...
Doncs tornem-hi, comencem ara la segona part de l'1, 2 i seguit
d'aquesta setmana, el Temps de Sassana, s'esbargi música
per a que obla a Terraona Ràdio.
I començarem amb música.
I com hem fet des de fa unes quantes setmanes,
escoltant l'enregistrament en directe en aquell concert
que es va celebrar, concert de Nadal, o dins dels actes de Nadal,
tot i que ja havien passat pròpiament l'11 de gener
a l'Auditori de Caixa de Tarragona
i organitzat per l'Agrupació Estratanista Tarragona Dance.
Ens queda només un parell de peces a les que es van interpretar
i avui ho farem amb la que les cobles van interpretar de regal,
diguem-ne, al final, fora de programa.
I és una sardana que en el seu moment va ser tota una sorpresa
perquè va ser donar-se a conèixer com a compositor
d'un autor tarragoní, l'Alfred Abad,
i que després ha seguit treballant força
amb això d'escriure sardana.
Segueix ben actiu i amb força èxit, per cert.
I aquella sardana la va escriure dedicant-la
al 25è aniversari de la grupa Estratarragona Dance
amb un títol prou explícit, 25 i seguim,
que escoltem, doncs, en aquella versió registrada en directe,
actuant conjuntament als cobles Sant Jordi,
i Ciutat de Barcelona, Irra Užová.
i Ciutat de Barcelona, Irra Užová.
i Ciutat de Barcelona, Irra Užová.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La xarxa!
Fins demà!
Fins demà!
Històricament només es podien publicar amb impremta alguns títols
que més sortien, que més es podien vendre,
realment es venien les partitures,
hi havia copistes amb una tasca realment pacient i molt difícil,
i, evidentment, en el seu moment també va ser prou revolucionari
quan van aparèixer les fotocopiadores,
però, darrerament, aquesta divulgació s'ha facilitat moltíssim
amb aquesta possibilitat de baixar-se per internet.
El problema, però, és que, clar, primer cal introduir-ho
i hi ha aquesta iniciativa, com dèiem, totalment particular de fer-ho,
i si algú s'ha interessat, doncs us direm l'adreça,
amb les 3 B dobles baixes pertinents, punt mediafire.com,
ho dic així per fer-ho més fàcil, mediafire.com barra partitures.
I ho diem com a xafraderia perquè es presenten de diverses maneres,
però, d'entrada, podeu accedir-hi per autors, per autors alfabètics,
i, evidentment, el primer en aparèixer és el tarragoní Alfred Abad,
del qual acabem de parlar el mateix i escoltar una de les seves sardanes.
Entre el munt de compositors que hi ha, que han escrit per a Cobla, sardanes,
doncs justament hi ha un dels més recents incorporats en aquesta tasca,
com és l'Alfred Abad, del qual, de moment, se n'ofereixen 9 sardanes.
En segueix una de la seva filla, l'Anna Abad,
que també ha començat amb el camp de la composició per a Cobla,
i dues que han escrit conjuntament.
Entre elles, recordem aquella que van dedicar a l'Estic
i que es recull músiques vinculades a l'equip tarragoní.
Doncs, mira, una possibilitat realment magnífica
que les Cobles puguin accedir a aquest patrimoni,
a aquest repertori amplíssim de Cobla,
que es posa a l'abast de tothom.
I ha estat massa una nova temporada d'aplex arreu del país,
també ha començat aquí a les comarques meridionals,
i en el corresponent, en la corresponent guia d'aplex,
que apareix en un format,
es presenta com a butxaca,
realment prou atractiu, prou ben preparat,
i trobem alguna novetat respecte als aplex d'aquí, d'aquestes comarques.
I és dos aplex nous, que sempre és positiu, evidentment.
Per una banda, un que es presenta com a recuperat,
perdó, s'havia celebrat ja fa força anys,
l'aplex a la Mossara.
El 12 de juliol serà amb les Cobles Reus Jove i Ciutat de Reus.
Però abans, un aplexigués completament nou,
el primer aplex del Morell, que comença a Modest,
amb una cobla en sessions de meditarda, la Cosa Tània,
però bé, és una manera de començar, serà el dia 24 de maig,
i comptarà també amb la participació de la cobla de la Colla,
de terrar una dansa en exhibició.
Tornem a la música i escoltem un bon exemple
que quan una sardana està ben arranjada
i, evidentment, és una sardana a qualitat,
amb una gran orquestra, sona la mar de bé.
És una sardana esplendida, magnífica, d'en Juli Guerreta,
que va inspirar, perdó, un programa de televisió,
fins i tot Nídia.
L'escoltem en aquesta versió,
en arranjament del mateix autor, en Juli Guerreta,
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
i Nacional de Catalunya.
oires.
és la nostra secció ara
que anomenem textos i
aquesta setmana és obligat
de fet cada any ho fem
fer-vos alguna recomanació
de cara a la Diada Sant Jordi
si voleu comprar-vos algun llibre
o regalar-lo a algú
que sabeu que li interessa
sadanes és bars músiques i ho farem
però repetint-nos
i crec que val la pena
som dos llibres que ja fa temps
uns certs temps que estan en circulació
pena tenir-los en compte, si és que encara
no els teniu, no els heu llegit.
Per una banda,
Una màquina d'Espavilar Ocells de nit,
de Jordi Lara, el director, precisament,
del programa Nídia de Catalunya,
perdó, de Televisió de Catalunya,
Canal 33,
i un llibre difícil de qualificar,
hi ha
components de novel·la,
de narrativa,
components d'entrevistes,
hi exposa experiències
de realització del seu programa,
experiències personals,
de la seva etapa de joventut
com a músic de coble,
i d'aquí ve el nom, no desvetllarem el motiu,
en conjunt
es tracta d'un llibre molt ben escrit
i que sorprèn.
Senzillament,
llegiu-lo, que val la pena.
Per cert, el Jordi Lara,
la setmana següent a Sant Jordi,
ja ho anunciarem la setmana vinent,
és aquí a Tarragona,
ofereix una xerrada a la biblioteca
a Carrefort d'Uny,
i val de la pena tenir-ho en compte.
És un home que coneix molt bé
el món de la coble,
el món de la dansa,
i que, a més a més,
té una visió,
un criteri,
diguem-ho així,
actual.
És a dir,
que no anireu a...
si dineu no escoltareu tòpics,
precisament.
I el mateix podríem dir-ne,
això de no escoltar els tòpics,
més aviat van a carregar-se'ls,
a trencar-los.
L'altre llibre,
que també va aparèixer en dates relativament recents,
però ja l'havíem comentat al nostre programa,
Corre a la sardana,
Balls, Joves i Conflictes,
una obra conjunta de diversos autors,
Montserrat Canyelles i Ani Ginesi,
Jaume Nonell i Joaquim Rabaseda,
dirigits per Jaume Iats.
I això vol dir,
pels que sapigueu,
o conegueu algun d'aquests autors,
que es tracta d'un treball rigorós,
des de l'àmbit científic,
algun autor, com el Jaume Nonell,
molt immers dins el món de la sardana,
però els altres no.
És a dir, des del món acadèmic,
fan una cosa que no s'havia fet mai fins ara,
és parlar seriosament de sardanes.
Fins ara, els estudiosos de sardana
eren els clàssics folcloristes primer,
eren gent amb molt bona voluntat
dins el món de la sardana,
però diria jo que per primera vegada
gent del món acadèmic,
cultural català, universitari,
hi han entrat realment de manera esplèndida,
en el sentit de no tractar-ho pel damunt,
i fruit de tot això,
el que s'exposa en aquest llibre,
d'un llarg estudi,
sobre diferents maneres d'entendre la sardana,
centrant-se sobretot en el moment
en què hi ha aquella transformació
de la sardana antiga a la sardana com l'entenem ara.
Deia que trenquen tòpics,
i és que realment molts tenien potser una visió idealitzada,
fruit del món de la renaixença,
del catalanisme, etcètera, romàntic, tot plegat,
que ens posava una sardana d'orígens mítics, etcètera.
Res d'això,
aquí el que s'exposa és que en aquell moment
la sardana realment era un ball popular,
en el sentit que la gent anava a disfrutar,
no a fer país,
això no s'entenia que és concepte en aquella època,
mitjans del segle XIX,
i el córrer a la sardana és el que,
per entendre'ns,
avui en dia encara perdura,
a l'última sardana,
a la repetida que diem,
que es fa relliscada,
que t'arraona la nomenem així,
la relliscada.
En aquella època era una manera de divertir-se,
i una visió,
un contexte de la sardana,
que després el món del catalanisme,
amb l'esclat que va significar en molts aspectes
i que va potenciar tant la sardana,
alhora va tenir la vessant,
potser negativa,
almenys és això que es desprèn d'aquest llibre,
de depurar-la,
és a dir,
treure allò que creien,
que potser no era seriós,
i adotant-li,
introduint-li característiques
potser massa, massa, massa serioses,
i una connotació que de vegades
no li ha fet massa bé
al món de la sardana.
Corre la sardana,
païs joves i conflictes,
realment molt, molt recomanable,
i que aporta una perspectiva diferent,
molt acurada,
realment molt exhaustiva
en alguns aspectes
d'aquesta parcel·la,
com m'agrada anomenar-lo,
de la cultura popular catalana.
Són uns llibres, per cert,
que podeu trobar fàcilment
a les llibreries,
tot i que algun,
ja fa dos o tres anys
que és al carrer,
i això del món
de les llibreries
ja comença a ser molt,
però que trobareu fàcilment,
però us dic,
us recordo,
títols i referències.
Una màquina d'Espavilar ocells de nit,
de Jordi Rallara,
edicions de 1984,
a la col·lecció Mirmanda.
I el Corre la sardana,
valls joves i conflictes,
amb l'equip dirigit
per Jaume Iats,
publicat per Dalmau Editor,
i també,
dins la col·lecció Camis Rall,
el número 26.
Com deia,
segur que a les llibreries,
mínimament a les sortides,
els podeu trobar.
I tenim l'oportunitat ara
de presentar un altre disc nou de sardanes,
un disc atípic,
ja que són sardanes cantades
i interpretades
per una noia de només 12 anys.
Ella es diu Rosa Marie Martínez,
perdó,
rectifiquem,
Rosa Marie Ramírez,
i a Vella,
i pertany a una família
de tradició musical,
ja que el seu avi,
Lluís Ramírez,
havia estat intèrpret
de contraballs
i director de coules,
orquestres i bandes a Manlleu.
I el seu pare,
el Rafael Ramírez,
és professor d'harmonia
i contrapunt
al Conservatori Superior
de Música del Liceu.
Igual que l'avi,
és compositor de sardanes,
entre altres tipus de música.
No ens ha d'estranyar,
doncs,
que la noia
s'encaminés cap als estudis musicals,
on havia et va destacant el cant
i els 7 anys
ja van registrar el primer disc.
El que ara presentem
és el 8è
i el primer dedicat a sardanes,
de les quals s'ofereix
un repertori clàssic
amb títols com
Llevantina,
Sota el més ventós
o Tossa Bonica,
però on sembla
que opti millors resultats,
en la meva opinió,
és precisament
en les sardanes més recents,
com Colometa,
Rosa, Sant Jordi
o Niu d'Amor,
que és la que ara escoltarem.
En totes,
compta amb l'acompanyament
de la Cobla,
la principal de l'abisbal.
Un amor
que passi per la vida,
un amor
que el cor se n'hi present,
un amor
que ens hoca la mà de llum,
un amor
que ens hoca la mà que ens loca la mö.
Ah!
Tintem tot tot
encès,
tota la granya
que de vés,
mira'm bé
que ja
l'ala'tima
la,
primavera
gonna passar
i portant
per dos dot seinem
a cada no.
Un amor
que passi
Un amor per la vida, un amor que el cor se n'hi present.
Un amor sense capa ferida,
un amor que volem eternament.
Que tinguem tot l'encès, que s'agranda que acabés.
Mira'm bé que ja l'ha arribat,
la primavera faria passar.
Que portar per tots dos en remagallar.
Et veig amorosa des d'aquest temps,
l'emocent i et portar-te a la paciència.
Ai, quin té l'encant que jo volia.
Si et tinc al costat dolça i via,
serà misteriós de la via.
i fer-me acabant de tot amb un neu que porta el meu.
Un neu d'amor que no el trobi mai ningú.
Enfles el vol que jo faré sols per tu.
Plans i muntanyes,
ens el veuran.
I serem guia
que els que vindran.
El neu d'amor sempre serà el malaner.
i vint per tu,
i vint per tu,
respira l'aire també.
i vint per tu,
i vint per tu,
i vint per tu,
i vint per tu.
i vint per tu,
i vint per tu,
i vint per tu,
i vint per tu.
i vint per tu,
i vint per tu,
i vint per tu,
El nostre amor, el nostre amor, et veig amoroso des que esténs davant i tornada per més lluny.
Atentir l'enganc que jo volia, si et tinc al costat de sa i meia, serà mi espanyol que el meu, tot el meu, tot el meu, tot el meu, tot el meu, tot el meu, tot el meu.
Un niu d'amor que no el trobi a ningú, en flors al bal que jo faré sols per tu.
Plans i muntanyes ens alveurà i seran mi els que vindran.
Un niu d'amor sempre serà el de la mer, vivint per tu, respira l'aire també.
Una veu jove, només de tot el meu, tot el meu, tot el meu, tot el meu.
13 anys, però ja treballada, educada, la de la Rosa Maria Ramírez, amb la principal de l'exval, en aquesta ocasió interpretant aquesta sardana d'en Riquel Vilassau, niu d'amor.
Després d'això, poc temps ja, només per escoltar, si més no, una part d'una sardana i un apunt.
Dir-vos, anunciar-vos que el nou web, el web relobat de la Unió de Colles Sardanistes, ja és operatiu, ho havíem anunciat, ja setmanes enrere,
però ara ja, quan accediu al web de l'AUS, us sortirà aquesta nova versió.
Podeu accedir-hi amb l'enllaç de la Federació Sardana de Catalunya o bé amb les tres www.uniodecolles.cat.
I a més a més amb aquesta novetat, ja amb el puntcat final.
I amb la sardana que acabarem és una composició de Joaquim Soms,
dedicada a un programa de ràdio col·lega nostre, diguéssim, d'una emissora municipal, la de la Llagosta.
És la veu sardanista de la Llagosta que interpreta la cobla geobonívola de Sabadell.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
L'altra vegada, aquí mateix, a partir de les 12 i uns minutets.
Ho passeu molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!