Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I Sílvia García...
Ostres, quina esmetjada!
I Sílvia García, el control tècnic.
Gràcies per estar aquí i no em vinguis amb històries.
Comencem.
No em vinguis amb històries aquesta setmana.
Aquesta setmana, com és habitual, i no me n'oblido,
iniciem el programa amb les efemèrides.
Jo sé d'una que està rient.
Continuem el programa amb un monogràfic molt insurreccional,
però a Praga, no, Manel?
Sí, però res a veure amb la primavera de Praga.
Res a veure amb la primavera de Praga.
20 anys abans.
Ens sorprendràs.
20 anys abans estem al 45, llavors.
Sí.
Al 45?
Bueno, bé, bé, bé.
A veure, ja ens explicaràs, ens il·lustraràs.
Seguirem amb avui fa 100 anys a Tarragona.
Curiositats, notícies,
i 30 minuts passem volant, com que no perdem el temps.
EFEMÈRIDES
I la primera efemèride del dia,
m'ho es porta al dia...
Avui és 12 de maig?
Sí.
Sí, no m'he equivocat.
No, no m'he equivocat.
Tens el que dic, oi, si m'he equivocat,
però no m'he equivocat mai.
No, tu no t'he equivocat mai.
Gràcies, Jordi.
Jo sovint.
Vale.
12 de maig de l'any 1758.
Què va passar aquell dia?
Doncs bé, aquell dia va reaparèixer,
després de 76 anys de la seva darrera visita a la Terra.
Saps qui?
Qui?
E.
E.
E.
Quasi, gairebé.
I a més a més, tal com ho havia predit l'astrònom
i matemàtic anglès Edmund Halley,
doncs va reaparèixer el cometa que des d'aleshores
porta el seu nom, el cometa Halley.
Halley.
La teoria de la gravitació,
formulada per l'amic d'este matemàtic,
del senyor Edmund Halley, Isaac Newton,
la va impulsar a calcular per primer cop
l'òrbita d'un cometa,
el que es va poder veure l'any 1682,
anunciant que era el mateix que s'havia vist
l'any 1531 i 1607.
O sigui, era un cometa que passava cada 76 anys.
Per tant, va anunciar que tornaria a passar l'any 1758
i tal dia com avui, d'aquell any 1758,
els astres li van donar la raó.
Molt bé, i hi hauré 200 anys després,
en concret l'any 1912,
un 12 de maig de 1912,
la revista Blanco i Negro publicava la primera fotografia en color
de la premsa espanyola.
Blanco i Negro va ser una revista il·lustrada espanyola
fundada l'any 1891
per Torquato, Luca, de Tena i Álvarez o Sorio
i va ser de l'editoria de la premsa espanyola,
també editora del diari ABC.
De fet, l'èxit d'aquesta revista motivava la creació posterior
d'aquest diari monàrquic, l'ABC,
que crec que Manuel vol comunicar algun...
No, que sembla una mica conya, no?,
que fos la revista Blanco i Negro.
Sí, això també, jo també ho havia penjat.
Que hagués publicat la primera foto en color.
Coses de la història.
La publicació presentava la novetat de les il·lustracions
i per gaudir de gran prestigi
pels seus articles
i també per les seves col·laboracions literàries.
Entre les signatures més importants
trobàvem Emilia Pardo Bazán,
Antonio Machado, Azorín, etc.
Seguint l'estil marcat anys abans
per la il·lustració espanyola i americana
O Nuevo Mundo, mentira, O Mundo Nuevo,
va tenir al seu inici tirades properes
als 20.000 exemplars.
Va ser la primera publicació espanyola
on utilitzar el color i el paper coixer.
I, en definitiva, pel que anàvem
el 12 de maig de 1912,
publicar la primera fotografia en color
de la premsa a Espanya.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
I en un món tan globalitzat,
el Manel i jo cada vegada estem més desglobalitzats
i desconnectats,
perquè avui els dos havíem preparat monogràfic.
Semblem un matrimoni, Jordi.
M'assustes, eh, vegades?
M'assustes, m'espantes.
Ui.
Jo a la meva terra diem assustar.
Molt bé.
Doncs il·lustra'ns, monogràfic.
Avui parlarem d'una insurrecció.
Has dit molt bé, com has dit molt bé abans.
La de Praga.
Potser us imaginareu de seguida
el maig de la primavera de Praga del 68.
No, tenim que anar 23 anys més atràs
parlarem de la revolta contra l'ocupació alemana
que va tenir lloc a Praga
en els darrers dies de la Segona Guerra Mundial a Europa.
Sí.
Situem-nos-nos en el temps primer.
Estem a principis de maig de l'any 1945.
L'Alemanya Hitler està derrotada
i pràcticament envaïda per les forces aliades.
El propi Hitler s'havia suïcidat el 30 d'abril
i, per posar un exemple,
el 2 de maig Berlín, la capital, havia capitulat.
Per tant, estàvem ja a les acaballes del conflicte a Europa.
quan, el 5 de maig,
es va produir aquest aixecament
que ara veurem a la ciutat de Praga.
I és que Praga,
la majoria del territori alemany, com diem,
havia estat alliberat,
però Praga estava al mig
de l'última gran bossa
que encara controlaven els alemanys.
Era una gran zona
que anava des del sur
del que després seria la República Democràtica Alemana
amb les ciutats de Dresdeu-Cemnitz
que travessava aquest espai
que encara controlaven els alemanys,
Txecoslovàquia,
Àustria,
i arribava fins a una part de l'actual Croàcia.
En aquesta gran bossa
hi havia les restes del grup d'exèrcits
del centre del mariscal Schörner
amb uns 600.000 homes.
Podeu dir que sí, són molta gent,
encara podien fotre canya
o donar mals de cap als aliats.
Doncs no.
Tot i que eren una força considerable,
si no s'havien rendit encara els vencedors
i resistien era
no perquè tinguessin fe en la victòria
o per antics juraments de fidelitat
fets a Hitler.
Resistien perquè el que volien fer
era rendir-se als angloamericans
que progressaven des de l'oest
i evitar a qualsevol preu
caure a presoners dels russos.
I és que els russos
tractaven els presoners molt pitjor
però tal com havien anat les coses
al front de l'est,
que havia sigut una rivalitat,
un odi molt més profund
que hi havia entre russos i alemanys.
Doncs bé,
potser el més assenyat a aquest estat
és esperar que els aliats haguessin arribat.
Era costat de dies.
Però les coses no van anar així.
Pot ser perquè els diferents grups
de la resistència
volien quedar-se en una posició de força
per a quan arribessin els aliats.
Pot ser també la notícia,
que després va ser falsa,
que els americans eren a les portes de la ciutat.
Una notícia del 5 de maig.
Pot ser la impaciència,
l'atenció de les hores finals.
I una petita xispa que va saltar
i va fer esclatar tot aquell polvorí.
I fos com fos el 5 de maig
d'aquell 1945,
recordem que la guerra
l'Alemanya es renderia dos dies després,
les coses es van precipitar.
Ja el dia anterior,
els xecs havien celebrat
reunions multitudinàries
per places i carrers.
Molts rètols alemanys
van començar a ser repintats en xec.
I el comandant Alemanya a Praga,
el general Rudolf Tusen,
va declarar l'estat de setge
decretant un toc de queda.
Però el general tenia pocs efectius
i no tenia control sobre les tropes de l'SSS.
Així que no va poder reinstaurar l'ordre.
A primera hora del matí,
un intent per part dels xecs
de desarmar els guàrdies
d'una emissora local de ràdio
va originar una refrega
i allí van morir
els primers ciutadans xecs.
La resposta dels locutors
va ser immediata.
Van fer una demanda d'auxili
a tots els ciutadans de Praga.
Va ser la xispa, com diem abans,
que va fer esclatar
tot aquell ambient de tensió.
Entre els voluntaris
que es van presentar,
de seguida a revoltar-se,
diguéssim,
a apoyar les emissores de ràdio alemanes,
van ser policies xecs armats
i oficials de la Reserva,
els anomenats
popularment
Naftalinsky.
De les boles de Naftalina.
Exacte,
significa boles de Naftalina.
En referència a l'olor de Naftalina
que desprenien els seus uniformes
que durant els anys
d'ocupació a Alemanya
havien estat guardats
als armaris.
Això està molt bé.
És curiós.
Els Naftalinsky.
Al voltant de les 11 del matí,
d'aquells 5 de maig,
els insurgents
van començar a aixecar barricades,
van aixecar unes 1.500
a tota la ciutat
i van començar a atacar
també a cases de civils alemanys
residents a la ciutat.
Al final del dia,
aquell 5 de maig,
els xecs havien fet
amb la majoria
d'edificis
gubernamentals
de la ciutat,
amb els ponts,
les estacions de ferrocarrils
i amb les dues emisores
de ràdio.
O sigui,
controlaven
els punts claus.
Aquell mateix 5 de maig,
i això va ser una de les coses
que els va esperar
anar a revoltar-se,
un gimnord-americà
va entrar a Praga.
Era una avançada
del tercer exercici
nord-americà
del general Patton.
enmig d'una multitud eufòrica
van ser conduïts
a presència
de líder insurgent
el general
Frantisek
Kratotswil,
el qual els va proposar
formalment
entregar la ciutat
als nord-americans.
El GIP
va tornar
ràpidament
a les seves línies
a la ciutat de Pilsen
per demanar permís
per avançar fins a Praga.
Però,
el que no sabien
ni els habitants
de Praga
ni els propis soldats
americans
és que
el repartiment
territorial
entre els aliats
estaven ja determinats
de fer molt de temps.
Que això
ja estava determinat
des de fer temps.
Els russos
avançarà
fins aquí,
els anglès
fins aquí.
O que es quedarien
zones de control
i els americans
tot i que van penetrar
Patton va ordenar
el dia 5
avançar
fins a una línia
a uns 70-80 km
de Praga
fins a la ciutat
de Pilsen
d'allí no van passar.
Molt diferent
hauria estat la història
si en el seu moment
el comandament nord-amèrica
hagués dit
bé,
ensaltem el que s'ha acordat
i entrem a Praga
la llibrem nosaltres.
Bé,
si hagués n'hi ha hagut
enfrontament
amb els russos
possiblement
la història...
Només per dir
una curiositat
un parèntesis
que és que
Churchill va demanar
un informe
als seus serveis secrets
per en cas
que hi hagués
un conflicte
amb els russos
què podien fer
i quina tàctica
adoptar
i saps què li van dir
els serveis secrets?
Retirar-se
retirar-se
ràpidament
cagant llets
hasta els ports
del canal
i tornar a Anglaterra
o sigui que
en aquells moments
no es podien enfrontar
als russos
que eren
molt més forts
van respectar
el que havien acordat.
Com a mínim
era molt més temible
l'exèrcit roig.
Sí,
i tant.
Doncs bé,
les ordres
del comandament americà
evidentment van ser
les de no moure's
ja que Praga
tenia que ser
per als russos
i el 6 de maig
els alemanys
van contraatacar.
No volien guanyar
la guerra
evidentment.
Segurament només
defensar-se
els compatriotes civils
després n'hi parlarem
una mica més ampliament
que estaven sent
massacrats
pels txecs
i també
mantenir les rutes
d'escapament
cap al oest
obertes
per a les tropes
que s'anessin retirant
per rendir-se
als americans.
Praga és una ciutat
amb molts de ponts
un ús de comunicacions
molt important
i no els interessava
que caigués
en mans
dels insurgents.
Bé,
el maniscal Schörner
disposava
a les rodalies
de Praga
d'elements
de dues divisions
pàncer.
No eren
una gran força
de combat
segons els estàndards
militars habituals
però sí que
estaven
infinitament
més ben entrenats
i equipats
que els insurgents
txecs
que tenien
quatre armes
que havien capturat
a les tropes
alemanes
de la ciutat.
Els tancs alemanys
van començar
a penetrar
a la ciutat
aixafant
les barricades
aixecades
el dia anterior
de manera
apressurada
i
desesperadament
un govern
provisional
que es va formar
a la ciutat
a Correcuita
l'autonomenat
Consell Nacional
va emetre
una petició
d'ajuda
per mitjà
de les zones
de ràdio Praga.
Una petició
de la ciutat
de Praga
a tots els exèrcits
aliats.
Els alemanys
estan avançant
des de totes direccions
amb tanks
artilleria
i infanteria.
Praga
necessita ajuda
urgentment.
Envieu avions
tanks
i artilleria.
Ajudeu-nos.
Ajudeu-nos ràpidament.
I esta petició
d'ajuda
va arribar a Moscú.
A Moscú
la missió
militar xeca
va transmetre
immediatament
aquest missatge
al comandament rus
i aquest li va fer
arribar
a Stalin.
I Stalin
va ordenar
immediatament
al general
Konev
que avançés
un dia
l'ofensiva
que teníem
planejada
contra Praga
i que
en principi
estava prevista
per al 7 de maig.
Així
l'ofensiva
es va avançar
el dia 6
per la tarda.
Els russos
van llançar
1,7 milions
d'homes contra el front alemany
a Dresde
equipats
amb 1.800 tanks
i canyons
autopopulsats
i uns 30.000
canons i mortels
de campanya
apoyats
per uns 3.000 avions.
Déu-n'hi-do.
Però els alemanys
van oferir
una certa resistència
ajudats també
per la pluja
i per el fang.
Aquell dia
els russos
només van poder avançar
uns 25 quilòmetres.
Estava clar
que tot i la seva
immensa superioritat
no podrien arribar a Praga
en qüestió d'hores.
Tardarien alguns dies
i podia ser
massa tard.
Per una part
els russos
que tardarien uns dies
a arribar
per atrapar
els americans
que pels acords
que tenien els russos
no podien avançar
i els habitants
de Praga
sublevats
però ben superats
per les tropes
alemanes
que els atacaven.
I aquí
és quan
la cosa es va tornar
i mai més ben dit
una mica kafkiana
podríem dir.
Van entrar en joc
uns altres russos.
Era la primera divisió
de l'anomenat
Ruskaya
Osboboditelnaya
Armilla
RoA
traduït
és
l'exèrcit
d'alliberament rus
eren tropes russes
anticomunistes
que no tenen res a veure
amb Stalin.
No,
tot el contrari.
Tot el contrari.
Eren anticomunistes.
Anticomunistes
una miqueta
recordava allò
els russos blancs
de la revolució
i tal.
Sí, de la revolució
d'Axelic.
Doncs bé,
aquestes tropes
anticomunistes
havien estat reclutades
pels alemanys
entre persones
fets de l'exèrcit rus
i havien combatut
al costat
de les tropes
de l'Eix
fins aleshores.
Els russos
que havien lluitat
al costat dels alemanys
s'han calculat
en prop d'un milió.
en aquell moment
però el seu futur
era molt incert
ja que
estava en el bàndol
perdedor
i acostant-se
els russos
sabien que els tractarien
encara pitjor
que els soldats
els tractarien com a traïdors.
Sí, que l'etregerien.
Farien una purga.
Exacte.
Segurament no tenien
cap opció
de sortir-ne
en vida.
Doncs bé,
vam veure
en la insurrecció
de Praga
l'oportunitat
per reanimir-se
davant
els ulls dels aliats.
Així,
la primera divisió
d'aquell ROA,
aquell exèrcit rus
de lliberament,
amb uns 25.000 homes
van penetrar a Praga
en mig d'una multitud
que els va rebre
com a llibertadors.
Anaven uniformats
com a soldats alemanys
de les Baffen-SS.
Curiós.
Distingint-se
dels autèntics alemanys
només per emblemes
cosits
a les espatlleres
amb la creu blava
de Sant Andreu,
que és el patró
de Rússia.
I van pactar
amb els partisans txecs
una amnistia
a canvi del seu suport.
O sigui,
us ajudem
i vosaltres
mos deixeu estar
a la xecosova
alliberada
sense...
I si es van enfrontar
directament
als alemanys.
I sí,
i van començar
els enfrontaments
amb els seus aliats
de Fea Domés
un dia,
els alemanys.
Va ser una lluita
molt dura,
especialment en alguns
sectors claus
de la ciutat,
com per exemple
l'aeroport.
Els russos anticomunistes
esperaven,
juntament amb els txecs,
que el tercer exèrcit
de Patton
arribés a la ciutat
del nord-americà.
Sí.
I com m'he dit abans,
els havien avançat
fins al dia 6,
en què es van aturar
a una línia
formada
per les ciutats
de Carlsbad,
Pilsen
i Bad Bays.
Però d'aquí
no van passar.
Igual que els txecs,
els russos del R.O.A.
ignoraven
aquests acords
per el qual Praga
quedava
sota influència russa.
Exacte.
El 8 de maig,
una delegació
dels russos del R.O.A.
ja amb la ciutat
encara hi havia embosses
de resistència alemana,
però ja sota control
dels insorrectes,
van a visitar
el Consell Nacional,
aquell govern d'emergència
que s'havia instaurat
en la ciutat
tres dies abans.
Alemanya havia capitulat
i davant
la imminent arribada
de les tropes soviètiques
que s'esperava ja
el dia següent,
ja no convenia
seguir aliats
amb aquells russos dissidents.
Se'ls va comunicar
que un cop
arribessin les tropes soviètiques,
el mariscal Konev
reemplaçaria
els partisans
amb els que
havien signat
aquell acord
d'amnistia
per un altre govern
prorrus
i que els russos
del R.O.A.
doncs no
quedarien segurament
detinguts
per les tropes soviètiques.
Sí, sí.
Què van fer?
Doncs deixar la ciutat
precipitadament
en direcció a l'oest
amb l'esperança
de rendir-se
als americans.
És a dir,
bé,
era una bona sortida,
suposo.
Sí,
el que va passar
després és que
els americans
no els van acceptar
i van acabar
literalment
massacrats
per les tropes russes
quan no es van...
i el seu cap,
el general Plasov,
va ser penjat a la forca
un any després.
Van tindre un final
tràgic.
Sí, sí, sí.
Doncs bé,
a part,
el d'aquell Consell Nacional
que el govern d'emergència
va negociar també
amb el general alemany
Tocent
i aquest va demanar
un salt conduït
per les seves tropes
per tal de poder arribar
a les línies americanes
a canvi de deixar la ciutat.
I això ho van fer
aconseguint
d'aquesta manera
que al arribar al russo
no es trobessin
molts alemanys
dins la ciutat
i no la matxaquessin
o no la destruigessin
encara més.
Com dic,
posteriorment
tant les tropes alemanes
com els membres
de l'R.O.A.
van ser retornats
per els americans
als russos
perquè en teoria
les tropes
que havien estat combatint
als russos
s'havien de rendir
als russos
i els americans
van tancar les línies
i no els van deixar passar.
Què va fer Stalin?
A fusellar.
Ja ho has comentat abans.
A fusellar-lo
sembla que va haver-hi
una massacra
una neteja
clar,
perquè eren
eren
traïdors a la pàtria.
Tot això
abans que les tropes russes
entreixin a Praga.
Després de dos dies i mig
d'aquella gran ofensiva
a les 3 de la matinada
del 9 de maig
les tropes russes
van soviètiques
van entrar
a la fi
a la ciutat.
Cap al migdia
els darrers reductes alemanys
havien estat reduïts
i tota la ciutat
estava allà en mans
dels russos.
No cal dir
que moltes dones
van ser violades
per les tropes russes
com solien fer
a totes les zones
que entraven.
Es calcula
que uns 1.700 txecs
van morir a la batalla.
Però
qui es va indur
la pejor part
van ser els alemanys
o els sudets alemanys
residents
a la capital
txeca.
La venjança
pels 6 anys
d'ocupació
va ser terrible.
Se van assassinar
a infants,
se van atacar
les dones alemanyes
despullant-les
en públic,
escopint-les,
rapant-les
al zero,
pintant-les
pel cos
esvàstiques
i fins i tot
violacions
en públic.
Milers d'homes
i dones
i joves
van ser
lligats
en grups
de dos
i tres
persones
a l'ambrada
i llançats
al riu
Moldava
on es van ofegar.
Es parla
d'uns 30.000 morts,
tots ells civils.
El que passa
és que
jo hi he estat
buscant informació
sobre tots
aquests fets
i no
n'he trobat
massa.
El fet
que fossin
del bàndol
perdedor
ha permès
que
aquests crims
quedessin
totalment impunes
i és que ja se sap
que la història
l'escriuen
els vencedors
i bueno,
parlar-ne més a font
seria una altra història
o potser
tema d'un
proper monogràfic.
Qui sap?
Avui fa 100 anys
a Tarragona.
Avui fa 100 anys
a Tarragona
anem d'obres
d'enginyeria.
Enginyeria.
Sí.
Interessant.
Diu el següent.
Ayer mañana
salieron para Cambrils
los señores
don Rafael Gallego
ingeniero
de la División
de Ferrocarriles
don Reinaldo
de Brea
ayudante
de la misma
don Amadeo Romero
ingeniero
de la compañía
Valeriano
de Mestre
ingeniero
de la sección
de
B
i O
no sabien
què vol dir
don Francisco
Canyellas
ayudante
don Ramon
Arostig
inspector
de la compañía
etcètera
etcètera
si traigo
uns personages
més
con objecte
de verificar
les pruebas
del nuevo
puente de riu
de Cañas
entre Cambrils
y Hospitalet
kilómetro
252,965
Toma ya
Colocados
los manets
y flexímetros
se puso
en marcha
el tren
de pruebas
compuesto
por dos locomotores
con sus vagones
cargados
cargados
de balastro
coches
y furgones
pasando
primeramente
con lentitud
y luego
a gran velocidad
dando estas pruebas
excelente resultado
recordemos
un petit paréntesis
que este pont
había caigut
un año y medio
abans
al novembre
de l'any 1907
mentre passaba
un tren
iba a provocar
una vintena
de morts
i un accident
molt important
en l'època
en el mismo tren
los citados señores
continuaron el recorrido
para verificar
la prueba
de nueve puentes
más que existen
entre Tarragona
y la Encina
respecto a las obras
en construcción
del puente
sobre el río
Francolí
se está activando
el montaje
habiendo en la actualidad
completamente montados
doce bastidores
de la parte inferior
quedando terminado
muy en breve
uno de los tramos
constará el puente
de dos tramos
de 67,44
metros cada uno
de forma moderna
la pila
está ya terminada
resultando
una perfecta
obra de sillería
molt bé
tenim patrocinador
aquesta setmana
evidentment
ens farem d'or
bona tarda
Silvia
bona tarda
ja ho veus
a sintonia
sí sí
m'agrada
m'agrada
vayan a la nostra
tenim dos avui
dos
per una banda
tenim un pis
i per l'altra
no desvello
vayan per feina
piso para alquilar
con jardini
árboles frutales
y buena vista
al campo de Marte
Plaza San Juan
número 14
darán razón
en Calle San Alogario
número 1
queda es una banda
anem a la otra
queda es el patrocinador oficial
confección de ropa blanca
perfección y economía
Augusto 9
primero
confección de ropa blanca
patrocina
el No envinguis
amb historias
No envinguis
amb historias
curiositats
a vuit minuts
del final del programa
parlem de la nit
del 20 al 21 de juliol
de 1936
aquí a la província
de Tarragona
en concret
a l'art de Barà
i és que aquest art
va ser objecte
d'un atemptat
mitjançant
una càrrega explosiva
que va posar en perill
la seva estabilitat
el Servei de Catalogació
i Conservació
de Monuments
a la Generalitat de Catalunya
va apuntalar
provisionalment
el monument
per sort
aquest servei
va reaccionar
ràpidament
per procedir després
a la seva restauració
el mateix any
també es van
es van expropiar
els terrenys
que rodejaven
el monument
i la Generalitat
va desdoblar
la carretera
eliminant el pas
d'aquesta carretera
per sota l'arc
i des d'aquell moment
és quan
ens dirigim
cap a Barcelona
passem per la dreta
o a la tornada
passem per la
avui
també per la dreta
sí, sempre
passem la dreta
a no ser que vagis
una mica veigut
i pogués passar per la dreta
no, no, però això no es fa
sí que es fa
però bé
T'agrada el sexe, Jordi?
Aquí no li agrada
és la pregunta
i no ho sé
hi ha gent que
el millor no
però
però si t'agrada
el sexe
i vas a Múrcia
doncs tens una opció
que està
bé
a part si vols
és igual
deixa-ho estar
malgrat
podeu anar al museu
arqueològic de Múrcia
que fan jardins
complet
me fa estemor
Jordi
doncs que hi ha
fins al dia 5 de juliol
una mostra
sobre el sexe
i l'erotisme
a Hispània
durant el Domínio
en Roma
es tracta de l'exposició
Sexo i Erotismo
Roma en Hispània
que recull un total
de 85 peces
provenents de 23 museus
nacionals i regionals
entre ells
el Museu Nacional de Tarragona
relacionades amb el sexe
un acostament
doncs a la visió
que els romans
de Casanòs
tenien del sexe
a través dels més diversos
objectes
molt bé
i una notícia
que vam deixar mitges
la setmana passada
es tractava de la publicació
d'un llibre
sobre el peci grec
de Cala Sant Vicenç
a les Balears
que revelava
que les Balears
era un port de pas
al segle VI abans de Crist
un volum
un llibre
que recull les conclusions
a les quals
s'han arribat
un grup d'experts
reconeguts
en aquest camp
després de l'anàlisi
de les peces
i la construcció naval
del vaixell
que va ser excavat
en dues campanyes
diferents
la nau
és una de les embarcacions
gregues
més antigues
trobades al Mediterrani
i que demostra clarament
com existien
certs contactes
del món grec
amb les illes
se sap que aquest vaixell
es va enfonsar
entre els anys 620
i 610 abans de Crist
segons un d'aquests experts
constitueix
un llaciment excepcional
ja que és el més antic
trobat a les Balears
i el segon més antic a Espanya
i també
per una altra banda
és un dels cinc vaixells
del món grec
arcaic
la fusta
del qual
està cosida
i no compta
amb claus metàl·lics
per exemple
que això és molt curiós
també
també els experts
determinen que hi ha
un contacte incipient
a les Balears
amb el comerç grec
però que no va prosperar
degut
que el comerç púnic
va eclipsar
el contacte
amb les illes
gregues
també
demostra
la importància
del paper
de les Balears
en l'època
es pot dir
que és un punt intermig
entre dues cultures
diferents
l'apúnica al sud
i l'agrega al nord
i que és un port de pas
entre aquestes dues
cultures antigues
el vaixell
pensem
què es va trobar
el vaixell
se sap que el vaixell
es dedicava
al comerç empòric
de redistribució
ja que l'embarcació
portava
un carregament
variat
divers
amb mercaderies
de tot tipus
i diferents llocs
del món
per vestir
a un poblat
d'allò necessari
els poblats
vestits
per aquest vaixell
sembla ser que eren
els de la zona
de Puyència
i Alcúdia
en aquest cas particular
es van trobar
en el vaixell
ànfores
que se suposa
que transportaven
vi grec
altres amb productes
ibèrics
ceràmiques
per comercialitzar
útils de ferro
per les tasques
agrícoles
matall en brut
com per exemple
l'estany
molins de pedra
bisuteria
variada
etc.
tot això
amb un vaixell
que ara
és una de les peces
més importants
que d'aquesta època
és a dir
del segle VII
abans de Cris
es troba
a les Balears
i tot l'equip
juntament
amb el Consell
i el Museu d'Arqueologia
de Catalunya
estan estudiant
la possibilitat
de fer una exposició
sobre aquesta
important troballa
que es va realitzar
i aquests dies
segurament
si escolteu les notícies
Bolsonaro
parlaran
d'un nom
del senyor
John
de Janjuc
et sona?
no
Ivan el Terrible
ah sí
Ivan el Terrible
sí
aquest senyor
aquest senyor
nascut com a
Ivan d'en Janjuc
que el 3 d'abril
de l'any 1920
a Ucraïna
està acusat
de cometre
crims de guerra
durant la segona guerra mundial
de fet
se'l relaciona
amb la mort
d'unes 29.000 persones
al camp d'extermini
de Sobíbor
a Polònia
entre el març
i el setembre
de l'any 1943
aquest senyor
ja va ser jutjat
als anys 80
de fet
va ser deportat
a Israel
per la febrera
de l'any 86
i som etut
a un judici
se'l va trobar
culpable
i condenat
a morir a Forca
però
va haver-hi una apel·lació
degut a que
van haver-hi dubtes
sobre si realment
era aquest carceller
aquest personatge
que Ivan el Terrible
o no
i l'any 1993
doncs 5 jutges
de l'acord suprema
israelí
van revocar
el verdict
de condena de mort
i el van deixar lliure
va tornar als Estats Units
que és el país
on vivia
ara se'l torna a extradir
ha hagut una batalla
judicia bastant forta
per la seva edat
té 89 anys
i torna a estar a Israel
no
a Alemanya
a Alemanya
ara l'han portat a Alemanya
per a jutjar-lo
ja no sé si hi ha més proves
o què
de que efectivament
Ivan el Terrible
o no
però bé
amb 89 anys
amb un estat de salut
bastant greu
bastant precari
realment no sé
si val la pena
però bé
segurament
ens sentirem parlar més
en els propers dies
si val la pena o no
com a mínim
que es faci justícia
almenys
sí
molt bé
arribem al punt final
de no minguis més històries
queden menys de 40 segons
però la Sílvia
inflexible
sí
com ha de ser
ja en fas fora
fa uns moviments
bastant estranys
bé
deixem-ho estar
fins la propera setmana
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau