logo

Arxiu/ARXIU 2009/PROGRAMES 2009/


Transcribed podcasts: 428
Time transcribed: 10d 11h 14m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Si vols veure la vida amb esperança,
escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges a dos quarts de deu del matí a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona.
Porta a l'Esperança.
Obra la teva porta a l'Esperança.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia a tots els oients que ens escolteu en aquest matí.
Benvinguts al programa Porta l'Esperança,
l'únic programa de ràdio de la ciutat que té per objectiu
fer arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia.
Com ja sabeu, aquest és un programa dirigit per l'Església Protestant de Tarragona,
situada al carrer Monestir de Poblet, número 7.
I ens trobem als Estudis de Tarragona Ràdio,
el Samuel García, bon dia.
Hola, bon dia, Alexia.
La Raquel Mesas, bon dia.
Bon dia.
Els controls tenim a la Sílvia, des d'aquí molt bon dia,
i jo, l'Alexia Bernat, que us parla.
En aquest matí comptem amb nosaltres amb l'Escar Torroba,
un jove de la nostra església que està estudiant enginyeria a l'OPC,
i volem apropar-nos amb ell a un tema que continua portant cua des de fa dècades,
i que consisteix en si la fe i la ciència són dos aspectes contraposats, irreconciliables,
o si pel contrari es poden complementar o arribar a trobar en algun punt.
Però com sempre fem, abans d'endinsar-nos de plena aquest tema,
anem a escoltar aquesta cançó.
Mira el sol nacer en lo alto y extender su luz,
mira las estrellas y la luna en su plenitud,
oye como gime el viento en su andar velo,
siente como cae la lluvia y canta su canción,
contempla el milagro de la creación reflejado en la humanidad
y piensa en tu vida y en tu condición como hombre entre los demás
y dime si es sabio vivir alejado de Dios sin más.
No es acaso cierto que todo es vanidad
y que alguien nos ama con suma intensidad
si es verdad que él vive, por qué no intentar
buscarle y seguirle sin dudar.
Si es cierto que existe Dios, será importante encontrarle
que solo se vive una vez, una vez.
Mira cómo pasa el tiempo, ruedas sin parar,
del verano al frío, invierno y vuelve la Navidad.
Te contemplas a ti mismo otro año más,
días que han pasado y que ya nunca volverán.
Escucha la voz de tu propia conciencia que suele traerte luz
y acuérdate de tu creador en los días de fuerza y de juventud
que trata tu senda con un...
Us recordem que seu escoltant el programa Porta a l'esperança
a la 96.7 de la FM, a Tarragona Ràdio.
Doncs com hem comentat abans, aquest matí tenim a l'altra línia telefònica
l'Òscar Torroba.
En primer lloc, gràcies Òscar per participar al programa d'avui.
Hola, bon dia, Gràcies a Valdres per la convidació.
Doncs ella és un jove de la nostra església que té 21 anys
i que està acabant ara quart d'Enginyeria Industrial Superior a l'UPC
i com deia, què millor que un cristià del camp de la ciència i de l'enginyeria
per poder donar respostes a preguntes i dubtes
que potser els nostres oients s'han fet en alguna ocasió
i sobretot volem trencar prejudicis en relació a si existeix o no
un conflicte entre la fe i la ciència
o si realment no hi ha un fonament al respecte.
Per això, en primer lloc, Òscar, ens podries definir
que entenem per ciència i què hem d'entendre per fer?
No és senzill definir què és la ciència i què és la fe,
però podríem dir que la ciència és el conjunt de mètodes
o el conjunt de tècniques que s'utilitzen
o que sempre han parlat l'adquisició i l'organització de coneixements
basats sempre en fets objectius i accessibles a diversos observadors.
Podríem dir que l'aplicació d'aquests mètodes
i d'aquests coneixements condueix a la generació
d'encara més coneixement objectiu,
sempre en forma de prediccions concretes o quantitatives
i que són comprobables.
És una mica una definició potser una mica tècnica, no?
Però és important dir també que en freqüència aquestes prediccions
poden ser formulades mitjançant raonaments
i es poden estructurar en formes de regles o lleis universals
com ja es coneix, no?
Però sempre seguint una metodologia
que es basa, bàsicament, en primer lloc, en l'observació.
El primer pas consisteix en observar els fenòmens
sota una mostra, agafada d'una mostra de tota la població,
segueix amb una descripció detallada dels fenòmens que succeeixen
i fa un procés d'inducció
que es tracta d'extreure el principi general implícit
en aquests resultats observats, no?
Després es plantegen hi ha unes hipòtesis,
unes hipòtesis que expliquen o volen explicar aquests resultats
i després segueix amb un procés d'experimentació
i demostració o refutació d'aquestes hipòtesis
i de comparació universal,
que constantment s'intenta buscar contraexemples
que intentin refutar les idees o les hipòtesis presentades per la ciència, no?
I amb una mica en paraula d'així més el poble,
podríem dir que la ciència intenta mitjançant diversos mètodes
aportar un coneixement objectiu en diferents àmbits,
com pot ser l'astronomia, la biologia, la física
o el camp de la geologia, per exemple.
Quan parlem del que és la fe,
primer dic que proveirà el llatí fides,
que significa creure.
I es pot dir que la fe és la segura convicció,
la segura i l'absoluta convicció
que alguna cosa és veritat.
Si entrem a parlar de l'àmbit diví,
la fe és la convicció de creure que existeix Déu,
de l'existència de Déu.
I moltes vegades, una mica per desmitificar la idea que es té,
se creu que les persones que tenen fe
ho fan per la por o la inseguretat d'aquests àmbits
que la ciència no arriba a tocar o no pot parlar-nos,
doncs l'inseguretat aquesta que creen les persones
s'agafa a la creença de l'existència d'un Déu.
I lluny de tot això cal remarcar que la fe no està basada
a la inseguretat, sinó que es basa en l'autoritat d'aquell
o d'allò a qui es creu.
I una conseqüència directa d'aquesta fe és la confiança plena en Déu.
No sé si queda resposta.
Sí, jo crec que sí, perquè s'ha de distingir en primer lloc
quin és l'objecte de cada concepte per entendre bé.
doncs el següent que et vull preguntar, perquè al llarg dels segles
s'han fet veritables errades.
No sé si estaràs d'acord des de la religió vers la ciència.
Per tots és sabut que la Inquisició, per exemple, va perseguir científics
i els va assassinar, no?
Per això m'agradaria preguntar-te, és que la ciència va en contra de la fe?
Perjudica la fe, realment?
Sí, la veritat és que aquest és un tema que sempre s'ha discutit,
no hi ha creat una mica de controvèrsia.
És cert que, com has dit al llarg de la història, en moltes ocasions,
la ciència i la religió han estat confrontades.
També cal recordar que en moltes confrontacions,
de fons hi ha hagut científics cristians,
o sigui que no és que la ciència persegueixi la religió, ni al contrari, no?
De fet, per exemple, Galileu va estar perseguit
i Galileu era un científic creient, era declarat cristià.
O qui diu Galileu, podem parlar de Kelvin, o de Kepler, o de Farada,
i molts altres, o inclús Isaac Newton era un reconegut creient, no?
L'important en aquest sentit és conèixer quin és l'àmbit d'actuació de la ciència
i quin és l'àmbit d'actuació de la fe, no?
I saber una mica marcar quins són els límits de la ciència
i quins són els límits de la fe.
I quan es superen aquests límits, aquests àmbits d'actuació,
és quan entren en conflicte.
La ciència, podríem dir, que busca o té la possibilitat de respondre a preguntes,
si parlem de l'àmbit, per exemple, de la naturalesa,
o parlant en concret de l'àmbit de l'astronomia, per exemple,
busca respondre a preguntes com poden ser com ens succeït les coses, no?
I quan ens succeït, com datar, i poden explicar-nos com s'han format,
per exemple, certes espècies de bactèries, per exemple.
Però mai pots respondre a preguntes com són el per què de les coses
o com són el qui, del qui està darrere de totes aquestes coses.
Llavors cal distingir molt bé quin són l'àmbit d'actuació de la ciència,
que seria aquesta resposta que pot donar com i quan,
i quin és l'àmbit d'actuació de la religió, de la fe,
que ens parla del per què de les coses i del qui està darrere d'aquestes coses.
En aquest sentit, hi ha molts exemples, però jo crec que un exemple molt il·lustratiu
és l'exemple que es fica moltes vegades, que es parla d'una dona, d'una mare,
que fa un pastís, no?
I, bueno, agafen uns matemàtics, agafen uns nutricionistes, no?
I els demanen que defineixin aquest pastís.
I, bueno, els matemàtics fan unes equacions que ens parlen de la interacció entre partícules,
el nutricionista ens parla del valor calòric, de les proteïnes, els sucres que compta aquest pastís...
Però quan són preguntats sobre per què s'ha fet aquest pastís, quin és el motiu,
quina és la intenció que hi ha darrere, clar, ningú pot contestar aquesta pregunta.
La ciència no pot donar resposta.
I se li ha de preguntar a la dona, a la nostra mare, si realment...
Bueno, que és ella qui sap el per què, no?
Així que cal, una mica amb aquest exemple, perquè queda bastant entès,
cal saber distingir, cal saber ficar límits a la ciència, cal saber ficar límits a la fe
i no entrar ni... de la ciència no entrar en l'àmbit de la fe ni...
Així com la fe no pot entrar a explicar els fets científics, no?
Perquè moltes vegades també, per exemple, en el cas de...
En l'època quan va ser el Giscopernicà, que es parlava que la Terra no era el centre de l'univers,
doncs va haver un conflicte realment entre ciència i fe,
perquè la religió, la fe cristiana, en aquest cas es va agafar,
es va far el pensament aristotèlic que creia que la Terra era el centre de l'univers
i deia que la Bíblia ho deia mateix i realment no ho trobem enlloc,
però va fer dir a la Bíblia algú que no deia, va fer dir a la religió algú del que no parlava,
va fer-li parlar de ciència.
I quan es va demostrar que no ho era, doncs va haver un conflicte gran, no?
I realment, doncs, va una mica desvirtuar la veracitat de la paraula de Déu, no?
Així que és important distingir bé els àmbits d'actuació.
Clar, i tens raó perquè hi ha la tendència, o almenys és la sensació que tenim, no?
Que tant la ciència com la fe aixequen la bandera de la veritat, no?
Però a més en exclusiva, o sigui, d'aquí que als nostres dies la idea que predomina
és que cadascú té la seva pròpia veritat en contra del que propugna, per exemple, el cristianisme, no?
Que diu que existeix una veritat absoluta, no?
Per tant, què en penses d'això?
És evident que si existeix una veritat o existeixen les veritats que existeixen,
són les que són, o pot haver-hi una veritat, i per una altra banda o una altra,
o sigui, no existeix la veritat personal, podríem dir, no?
La veritat particular.
Jo penso que, bueno, és un fet que la ciència, tant la ciència com la fe,
apunten a la mateixa veritat.
Cal dir que Déu no només s'ha revelat a l'home, per mitjà de la Bíblia,
perquè això també és un tòpic que cal tirar per terra, no?, és important.
Sabem que Déu no s'ha revelat només mitjançant la Bíblia,
sabem que el que es coneix amb el nom de revelació espacial,
podríem dir que és la seva paraula,
i el seu fill, no?,
el coneixement de l'existència de Jesús com a fill de Déu,
que s'ha volgut revelar també a l'home.
Però també Déu s'ha revelat mitjançant el que es coneix com a revelació general,
que ens parla de la naturalesa.
Podem arribar a conèixer Déu per mitjà de la naturalesa,
i en aquest cas per mitjà de la ciència.
Clar, aquí entro una mica en conflicte amb el que estava dient jo abans,
perquè abans parlàvem de dos àmbits diferents,
o sigui, la ciència parla del com i del quan de les coses,
llavors no poden dir que en la ciència es pot trobar Déu, no?,
però no és exactament així.
Aquestes veritats que dèiem que parla la ciència
i, per una altra banda, que parla la fe, per exemple,
no és que estiguin en contra, sinó que si anem a la ciència,
veiem que la ciència en el seu fi apunta Déu també.
O sigui, no es tracta de diferents realitats,
sinó que es tracta de la mateixa realitat expressada en llenguatges diferents.
Sabem que la ciència parla del llenguatge matemàtic.
I és cert que no ens parla, no ens pot assegurar l'existència de Déu,
si la veritat aquesta que ens parla la fe,
però sí que apunta, tot apunta,
si parlem purament, científicament, de calcos probabilístics,
tot apunta que és molt més probable que existeixi un Déu
que no pas que tot sigui qüestió d'atzar, no?
I podríem dir que la ciència apunta a aquesta veritat que ens parla de fe.
Clar, amb tot això que estàs dient,
realment el tema darrere fons o un dels temes en conflicte
és precisament sobre l'inici de totes les coses,
o el per què que tu comentaves abans, no?
Però sobretot l'inici de la vida.
Fa unes setmanes que s'ha celebrat el naixement de Darwin
amb les seves teories evolucionistes,
però en relació a l'inici, no?
La Gènesi de la vida, que s'intenta fonamentar en, com deies ara,
doncs en la sort, on l'atzar vés al fonament bíblic creacionista,
és a dir, que el món ha estat pensat i creat per Déu,
l'arquitecte i dissenyador de l'univers i també iniciador de la vida, no?
Per tant, què ens pots dir d'això, també?
Sí, bé, jo crec que això lluny de ser un tema que hagi de preocupar el creient
és un tema que ens ha d'omplir d'esperança, no?
Perquè els descobriments no contradiven en cap moment la versió creacionista.
Al llarg de la història sí que s'han tingut altres teories, no?
S'ha cregut en alguns moments de la nostra història
que l'univers, per exemple, era infinit.
Hi ha hagut un temps que es pensava això.
Ara tots els descobriments científics que s'estan fent
mitjançant l'observació de l'espai,
com pot ser, per exemple, que l'univers està en expansió, no?
Com pot ser la radiació de fons còsmics,
altres experiments que s'estan duent a terme.
Tot apunta a que tot indica que hi ha hagut un inici,
un principi de l'univers.
I en aquest sentit la Bíblia ens parla del mateix.
Al llarg de la història les idees científiques
han anat apuntant de vegades cap a un univers infinit
i d'altres vegades, en quant a temps parlo,
i d'altres vegades, ara en aquest cas, per exemple,
es parla que hi ha hagut un inici.
Llavors, en aquest sentit, la Bíblia sempre ha estat clara.
Hi ha hagut un inici, hi ha un Déu creador de totes les coses
i està en harmonia amb el que sembla ser que diu la ciència,
que hi ha hagut un inici.
Llavors, en aquest sentit,
no podríem dir que hi ha un conflicte
entre els descobriments científics
i el que ens diu la Bíblia en quant a la creació.
Cal dir, en aquest sentit,
que sí, és veritat que hi ha molta gent
que atribueix tot això a l'atzar.
Bé, és possible, existeix la probabilitat
que fos l'atzar.
Si parlem purament de probabilitats,
com dèiem abans, és possible,
però la probabilitat és molt petita.
Perquè ens fem una idea,
podríem donar moltes proves,
com dèiem abans, que la ciència apunta a Déu.
Podríem parlar, per exemple,
de la intel·ligibilitat de l'univers.
Com és possible que si un univers ha sorgit de l'atzar,
com és possible que sigui explicable
mitjançant models matemàtics,
com és possible que una cosa que surt de l'atzar
en principi és una cosa caòtica.
Llavors, com és possible que sigui entendible,
podríem dir, per les persones que ho estudien.
Però això és una prova
que no és una cosa descontrolada,
una cosa creat per l'atzar,
sinó que hi ha alguna ment intel·ligent darrere
que ho ha estat planificant tot.
O, per exemple, podríem parlar
de l'ajust precís de l'univers.
Tampoc vull parlar de coses molt concretes,
però perquè ens fem una idea, per exemple,
que si canviéssim la relació entre algunes constants,
com poden ser la constant gravitatòria,
la constant electromagnètica,
amb unes dècimes que canviessin aquests valors,
aquestes constants,
seria inviable la vida de l'univers, per exemple.
Es parla que la probabilitat
que això hagi estat fruit de l'atzar
és una entre 10 a la 40.
Estem parlant d'omplir tota Nortamèrica
amb monedes d'euros,
fer una columna que arribi a la Lluna,
pintar una sola moneda
de totes aquestes monedes
que ficaríem a Nortamèrica
aixecades en columna fins a la Lluna,
pintar una d'un color
i a l'atzar ficar-nos una...
un...
un...
alguna cosa a la cara
perquè no hi veiéssim
i l'atzar agaféssim aquesta moneda.
o sigui, existeix la probabilitat
que hagi estat a l'atzar
però tot apunta a que no.
hi ha moltes altres exemples, no?
Clar, el problema està en que si nosaltres anem a un casino,
per exemple,
i juguem a Daus
i anem al número 5
quan surtis els números,
tots ho sabem,
doncs surtis els 6,
80 cops seguits,
creiem que està manyat, no?
que ens estan fent trampes.
En canvi, aquí costa...
a les persones ens costa creure
que pot haver algú darrere de tot això, no?
I la gent, doncs,
agafa aquesta petita probabilitat
que hagi estat l'atzar
i ho hagi definit tot.
Com has dit,
el propòsit de la Bíblia
no ser un manual de història
ni de ciència,
sinó que cada part té el seu lloc,
però sí que és cert
que la Bíblia ens parla també d'evidències, no?
De proves
d'aquesta existència de Déu, no?
Ell es va revelar
i es va revelar en el seu fill,
Jesucrist, no?
Per tant, finalment,
la veritat és que és una llàstima
perquè hem d'anar tancant l'entrevista,
però finalment ens agradaria
que aprofitessis
als micròfons de Tarragona Ràdio
per explicar
per què val la pena
acceptar Jesús
aquesta prova,
aquesta paraula feta a carn,
la constància de Déu, no?
Com a salvador personal.
Penso que...
Bé, crec que és una responsabilitat
de tota persona, no?
Si realment entenem
tot això
del que estem parlant aquesta tarda,
si realment som conscients
que és molt probable
que hi hagi un Déu creador de tot,
és molt probable
que hi hagi una ment intel·ligent,
que ho hagi dissenyat tot.
Jo crec que és
l'obligació una mica
de les persones
al buscar
qui és aquesta persona,
qui és aquest Déu creador, no?
Qui està darrere de tot això,
perquè
si realment entenem
que ell ens ha donat la vida,
ell ens ha donat
la possibilitat
de viure
i d'existir,
sabem que té un propòsit, no?
per les nostres vidres,
llavors és important
veure qui està darrere de tot això.
i en aquest sentit jo m'agradaria convidar
tots els oients
a que busquin aquest Déu
i m'agradaria convidar
a que provin
el Déu del que parla la Bíblia,
el Déu i a Jesús
com el seu fill,
com tu parlaves,
perquè amb ell
es pot donar aquest pas
de passar,
de creure,
no només el que diu la ciència,
no només tot això
que són fets
o coses,
podríem dir tangibles,
sinó
començar a parlar
d'aquí a darrere de les coses,
del per què de les coses,
no hi poder,
establir aquesta relació
que per la condició
de l'ésser humà,
de les persones,
aquesta relació
que estava trencada amb Déu
i que només
per mitjà
del seu fill,
Jesucrist,
podem tornar a tenir
aquesta relació
amb el Déu creador
i amb el Déu
que governa
tot l'univers.
Llavors,
crec que és una oportunitat
que tenim tots nosaltres,
no?
Que no estem aquí
per casualitat
i crec que és una oportunitat
a la persona de Jesús
que és l'única persona
que ens pot
fer de pont
cap a Déu.
Doncs moltes gràcies,
ha estat molt interessant,
t'has explicat molt bé,
així que
esperem comptar amb tu
en properes ocasions
i moltes gràcies de nou, Òscar.
Molt bé.
Ens veiem.
Molt bé, bon dia.
En tot pensament,
en tot Congressman,
no pense草,
ert seem
a rectitud,
Dime un corazón que sepa escuchar y la habilidad de obedecer.
Y reina en mí, reina en mí, reina en mí.
Limpia mis ojos, mi vida Señor, mis ansiedades y anhelos mi Dios.
Dime un corazón que sepa escuchar y la habilidad de obedecer.
Y reina en mí, reina en mí.
Y reina en mí, reina en mí.
Dime un corazón que sepa escuchar y la habilidad de obedecer.
Fins aquí el programa d'avui. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat en aquest matí de març. Esperem que aquest programa hagi estat del vostre interès.
Si vols contactar amb nosaltres per a fer-nos alguna pregunta, pots deixar-te un missatge gravat al contestador de Porta a l'Esperança. El número de telèfon és 977-24-2408.
O també ens pots fer arribar la teva opinió mitjançant un missatge de correu electrònic a l'adreça de Porta a l'Esperança. Porta arroba iglesiadetarragona.com.
Si vols fer-nos una visita, tens dues opcions. La primera és que tens a la teva disposició la pàgina web de l'Església, www.iglesiadetarragona.com.
I la segona, i que ens agrada més, és que ens pots visitar a l'Església, que està situada al carrer Monestí de Poblet número 7. L'horari de culte és els diumenges a dos quarts de dotze del matí. Estàs convidat.
Doncs res més per avui. Si Déu vol, ens tornarem a veure el proper diumenge als Estudis de Tarragona Ràdio, a Porta a l'Esperança.
Un programa de ràdio que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia. Que Déu us beneixi.
Cada vegada més violència, més malda en la terra.
ompé.
La gent hi ha dir neutralitzada.
Parece que el amor ha muerto y la locura reina sobre la humanidad.
Jóvenes acabados
Niños abandonados
A precio de placer
Y decidiendo solo
El interés
¿Dónde queda la justicia
Y la venganza?
¿Dónde queda el castigo
Y la razón?
¿Por qué callas tú, Señor
Y nos olvidas?
¿Cómo puedes permitir
Tanto dolor?
Dime dónde está aquel Dios
El Dios de Elías
Que de vez en cuando
Se dejaba huir
¿Cuánto tiempo tardará
Aún tu espíritu
En venir?