El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social
de l'Arcabisbat de Tarragona.
Benvinguts, amics i amigues del Campanar, a l'edició corresponent el diumenge 7 de juny,
Solemnitat de la Santíssima Trinitat.
Com sempre, el saludem en Santi Grimau, responsable de la part tècnica i la que els parla Montsi Sabater.
Acabades les Solemnitats Pasquals, se'ns invita a contemplar el misteri de la Santíssima Trinitat,
que és el misteri central de la fe i de la vida cristiana.
És el misteri de Déu en si mateix.
I per això, font de tots els altres misteris de la fe i llum que els il·lumina.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
La festa de la Santíssima Trinitat, immediatament després de tancar el temps pasqual,
ens introdueix en el més gran dels misteris.
Déu és un i tri, és a dir, tres persones i un sol Déu.
Ni les forces de la nostra raó ni la religió d'Israel, amb els seus mestres i profetes,
no vam poder arribar a aquest coneixement de Déu que se'ns revela en Jesucrist.
Davant el misteri només podem abaixar el nostre cap, a vegades massa altiu,
i dir, crec tot el que ha dit Jesús.
Res no és més veritable que la seva paraula de veritat.
En l'Evangeli, com assenyala Benet XVI, en el seu llibre Jesús de Nazaret,
l'existència de Déu Trinitat comprèn un arc que s'estén des del començament de la seva vida pública fins al final.
Des del baptisme, quan s'escolta del cel una veu inefable que assenyala Jesús
i que s'acompanya amb la figura de l'Espírit Sant que descendeix com un colom
fins al manament de Cris ressuscitat als seus apòstols,
de fer deixebles de tots els pobles, patejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Espírit Sant.
Diverses vegades, en cada celebració de l'Eucaristia, invoquem el Déu Trinitari
i en les nostres oracions diàries, fins i tot quan fem una creu sobre el nostre pit,
retem culte a les tres persones.
Però l'Església va considerar la conveniència d'establir una festa
que celebreix solemnament aquest misteri superior a tots els altres i del qual deriven.
En efecte, en ell es reuneixen la creació, la redenció i la santificació del món
encara que tot això ocorri d'una manera desconcertant els ulls humans.
Amb el naixement de Jesús a Bethlehem, d'una jove verge,
i amb la seva predicació a uns pescadors de Galilea,
després de 30 anys que anomenem de vida oculta,
encara que van ser de vida manifesta,
com a fill de fuster i com a artesà ell mateix.
Des dels primers segles van sorgir grups que van interpretar les coses d'una altra manera.
En el segle IV, l'Església va celebrar dos concilis ecumènics,
el de Nicea l'any 325 i el de Constantinoble el 381,
dels quals va sortir un credo que s'ha transmès fins avui
acollint la veritat de la fe de la Trinitat.
A Nicea, un jove anomenat Atanasi,
acompanyava el patriarca d'Alexandria en qualitat de secretari.
Quan aquest jove, 3 anys després, és consagrat bisbe de la ciutat egípcia,
els seguidors d'Arri continuen divulgant la seva heretgia
i ell dedicarà la seva vida a combatre-la,
deixant-nos una sèrie d'escrits
que van marcar un camí definitiu per a la ortodoxia de l'Església.
La festivitat que celebrem aquest diumenge
ens introdueix en la vida íntima de Déu,
a la qual només podem accedir per revelació
i encara de manera imperfecta.
Però el camí no és una escala empinada de fe i doctrina
en la qual només els teòlegs poden practicar una espècie d'alpinisme.
Santa Teresa de Lussier parlava de pujar a l'ascensor de l'amor de Déu.
L'amor al proisme, que ens condueix a l'amor a Déu,
és, juntament amb l'amor a la Mare de Déu,
la sendera més apropiada.
Adéu-siau.
Demà dilluns, 8 de juny,
tindrà lloc l'habitual jornada de deformació permanent
per a preveres i diakes.
Es farà a la Casa dels Concilis a dos quarts d'onze del matí.
El tema, el treball amb joves, experiències.
La plec de l'esperit.
2010, a Terrassa.
El dimarts, 10 de juny, cal fer esment de la taula rodona
sobre inici i valor de la vida,
amb el senyor Albert Ballori, biòleg,
i la senyora Alicia Alcina, treballadora social.
El moderador serà el doctor Robert Roda, filòsof,
professor titulat al Departament d'Antropologia,
Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili.
La taula rodona, oberta a tothom,
tindrà lloc a la sala d'actes de la Cambra Oficial
de Comerç i Indústria i Innovació,
que es troba a l'Avinguda Pau Casals, número 17 de Tarragona,
a les 7 de la tarda.
L'organitza el Grup Cultural.
I el divendres, 12 de juny,
hi haurà un altre dels sopars col·loqui de Justícia i Pau
amb el tema La crisi econòmica i els seus efectes,
a càrrec del senyor Matías Vives i Marc,
advocat i economista.
El restaurant MR,
que es troba al carrer Francolí 59 de Torreforta,
a dos quarts de nou del vespre.
Tarragona Missionera,
una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la Delegació Diocesana de Missions
i cooperació entre les esglésies.
Déu vos guardo.
El mes d'abril,
el papa realitzà un important viatge apostòlic a l'Àfrica,
concretament al Camerún i Angola.
Com un ressò encara, no massa llunyà,
volem recordar aquell fet,
alguns dels ressòns que ens arribaren.
Arrel de la visita del papa a Camerún
i degut a unes declaracions que ell va fer
sobre el Sida i l'ús de preservatius,
es va aixecar una gran polèmica
contra les seves declaracions,
quan el papa deia que potser
hi havia altres camins millors
per erradicar el Sida
i que s'haurien de potenciar.
A la polèmica hi ha una gran doci d'hipocracia
pel silenci que s'ha guardat
davant altres afirmacions fetes pel papa
i que no convenen els poderosos.
Primerament, es presenta a l'Església
quasi com la primera culpable
de la gran mortalitat que el Sida ha provocat a l'Àfrica.
En segon lloc,
perquè s'ha ignorat la gran i callada labor
i tasca assistencial
envers aquells malalts
que realitzen les seves institucions.
El periodista Alberto Vigario,
en un estudi realitzat per ell mateix,
titulat
Els missioners i les institucions de l'Església catòlica
els primers en la lluita contra el Sida,
afirmava
Àfrica, el més pobre dels continents,
el 70% dels projectes contra la malaltia
estaven realitzats, organitzats i finançats
per organismes cristians.
Avui l'Església atén els seus hospitals,
dispensaris i centres assistencials
al 25% dels malalts de Sida.
El mateix periodista sugereix
una bona manera d'ajudar els malalts de Sida a l'Àfrica,
així com els afectats per la malària,
seria abaratir els costos dels medicaments.
Si els poderosos volen,
realment,
ajudar els països del Tercer Món,
ho poden fer perdonant-los al teute extern
i complint el compromís contret davant l'ONU
de donar el 0,7% del Producte Interior Brut.
El Papa portarà un missatge d'esperança
als cristians del Camerún.
Camerún té una població de 18 milions d'habitants,
d'ells un 42% són catòlics,
al mateix temps Angola,
amb 15 milions d'habitants,
d'ells el 55% són catòlics.
Per a tots el Papa ha tingut paraules d'encoreixement,
a tots ha animat a lluitar contra les adversitats
i els greus problemes que assoten el continent.
Això és la pobresa i la fam,
les guerres civils o tribals,
la corrupció política,
l'explotació dels recursos naturals
per part de les multinacionals estrangeres
sense que reportin cap benefici
en favor de la població local,
les malalties endèmiques,
la falta d'horitzons per als joves.
Moltes d'aquestes qüestions
es tractaran a la Segona Assembleia
Especial dels Bisbes de l'Àfrica
a celebrar el Vaticà del 4 al 25 d'octubre,
sota el lema
L'Església a l'Àfrica
al servei de la reconciliació,
de la justícia i de la pau.
El document de treball
fos entregat al Papa
el dia 19 d'abril
a la missa concelebrada
amb 150 bisbes,
aia Undé,
a la que han assistit
unes 60.000 persones.
Adéu-siau.
La història de la salvació
no és altra cosa
que la història del camí
i dels mitjans
a través dels quals
l'únic Déu veritable,
Pare, Fill i Esperit Sant,
s'ha donat a conèixer,
a reconciliar amb ell mateix
la humanitat,
separada pel pecat
i s'uneix a ella.
Batejats en el nom
del Pare, del Fill
i de l'Esperit Sant,
vam entrar en comunió amb Déu,
com diu Moïsès,
amb l'únic Déu
ni dalt al cel
ni aquí baix a la terra
no n'hi ha d'altre.
Sant Pau
farà una consideració
més profunda
pel baptisme
incorporats a Cris
pel do de l'Esperit
que ens fa dir a Déu
Abba,
Pare,
així fills en el Fill
i hereus de les promeses.
Bé, cal recordar
que l'Associació Bíblica
de Catalunya,
que s'apunta
al Servei
d'Investigar,
Propagar
i Viure
la Paraula
de Déu,
organitza,
des de l'estiu
del 74,
uns cursos
sobre la Bíblia
oberts a tots
aquells
que desitgin
conèixer
i endinsar-se
en les Sagrades
Escriptures.
Amb aquests cursos
es vol oferir
un mètode d'estudi
que ajudi
a fruitar
de la paraula,
a viure
més a fons
la fe
i a comunicar-la
als altres.
En un clima
comunitari
d'estudi,
treball personal
i de grup,
pregària
i esbarjo,
es fa la preparació
per descobrir
i oferir
als altres
les riqueses
del missatge
de Déu
als homes.
Els destinataris
d'aquests cursos
som tots
aquells cristians
que a la parròquia,
a l'escola,
a la comunitat,
a la família
treballen
per ser apòstols
de la paraula,
catequistes,
preveres,
pares,
mares,
mestres,
els cursos bíblics
s'estructuren
en tres cursos
amb els quals
home adquireix
una visió global
dels escrits
de la Bíblia.
Aquest estiu
s'ofreix
la primera part
del primer curs,
un bloc
de l'Antic Testament
als matins,
en guany
al Pentateuc
per Joan Ferrer
i un bloc
del Nou Testament
a les tardes
que en guany
serà impartit
per mossèn Josep
Lluís Arín
i verserà
sobre els evangelis
de Marc
i de Mateu.
Els cursos
es faran
al Seminari
de Tarragona
del 6
al 10
de juliol.
El termini
d'inscripció
s'acaba
el proper dia
20 de juny.
Per a més informació
cal adreçar-se
al Seminari
de Tarragona
trucant al telèfon
977
977-23-34-12
a l'extensió
263.
Ho repetim,
el telèfon
és el
977-23-34-12
i l'extensió
la 263.
De l'1 de juny
fins al 9 de juliol,
Tarragona
serà el marc
d'un seguit
d'actes
referits a Sant Pau.
Per parlar
sobre aquest tema
tenim davant
els nostres micròfons
el senyor
Andreu Muñoz,
director del Museu
Bíblic Tarragonense.
En aquests dies
es parla
d'aquestes activitats.
A què es deu
aquesta iniciativa?
Fonamentalment
aquesta iniciativa
respon
a la invitació
que el senyor
arquebisbe de Tarragona,
el doctor Jaume Pujol,
va fer a través
del seu comunicat pastoral
convocant
a tots els grups
de la diòcesi,
totes les entitats,
parròquies,
a sumar-se
als actes
del bimilenari
del naixement
de l'apòstol Pau.
En aquest sentit
el Museu Bíblic
va considerar
que tenia un deure
també
una autèntica devoció
en poder presentar
la imatge
de Pau de Tars,
tot el que representa
la seva figura
en un sentit espiritual
i també patrimonial
a l'Església
de Tarragona
i a la societat en general.
Què podrem veure
en aquesta exposició?
Fonamentalment
el discurs
museogràfic
que hem intentat
dur a terme
ha estat primer
passar pel perfil
biogràfic
de l'apòstol Pau,
aquesta personalitat
tan audaç
i tan potent
a través
d'un conjunt
d'elements materials,
monedes,
objectes arqueològics,
fem un repàs
no només
per la seva vida
sinó pel context
històric
de l'imperi romà
en el moment
en què a Pau
li toca viure.
En que va
fem un repàs
de tota la seva
activitat epistolar.
Pensem que les cartes
de Pau,
bé escrites
per ell mateix,
bé dictades
o encarregades,
configuren
tota una compilació
biogràfica,
teològica,
disciplinar,
que ens fa entendre
els orígens
del cristianisme
universal
i per tant
se presenten
el conjunt
de les 13 cartes
que Pau
escriu.
Un apartat
que ens farà
comprendre
la problemàtica
sobre la
atendibilitat,
la possibilitat
que Pau
pogués haver
arribat a Tarragona
i finalment
la recreació
d'un quadre plàstic
d'una presó
configurada
a partir
de maniquís
i d'elements
reconstructius
de com podia ser
aquest ambient
en el segle I,
l'època
que li toca
viure a Pau.
El patrimoni
de Tarragona
està impregnat
de records
paulins.
Quins són
els principals?
Efectivament,
només fent
un petit
recorregut
per la
toponímia
de la ciutat
podem adonar-nos
que tenim
el carrer de Sant Pau,
el carreró de Sant Pau,
el carreró
nou de Sant Pau,
l'Hospital de Sant Pau
i Santa Tegla,
el col·legi de Sant Pau
Apòstol,
el barri de Sant Pau
i Sant Pau,
fixeu-vos
quants records
només toponímics,
també manifestacions
artístiques
que ens
imbriquen
amb el patrimoni
de Pau.
Pau
sempre ha estat
a Tarragona.
Només cal
anar al document
cristià
més antic
que tenim,
les actes
martirials
de Sant Fructuós
i ja
Pau
és esmentat
explícitament
trobant
en la figura
de Fructuós
aquell bisbe
que era tal qual
Pau
havia descrit
en les seves
pròpies cartes,
la litúrgia
tardorromana,
medieval,
és a dir,
Tarracó
viu,
Tarragona,
la seva diosa,
viu enganxada
inexorablement
a aquest patrimoni
espiritual.
És molt poc probable
que algun dia
es trobi
una pedra
amb una inscripció
dient que
Sant Pau
va estar a Tarracó,
però mentre això
es produeix,
o no,
quin és l'estat
de la qüestió
d'una presència física
de Sant Pau
predicant a Tarracó?
Bé,
les coses
són poc probables
fins que se produeixen,
seria el gran desig
trobar un testimoni
documental,
material,
arqueològic,
que realment
pogués confirmar
la presència de Pau
a la ciutat
de Tarragona.
Jo crec que hi ha un fet
que encara és més important
i deixeu-me que faci
aquí un petit parèntesi.
L'Església hispànica
està en la ment
de Pau.
Això sí que és una realitat
constatable
perquè el desig
d'arribar a Hispània
s'expressa doblement
en la seva carta
als romans.
Per tant,
el desig,
la idea d'Hispània,
de Tàrraco,
ja està en el cap
de Pau.
Això és una cosa important
que hem d'apuntar.
No ens parla de Britània
o de Gàlia,
ens parla d'Hispània.
La nostra Església,
la nostra societat,
té un deure
que és potenciar
aquest patrimoni
perquè aquí no estem
davant d'una llegenda,
aquí estem davant
d'una atendibilitat
extraordinària,
davant d'un fet
que bé podem dir
sense cap mena
de dubte
que l'Església de Tàrraco
és una església
paulina.
I a mi em dóna
la impressió
que faríem bé,
de fet ja ho estem fent
a nivell
de l'Església
de Tarragona,
de potenciar
aquesta dimensió,
però també
la societat civil
hauria d'incloure
la figura de Pau
entre un dels seus
grans patrimonis
culturals
per oferir-lo
al món
com es mereix.
Moltes gràcies,
senyor Andreu Muñoz,
director del Museu Bíblic
Tarraconense,
per la seva presència
en aquest espai
del Campanar.
Gràcies a vosaltres.
Us recordem
que l'exposició
resta oberta
de dimarts
a divendres
de les 5 de la tarda
a les 7
i els dissabtes
i diumenges
de les 11
a la 1 del migdia.
Les visites acadèmiques
han de ser concertades
trucant al telèfon
977
25
1888
o podeu accedir
a la plana web
del Museu Bíblic
que és
museu.bíblic
arroba
arcabisbatarragona.cat
Tot això
ens porta a pensar
en l'Evangeli
de la missa
que s'ha celebrat,
celebra
i celebrarà
avui arreu del món
però millor
que l'escoltem
en la versió
dermatitzada
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
seguida
de l'habitual comentari
sobre les lectures
de la missa dominical
que ens ofereix
mossèn Joan Magí
president
de l'esmentada
Associació Bíblica
de Catalunya
Jesús
ressuscitat
envia
els seus deixebles
els onze deixebles
se n'anaren
a Galilea
a la muntanya
que Jesús
els havia indicat
en veure'l
el van adorar
abans però
havien dubtat
Jesús
Jesús s'acostà
i els va dir
he rebut
plena autoritat
al cel
i a la terra
aneu doncs
a tots els pobles
i feu-los
deixebles meus
batejant-los
en el nom
del Pare
i del Fill
i de l'Esperit Sant
i ensenyant-los
a guardar
tot allò
que us hem anat
jo sóc amb vosaltres
dia rere dia
fins a la fi
del món
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn Joan Magí
El dia 7 de juny
ens trobem
que hem acabat
tot el cicle
de les festes pasquals
i ens tornarem
a posar
doncs
en aquesta perspectiva
de tornar a començar
l'any litúrgic
però que trigarà
l'epidràfic per allà
al novembre
però mentrestant
tot això
ho coronem
amb l'amor
de Déu
Pare
Fill
i Espèrit Sant
i per això
celebrem la festa
de la Santíssima Trinitat
i clar
aquí primer
ens posa
una lectura
de l'Antic Testament
del llibre
del Toronomi
i ens fa pensar
diu
hi ha cap poble
que hagi sentit
la veu de Déu
que li parlava
des del mig
del foc
com tu l'has sentida
o sigui
és que
hi ha algú
que
tingui
una sort més gran
que aquesta
que poder
sentir-se amic de Déu
allò que ens diu
Jesús a l'Evangeli
no?
Si algú m'estima
el meu pare
l'estimarà
vindrem a fer
estar amb ell
vindrem a fer
estar amb ell
per què?
perquè s'esforçaran
a fer allò
que jo ensenyo
que és el mateix
que acordar els manaments
però el manament
és que ens estimem
veieu?
Per això
ens diu
el doctor
i reconeix
avui que el senyor
és l'únic Déu
que ni dalt el cel
ni aquí abans
ni aquí a baix
a la terra
no n'hi ha
d'altre
recorda-ho
sempre
en el teu cor
vol dir
que l'únic
que juga net
vol dir que
si volem
fer alguna cosa
de bé
a la nostra vida
hem de seguir
aquest Déu
fixeu-vos
que no
no ens fa fer
les coses
per força
no ens posa
doncs
aquell
aquell cabassó
com posen
a les mules
i els rucs
perquè mirin
sempre endavant
no, no
Déu
te deix mirar
allà en vulguis
però ell t'ensenya
on és la veritat
i per què això?
perquè tal com es diu
Sant Pau
en la segona lectura
de la Carta dels Romans
diu
tots els que són guiats
per l'esperit de Déu
són fills de Déu
i aleshores
l'esperit
ens ha fet fills
i ens fa cridar
Abba
Pare
fixeu-vos
posa aquest nom
la mateixa manera
o sigui
la mateixa expressió
que feia servir Jesús
i que feia servir Pau
on cridava son pare
Abba
Pare
no?
són fills
també són areus
i bé
tot això
és el que nosaltres
doncs
podem proclamar
per tot el món
com ens diu l'Evangeli
diu
se n'anaren a la Galilèia
a la muntanya
que Jesús els havia indicat
que com l'Evangeli
doncs
de Mateu
comença amb el sermó
de la muntanya
doncs vol dir
fixar-vos
tot el que ens diu allí
en les venorances
i en la resta de coses
practiqueu-vos
campeu per tot el món
no?
i aleshores
ajudeu-los
a fer-se d'eixables meus
i bategeu-los
en nom del Pare
i del Fill
i de l'Esperit Sant
i aquí hi ha una garantia
jo soc amb vosaltres
dia rere dia
fins a la fi
de l'Evangeli
l'Evangeli
l'Evangeli
el dilluns
el dilluns 1 de juny
l'ermita de la Consolació de Gratallops
va acollir
el primer aplec
de l'Esperit
en vida
aramítica
convocat i presidit
per Monsenyor
Jaume Pujol
Arcabisbe Metropolità
de Tarragona i Primat
i organitzat
per la Delegació
per a la Vida Aramítica
de l'Arcabisbat
de Tarragona
l'Aplec
que va durar tot el dia
es va desenvolupar
en un ambient festiu
i va tenir
com a punt central
la celebració eucarística
presidida
pel senyor arcabisbe
el Pare Eduard Canals
delegat diossassà
per a la Vida Aramítica
va fer una introducció
prèvia
a la solemne Eucaristia
que es va fer
a les 12 del migdia
en aquesta celebració
van ser enmeses
a l'ordre dels aramites
dues joves aspirants
Sara i Rossi
a l'acte
hi van ser presents
totes les aramites
de l'Arcabisbat
de Tarragona
des de la més veterana
la Maria Dolors Bonilla
que es va responsabilitzar
del muntatge
i de l'organització
de la jornada
fins a les dues joves aspirants
el primer aplec
de l'Esperit
i Vida Aramítica
va esdevenir
doncs
una celebració senzilla
austera
però molt cordial
en la que els presents
van aprofitar
per tenir un dia de reflexió
acompanyats
per Monsenyor Pujol
les trobades
de les aramites
en paraules del pare
Eduard Canals
són una festa
on es dona un testimoni
de fraternitat
i joia
molt edificant
i joia molt edificant
qui tingui oïdes que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
Justícia i Pau
compleix 40 anys
la missió de Justícia i Pau
és ajudar-nos
a tots
a prendre consciència
de la realitat
que ens envolta
i a descobrir
camins
de transformació
del nostre món
Justícia i Pau
durant aquests anys
ha fet un gran bé
a l'Església
i al món
hi ha molt de sofriment
en el nostre món
sofriment moltes vegades
provocat
per un sistema
que desconcentra
l'economia
i el poder
i frena
les possibilitats
de progrés
de bona part
dels habitants
del planeta
a motiu dels 40 anys
ha publicat
un llibre
signat per 13 persones
vinculades
a Justícia i Pau
el llibre es titula
40 anys de Justícia i Pau
reptes
i alternatives
a l'Espanya d'avui
com diu el subtítol
es tracta de veure on som
i que és el que ens exigeix
la realitat
esperitura
en la que ens movem
ho fan en 12 capítols
que només podré esmentar
però que pot ser suficient
per adonar-nos
de tots els camps
que no estan suficientment atesos
per no dir desatesos
en l'àmbit social
la situació actual
no és fruit d'una fatalitat
sinó d'una mala organització
i sobretot
d'una falta de voluntat clara
de trobar respostes
i encetar camins nous
per tota la humanitat
el món s'ha fet petit
avui sabem el que passa
en qualsevol indret del món
i per això
ens hem de sentir més culpables
de la nostra manca
de sensibilitat
i de decisió
comença parlant
del deute extern
que pesa
com una llosa
sobre molts països
sobretot
els més empobrits
i que dificulta
extraordinàriament
el progrés
d'aquests països
després
parla
de la democràcia actual
i en fa una anàlisi
per adonar-nos
de totes les mancances
que manifesta
el tercer capítol
fa referència
a l'objecció de consciència
en un estat social
i democràtic
de dret
es tracta de saber
dir no
quan la consciència
no està d'acord
amb els projectes
que s'elaboren
parlamentàriament
insisteix en la idea
que un altre món
és possible
i no sols possible
sinó desitjable
cal universalitzar
l'educació
la sanitat
els drets
de tots els homes
i avançar
vers un govern
universal
just i democràtic
després parla
de la pau
tan necessària
al nostre món
contra el militarisme
i l'armamentisme
que tants estrells
produeixen
en el nostre planeta
com crear
una economia global
justa
és el tema
del sisè capítol
el sistema actual
ha posat l'home
al servei de l'economia
i no pas l'economia
al servei de l'home
com hauria de ser
cal lluitar
per una economia mundial
fonamentada
en la solidaritat
i la justícia
Víctor Renes
de Càritas Espanyola
parla de la situació
actual
de la pobresa a Espanya
i planteja
uns reptes
interessantíssims
per avançar
vers un país
més just
el capítol octau
fa una anàlisi
de la doctrina social
de l'Església
i accentua
la distància
que es dona
entre aquesta doctrina
i la realitat
del nostre país
el capítol següent
parla del problema
ecològic
i dels passos
que caldria donar mundialment
per a purificar
l'atmosfera
i el medi ambient
En analitzar
la situació
del nostre país
sobre el respecte
als drets humans
es parla
de l'antiterrorisme
la tortura
i del tracte
poc deferent
que es té
amb els immigrants
resumint
resumint
són molts
són molts els aspectes
que cal millorar
en el món
i en el nostre país
en l'àmbit social
Justícia i Pau
estarà sempre a l'aguait
disposada a seguir lluitant
en tots els fronts
en els que es menysprei
o es menystingui
la dignitat de l'home
Amics
Fins d'un altre dia
i adeu plau
Que important és ser conscients
que Déu és en nosaltres mateixos
i viure-hi en comunió
Ho diu Sant Agustí
A Déu el trobem
en el més íntim
i profund del nostre ésser
Mantinguem-nos
sempre en gràcia
de Déu
i si la perdéssim
pel pecat
demanem el do
d'una sincera conversió
i pel sacrament
del perdó
tornem a la comunió
amb Déu
I amb aquesta reflexió
ens acomiadem
per avui
Ens retrobarem
si Déu vol
el proper diumenge
solemnitat
del cos
i de la sang
del nostre Senyor
Jesucrist
Fins aleshores
Feliç Setmana a tothom
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores