.
Obrim una finestra al món.
Una trobada setmanal amb el programa de ràdio escolar
elaborat pels centres educatius de Sant Salvador, a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda.
Els alumnes de primer d'ESO de la seta al Segador
us oferim un nou programa de ràdio
en què us parlarem d'un personatge molt especial, en Joan Amadas.
Cal dir que al nostre institut li vol retre un merescut homenatge,
ja que el passat 17 de gener tingué lloc el 50è aniversari de la seva mort
i creiem que donar a conèixer la seva vida i part de la seva engen obra
cal tenir present que ens ha deixat un patrimoni
de més de 300 títols del nostre patrimoni cultural.
És fer justícia.
En primer lloc, doncs, us fem 5 gèntims de la seva vida
per tal que la conegueu bé.
El nostre institut es vol afegir a aquest reconeixement
a la seva vida i a la seva obra.
Al llarg del curs, hem organitzat un reguitzell d'activitats,
caligrames, auques, rondalles, endevinalles,
llegendes, programes de ràdio, pàgines a la premsa escrita...
El certament literari de Sant Jordi d'aquest any
serà el punt culminant del nostre merescut homenatge.
Avui parlem...
Breu biografia de Joan Amades
Llegendes, l'engendrament de Jaume I
Enigmes
Embarbossaments
Refranj, refranj del Camp de Tarragona
Desitgem que us plaga aquest programa d'un tastet de Joan Amades
Breu biografia de Joan Amades
Joan Amades i gelats, Barcelona 1890-1959
Etnàrec folclorista
De formació autodidacta
Se'l considera l'heritable precursor i l'introductora
a Catalunya dels estudis sobre el folclorisme
vinculats a l'etnologia.
Des de 1915 i fins a la seva mort
va desplegar una intensa activitat
en el recull de material folclori català
i en el seu posterior estudi
el qual dóna lloc a nombroses publicacions
i conferències,
li procurar contactes importants amb l'estranger
i fins i tot l'obtenció de premis rellevants
en el seu camp, com ara el Pitré.
El 1940 va ser anomenat conservador i responsable
de la secció de gravats populars
del Museu d'Indústries i Arts Populars
Recibment creat al pobre d'Espanyol de Montjuïc, Barcelona
com a dependència de l'Institut Municipal d'Història de la Ciutat.
La UNESCO li encarrega, a partir de 1956
la preparació del corpus bibliogràfic
del folclore català,
en especial en el camp de la rondellística.
De la seva puntana obra cal destacar
Les Diades Populars Catalanes, 1932-1949
Les Millors Cançons Populars, 1949
Costumari Català, 1950-1956, en 5 volums
Les Cent Millors de Rondelles Populars, 1953
Refrenyer Català, Comentat, 1951
Folclore de Catalunya, en 3 volums
Rondellística, 1950
Cançoner, 1951
I Costums i Creences, 1969
Ara que ja coneixem en Joan Amades
us anirem oferint al llarg d'aquest programa
una selecció d'elements del nostre folclore tradicional
que creiem que us poden interessar.
Per començar, què us sembla si us expliquem
la famosa llegenda que parla sobre el misteriós
naixement del rei Jaume I?
I Agenda, en Aixement, del rei Jaume
Si un enigma és famós en la història del rei Jaume
aquest no és cap altra que el del seu engendrament
on conta que el seu pare, Pere el Catòlic,
li agradaven totes les dones menys la seva
la qual cosa comportava que la successió
fos sumament dificultosa.
Les conspiracions cortesanes van voler que en un noble de confiança
li comentés que una dama, casada i d'allinatge,
desitjava el rei amb tot el cor
i que per aquest motiu el citava en una cambra ja de fosc.
Se li comunicà que la dama molt poderosa
volia preservar el secret de la seva identitat
i que per això demanava que la trobada tingués lloc a les fosques.
Poc trigar el rei Pere a dirigir-se a la cambra
amb la intenció de passar una bona estona
però a mitjanit una comitiva de nobles, bisbes, pagesos, menestrals,
jutges i notaris irromperen a la cambra
i donaren fe que amb qui s'havia lluitat el rei
era amb la seva pròpia esposa i no amb cap altra dama.
Tot plegat, una manera ben curiosa
perquè la veritable muller pogués acreditar
el davant del seu marit
i de tots els súbdits d'on prevenia el fruit
de les seves entranyes.
De no haver estat així, de ben segur
que hauria tingut un molt valdecap
per justificar la legitimitat del fill.
La llegenda, doncs, és la següent.
El naixement del rei Jaume
Els pares de Jaume I, que vivien a Montpaller, estaven separats.
Pots que al rei no li agradava prou la seva esposa.
Sentia certa simpatia per totes les dones, menys per la seva.
I per aquesta manera tan especial de viure no tenia fills.
El poble es dolia d'aquest fet.
Car temia que a la seva mort es quedaria sense successió
i el cas donaria lloc a un gran conflicte.
Els cavallers i la nova gent de la cor del rei
van tractar un dia de veure si podien fer
de manera que el matrimoni reial tingués un fill.
Van anar a veure la reina
i li van preguntar si volia dormir una nit amb el seu marit.
Ella responga que sí.
El cas difícil era que el rei hi vingués bé.
El van anar a veure amb cert misteri
i li contarem que una gran dama casada
tindria gran goig de poder passar una estona amb ell,
però que devia ser sota la rigorosa condició
que l'entrevista havia de tenir lloc a les fosques.
Car, la dama, volia de totes passar desguardar secret qui era.
El rei, amic d'aventures amoroses,
acceptar la proposta i donar la seva reial paraula
que no faria res per esbrinar
qui era la seva companya d'aventura.
Una nit i a l'hora convinguda,
els conjurats van fer que es trobés al matrimoni
en un cas de les afores de Montpaller.
En una cambra a les fosques
tingués lloc ell, florit i d'ili.
A mitjanit, el rei sentia com una remor que s'acostava
i aviat veia com per sota la porta de la cambra
entrava una resplandor.
Cregué que li havien parat un engany
i al moment prengué les seves armes per defensar-se.
De sobte, la porta s'obri
i aparegué al seu davant tota una gran gentada
proveït tothom d'una torxa encesa
que deixà rubler-te de llum tota la cambra.
En el grup hi havia gent de tota mena,
nobles, cavallers, soldats, dames, doncelles,
plebeus, menestrats, jutges, notaris, pallessos
i tota altra gent que formaven la societat d'aquells temps.
El rei parat no endevinava què significava tot allò.
El més vell dels del grup li parlava així.
Senyor, perdoneu, si us hem vingut a interrompre en un moment tan íntim.
Nosaltres som el vostre poble,
que és dol que vos i la vostra esposa no tingués un fill
que pugui heretar el vostre regne després de la vostra mort.
Desitjós d'evitar els conflictes que podrien succeir-se
si en morir cap fill vostre no us pogués heretar.
Hem volgut fer que vos dormíssiu una nit amb la vostra muller
per tal de veure si podeu obtenir fruit
i per si d'aquesta estada resulta un fill.
Hem volgut venir a fer-vos veure com la dama que us creieu no coneixer
i amb la qual heu passat una estona.
És la vostra esposa.
Sapigueu també que si teniu un fill serà vostre
i que nosaltres, persones de tots els estaments,
hem vingut així per donar fe que el fill que pugui néixer de la vostra esposa
és fill vostre i hereu de la corona de Catalunya.
Si us hem ofès, perdoneu-nos,
que ho hem fet pel bé del vostre regne.
El rei, que de primer no sabia què li passava,
veia com en efecte estava en companyia de la seva esposa.
Ho donar tot per ben fet i per donar els seus súbdits,
que animats de bon intent li havien preparat aquella aventura.
D'aquesta entrevista nasquia el rei Jaume.
Fins fa pocs dies, de la ciutat de Montpellier sortia encara,
la nit que feia anys de facésia,
una cavalcada o joc de cavallets
que figurava la comitiva que anà a sorprendre el rei.
I aquest, quan dalt de cavall,
s'emportava la seva esposa cap al seu palau.
Gaudim tot seguit de l'enregistrament musical d'aquesta llegenda,
que ja fa molts anys gravaren la coral Sant Jordi
i el cantant Miquel Cors.
Disfrutem-la!
El ripera molt catòlic, té muller, té muller.
Té muller més no la pol, de pensar-hi l'impectòlic,
ja volia prendre dol.
La Maria, que és senyora de Montpellier,
del marit prou que senyora,
ai, res a fer.
La ciutat d'en pes reclama un hereu, un hereu.
Un hereu, si us plau, senyor,
però del rei manté la flama,
un amor d'entres cantós.
Una dama molt coqueta,
just a segon,
li fa perdre la xaveta,
el teliró.
Un peix gros brinda el projecte
de fer creure el rei galant,
a la dama res no ogeta,
a donar-li drets de man.
Però discreta,
que és de mena,
no vol mosques,
i així vol entrar en escena
a les bosques.
A la monarca,
l'espaltent,
escull per fi el fruit prohibit,
vinga en jocs passics i amb ventes,
quin record d'aquesta nit?
De matí el rei
mira el rostre que reposa,
valga'n Déu,
senyor nostre,
si és més fòria o gosa.
tot seguit demana contes,
odolant,
odolant,
odolant,
i fet un boig,
que m'heu dut per ruts en comptes,
d'algabrissi que em fa boig.
el peix gros que és responsable,
li canta clar,
ens calia un gran miracle,
i ja està.
Així sigui diu en Pere,
prou he fet,
prou he fet,
prou he fet el que cal fer,
passa el temps Maria espera,
pensa el terra i tot va bé.
perquè passin a la història,
tants afanys,
neix en Jaume que ens dó glòria,
i per molts anys.
Per posar, per posar, per posar...
Fins demà!
Jocs lingüístics que contenen una dita obscura, voluntàriament ambigua i difícilment explicable.
Una realitat, el sentit amagat de la qual cal descobrir o endivinar.
Aguditzeu, doncs, l'enginy i pareu bé l'orella.
Preguntes!
Què és el que enganxa més que un ganxo?
Dos ganxos!
Què es necessita per tancar una porta?
Castig oberta!
Què feia la Mare de Déu quan tenia 15 anys?
Anava pel setge.
Quin és l'animal que menja i beu amb el nas?
Tots, perquè no n'hi ha cap que per menjar ni beure se'l talli.
Quina és la bèstia que té els peus al cap?
El poll, que té les seves cames i peus damunt del cap de l'home.
Què fa l'arbre a la muntanya?
Ombra!
Què es necessita per matar una gallina?
Que sigui viva!
Quant hi ha d'aquí a València?
Tant com de València aquí.
Enganyats!
Un caçador va engegar un tret a un arbre on hi havia 20 ocells.
I en van matar 7.
Quants se'n va quedar?
Cap!
Perquè els que no ho van matar van fugir.
7 gals i 7 gallines una nit de gran tempesta.
Què fan en un gallinet?
Fan 14.
Un home es va menjar 7 peres, 5 albercocs, 9 prunes i 11 nespres.
Cada 2 peres pesaven com 3 onces i mitja.
I cada 3 peres pesaven com 6 albercocs.
Cada 2 albercocs i mig, com 2 prunes i mitja.
I cada 3 quarts de pruna, com una nespre.
Què fa tots els que s'havien menjat?
Un mal de ventre.
Ara és el torn de les endevinalles.
Jocs de paraules molt populars en què l'astúcia, l'enginy i la imaginació
es complementen amb els rodolins dels jocs de paraules
i els dobles sentits per conformar uns elements metafòrics,
amarats, de simbolismes i analogies
que captiven a tots aquells que procuren treure l'entrellà.
Així doncs, pareu atenció.
Una cosa que corre paret amunt i porta la casa al damunt...
El cargol
Encara no obro la boca, ja se'n veuen les dents
i quan dorm mossegada, no menjo i no en queda gens.
Les estisores
Cara vermella, cervell de fusta i cua verda
La cirera
No té més que una cama, porta barret i s'aguanta dret.
El bolet
Cíndria
Una cosa verda, verda, que dins el verd és vermell, dins el vermell és negre i dins el negre és blanc.
Gal
Quin és l'animal que bat i porta la serra al cap?
No sóc rei i duc una corona, no colcat mai a un cavall, però ens ha nit i de dia duc els esperons posats.
Genosa enrere, cuixer sabant, boca de banya, barba de can.
Tu el vestit apedassat, és de can, la seva barba i camina molt presumit, i dos és la seva cara.
Gallina
Endevina, endevina ja, quin ocell pon a la palla?
Gana
Endevina, endevina ja, quin és el cuc que pica la panxa?
Què us han semblat les endevinalles?
Doncs per tal que rumieu una mica més i continueu fent treballar les vostres neurones, escolteu bé aquests dos jocs enigmàtics.
1 i 2 i 3 i 4, la meitat de 24, 24 i 25, 2 i 3 i 4 i 20.
Fan un total de 100.
5, 5 i 5, doble i doble 5, 5 i 5 i 5, 55, quants fan?
Fan 55.
I tot seguit, una nota simpàtica, els jocs d'infants.
Caram, d'on vens?
Caram, del camp?
Caram, què portes?
Caram, vi blanc?
Caram, testemo?
Caram, que us vol?
Caram, tornem-hi?
Caram, no, no.
Quiquiriquic, vols venir a fira?
Quiquiriquic, jo què hi faria?
Quiquiriquic, a vendre blat.
Quiquiriquic, me l'han robat.
Quiquiriquic, qui te l'ha robat?
Quiquiriquic, les sorenetes.
Quiquiriquic, on són elles?
Quiquiriquic, a vora el mar.
Quiquiriquic, què hi fan al mar?
Quiquiriquic, hi broden seda.
Quiquiriquic, de quina seda?
Quiquiriquic, de la vermella.
Quiquiriquic, de la vermella.
Demostrarem que, a més d'altres habilitats,
no hi ha qui ens guanyi la lectura de següents embarbusaments.
A veure si vosaltres també sóc capaços.
Una cabra sedega, badega, banyuga, banyega, peluda, pelada,
va tenir un cabrit sedec, bedec, banyuc, banyec, pelut, pelat.
Si la cabra no hagués estat sedega, badega, banyuga, banyega, peluda, pelada,
no hauria tingut el cabrit sedec, bedec, banyuc, banyec, pelut, pelat.
Duc pa se casac, ma se con sóc, i e suc am suc.
Vis al bosc, hi busco ves, i vis del ves, que busco algú.
Una boteta tota rodoneta, tevi, vite, te, tap, tapte, te, tapitapó, tapitapote.
Un rus, que és ros, estava al ras sense fer res.
Si un enralloló de rayoles s'enrallola amb rayoles desenrallolades,
l'enrallolat es desenrallolarà aviat,
per haver estat enrallolat i desenrallolat tants cops,
que gairebé ni rayoles d'enrallolat i desenrallolat no semblaven.
Refrans
I per finalitzar la nostra petita selecció de mostres del nostre lligat popular
i que va aplegar curósament en Joan Amades,
a continuació us oferim tot un seguit de refrans que esperem que us interessin.
I sobretot, com a tarragonins que us sou, us hi sentiu ben identificats.
Refrans geogràfic sobre Tarragona
A Tarragona gent, a Reus Senyors i a Valls Homes
A Tarragona amb Busteros i a Barcelona Flor del Rei
A Tarragona que hi ha de peix
A Tarragona manxen sota l'orga
A Tarragona manxen i arroz enganxen
A Tarragona hi ha pafils
A Tarragona fan un port i arroz fan un canal
i a Montrotx una església que mai l'acabaran
A Tarragona qui hi fa bon sol
Qui en fa de sol a Tarragona
Quan toca la copona no toca parar cap fill de Tarragona
Refrans del casament i de l'amor
Dur la flor, el pit fa forma, dur la boca fa ànima
Guerra, casa i amors queden els dolors
Val més, una hora de festellar que dues de treballar
Festella tant com puguis, però no et casis mai
El festellar fa primar
Qui s'estima s'arrima
Tothom es caça i jo em miro l'assa
Com que caçar-me no puc, em miro el rug
Qui festella una caçada té la vida amenaçada
Qui s'enamora de la veïna té gran avantatge
La pot veure sovint sense fer cap viatge
La dona és com el meló
Qui més el tria, menys l'encerta
Els petons tot l'any són bons
Refrans del calendari de mes de febrer
Pel febrer, una estona al sol i una altra al foguer
Febrer, febreret, set capes i un barret
Perquè tan guiat com fa sol, com fa fred
Els efectes de sogra són com els dies de febrer
Pocs i freds
Si la candelera plora, el fred ja és fora
Si la candelera riu, el fred ja és viu
Mare de Déu de Candeler
Segon dia de febrer
Sant Blai, a tres, endivina quin mes és?
Refrans del menjar i del beure
La millor hora per dinar és quan hi ha gana i menjar
Consell de la tia Nicolassa
Si no t'ho pots menjar a fregit, menja-ho a la brasa
El menjar, menjar fi de fa
I el dormir, l'acaba de fer llit
Menjar res que el fa, no neula el gat
Qui dorm a taula i menja al llit, no té el sent complit
Qui arriba a taula i espixa al llit, té l'enteniment molt petit
El badal no pot mentir, vol menjar o vol dormir
Calla quan mengi sardina per no empassar-te'n espina
Val més menjar-se'n que patir fam
Borratxera de vi la fa passar a dormir
Quan el vi entra, el secret surt
El mosquit va dir a la granota
Val més morir en el vi que viure a l'aigua
Fins aquí el present programa d'obrir-me una finestra al món
Us l'han ofert els locutors
Sara García
Marta Fernández
O Maima Benradi
Andrea Alexandra
Alan Arjona
Guarda Larossi
Aleix Pont
David Quesada
Paula Garrido
I Hanna El Bocari
Decidiem que us hagi agradat
Fins la setmana vinent!
Fins la setmana vinent!
with la feria de la