Arxiu/ARXIU 2009/PROGRAMES 2009/
Transcribed podcasts: 428
Time transcribed: 10d 11h 14m 46s
Time transcribed: 10d 11h 14m 46s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Gràcies.
Aquesta setmana podem parlar un cop més,
ja en van moltes, de novetats dins l'àmbit de la música paracobla,
novetats discogràfiques.
I ho podem fer també dient que, en definitiva, hi ha de tot,
hi ha coses més interessants que altres.
I entre aquestes, que realment val la pena remarcar més,
un disc que recull obres paracobla, més concretament sardanes,
de fet l'autor en va fer de tota mena, mil i una combinacions,
i realment molt remarcable.
Sardanes, antològiques, de Fèlix Martínez i Comín.
Un autor, la principal qualitat del qual és que va saber trobar
aquell punt ideal just de combinar música de qualitat
amb música autènticament popular.
I alhora posant en evidència aquells que es posen teories
que parteixen de la idea que la música, per ser de qualitat,
està renyida amb la cosa alegre, amb la cosa que entra bé
per al públic ballador.
Ho va aconseguir realment amb Escreix.
I d'altra banda, altra mena de teories que va posar en evidència
són els que diuen que la seva música no era prou catalana.
Una teoria que els que la defensen, a l'hora de la veritat,
a l'hora d'haver-ho de defensar realment amb arguments,
tindrien certament molts problemes.
Allò positiu, però, és que aquestes crítiques,
aquesta mena de crítiques, cada vegada es van diluint més avui en dia.
I l'obra de Fèlix Martínez i Comín queda perdura
i, a més a més, segueix triomfant tant a les sales de concerts
com a les places.
Molt bon dia, benvinguts.
Edició 650.
Avui, de l'1, 2 i seguit, aquell temps que a Tarraona Ràdio
dediquem a les sardanes, a la música per a cobrar i als esbars.
Un programa que arribarà fins al voltant de dos quarts de dues de la tarda
i que intenta posar-vos al dia de la neutralitat
d'aquesta parcel·la de la cultura popular i tradicional catalana.
Salutacions del Joan Maria al control de sa,
d'un servidor l'Àngel davant del micro
i disposats a començar, com sempre, fent-vos cinc cèntims
d'allò que us hem preparat en aquesta nova edició de l'1, 2 i seguit.
Tindrem nova eliminatòria de la sardana de l'any, semifinals
i l'última, en definitiva, una eliminatòria diferent
que recupera en aquesta edició d'enguany d'aquest concurs
la idea, el concepte de la repesca, és a dir, recuperar aquelles sardanes
que, evidentment, per la mateixa naturalesa de la competició
havien quedat desbancades, però realment eren força interessants.
El jurat que habitualment fa la tria d'aquesta sardana
és l'esposa de consideració del públic, que després vota,
n'ha fet això, una tria de quatre,
que realment es mereixien tenir una segona oportunitat
i avui les escoltarem i podreu votar-les
i amb això decidir quina serà la dezena finalista
d'aquesta edició, vintena edició, del concurs
la sardana de l'any.
Després constatarem, allò que, evidentment, ja sabeu,
teniu molt que tots, que aquesta setmana Sant Jordi
i això vol dir entrar en moltes altres coses
que, realment, la primavera es manifesta amb escolt,
amb les seves valitats, evidentment, meteorològiques,
però tots plegats, i lluitarem, entre altres coses,
doncs, dins d'aquesta faceta
que ens ocupa en aquest programa,
amb les sardanes, que cada vegada més
es manifesten al carrer.
En parlarem, evidentment, de la nostra agenda
i a les notícies quan s'escaigui.
I entre aquestes notícies destacar-ne, sobretot,
donar la proclamació de la nova ciutat
pobilla de la sardana.
En guany viatjarem fins a Mataró.
Bé, no ens en tretarem més,
comencem, fem-ho amb aquesta nova
i última, pel que fa a aquesta edició
d'en guany, eliminatòria del concurs
la sardana de l'any.
I, efectivament, una de les novetats
d'aquesta edició d'en guany de la sardana de l'any
ha estat la de recuperar, quelcom que a la primera època
d'aquest concurs ja existia
i és que és una eliminatoria de repesca,
recuperar aquelles sardanes
o unes quantes de les sardanes
que, per la mateixa naturalesa de tota competició,
en la qual s'ha de triar,
doncs sempre en queden, fora,
queden desbancades algunes que realment
són força interessants.
Tot és difícil de definir,
evidentment no serà el gust de tothom,
però calia, calia fer aquesta tria
i el Joran n'ha triat quatre.
Segurament n'han quedat moltes més interessants
també fora,
però el que us puc assegurar,
d'entrada, és que les quatre que escoltreu
són realment d'allò més interessant
que s'ha fet aquest any passat, 2008.
I comencem, comencem escoltant-les.
Recordeu que són, seguim ara,
recoprem la fórmula de la primera part del concurs,
són sardanes en versió reduïda,
d'un curt i un llarg.
I comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
d'en Pitu Chamorro,
que interpreta la cobla bisbal jove.
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La setmana número 2 d'aquesta setmana de competició en fase de rap escaчес,
que serà només en aquesta ocasió, en aquesta eliminatòria.
Bé, arriba el moment de donar compte del nostre particular i petit sorteig
de regals de llibres i discos entre els oïdors que voteu mitjançant Tarragona Ràdio.
Per diverses raons, aquestes últimes setmanes el sorteig el fèiem prèviament,
així ja podem dir que el guanyador en aquesta ocasió és el Ramon Ribas d'aquí de Tarragona.
Ja li farem arribar el regal.
I avancem ja, no ho havíem dit a començar, que aquesta setmana,
també excepcionalment, no podreu votar mitjançant el telèfon.
Aquesta setmana, diguem-ho així, estem enregistrats, estem enllaunats,
el programa s'ofereix en diferent.
Així que podreu, evidentment, votar per la resta de mitjans que utilitzem habitualment
i que després us recordarem.
Ara anem a escoltar la setmana número 3 d'aquesta setmana,
d'aquesta fase de repesca 6 de 7 d'en Recordí,
que interpreta la cobla Ciutat de Girona.
Bifica просไมcdipar la setmana número 3.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tercera sardana de la fase de repès que al concurs de la sardana de l'any, recordem ara com podeu fer per votar-ho,
el mitjà clàssic, una carta que podeu enviar a Terraona Ràdio, vinguda a Roma, número 5B, primer pis.
Aquesta setmana no mitjançant el telèfon, però sí per internet, accedint al web de la Federació Sardanista de Catalunya,
fet.sardanista.cat, o bé el correu electrònic del nostre programa, que és recordam-ho, un dosi seguit, arroba, terraonaràdio.com.
Sí que podeu utilitzar el telèfon, el telèfon genèric que disposa a partir d'enguany la Federació Sardanista,
al 905-333-328, que és romant obert per a rebre votacions des de les 0 hores de dissabte fins a les 24 hores del dimarts,
i només en met dues trucades per número de telèfon.
En tot cas, sigui quin sigui la via, el camí que feu per votar, que utilitzeu per votar,
en tot cas tingueu en compte que només seran considerats els vots que ens hagin arribat, com a molt tard,
fins dimarts vinent al vespre.
I ara anem a escoltar l'última d'aquestes quatre sardanes de la fase de repesca,
15 de 15 de David Estanyol amb la cobla marinada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs ara sí que hem completat aquesta darrera eliminatòria
de l'edició 2008 del concurs La Sardana de l'Any.
Recordem-ho, aquesta setmana hem escoltat quatre sardanes
que ja havien participat en el concurs
i en fase de repesca els orientadors han cregut
que valia la pena recuperar-les, donar-los una segona oportunitat.
Com heu pogut comprovar, són sardanes força atractives,
de qualitat, d'aquelles que sonen força arreu del país
i que realment s'ho mereixien.
Ara, però, vosaltres heu de triar.
Hi haurà tres que hauran de quedar fora ja d'aquesta final
i una que tindrà aquest privilegi de ser la desena finalista del concurs.
La Sardana de l'Any, per cert, la setmana vinent,
ja ens entretindrem una mica més.
Allò que han vingut anunciant, de fet, en anteriors programes,
que és com serà aquesta final de Girona.
I només avançar de moment que per a aquells que vulgueu anar-hi,
que no tingueu invitacions, segons sembla,
en queden molt poques entrades per a l'auditori de Girona
per participar-hi.
Tot i que és un espai modern, nou i força ampli,
sembla que en queden molt poques per poder-les adquirir.
I arriba el moment d'entrar ja a l'actualitat,
a parlar de fets, de concerts, de ballades, etcètera, etcètera,
tot allò que conforma l'activitat habitual, normal,
del món de la Sardana, els bars i la música per a cobla.
I bé, aquella època també en la que cada vegada costa més fer la tria
de quina és aquella que volem destacar en la secció que anomenem el tema.
Que a vegada hi ha més això, més volum d'activitat,
però aquesta setmana, malgrat això, malgrat tenim Sant Jordi,
inclòs dins l'àmbit d'aquest programa,
doncs no hi havia dubte.
I havíem de triar obligatoriament una activitat
que tindrà lloc divendres vinent.
Es tracta de la cloanda dels Clossets de Sardanes a les Escoles,
una iniciativa que es porta a terme en diverses poblacions,
cada una amb la seva manera, el seu estil,
depenent de cada entitat que organitza.
I en el cas de Tarragona, realment arriba a força escoles,
compta amb la participació, amb la col·laboració de l'Ajuntament,
dels diferents centres escolars i de molts nois i noies.
Ja sabeu que cada any aquella festa final
que últimament té lloc en dia lectiu
i se celebra habitualment a la plaça La Font,
omple de nois i noies aquell espai realment ampli
i és una festa realment ferma.
Però aquest any també val la pena remarcar-ho
perquè es compleixen 25 anys d'aquests curcets.
Els curcets se n'han fet sempre,
però organitzats d'aquesta manera sistemàtica a les escoles
aquí a la ciutat de Tarragona fa aquests 25 anys
i amb uns resultats realment remarcables.
I valia la pena celebrar-ho.
I això és el que ha volgut fer la grupa César Anistat Tarragona Dansa,
variant una miqueta les característiques
d'aquesta data de cluenda dels curcets.
Serà divendres, com dèiem, 24 d'abril,
just l'endemà, doncs, de la Diada de Sant Jordi,
i tindrà dos centres d'atenció.
Primer, a dos quarts de deu del matí,
a l'Auditori de Caixa Tarragona,
un concert didàctic,
que s'oferirà, evidentment, per als escolars,
on hi participa la Cobla Reu Jove,
i oferirà uns repertoris pensats especialment
per ensenyar als més petits
les característiques de la Cobla i de la Sardana.
I val la pena, doncs, que això,
que us oferim el repertori,
que interpretaran,
veieu que veureu que és força interessant,
evidentment, amb les limitacions
lògiques del temps,
i que no permet fer una visió completíssima,
però prou interessant.
Començaran amb una sardana curta,
ens explicaran, evidentment,
els orígens de la sardana actual,
una sardana escrita per a set instruments,
després una sardana ja amb les característiques
pròpies de la sardana moderna,
però d'aquella primera època,
el Cant dels Ocells, de Pep Ventura,
una mostra d'allò que,
en aquella època de transformacions,
a mitjans del segle XIX,
doncs, anava acompanyant les sardanes,
que eren els ballables,
Mister Jacks, de Josep Serra,
un vals per a cobla,
i després passaran directament ja
a les sardanes de qualitat
i força atractives,
com Palafrugell i Tamariu,
de Conrat Saló,
una de més moderna,
Prada, Pubilla del Canigo,
de René Picamal,
Xaloc, de Jordi Molina,
i una mostra,
perdó,
de que la sardana,
la cobla, millor dit,
pot interpretar música de tota mena,
una versió d'aquell general eslou
de Glenn Miller,
l'escenat a la llum de la lluna.
I acabaran, això sí,
amb una peça de música per a cobla,
música senzillament,
sense els límits que imposa
el fet que hagi de ser ballada,
és la marxa sobre motius
populars catalans,
de Júquim Serra i Corúmines.
I dèiem que aquesta celebració,
aquesta cloanda dels corsets
de Sardanes a l'Escola
es tindria dos parts,
i és que després d'aquest concert
a l'Auditori de Caixa a Tarragona,
com deia,
començarà a dos quarts de deu del matí,
a les onze,
tots plegats,
aniran fins a la Rambla,
davant el monument a la sardana,
i allí és on els nois i noies
podran demostrar allò que han après,
és a dir,
fer una exhibició amb sardana,
s'interpretarà un galop,
un petit món de Jordi Paulí
i dues sardanes,
voluntariat de Martí Mont
i la sardana de les noies
de René Picamal.
Per cert,
que aquesta proposta
de la Cobla Reu Jove,
aquest concert preparat especialment
per això,
per mostrar als més petits
les característiques de la cobla,
els instruments
i les possibilitats coreogràfiques
de cara a les sardanes,
la música que acompanya els bars,
la música senzillament per concert,
també l'oferiran a Reu.
Serà el dia 29 d'abril,
el dimecres,
al Teatre del Salle,
també com a mostra per als escolars,
en aquest cas,
Reu Jovec.
Seran dues sessions
per un total de 1.600 nois i noies
que assistiran a aquest teatre
per tal de descobrir
els instruments de cobla
com sonen els orígens,
efectes i característiques.
Doncs bé,
una notícia que valia la pena destacar
i ara una altra notícia
que és plegament musical
perquè és un d'aquests discos
que han aparegut darrerament,
novetat autèntica
i que donem a conèixer
en el nostre programa d'avui.
Un disc que porta per nom
ballades a la damunt
i es tracta de sardanes
dedicades a la població
de Fulgaroles.
I en aquest disc
podem dir diverses coses,
una selecció prou interessant
de sardanes completament noves,
algunes escrites especialment
per l'enregistrament,
d'altres de clàssiques fins i tot,
trobem peces de Josep Serra,
descobrim un autor clàssic en aquest cas
com una sardana d'un autor clàssic
com Honorat Vilamanyà,
tenim peces de Lluís Lluancí,
d'altres més populars
com Francesc Morrós
o Joan Lluís Moraleda
i comencem,
comença el disc,
millor dit,
amb la que escoltarem ara,
ballades a la damunt
que dona nom
a l'enregistrament
d'enric curtí.
Només una crítica
que és d'enregistrament
que ha fet
la cobla Sant Jordi,
perdó,
la cobla juvenívola
de Sabadell
i és que cada una
de les peces
en el disc
va precedida
d'un comentari,
d'una presentadora
quelcom que sincerament
crec que era
prescindible
en un disc,
valia la pena
si hi havia un llibret
fer els comentaris
pertinents
en aquell mitjà.
De totes maneres,
així és com està fet
i caldrà
que els que l'escolteu
tingueu en compte
que abans
a cada sardana
hi ha aquest comentari.
Comencem a escoltar
amb una sardana
que em permeto augurar
que triomfarà
a partir d'ara
a les ballades
arreu del país.
Ballades a la damunt
d'enric Cortí
amb la cobla juvenívola
de Sabadell.
de Sabadell de Sabadell de Sabadell.
de Sabadell de Sabadell de Sabadell de Sabadell.
de Sabadell de Sabadell de Sabadell de Sabadell de Sabadell.
i Don vind mira
de Sabadell de Sabadell de Sabadell de Sabadell.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I seguim a la sintonia de Tarragona Ràdio amb l'1-2 i seguit, el temps que dediquem a les Sedanes, els esbars i la música per a Cobla, i ara el nostre noticiari, que també té un tema obligat, només per començar, els actes de proclamació de Maturó com a Ciutat Puvilla de la Sedana, que se celebraran el proper cap de setmana del 25 i 26 d'abril.
i serà que la capital del Maresme esdevindrà capital de Sardanes, tal com explícita l'alcalde Joan Antoni Baró en el programa d'aquest esdeveniment.
L'arribada de la flama del pobillatge Mataró des de Sant Climent de Llobregat, l'anterior ciutat Puvilla, obrirà les activitats del dia 25 a dos quartes de la tarda al Portal de Barcelona.
Des d'aquest punt, acompanyada per les autoritats i els gegants Climent i Roser, de la colla de geganters i grellers de Sant Climent de Llobregat, desfilaran Cercavilla fins a l'Ajuntament de Mataró, on s'estarà fent una ballada de sardanes amb la Cobla Costa Daurada.
S'iniciaran així els actes protocolaris de proclamació de Mataró com a ciutat Puvilla de la Sardana 2009,
que continuaran amb un espectacle aèri a càrrec del Circ d'Alicia, a la façana de l'Ajuntament,
acompanyat amb música de Cobla, actuacions dels bastoners de Mataró, els bastoners blaus de Granollers, els bastoners de Gràcia i els ministrils d'en Pere Bautero.
El mateix dia 25, a dos quarts d'avui del vespre, el Teatre Monumental acollirà tots els sardanistes
per a presenciar l'acte solemne de proclamació del pobillatge mataroní, amb assistència dels sardanistes d'honor, Pere Lledó i Assumpció Cabot.
Joaquim Dorda i Vendura pronunciarà la lleiçó magistral de la sardana
i seguiran els parlaments institucionals a càrrec de l'alcalde de Mataró
i del president de la Federació Sardanista de Catalunya,
per tal d'oficialitzar l'aturcament de la divisa de Fidelíssima en la sardana
i n'arena a totes les ciutats pobilles, i que a partir d'aquesta data
ostentarà també la ciutat de Mataró.
La ballada es claurà amb un concert a càrrec de Jordi Molina
i l'anomenada Cobla dels Sons Essencials.
A les 10 de la nit hi haurà el sopar del pobillatge.
El dia 26 d'abril, de bon matí, es farà un cercavila
amb els sardanistes d'honor, portadors de la flama del pobillatge,
encapçalant un seguici amb la família Robafaves, l'àliga de Mataró
i les autoritats fins a la Basílica de Santa Maria,
on es farà una ofrena floral a les relíquies de les santes patrones de Mataró.
Es ballarà una sardana a l'entorn de l'Altamajor,
amb les colles sardanistes repuntejant,
i hi haurà una breu actuació de la coral La Nota.
Posteriorment es farà el descobriment de la placa commemorativa del pobillatge,
a l'Ajuntament de Mataró, amb la participació de la colla castellera
Capgrossos de Mataró i de l'Àliga de Mataró,
tot afegint-se a la joia d'aquesta distinció.
Un dels punts àlgics de la festa de proclamació de Mataró,
com a ciutat pobilla de la sardana 2009,
tindrà lloc a la plaça de Sant Anna,
centre neuràlgic de la població,
on està prevista la inauguració del monument a la sardana,
obra de l'artista Iago Vilamanyà.
En aquest mateix darrer acte es llegirà el missatge al món sardanista,
que en guany ha escrit el populacte Joan Pere.
La Federació Sardanista de Catalunya donarà a conèixer
l'atorgament dels Premis Sardana 2009
i la designació de la població que succeirà a Mataró en el pobillatge l'any 2010.
El so de l'escobla, ciutat de Mataró, Costa Daurada i Luro
serà el contrapunt més indicat d'aquesta manifestació
en una ballada de sardanes que interpretaran a la plaça Sant Anna,
en la que s'inclourà la composició Mataró-Ciutat-Pobilla de la sardana 2009 de Marc Timón.
I les activitats de la proclamació del pobillatge mataroni
el clouran el dia 26 d'abril a partir de dos quartes de la tarda
amb la celebració del 34è concurs de colles sardanistes
que tindrà lloc a la plaça de Sant Anna
organitzat per les colles sardanistes repuntejant.
En el mateix programa d'aquesta celebració
s'encarrega d'anunciar una intensa activitat sardanista
amb una trentena de manifestacions que s'aniran succeint
fins al 30 d'agost d'enguany.
Al quart concert del segle Cobb, la cor i dansa al Palau,
es vindrà una gran festa de la dansa i la música popular
amb l'actuació de l'Esbar Català de Dansaires
que presentarà una mostra del patrimoni artístic
que atresora aquesta centenària institució
tot homenetjant els mestres de l'entitat
i palesant la seva voluntat de projectar cap al futur
el seu treball de recerca i recopilació
de les danses tradicionals catalanes.
Cal remarcar que amb aquesta actuació
l'Esbar Català de Dansaires
clourant les activitats commemoratives
del seu centenari.
Tornant al mateix escenari
on van fer la seva primera ballada
aquell llunyà any 1908
quan també s'estrenava al Palau de la Música Catalana.
La primera part de l'espectacle
que s'oferirà avui mateix a les 7 de la tarda
es dedica als mestres més significatius
com van ser Rafael Tudó,
Aurélia Capmany,
Felip Blasco o Maria Rosa Alonso
sense oblidar tots aquells
que sense allargar tant el seu mestratge
han marcat el Taranà de l'Esbar,
Jaume Simó,
Francesc Passapera,
Josep Ventura, Ignasi Vinyoles,
Carles de Bassolo
o Montserrat Guerric.
El cos de dansa de l'Esbar
interpretarà les danses
que més els identifiquen
ja sigui pel fet de ser recollides per ells
o senzillament perquè hi tenen
una predilecció especial
combinant-les amb l'orquestració
que solien usar.
A la segona part s'oferirà
una visió del repertori actual,
de l'estat de l'Esbar
i de la seva projecció
cap al futur
defensant la interpretació tradicional.
I constatem
que el Govern de Catalunya
ha acordat concedir
la creu de Sant Jordi
a 27 personalitats
i 15 entitats
en agraiment
per la seva tasca
en la defensa
de la identitat
i personalitat de Catalunya
o més generalment
en el pla cívic i cultural.
S'ha fet coincidir
l'acte de lliurament
del guardó
durant les dates
de celebració
de la Diada de Sant Jordi
en guany dintre lloc
el proper 21 d'abril,
a 7 del vespre
al Saló de Sant Jordi
del Palau de la Generalitat
i entre aquests guardonats
amb la creu de Sant Jordi
trobem l'Esbar
Manresa de Dansaire,
secció de l'agrupació
cultural del Baix
que en guany
comemora també
el centenari
de la seva fundació.
És el segon esbar
més antic del país
i té una trajectòria
ben remarcable
en la seva preservació,
recerca,
formació i projecció
de les danses
que integren
el patrimoni tradicional.
També ha contribuït
amb iniciatives
de signe divers
a la cohesió social
de la ciutat de Manresa
i la seva comarca.
Fiquem les notícies,
donem la música,
fem-ho amb aquella secció
que anomenem
la relíquia.
I amb aquesta setmana
completarem la primera part
del programa.
Després del bolletí de notícies
seguirem amb la segona.
D'un moment
anem a escoltar
aquesta setmana recuperada.
Avui no anirem
gaire enrere en el temps,
anirem al 1985
i es tracta d'un disc
que es va publicar
des del barri barceloní,
però molt, molt actiu
dins el món de la setmana
i que organitza
la pleg més important,
un dels més importants
del país,
la pleg de tardor.
al Parc de la Quineueta.
I una setmana
que el mestre Josep Capell,
nascut al Macelles
i que va tenir
una llarga carrera musical
amb formacions diverses,
entre elles
la mítica
com la Barcelona,
doncs els va dedicar
a aquesta setmana
que escoltarem
en versió
de la principal
de l'abisbal,
com dèiem,
del 1985.
Un gran aple.
de l'abisbal,
de l'abisbal,
de l'abisbal,
de l'abisbal,
de l'abisbal,
de l'abisbal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Sí, sí, sí, sí, aquesta setmana també tenim alguna xafarderia, i la primera, bé, és una notícia que de fet ampliarem a l'apartat corresponent la setmana vinent, és que dissabte, dissabte que ve,
s'oferirà un acte de reconeixement, un homenatge de l'Ajuntament de Barcelona a la colla sardanista Violetes del Bosch, sens dubte més que ha merescut aquesta prestigiosa colla, campiona de Catalunya ja incontables vegades,
amb seu a Barcelona, era lògic que l'Ajuntament de la ciutat es retés aquest homenatge, serà al migdia amb una pallassa d'anes, amb la cobla ciutat de Barcelona, la Sant Jordi, amb algun acte complementari, etcètera,
però ara el que ens agradaria comentar és el motiu pel qual l'acte es fa on es fa, és a dir, davant del monument a la sardana al Montjuïc, aquella imatge tan típica i tan repetida, amb postals, portades de discos,
i a vegades amb qüestions que no tenen res a veure amb la sardana, però que és una imatge prou bonica i prou estèticament aconseguida.
Doncs bé, el motiu s'explica en el programa d'aquest acte, on el mateix cap de colla de la Violetes del Bosch i ànima de l'entitat durant molts anys,
el Sebastià Alba explica que una vegada ens feixant amb la colla a la plaça de Sant Jaume, davant l'Ajuntament i la Generalitat,
se'ls va apropar un home, els va explicar que ell era escultor i que volia fer un monument a la sardana
i que els agradava com ballaven i els volia agafar com a model.
En Josep Canya és un prestigiós escultor, segurament el coneixeu també com a autor d'algun monument als castells,
va ser també l'autor d'aquest monument a la sardana que va agafar com a model
tota una colla autèntica de sardanes com era la Violetes del Bosch.
I aquest acte es lliga d'aquesta manera amb aquest lloc dissabte vinent, acte de reconeixement,
l'Ajuntament barceloní amb la Violetes del Bosch.
Anem ara al sempre sorprenent món de la xarxa i hi ha una iniciativa particular,
totalment particular, de recollir partidures, particeles de sardanes que s'ofereixen en PDF
en un lloc on qualsevol es pot accedir i se les pot baixar si convé.
Això, evidentment, està revolucionant la xarxa, aquest aspecte.
Fins ara les cobles havien d'anar històricament, només es podien publicar amb impremta
alguns títols que més sortien, que més es podien vendre,
realment es venien les partitures, hi havia copistes amb una tasca realment pacient i molt difícil
i, evidentment, en el seu moment també va ser prou revolucionari
quan van aparèixer les fotocopiadores, però, darrerament, aquesta divulgació
s'ha facilitat moltíssim amb aquesta possibilitat d'abaixar-se-ho per internet.
El problema, però, és que, clar, òbviament, primer cal introduir-ho.
I hi ha aquesta iniciativa, com dèiem, totalment particular de fer-ho
i, si algú s'ha interessat, doncs us direm l'adreça, amb les 3 B dobles baixes pertinents,
punt mediafire.com, ho dic així per fer-ho més fàcil, mediafire.com barra partitures.
I ho diem com a xafarderia perquè es presenten de diverses maneres,
però, d'entrada, podeu accedir-hi per autors, però d'alfabètic.
I, evidentment, el primer a aparèixer és el tarragoní Alfred Abad,
del qual acabem de parlar ara mateix i escoltar una de les seves sardanes
i entre el munt de compositors que hi ha, que han escrit per a cobles, sardanes,
doncs justament hi ha un dels més recents incorporats en aquesta tasca,
com és l'Alfred Abad, del qual, de moment, se n'ofereixen 9 sardanes.
En segueix una de la seva filla, l'Anna Abad,
que també ha començat en el camp de la composició per a cobles,
i dues que han escrit conjuntament.
Entre elles, recordem aquella que van dedicar a l'Elàstic
i que recull músiques vinculades a l'equip tarragoní.
Doncs mira, una possibilitat realment magnífica
que les cobles puguin accedir a aquest patrimoni,
a aquest repertori amplíssim de coble que es posa a l'abast de tothom.
I ha estat massa una nova temporada de plecs arreu del país,
també ha començat aquí a les comarques meridionals
i en la corresponent guia d'aplecs que apareix en un format,
es presenta com a butxaca, realment prou atractiu, prou ben preparat,
i trobem alguna novetat respecte als aplecs d'aquí, d'aquestes comarques.
I és dos aplecs nous, que sempre és positiu, evidentment.
Per una banda, un que es presenta com a recuperat,
perdó, s'havia celebrat ja fa força anys,
la plec a la Mossara.
El 12 de juliol serà amb les cobles Reus Jove i Ciutat de Reus.
Però abans, una plec sigués completament nou,
el primer plec del Morell,
que comença a Modest, amb una coble en sessions de meditarda,
la Cosa Tània, però bé, és una manera de començar.
Serà el dia 24 de maig
i comptarà també amb la participació de la colla Terrona Dansa en exhibició.
Tornem a la música i escoltem un bon exemple
que quan una sardana està ben arrenjada
i, evidentment, és una sardana a qualitat,
amb una gran orquestra sona la mar de bé.
És una sardana esplendida, magnífica, d'en Juli Guerreta,
que va inspirar, perdó, un programa de televisió,
fins i tot Nídia.
L'escoltem en aquesta versió,
en arranjament del mateix autor, en Juli Guerreta,
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
i aquesta setmana és obligat.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
que sabeu que sabeu que sabeu que sabeu que sabeu que sabeu que li interessa el tema del nostre programa.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
i ho farem.
repetint-nos.
i ho farem la pena.
ja fa temps que hi ha un cert temps que estan en circulació.
però cap val la pena tenir-los en compte si és que encara no els teniu, no els heu llegit.
per una banda,
una màquina d'espavilar ocells de nit,
de Jordi Lara, el director, precisament, del programa Nidia de Catalunya,
perdó, de Televisió de Catalunya,
Canal 33.
i un llibre difícil de qualificar.
hi ha components de novel·la, de narrativa,
components d'entrevistes,
i exposa experiències de realització del seu programa,
experiències personals,
de la seva etapa de joventut com a músic de coble,
i d'aquí ve el nom, no desvetllarem el motiu.
En conjunt es tracta d'un llibre molt ben escrit i que sorprèn.
senzillament,
llegir-lo, llegiu-lo,
que val la pena.
Per cert, el Jordi Lara,
la setmana següent a Sant Jordi,
ja ho anunciarem la setmana vinent,
és aquí a Tarragona,
ofereix una xerrada a la biblioteca,
a Carre Fortuny,
i val de la pena tenir-ho en compte.
És un home que coneix molt bé
el món de la coble, el món de la dança,
i que a més a més té una visió,
un criteri, diguem-ho així, actual.
És a dir, que no anireu,
si aneu no escoltareu tòpics, precisament.
I el mateix podríem dir-ne,
això de no escoltar els tòpics,
més aviat van a carregar-se'ls,
a trencar-los.
L'altre llibre,
que també va apareixer en dates relativament recents,
però ja l'havíem comentat al nostre programa,
Corre a la sardana,
Balls joves i conflictes,
una obra conjunta de diversos autors,
Montserrat Canyelles i Anna Ginesi,
Jaume Nonell i Joaquim Rabaseda,
divisits per Jaume Iats.
I això vol dir,
pels que sapigueu,
o conegueu algun d'aquests autors,
que es tracta d'un treball rigorós
des de l'àmbit científic.
un autor com el Jaume Nonell,
molt immers dins el món de la sardana,
però els altres no.
És a dir, des del món acadèmic,
fan una cosa que no s'havia fet mai fins ara,
és parlar seriosament de sardanes.
Fins ara els estudiosos de sardana
eren els clàssics folcloristes primer,
eren gent amb molt bona voluntat
dins el món de la sardana,
però diria jo que per primera vegada
gent del món acadèmic, cultural català,
universitari,
hi han entrat realment de manera esplèndida,
en el sentit de no tractar-ho pel damunt,
i fruit de tot això,
el que s'exposa en aquest llibre,
d'un llarg estudi,
sobre diferents maneres d'entendre la sardana,
centrant-se sobretot en el moment
en què hi ha aquella transformació
de la sardana antiga a la sardana com l'entenem ara.
Deia que trenquen tòpics,
i és que realment molts tenien potser
una visió idealitzada
fruit del món de la renaixença,
del catalanisme, etcètera,
romàntic, tot plegat,
que es posava una sardana d'orígens mítics, etcètera, etcètera.
Res d'això,
aquí el que s'exposa és que en aquell moment
la sardana realment era un ball popular
en el sentit que la gent anava a disfrutar,
no a fer país.
Això no s'entenia que és concepte en aquella època,
mitjans del segle XIX,
i el córrer a la sardana és el que,
per entendre'ns, avui en dia encara perdura,
a l'última sardana,
la repetida que diem,
que es fa relliscada,
en aquella època era una manera de divertir-se,
i una visió, un context de la sardana,
que després,
el món del catalanisme amb l'esclat
que va significar en molts aspectes
i que va potenciar tant la sardana,
alhora va tenir la vessant,
potser negativa,
almenys és això que es desprèn d'aquest llibre,
de depurar-la,
és a dir,
treure allò que creien,
que potser no era seriós,
i adotant-li,
introduint-li característiques,
potser massa, massa, massa serioses,
i una connotació que de vegades
no li ha fet massa bé al món de la sardana.
Córrer a la sardana,
païs joves i conflictes,
realment molt, molt recomanable,
i que aporta una perspectiva diferent,
molt acurada,
realment molt exhaustiva en alguns aspectes,
d'aquesta parcel·la,
com m'agrada anomenar-lo,
de la cultura popular catalana.
Són uns llibres, per cert,
que podeu trobar fàcilment a les llibreries,
tot i que algun,
doncs ja fa dos o tres anys que és al carrer,
i això del món de les llibreries ja comença a ser molt,
però que trobareu fàcilment,
però us dic, us recordo títols i referències.
És una màquina d'espavilar ocells de nit,
de Jordi Rallara,
edicions de 1984,
a la col·lecció Mirmanda.
I el corral sardana,
valls joves i conflictes,
amb l'equip dirigit per Jaume Iats,
publicat per Dalmau Editor,
i també dins la col·lecció Camirral,
el número 26.
Com deia, segur que a les llibreries,
mínimament a les sortides,
els podeu trobar.
I tenim l'oportunitat ara de presentar un altre disc nou de sardanes,
un disc atípic, ja que són sardanes cantades i interpretades per una noia de només 12 anys.
Ella es diu Rosa Marí Martínez,
perdó, rectifiquem,
Rosa Marí Ramírez, hi havia ella,
i pertany a una família de tradició musical,
ja que el seu avi, Lluís Ramírez,
havia estat intèrpret de contraballs i director de coules,
orquestres i bandes a Manlleu.
i el seu pare, el Rafael Ramírez,
és professor d'harmonia i contrapunt
al Conservatori Superior de Música del Liceu.
Igual que l'avi, és compositor de sardanes,
entre altres tipus de música.
No ens ha d'estranyar, doncs,
que la noia s'encaminés cap als estudis musicals,
on aviat va destacar en el cant
i els set anys ja van registrar el primer disc.
El que ara presentem és el vuitè i el primer dedicat a sardanes,
de les quals s'ofereix un repertori clàssic,
amb títols com Llevantina, Sota el més ventós o Tossa Bonica,
però on sembla que obtin millors resultats,
en la meva opinió, és precisament en les sardanes més recents,
com Colometa, Rosa, Sant Jordi o Niu d'Amor,
que és la que ara escoltarem.
En totes, compta amb l'acompanyament de la Cobla,
la principal de l'Avisbal.
Un amor que passi per la vida,
un amor que el cor senti present,
un amor que ens agrada per la vida,
un amor que farà eternament.
En tinguem tot d'encés,
tens la granya cada vesc,
miren bé que ja l'ala diurà,
la primavera,
la primavera es plorirà passar,
i portant,
per dos dos,
un ram a cada mà.
Un amor que passi per la vida,
un amor que el cor senti present,
un amor que ens agrada per la vida,
un amor que l'ala diurà,
la primavera es plorirà passar,
i portant,
per dos dos,
un ram a cada vesc,
miren bé que ja l'ala diurà,
la primavera es plorirà passar,
i portant,
per dos dos,
un ram a cada mà.
i portant,
un ram a cada mà.
Et veig amorosa,
des d'aquest temps,
no m'agraig per tant,
no m'agraig per tant,
i portant,
l'encant que jo volia,
si et tinc al costat,
dolça i meu,
serà més gran que la meva,
i portant,
de tot el meu meu,
que portant,
un miu d'amor,
que no el trobi mai ningú.
Enfles el vol,
que jo feré sols per tu.
Plans i muntanyes,
ens el veuran,
i serem guia,
els que vindran.
El miu d'amor,
sempre serà el mal aneu.
i vint per tu,
respira l'aire també.
Tanta una vida,
tanta amor,
serà la festa,
del nostre amour.
Serà la festa,
del nostre amour.
El nostre amour.
El nostre amour.
i el nostre amour.
El nostre amour.
El nostre amour.
El nostre amour.
i el nostre amour.
El nostre amour.
El nostre amour.
i el nostre amour.
Enfles el vol,
que jo feré sols per tu.
Un riu d'amor que no el trevi a ningú.
Enflores el vol que jo faré sols per tu.
Plans i muntanyes ens alveurà
i seran guia els que vindrà.
El riu d'amor sempre serà el galament.
Vivim per tu, respira l'air a meu.
Tota una vida, nunca te va.
Serà la festa del nostre lloc.
Una veu jove, només 12 anys, però ja treballada, educada, la de la Rosa Maria Ramírez,
amb la principal de l'esval, en aquesta ocasió interpretant aquesta sardana d'en Ricard Vilassau, niu d'amor.
Després d'això, poc temps ja, només per escoltar, si més no, una part d'una sardana i un apunt.
dir-vos, anunciar-vos que el nou web, el web renovat de la Unió de Colles Satanistes, ja és operatiu.
Ho havíem anunciat, ja setmanes enrere, però ara ja, quan accediu al web de l'AUS, us sortirà aquesta nova versió.
Podeu accedir-hi amb l'enllaç de la Federació Satanista de Catalunya o bé a les tres www.uniodacolles.cat.
I a més a més amb aquesta novetat, ja amb el puntcat final.
I amb la sardana que acabarem és una composició de Joaquim Soms dedicada a un programa de ràdio col·lega nostre, diguéssim,
d'una emissora municipal, la de la Llagosta.
És la veu sardinista de la Llagosta que interpreta la Còbola Jumonívola de Sabadell.
Una sardana, doncs, per acomiadar-nos aquesta edició de l'Undra en seguit.
Recordeu, demà repetició a partir de les 10 del matí, perdó, i la setmana vinent sí, en directe, altra vegada, aquí mateix, a partir de les 12 i uns minutets.
Que ho passeu molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aquesta setmana podem parlar un cop més,
ja en van moltes, de novetats dins l'àmbit de la música paracobla,
novetats discogràfiques.
I ho podem fer també dient que, en definitiva, hi ha de tot,
hi ha coses més interessants que altres.
I entre aquestes, que realment val la pena remarcar més,
un disc que recull obres paracobla, més concretament sardanes,
de fet l'autor en va fer de tota mena, mil i una combinacions,
i realment molt remarcable.
Sardanes, antològiques, de Fèlix Martínez i Comín.
Un autor, la principal qualitat del qual és que va saber trobar
aquell punt ideal just de combinar música de qualitat
amb música autènticament popular.
I alhora posant en evidència aquells que es posen teories
que parteixen de la idea que la música, per ser de qualitat,
està renyida amb la cosa alegre, amb la cosa que entra bé
per al públic ballador.
Ho va aconseguir realment amb Escreix.
I d'altra banda, altra mena de teories que va posar en evidència
són els que diuen que la seva música no era prou catalana.
Una teoria que els que la defensen, a l'hora de la veritat,
a l'hora d'haver-ho de defensar realment amb arguments,
tindrien certament molts problemes.
Allò positiu, però, és que aquestes crítiques,
aquesta mena de crítiques, cada vegada es van diluint més avui en dia.
I l'obra de Fèlix Martínez i Comín queda perdura
i, a més a més, segueix triomfant tant a les sales de concerts
com a les places.
Molt bon dia, benvinguts.
Edició 650.
Avui, de l'1, 2 i seguit, aquell temps que a Tarraona Ràdio
dediquem a les sardanes, a la música per a cobrar i als esbars.
Un programa que arribarà fins al voltant de dos quarts de dues de la tarda
i que intenta posar-vos al dia de la neutralitat
d'aquesta parcel·la de la cultura popular i tradicional catalana.
Salutacions del Joan Maria al control de sa,
d'un servidor l'Àngel davant del micro
i disposats a començar, com sempre, fent-vos cinc cèntims
d'allò que us hem preparat en aquesta nova edició de l'1, 2 i seguit.
Tindrem nova eliminatòria de la sardana de l'any, semifinals
i l'última, en definitiva, una eliminatòria diferent
que recupera en aquesta edició d'enguany d'aquest concurs
la idea, el concepte de la repesca, és a dir, recuperar aquelles sardanes
que, evidentment, per la mateixa naturalesa de la competició
havien quedat desbancades, però realment eren força interessants.
El jurat que habitualment fa la tria d'aquesta sardana
és l'esposa de consideració del públic, que després vota,
n'ha fet això, una tria de quatre,
que realment es mereixien tenir una segona oportunitat
i avui les escoltarem i podreu votar-les
i amb això decidir quina serà la dezena finalista
d'aquesta edició, vintena edició, del concurs
la sardana de l'any.
Després constatarem, allò que, evidentment, ja sabeu,
teniu molt que tots, que aquesta setmana Sant Jordi
i això vol dir entrar en moltes altres coses
que, realment, la primavera es manifesta amb escolt,
amb les seves valitats, evidentment, meteorològiques,
però tots plegats, i lluitarem, entre altres coses,
doncs, dins d'aquesta faceta
que ens ocupa en aquest programa,
amb les sardanes, que cada vegada més
es manifesten al carrer.
En parlarem, evidentment, de la nostra agenda
i a les notícies quan s'escaigui.
I entre aquestes notícies destacar-ne, sobretot,
donar la proclamació de la nova ciutat
pobilla de la sardana.
En guany viatjarem fins a Mataró.
Bé, no ens en tretarem més,
comencem, fem-ho amb aquesta nova
i última, pel que fa a aquesta edició
d'en guany, eliminatòria del concurs
la sardana de l'any.
I, efectivament, una de les novetats
d'aquesta edició d'en guany de la sardana de l'any
ha estat la de recuperar, quelcom que a la primera època
d'aquest concurs ja existia
i és que és una eliminatoria de repesca,
recuperar aquelles sardanes
o unes quantes de les sardanes
que, per la mateixa naturalesa de tota competició,
en la qual s'ha de triar,
doncs sempre en queden, fora,
queden desbancades algunes que realment
són força interessants.
Tot és difícil de definir,
evidentment no serà el gust de tothom,
però calia, calia fer aquesta tria
i el Joran n'ha triat quatre.
Segurament n'han quedat moltes més interessants
també fora,
però el que us puc assegurar,
d'entrada, és que les quatre que escoltreu
són realment d'allò més interessant
que s'ha fet aquest any passat, 2008.
I comencem, comencem escoltant-les.
Recordeu que són, seguim ara,
recoprem la fórmula de la primera part del concurs,
són sardanes en versió reduïda,
d'un curt i un llarg.
I comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
d'en Pitu Chamorro,
que interpreta la cobla bisbal jove.
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
i comencem escoltant Sant Llorenç Gran Reserva,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La setmana número 2 d'aquesta setmana de competició en fase de rap escaчес,
que serà només en aquesta ocasió, en aquesta eliminatòria.
Bé, arriba el moment de donar compte del nostre particular i petit sorteig
de regals de llibres i discos entre els oïdors que voteu mitjançant Tarragona Ràdio.
Per diverses raons, aquestes últimes setmanes el sorteig el fèiem prèviament,
així ja podem dir que el guanyador en aquesta ocasió és el Ramon Ribas d'aquí de Tarragona.
Ja li farem arribar el regal.
I avancem ja, no ho havíem dit a començar, que aquesta setmana,
també excepcionalment, no podreu votar mitjançant el telèfon.
Aquesta setmana, diguem-ho així, estem enregistrats, estem enllaunats,
el programa s'ofereix en diferent.
Així que podreu, evidentment, votar per la resta de mitjans que utilitzem habitualment
i que després us recordarem.
Ara anem a escoltar la setmana número 3 d'aquesta setmana,
d'aquesta fase de repesca 6 de 7 d'en Recordí,
que interpreta la cobla Ciutat de Girona.
Bifica просไมcdipar la setmana número 3.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tercera sardana de la fase de repès que al concurs de la sardana de l'any, recordem ara com podeu fer per votar-ho,
el mitjà clàssic, una carta que podeu enviar a Terraona Ràdio, vinguda a Roma, número 5B, primer pis.
Aquesta setmana no mitjançant el telèfon, però sí per internet, accedint al web de la Federació Sardanista de Catalunya,
fet.sardanista.cat, o bé el correu electrònic del nostre programa, que és recordam-ho, un dosi seguit, arroba, terraonaràdio.com.
Sí que podeu utilitzar el telèfon, el telèfon genèric que disposa a partir d'enguany la Federació Sardanista,
al 905-333-328, que és romant obert per a rebre votacions des de les 0 hores de dissabte fins a les 24 hores del dimarts,
i només en met dues trucades per número de telèfon.
En tot cas, sigui quin sigui la via, el camí que feu per votar, que utilitzeu per votar,
en tot cas tingueu en compte que només seran considerats els vots que ens hagin arribat, com a molt tard,
fins dimarts vinent al vespre.
I ara anem a escoltar l'última d'aquestes quatre sardanes de la fase de repesca,
15 de 15 de David Estanyol amb la cobla marinada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs ara sí que hem completat aquesta darrera eliminatòria
de l'edició 2008 del concurs La Sardana de l'Any.
Recordem-ho, aquesta setmana hem escoltat quatre sardanes
que ja havien participat en el concurs
i en fase de repesca els orientadors han cregut
que valia la pena recuperar-les, donar-los una segona oportunitat.
Com heu pogut comprovar, són sardanes força atractives,
de qualitat, d'aquelles que sonen força arreu del país
i que realment s'ho mereixien.
Ara, però, vosaltres heu de triar.
Hi haurà tres que hauran de quedar fora ja d'aquesta final
i una que tindrà aquest privilegi de ser la desena finalista del concurs.
La Sardana de l'Any, per cert, la setmana vinent,
ja ens entretindrem una mica més.
Allò que han vingut anunciant, de fet, en anteriors programes,
que és com serà aquesta final de Girona.
I només avançar de moment que per a aquells que vulgueu anar-hi,
que no tingueu invitacions, segons sembla,
en queden molt poques entrades per a l'auditori de Girona
per participar-hi.
Tot i que és un espai modern, nou i força ampli,
sembla que en queden molt poques per poder-les adquirir.
I arriba el moment d'entrar ja a l'actualitat,
a parlar de fets, de concerts, de ballades, etcètera, etcètera,
tot allò que conforma l'activitat habitual, normal,
del món de la Sardana, els bars i la música per a cobla.
I bé, aquella època també en la que cada vegada costa més fer la tria
de quina és aquella que volem destacar en la secció que anomenem el tema.
Que a vegada hi ha més això, més volum d'activitat,
però aquesta setmana, malgrat això, malgrat tenim Sant Jordi,
inclòs dins l'àmbit d'aquest programa,
doncs no hi havia dubte.
I havíem de triar obligatoriament una activitat
que tindrà lloc divendres vinent.
Es tracta de la cloanda dels Clossets de Sardanes a les Escoles,
una iniciativa que es porta a terme en diverses poblacions,
cada una amb la seva manera, el seu estil,
depenent de cada entitat que organitza.
I en el cas de Tarragona, realment arriba a força escoles,
compta amb la participació, amb la col·laboració de l'Ajuntament,
dels diferents centres escolars i de molts nois i noies.
Ja sabeu que cada any aquella festa final
que últimament té lloc en dia lectiu
i se celebra habitualment a la plaça La Font,
omple de nois i noies aquell espai realment ampli
i és una festa realment ferma.
Però aquest any també val la pena remarcar-ho
perquè es compleixen 25 anys d'aquests curcets.
Els curcets se n'han fet sempre,
però organitzats d'aquesta manera sistemàtica a les escoles
aquí a la ciutat de Tarragona fa aquests 25 anys
i amb uns resultats realment remarcables.
I valia la pena celebrar-ho.
I això és el que ha volgut fer la grupa César Anistat Tarragona Dansa,
variant una miqueta les característiques
d'aquesta data de cluenda dels curcets.
Serà divendres, com dèiem, 24 d'abril,
just l'endemà, doncs, de la Diada de Sant Jordi,
i tindrà dos centres d'atenció.
Primer, a dos quarts de deu del matí,
a l'Auditori de Caixa Tarragona,
un concert didàctic,
que s'oferirà, evidentment, per als escolars,
on hi participa la Cobla Reu Jove,
i oferirà uns repertoris pensats especialment
per ensenyar als més petits
les característiques de la Cobla i de la Sardana.
I val la pena, doncs, que això,
que us oferim el repertori,
que interpretaran,
veieu que veureu que és força interessant,
evidentment, amb les limitacions
lògiques del temps,
i que no permet fer una visió completíssima,
però prou interessant.
Començaran amb una sardana curta,
ens explicaran, evidentment,
els orígens de la sardana actual,
una sardana escrita per a set instruments,
després una sardana ja amb les característiques
pròpies de la sardana moderna,
però d'aquella primera època,
el Cant dels Ocells, de Pep Ventura,
una mostra d'allò que,
en aquella època de transformacions,
a mitjans del segle XIX,
doncs, anava acompanyant les sardanes,
que eren els ballables,
Mister Jacks, de Josep Serra,
un vals per a cobla,
i després passaran directament ja
a les sardanes de qualitat
i força atractives,
com Palafrugell i Tamariu,
de Conrat Saló,
una de més moderna,
Prada, Pubilla del Canigo,
de René Picamal,
Xaloc, de Jordi Molina,
i una mostra,
perdó,
de que la sardana,
la cobla, millor dit,
pot interpretar música de tota mena,
una versió d'aquell general eslou
de Glenn Miller,
l'escenat a la llum de la lluna.
I acabaran, això sí,
amb una peça de música per a cobla,
música senzillament,
sense els límits que imposa
el fet que hagi de ser ballada,
és la marxa sobre motius
populars catalans,
de Júquim Serra i Corúmines.
I dèiem que aquesta celebració,
aquesta cloanda dels corsets
de Sardanes a l'Escola
es tindria dos parts,
i és que després d'aquest concert
a l'Auditori de Caixa a Tarragona,
com deia,
començarà a dos quarts de deu del matí,
a les onze,
tots plegats,
aniran fins a la Rambla,
davant el monument a la sardana,
i allí és on els nois i noies
podran demostrar allò que han après,
és a dir,
fer una exhibició amb sardana,
s'interpretarà un galop,
un petit món de Jordi Paulí
i dues sardanes,
voluntariat de Martí Mont
i la sardana de les noies
de René Picamal.
Per cert,
que aquesta proposta
de la Cobla Reu Jove,
aquest concert preparat especialment
per això,
per mostrar als més petits
les característiques de la cobla,
els instruments
i les possibilitats coreogràfiques
de cara a les sardanes,
la música que acompanya els bars,
la música senzillament per concert,
també l'oferiran a Reu.
Serà el dia 29 d'abril,
el dimecres,
al Teatre del Salle,
també com a mostra per als escolars,
en aquest cas,
Reu Jovec.
Seran dues sessions
per un total de 1.600 nois i noies
que assistiran a aquest teatre
per tal de descobrir
els instruments de cobla
com sonen els orígens,
efectes i característiques.
Doncs bé,
una notícia que valia la pena destacar
i ara una altra notícia
que és plegament musical
perquè és un d'aquests discos
que han aparegut darrerament,
novetat autèntica
i que donem a conèixer
en el nostre programa d'avui.
Un disc que porta per nom
ballades a la damunt
i es tracta de sardanes
dedicades a la població
de Fulgaroles.
I en aquest disc
podem dir diverses coses,
una selecció prou interessant
de sardanes completament noves,
algunes escrites especialment
per l'enregistrament,
d'altres de clàssiques fins i tot,
trobem peces de Josep Serra,
descobrim un autor clàssic en aquest cas
com una sardana d'un autor clàssic
com Honorat Vilamanyà,
tenim peces de Lluís Lluancí,
d'altres més populars
com Francesc Morrós
o Joan Lluís Moraleda
i comencem,
comença el disc,
millor dit,
amb la que escoltarem ara,
ballades a la damunt
que dona nom
a l'enregistrament
d'enric curtí.
Només una crítica
que és d'enregistrament
que ha fet
la cobla Sant Jordi,
perdó,
la cobla juvenívola
de Sabadell
i és que cada una
de les peces
en el disc
va precedida
d'un comentari,
d'una presentadora
quelcom que sincerament
crec que era
prescindible
en un disc,
valia la pena
si hi havia un llibret
fer els comentaris
pertinents
en aquell mitjà.
De totes maneres,
així és com està fet
i caldrà
que els que l'escolteu
tingueu en compte
que abans
a cada sardana
hi ha aquest comentari.
Comencem a escoltar
amb una sardana
que em permeto augurar
que triomfarà
a partir d'ara
a les ballades
arreu del país.
Ballades a la damunt
d'enric Cortí
amb la cobla juvenívola
de Sabadell.
de Sabadell de Sabadell de Sabadell.
de Sabadell de Sabadell de Sabadell de Sabadell.
de Sabadell de Sabadell de Sabadell de Sabadell de Sabadell.
i Don vind mira
de Sabadell de Sabadell de Sabadell de Sabadell.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I seguim a la sintonia de Tarragona Ràdio amb l'1-2 i seguit, el temps que dediquem a les Sedanes, els esbars i la música per a Cobla, i ara el nostre noticiari, que també té un tema obligat, només per començar, els actes de proclamació de Maturó com a Ciutat Puvilla de la Sedana, que se celebraran el proper cap de setmana del 25 i 26 d'abril.
i serà que la capital del Maresme esdevindrà capital de Sardanes, tal com explícita l'alcalde Joan Antoni Baró en el programa d'aquest esdeveniment.
L'arribada de la flama del pobillatge Mataró des de Sant Climent de Llobregat, l'anterior ciutat Puvilla, obrirà les activitats del dia 25 a dos quartes de la tarda al Portal de Barcelona.
Des d'aquest punt, acompanyada per les autoritats i els gegants Climent i Roser, de la colla de geganters i grellers de Sant Climent de Llobregat, desfilaran Cercavilla fins a l'Ajuntament de Mataró, on s'estarà fent una ballada de sardanes amb la Cobla Costa Daurada.
S'iniciaran així els actes protocolaris de proclamació de Mataró com a ciutat Puvilla de la Sardana 2009,
que continuaran amb un espectacle aèri a càrrec del Circ d'Alicia, a la façana de l'Ajuntament,
acompanyat amb música de Cobla, actuacions dels bastoners de Mataró, els bastoners blaus de Granollers, els bastoners de Gràcia i els ministrils d'en Pere Bautero.
El mateix dia 25, a dos quarts d'avui del vespre, el Teatre Monumental acollirà tots els sardanistes
per a presenciar l'acte solemne de proclamació del pobillatge mataroní, amb assistència dels sardanistes d'honor, Pere Lledó i Assumpció Cabot.
Joaquim Dorda i Vendura pronunciarà la lleiçó magistral de la sardana
i seguiran els parlaments institucionals a càrrec de l'alcalde de Mataró
i del president de la Federació Sardanista de Catalunya,
per tal d'oficialitzar l'aturcament de la divisa de Fidelíssima en la sardana
i n'arena a totes les ciutats pobilles, i que a partir d'aquesta data
ostentarà també la ciutat de Mataró.
La ballada es claurà amb un concert a càrrec de Jordi Molina
i l'anomenada Cobla dels Sons Essencials.
A les 10 de la nit hi haurà el sopar del pobillatge.
El dia 26 d'abril, de bon matí, es farà un cercavila
amb els sardanistes d'honor, portadors de la flama del pobillatge,
encapçalant un seguici amb la família Robafaves, l'àliga de Mataró
i les autoritats fins a la Basílica de Santa Maria,
on es farà una ofrena floral a les relíquies de les santes patrones de Mataró.
Es ballarà una sardana a l'entorn de l'Altamajor,
amb les colles sardanistes repuntejant,
i hi haurà una breu actuació de la coral La Nota.
Posteriorment es farà el descobriment de la placa commemorativa del pobillatge,
a l'Ajuntament de Mataró, amb la participació de la colla castellera
Capgrossos de Mataró i de l'Àliga de Mataró,
tot afegint-se a la joia d'aquesta distinció.
Un dels punts àlgics de la festa de proclamació de Mataró,
com a ciutat pobilla de la sardana 2009,
tindrà lloc a la plaça de Sant Anna,
centre neuràlgic de la població,
on està prevista la inauguració del monument a la sardana,
obra de l'artista Iago Vilamanyà.
En aquest mateix darrer acte es llegirà el missatge al món sardanista,
que en guany ha escrit el populacte Joan Pere.
La Federació Sardanista de Catalunya donarà a conèixer
l'atorgament dels Premis Sardana 2009
i la designació de la població que succeirà a Mataró en el pobillatge l'any 2010.
El so de l'escobla, ciutat de Mataró, Costa Daurada i Luro
serà el contrapunt més indicat d'aquesta manifestació
en una ballada de sardanes que interpretaran a la plaça Sant Anna,
en la que s'inclourà la composició Mataró-Ciutat-Pobilla de la sardana 2009 de Marc Timón.
I les activitats de la proclamació del pobillatge mataroni
el clouran el dia 26 d'abril a partir de dos quartes de la tarda
amb la celebració del 34è concurs de colles sardanistes
que tindrà lloc a la plaça de Sant Anna
organitzat per les colles sardanistes repuntejant.
En el mateix programa d'aquesta celebració
s'encarrega d'anunciar una intensa activitat sardanista
amb una trentena de manifestacions que s'aniran succeint
fins al 30 d'agost d'enguany.
Al quart concert del segle Cobb, la cor i dansa al Palau,
es vindrà una gran festa de la dansa i la música popular
amb l'actuació de l'Esbar Català de Dansaires
que presentarà una mostra del patrimoni artístic
que atresora aquesta centenària institució
tot homenetjant els mestres de l'entitat
i palesant la seva voluntat de projectar cap al futur
el seu treball de recerca i recopilació
de les danses tradicionals catalanes.
Cal remarcar que amb aquesta actuació
l'Esbar Català de Dansaires
clourant les activitats commemoratives
del seu centenari.
Tornant al mateix escenari
on van fer la seva primera ballada
aquell llunyà any 1908
quan també s'estrenava al Palau de la Música Catalana.
La primera part de l'espectacle
que s'oferirà avui mateix a les 7 de la tarda
es dedica als mestres més significatius
com van ser Rafael Tudó,
Aurélia Capmany,
Felip Blasco o Maria Rosa Alonso
sense oblidar tots aquells
que sense allargar tant el seu mestratge
han marcat el Taranà de l'Esbar,
Jaume Simó,
Francesc Passapera,
Josep Ventura, Ignasi Vinyoles,
Carles de Bassolo
o Montserrat Guerric.
El cos de dansa de l'Esbar
interpretarà les danses
que més els identifiquen
ja sigui pel fet de ser recollides per ells
o senzillament perquè hi tenen
una predilecció especial
combinant-les amb l'orquestració
que solien usar.
A la segona part s'oferirà
una visió del repertori actual,
de l'estat de l'Esbar
i de la seva projecció
cap al futur
defensant la interpretació tradicional.
I constatem
que el Govern de Catalunya
ha acordat concedir
la creu de Sant Jordi
a 27 personalitats
i 15 entitats
en agraiment
per la seva tasca
en la defensa
de la identitat
i personalitat de Catalunya
o més generalment
en el pla cívic i cultural.
S'ha fet coincidir
l'acte de lliurament
del guardó
durant les dates
de celebració
de la Diada de Sant Jordi
en guany dintre lloc
el proper 21 d'abril,
a 7 del vespre
al Saló de Sant Jordi
del Palau de la Generalitat
i entre aquests guardonats
amb la creu de Sant Jordi
trobem l'Esbar
Manresa de Dansaire,
secció de l'agrupació
cultural del Baix
que en guany
comemora també
el centenari
de la seva fundació.
És el segon esbar
més antic del país
i té una trajectòria
ben remarcable
en la seva preservació,
recerca,
formació i projecció
de les danses
que integren
el patrimoni tradicional.
També ha contribuït
amb iniciatives
de signe divers
a la cohesió social
de la ciutat de Manresa
i la seva comarca.
Fiquem les notícies,
donem la música,
fem-ho amb aquella secció
que anomenem
la relíquia.
I amb aquesta setmana
completarem la primera part
del programa.
Després del bolletí de notícies
seguirem amb la segona.
D'un moment
anem a escoltar
aquesta setmana recuperada.
Avui no anirem
gaire enrere en el temps,
anirem al 1985
i es tracta d'un disc
que es va publicar
des del barri barceloní,
però molt, molt actiu
dins el món de la setmana
i que organitza
la pleg més important,
un dels més importants
del país,
la pleg de tardor.
al Parc de la Quineueta.
I una setmana
que el mestre Josep Capell,
nascut al Macelles
i que va tenir
una llarga carrera musical
amb formacions diverses,
entre elles
la mítica
com la Barcelona,
doncs els va dedicar
a aquesta setmana
que escoltarem
en versió
de la principal
de l'abisbal,
com dèiem,
del 1985.
Un gran aple.
de l'abisbal,
de l'abisbal,
de l'abisbal,
de l'abisbal,
de l'abisbal,
de l'abisbal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Sí, sí, sí, sí, aquesta setmana també tenim alguna xafarderia, i la primera, bé, és una notícia que de fet ampliarem a l'apartat corresponent la setmana vinent, és que dissabte, dissabte que ve,
s'oferirà un acte de reconeixement, un homenatge de l'Ajuntament de Barcelona a la colla sardanista Violetes del Bosch, sens dubte més que ha merescut aquesta prestigiosa colla, campiona de Catalunya ja incontables vegades,
amb seu a Barcelona, era lògic que l'Ajuntament de la ciutat es retés aquest homenatge, serà al migdia amb una pallassa d'anes, amb la cobla ciutat de Barcelona, la Sant Jordi, amb algun acte complementari, etcètera,
però ara el que ens agradaria comentar és el motiu pel qual l'acte es fa on es fa, és a dir, davant del monument a la sardana al Montjuïc, aquella imatge tan típica i tan repetida, amb postals, portades de discos,
i a vegades amb qüestions que no tenen res a veure amb la sardana, però que és una imatge prou bonica i prou estèticament aconseguida.
Doncs bé, el motiu s'explica en el programa d'aquest acte, on el mateix cap de colla de la Violetes del Bosch i ànima de l'entitat durant molts anys,
el Sebastià Alba explica que una vegada ens feixant amb la colla a la plaça de Sant Jaume, davant l'Ajuntament i la Generalitat,
se'ls va apropar un home, els va explicar que ell era escultor i que volia fer un monument a la sardana
i que els agradava com ballaven i els volia agafar com a model.
En Josep Canya és un prestigiós escultor, segurament el coneixeu també com a autor d'algun monument als castells,
va ser també l'autor d'aquest monument a la sardana que va agafar com a model
tota una colla autèntica de sardanes com era la Violetes del Bosch.
I aquest acte es lliga d'aquesta manera amb aquest lloc dissabte vinent, acte de reconeixement,
l'Ajuntament barceloní amb la Violetes del Bosch.
Anem ara al sempre sorprenent món de la xarxa i hi ha una iniciativa particular,
totalment particular, de recollir partidures, particeles de sardanes que s'ofereixen en PDF
en un lloc on qualsevol es pot accedir i se les pot baixar si convé.
Això, evidentment, està revolucionant la xarxa, aquest aspecte.
Fins ara les cobles havien d'anar històricament, només es podien publicar amb impremta
alguns títols que més sortien, que més es podien vendre,
realment es venien les partitures, hi havia copistes amb una tasca realment pacient i molt difícil
i, evidentment, en el seu moment també va ser prou revolucionari
quan van aparèixer les fotocopiadores, però, darrerament, aquesta divulgació
s'ha facilitat moltíssim amb aquesta possibilitat d'abaixar-se-ho per internet.
El problema, però, és que, clar, òbviament, primer cal introduir-ho.
I hi ha aquesta iniciativa, com dèiem, totalment particular de fer-ho
i, si algú s'ha interessat, doncs us direm l'adreça, amb les 3 B dobles baixes pertinents,
punt mediafire.com, ho dic així per fer-ho més fàcil, mediafire.com barra partitures.
I ho diem com a xafarderia perquè es presenten de diverses maneres,
però, d'entrada, podeu accedir-hi per autors, però d'alfabètic.
I, evidentment, el primer a aparèixer és el tarragoní Alfred Abad,
del qual acabem de parlar ara mateix i escoltar una de les seves sardanes
i entre el munt de compositors que hi ha, que han escrit per a cobles, sardanes,
doncs justament hi ha un dels més recents incorporats en aquesta tasca,
com és l'Alfred Abad, del qual, de moment, se n'ofereixen 9 sardanes.
En segueix una de la seva filla, l'Anna Abad,
que també ha començat en el camp de la composició per a cobles,
i dues que han escrit conjuntament.
Entre elles, recordem aquella que van dedicar a l'Elàstic
i que recull músiques vinculades a l'equip tarragoní.
Doncs mira, una possibilitat realment magnífica
que les cobles puguin accedir a aquest patrimoni,
a aquest repertori amplíssim de coble que es posa a l'abast de tothom.
I ha estat massa una nova temporada de plecs arreu del país,
també ha començat aquí a les comarques meridionals
i en la corresponent guia d'aplecs que apareix en un format,
es presenta com a butxaca, realment prou atractiu, prou ben preparat,
i trobem alguna novetat respecte als aplecs d'aquí, d'aquestes comarques.
I és dos aplecs nous, que sempre és positiu, evidentment.
Per una banda, un que es presenta com a recuperat,
perdó, s'havia celebrat ja fa força anys,
la plec a la Mossara.
El 12 de juliol serà amb les cobles Reus Jove i Ciutat de Reus.
Però abans, una plec sigués completament nou,
el primer plec del Morell,
que comença a Modest, amb una coble en sessions de meditarda,
la Cosa Tània, però bé, és una manera de començar.
Serà el dia 24 de maig
i comptarà també amb la participació de la colla Terrona Dansa en exhibició.
Tornem a la música i escoltem un bon exemple
que quan una sardana està ben arrenjada
i, evidentment, és una sardana a qualitat,
amb una gran orquestra sona la mar de bé.
És una sardana esplendida, magnífica, d'en Juli Guerreta,
que va inspirar, perdó, un programa de televisió,
fins i tot Nídia.
L'escoltem en aquesta versió,
en arranjament del mateix autor, en Juli Guerreta,
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
i aquesta setmana és obligat.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
que sabeu que sabeu que sabeu que sabeu que sabeu que sabeu que li interessa el tema del nostre programa.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
i ho farem.
repetint-nos.
i ho farem la pena.
ja fa temps que hi ha un cert temps que estan en circulació.
però cap val la pena tenir-los en compte si és que encara no els teniu, no els heu llegit.
per una banda,
una màquina d'espavilar ocells de nit,
de Jordi Lara, el director, precisament, del programa Nidia de Catalunya,
perdó, de Televisió de Catalunya,
Canal 33.
i un llibre difícil de qualificar.
hi ha components de novel·la, de narrativa,
components d'entrevistes,
i exposa experiències de realització del seu programa,
experiències personals,
de la seva etapa de joventut com a músic de coble,
i d'aquí ve el nom, no desvetllarem el motiu.
En conjunt es tracta d'un llibre molt ben escrit i que sorprèn.
senzillament,
llegir-lo, llegiu-lo,
que val la pena.
Per cert, el Jordi Lara,
la setmana següent a Sant Jordi,
ja ho anunciarem la setmana vinent,
és aquí a Tarragona,
ofereix una xerrada a la biblioteca,
a Carre Fortuny,
i val de la pena tenir-ho en compte.
És un home que coneix molt bé
el món de la coble, el món de la dança,
i que a més a més té una visió,
un criteri, diguem-ho així, actual.
És a dir, que no anireu,
si aneu no escoltareu tòpics, precisament.
I el mateix podríem dir-ne,
això de no escoltar els tòpics,
més aviat van a carregar-se'ls,
a trencar-los.
L'altre llibre,
que també va apareixer en dates relativament recents,
però ja l'havíem comentat al nostre programa,
Corre a la sardana,
Balls joves i conflictes,
una obra conjunta de diversos autors,
Montserrat Canyelles i Anna Ginesi,
Jaume Nonell i Joaquim Rabaseda,
divisits per Jaume Iats.
I això vol dir,
pels que sapigueu,
o conegueu algun d'aquests autors,
que es tracta d'un treball rigorós
des de l'àmbit científic.
un autor com el Jaume Nonell,
molt immers dins el món de la sardana,
però els altres no.
És a dir, des del món acadèmic,
fan una cosa que no s'havia fet mai fins ara,
és parlar seriosament de sardanes.
Fins ara els estudiosos de sardana
eren els clàssics folcloristes primer,
eren gent amb molt bona voluntat
dins el món de la sardana,
però diria jo que per primera vegada
gent del món acadèmic, cultural català,
universitari,
hi han entrat realment de manera esplèndida,
en el sentit de no tractar-ho pel damunt,
i fruit de tot això,
el que s'exposa en aquest llibre,
d'un llarg estudi,
sobre diferents maneres d'entendre la sardana,
centrant-se sobretot en el moment
en què hi ha aquella transformació
de la sardana antiga a la sardana com l'entenem ara.
Deia que trenquen tòpics,
i és que realment molts tenien potser
una visió idealitzada
fruit del món de la renaixença,
del catalanisme, etcètera,
romàntic, tot plegat,
que es posava una sardana d'orígens mítics, etcètera, etcètera.
Res d'això,
aquí el que s'exposa és que en aquell moment
la sardana realment era un ball popular
en el sentit que la gent anava a disfrutar,
no a fer país.
Això no s'entenia que és concepte en aquella època,
mitjans del segle XIX,
i el córrer a la sardana és el que,
per entendre'ns, avui en dia encara perdura,
a l'última sardana,
la repetida que diem,
que es fa relliscada,
en aquella època era una manera de divertir-se,
i una visió, un context de la sardana,
que després,
el món del catalanisme amb l'esclat
que va significar en molts aspectes
i que va potenciar tant la sardana,
alhora va tenir la vessant,
potser negativa,
almenys és això que es desprèn d'aquest llibre,
de depurar-la,
és a dir,
treure allò que creien,
que potser no era seriós,
i adotant-li,
introduint-li característiques,
potser massa, massa, massa serioses,
i una connotació que de vegades
no li ha fet massa bé al món de la sardana.
Córrer a la sardana,
païs joves i conflictes,
realment molt, molt recomanable,
i que aporta una perspectiva diferent,
molt acurada,
realment molt exhaustiva en alguns aspectes,
d'aquesta parcel·la,
com m'agrada anomenar-lo,
de la cultura popular catalana.
Són uns llibres, per cert,
que podeu trobar fàcilment a les llibreries,
tot i que algun,
doncs ja fa dos o tres anys que és al carrer,
i això del món de les llibreries ja comença a ser molt,
però que trobareu fàcilment,
però us dic, us recordo títols i referències.
És una màquina d'espavilar ocells de nit,
de Jordi Rallara,
edicions de 1984,
a la col·lecció Mirmanda.
I el corral sardana,
valls joves i conflictes,
amb l'equip dirigit per Jaume Iats,
publicat per Dalmau Editor,
i també dins la col·lecció Camirral,
el número 26.
Com deia, segur que a les llibreries,
mínimament a les sortides,
els podeu trobar.
I tenim l'oportunitat ara de presentar un altre disc nou de sardanes,
un disc atípic, ja que són sardanes cantades i interpretades per una noia de només 12 anys.
Ella es diu Rosa Marí Martínez,
perdó, rectifiquem,
Rosa Marí Ramírez, hi havia ella,
i pertany a una família de tradició musical,
ja que el seu avi, Lluís Ramírez,
havia estat intèrpret de contraballs i director de coules,
orquestres i bandes a Manlleu.
i el seu pare, el Rafael Ramírez,
és professor d'harmonia i contrapunt
al Conservatori Superior de Música del Liceu.
Igual que l'avi, és compositor de sardanes,
entre altres tipus de música.
No ens ha d'estranyar, doncs,
que la noia s'encaminés cap als estudis musicals,
on aviat va destacar en el cant
i els set anys ja van registrar el primer disc.
El que ara presentem és el vuitè i el primer dedicat a sardanes,
de les quals s'ofereix un repertori clàssic,
amb títols com Llevantina, Sota el més ventós o Tossa Bonica,
però on sembla que obtin millors resultats,
en la meva opinió, és precisament en les sardanes més recents,
com Colometa, Rosa, Sant Jordi o Niu d'Amor,
que és la que ara escoltarem.
En totes, compta amb l'acompanyament de la Cobla,
la principal de l'Avisbal.
Un amor que passi per la vida,
un amor que el cor senti present,
un amor que ens agrada per la vida,
un amor que farà eternament.
En tinguem tot d'encés,
tens la granya cada vesc,
miren bé que ja l'ala diurà,
la primavera,
la primavera es plorirà passar,
i portant,
per dos dos,
un ram a cada mà.
Un amor que passi per la vida,
un amor que el cor senti present,
un amor que ens agrada per la vida,
un amor que l'ala diurà,
la primavera es plorirà passar,
i portant,
per dos dos,
un ram a cada vesc,
miren bé que ja l'ala diurà,
la primavera es plorirà passar,
i portant,
per dos dos,
un ram a cada mà.
i portant,
un ram a cada mà.
Et veig amorosa,
des d'aquest temps,
no m'agraig per tant,
no m'agraig per tant,
i portant,
l'encant que jo volia,
si et tinc al costat,
dolça i meu,
serà més gran que la meva,
i portant,
de tot el meu meu,
que portant,
un miu d'amor,
que no el trobi mai ningú.
Enfles el vol,
que jo feré sols per tu.
Plans i muntanyes,
ens el veuran,
i serem guia,
els que vindran.
El miu d'amor,
sempre serà el mal aneu.
i vint per tu,
respira l'aire també.
Tanta una vida,
tanta amor,
serà la festa,
del nostre amour.
Serà la festa,
del nostre amour.
El nostre amour.
El nostre amour.
i el nostre amour.
El nostre amour.
El nostre amour.
El nostre amour.
i el nostre amour.
El nostre amour.
El nostre amour.
i el nostre amour.
Enfles el vol,
que jo feré sols per tu.
Un riu d'amor que no el trevi a ningú.
Enflores el vol que jo faré sols per tu.
Plans i muntanyes ens alveurà
i seran guia els que vindrà.
El riu d'amor sempre serà el galament.
Vivim per tu, respira l'air a meu.
Tota una vida, nunca te va.
Serà la festa del nostre lloc.
Una veu jove, només 12 anys, però ja treballada, educada, la de la Rosa Maria Ramírez,
amb la principal de l'esval, en aquesta ocasió interpretant aquesta sardana d'en Ricard Vilassau, niu d'amor.
Després d'això, poc temps ja, només per escoltar, si més no, una part d'una sardana i un apunt.
dir-vos, anunciar-vos que el nou web, el web renovat de la Unió de Colles Satanistes, ja és operatiu.
Ho havíem anunciat, ja setmanes enrere, però ara ja, quan accediu al web de l'AUS, us sortirà aquesta nova versió.
Podeu accedir-hi amb l'enllaç de la Federació Satanista de Catalunya o bé a les tres www.uniodacolles.cat.
I a més a més amb aquesta novetat, ja amb el puntcat final.
I amb la sardana que acabarem és una composició de Joaquim Soms dedicada a un programa de ràdio col·lega nostre, diguéssim,
d'una emissora municipal, la de la Llagosta.
És la veu sardinista de la Llagosta que interpreta la Còbola Jumonívola de Sabadell.
Una sardana, doncs, per acomiadar-nos aquesta edició de l'Undra en seguit.
Recordeu, demà repetició a partir de les 10 del matí, perdó, i la setmana vinent sí, en directe, altra vegada, aquí mateix, a partir de les 12 i uns minutets.
Que ho passeu molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.