Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Curiositats avui sobre Hipòcrates i també sobre una pandèmia, en aquest cas, o no, ho podríem relacionar amb la pandèmia actual, és a dir, la gripa.
Què més? Avui fa 100 anys a Tarragona...
I moltes notícies.
Moltes notícies i 30 minuts passen volant. Anem per feina, no?
Som-hi, som-hi, som-hi.
Som-hi.
Afemèrides.
Afemèrides.
Tal dia com avui, un 20 d'octubre de l'any 1918, neixia el poeta francès i alhora, doncs, un poeta simbolista, Artur Rimbaud.
Aquest poeta va ser educat severament a la seva joventut i manifestar aviat una rebel·lia i un inconformisme totals envers qualsevol poder o qualsevol autoritat.
Als 14 anys componia poemes de gran perfecció, sobretot inspirats en Víctor Hugo i Baudelaire, els quals sempre va admirar.
Contrari a Napoleó III, dins ja de l'àmbit polític, va celebrar la caiguda del segon imperi i l'aparició de la comuna, però anem directes a la seva poesia o a la seva obra.
Va revolucionar la poesia de l'època i la seva revolució poètica es caracteritza per la ruptura formal en qualsevol concepte de moral tradicional, amb la religió i també amb la literatura.
La poesia de Rimbaud és plena d'imatges al·lucinants. Aquestes visions, primerament literàries, es van després convertir en visions viscudes completament i en els dos plans, ja sigui visionari i real.
Es va enfondre d'una manera perfecta en les seves obres, sobretot en una obra anomenada Il·luminació.
Rimbaud va crear un llenguatge poètic molt ric de sensacions, amb metàfores desconcertants i una màgica sonoritat.
I de la poesia de Rimbaud a un assumpte, podríem dir, una miqueta més rosa, que també forma part de la història, com no?
Sí, sorprèn-nos.
Sonen el senyor Onassis?
Sí, molts diners i grec.
Molts diners i grec, exacte.
Doncs avui fa exactament 41 anys, el 20 d'octubre de l'any 1968, el senyor Aristòteles Onassis contraia matrimoni per segona vegada.
Saps en qui?
En qui?
Doncs en una viuda molt famosa.
Que comença el nom per K?
Bueno, el cognom de casada.
Sí.
Però amb la Jackie Kennedy, la viuda de l'assassinat president Kennedy, va ser un matrimoni que va ser un autèntic desastre,
ja que l'autèntic amor del senyor Onassis sembla ser que era la Maria Carles, la famosa cantant també grega d'òpera.
Se van casar l'any 68, però ben aviat, degut a la forma d'actuar, podríem dir, de la senyora Jacqueline, molt capriciosa.
Imagina't que quan estaven a l'illa d'Escorpios, que era una illa privada, el senyor Onassis, cada matí havien d'anar a buscar-li el pa, però a una illa que estava a 300 quilòmetres de distància, en avió, perquè feien un pa que li agradava molt.
Ai, la senyora.
La senyora Jacqueline. I l'Onassis se'n va cansar pronta i va intentar divorciar-se, però la seva mort l'any 1975 va deixar les coses a mi tan feita, després van haver-hi batalles per la seva herència, però també és una altra història.
Molt bé, així tal dia com avui també...
20 d'octubre del 1968, totes les revistes del Cor van omplir-se a les portals i tot, en aquesta boda, entre els senyors, totes les Onassis, i la viuda de l'expresident dels Estats Units, Kennedy, Jackie Kennedy.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
Noc, noc.
Noc, noc.
Amb caments d'or.
Endavant.
No parlarem avui de la cançó del Bob Dylan, eh?
No.
Què saps de l'art africà, Jordi?
Doncs ben poca cosa, que va inspirar molt a l'art europeu del segle XIX i XX, però ben poca cosa.
Exacte.
Sovint tenim un coneixement pobre d'estart africà i les cultures que van haver-hi, mentre, coetàniament, en terres més properes, hi havia civilitzacions molt més conegudes, Egipte, Grècia, Roma, etcètera.
Quan parlem d'art africà, segurament que ens vindran a la ment les màscares de fusta, el que tu dius que va inspirar...
Sí, l'art africà parla sobretot de l'Àfrica negra.
De l'Àfrica negra, exacte.
De la franja mediterrània, no.
De la franja mediterrània, no.
Doncs bé, a mitjans del segle XX, una sèrie de descobriments van treure a la llum l'existència d'una cultura africana desconeguda.
La manifestació més destacada, de la qual eren unes estàtues de terracota d'una gran qualitat.
Estem parlant de la cultura i de l'art NOC.
N-O-K.
N-O-K, molt bé.
Si ho voleu buscar a internet, surten moltes imatges i us podeu il·lustrar, perquè tractar d'explicar imatges a través de la ràdio...
Difícil, almenys amb uns 15 minuts que tenim la fotografia.
Exacte.
Com dèiem les primeres notícies sobre aquesta cultura NOC, les trobem fa 80 anys.
L'any 1929, una regió situada al centre de Nigèria, l'ha nominat el Tipla de Jós, s'estaven duent a terme les prospeccions mineres.
I van aparèixer les primeres restes d'estàtues que van ser abandonades, no van fer massa cas.
Tres anys més tard, van aparèixer un conjunt d'11 estàtues en un estat de conservació molt bo.
I tot i que hi va haver una miqueta més de ressò, la veritat és que fins als anys 40 no va ser quan realment s'hi va començar a investigar l'origen d'aquelles misterioses estàtues.
Sembla ser que l'any 1943, també en aquesta regió, com diem, del centre de Nigèria, el Tipla de Jós, es van tornar a trobar més estàtues en una explotació d'estany.
Hi ha una llegenda, certa o no, jo particularment penso que segurament sí que deu ser certa, que diu que un dels miners es va emportar al cap d'una d'aquelles estàtues per utilitzar-la com a espanta ocells a l'or familiar.
Allí va estar durant un any, en el qual se demostra que l'art noc, a part de ser molt bonic, també funciona per espantar els moixons, fins que va cridar l'atenció del propi director de la mina.
Aquesta va recuperar el cap d'aquella estàtua i d'altres fragments i els va portar a la capital de la regió, a Jós, on es va mostrar a l'administrador civil de la ciutat.
Allí, i d'una manera casual, també es va veure un arqueòleg, Bernard Fack, que va comprendre immediatament la importància d'aquelles troballes.
Fack es va traslladar a la mina i va demanar als miners que li informessin de totes les troballes com a aquelles que es recordessin.
D'aquesta manera va aconseguir reunir més de 150 peces.
Anys més tard, aquell mateix arqueòleg i la seva dona van aconseguir reunir prou diners com per organitzar una excavació sistemàtica a la zona
que va permetre descobrir una important sèrie de restes disperses en una àmplia zona de terreny.
Però, i aquí trobem una de les característiques d'estes estàtues, la majoria d'estes peces estaven fora de context arqueològic,
ja que havien estat arrastrades per barrancs fins a depòsits de sediments, lluny del seu lloc d'origen.
Els darrers 25-30 anys, l'augment considerable de les explotacions d'estany, de diamants i de les prospeccions petrolífiques a la zona
han fet aflorar una gran quantitat de peces d'aquesta cultura, de la cultura noca.
Només durant els anys 90 van aparèixer un miler, aproximadament.
També s'ha constatat que l'abast territorial d'esta cultura era més ampli del que en un principi es pensava,
incluent la zona central de la vall del riu Níger i la part baixa de la vall del riu Benoé.
I bé, què en sabem d'esta cultura, de la cultura noca, d'aquesta gent que va realitzar aquestes estàtues?
Doncs per desgràcia, ben poca cosa.
Hi ha dos elements que no han permès que les investigacions hagin avançat més.
Per una part que s'han fet poques excavacions científiques.
La majoria de treballes, com hem dit, s'han produït en explotacions mineres.
A més, la situació de precarietat del país no permet ser gaire optimista que en un futur proper
es duguin a terme investigacions a gran escala.
Sí, que això és un fet comú també a molts països subdesenvolupats, no?
Exacte, que no hi pots portar a terme investigacions serioses i continuades.
O projectes culturals, educatius, arqueològics, etc.
I per l'altre costat també, per el fet que, com hem dit, és curiós, no?
Però la immensa majoria de les troballes, de les restes d'esta cultura, de la cultura noc,
no es troben al jaciment d'origen, sinó en estrats alluvials
on es van arrastrar a barrancades o optades.
Llavors, fora de context arqueològic, evidentment, aporten molta menys informació
que si es trobessin al seu lloc o al seu emplaçament original.
Per tant, és terreny abonat per a teories diverses.
Algunes sense cap fonament, com la que relaciona Noc amb Egipte.
Una altra teoria més versemblant parla que, cap als 500 abans de la nostra era,
habitants del nord d'Àfrica haurien emigrat cap al sud,
empesos per una duríssima sequera.
Haurien arribat fins al golf de Guinea, o sigui, a les costes de l'actual Nigèria,
assentant-se en poblats costaners.
Aquests nouvinguts haurien portat noves costums,
l'agricultura, amb el cultiu del cereal i la ramaderia.
Segurament no eren un grup homogènic,
ja que cada comunitat tenia el seu estil ceràmic propi,
la seva pròpia cultura,
però tots ells coneixien la metal·lúrgia del ferro.
Estem parlant dels voltants de l'any 500 abans de Cris.
Però poc després,
aquesta gent que s'havia instal·lat en una zona costera
hauria patit inundacions importants,
ha tingut un augment generalitzat de les precipitacions.
O sigui, que fugint de les sequeres,
s'assenten en un lloc nou,
i llavors han de fugir de les inundacions.
Sí, sí.
Van dir que cagant amb el temps, segurament.
Van retrocedir,
sembla ser més cap a l'interior del país,
que és on s'assenta aquesta cultura,
la cultura de NOC,
una zona d'altiplans,
més elevada i fora de parells d'inundacions.
Així, d'esta manera,
diu aquesta teoria,
una teoria, recordem,
haurien aparegut els NOC,
i el bagatge cultural dels quals
inclou coneixements agrícoles i artesanals
i, a més, un elevat sentit de l'estètica.
De totes maneres,
hi ha investigadors,
com l'arqueòleg Graham Kona,
que neguen l'existència
d'una veritable cultura unificada en NOC.
I prefereixen parlar d'una sèrie
de grups humans
amb trets comuns
propis de la primera edat de ferro,
però cadascun d'ells
amb la seva pròpia cultura.
O sigui, que no formarien
una sola civilització.
Molt bé, i hem parlat d'estes estàtues,
de la futura en sabem poc,
de la gent que ho va fer,
les estàtues,
el que tenim palpable,
el que podem estudiar,
com són aquestes estàtues dels NOC.
Doncs bé, estat,
es tracta d'estàtues fetes amb terracota,
o sigui, en fan cuit,
d'una elegància espectacular,
mostrant un elevat grau tecnològic
i artístic,
tant en el modelat de l'argila
com en la cocció de la ceràmica.
En desconeixem la funció,
però podrien tractar-se
de representacions de caràcter
commemoratiu funerari.
Tampoc se sap massa
sobre la seva ubicació,
ja que, com hem dit,
han aparegut llocs desubicats
del seu empracament original.
Aquest fet, també,
d'haver estat arrastrades
per corrents d'aigua,
també ha provocat que
la majoria de troballes
apareguin trencades.
Es tracta de fragments.
Només un tant per cent molt petit
es correspon a estàtues senceres.
Es tracta de representacions humanes
amb més representacions masculines
que femenines.
N'hi ha el doble de masculines
que de femenines.
I només un tant per cent molt petit
representa animals
o vasos de ceràmica amb relleus.
I una altra conseqüència,
també, del fet
d'aquestes estàtues
que haguessin estat arrastrades
per rius o per barrancades
és que, a part d'aparèixer
fragmentades i mutilades,
apareixen sempre
amb diferents graus d'erosió.
Si apareixen, a vegades,
peces no deteriorades,
possiblement se tracta
d'una falsificació
que n'hi ha moltes.
Sí, sí, n'hi ha moltes.
Ja que, donada l'escassetat
d'estes peces,
això preu als mercats internacionals
és el que és altíssim.
Per tant, l'aparició
de falsificacions
hi és.
S'ignora qui representen, també.
Però per la riquesa
de les joies
i armes representades,
així com la sofisticació
i diversitat dels pentinats,
tant en figures masculines
com femenines,
és fàcil pensar
que es tractava
de l'elit
d'este poble noc,
o sigui, de la realesa
o d'estrats elevats.
Destaquen, entre totes elles,
per la seva originalitat,
les figures d'homes asseguts
amb una barbeta
recolzada
sobre els ginolls
o els braços,
denominats a vegades
pensadors,
degut a les similituds
amb el famós
pensador de rodent.
Sí, de rodent.
Però la barbeta
sobre els ginolls
és una mica difícil, no?
Sí, és que ara t'explicaré.
Estes escultures
noc
es caracteritzen
per una proporció
del cap
respecte al cos
que oscil·la
entre un terç
i una quarta part
del total,
no són naturalistes.
O sigui,
tenen el cap
desproporcionadament
molt gran
respecte al cos,
llavors poden arribar
fàcilment
a la barbeta
a tocar-se els ginolls.
Els ulls
potser són la part
més característica.
O potser portaven màscara
africana.
No sé, ara i què penso.
Són allargades,
sovint.
No, però no representen
rostres.
Sí, rostres.
Sí.
Els ulls
són molt expressius
i el seu modelat
sempre segueix
un mateix cànon,
que és un art
de curvatura
perfecte
a la parpella
superior
superposat
a un triangle
invertit,
el vèrtex del qual
és la parpella
inferior.
Molt bé.
O sigui, la parpella
superior
és un semicercle
a inferior
un triangle
cap per avall
i al centre
un foradet
que és la pupila.
L'interior
d'estes figures
està buit
ja que els artistes
es van fer
amb les mans
sense mollos
utilitzant el sistema
de bandes d'argiles
superposades
o has vist
alguna vegada
fent
sobretot a Àfrica
que es fan
si han viatjat
tant per Àfrica
per exemple
com vam estar
viatjant a Àfrica
exacte.
que es fan
les peces de ceràmica
ficant
com a espaguetis
llargs
de ceràmica
un en un
a l'altre
i això està fet
de la mateixa manera.
només en les figures
més grans
les més grans
fan un metre
d'alçada
o sigui
no són molt grans
s'utilitzava
una estructura interna
de fusta
fins al moment
de la cuita
al forn
utilitzen
una pasta
molt gruixuda
amb gra
gros o mitjà
que era brunyida
o sigui
polida
abans de la cocció
i finalment
se la cobria
amb una capa
d'angobe
que és argila
molt fina
amb minerals
que li dona
com una pàtina
de brillantor
i d'un aspecte
més allissat
i refiner.
el que passa
és que
degut a l'erosió
ha desaparegut
en la majoria
i només
algunes
ho conserven
en zones
més protegides
potser que no
s'ha perdut
no sé si ho diràs ara
o potser m'he perdut
durant uns segons
però eren policromades
o no eren policromades
que se sàpiga
no
simplement
parla d'això
que tenien
aquesta capa
d'esta mescla
d'argila
de l'angobe
les imatges
que has pogut veure
per internet
les imatges
sempre apareixen
molt erosionades
color de terracota
de terracota
molt erosionada
molt granulós
molt
clar
quan estaven
originalment
eren
més llises
si arribaven
a estar policromades
no se sap
les romanes
per exemple
ho estaven
sí
per això
pregunto
podria ser
molt bé
de quina
hem estat parlant
de la cultura
noc
abans hem mencionat
els 500
abans de Cris
que seria el moment
més o menys
fundacional
o del període
de màxima
esplendor
que s'allargaria
aproximadament
l'any 300
després de Cris
el que passa és que
per la perícia tècnica
la qualitat estilística
de les obres
i l'estil
que és d'una maduresa
precisa
així com per el fet
que en aquestes obres
noc
no hi ha indicis
d'experimentació
ni d'accidents
o a ratlles
en la factura
indueix a pensar
que abans
d'estort
d'estart
noc
hi havia
molts segles
d'una tradició
que va portar
fins a
o d'una etapa
pre-noc
podríem dir
que va portar
fins a l'etapa
de maduresa
però que per ara
desconeixem
i que segurament
ja seria
una altra història
i mentre es vivia
el moment
de màxim
esplendor
a Àfrica
amb la cultura
noc
a Europa
hi havia
un senyor
anomenat
Hipòcrates
que per exemple
entre
alguna de les cites
que hem trobat
una seva
diu
que el menjar
sigui el teu aliment
i que l'aliment
sigui la teva medicina
i és que aquest senyor
és un dels pares
de la medicina moderna
en el seu moment
va ser reconegut
per separar
la superstició
de la medicina
a Hipòcrates
per exemple
se li atribueixen
aproximadament
unes 70 obres
i la creació
també
de l'ètica
mèdica
que s'expressa
a través del jurament
hipocràtic
que més d'una vegada
haureu sentit
aquest senyor
assegurava
que el cos
es conformava
amb quatre humors
la sang
la flema
la bilis groga
i la bilis negra
que corresponien
als quatre elements naturals
aire, terra, aigua i foc
la malaltia
es devia
segons la seva opinió
a la desproporció
o impuresa
d'aquests humors
a més
sostenia
que el cos
tendia a curar-se
per si mateix
però la curiositat
d'avui
és que aquest
pare de la medicina moderna
el senyor Hipòcrates
va ser el primer
a descriure els efectes
d'una epidèmia
de grip
l'any 412
abans de Cris
per exemple
quan estem avui en dia
vivim
també una altra epidèmia
pandèmia
com li vulgueu dir
en aquest cas
de la gripa
i
la curiositat
és aquesta
però
fa uns segons
mentre tu ho explicaves
no estigués atent
però he recordat
que avui
en bona part d'Europa
estava celebrant
un fet
que avui
el podríem haver dit
amb les efemèrides
si no recordo malament
tal dia com avui
un 20 d'octubre
de l'any 1908
finalitzava
la primera guerra mundial
si no recordo malament
ho haurem de consultar
finalitzava la primera guerra
no
crec que va acabar
el novembre
podria ser
de totes maneres
acabava la primera guerra mundial
però començava
una altra epidèmia
la de la grip espanyola
sí
també
dels darrers mesos
de l'any 18
dels primers mesos
de l'any 19
originària de Kansas
o d'algun estanc
als Estats Units
i que va fer
molts més morts
que la pròpia
primera guerra mundial
que s'acabava
fa
91 anys
que curiós
Déu-n'hi-do
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Avui fa 100 anys
a Tarragona
anaven les coses
de Pons
i de la setmana tràgica
de Pons
de Pons
de Puentes
Puentes
sí
la setmana tràgica
sí
clar
vegem
les notícies
que portava
el diari de Tarragona
d'un dia
com avui
fa 100 anys
20 d'octubre
de l'any 1909
i el diari de Tarragona
no
el diari de Tarragona
exacte
castellà
demà
Tonight
se verificaran les proves definitives
del puente que la maquinista terrestre
i marítima de Barcelona ha construït
i tendit sobre el francolí
en la línia de València.
El poble que encara es pot veure, perquè
que jo sàpiga la guerra, tot i que el van bombardejar
molt, no el van arribar a tirar mai.
El puente,
segons tenim entendit, reúne totes les
condicions de solidea i seguretat
i està construït amb totes les garanties
i adelantos de la mecànica i ingenieria
moderna. Fa incís en el de la seguretat
perquè dos anys abans
a la Riera de Riu de Canyes, passat Cambril,
s'havia esfonsat un pont
que havien hagut diverses desenes de morts.
O sigui que els ponts, avui en dia
si suposa que són segurs en aquella època,
potser no estava tan assegurada la cosa.
I una altra notícia que es fa ressò
dels fets
que havien passat el juliol, si no recordo malament,
de la Setmana Tràgica de Barcelona.
Recordem les revoltes que van haver-hi
per les lleves, contra la Guerra d'Àfrica,
que a la vegada
es van reconvertir també en una protesta obrera,
etcètera, etcètera.
Diu el següent,
los individuos franceses
que se hayan detenidos en Barcelona
con motivo de los sucesos de julio
ni se hayan inscritos
en el consulado de la vecina república
ni en el gobierno civil
y son apaches.
Torno a repetir.
Diu, los individuos franceses
que se hayan detenidos en Barcelona
con motivo de los sucesos de julio,
era la Setmana Tràgica,
ni se hayan inscritos
en el consulado de la vecina república
ni en el gobierno civil
i son apaches.
Què vol dir?
Que eren indígenes
de nord-americans?
No, no, no.
Suposo que fa referència
a que són com apàtrides.
O sigui,
que no estaven inscrits,
que no reclamaven de cap lloc.
Apaches.
Que estaven en una situació...
Així almenys ho interpreto jo.
Sí, sí.
És curiós.
Ho haurem d'investigar una miqueta més.
És curiós el terme aquest.
Apaches.
És una pàtrida
o és una persona originària
que fa l'indi
o que feia l'indi a Amèrica?
Bé, no ho sé.
Un misteri que fa...
Molt bé, tenim patrocinador.
Tenim patrocinador.
Ui, hola, Sílvia.
Sento una veu femenina.
Ja era hora.
Hola, companys.
Què tal?
Avui més aviat que mai, eh?
Jo no ho sé.
Més aviat.
Sí, sí, sí, no?
Avui anem per feina.
Avui anem ràpid, ràpid, eh?
Bueno, hi ha futbol,
però no hi ha futbol.
Però no es pot veure.
Almenys el que voleu, no?
El meu cap està en plan,
el Barça haurà empatatat,
el Barça estarà guanyant,
però bé, aquí,
al peu del canó.
Vinga, anem avui
a un patrocinador dolç,
dolç, dolç, eh?
Vinga.
Nova creación
chocolates de clase superior
y selecta de la Casa Admallier
se venden en las principales tiendas
de ultramarinos y comestibles.
Nova creaciones
chocolates de clase superior
y selecta de la Casa Admallier
patrocinan al Nonvinguis Amistàries.
Notícies
I avui la cosa
balla romans.
Ho sento, Jordi,
però últimament
no hi ha notícies d'Egipte.
Home, sí que n'hi ha.
En Efertiti
ha estat notícia
de reglament.
Han restaurat
el bus
de Nefertiti
i torna a estar
al Museu de Berlín,
i des del Cairo
el tornaran a reclamar,
però clar,
com que és la gran atracció
de no sé quin
museu de Berlín,
ara no recordo el nombre,
que aquests alemanys
tenen uns noms molt raros,
doncs, en res,
es queda a Berlín.
Doncs avui
moltes troballes
d'arrestes romanes
sense anar més junts
a la ciutat de Tarragona
s'estan fent diverses excavacions
on han aparegut
diversos conjunts funeraris
bastant interessants.
La setmana que ve,
si vols,
ja ho detallarem
una mica.
Bueno, tenim temps
per ara,
a sis minuts.
Comencem
parlant per més troballes
d'arrestes romanes,
ara la tos.
Sí, no,
la tos t'acompanya
durant totes les temporades.
Sí,
sóc jo i la tos,
la tos i jo.
Sí, sí.
Som inseparats.
En el fons
és que som quatre persones
fent programa.
Els tres que estem
al cos present
i la tos,
de Manel.
I la tos meva.
Vinga, va.
En fi,
què passa a Arles,
on estava vivint
el senyor Van Gogh,
al sud de França.
A França,
una població també
amb molt terrestres romanes.
Van arribar
molt republicans,
no?
També,
després de la Guerra Civil
Espanyola,
etcètera,
etcètera.
Doncs bé,
a Arles
hi passa el riu
Rodan
i han excavat
el fons del riu
i han fet
troballes
prou interessants.
Per exemple,
un cap bus
del déu Mart,
el déu de la guerra,
segurament datat
al segle III,
després de Cris.
Un altre cap
que pot ser
un d'eneptú
de Júpiter,
encara està per definir.
Un altre cap
també d'estàtua d'Hèrcules,
un retrat de Venus,
restes de columnes,
d'àmfores,
també un altar,
etcètera,
tot això
del fons del riu
on se n'estat fent
arqueologia
subaquàtica,
però fluvial,
podríem dir.
Molt bé.
Si aneu per Arles,
que sapiguïsiu
que del 24 d'octubre
al 19 de setembre
hi trobareu
una exposició
on s'exposen
totes aquestes
troballes.
Molt bé.
Em toca a mi, ara?
Sí.
Sí, vinga.
I què tenen en comú
la Torre d'en Dolce,
Vilaseca,
Roda de Barals,
Munts,
Altafulla i el Mèdol?
Doncs,
bàsicament,
segurament trobaríem
altres coincidències,
però també
que en totes elles
hi havia
alguna cantera
de l'antiga Tàrraco.
El Moció Nacional
Arqueològic de Tarragona
ha organitzat
per aquest proper dissabte,
és a dir,
el dissabte 24 d'octubre,
un interneari
per diverses canteres
d'època romana
de les quals
es va extreure pedra
per a la construcció
de la ciutat de Tarragona,
és a dir,
de Tàrraco.
Tot això coincideix
amb l'exposició
també temporal
Tàrraco,
Pedra a Pedra,
o com dirien
a les Terres de l'Ebre,
Tàrraco,
Roc a Roc,
no?
Escolta,
també dient pedra
a les Terres de l'Ebre.
Ah, també, pedra.
Molt bé.
Aquesta activitat
durà aproximadament
unes quatre hores,
s'ha de pagar per ella,
el preu és de 12 euros
i bàsicament
s'ha de pagar
perquè et porten
a un autocar
d'una cantera
o d'una altra,
clar,
s'ha d'anar a Vilaseca,
s'ha d'anar al Mèdol,
s'ha d'anar a Altafulla,
etcètera,
o a Roda de Barà.
I per si esteu interessats
us podeu apropar
a l'arqueològic de Tarragona
o també
doncs entrar
a la seva pàgina web,
bàsicament això.
I parlant
de canteres romanes,
el Pont del Diable,
que jo també es capo
en la mountain bike,
hi ha un parell
de canteres romanes
que ara,
bosc,
hi ha sortit
una cantera
prou gran.
I després també hi ha
l'almenat camí
del Mar de l'Àngel,
molta gent la trepitjarà
i no s'han d'anar a compte
que també hi ha un lloc
on passes per damunt
d'una cantera
que es poden veure,
un munt de carreus
que es van quedar
a la meitat
a extreure.
Sí, sí,
així tota Tarragona
està multada de canteres
menys la part marítima,
clar.
I a la part marítima
també n'hi ha algunes
tocant a...
Sí, bueno,
tocant a primera línia de mar.
A fons del mar jo no.
A fons del mar no,
perquè no hi havia
la tecnologia necessària.
Vinga, explica'ns.
I un altre treball
també d'època romana,
aproximadament del segle III, IV,
i és que l'any 96
van trobar a prop de Tel Aviv
un mosaic romà
realment és impressionant,
de 180 metres quadrats
en escenes de peixos
i de pesca.
I bé,
ara què han fet?
Ara que han tingut...
Ah, on has dit?
Tel Aviv?
A prop de Tel Aviv,
a Israel.
Sí, sí.
Han aixecat el mosaic
per restaurar-lo
i a la capa de Massilla,
que hi ha a baix,
o sigui,
la capa de ciment,
per dir-ho d'alguna manera,
on van a pegar les tesseles
i han aparegut petjades
de sandàlies
de peus descalços
dels artistes
que van,
esclaus segurament,
que van treballar
en la confecció del mosaic.
Curiós,
això és com aquells científics artistes
o crítics d'art
que busquen obres d'art
sota d'altres pintures.
Exacte,
que miren amb ratxos X
i troben un quadre pintat a sota.
Això, home,
no és que sigui ben bé una...
No, no,
no és similar, però...
Però és la petjada
que van deixar
els artistes
que van fer
aquell mosaic.
Un mosaic que realment
és molt bonic
i corresponen
a les actuals talles
europees
34,
37,
42 i 44.
Seran extretes,
restaurades,
tornades a col·locar
i el mosaic també
es tornen a col·locar
a sobre.
I suposo,
pel tipus de petjada
poden saber si era d'home,
de dona,
el pes,
l'alçada...
Suposo que poden traure...
FSI total.
FSI total
es poden traure
inclús ADN i tot
i fer un clon
de l'artista que ho va fer.
Molt bé,
increïble.
La sintonia final
del No en vinguis
amb històries.
Ens acomiadem
fins a la propera setmana.
Esperem que us s'hagi agradat.
Esperem que hàgiu tingut...
Animeu-vos a descobrir
la cultura NOC.
Val la pena.
Molt bé.
N-O-C.
NOC.
Molt bé, doncs...
Res, res més.
Ens veiem la setmana que ve.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
M vadà.
Mimet
M kingdom
m kings
i
オ
vov
wij
nu