Una setmana més estic amb vosaltres
a través de Tarragona Ràdio i l'Espai.
Habaneras, des del balcó. Avui, programa número 317.
Vaig conèixer un vell pastor.
Vaig conèixer un vell pastor, que ses ovelles manava.
Cada jour, des a les cols, a flot d'acompanyat,
queixa donada cantava, queixa donada cantava.
Com serà el mar, serà el mar, guirant com diuen.
Serà veritat, que de nits és com la plata.
Tothom que el veu és que et hable d'enyorança.
Digue'm tu sol, que vens d'una altra contrada.
Has vist el món.
Tot amb la vida he viscut aquí del pla a la voltanya
i fer diners no he pogut per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un mani de raó que té l'encís de dongella.
Sé que hi ha barcos de pet, la sé que hi ha maracaldella.
Com les ones van i bé, nen el compàs de la vanera.
Com serà el mar, serà blau i gran com diuen.
Serà veritat, que de nits és com la plata.
Tothom que el veu és que et hable d'enyorança.
Digue'm tu sol, que vens d'una altra contrada.
Digue'm tu sol, que vens d'una altra contrada.
barcos de pet, la sé que hi ha maracaldella.
Com les ones van i bé, nen el compàs de la vanera.
No jo mai no he vist al mar.
Mestre Deixa, iniciar el programa amb la vanera.
de Narcís Sabrebé i Josep Bastons, mariner de terra en dins.
De l'enregistrament de l'any 1979 del grup Voces Marineres,
ens arriba una popular, a vanera.
Mi madre fue una mulata.
Mi madre fue una mulata, y mi padre un federal.
y yo teniente de una blanca, que va y que viene para otra mar.
Cada vez que me veo, rodeado de mar, cojo la guitarra, y me pongo a tocar.
Pregunto a mis penas, quien pudiera hallar, el rostro divino de un pobre marino, no pudo alcanzar.
Mil veces busqué la suerte, sobre las hojas del mar, mil veces quise la muerte, y no la pude encontrar.
No llores mi vida, no llores mi amor, mira que tus penas, me causan dolor.
Si lloras tu ausencia, del bien que te amo, llora vida mía, llora vida mía, también lloro yo.
Mi madre fue una mulata, y mi padre un federal, y yo teniente de una fragata,
que va y que viene para otra mar.
Cada vez que me veo, rodeado de mar, cojo la guitarra, y me pongo a tocar.
Pregunto a mis penas, quien pudiera hallar, el rostro divino de un pobre marino, no pudo alcanzar.
Mil veces busqué la suerte, sobre las hojas del mar, mil veces quise la muerte, y no la pude encontrar.
No llores mi vida, no llores mi amor, mira que tus penas, me causan dolor.
Si lloras tu ausencia, del bien que te amo, llora vida mía, llora vida mía, también lloro yo.
Bicentenari del naixement de Sebastián Iradier en el nostre espai.
O sigui que una versió de l'habanera més internacional de Sebastián Iradier.
Avui es tracta de la versió instrumental a càrrec de Percy Five Orchestra, La Paloma.
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
La Paloma
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Volveré a vivir!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
I a la terra cada l'ana es va allunyant.
I el seu record un noi comença a cantar.
Adéu l'escala, adéu l'empúria.
Són les més belles de vora a la mar.
Sento una angoixa, voldria volar.
Són les més belles de vora a l'Empordà.
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
일� себе a l'escola.
La vera va envidre aquell baixet de mirat.
La vera va envidre dell'Empordà!
amb un malputà, amb una senyera,
jo sóc català, amb una senyera,
jo sóc català.
Una habanera, però en aquest cas, a ritme de bolero.
Son aquí estas cosas que a vegades comento que,
segons qui canta una pesa, li pot varia el ritme.
La garota del Ampordà i del Mexicà Melesio Morales guarda esa flor.
Guarda esta flor y piensa que es mi vida,
que yo te adoro, con deliria ardiente.
Guardala así, y piensa que en mi mente
no cabe a nadie, no cabe a nadie,
pues te adoro a ti.
Que no te puedo amar,
eso es mentira.
Tu sola imagen
ocupa mi memoria
que yo sin ti
no quiero ni la gloria
quiero la muerte
quiero la muerte
si te pierdo a ti.
Guarda esta flor
y piensa que es mi vida,
y piensa que es mi vida,
que yo te adoro,
con deliria ardiente.
Guardala así,
y piensa que en mi mente
no cabe a nadie,
no cabe a nadie,
no cabe a nadie,
no cabe a nadie,
pues te adoro a ti.
Que no te puedo amar,
eso es mentira,
tu sola imagen
ocupa mi memoria
que yo sin ti
no quiero ni la gloria
quiero la muerte
quiero la muerte
si te pierdo a ti.
no cabe a nadie,
si te pierdo a nadie,
si te pierdo a nadie,
si te pierdo a nadie.
que puedo amar,
te pierdo a nadie,
que yo sin ti
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit