El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues uïdors, en aquest diumenge de rams o de la passió del Senyor,
que és el pòrtic de la Setmana Santa, Setmana Gran dels Cristians.
Pugem amb Jesús a Jerusalem per viure amb ell els misteris de la seva passió, mort, sepultura i triomfant resurrecció.
L'acompanyarem amb els nostres cants i els nostres rams, però sobretot amb el nostre cor,
amb el nostre amor i amb la nostra actitud evangèlica.
Abans de continuar, però, permetin que els saludem ben cordialment,
en Santi Grimau, que té cura de la part tècnica i la que els parla Montse Sabater.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Avui em correspon tractar un tema penós.
Em refereixo a l'ampliació de la llei de l'avortament establint terminis en els quals pugui eliminar-se la vida humana sense buscar, si més no, una justificació.
Quan els bisbes ens veiem forçats a abordar aquestes qüestions, no volem imposar res, però sí proposar quelcom.
És un dret, el d'expressió, que tenim tots els ciutadans, i nosaltres també ho som.
La nostra intenció no és entrar en polèmiques polítiques, però sí defensar el que és previ a tota política, el dret a la vida.
Forma part, no ja d'un dret, sinó del deure que tenim d'orientar les consciències.
Precisament perquè acceptem el joc democràtic i resem cada dia pels governants,
al mateix temps que ensenyem que cal obeir-los ens preocupa que puguin establir lleis que en res no ajuden a la dignitat humana,
els suposats beneficiaris de les quals són, a més, persones joves, fins i tot menors d'edat,
sense criteri per a distingir el que és legal del que és moral.
Què se'ls proposa? Es preguntava Joan Pau II en la seva carta autògrafa de 1994 als caps d'estats de tot el món.
Una societat constituïda per coses i no per persones?
El dret a fer de tot, des de la més tendra edat, sense cap límit, però amb la major seguretat possible?
I afegia que potser aquests mateixos joves i adults el dia de demà demanen comptes als responsables d'avui
d'haver-los privat de la raó de la vida pel fet de no haver-los indicat els deures propis d'un ésser dotat de cor i d'intel·ligència.
Fins aquí les paraules de Joan Pau II.
Sens dubte, la mentalitat avortista ha guanyat terrenys en el món, sobretot a Europa.
Ho ha fet en paral·lel a la pèrdua dels ideals que van culminar amb la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948,
entre ells el dret primordial a la vida.
L'establiment d'un calendari de terminis en els quals es pugui avortar
no té justificació científica, com reconeixen els especialistes
i com pot advertir qualsevol persona en una època en què es fan ecografies perfectes.
En el sí matern hi ha una vida humana,
que lògicament tindrà un desenvolupament continuat fins al naixement que vindrà després.
I encara té menys justificació moral perquè les persones no som amos de la vida i de la mort,
ni de la nostra, ni de l'aliena.
Tractar per això d'assegurar la impunitat de l'avortament no és una excepció digna de govern.
Tampoc ho seria la restricció del dret a l'objectió de consciència del personal sanitari
que no vulgui col·laborar en alguna cosa que no sigui una operació sanitària,
sinó tot el contrari.
Per aquest motiu recordo la necessitat que els cristians es neguin a col·laborar en les pràctiques avortives,
alhora que, com els meus companys episcopat, demano una campanya de pregària
perquè s'eviti donar compliment a la voluntat legisladora anunciada
i, per contra, els governants es lliurin a l'alta missió que tenen encomanada.
Adeu-siau.
Avui, diumenge de Rams, revivim amb intensitat aquella contradicció
que es donà a aquella setmana tràgica i gloriosa.
Crist és aclamat com a fill de David i rebut amb palmes i cants
i aquells mateixos, pocs dies després, divendres,
demanarien a Crits la mort de Crist.
Crucifica'l! Crucifica'l!
Quin patiment el de Jesús, el Senyor!
La passió que avui es proclama a totes les celebracions
ens invita a contemplar-ho.
Que dolorosa la passió i la creu! Quin dolor!
Com havia estat profetitzat per Isaías en el tercer càntic del servent de Jebé,
és el servent que s'ofereix, innocent i dòcil, per salvar els pecadors.
Però, si el patiment físic de Jesús fou descomunal,
més dolorós fou encara la traïció i l'abandó
d'aquells que eren els seus escollits.
Traïció d'ajudes, negacions de Pere,
desbandada dels deixebles,
i guaricions i consol i comprensió,
i miracles a tants i tants oblidats en pocs instants.
Quins sofriments els de Crist!
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
Avui entrem a la Setmana Santa.
Una bona oportunitat per anar-nos en de vacances,
a la muntanya, a la neu, a descobrir món.
Però també és una bona oportunitat per entrar en els misteris de dolor i de glòria
de tants germans nostres que estan en ple via crucis,
sense albirar una resurrecció immediata.
Jesús es fa present en tots aquells que s'ofreixen
o que se senten marginats de la vida.
Ell va tastar la pròpia pell la marginació.
Els seus no el van entendre.
Els savis el van rebutjar.
El que el deia no encaixava amb els seus esquemes
i, per tant, havia d'estar equivocat per força.
Ells tenien la veritat, tota la veritat.
Tot el que no anava d'acord amb la fe que ells professaven
havia de ser rebutjat.
Aquest ha estat sempre el gran perill dels fonamentalismes.
També els amos de les finances tenen els seus esquemes econòmics
amb els que no encaixen moltes vegades
ni l'humanisme ni l'ètica econòmica.
Qui no entra dins dels seus esquemes es queda fora
com a proscrit, indesitjable,
indigna de poder tenir un plat a taula
o de poder fer sentir la seva veu reclamant allò que és
o hauria de ser essencial a la humanitat,
que és la justícia,
la dignitat de la persona,
el dret a viure.
Si la persona es posura per la butxaca,
tot aquell que no en té o la té foradada no compta,
no és ningú, no existeix.
Jesucrist continua avui el seu via crucis,
aspre, amarg, injust.
Aniràs a la creu,
a la creu de la fam i la misèria,
a la creu de l'atur,
a la creu d'un treball precari.
És la creu de cada dia de milions de persones
que no tenen ni vot ni veu en els fòrums mediàtics,
que se senten atropellats de tota manera
per la màquina implacable d'un sistema
que ho basaga tot i ho embruta tot.
Són els sireneus d'avui.
Aquell bon pagès de sirena no tenia res a veure
en tot l'enrenou d'un home condemnat a la creu injustament,
però s'hi va trobar sense que ell ho busqués
i va haver de carregar la creu,
tan injusta per ell com el que l'havia portat fins aquell moment.
Avui són molts,
els que sense cap mena de culpa es veuen atordits
sota el pes d'una creu que injustament carrega
sobre les seves espatlles.
De creus n'hi haurà sempre
i de portants involuntaris sempre se'n trobaran.
Els plats trencats sempre els paguen els de la cuina
encara que s'hagin esmicolat al saló.
La Setmana Santa ens fa viure de nou
el sofriment de tants sants innocents
que carreguen sobre seu el pecat de la humanitat.
La injustícia, l'abús de poder,
la raó del més fort,
la força del muscle
desemboquen en aquesta claveguera
sense fons,
a la que van aparar tots els atritos de la humanitat.
Tots aquells a qui no es reconeix ni un nom ni una dignitat
perquè el remolí del sistema
els ha anat arreconant com a deixalles inservibles.
Si els sofriments del Fill de Déu van servir
per rescatar la humanitat del seu pecat,
esperem que la mort dels sants innocents
serveixi per fer reflexionar la humanitat sencera
de la insensatesa d'un món sense ànima
que hauria de ser per a tots
però que uns quants s'han apropiat.
I Jesús s'identifica amb els pobres.
Tenia gana i no em vau donar menjar.
Tenia set i no em vau donar beure.
Estava despullat i no em vau vestir.
Estava sense feina,
avorrit i cansat de la vida
i no em vau escoltar
ni me'n vau fer cas.
Estàveu massa que ficats pels vostres negocis.
La passió continua.
La Setmana Santa continua
però no pas amb Cristos d'escaiola o de pedra
sinó amb Cristos de sang i ossos
que continuen la seva passió enmig nostre.
Quan mirem el Crist clavat a la creu
pensem que no és una història de fa segles.
Són molts avui els crucificats pel sistema.
Mirem-los de prop
i com la Verònica
aixuguem-los la suor i la sang del rostre.
Amics, fins un altre dia, si adéu plau.
Tant mateix havia de morir per tots.
No necessiten metge els qui estan bons.
Morir per tots,
també pels qui el negaven
i traien aleshores i avui.
Es va fer no res,
ens dirà Sant Pau.
S'abaixar i es fer obedient
fins a acceptar la mort
i una mort de creu.
Així ens guanyava el perdó
i feia possible
que esdevinguéssim
fills de Déu.
Quin cor tan gran
el de Nostre Senyor!
Com és el nostre?
Per a meditar, sobretot plegat,
els oferim el fragment
de l'Evangeli
que s'ha llegit,
es llegeix
o es llegirà
a les nostres esglésies
en aquest diumenge,
segons la dramatització
de l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguit
de l'habitual comentari
del seu president,
mossèn Joan Magí.
Quan faltaven dos dies
per a la festa de Pasqua
i dels àzims,
els grans sacerdots
i els mestres de la llei
buscaven la manera
d'apoderar-se
amb astúcia de Jesús
i matar-lo.
Deien
Jesús es trobava a Batània,
a casa de Simó el Leprós.
Mentre era a taula,
vingués una dona
que duia una ampolleta
de la bastra
plena d'un perfum
de nart autèntic
i molt costós.
la dona
trenca l'ampolleta
i buida el perfum
sobre el cap de Jesús.
Alguns comentaven indignats.
De què serveix
llançar així
aquest perfum?
S'hauria pogut vendre
per més de 300 denaris
i donar els diners
als pobres.
i la censuraven.
Però Jesús digué
Deixeu-la.
Per què la molesteu?
Ha fet amb mi
una bona acció.
De pobres
en teniu sempre amb vosaltres
i els podreu fer el bé
sempre que voldreu.
En canvi,
a mi no sempre
em tindreu.
Aquesta dona
ha fet el que podia fer.
S'ha anticipat
a ungir el meu cos
preparant-lo
per a la sepultura.
Us asseguro que
quan l'Evangeli
serà anunciat
per tot el món
també recordaran
aquesta dona
i diran això
que ha fet.
Judas
s'ofereix
per trair Jesús.
Judas Iscariot,
un dels dotze,
se n'anà a trobar
als grans sacerdots
per entregar-los Jesús.
Ells,
en sentir-ho,
se'n van alegrar
i prometeren
de donar-li diners.
I Judas
buscava la manera
d'entregar-lo
en el moment oportú.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures
dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí.
El dia 5 d'abril
estem en el diumenge de Rams.
En aquest moment ja tenim
l'Evangeli d'entrada
que és de Sant Marc.
Després tenim
la primera lectura
que és
d'Isaías
el senyor
el senyor
el senyor
el senyor
el senyor
Déu sobirà
m'ha donat
un parlar
que convéns
perquè amb la paraula
sàpiga sostint els cansats.
Tenim
una lectura
de pau
els filipencs
que ens diu
que Jesús
s'abaixar
i es fer obedient
fins a la mort
i una mort
de creu
i tenim
la narració
de la passió
del nostre senyor
Jesucrist
segons Sant Marc.
La reflexió
que podem fer
aquest diumenge
sobretot
seguint els evangelis
és que Jesús
entra triomfant
a Genusalem
però
és el triomf
de la pau
i per això
es presenta
muntat en un pollí.
Avui
nosaltres
diumenge
de Rams
agafem Rams
i acompanyem Jesús
i amb això
volem dir
que volem estar
amb ell
en la seva acció
pacificadora
i només
ens cal recordar
feliços
els que treballen
per la pau.
Al seu costat
volem estar
malgrat
totes les contrarietats
que puguem trobar
pel camí
de la nostra vida
arribarem segurs
a la Pasqua
o sigui
el triomf
de la pau
per damunt
de totes les discòrdies
i per això
cantem
amb alegria
osanna
que vol dir
victòria
és un crit
que demana
aquesta victòria
per és la victòria
de la pau
si tenim
les orelles
ben atentes
a la paraula
de Déu
com ens diu
Isaías
que es manifesta
sobretot
en les persones
també tindrem
un parlar
que convenç
per a sostenir
els cansats
sense tenir
por els cops
que ens puguin
donar
l'esquena
o les galtes
perquè ben agafats
al ram
al costat
de Jesús
seguirem
caminant
i cantant
osanna
victòria
per la pau
Jesús
no es va aturar
davant de cap barrera
i afrontar
inclús
la mort
per ensenyar-nos
que per ajudar
els altres
cal arribar
on sigui
sense tenir
por
ni tan sols
a la mort
ningú pot estar
pel damunt
de la victòria
de Jesús
i dimecres
dia 31 de març
a les 11 del matí
el nou Consell Episcopal
de l'Arcabisbat
de Tarragona
va prendre possessió
dels seus càrrecs
a la capella
del Palau
Arcabisbal
la capacitat
de la qual
va resultar insuficient
per acollir
tota la gent
que va assistir
a l'acte
que va estar presidit
per Monsenyor
Jaume Pujol Balcells
Arcabisbe de Tarragona
la presa
de possessió
va consistir
en primer lloc
en la lectura
dels nomenaments
que en nom del senyor
Arcabisbe
va fer Monsen Joaquim Clavé
fins ara
secretari general
i canceller
a mesura que Monsen Clavé
llegia els nomenaments
Monsenyor Pujol
els anava alliurant
els nous membres
del Consell
el primer a recollir-lo
va ser Monsen Joaquim Fortuny
que era nomenat
vicari general
de l'Arxidiócesi
de Tarragona
i van seguir
Monsen Jordi Figueres
nomenat
vicari episcopal
de Tarragona
Monsen Francesc Jiménez
nomenat
vicari episcopal
del Baix Camp
la Conca de Barberà
el Priorat
l'Urgell
i les Garrigues
i Monsen Josep
Bufarull
nomenat
vicari episcopal
de l'Alcamp
el Baix Penedès
i el Tarragonès
finalment
Monsenyor Pujol
va alliberar
a la senyora
Rosalia Gràs
el seu nomenament
com a secretària
general
i cancellera
tots ells
han estat nomenats
per un període
de 3 anys
l'acte
va continuar
amb la professió de fer
i el jurament
que van realitzar
els nous membres
del Consell
en el qual
entre altres coses
es van comprometre
a
conservar
la comunió
amb l'Església
catòlica
tant en les meves
paraules
com en la meva
manera d'obrar
Tarragona missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guard
Fa pocs dies
que el Papa
ha retornat
del Camerún
i d'Angola
dos països
els quals
considerem
com països
de missió
Allí
la generositat
de tants
missioners
i missioneres
sembraren
i estan sembrant
llavors
d'amor
i d'esperança
Al Camerún
han visitat
un centre
de descapacitats
fundat
el 1972
pel cardenal
Léger
arcabisbe emèrit
de Montrau
Canadà
que es va retirar
a Àfrica
al final del seu
mandat pastoral
per dedicar-se
a activitats
missioneres
Manet XVI
entre d'altres
coses
va afirmar
Davant
un sofriment
atros
ens sentim
desarmats
i no trobem
paraules
adequades
Enfront
d'un germà
o una germana
immersa
en el misteri
de la creu
el silenci
respectuós
i compassiu
la nostra presència
acompanyada
per l'oració
un gest
de tendresa
o de consol
una mirada
un somriure
poden valer més
que tots
els discursos
a més de 200 malalts
procedents
de diversos
hospitals
del país
els deia
sabeu que no esteu
sols
en el vostre
sofriment
perquè el mateix
Crist
és solidari
amb els qui
sofreixen
i revela
als malalts
allò que ocupen
en el cor
de Déu
i en la societat
va dir el Sant Pare
recordant
com moltes vegades
en els Evangelis
Crist
revela també
amb gestos
concrets
la seva tendresa
i la seva
tensió
benèvola
amb els qui
tenen el cor
partit
i ferit
el cos
els anava
dient
no m'oblido
dels que a casa
seva
en els hospitals
tenen una
deficiència
física o mental
ni tampoc
dels que
duen
en la seva
carn
les penjades
de la violència
i les guerres
penso també
en tots els malalts
i especialment
aquí a Àfrica
en els que són
víctimes
de malalties
com la sida
la malària
la tuberculosi
ser molt bé
com amb vosaltres
l'Església catòlica
està obstinada
en una lluita
sense treva
contra aquests
fregells
terribles
i l'alè
a proseguir
amb determinació
aquesta obra
urgent
Benet XVI
va recordar
que aquest grup
en formava part
un africà
Simó
el de Sirena
el Sirineu
cridat a dur
la creu
de Jesús
i que va participar
amb el seu sofriment
en la pena infinita
d'aquell
que va redimir
tothom
inclosos
els que hi persegueixen
és difícil
dur la creu
d'un altre
va observar
el papa
solament després
de la ressurrecció
va poder entendre
el que va fer
així és per a cadascun
de nosaltres
enmig de la desesperació
de la revolta
Crist
ens proposa
la seva presència
amable
encara que sigui
difícil entendre
que està
al nostre costat
solament la victòria
final del Senyor
ens revelarà
el sentit definitiu
de les nostres
proves
no podríem dir
que cada africà
és d'alguna forma
membre
de la família
de Simó
el Sirineu
es va preguntar
al Sant Pare
cada africà
i cada persona
que s'ofreix
ajuden a Crist
a dur la creu
i pugen amb ell
al Gòlgota
per a ressuscitar
un dia amb ell
després de la resurrecció
i fins als nostres dies
són molts els testimonis
que s'han dirigit
amb fe i esperança
al Salvador
dels éssers humans
reconeixent
la seva presència
enmig de la prova
el Pare
de tota misericòrdia
acull sempre
amb benevolència
l'oració
dels que se li adrecen
respon
a la nostra invocació
a les nostres pregàries
com vol
i quan vol
per al nostre bé
i no obeint
els nostres desitjos
adeu-siau
i bona pasqua
el passat dimecres
d'abril
per a la tarda
i el despatx oficial
del senyor
que visba
es va assignar
un conveni
de col·laboració
entre l'Ajuntament
de Perefort
i l'Arxiu Històric
Arxiu Divis
de Tarragona
per a la digitalització
de l'arxiu parroquial d'aquella població.
Abans de l'assignatura,
mossèn Manel Fuentes, director de l'Arxiu Històric,
va explicar que aquest conveni contempla, a més,
la restauració d'algun còdex i d'altres documents
de gran valor històric.
A propòsit de la digitalització, va indicar també
que el que es pretén no és altra cosa
que garantir la conservació d'uns valuosos fons documentals
i alhora posar-los a l'abast dels estudiosos
i que es podran consultar a través del web
de l'Arxiu Històric Arxidius Sassà de Tarragona.
I ara, després d'un llarg temps d'absència
davant d'aquests micròfons,
recuperem la veu del nostre company, en Didac Bertran,
que ha estat notícia aquesta setmana per diverses raons.
El passat dimecres, 1 d'abril,
va presentar a la sala Santiago Costa
de la Diputació de Tarragona el llibre Pas a Pas,
amb poesies de Gloria Ganga i fotografies d'en Pere Menós.
Hola i benvingut.
Hola i bentrobats.
De què tracta aquest llibre?
Doncs és una visió singular de la Setmana Santa de Tarragona.
Hi ha un poema per cada misteri o pas,
que són aquestes manifestacions escultòriques
que desfilen pels carrers de Tarragona als dies sants.
I això es complementa amb fotografies de cada pas o misteri.
D'aquí el títol de Pas a Pas.
És realment un llibre molt ben editat per Silva Editorial
i les fotografies, que són a tot color, són realment magnífiques
i les poesies, curiosament tots són sonets,
la veritat és que jo no sabia que n'hi havia tantes de varietats,
conviden a la reflexió i a la pregària.
És un llibre que jo el recomandaria per reclar a aquest proper Sant Jordi,
encara que sigui una persona no creient,
perquè els seus valors són universals.
El nostre company és també el director de la Secretariat Interdius-Sassà
de Mitjans de Comunicació de les Diócesis amb Seu a Catalunya.
I el passat dimarts aquest secretariat va tenir una important reunió a Barcelona.
Efectivament, el dia 31 de març,
a la seu de la Conferència Episcopal Terraconense a Barcelona,
i sota la presidència de Monsenyor Joan Enric Vives,
bisbe d'Urgell i secretari de la Conferència Episcopal,
va tenir lloc a aquesta reunió plenària del Secretariat Interdius-Sassà
de Mitjans de Comunicació Social dels Bisbats amb Seu a Catalunya,
que popularment el coneixem per la seva abreviatura de Simcos.
I assistiren els delegats de Barcelona, Girona, Sant Feliu,
Sorsona, Tarragona, Terrassa, Urgell i Vic,
així com el director del Gabinet d'Informació de l'Església a Catalunya,
el conegut com a GEC.
Monsenyor Joan Enric Vives ens va convidar a començar la reunió
en un moment de pregària,
després de la qual va procedir a presentar els delegats
de Monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada,
bisbe auxiliar de Barcelona,
i delegat de la Conferència Episcopal Terraconense
per als Mitjans de Comunicació Social,
en la qual qualitat presidirà els Simcos.
Per raó de l'assistència per primer cop del bisbe Sebastià Taltavull
i de la senyora Júlia Ayala,
nova delegada de Mitjans de Comunicació Social de Solsona,
es va fer una roda on cadascú es va presentar
i va explicar el seu àmbit d'actuació.
I quina va ser la intervenció del senyor Didac Bertran,
director dels Simcos?
Doncs el senyor Didac Bertran, director dels Simcos,
va fer una exposició de les activitats del secretariat
i va manifestar, d'una banda,
la il·lusió pel treball encomanat
i, per l'altra, la preocupació pels problemes
que té els Simcos plantejats.
Què van dir els bisbes?
Doncs Monsenyor Vives va convidar a proseguir la reunió
comptant amb la situació de renovació actual dels Simcos.
Es veu que això de la renovació
ha arribat amb força a l'Església catalana?
Sí, efectivament, això sembla, gràcies a Déu.
Cal dir que a la reunió també hi van assistir,
com a convidats, el senyor Emili Pacheco,
que va explicar la realitat del programa Paraules de Vida
a Catalunya Ràdio, la seva estructura i col·laboracions.
També el senyor Santi Grimau,
el que tenim a l'altre costat de la peixera,
el senyor Santi Grimau,
que és l'encarregat de la gestió del web de la Tarragonense,
va explicar les característiques d'aquesta pàgina,
que està en constant creixement,
i també els projectes de renovació
que són molt importants al web de l'Arquivitat de Tarragona,
que estem decidits que sigui la millor pàgina web de l'Estat.
Per la seva banda, el senyor Francesc Rosaura
va presentar la situació actual del programa Signes dels Temps,
que és un magatzin informatiu d'uns tres quarts d'hora,
uns 45 minuts, TV3,
que s'emet els diumenges a les 9 del matí.
I mossèn Jaume Imar va fer notar
que és el director de dos mitjans veterans,
Catalunya Cristiana, que fa 30 anys,
i 15 Ràdio Estel.
Ell, recordem, que n'és el director des del setembre passat.
Doncs, mossèn Jaume Imar va indicar
que Ràdio Estel s'està plantejant un gir
des d'una ràdio amable cap a una ràdio de servei
que doni resposta a les necessitats de les persones,
és a dir, amb una funció molt clarament pastoral.
I mossèn Aureli Hurtín, director del GEC,
va explicar el motiu fundacional del GEC
i també dels cincos, de cara a la coordinació
i imatge conjunta de l'Església a Catalunya,
mantenint l'autonomia a cada diòcesi.
I a tot això, què va dir el nou bisbe delegat
de la Conferència Episcopal Targonense
per als mitjans de comunicació social?
Monsenyor Taltavull va fer una reflexió
sobre la distància que hi ha entre els documents
i discursos referits al paper
i importància dels mitjans de comunicació
i el funcionament pràctic dels mitjans
a què disposa l'Església.
Va dir també que cal fer un plantejament realista,
ni que sigui modest, en aquest àmbit,
perquè la gent espera molt de l'Església
i no s'ha de renunciar a tenir una paraula.
Va dir també que cal fer un esforç
per avicolar la informació
amb continuïtat i fluïdesa.
I finalment, Monsenyor Vives
va plantejar la possibilitat i conveniència
de fer aquest diàleg obert,
el que s'havia tingut llavors amb els delegats,
amb el conjunt de l'Episcopat Català
en una de les seves reunions periòdiques.
I ara, quan tindreu la propera reunió?
Doncs la propera reunió plenària,
de manera extraordinària,
va quedar fixada pel dijous 16 d'abril.
Moltes gràcies, Didac.
Bé, i com que avui ha començat la Setmana Santa,
els animo, amics meus,
a llegir i meditar aquests dies els relats de la passió.
Conté tot un programa de vida,
és tot un llibre de vida cristiana
que ens ensenya tantes coses.
La passió és un misteri d'amor
i aprenem a estimar.
Contemplant el rostre dolorós i sofrent de Crist,
aprendrem, no en dubtin,
a estimar i a fer el nostre camí a l'estil de Jesús.
I això és tot per avui.
Moltes gràcies per la seva atenció
i ens acomiadem fins al proper diumenge, si Déu vol,
que ja serà diumenge de Pasqua,
la festa més important del calendari cristià.
Fins aleshores,
Feliç Setmana Santa a tothom!
Feliç Setmana Santa a tothom!