Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Es torna tan gelós i només és més blau el que s'hi emmiralla.
Una boca fa prou per totes les cançons
i els plans del mes de juliol esdevenen com músiques violetes.
Mira aquest firmament, no són res més que aquests milions d'astres.
Així són els teus ulls, plens de secrets.
I tot l'univers s'esbarlarà en un sol escull,
naus enfonsades i mariners derrotats,
de tanta llum per damunt de totes les onades.
Només veig brillar els teus ulls.
Només els teus ulls,
que aquesta nit són violetes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Som capaços de trobar-nos a prop, a pleia dels béns blaus i delectables.
Si volguessis, la nit violeta et fa una carícia.
A prop a l'agalta, més que una carícia serà una besada.
Vine més a prop encara, em deixes endinsar.
Amb tot allò que jo vull, voldria ser cada dia més a prop teu.
Bona nit, violeta.
Avui totes les cançons són per tu.
Les més sensibles, les més boniques per tu.
So this is who I am, and this is all I know.
And I must choose to live for all that I can give, the spark that makes the fire grow.
And I will stand for me, treat me if I can, symbol of my faith in who I am.
But you are my only, and I must follow on the road that lies ahead.
And I won't let my heart control my head.
But you are my only, but you are my only, but you are my only, and we don't say goodbye.
We don't say goodbye, and I know what I've got to be.
5
So this is all about, right?
By pronouns.
I will write, remember, never say goodbye, then let me fold up to your basically,
let me fold down.
Fulfill your destiny
Is there within the child
My story will never end
My fate is on the way
The king of hearts, the jokers away
But we don't say goodbye
We don't say goodbye
I'll make them all remember me
Cause I have found a dream that must come true
Every ounce of me must see it through
But you are my only
I'm sorry I don't have a wrong one love to blame
And over my heart I'll find my way
I will make them give to me
I keep the memory of you and me inside
I keep the memory of you and me inside
We don't say goodbye
With all my love for you
And what else we may do
We don't say goodbye
Deixa't endur per la quietud d'un unit
Que et vol fer carícies violeta amb mans impúdiques
I keep the memory of you and me inside
And what else we may do
We don't say goodbye
We don't say goodbye
Fins demà!
Fins demà!
Has tornat a somiar en el desert i has vist, enigmàtica, la rosa del desert, guarnida amb cintes i llaços, com una sirena que et crida.
Aviat tot s'encén i desapareixes a través de la nit.
Cada dia moren molts somiadors per voler veure el que hi ha a l'altre costat.
Però tu insisteixes en seguir somiant.
Contemples la rosa del desert.
Ella és la llibertat.
Ella és aquí per rescatar-te.
Veus com s'acosta tota nua.
Envoltada d'una flama violeta.
Fins que a poc a poc
us cremareu
en el foc de l'amor.
d'una manera suau,
d'una manera càlida,
com la temperatura d'aquest estiu.
Us cremareu
d'una manera fràgil.
D'una manera violeta.
Així volem que sigui
aquí a Tarragona Ràdio.
Cic minuts i seran dos quarts de dotze.
Bona nit, violeta.
Avui escolta a Tarragona Ràdio.
Potser per primera vegada.
Ara a la nit.
Aquí està cançós per tu.
Mañana ya
La sangre no estarà
Al caer la lluvia
Se la llevarà
Acero y piel
Combinació tan cruel
Pero algo en nuestras mentes quedará
Un acto así terminará
Con una vida y nada más
Nada se logra con violencia
Y se logrará
Y se logrará
Aquellos que se lograr
Aquellos que han nacido
En un mundo así
En un mundo así
No olviden
No olviden su fragilidad
No olviden
No olviden
No olviden
y te lavar
Y se logrará
que fragilidad, que fragilidad.
Lloras tú, lloro yo, y el cielo también, y el cielo también.
Lloras tú, lloro yo, que fragilidad, que fragilidad, que fragilidad.
La nit violeta, tempesta d'estels.
Tu et penses que t'estic besant.
No t'estic besant, t'estic parlant.
Els meus llavis articulen paraules.
No llisquen sense cap sentit.
No em sents, que parlo amb veu tan fluja, que el soni tan sols em surt del cap.
Tot i que penso en veu alta, tu no sents més que el so dels meus petons, de la meva respiració, dels meus sospirs.
Quan dormies, i jo al teu costat, no ho podia evitar.
deia coses, tu, jo, nosaltres dèiem coses.
Tot el que penso, i tot el que vull, t'ho diuen els meus petons.
Vull que es mostri d'alguna manera, amb alguna mena de soroll, amb el llenguatge dels sorolls,
produïts pels meus petons, per la meva respiració, pel meu propi sospir, no ho sents.
En realitat, vull que sentis coses que no es poden dir.
Les paraules tampoc no calen, si tu saps què fer dels meus petons.
Les meves besades ara, et demanen que siguis a prop meu, perquè voldries respirar el teu alè.
I vosaria demanar-te aquesta nit, em dons un bocí del teu cos, només aquesta nit.
Per un amor tan tendre, què donaria jo?
Què em deixaria prendre, per un tros del teu cos?
Com el pagès que es lleva, per fer el seu cantor.
Jo et faria el meu, et llauraria el cor.
Là, là, là, là.
Là...
Là, là, là, là, là.
Là, là, là...
Là, là, là, là...
Per als teus ulls tan negres, jo apagaria el sol.
Que només les estrelles fossin el teu braçol.
Junts faríem la dracera, caminant sense por.
Jo et trauria les pedres i el vent del nord la por.
La la la la...
La la la...
La, la, la, la...
Amb quina pau ens acompanyen algunes músiques?
Què en traurem d'encalmar aquest temps?
Quants secrets podem descobrir aquesta nit violeta?
El destí s'escampa a través de les zones?
I tu i jo ens mirem com si això fos un mirall.
Fins demà!
Ets tan irreal, com un àngel i tan immaterial com un somni.
Però encara hi ets a temps.
Encara pots tornar al mirall d'on va sorgir.
Encara no he fet un crit amb el teu nom.
i tu encara no has pronunciat el meu
dins la teva mirada de desig.
Digues el meu nom
ara que encara la meva llengua
m'ha tastat el gust de la teva boca
encara hi ets a temps.
Del teu front
ha vingut un bril de cabell
en forma d'interrogant.
vols que continuï?
He de seguir acariciant-te a les cames
fins a arribar a la teva pelvis
cau dels tresors més preuats
que difícils arribar fins a la teva pell.
Que difícil és arribar fins la teva pell.
Vine.
Vine.
Ajuda'm.
Descorda't aquest botó
mentre la meva llengua juga amb la teva orella.
Conquistaré la teva cintura
com un soldat que guanya una lluita.
Vosaria dir el teu nom
però encara no m'atreveixo.
Tu si vols també des de casa
digues el seu nom
en veu alta
com es diu ell
com es diu ella
aquesta persona que sempre
quan arriba la nit violeta
sempre te la recordem
i durant la setmana
sempre la tens
amb el més íntim del teu ser.
No ho sap ningú
només la nit violeta.
com es diu aquest àngel?
Com es diu aquesta persona?
Com es diu aquesta persona?
digue'm com es diu?
quin és el seu nom?
digue-ho a la nit violeta.
digue-ho a la nit violeta.
Digue-ho a la nit violeta.
digue-ho a la nit violeta.
digue-ho a la nit violeta.
digue-ho a la nit violeta.
digue'm com es diu?
digue'm com es diu?
digue'm com es diu?
quin és el seu nom?
digue-ho a la nit violeta.
digue-ho a la nit violeta.
digue'm com es diu
digue'm com es diu
digue'm com es diu
digue'm com es diu
digue'm com es diu
Forgive me, forgive me, but you are all I've done.
Forgive me for leaving.
The day is breaking, now it's time to go away.
I'm so afraid to leave, but far afraid to stand.
Forgive me for leaving.
The sadness in your eyes, forgive me.
Let the wind and ocean water wash across your hands.
Wash away a thousand footsteps.
Wash us all away like sand.
The sky has fallen, now the earth is dry and torn.
I know you're tired from the violence of the storm.
I love you, I love you, but you are all I know.
Forgive me.
Let the wind and ocean water wash across your hands.
Wash away a thousand footsteps.
Wash us all away.
Let the wind and ocean water wash across your hands.
Wash away a thousand memories.
Wash us all away like sand.
My name is jugar in my home.
My name is jugar in my home.
My name is jugar in my home.
My name is jugar in my home.
My name is jugar in my home.
Bona nit
Bona nit
En el buit de la nit
Una seta insuportable que no et deixa dormir
Una punxada al cor que et fa estar sempre alerta
Ara
Ell està tan lluny
Com un déu solitari
Tan intocable com un mite
Tan irreal
Tan immaterial com un somni
Però encara hi ets a temps
Encara pots fer fugir la boira
Que impedeix veure't com cal
En aquest mirall de la nit
Encara pots embocallar-te
Amb la millor roba
I perfumar la teva pell
Amb les essències adequades
Encara pots estimar-te una mica abans de sortir
Amb aquest escenari violeta
A recitar la teva part
I fes-ho abans
Que el seu nom surti de la teva boca
Ja sense remei
Ara ell
Només és un desig aquesta nit
I no sabem per què
Ha fugit de la teva presència
A l'igual que del teu pensament
Ell ha marxat
I t'ha deixat amb la nit violeta
Ell ha marxat i potser no tornarà
Però nosaltres
Sempre som al teu costat
Sempre som al teu costat
Perquè aquest estiu
Cada diumenge serem amb tu
Ja no responde ni al teléfono
Vende de un hilo la esperanza mía
Yo no creí jamás poder perder así la cabeza
Por él
Porque de pronto ya no me quería
Porque mi vida se quedó vacía
Nadie contesta mis preguntas
Porque nada me queda sin él
Se fue
Se fue
Se fue
Se fue
Se fue y la vida con él se me fue, se fue y desde entonces ya solo tengo lágrimas
Encadenada noches de locura, hasta la cárcel yo iría con él
Toda una vida no va a estar sin él
En mi verano ya no sale el sol, con su tormenta todo destruyo
Rompiendo en mil pedazos esos sueños que construimos ayer
Se fue, se fue y me quedó solo su veneno
Se fue y mi amor se cubrió de hielo
Se fue y la vida con él se me fue, se fue y la razón no la sé
Si existe Dios debe acordarse de mí, aunque sé que entre él y yo el cielo tiene solo nubes negras
Le rogaré, le buscaré, lo juro le encontraré, aunque tuviera que buscar en un billón de estrellas

Sintiendo como me pierdo por él
Se fue, se fue el perfume de sus cabellos
Se fue, se fue el murmullo de sus silencios
Se fue, se fue su sonrisa de fábrica
Se fue, se fue la dulce miel que proveen sus sabios
Se fue, se fue y la razón no la sé
Se fue, se fue y mi amor se cubrió de hielo
Se fue, se fue y la razón no la sé
Se fue, se fue y mi amor se cubrió de hielo
Esteu escoltant la nit violeta.
Agafades de la mà, totes dues van passejar per les afores de la ciutat.
Totes dues van anar fins a un petit camp abandonat on hi havia un arbre de flors violetes.
La noia dels cabells llargs duia un petit llibre amb dues se van asseure
i on es va posar a llegir on ara hi ha re els i saba abans hi havia la meva casa.
Al vell mig de la qual hi havia una font d'aigua cristal·lina que rejava nit i dia.
Tot de ninfes hi acudien i jugaven amb l'aigua.
Totes rialleres es convidaven a la dança i al seu costat.
Les nits d'estiu eren càlides i suaus.
algun dia no hi haurà font ni casa i totes les ninfes s'hauran perdut.
Només quedarà un gran arbre de flors violetes que dóna ombra a tot allò que va ser,
mentre que de mi no quedarà ni el nom.
Quan va acabar de llegir la noia dels cabells llargs es va estremir.
La seva amiga la va abraçar i totes dues van iniciar un llar petó, un llar petó molt dolç.
Mentre un aire càlid el mes de juliol va omplir de pètals violetes tots els seus cossos.
No, no pretens...
Totes nostres tardes són
Bajo estrellas escondidas
Luzes que mi corazón se pensarían
Desnudarme como soy
Siendo así como la arena
Que resbalen tu querer por donde pueda
Darte para retenerte
Y recelar si no me digas
Con tus ojos, tu boca, tu sabia que es mía, mía
Responde a mi nombre si te lo susurran
Arranca de todo mi piel que es tan tuya
Que arda mi cuerpo si tú estás conmigo amor
Olvídame tú
Olvídame tú
Que yo
No puedo
No voy a entender
El amor
No es sin ti
Olvídame tú
Que yo
No puedo
Dejar de quererte
Por mucho que lo intenté
No puedo
No puedo
No puedo
No puedo
No puedo
Me
Qué bonito cuando el sol
Derramó sobre nosotros
Esa luz que se apagó
Y que se perdía
Y si tú quieres quiero yo
Palpitar de otra manera
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dos minuts i mitja nit, la nit violeta al teu costat.
Fins demà!
Com cada diumenge, en directe, des dels estudis de Tarragona Ràdio, des de l'Avinguda de Roma, parlant i enviant aquest missatge universal.
Allà on t'escoltis, la nit és violeta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Perquè a mi m'agradava molt.
Jo ja no desitjava res més.
De sobte, em va passar pel cap una idea.
Em vaig aixecar del llit per agafar una peònia
d'una gerra de flors que tenia al costat.
En vaig a arrencar tots els pètals
i li vaig guarnir el ventre.
Feia tan bonic que em vaig quedar meravellat.
Ella es va aixecar sobre els colzes per mirar-se al ventre.
Alguns pètals queien
dolçament
la vaig tornar a estirar
i vaig despenjar el mirall de la paret
perquè ella també pogués admirar la seva bellesa
entapissada de pètals de peònies.
Després
ella em va dir
a causa de les peònies
aquesta nit m'he enamorat de tu
Aleshores
aquella braç
va ser immortal
El nostres cossos
Semblaven pètals de peònies
El nostres cossos
el nostres cossos
el nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
Aleshores
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
El nostres cossos
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Esteu escoltant la nit violeta!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Potser patir i estimar és una sola cosa i ens enganyem!
la mateixa pregunta entre una vegada i una altra cent vegades al nostre cervell on ets? on ets? on et puc trobar?
i la resposta ressona per entre les parets de les cases, les parets dels carrers, les parets de la nostra ànima.
Absència!
Absència!
Absència!
I sona aquest nom!
Absència!
Fa tant de temps que no plou!
Que sembla que no ens puguem curar d'aquesta maladia de nostàlgia!
Baquejarem pels carrers, quan la nit es fonda i clara, i sé que has de ser a prop meu i això em neguiteja.
M'agradaria més pensar que el meu amor és un impossible, com un somni que pena si es recorda.
perquè aleshores, estimar-te, no fora res més que una inconcreta melangia.
Potser seria millor així...
No quiero detenerme, para encontrar vacío mi corazón.
Para darme cuenta que contigo no era yo.
Pensaba que el quererte sería suficiente y no, no fue.
No quiero detenerme, para oír decirte que la vida es mejor.
En tus brazos si yo me desprendo el corazón.
No digas que me quieres, no significa nada amor.
Porque en tus ojos me encontraba y tantas veces me perdí.
Porque en el punto exacto de la oscuridad no supe más de ti.
Regresa tu mirada que ya no me desarma.
Regresa las palabras con las que me hipnotizabas.
Y le di sentido a mi vivir y hoy no dice nada.
Por eso no te quiero nada.
Por eso no te quiero nada.
No quiero detenerme, para encontrar pedazos de mi corazón.
Y otra vez romperme al darme cuenta que era yo la que te daba todo.
Y eso no fue lo mejor, no fue.
Porque en tus ojos me encontraba y tantas veces me perdí.
Porque en el punto exacto de la oscuridad no supe más de ti.
Regresa tu mirada que ya no me desarma.
Regresa las palabras con las que me hipnotizabas.
Y le di sentido a mi vivir y hoy no dice nada.
Esto es así, con corazones fríos, no hay que jugarse nada.
¿Por qué no entra en ellos de un rayito en la mañana?
Y donde el amor pierde camino y no encuentra su morada.
Regresa tu mirada que ya no me desarma.
Regresa las palabras con las que me hipnotizabas.
Y le di sentido a mi vivir y hoy no dice nada.
Esto es así, con corazones fríos, hay que jugarse nada.
¿Por qué no entra en ellos de un rayito en la mañana?
Y donde el amor pierde camino y no llega su morada.
Yo ya no te quiero nada.
Yo ya no te quiero nada.
No, no.
No, no.
La nit violeta, la clau que m'obre el pany de tots els somnis.
La nit violeta, la lluvia, la lluvia, la lluvia, la lluvia, la lluvia.
No t'hauries pensat mai que això et passaria a tu.
Tens 36 anys, els cabells negres i una mirada dolça i somiadora.
quan eres més jove et vas casar amb aquell home dinàmic,
home de negocis deu anys més gran que tu i que tant t'atreia.
Ara tens una amant de 26 anys i te n'adones que els estimes tots dos
i no pots separar-te ni de l'un ni de l'altre.
Els estimes a tots dos, però no de la mateixa manera.
Amb el teu marit vius un amor serè i tranquil.
Ell et dona una profunda felicitat, un profund benestar i seguretat.
Ell t'ho ha ensenyat tot des de triar un bon vi a la manera correcta de vestir segons l'ocasió.
Amb el teu amic vius una gran passió.
Et sents viva en les estones de bogeria que també necessites.
Ella et mira com una dona, no com una nena petita i esbojarrada.
Ella et demana el parer de les coses que fa i això t'agrada molt.
Tens la sensació d'existir plenament, dues persones i una sola a la vegada.
Hi ha moments que és absolutament meravellós i no vols triar.
No vols que arribi el dia que hagis de triar.
i tant mateix saps ben bé que aquest dia arribarà.
que arribarà.
Tingues doncs
la fermesa de fer-ho sense llàgrimes ni pors.
Disfruta ara dels bons moments.
I més tard, quan vulguis, quan vulgueu,
fes del trencament una amistat rica.
Per això ara la nit violeta us dedica una cançó d'amor.
trials, F quasi de amor.
Visca aquestaola, sé que著venci.
Visca aquesta vida tetra 현재 no sé dónde va.
No sé mucho,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El teu amor ha de ser lliure
com lliures són les ales de l'àliga
quan plana per damunt de la terra i el mar
i per tot arreu
No vulguis enfosquir la teva mirada
dins d'aquest teu racer
No vulguis abandonar aquest cel
ni aquesta lluna
ni aquesta nit violeta que et diu
que el teu amor ha de ser lliure
Que el teu amor
no sigui un pes per les ales
que no et privi de volar
Que sigui més aviat com la tempesta propícia
que mena sempre endavant
i que m'inflarà encara la vela
quan tu ja siguis lluny
El teu amor ha de ser lliure
Aquest és el missatge de la nit violeta
perquè l'escoltis
i te'l facis teu
Allà on sentis Tarragona Ràdio
Allà on ens escoltis
Des del 96.7
O també a través de tot el món
Per internet
Des de Catalunya Ràdio
Des de Tarragona Ràdio
Des de Tarragona Ràdio
Des de Tarragona Ràdio
Des de Tarragona Ràdio
El teu amor ha de ser lliure
Lliure com la nit violeta
Que sempre resta al teu costat
Lliure com la nit
Des de Tarragona Ràdio
Des de Tarragona Ràdio
Des de Tarragona Ràdio
Des de Tarragona Ràdio
Des de Tarragona Ràdio
Des de Tarragona Ràdio
Des de Tarragona Ràdio
With my mind she runs throughout the night
No need to fight
Never a frown with gold and brown
Every time just like the last
On the ship tied to the mast
Two distant lands takes both my hands
Never a frown with gold and brown
Golden brown, fine attemptress
Through the ages she's heading west
From far away, slaves for a day
Never a frown with gold and brown
Won't be lost
Hot, размер drop
Yellow,Chun,Op.com
News and quá
Young,Op.com
Todo
Other
Minions and ligger
Which will be Maß
ankles,Juan,Param
1500 Fever
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mentre l'esperava impacient havia sortit a comprar-li un ram de flors i una capsa de bombons i un mocador de coll de seda.
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Primer, una sensació de seda, després, un suau moviment de llavi contra llavi i l'alanada.
Jo prenc el teu llav inferior, dins la meva boca, relaxa't, dins el plaent i delicat recorregut de la sang, ens fem un petó, la teva llengua explora,
i per primera vegada, toca la meva.
Punta i superfície, es relivena, els nostres ulls, ara sobren.
Deixa'm mirar-te
Mentre saborejo els teus llavis
És com el petó que ara et fa a la nit violeta
Com si fos el primer
Un suau moviment
Llavi contra llavi
No t'agrada
I encara vols més petons
Escoltem aquesta remor
Una remor de cada tarda
I després seguirem
Dolça remor de cada tarda
No t'espeixis amanyà
Amb vows i amb riares
D'infants que canten
Al meu carrer
Al meu carrer
On només és
Tu entendràs
Cada vespre
I veis records
Records
Que fan remeixer
Nostàlgia
Dels braços
De no poder estimar amors
Atura un poc
Aquest torment
Padre dolç
De cada tarda
Torna un cop més
I embriaga'm
Mota en descuidis
Vine
Porta'm el seu somriure
Tot i que sé
Que no és per mi
Dels braços
Așadir
queer
Seran
Que vagu
Junta
я
Empresa
Ara
En
Cali
Se
mats
De cadaavy
Sous-titrage Société Radio-Canada
...
Tarragona Radio, la nit violeta.
Ja fa nits que somies el mateix,
estàs sola i el busques.
Surs de casa teva i vas per un llarg camí fins al prat només per veure'l dormir.
A vegades restes una llarga estona sense dir res, contenta només de veure'l i acostes els teus llavis, els seus, com si volguessis besar-li l'alè.
Després, sobtadament, t'estires al seu damunt.
Ell es desperta i els seus braços...
...t'hi abraces.
Ell riu i t'hi abraces.
Així jugueu dins la nit i me laïu la claror de l'alba.
perquè és el moment que, desgraciadament, sempre et despertes.
Desgraciadament, sempre et despertes.
Tanca els ulls i fes que aquest somni sigui plaent.
La net violeta t'acompanya.
Perquè el teu somni sigui dolç, al seu costat, no notes la seva abraçada, ell t'estrany fort.
cop si et volgués per sempre.
I quan el somni és més plaent,
sempre et despertes.
Sempre et despertes i mires els seus ulls.
sempre som violetes i no saps què et vol dir.
Sempre som violetes i no saps què et vol dir.
No saps què et vol dir.
No saps què et vol dir.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Així entendria,
com és de buit un silenci.
De sobte,
puc tocar una cuixa teva i saber que ets aquí,
al meu costat,
amb aquest gran finestral,
obert al mar.
Sé que ets una illa tota sola,
una mica perduda,
igual que aquestes gotes de pluja,
que ara cauen damunt del mar.
no veig els meus ulls,
no veig els meus ulls,
dins els teus ulls.
Em mires i no em veus.
Potser perquè s'acaba la nit violeta,
voldria aquesta nit,
basar-te fins l'asfíxia.
Sé que lentament t'estimo,
per entremig d'aquest cansament,
d'aquest estiu tan calorós.
però s'acaba la nit violeta,
i tinc tantes coses per dir-te.
ja l'asfíxia.
Oh, brother,
I can't,
I can't get through.
I've been trying hard to reach you
Cause I don't know what to do
Oh brother, I can't believe it's true
I'm so scared about the future
And I wanna talk to you
Oh, I wanna talk to you
You can take a picture of something you see
A future where we're locked in
You could call a lighter up to the sun
Oh, I love a solo, but I need some or two
Something that's never been done
Acaba la nit, Violeta
Tornarem a ser amb vosaltres el proper diumenge
al punt de les 11 de la nit
aquí, a Tarragona Ràdio
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Mike
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh