El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Hola, estimats amics i amigues del Campanar.
Arribem el dia 22 de febrer, setè diumenge del temps ordinari o de durant l'any, a les portes ja de la Quaresma.
Com sempre, rebin la més cordial salutació dels qui fem aquest programa,
en Santi Grimau al control tècnic i una servidora, Montse Sabater al micròfon.
La nostra arxidiócesi ja fa un mes que va acabar les celebracions de l'any jubilar del bisbe Sant Fructuós
i dels seus diarques Sant Auguri i Sant Eulogi.
Les celebracions i el jubileu sí que s'han acabat,
però l'urgència de continuar sent avui testimonis resta present per a nosaltres.
Testimonis, avui som nosaltres.
Ha estat el lema d'aquest jubileu que ha marcat la més recent vida cristiana de les nostres terres.
Testimonis, però d'aquí.
Certament de Crist.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
L'any litúrgic és cíclic,
com si l'Església, dipositària del Tresor de Cris,
estigués àvida de donar-nos cada any l'oportunitat de descobrir-lo
en períodes d'especial intensitat de vida espiritual.
Ara ens cride a un període de reflexió i penitència,
la Quaresma,
quaranta dies que fan memòria del temps que va passar Cris al desert
preparant-se per a la seva vida pública.
El que ens faltava,
poden pensar alguns,
prou penitència ens ofereix la vida
i aquest any la crisi
com per lliurar-nos unes setmanes a una vida penitent.
Però el desig de l'Església
en presentar-nos la Quaresma
no és fer una crida a la tristesa,
sinó a l'alegria a veritable,
aquella que no depèn de les circumstàncies externes
ni dels moviments de la borsa,
sinó de l'actitud del cor.
És veritat que parlar avui
de conversió, de penitència interior,
pot resultar difícil d'entendre.
El sentit veritable és el que expressa el Catecisme de l'Església Catòlica
quan diu que la conversió es realitza en la vida quotidiana
per gestos de reconciliació,
per la preocupació pels pobres.
El que avui us convido a reflexionar és
com és la meva relació amb Cris?
Estic disposat a reconciliar-me amb algú
de qui m'he distanciat
independentment de les raons
o de qui va tenir-ne la culpa?
Què faig personalment
per a socórrer les persones més necessitades
de la nostra societat?
El poeta Indri
Ravindrach Tagore
va tornar decebut
d'un viatge per Europa,
pel qual havia vist en països
que imaginava més cristians.
Va escriure
Si vosaltres els cristians
visquéssiu com Cris,
tot l'Índia estaria als vostres peus.
Mestre Jesús,
no hi ha lloc per a tu a Europa.
Vine, asseute entre nosaltres a l'Àsia,
al país de Buda.
Així ens deia Tagore.
En efecte,
convé que el nostre continent
i cadascun dels seus pobles
recordi les seves arrels cristianes,
les quals van donar origen
a l'humanisme veritable.
Però la conversió no es fa en massa,
com en altres èpoques,
quan es convertia un emperador o un rei
i els ciutadans el seguien de bon grat o per força.
La conversió és personal
i passa per la humilitat.
La dificultat per assolir-la
radica en la presumpció
o en el defecte contrari,
la desesperació,
i ningú no està
estalvi de perdre's
ni impossibilitat de recuperar-se.
Hi ha una dita que diu
no hi ha sant sense passat
ni pecador sense futur.
La quaresma no és, doncs,
una etapa trista,
com una frenada més o menys necessària
a l'altra etapa de desenfrenament
que li precedeix.
El Cris que ens convida a passar-ho bé
és el mateix que ens cride
a prendre la creu i seguir-lo.
El convidat a les noces de Canà
és el mateix que plore a gestemenir.
Però és sempre aquell
que aixeca els ulls al cel
i diu al Pare,
facis la teva voluntat.
Fer la voluntat de Déu en cada moment
és la major font de pau interior i alegria.
és el que Tagore trobava a faltar
dels cristians.
És el que l'Església ens convida a descobrir
o redescobrir
en aquesta nova oportunitat,
la quaresma concreta de l'any 2009.
Adeu-siau.
Ser testimonis de Crist
significa retenir sempre allò
que hem sentit des del principi
i mantenir-ho.
Reconeixer, per tant,
Jesucrist com el Fill de Déu
encarnat per nosaltres,
mort i ressuscitat per nosaltres.
Ser testimonis de Crist
és reconeixer-lo
com a Déu encarnat
i romandre en ell
per poder romandre en el Pare
i mantenir-nos en ell
sota el guiatge de l'Esperit Sant.
I parlant de testimoniatges,
amb la mateixa actitud de servei
que durant l'any jubilar,
en el 1750è aniversari
del martiri de Sant Fructuós,
Bisbe i els seus diàques,
auguri e eulogi,
la delegació d'Iossana de Missions
i Secretariat de Pastoral Bíblica,
han posat en marxa una activitat
mogudes pel desig d'oferir
un servei còmode per accedir
a una sèrie d'útils recursos,
evangelització,
terra santa,
missions, etc.
Tot continuant, al mateix temps,
el recolzament amb els projectes socials
promoguts durant l'any jubilar.
Aquests serveis,
anomenats Vida i Missió,
són una extensió dels que ofereixen
a la seva tasca ordinària
la delegació diossassana de Missions
i el Secretariat de Pastoral Bíblica.
Els serveis Vida i Missió,
ubicats al lloc on va radicar
l'oficina del Pellegrí,
a l'edifici del seminari
al carrer de Sant Pau número 4,
iniciaran la seva activitat,
si Déu vol,
el dia 16 de febrer
i romandran oberts
de dilluns a dijous
des de les 10 del matí
fins a la 1 del migdia.
Qui tingui oïdes que escolti
Un comentari
de mossèn Ricard Cabrè
Bons amics,
en diferents ocasions
s'ha acusat a les indústries farmacèutiques
de cercar per damunt de tot el guany
i deixar de banda les malalties
dels països pobres,
la terapèutica de les quals
seria poc rendible.
En canvi, s'inventen malalties
o es magnifiquen aspectes
dels països rics
que es poden convertir fàcilment
en font d'ingressos.
Vida Nueva publicava
el 23 de gener d'aquest any
un article que porta per títol
No hi ha medicines pels pobres
i posa un exemple ben concret.
El mal de la son,
tripanossomiasis,
humana africana,
produïda per una picada
de mosques setzè,
per la que moren
unes 150.000 persones cada any.
No hi ha ni medicaments
ni vacunes
que puguin evitar el desastre
a efecte d'aquesta malaltia.
Hi ha un medicament
que s'ha comprovat eficaç,
la flamitina,
però per la que l'empresa farmacèutica
va deixar de produir
ja fa anys
perquè no li resultava rendible.
En canvi,
la flamitina
ha trobat una bona aplicació
en cosmètics
que impedeixen
el creixement del pèl
de les persones.
A l'empresa
li resulta molt més rendible.
Es produeixen
específics cars
i superfluos
per a la gent benestant,
més destinats
a envellir el cos
que a curar
malalties doloroses,
cosmètics,
pomades termoestètiques,
antioxidants,
preprimar-se,
antidepressius
o estimuladors
de la sexualitat.
Aleshores,
cal invertir milions
en publicitat
per convèncer la gent
sobre la conveniència
d'aquests específics.
Preocupa amb el més
al·luc dels països rics
que la vida
dels països pobres.
Ni metges sense fronteres
han aconseguit
que cap fabricant
es decideixi
a produir el medicament
que evitaria
milers i milers de morts.
El sociòleg suïs
Joan Sigler,
ponent especial
de les Nacions Unides
per a l'alimentació,
diu en el seu llibre
L'imperi de la vergonya.
Des de 1975
a 1996
els laboratoris farmacèutics
han desenvolupat
1.233 molècules noves.
D'aquestes noves,
només 11
tenien alguna cosa
a veure amb malalties tropicals.
Àfrica consumeix
només el 2%
dels fàrmacs
que es consumeixen
en el món.
Segons un estudi
de la monja benedictina
Teresa Forcades,
doctora en medicina,
interessa molt més
el 10%
dels habitants del planeta
que poden pagar bé
que el 90% restant
que gaudeix
de menys possibilitats
econòmiques.
Segons afirma
el doctor
Carles Rodríguez Soto
en l'article esmentat
de Vida Nueva,
un tractament combinat
complet
contra el SIDA
costa actualment
a Espanya
uns 9.000 euros
anuals
expenses
de la seguretat social.
Aquest és
sens dubte
un preu
exorbitant
pels països africans.
Aleshores,
es va recórrer
els antirretroverials
genèrics
fabricats
en diversos països,
entre ells
la Índia,
amb els quals
s'aconseguia reduir
el preu
a una desena part.
Però l'Organització Mundial
del Comerç
va exigir
que els medicaments
de la Índia
estiguessin també
submesos
al sistema
de patents
amb la qual cosa
s'encaria
de nou
extraordinàriament
el producte.
Cal tenir en compte
que a l'Àfrica
moren cada any
aproximadament
3 milions
de persones
per causa
del SIDA.
I dels 40 milions
de persones
que es calcula
que hi ha
avui en el món,
la majoria
són a l'Àfrica.
És trist,
però en el nostre món
el diner
pesa molt més
que la vida
de les persones.
Perdoneu-me,
però això
no sols és
antievangèlic
sinó també
antihumà.
Amics,
fins un altre dia
si adeu plau.
El proper dia 25
s'escau
el dimecres de cendre
amb el qual
comença
la quaresma.
A totes les parròquies
de l'Arxidiòcesi
es farà
la imposició
de la cendre
d'acord
amb els horaris
previstos
a cadascuna
d'elles.
Per altra banda,
el dia 1 de març,
a partir dels quarts
de 6 de la tarda
i a la parròquia
de Balancafort,
tindrà lloc
el recès
arxiprestal
de quaresma
de la conca
de Barberà.
de la...
l'actitud de la funció
A casa nostra, ben segur que el mossèn hauria de fer el corregor...
Tarragona missionera, una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la delegació diocesana de missions i cooperació entre les esglésies.
Déu vos guarda.
També avui deixem que ressoni la paraula de pau.
Déu n'és testimoni fidel.
La paraula que us adrecem no és ara sí, ara no.
El fill de Déu, Jesucrist, que hem anunciat entre vosaltres,
tant jo com Siles i Timoteu, no ha estat mai ara sí, ara no.
En ell només hi ha el sí.
En Jesucrist totes les promeses de Déu han trobat un sí,
i per això gràcies a ell diem amén.
A Déu li donem la glòria.
Encara avui aportem el testimoniatge dels nostres misioners i misioneres.
La germana Núria Soronelles, Sanz de la Leixá, des del Perú,
ens va bien un poco tard, va mi felicitació.
Han sido días de mucho trabajo en nuestra hogardería,
de más de trescientos niños, pero felices,
viendo los niños contentos con sus panetones, juguetes y muchas fiestas
que de los otros colegios vienen y los hacen felices.
son gracias de Dios que nunca me cansaré de agradecerle
por estar al lado de estos niños que crecen de todo lo más grande
y el amor de los padres que muchos de ellos no los conocen.
Aún llego para desearles un feliz año nuevo,
que sea lleno de la paz del buen Dios.
Les agradezco muy en particular sus oraciones
y todo lo que nos ha de participar de nuestra arxidiocesis.
Monsenyor Lluís Soler Fà, de Tarragona,
bisbe de Trujillo, Honduras, ens diu
Per a compartir el misteri del Fill de Déu,
el correu més ràpid és posar-nos d'acord aplegats
amb tota la humanitat davant d'ell,
per sobre de l'espai i del temps.
Tots els que l'adorem estem units
per la seva presència salvadora,
amorosa, tendra.
Tots podem desitjar-nos felicitats.
Moltes abraçades.
L'Agostina Moretó Castellà de Cambrils,
servint a Xila,
ara des del seu obligat repòs a Cambrils.
Moltes gràcies pel missatge de Nadal,
de pau i d'esperança.
Jo també voldria per totes i tots els que hi treballem
per construir una terra més humana
que l'any 2009 sigui un any de goig i confiança.
Que amb el vostre compromís
puguem fer possibles i visibles els signes de vida
que tant necessitem per mantenir l'esperança.
Jesús és per nosaltres un bon referent i un bon acompanyament.
S'agraeix que enmig de tots els pobles
sempre hi hagi tantes persones anònimes
treballant per la vida i en defensa de la vida.
La germana Maria Tilló, d'Arbeca,
de poc destinada al Paraguay,
ens escriu des de l'Argentina.
Agraeix a Déu i a la delegació.
En hacerme llegar tanta riqueta d'informació
diocesana i curso bíblico
me hace sentir més unida i agradecida
a la tierra donde recibí la vida material i espiritual.
Que el divino niño les llene de bendiciones
y un año 2009 feliz.
Adéu-siau.
Reprenent el fil de la nostra reflexió d'avui,
ens cal ser testimonis de Crist
per tal de continuar i estendre l'obra redemptora i salvadora de Crist?
Ens cal ser testimonis de Crist
per tal que d'un cap a l'altre de la terra
tothom vegi la salvació del nostre Déu.
Ens cal ser testimonis de Crist
per tal de viure en plenitud
la missió que Crist mateix ens ha confiat.
Aneu, doncs, a tots els pobles
i feu-los deixebles meus,
batejant-los en el nom del Pari, del Fill i de l'Esprit Sant
i ensenyant-los a guardar tot allò que us hem menat.
Jo sóc amb vosaltres, dia rere dia,
fins a la fi del món.
I ara els oferim una entrevista que va fer el nostre col·laborador,
Josep Sabater, el pare Pere Codinacs,
amb motiu de la publicació d'un nou llibre
d'aquest prevera claretiar.
El pare claretiar Pere Codinacs acaba de publicar
a l'editorial Claret el llibre
Riquesa global, pobresa mundial,
que porta com a subtítol
Un futur inquietant.
L'autor fa realment una dissecció profunda i real
del moment que viu la societat,
la nostra societat actual.
Certament, la realitat i el futur són inquietants
i més encara si no es té en compte
la doctrina social de l'Església.
El pare Codinacs, amb la seva obra,
proposa concretament unes determinades actuacions
per tal de canviar la mentalitat de la societat actual.
L'obra és una denúncia sobre determinades situacions,
però també l'autor no es queda aquí,
és a dir, sinó que també aporta sortides
per a l'actual crisi social i econòmica.
Aquí nosaltres i el pare Codinacs.
Pare Codinacs, benvingut.
Bon dia.
Doncs comencem la nostra entrevista
perquè la pobresa ja no està limitada
entre el nord i el sud.
Avui es parla dels nous pobres localitzats
entre una població jove i urbana, bàsicament,
i també estigmatitzada per la corrupció
de les màfies de tot tipus.
Aquest no és realment el marc de la societat actual?
Jo diria que un 35% dels ciutadans dels Estats Units
no tenen cobertura sanitària.
La crisi econòmica actual farà
que 900 milions de pobres
caiguin a la pobresa severa
i, principalment, als països pobres,
però també en els pobles dels nostres països rics.
La fam al món creixerà.
Per altra banda,
les famílies de renda mínima al nostre país
i els acomiadats
es trobaran que no podran fer front
a les despeses familiars bàsiques,
ni accedir a una nova hipoteca.
Sobreviuran.
Així de fràgil s'ha tornat
l'eufòria econòmica dels primers anys
del nostre segle XXI.
Aquesta situació provoca un sofriment social
que per a persones condamnades no existir,
que per no tenir,
no tenen ni DNI.
Es pot parlar de mort prematura per a aquest col·lectiu?
Avui, molts dels que viuen a l'Àfrica
o a Angladeix,
o als països del sud-est asiàtic
o també acampaments improvisats
de fugitius de la Guerra del Congo, per exemple,
es troben amb nens,
ancians i malalts
destinats a una mort segura,
ignota
i, com vostè diu,
sense el DNI.
Mai no hauran existit socialment aquests fets,
aquestes persones.
I aquests fets,
a milions, són la negació ètica
del nostre sistema econòmic mundial.
Crec que ens trobem davant una nova religió
que sacralitza el capitalisme neoliberal,
provoca privatització dels beneficis,
també provoca la socialització de les pèrdues
i fomenta també la cultura del DNI?
Penso que és així.
Ho exposo llargament en el llibre ressenyat.
El dogma del pecat total,
del mercat total,
sense llei ni ètica,
pot ser un perill i un mal greu pels ciutadans,
com estem veient.
I, per contra,
la desregularització de l'economia
i dels mercats financers i hipotecaris
ha permès que unes minories de dirigents
de l'economia neoliberal
se saltin les lleis
i reglaments internacionals,
que esquerin falses institucions hipotecàries
que, en realitat,
no responen a res.
Aquí hi ha hagut un greu buit ètic
per manca de control i excés d'optimisme.
I el diner s'ha volatilitzat.
És ara que la mateixa premsa
ja en parla, de forma oberta,
de gestors corruptes,
d'immoralitat,
d'absència de llei a Wall Street
i altres centres d'economia mundial.
Aquesta crítica moral
ha arribat a tot el món,
darrerament,
en el discurs d'investidura
del primer president negre dels Estats Units,
Barack Obama.
Davant un neoliberalisme poc ètic,
en el que el poder econòmic s'imposa,
el polític no s'haurà d'avançar
cap a una globalització humanista.
El model econòmic global,
al marge del subjecte central,
que és l'home,
porta a l'inhumanisme.
O, dit d'una altra manera,
el model global econòmic
especula sobre l'home
valorant-lo solament
com a productor i consumidor.
La resta de dimensions humanes
no compten.
I davant aquest programa,
què hi diu l'Església?
L'Església, des de fa més de 100 anys,
ha denunciat l'abús
i l'egoisme ferotge,
per exemple,
de l'empresariat anglès
de finals del segle XIX,
l'encíclica del papa Lleu XIII.
el 1891.
Del capitalisme monopolístic,
encíclica del papa Pius XI,
el 1934.
Del capitalisme que cerca
el benefici com a motor essencial
del progrés econòmic,
la competència com a llei suprema
de l'economia,
la propietat privada dels béns
de producció com un dret absolut,
de l'encíclica del papa Pau VI,
el 1967.
i, finalment,
del pecat estructural
del sistema econòmic actual,
de l'encíclica de John Pau II,
el 1984.
Els textos que cito
en el llibre
són d'una força
tan contundent com a real.
Recordant aquest capitalisme
del segle XIX,
fou el que provocà
la revolució del proletariat
i després
el naixement
del comunisme de Marx.
En el seu llibre
vostè parla de pecat.
Què hi ha a veure
el pecat en tot això?
Miri,
en síntesi,
intento dir que
el mal i el pecat
són a l'arrel
del sofriment,
de la violència
i de la mort del món.
Per això,
intento de fer present
el mal,
el pecat,
a tot el llibre,
a manera d'un estrident
i dramàtic
baix continu.
Com definiria concretament
la seva proposta
d'actuació
mitjançant
un perdigma emergent
o bé model
per tal de canviar
les mentalitats
de la societat actual?
El model de gestió
que ens ha portat
a la situació global
actual
no funciona
per una gran part
de la humanitat
ni pel planeta Terra.
D'això,
el llibre
en fa una clara denúncia.
Però també ofereix
una alternativa
per gestionar
els afers mundials.
Abans de canviar
les estructures socials
cal canviar
les estructures
morals
i mentals
de l'home.
Per això,
en el llibre,
hi ha una vintena
d'elements
d'un nou
paradigma emergent,
alguns dels quals
són formulats
i raonats així.
Per exemple,
policentrisme
versus
unicentrisme,
diàleg
i convergència
versus
monòlegs
entre sorts,
la veritat
en benefici
de tots
versus
la pròpia
veritat
en benefici
personal,
la cultura
plural
versus
l'uniformisme
cultural,
el compartir
versus
el retenir,
la interdependència
solidària
versus
la competència
deslleial
o hostil,
els conflictes
oberts
al diàleg
versus
els conflictes
tancats
a la
raonabilitat,
la interdependència
social
versus
la independència
d'interessos
privats,
la violència
de la pau
activa
versus
la violència
de la guerra,
el benestar
suficient
per a tots
versus
el benestar
del meu
clan
del meu
monopoli
de la nostra
àrea
geogràfica,
la formació
humanista
versus
la sola
formació
tecnològica,
l'hàbit
d'austeritat
sostenible
versus
l'hàbit
del mal
baratament,
la cultura
de la honestedat
versus
la cultura
del frau,
la fraternitat
mundial
versus
l'odi
radical
i destructiu.
I finalment,
para Codinacs,
una pregunta inevitable,
on es pot trobar
el seu llibre?
Es pot trobar
a l'editorial
Claret
a Barcelona
o també
a la llibreria
del seminari
diossosà.
Para Codinacs,
moltes gràcies.
Gràcies a vostè.
Ara
podríem
escoltar
el fragment
que serà
proclamat
a la missa
d'aquest diumenge.
Els hi oferim
per gentilesa
de l'Associació
Bíblica
de Catalunya
i com sempre
la seva audició
anirà
seguida
dels comentaris
del seu president,
mossèn Joan Magí,
sobre les lectures
de la missa dominical.
Al cap d'uns quants dies,
Jesús entrà
novament
a Cafarnaum.
Va córrer
a la veu
que era a casa
i s'hi aplegar
tanta gent
que no cabien
ni davant la porta.
Ell
els anunciava
la paraula.
Llavors
vingueren uns homes
a dur-li
un paralític.
El portaven
entre quatre.
veient
que amb tanta gent
no podia
endur-lo
fins a Jesús,
van fer un forat
al sostre
sobre l'indret
on ell era
i van baixar
la llitera
on ja hi ha
el paralític.
Jesús,
en veure
la fe
d'aquella gent,
diu
el paralític.
Fill,
et són
perdonats
els pecats.
Hi havia
allà asseguts
uns mestres
de la llei
que pensaven
com és
que aquest
parla així.
Això
és una
blasfèmia.
Qui pot
perdonar
els pecats
si no Déu?
A l'instant
Jesús
s'adonà
que pensaven
així
i els
digui.
Per què
penseu
això
dins
vostre?
Què és
més fàcil
dir al
paralític
et són
perdonats
els pecats
o bé dir-li
aixeca't
pren la
llitera
i camina
doncs ara
sabreu
que el fill
de l'home
té el poder
de perdonar
els pecats
aquí a la
terra.
Llavors
diu
el paralític
Tomano
aixeca't
pren la
llitera
i vés-te'n
a casa.
Ell
s'aixecà
prengué
immediatament
la llitera
i va sortir
a la vista
de tothom.
Tots
quedaren
sorpresos
i donaven
glòria
a Déu.
Deien
No havíem
vist mai
res
de semblant.
La Bona
Nova
Comentaris
sobre les
lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí
Bon dia
amics
el dia 22
de febrer
ens trobem
en el
diumenge
setè
de durant l'any
Déu
que ens promet
que farà
noves gestes
i ens
diu
no recordeu
més
els fets
passats
no penseu
més
en les
gestes
antigues
faré una
nova gesta
que ja
comença
a despuntar
i què farà
obriré un camí
en el desert
i rirà
i aquest poble
que jo
que jo
que jo
m'he format
proclamarà
la meva
lluança
i com
ho farà
això
diu
sembla que t'havies cansat
de mi
però t'has fet carregós
amb els teus pecats
m'has cansat
amb les teves culpes
doncs bé
diu Déu
sóc jo
sóc jo
qui t'esborra
les faltes
ho vull així
no em recordaré
dels teus pecats
insisteix
en el perdó
és l'única
realitat
que arregla
les baralles
que arregla
les guerres
perquè
quina justícia
volem imposar
la de la força
la de les opinions
diferents
doncs
una situació
doncs si
m'he equivocat
doncs demano
que em guareixin
que em perdonin
el si de Déu
és la seva felicitat
ens convé
viure el si
de la felicitat
de Déu
el nostre ment
és Crist
el podem mostrar
avui
a la gent d'avui
i sense canviar-lo
Jesús allibera
del pecat
ens confia
el perdó
i ho demostra
alliberant el cos
Jesús
el fill
de l'home
perdona
i nosaltres
perdonant
manifestem Jesús
quan la comunitat
perdona
es transforma
en guaridora
llavors Jesús
fa veure
el seu perdó
a través d'ella
ja que la comunitat
és el seu
cos visible
i això és tot per avui
amics i amigues
del Campanar
ens acomiadem
fins la propera emissió
tot agraïnt
la seva atenció
i deferència
per compartir amb nosaltres
aquest temps radiofònic
feliç setmana
a tothom
la procre
o
el
el
el
c
de
Gràcies.