A Tarragona Ràdio...
Il·lusió, ambició, amor, odi, solidaritat.
Un programa a càrrec dels alumnes de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili.
Què és l'amor?
Ah, jo no ho sé, això, eh?
Despertar-se cada demà amb la persona que estimes.
Ai, filla.
Què és l'amor?
Atxa, amor, jo què sé.
És un sentiment molt profund i molt maco.
Què m'enamora d'una persona?
Un somriure.
A la primavera?
Moltíssimes coses.
Deu-lo-lo-mar, deu-lo-roses.
El físic, sobretot.
Va, a veure, un moment, estàs un moment, eh?
A veure, també per dins.
Me ves que jo estic enamorada.
De mi país, de mi vida, de mis hijos, de mi familia, de todo.
Doncs l'amor és una cosa molt bonica.
Un estat indefinible, és.
Un sentiment.
Poder, macho.
Que tenen que tindre dues persones per enamorar-se.
Què és l'amor?
Un sentiment molt boig.
L'amor, què? Fraternal, l'amor, què?
M'agafes amb el moment, però jo estic casat.
M'agafes amb el moment, però jo estic casat.
M'agafes amb el moment, però jo estic casat.
Se olvida de uno para darlo todo a otra persona.
L'amor.
És sang i feix, eh?
Compartir.
Supliment.
Cedir, comprendre.
Què més?
Què més és?
Una cosa que s'hagi d'expressar només a una persona,
sinó a tots els que estan al teu arredor.
Bueno, la xorrada, no estic pa xorrada, anda.
Què és el que sento cap a una persona?
Jo millor no opino.
Ja està.
Fé l'amor, fé l'amor, fé l'amor.
Bona tarda, Tarragona.
Són dos quarts de set i comença el setè programa,
un programa que aquesta setmana es posa amorós.
Almenys parlarà de l'amor,
perquè coincideix amb la setmana del dia de Sant Jordi,
el dia dels enamorats per molts a Catalunya.
Amor, concepte innat en l'ésser humà des del moment que neix.
Se'n diu amor de fill i es crea un lligam tan fort amb els pares
que costa separar-se d'ells un cop s'és adult.
Amor platònic, quan comença l'adolescència pot ser el company
o la companya de classe que et cau en gràcia o et fa atillint,
o l'estrella de la tele o del pòster de l'habitació,
però aquest amor és passatger.
Després també hi ha el primer amor,
segurament el més fort i el que mai s'oblida.
L'amor de la teva vida, la teva parella, la mitja taronja,
aquella persona que aguanta les teves histèries
i et fa riure quan ho necessites.
Però l'amor és fàcil i a la vegada difícil.
Fàcil perquè les persones no són de pedra
i enamorar-se pot ser qüestió de minuts, inclús de segons.
Un únic moment pot ser clau per l'inici d'un enamorament.
Però com en tot, hi ha una part difícil i és el desamor.
I aquí entra l'amor propi perquè encara que soni un pèl agocèntric,
abans d'estimar els altres, cal valorar-se i estimar-se a un mateix.
Avui començarem amb el Josep Maria, la Mari i l'Ester,
que ens faran 5 cèntims de quines són les actuals formes de lliga.
Després, l'Eduard ens porta una història de Sant Jordi molt diferent i bastant especial.
I seguirem amb el Marc i l'Andrea,
que han fet un rànquing de cançons d'amor o potser de desamor.
I per acabar, escoltarem un clip que vindria a ser la història de Sant Jordi.
Josep Maria, Mari, l'Ester, bona tarda.
Què ens porteu avui?
Bona tarda, xiquets.
Doncs avui que tractem un tema tant en canxifós com que som a xir espacials,
hem girat la truita i us portem una cosa menys corrent.
Home, això de lligar, però és corrent, no?
Home, sí, suposo que fins i tot els éssers unicel·lulars deuen lligar,
però de ben segur que no de la mateixa manera en què ho fan alguns humans avui dia.
Ha explicat millor.
Doncs que gràcies o per culpa de les noves tecnologies,
ja no cal sortir de casa per lligar.
I per a aquells que vulguin sortir de casa,
poden fer-ho d'una manera radicalment diferent de com es feia fins ara.
Com ara amb l'Speedating, què explicarem més tard?
No ens deixeu, però amb les ganes de saber-ho, i comencem.
El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre són les zones de l'Estat amb més percentatge d'internautes,
ja sigui per les males comunicacions a les quals estem acostumats
o a les poques activitats de lleure que hi ha a la zona.
Els tarragonins som líders a la xarxa.
Això fa indicar que potser els d'aquesta terra són els que menys copulen,
perquè si tot el dia estan a l'ordinador...
Bé, sí, som a l'ordinador, però allà també s'hi poden fer coses, eh?
Com ara, què?
Doncs sí, canxats...
Sí, jo un cop també vaig conèixer gent pel Messenger, eh?
Amigues i això, està molt bé, està molt bé.
Eduard, no tota la vida és el Messenger.
I per demostrar-t'ho, hem parlat amb un dels responsables de QuedemOnline.cat,
una pàgina de contactes creada el 2003.
Amb 3.500 usuaris d'arreu dels països catalans,
no es queixen pas de com els ha anat econòmicament.
En Jordi Arenyes, un dels dos creadors, ens explica la motivació principal.
Bàsicament perquè teníem ganes de posar en marxa un projecte a internet
i alguna cosa que no existís.
La primera condició era que fos en català i que fos una eina,
que no fos només un passatemps o alguna cosa només per nosaltres.
I fent recerca vam trobar una cosa en aquell moment,
doncs potser encara no era molt massiva ni molt estesa,
que era les pàgines de contactes,
i vam veure que no existia cap manera de poder lligar a través d'internet
fent-ho en català.
I d'aquesta manera sorgi la idea,
veient aquesta necessitat i aquest forat
que no hi havia ningú que estigués fent una pàgina de contactes en català.
Que la majoria pertanyen a grans multinacionals
que dediquen molts diners al màrqueting i a la publicitat.
En el nostre cas,
el servei és molt similar,
és més proper perquè de bona manera la gent que hi pots trobar
tindrà com a mi,
podràs adreçar amb la mateixa llengua,
tindrà els mateixos referents culturals
i aquest crec que és la clau del que oferim
i el que diferenciï aquest portal de molts altres.
A tall d'exemple,
hem copsat les opinions d'alguns dels usuaris
disposats a parlar sobre el tema.
Parla a la veu de l'experiència.
Quants anys sóc bastant acídu,
sí, els podria decidir que sí.
només quan hi ha la necessitat de conèixer algú nou,
o sigui, estàs establert i assentat,
doncs no.
Tinc perfil en les 5 pàgines d'aquestes,
tot i que només miro una.
Sí, jo crec que sí que s'hi pot trobar amor.
Sí, sí que ha trobat.
També depèn de quin tipus de gent busques,
o sigui, podríem dir que un 10% són els que valen la pena
i la resta acaben sent un punt que també és la messenger
que els acabes esborrant.
Sí, la meva primera parella.
Es pot trobar de tot.
He trobat més amistats que no pas ni sexe ni amor.
O sigui, tot depèn de la gent que li envies missatge i tal.
Normalment saps bastant fàcilment on busquen sexe.
Doncs jo he trobat una mica de tot.
Més sexe que amor, perquè sexe és lo fàcil.
Crec que depèn on busquis pots trobar només sexe
i si busques a les pàgines correctes per decidir-ho
pots trobar amor, sexe o el que tu estiguis buscant en aquell moment.
Jo sí, les últimes 3 parelles que he tingut a estables i duraderes
ha sigut a través d'interès.
Crec que és com tot, o sigui, s'ha d'anar sempre amb compte,
no confiar-se massa mai ni amb internet ni amb què coneguis
a qualsevol lloc natural i a partir d'aquí d'anar a fer.
Aquest és un altre pellicle per fer-ho fer.
Jo crec que està en perillós lligar per internet
com més lligar amb un bar una nit amb una persona
que al cap de la fi tampoc coneix des de res.
L'única diferència és que sí, l'estàs veient en directe
però encara que estigui per internet
arribarà un moment en què t'has de trobar cara a cara amb la persona.
Vull dir que sí que ho recomanaria perquè no.
Per internet l'altra gent sap el que tu vols,
el que tu li deixes veure,
de l'altra manera també però no està tan evident.
Home, el primer de tot és que hi ha bastanta diferència
en el tema que no hi ha el contacte.
El contacte visual i físic no és el mateix.
O sigui, pots agafar-li normalment més confiança
i més ràpidament a una persona que tinguis a la cara.
Perquè podràs veure, per exemple,
més fàcilment si t'està intentant mentir o no
o les seves intencions.
Però per això,
el que més és el que és normal.
També parlant pots,
per la forma d'escriure o de parlar,
pots entendre més o menys com és una persona.
Home, que si ho fas a través d'internet,
no tens la persona al davant,
suposo que estàs una mica més desinibit.
Suposo que això també ho utilitza segons aquí per mentir,
però en principi crec que tens més còmode
aquesta tema davant l'ordinador
que no pas en un bar amb l'efecte de l'alcohol
o amb l'efecte del fum
o l'efecte de la música, que trac de trac.
Sí que són sincers, aquests.
Sí, sí que ho són, sí.
I a sobre molt clars, sense embuts, tu.
Ei, va, va, no ens encantem,
que avui tenim pressa
i ara hem de parlar de les cites ràpides,
de l'Speed Dating.
Què és això de l'Speed Dating?
Doncs és una manera diferent de conèixer gent
i és una forma més atrevida i més directa.
Però primer hem de fer una traducció al català
de l'Speed Dating,
que seria cita ràpida.
Sí, va, sí.
Però això millor que ens ho expliqui
l'Ariadne Narbós,
que va fer el projecte final de disseny
a l'Escola d'Art
i va investigar sobre el tema.
I clar, per poder fer un bon estudi
es va presentar un Speed Dating
juntament amb la seva companya de projecte,
Cati Casals.
Aquesta és la definició que ens van donar
l'Art i la Cati.
que ens van donar l'Art i la Cati.
de l'Art i la Cati.
Aquesta és la definició que ens van donar l'Art.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
directament a punt de bo al cabre,
i llavors, ens parlen de les mails,
i ens van donar molt bé,
i ens van començar a parlar,
però a la hora que s'hi ha d'anxar,
que no es pitman, i tinc de ser gràcia.
Quan és a les princes,
però també tens compte que
el tipus de gent que busquen,
és una de les gent que vas constreta,
que la meva vida està molt absorbida
és el treball, i llavors no tenen
els temps per portar lligat.
Són les opcions.
Són les opcions.
Són les opcions.
Són les opcions.
Fins demà!
Em penso que m'apuntaré a un speed dating d'aquests.
Va, va, que a tu no et cal això.
En tot el que ens heu dit n'hi ha prou per fer-nos una idea de l'speed dating.
I si algú volgués trobar més informació pot mirar a internet el blog del programa i penjarem alguna informació adicional.
Sobre?
Ja es veurà això.
Bé, doncs ho deixem aquí, nois. Gràcies pel repàs de les actuals formes de lligar.
A Tarragona Ràdio, il·lusió, ambició, amor, odi, solidaritat.
Per tu, per mi, i per tot el que hem viscut.
Els anys, les pors i el que hem abandonat.
I ara, Eduard, què tenim?
Doncs molt fàcil, Esther. De què venim parlant avui?
Doncs de l'amor, de Sant Jordi...
Premi! I parlant d'això, el que no podia faltar en aquesta setena edició del Bàsic és la llegenda del Sant Jordi, no?
Que anem a Eduard, que ens explicaràs un conte aquí o què?
Esther, Esther, no. Ens l'explicarà la gent del carrer. Si et sembla, mirem com ho han fet.
Doncs som-hi.
Un drac que vivia a les afores d'un poble, estava en una cova per a mi.
La surgentana.
Era un poble medieval, de l'interior de Catalunya.
Montblanc.
Montblanc, sí. Montblanc era.
I aquest drac té molta gana, i la gent del poble li té molta por.
Volia menjar, Eduard, menjava els tocinos, i... bueno, totes les bèsties que trobava, no?
Ufà els devien donar, no sé què li devien donar. No sé què li devien donar. No sé què li devien donar.
No sé, no sé si era vegetarià o no sé què.
Quan se va acabar això, eh? Van començar a donar-li persones.
Triaturres petites.
I li va tocar a la filla del rei.
Assortets.
Sí. Era filla del rei, no?
Sí.
Sí.
La filla del rei.
La princesa.
Casualitat de la vida.
El rei no la volia donar, i els dos pobles van exclamar.
Van dir que no podia ser que ho tenia de donar com ells havien donat els seus fills.
és un rei molt democràtic i molt just.
I molt injust amb la seva filla.
I molt injust amb la seva filla.
I arriba Sant Jordi com a cavaller.
Sant Jordi era un guerrer que anava en cavall.
Havia de passar una prova.
És poter d'un munt de nacions.
No de Catalunya sola, eh?
Va anomenar que era el poter d'un munt de prestos.
I que es va vindre aquí, es va trobar una noia aquí, es va casar aquí.
No, Sant Jordi no.
Era el pare de Sant Jordi que va trobar d'allós.
I llavors va sortir aquest noi que va ser un guerrer.
Volia conquerir-se perquè era una ciutat.
I llavors encara no n'és açà.
I va matar el drac.
Una llança, eh?
Una lluita, que és igual, però com que era molt valent.
I era català, més a més.
Doncs el va fotre pel mig a mig.
I de les pats va brotar sang.
I la sang del drac va sortir una flor.
Una rosa.
De 100 fulles.
Un clavell.
I ella li dona un llibre o alguna cosa així.
El llibre de la ciutat, és possible.
I llavors el drac i el cavall se'n van anar volant
que a un altre lloc.
No, no.
La veritat, eh?
És una mica de l'agenda, per això, eh?
És l'agenda, eh?
Què t'ha semblat, Esther?
Doncs em sembla que ha quedat prou clar, no?
Si fa, no fa...
Me n'alegro.
Espero que molta de la gent que vam consultar
i no coneixia la història se n'hagi assabentat.
No ho dubtis.
Esperem, esperem.
Em fermi tu al meu costat
El meu reflex dins dels teus
A Tarragona Ràdio, Bàsic
Els dimecres de dos quarts de set a les set de la tarda
Seguim al Bàsic, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Aquest és el setè programa que dediquem a l'amor.
A veure, quina parella que tenim avui?
Molt benvinguda.
Andrea i Marc, com esteu?
Prou bé, anem fent. Vosaltres?
Bé, sí, anem fent.
Què, Marc? Has de regalar moltes roses demà?
Algunes, algunes. De fet, un parell. I tu?
També, també.
Bé, em penso que tu ets més de regalar colònies, per això.
Va, nois, avui no veniu a parlar de cinema?
Doncs no. De fet, avui el que us portem són cançons d'amor i, de fet, d'horror, també.
D'horror? Com, a veure, explicat.
Sí, sí, és que l'acompany Andrea i un servidor hem estat submergint-nos uns dies a les discoteques més obscures
i n'hem tret les set bombes musicals més horteres dedicades al sentiment que fa atacar els nostres cors.
Doncs això promet, nois.
Advertència als oients, però, aneu a la formació a la de casa i agafeu un parell d'aspirines perquè potser us faran falta.
De fet, vosaltres dos feu una mica de mala cara.
Tu diràs, una setmana escoltant aquesta música pot provocar estrells a la salut.
Va, doncs som-hi. Avui, a la setena edició del Bàsic, el Marc i l'André ens porten set temes d'amor.
Qui hi ha el número set?
Comencem forts. Atenció.
Quien me va entregar sus emociones?
Quien me va pedir que nunca la abandone?
Sí, que aneu forts, sí.
Efectivament, és el gran i desesperat sant.
Nenes, i no tant nenes, es desmallaven als seus peus feia anys.
I no pas perquè li fessin malol els peus.
No.
De fet, a Tarragona, a la plaça dels Braus, les ambulances no donaven abast.
Escoltant la cançó, podem deduir que el que en realitat li agrava al cantant és que li fessin mal.
Li van trencar el cor i encara ell em plorava a la noia que li havia trencat.
Pobret.
Li han deixat el corazón partit.
Masoquisme, no, doncs?
La cançó o ser fan d'Alejandro Sánchez?
Les dues coses.
Suposo, suposo que sí.
Anem al sisè, si us sembla?
Anem-hi.
Us proposo tornar a l'institut.
De sobte, tots duem una altra cop portudònsia, tenim la caràcter un mapa i la noia que ens agrada no ens fa ni cas.
És molt possible que la banda sonora d'aquesta trista, patètica escena fos aquesta.
I això?
Això, estimat Virgili, és el clàssic La Vi Correra dels Tenes, un grup que va estar molt de moda a finals dels 80 i que anava vestit com si acabés de sortir d'una high school americana.
Mal gust, no? A l'hora de vestir-se?
No, no, no, Esther. De fet, més aviat diria que som davant d'un cas del síndrome Peter Pan.
Adults que es creuen més joves.
Això mateix, n'hi ha molts casos. Penseu-hi. Sara Montiel, Michael Jackson, els Rolling Stones i Roger de Gràcia, per exemple,
que des que presenta l'Àicament Tens es comporta i es vesteix com si tingués setzanyets. Andrea, el número 5, què?
El número 5 d'aquest hit para 10, tan particular, hi trobo una batxata. I què és el rei de la batxata?
És el gran Juan Luis Guerra i el seu èxit, Burbujes d'amor. El dominicà, un gran poeta, que volia ser un peix i fer bombolles d'amor. Una cursilada.
Ai, doncs jo ho trobo molt bonic.
És que tu ets una mica romàntica.
Però el que jo em pregunto és que, què deus voler dir amb saciar mi locura mojada en ti?
Se m'acudeixen diverses formes de mullar-se i no a una peixera, precisament.
Potser sota una polira de cafè al camp?
Nois, anem per feina i posem-nos ja en el quart lloc.
Senyores, senyors, posin-se drets i aplaudeixin l'immens talent del nostre següent artista.
Casi una experiencia religiosa
Sentir que resucito si me toca
Si continuem d'aquesta manera avui em penso que em caldrà una aspirina, eh?
I esperen que encara n'hi ha més.
Quart lloc per Enrique Iglesias en el seu ja clàssic i experiencia religiosa.
La letra no té preu, no?
És casi una experiencia religiosa sentir que resucito si me toques.
És a dir, que si no el toques no ressuscita i si no ressuscita no canta.
Interessant reflexió, Marc.
A veure, nois, anem ja pels llocs del podi.
Tercer lloc.
Veníem de parlar de peixos amb el Juan Luis Guerra i no deixem encara el món marí.
Bailar pegados es bailar igual que bailar el mar.
Si us plau, l'aspirina hi ha.
Doncs quan escoltis les altres dues cançons i t'ho explico de manera Eduard fins que no et surt sang de les orelles tot de bé.
El tercer lloc per a Sergio Dalma i bailar pegados.
En aquest cas el català té la mateixa obsessió que el dominicà, el mar i la fauna marina.
Amb els seus dofins ballen amb el mar.
Encara que gairebé cap frase de la cançó té coherència.
Bailar de lejos no és bailar.
Tu bailando en tu volcán i a dos metros de ti bailando yo en el polo.
Però quanta aigua havia begut aquest Sergio Dalma quan escrivia la cançó?
No crec que fos aigua, Andrea.
Va, seguim, segon lloc.
Mare meva.
Ho sé, ho sé, això ja és droga dura.
És Wendy Houston i el seu gran èxit, I Will Always Love You, actualment carnassa de karaoke.
I és que qui no ha hagut de suportar una turista beguda i vermella com una gamba atacant aquesta cançó a l'escenari d'un pub?
Dedueixo què t'ha passat, no?
Per l'aventura sola ho fa uns anys una nit molt trista.
Vinga, nois.
I el número 1 d'aquesta terrorífica llista, quin és?
El més gran de tots.
El més gran?
John Lennon?
No.
Qui, doncs? Bob Dylan?
Fred.
Leonard Cohen, doncs?
No, no en teniu ni idea. El més gran de tots és Gesson Lindobrik.
Gesson Lindobrik és l'artista total.
Quan escoltem aquesta cançó, molts ens en burlem, però els anys li faran justícia i finalment serà recordat pel que és un gran geni.
Perdón por no haber sido un loco distraído.
Por haber sido, por haber sido un loco distraído.
Doncs no crec que de fet la Galien Esteban l'hagi perdonat.
Ni nosaltres us perdonarem aquesta secció d'avui, eh?
Ho hem advertit abans de començar este. Que consti.
Són el Marc i l'Andrea que ens han portat cançons d'amors una mica especials.
parella. Gràcies i fins la setmana vinent.
Feliç Sant Jordi a tots.
I moltes roses.
Adeu.
Necessito que és una ràdio il·lusió, ambició, amor, odi, subbàsic.
I fins aquí arriba aquesta setena edició del Bàsic.
Avui hem parlat de l'amor i de Sant Jordi.
Recordeu que ens tornem a trobar la setmana que ve.
Abans, però, Esther, recordem que poden escoltar-nos també els dissabtes a dos quarts de cinc de la tarda
i a través de la pàgina web de Tarragona Ràdio.
I que poden visitar-nos al blog del programa, que és bàsictarragona.blogspot.com
Cavallers, princeses, és moment de deixar-ho.
Com sempre, encara ens queda el clip musical.
Avui, Miranda i el seu tema, Hola.
I recordar que els que han fet possible la setena edició del Bàsic
han estat Josep Maria Llaurador, Mari, Artano, Mar Busquets, Andrea Torres,
Xavier Jiménez, Esther Rufián i Eduard Virgili.
La Marta Montegut, a la direcció, i la Núria Cartanyà, al control tècnic.
A reveure!
Hola, què tal, cómo te va?
Qué frase más vulgar
Con la que me voy a presentar
Cuando a lo lejos soy bongong
Yo sé que estás ahí
Y de una u otra forma
Seguro te vas a acercar a mí
Quiero conocerte
Cambiarías un poquito de mi suerte
Sigue la corriente
El impulso de tu pierdo que te miente
El disco de mi mente
Se resiente con tu corazón
El disco de tu corazón
El disco de tu corazón
No ves que es necesario
Terminar en una habitación
Invítame a tu habitación
El disco de tu corazón
El disco de tu corazón