Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
i un tema que el Joan Manuel Serrat, potser un dels més coneguts,
més divulgats d'aquest músic català, segur que no el va pensar per a cobla
i probablement tampoc el va pensar per a ser ballat,
però ja sabeu que tot això és ben relatiu.
I en aquesta versió del Jordi Molina, tan ben feta,
segur que sugeriria més d'un deixar-se emportar per a la dansa.
La resta de temes que escoltarem sí que tots han estat pensats
específicament per ballar d'una manera o altra.
Ara, de moment, anem a l'agenda amb un primer bloc,
avui ho dividirem una miqueta per tal de repartir-ho al llarg del programa,
i comencem amb els aplecs.
Avui mateix, el 20è aplec de Belllloc d'Urgell,
a la nit a la plaça de la Creu del Terme,
amb l'escobla Jovení Bola de Gramunt i 11 de setembre.
També hi ha el 13è aplec d'Urganyà,
tarda i nit a la plaça de les Homilies,
amb l'escobla Esbell Puig-Cobla i la principal de Berga,
amb concurs de colles improvisades.
També el 27è aplec de Ribarrò i Jadebre,
a dos quarts de vuit del vespre i a dos quarts d'onze de la nit
a la plaça de l'Església.
En aquesta ocasió serà amb l'escobla Reu Jovell,
ara un sopar de germenó,
i també encara un altre aplec aquí a les comarques tarragonines,
el 21è aplec de l'Alaixà,
avui tarda i nit a la plaça de la Vila,
a partir de les set del vespre,
amb l'escobla Ciutat de Terrassa.
A la mitja part, millor dit,
hi haurà un refrigeri per a tothom.
Demà, diumenge, aplec de Sant Llorenç de Cerdans,
a la tarda, a la plaça de l'Església,
a la Catalunya Nord,
amb l'escobla Tres Vents i Contemporània.
Hi ha encara un altre aplec, també,
més enllà dels Pirineus,
el 16è aplec d'Oceig,
a matí tarda a la plaça de l'Ajuntament,
amb l'escobla Esmilenària i la principal del Llobregat.
El 39è aplec de Portbou,
també per demà,
a matí tarda,
a la Rambla Vora la Mar,
amb l'escobla Ciutat de Girona,
Foment del Montgrí i Genissenca.
i fent un salt a l'altra punta del país,
el 26è aplec de la Palma d'Ebre,
a dos quarts de vuit del vespre
i a dos quarts d'onze de la nit,
a la plaça de Catalunya,
amb l'acobla Miranfant.
Tot això pel que fa aquest cap de setmana.
I anem ara cap al proper.
Avui, com que el programa
no només és especial per aquesta,
per la música,
sinó perquè la setmana vinent és festiu,
dia de Mare Déu d'agost,
no hi haurà programa
i l'agenda, doncs,
cobrirà l'espai dels dos programes.
Arribarem fins a l'altre diumenge,
fins al diumenge dia 23 d'agost.
De moment, anem al dissabte, dia 15.
Hi haurà el segon aplec de Cunit,
a les set de la tarda i a les nou de la nit,
a la plaça de Catalunya,
amb l'escobla és la principal de Llobregat,
a la tarda i ciutat de Terrassa, a la nit.
Seran sardanes desattirades,
hi haurà sardana incògnita,
coca i mistela per a tothom,
concurs de colles improvisades
i amb l'advertiment que en cas de mal temps
es faria el casal municipal.
També el dissabte, dia 15,
el 22è aplec del Priorat Històric,
a la Vilella Alta,
a les 7 de la tarda i a les 11 de la nit,
a la plaça de les Heres,
amb la cobla Reu Jove,
amb sopar de Germanó, també.
El diumenge, dia 16,
aplecs a dos punts del país,
el 22è aplec de Sant Hilari,
Sacalm, Font Vella,
matí i tarda a la plaça Gravelosa,
amb l'escobla, ciutat de Girona,
Flama de Farners i Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
I l'altre, el 33è aplec de Curnodella de Montsant,
a les 6 de la tarda i a les 10 de la nit,
al Parc Nou del Portal,
amb l'escobla és la principal de Tarragona
i Cusatània.
Després de la sessió de tarda,
hi haurà un sopar de Germanó a la mateixa plaça.
El dissabte, dia 22,
fem un salt el proper i el següent cap de setmana.
Primer aplec de Comaruga,
una plec que s'estrena aquesta temporada,
a les 8 del vespre i a les 11 de la nit,
a la plaça del Port, amb l'escobla és la principal de Llobregat
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
A Comaruga,
gairebé sempre s'han fet sardanes,
des que es ballen sardanes per aquestes comarques,
però fins ara no havien celebrat pròpiament un aplec.
Un aplec que comença, doncs,
i amb cobles de qualitat, de primera línia,
la principal de Llobregat
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Això recordem-ho el dissabte, dia 22,
a partir de les 8 del vespre.
I el diumenge, dia 23,
a l'11 a plec de Sant Feliu de Pallarols,
matí i tarda, als arbres d'en Casals,
amb les cobles Flama de Farners,
ciutat de Terrassa i Mediterrània.
Parlem ara de ballades de sardanes.
Avui mateix, a dos quarts de vuit del vespre,
Sant Carles de la Ràpita,
a la plaça del Coc,
amb la cobla La Principal Rapitenca.
Demà diumenge, a dos quarts d'una del migdia,
a Vespella de Gaia, als masos,
amb la cobla Reus Jove.
A la una, a la pobla de Sèrbols,
a l'embalat, amb la cobla Reus.
A les 6 de la tarda, a Vimbodí.
A les fons del Gorc, amb la cobla Ciutat de Reus.
A dos quarts de vuit del vespre, al Vendrell,
a la Rambla, amb la cobla Ciutat de Terrassa.
A dos quarts de vuit, també, a Roda de Barà,
a l'urbanització Marisol, amb la cobla Reus Jove.
El dilluns, dia 10,
sardanes, a la una del migdia,
Llorenç del Penedès, a la plaça Immaculada,
amb la cobla, la principal de l'Avisbal.
I mitja hora més tard, almenys així,
com està programat en els respectius
programes d'actes, a dos quarts de dues,
a Votarell, a la plaça del Música,
en tot Nogués, sardanes, amb la cobla Costa Brava.
El dimecres, dia 12,
a les 8 del vespre, Comaruga, al Port,
amb la cobla Reus Jove.
I el divendres, dia 14, a les 9 del vespre,
a Tarragona, al Rambla Nova,
ballades sardanes del cicle d'estiu,
amb la cobla Cossetània, en aquesta ocasió.
I hi haurà exhibició per les colles Serinola i Petits Tarragona Dança,
és a dir, les colles més petites
de l'agrupació sardanista Tarragona Dança.
I com és habitual en aquest cicle,
us anunciem el programa de sardanes
que s'interpretaran, serà, com és habitual,
darrerament aquí a Tarragona,
amb 7 tirades.
Noces d'Arabadalona, de Jordi Paulí,
Dolce Ida, de Daniel Gasulla,
15 de 15, de David Estanyol,
Diamant d'Argent, de Joan Jordi Baumala,
amb la il·lusió del primer dia del fred abat,
la colla del 16, de Francesc Marros,
Tarragona Amunt, de Carles Santiago,
sota el mas ventós de Jaume Bonaterra
i record de Terrassa, de Ramon Vilà.
Farem atenció ara pel que fa a ballades,
el dissabte dia 15, a la una de migdia a la Canonja,
al carrer Raval, amb la cobla la principal de Tarragona,
a la una també a Vallmoll,
a la plaça de l'Església, amb la cobla Reus,
a dos quarts de vuit del vespre,
a Sant Carles de la Ràpita,
a la plaça del Coc, amb la principal Rapitenca,
i a les deu de la nit a Cunit,
amb la cobla la principal de Llobregat.
I el diumenge dia 16, a dos quarts d'una del migdia,
al Catllà, davant del Centre Cultural,
amb la cobla la principal de Llobregat.
A les set de la tarda, a Vallfogona de Rucor,
per la plaça del Bar, amb la cobla Ciutat de Reus.
A dos quarts de vuit del vespre,
al Vendrell, al Rambla, amb la cobla Mediterrània.
A les vuit del vespre, a la plaça del Mercat,
amb la principal Rapitenca.
I a les vuit del vespre, també,
a Flix, a la plaça de l'Església,
amb la cobla Miranfon.
Seguirem després amb més ballades,
actuacions dels bars, etcètera, etcètera.
Tornem a la música, i ja ho sabeu,
avui amb aquestes músiques inicialment no pensades
precisament per a cobla.
Ara sí, serà també, com abans,
un músic català, però un músic que va escriure
molt, molt, molt per a cobla.
Va fer sardanes realment molt atractives,
molt interessants, amb unes instrumentacions
realment atractives, com deia,
perquè sabia trobar el rendiment
de cada un dels instruments i el conjunt de la cobla.
Josep Maria Tarrides, però,
s'ha fet famós arreu del món
per ser autor de músiques ballables
i, sobretot, sobretot, per un pas doble.
Potser el pas doble que més s'ha divulgat
arreu del planeta
i ha escrit per un autor d'aquí.
I és a les Canàries, que fins i tot,
crec que fins i tot,
ha arribat a ser l'himne oficial d'aquelles illes.
Josep Maria Tarrides va treballar
després d'una primera època
en el món de la cobla,
com a instrumentista i director de cobla,
després amb orquestres de ball.
Va ser en aquella època
quan va escriure, entre altres peces,
aquestes illes Canàries,
que el mestre Jordi León va instrumentar
per a cobla
i la va enregistrar
la cobla mediterrània.
i la va enregistrar
i la va enregistrar
i la va enregistrar
i la va enregistrar
i la va enregistrar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
vam en aquest programa d'allò de la música que anava,
que tornava, que hi havia influències
amb la música que havia anat d'aquí allà
i quan tornava la música d'allà
que venia aquí, llavors hi havia influències, etcètera,
etcètera. I entre les moltes
músiques que ens han vingut de l'altra banda
de l'Atlàntic, hi ha el tango.
Ara escoltarem una versió
per a Cobla d'un d'aquells tangos
més coneguts, més divulgats.
El seu autor, Edgardo Donato,
l'arranjament d'en Jordi León,
la versió de la Cobla Mediterrària
de Medialus.
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
de la Cobla Mediterrària
L'hora potser no convida gaire
però segur que més d'uns
han vingut ganes
de ballar amb aquesta media luz
d'Edgardo Donato
que dediquem al Jordi
i de música que ens arriba
des del sud
del continent americà
cap al nord
i amb un dels grans noms
de la música americana
nord americana
el Cole Porter
que no sé si molt sabreu
darrerament s'ha divulgat més
això
el Cole Porter
va fer estades
estades, estades
llargues estades
a la Costa Brava
i no eren estades
senzillament de turista
sinó que tenia casa pròpia
inclús va muntar algun negoci
crec
i tot i que era un home
diuen d'un caràcter
una miqueta difícil
va establir bones amistats
i una d'elles
amb el gran tenora
i compositor
instrumentista de Cobla
en Ricard Viladasau
i va tenir contacte
i va tenir contacte
amb el món
el món de la Cobla
diuen també
que fins i tot
en època
que no era precisament
de Vaques Grasses
va pagar de la seva butxaca
alguna actuació de la Cobla
la principal de la Bisbal
i és precisament
aquesta formació
la principal de la Bisbal
que ens ofereix
la seva versió
la seva manera
d'entendre un tema
que també s'han ofert
moltíssimes
moltíssimes versions
en aquest cas és un arranjament
d'Albert Font
de Beguin de Beguin
i
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
d'Albert Font
groin
d'Albert Font
d'Albert Font
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Miquel!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Amb la cobla geoblíbula de Gromunt,
imagino que es refereix a l'hora, diguem-ne, atípica,
a dos quarts de dotze de la nit.
I el diumenge, dia 23, a les dotze del migdia,
Sardanes a Prades, a la plaça Major,
en plena festa major també, amb la cobla contemporània,
i a dos quarts de vuit del vespre al Vendrell,
a la Rambla, amb la cobla ciutat de Cornellà.
Pel que fa a concerts, n'hi ha un parell de concerts, diguem-ne,
diferents dels concerts que s'ofreixen la resta de l'any,
un concert vermut, en plena festa major,
de vegades va bé al migdia, escoltar música,
el diumenge, dia 9, a la 1, al migdia, 20, dia,
la plaça Major serà amb la cobla ciutat de Reus,
i el dissabte, dia 15, a les dotze del migdia,
cap a fons, amb la cobla Reus Jove.
I el parèntesi pel que fa al concursos de colles,
es tancarà el dissabte, dia 22,
ja que hi ha dos concursos anunciats,
a les 6 de la tarda,
a llançar la plaça Major per a colles lliures
amb la cobla ciutat de Girona,
ciutat de Girona,
i a les 10 de la nit, a Roses, la plaça Catalunya,
territorial, comarques, gironines,
i colles lliures amb la cobla contemporària.
Bé, després, segur que hi ha entrats,
al mes de setembre,
es tornaran a engrescar l'àmbit de les colles de competició.
Pel que fa als esbars,
serà el proper dissabte, dia 15,
quan torna a haver activitat, a les 10 de la nit,
aquí a Tarragona, a la plaça de la Font,
hi ha les festes de Sant Magí,
l'esbar d'en Saire de Tarragona,
que actuarà concretament el seu cos de dansa
i la secció de juvenils,
acompanyats pel grup Factoria Folk.
I a les 10 de la nit,
també a Comaruga, al Parc Tabaris,
i actua l'esbar Vila del Vendrell.
Passem el diumenge, dia 16,
a les 6 de la tarda,
al Forge, a la plaça Major,
amb els bars Santa Llúcia de Reus.
A les 7 de la tarda,
a la Bisbal del Penedès,
a la plaça de l'Església,
a les bars Sant Julià de l'Arbós,
amb l'espectacle Arrels Noves de la Mediterrània.
I aquí a Tarragona, a les 10 de la nit,
altra vegada dins el programa de Sant Magí,
a la plaça de la Pagesia,
l'esbar Santa Tecla presenta les contalles de Sant Magí.
I acabem per acafar els esbars,
el divendres, dia 21,
a les 10 de la nit, al Vendrell,
al barri del Francàs,
l'esbar Vila del Vendrell.
I a dos quarts d'onze de la nit,
a l'Arbós, a la plaça de la Vila,
a recitar el conjunt de Festa Major
per l'esbar Sant Julià de l'Arbós
i esbar Manresà de Dançaires.
L'estronom a la música, ja ho sabeu,
ballables per a Cobla del segle XX,
i ara tornem al vell continent,
ens situem a França,
i una música que diuen,
això és la història que hem sentit explicar,
que és la dansa típica dels bordells francesos.
Això és el que diu la història.
En un diccionari,
el diccionari del ball, de l'Eiscord,
no comenta això,
senzillament diu que el Java,
que és com s'anomena aquest ball,
és música i ball de principi de segle,
es refereix al segle XX, evidentment,
semblant al vals,
que es pot ballar amb el mateix part rítmic.
En tot cas, escolteu aquesta versió
d'aquest Java,
que en va fer el Xavi Capdevila
per a la Cobla Tarasca,
que és la versió ballables per a Cobla,
d'una Cobla ja molt veteran,
els lluïsos de Taradell.
En aquest cas,
a la Cobla se li incorpora
baix elèctric i una bateria Java.
i la Scorla.
I la Scorla.
i Joopla.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
baixos!
Fins demà!
Seguim amb la música i ja sabeu que un dels homes
que ha experimentat més amb això de barrejar la cobla
amb altres instruments, amb altres maneres de fer música,
va ser el Santi Arisa, sobretot amb la Sardanova,
però també fa uns anys va fer una experiència bastant semblant,
però que va situar el Festival de Jazz de Terrassa
i va muntar una autèntica Big Band amb cobla,
és a dir, va agafar els instruments propis de la cobla,
reforçats, sobretot en la part del metall,
crec que hi va afegir un saxo també, la seva bateria, evidentment, baix,
i tot això versionant temes de la història del jazz realment espaterrant.
Un concert que ho fa diverses vegades a TV3
i que potser la llàstima és que a l'abast en disc només tinguem un tema,
però, déu-n'hi-do, la versió que em va fer un dels músics
que coloren eventualment amb el Santi Arisa,
Xavier Rocher, Ritchie,
i que va interpretar el mateix Santi Arisa amb una cobla,
diguem-ne, circumstàncies,
és a dir, músics aplegats per aquesta actuació,
només sota el nom del cobla emporània.
És la versió d'aquell gran clàssic de Glenn Miller,
seranat a la llum de la lluna.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'hagradament no ha tingut continuïtat!
Realment va ser molt difícil de plegar músics de primera línia!
Músics de coble de les mellors formacions del moment!
Músics d'estudi!
Allí que reforçaven van poder veure la part del metall!
Sobretot!
Va ser unes versions realment extraordinàries!
i si el Sant Ieritza ho va fer ocasionalment de cara a una actuació en un festival de jazz,
la gent del programa Nídia de TV3 van a plegar aquest i altres temes
i alguns han registrat expressament també amb aquesta filosofia de barrejar coble amb altres músiques.
I veureu ara un d'aquests exemples amb una combinació realment curiosa,
una música, un gran clàssic de la música llatina d'en Benny Moré,
arranjat per un músic argentí pel que fa a la música,
la lletra adaptada pel Jordi Lara i amb la veu d'una cantant cubana,
cantant en català, extraordinàriament, amb la coble de cambra de Catalunya.
És mira'm quina gràcia amb la Lucrècia!
Mira, chica, chacha, con cola catalana!
A agua!
Mira'm quina gràcia ramena, alzó del mambu las catalanas!
Mogan la cintura y las camas, igual, igual que las cubanas!
Mira'm quina gràcia ramena, alzó del mambu las catalanas!
Mogan la cintura y las camas, igual, igual que las cubanas!
A la marcheta que portan, su pasan bederitas!
Y ambu fa' la faeta, que so' a la Havana!
Bailan al mambu, confan la sardana!
Ya es natural, Cataluña y La Habana!
Son dos terras que el baile a Germana!
Parfechala al personal!
Y miran quina gràcia ramena, alzó del mambu las catalanas!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit