Són dos quarts de dotze.
Bona nit, us saludem des de Tarragona Ràdio.
Esteu escoltant Tràfic d'abstraccions
i avui tenim un programa molt atapeït
perquè us volem explicar un munt de coses.
Us devíem uns quants comentaris
sobre un parell de personatges,
així amb majúscules,
que són el Kurt Weill i el Bertolt Brecht.
I avui ens arromanguem i anem per aquesta feina.
Kurt Weill va ser un compositor d'origen alemany
que es va instal·lar als Estats Units
i va fer obres escèniques de temàtica contemporània,
integrant amb gran talent unes tècniques musicals avançades
amb elements de la música popular.
Tan popular com la primera cançó que escoltarem avui,
interpretada ni més ni menys que pels dors.
És Alabama Song
i es tracta d'una composició de Kurt Weill
amb lletra de Bertolt Brecht.
Acta de laœuf
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
No eres feliz.
Kurtweil pertenia a una família jueva molt religiosa.
El seu pare era cantor en una sinagoga
i va estudiar al Conservatori de Berlín.
Va anar cap a Dresde a estrenar la seva primera peça teatral
i aquesta era una obra que es deia El protagonista,
amb un llibret de Georg Kayser.
Va ell considerava que el seu nou orfeu,
era una cantata per soprano i violí,
va marcar un moment crucial en la seva carrera.
Aquí es va prefigurar la varietat estilística
i l'ambiguetat provocativa que va fer servir
durant tota la seva obra.
Aquesta estètica tan moderna es va fer més evident
en l'òpera surrealista d'un sol acte, Royal Palace,
que també era sobre un llibret d'Ivan Gould.
A l'òpera Bufa de Sar Lestis Fotografieren,
el Sar es deixa fotografiar,
també va treballar en llibret de Georg Kayser.
Però el que ens interessa avui
és la col·laboració amb Brecht,
que és el que més el va portar a la fama.
L'òpera dels Tres Rals, com dèiem,
va ser escrita el 1928
i és una versió actualitzada d'una òpera anglesa.
Al final, la música semblava feta per una orquestina de cabaret
i sonava amb cantants que no eren ni cantants professionals.
Aquí sí que tenim avui dos cantants professionals,
l'Anna Belén i el Miguel Ríos.
L'Anna Belén s'ha fet tots els papers, sembla ser,
i el Miguel Ríos va ser considerat com el Johnny Cash del rock espanyol.
Podeu opinar el que vulgueu, però les veus canten.
I ara sentirem la cançó
Soldiers' Wife, la balada de la dona del soldat.
Que recibía la fiel mujer
Del soldado que se fue
Desde Praga llegaron las botas de pie
Y un saludo de amor
Y un saludo de amor
En un viejo papel
Que decía
Volveré
Que recibía la fiel mujer
Del marido que se fue
Desde Oslo llegó
Un retal de visón
Por si el frío de amor
Y él a tu corazón
Desde Oslo que está junto al mar
Que recibía la fiel mujer
De la rica Amsterdam
Él le mandó un sombrero holandés
Le sentaba también
Al color de su piel
Que lloró
Que lloró acordándose de él
Que lloró acordándose de él
Que lloró acordándose de él
Que recibía la fiel mujer
De su hombre que un día se fue
Y una foto sin luz
Y una foto sin luz
De un soldado con barba
Y ella apenas lo reconoció
Que recibió
Que recibía la fiel mujer
De la bella ciudad de la ciudad de la luz
Que un vestido de la ciudad de la luz
Fui a la fiel mujer de la vieja ciudad de Bucarest, de Bucarest, llegó un blusón de un color tan chillón que ella solo pensó a las humanas les gusta el dolor.
Que recibió aquella fiel mujer que el soldado nunca mandó, desde Rusia un velo de funeral, negro como el sueño de un general, la viuda del soldado va con su velo al funeral.
I ara anem a escoltar la cançó de Salomón. També apareix a l'òpera dels Tres Rals i és una cançó que evoca el savi Salomó.
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Salomón
Que gran perroche, que inutilitat
Ser sabio o no, por Dios
Dichoso el que es inocentó
La música de Kurt Weill no va ser del gust dels nazis.
Ja ho sabem, que a aquesta gent no els agradava gairebé res.
La van catalogar de decadent.
Van provocar el Darulls durant les seves representacions
i van organitzar campanyes de boicot.
D'això en sabien molt.
Al final, Weill i la seva dona, que era la cantant Lotte Lenya,
van abandonar Alemanya al març del 1933
i se'n van anar cap a París.
Allà, Weill va reprendre breument la col·laboració amb Bertolt Brecht
per una altra obra, Els set pecats capitals.
Va ser com un ballet cantat per la companyia de Georges Valenchen.
I també va escriure la música per l'obra de Jacques De Waal, Marie Galante.
Va acabar la seva segona sinfonia, va fer un munt de feina,
però al final se'n va anar cap als Estats Units
per supervisar un muntatge de Max Reinhardt.
No va parar aquest home en la seva vida,
però avui el que volem és escoltar molta música,
perquè si només parlo això és una mica avorrit.
anem a escoltar ara Jenny,
que va estar composta aquí, en aquest cas,
no amb Bertolt Brecht, sinó amb Ira Gershwin.
Us sonarà el de West Side Story.
El de West Side Story
El de West Side Story
Encendió las velas rojas y aún no sabe explicar
cómo fue buen panita en día tan singular.
Oh, Jenny, mi pobre Jenny,
no se encuentra chica igual.
Así perdió a sus padres en fecha memorable,
pero no su terquedad.
Con veintidós años y voluntad,
Jenny, un buen marido, salió a buscar.
Con sus mejores trapos desde un gran tevisón,
encontró al mejor marido que nunca la amó.
Oh, Jenny, mi pobre Jenny,
no se encuentra chica igual.
Buscaba su fortuna y casi la despluman
con notable habilidad.
Ni tuvo claro a los treinta y seis
que emprendía un viaje solo por placer.
Desató la guerra fría tras llegar a Moscú
y nunca sabe de qué cielo le llega esa luz.
Tienes las moralejas, las tomas o las dejas,
pero tiene su razón.
Jenny y su enseñanza inclinan la balanza
te quemas si es que tiene la ocasión.
Jenny y sus historias se instalan en la gloria
de los gafes de la humanidad.
Todos le aconsejan, no muevas ni una ceja,
déjalo.
Retírate ya.
Olvida viajar.
No toques la sal.
Todo el mundo brinda para ir a esa chica.
No decidas más.
I trenquem radicalment amb la temàtica d'aquest programa
per fer-vos un anunci d'aquells que fem de vegades,
quan hi ha alguna activitat interessant.
En aquest cas us fem una proposta per demà mateix,
dissabte 31 de gener,
plantació de bulbs de lliri de mar
a les dunes de la platja llarga de Tarragona.
Ja sabeu que des d'aquí defensem la platja llarga,
no volem que la toquin, que la facin malbé.
I demà hi haurà una activitat que consistirà en això,
en treure dits de bruixa,
unes plantes invasores que surten allà a les dunes,
i posar-hi la flora autòctona,
el pancretum marítimum, és a dir, el lliri de mar.
A les 10 del matí hi haurà una trobada al restaurant Jot
i l'Ajuntament de Tarragona oferirà l'esmorzar.
Llavors, de seguida començarà l'activitat
per la zona de l'actual aparcament,
un aigua moll segrestat des de fa anys
per un aparcament de cotxes
i que volem reivindicar-ne la restauració.
Llavors, entre el Club de Vela
i el restaurant Mirall d'Estiu es farà la plantada
i es calcula que s'acabarà pels vols de dos quarts de dues,
així que una activitat estupenda per passar un dissabte al matí
amb família, perquè no, si així ho voleu.
Organitza el GATA, el grup d'amics de Toni Atchon,
i la plataforma Salvem la platja llarga
i el bosc de la Marquesa, ara també,
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona,
que portarà Estris,
i el GPEC, que sempre està per aquí també
recolzant aquest tipus d'iniciatives.
Es poden portar guants de jardineria
o fer-ho en compte també sense guants,
també es poden portar eixadetes
i, sobretot, moltes ganes de plantar
i de fer feina i de passar-s'ho bé.
Aquest és l'anunci d'avui del tràfic d'abstraccions,
una activitat per demà a partir de les 10 del matí
a la platja llarga.
I se'ns ha passat el programa volant, com sempre,
i acabarem amb una versió exòtica, diríem,
d'un altre tema de Bertolt Brecht.
En aquest cas, és un poema de Bertolt Brecht.
No és música de Kurt Weill,
la música és d'un grup que es diuen
Dead Can Dance, una australiana i un alemany,
que feien recreacions de músiques medievals
i al mateix temps molt modernes,
inclòs el cant de la Sibila de Mallorca,
per exemple, cantat en català.
I, en aquest cas, agafen la cançó de Salomó,
que hem escoltat abans,
cantada per Ana Belén i Miguel Ríos,
i la transformen en
How fortunate the man was known.
Si teniu oportunitat d'entendre anglès,
escolteu la lletra perquè és preciosa.
I ens hem d'acomiadar ja el tràfic d'abstraccions
fins la setmana que ve,
si és que així ho voleu,
aquí a Tarragona Ràdio.
Bona nit.
You saw sagacious Solomon
You know what came of him
To him complexity seemed plain
He cursed the hour that gave birth to him
And saw that everything was laid
How great and wise was Solomon
The world, however, didn't wait
But soon observed what followed on
It's wisdom that had brought him
To this state
How fortunate the man with none
How fortunate the man with none
To this state
You saw courageous Caesar next
You know what he became
They deified him in his life
Then had him murdered just the same
And as they raised the fatal night
How loud he cried
You to my son
The world, however, didn't wait
But soon observed what followed on
It's courage that had brought him to that state
How fortunate the man would not
How fortunate the man would not
The world, however, didn't wait
The world, however, didn't wait
The world, however, didn't wait
The world had brought him to the world
And the world had brought him to the world
And the world had brought him to the world
Fins demà!
Fins demà!