heart
And when things fall apart
You remember one day
One day in your life
When you find that you're always waiting
Oh, what a love we used to share
Just call my name
And I'll be there
And I'll be there
You remember me somehow
You remember me somehow
Though you don't need me now
I will stay in your heart
And when things fall apart
You remember one day
One day in your life
When you find that you're always lonely
For the love we used to share
Just call my name
And I'll be there
And I'll be there
And I'll be there
And I'll be there
And I'll be there
And I'll be there
And if you're always
You remember me
And I'll be there
La nit violeta, la clau que m'obre el pany de tots els somnis.
La nit violeta, la clau que m'obre el pany de tots els somnis.
La nit violeta, la clau que m'obre el pany de tots els somnis.
Escolta, tenim hores de misteri i quietud per davant.
Escolta el tic-tac del rellotge que du el compàs de la vida.
Escolta la terra que sembla morta, dormint el son de l'eternitat.
La terra no reposa.
Acosteu-vos i sentireu com batega.
La sentireu tremolosa.
La sentireu com una arpa que el vent em fa moure les cordes.
Obre les finestres.
Sents la remor de la nit.
i sentiràs la nit violeta.
La sentireu vibrant sota el coixí dels boscos.
Sentireu les melodies que canta,
les notes baixes que resa
i les pregàries que murmura.
i encara podeu sentir més coses,
de nit.
Les fulles dels arbres,
com es parlen mogudes
per cops d'aire invisible.
Un gos que odola allà lluny,
com el pla d'un sentinella fantàstic.
El guiscle d'esgai,
d'alguna au nocturna,
d'una àliva que cerca de menjar.
el batre d'ales d'algun ocell
que ha perdut el seu neu.
El pas lent d'algun caminant nocturn
que busca la solitud expressament.
Els miols d'un gat atrapat
en la seva curiositat.
o potser sentiu sospirs.
I fins i tot,
llàgrimes d'algun desesperat
que demana una mica d'amor,
un cos per abraçar,
unes mans per besar.
i fins i tot
rialles d'amants
que veuen i es droguen
de la font de la inconsciència.
que bruden desitjos i tendres a parts iguals.
aquestes són les remors de la nit.
No les escoltes.
i com que ens agraden
aquestes remors violetes de la nit,
voldríem marxar amb elles.
encara que només sigui
els quatre minuts que dura la cançó,
vols venir amb nosaltres
a sentir els remors de la nit.
només cal que escoltis la nit violeta.
quan ho sona, sona, sonio a l'orizzonte
i mancan les paroles.
a sentir els remors de la nit.
si lo so che non c'è l'ucero
una stanza
quando manca il sole
se non ci sei tu
con me
con me
si
le finestre
mostrare
tutto il mio cuore
che ha acceso
chiudi
dentro a me
la luce
che
ha
incontrato
per strada
time
to
say
good
bye
ah
e
si
che
non ho mai
veneno
e
ma solo con te
adesso
si
vivrò
con te
partirò
su
la
liber
marie
che
io
lo so
l'uomo
non ho mai
se starà
più
it's time
to say
good
to say
do say
lontana
sogno
i
ti
manca
le parole
io
si lo so
che sei con me
con me
tu
mia luna
tu sei qui con me
con me
con me
con me
con me
con me
con me
time
time
to
tu sei
come
tu sei
goodbye
paesi
che non ho mai
che non ho mai
veduto
e
vissuto
con te
adesso
si
vivi
però
con te
partirò
su
su
navi
per
mali
che
io
lo so
da
non esistono
più
con te
io
ti
vivi
con te
partirò
su
navi
per
mali
su
navi
per
mali
io
lo so
non esistono
mio
con te
io
vivi
tu
con me
partirò
en quina pau ens acompanyen algunes músiques?
Què en traurem d'encalmar aquest temps?
Quants secrets podem descobrir aquesta nit violeta?
el destí s'escampa a través de les zones i tu i jo ens mirem com si això fos un mirall.
click
tip
chill
fucked
live
squish
youtube
please
visit
twitter
twitter
ag
YouTube
twitter
twitter
youtube
car
misery
start
illuminated
youtube
I una finestra oberta aquesta nit
et porta l'aroma nocturn
d'un desig inconegut.
Ja has començat les vacances.
I per això avui escoltes la nit violeta.
Potser més despert que mai.
Més desperta.
La foscor de fora
és un mantell que cobreix les consciències.
Mentre sents el teu cor com va mudint.
No saps que la nit violeta
aquest estiu
també restarà al teu costat.
Perquè com més petit es fa el cor
més intens sents el desig.
Creu-me
és l'aire violeta d'aquesta nit.
perquè sap
que escoltes avui Tarragona Ràdio
d'una forma diferent.
Tens tot un mes per endavant
una setmana o quinze dies
però nosaltres cada diumenge
serem aquí al teu costat.
i encara que marxis lluny
nosaltres et recordarem
com el més fidel
escolta i amant.
acosta el cos a la persiana
i respira encara més profundament
l'aire violeta d'aquesta nit.
i si marxes lluny d'aquí
ja saps que ens podràs escoltar.
en cada racó del món
que em vagis
ens podràs sentir cada diumenge
a través d'internet.
i cada cançó
és com una flor nocturna
que s'obre només per tu.
Cada cançó
és com aquella veu tan suau
que et diu aquelles paraules
que t'embriaguen.
En aquesta hora
ja només hi ha un remei
per als cors enfabrits
deixar-se'ndur
per l'ànima
de la nit violeta
de Tarragona Radio.
Fins demà!
Fins demà!
I aquests homes bruns
joves encara
que desperten en tu
el desig latent
aquesta nit
vindran a casa teva
el seu esguard
passeja d'una dona a l'altra
i cau alguna volta
com per descuit
ai aquests prínceps nòrdics
encantats amb un sospir
aquesta nit vindran a casa teva
i tant mateix
al llarg de moltes hores
sents el crit d'uns ulls
el crit d'uns ulls
que et demanen
no saps què
i et demanen a tu
si et demanen a tu
si et demanen a tu
però aquesta nit
tu no fas cas a les seves demandes
no fas cas
a tutà amb un desig
i n'avons de p
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com pot definir-te allò que només sé fer?
Et podria dir que estimar és un sentiment gran i bonic.
El més gran i bonic que pot tenir una persona,
però només et diria un tòpic més consentit.
Perquè, a un, l'amor serà tot allò que omple una vida.
D'altres parlen de respecte, d'honestetat i confiança.
Alguns diran que estimar és tenir algú al costat que t'escolti,
que et comprengui, t'aconselli i et doni la mà en tot moment.
Encara uns altres et diran que estimar
és l'única cosa que t'empenya a continuar d'endavant.
Pocs et diran que l'amor és perdonar.
Els poetes et diran que l'amor
és un mar molt gran
que amb cada gota de pluja
i que s'evapora amb cada raig de sol.
que aquest amor
que és tan sols un mar
és canviant
i de vegades enforismat i passional
i de vegades tranquil i musical.
però són pocs
els que gosen entrar a les seves fondes
i misterioses aigües.
l'amor
pot ser un donar sense
rebre res
o un caminar confiat cap a tot allò
que ens és del tot desconegut
però
serà l'amor
un llarg cadeu que no s'acaba.
Tu podria dir
perquè em fos senzill
i et fos veritat
que sovint
que sovint em sé tan a prop teu
si canto
que sovint em sé tan a prop meu
si escoltes
i penso que
no he gosat mai
ni dir-te
que em caldria agrair-te
tant temps
que fa que
t'estimo
t'estimo
que junts hem caminat
amb la joia junts
amb la pena
junts
i has omplert tan sovint
la buitó
dels meus morts
i en la nostra partida
sempre m'has donat
un bon joc
per tot això
i coses que
t'amago
em caldria agrair-te
tant temps
que fa que
t'estimo
t'estimo
si
potser
amb timidesa
potser
sense saber-ne
t'estimo
i et sóc gelós
i el por
que val
m'ho nego
si emegres
la tendresa
t'estimo
t'estimo
i em sé
feliç
quan veig la teva força
que em peny
i que es revolta
t'estimo
t'estimo
t'estimo
ha
t'estimo
t'estimo
t'estimo
Que passaran els anys i vindrà la Déu com així ha de ser.
I em pregunto si trobaré el gest correcte o sabré acostumar-me a la teva absència.
Però tot això serà una altra història.
Ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo, t'estimo, sí.
Potser em timideja, potser sense saber-ne.
T'estimo i et sóc xalós i el por que valc m'ho nego.
Si em negues la tendresa, t'estimo i em sec feliç.
Quan veig la teva força, que em peny i que es revolta.
Que jo...
La nit violeta et crida i no saps com, perquè has apagat l'espurna de tota confiança.
Deixa't endur sense por per les carícies de les seves paraules.
T'estimo.
T'estimo.
T'estimo.
T'estimo.
T'estimo.
T'estimo.
T'estimo.
T'estimo.
T'estimo.
T'estimo.
T'estimo.
T'estimo.
M600M
El,
Franc helps.
Ascjuta's que l'escalete saint� syn.
No ho sap ningú, tu tampoc.
Però de sobte estàs amb el teu amant,
amb pensaments de vent i rams florits
que traspassen la nit com si anessin guiats per un estel.
I tens la sensació de caminar per damunt del mar
mentre el cor et cau.
El tacte és insegur, de vegades notes aspera la seva pell
i t'agrada, t'agrada molt
i notes com et creix l'amor des dels dits fins al braç.
Aquella potança creta ha marxat
i l'amant és l'amic i també l'enemic
i cada petó és una caixalada
enmig de la nit violeta.
La passió és breu, intensa.
És un foc que crema en un instant.
N'hi ha que diran
Això és pecat
Ho diran aquells que no han sentit mai
Aquell fosc delic de pujar per la...
que puja per la gola
T'es ben bé igual
Tu saps
que només estimant
podràs trobar la plenitud
No ho sap ningú
Però ara estàs amb el teu amant
Per això dons les gràcies a la nit violeta
Música per vosaltres
Música per vosaltres
Música per vosaltres
Música per vosaltres
Música per vosaltres
Música per vosaltres

Música per vosaltres
Música per vosaltres
Música per vosaltres
Música per vosaltres
Música per vosaltres
Música per vosaltres

Música per vosaltres
Música per vosaltres