Si vols veure la vida amb esperança
Escolta Porta a l'Esperança
Tots els diumenges a dos quarts de deu del matí a Tarragona Ràdio
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona
Porta a l'Esperança
Obre la teva porta a l'Esperança
Si las piedras hablaran, hablarían de Jesús
Si las flores cantaran, cantarían de su luz
Si los árboles lloraran, llorarían al mirar
A este mundo que rechaza la verdad
Yo quiero subir a las montañas
Y gritar en montaña
Que tú vives, que tú amas
Que tu amor nunca se acaba
Si las piedras hablaran, hablarían de Jesús
Si las piedras hablaran, hablarían de Jesús
Si las flores cantaran, cantarían de su luz
Si los árboles lloraran, cantarían de su luz
Si los árboles lloraran, llorarían al mirar
A este mundo, cantarían de su luz
Si los árboles lloraran, cantarían de su luz
Si los árboles lloraran, cantarían de su luz
Si los árboles lloraran, cantarían de su luz
Yo quiero subir a las montañas
Yo quiero subir a las montañas
Y gritar en montaña
Que tú vives, que tú amas
Que tu amor nunca se acaba
Yo quiero subir a las montañas
Y gritar en montaña
Que tú vives, que tú amas
Que tu amor nunca se acaba
Que tu amor nunca se acaba
Yo quiero subir a las montañas
Y gritar en montaña
Que tú vives, que tú amas
Que tu amor nunca se acaba
Nunca se acaba
No me ha Reidyes
No me ha Euro53
No me ha Reidyes
No me ha televisión
Que tu amor nunca se acaba
No me ha plays
Que tu amor seguís
Molt bon dia, amics i amigues
que ens acompanyeu en aquest matí de maig.
Benvinguts a Porta l'Esperança, l'únic programa de ràdio de la ciutat
que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia.
Com ja sabeu, aquest és un programa realitzat i dirigit per l'Església Protestant de Tarragona,
situada al carrer Monestir de Poblet número 7.
I en aquest matí de diumenge ens trobem als Estudis de Tarragona Ràdio,
el Samuel García, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Albert Marcos.
Hola, bon dia.
Els controls tenim a la Sílvia, des d'aquí molt bon dia, i jo, l'Alexia, que us parla.
Avui volem parlar-vos de diferents notícies d'actualitat.
com és la polèmica píndola de l'endemà,
també els fenòmens com és el sexting, que després explicarem què és,
o la famosa reunió del G20, que ja veureu on està duent.
Tot això ho veurem des d'una perspectiva bíblica,
però abans d'entrar en matèria sentirem aquesta cançó.
En ti, señor, me he refugiado.
Eres mi preciosa roca fuerte.
Solo tú me has levantado.
Lejos de tu amor no puedo mantenerme.
Muéstrame tus caminos.
Enséñame a caminar.
Controla cada paso del destino.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Us recordem que esteu escoltant el programa Porta l'Esperança
a la 96.7 de l'AFM, a Tarragona Ràdio.
Aquesta setmana hem llegit als diaris
que s'ha creat una certa polèmica al voltant de la píndola de l'endemà.
Doncs aquesta pastilla es vendrà sense recepta ni límit d'edat.
Què en podem dir d'això com a cristians?
Clar, la primera reflexió que em feia
quan escoltava i llegia aquesta notícia
és que primer vivem en un país
una mica procliu a automedicar-se,
com és el nostre,
perquè a la mínima que ens trobem malament
ja passem d'anar al metge
i a continuació agafem la primera pastilla
que sabem que ens han recomanat i ja està.
I això realment em fa una mica de por,
perquè fa la sensació que els responsables polítics
vulguin començar la casa per la teulada
i es prenguin decisions a la valenta
sota el lema d'on fa els progrès.
Si el problema és l'augment d'embarassos en dones adolescents,
no acabo d'entendre com la mesura més efica
sigui la d'anar a una farmàcia
i tenir accés directe sense cap consulta mèdica
a una píndola.
Sí que pot ser que així evitem criatures no desitjades,
però la mesura no afavoreix ni la responsabilitat
i ni molt menys afavoreix oblidar-se de les conseqüències
que comporten en les relacions sexuals.
A part naturalment de les conseqüències de la píndola,
que sí que tenen efectes secundaris
i hi ha molta gent que,
metges de reconegut prestigi al nostre país,
que ja estan dient que evidentment que no és com menjar xiclets.
Això que realment s'ha d'anar al metge
perquè es vegi si aquesta persona podrà patir o no
a efectes secundaris.
Hi ha fins i tot professors d'universitat
que estan parlant d'aquesta píndola
com la bomba hormonal,
perquè realment pot alterar molt el cos de la dona
i pot tenir conseqüències perilloses
en el cas que es pogués prendre aquesta pastilla
d'una manera reiterada.
Jo, per tant, com deien a la ràdio aquesta setmana,
això no és ser progressista.
No ho considero ser progressista ni molt menys.
Però la política perd el nord moltes vegades amb facilitat
i es devé tan demagògica que si ara no creus
que aquesta sigui una bona recepta,
resulta que ets un conservador o altres coses.
Tant és.
Jo crec que hem de ser contundents en aquest sentit
i el que importa és que les dones sàpiguen
que aquest o aquesta píndola no és un mètode anticonceptiu.
Per molt que ens ho intentin col·lar
i amb les decisions com aquestes que es poden crear,
com dic, situacions preocupants i perilloses per la dona.
Per tant, la píndola de l'endemà no és la solució a l'embaràs no desitjat.
no desitjat amb tanta pedagogia que s'ha fet durant molts anys
amb els preservatius i tantes mides que n'hi ha ni que estan a l'abast de tothom.
O sigui que no és un problema ja que potser fa 20 anys sí que no es tenia tanta informació.
Per tant, crec que és important entendre que no és cap mètode anticonceptiu.
I des del punt de vista cristià que preguntaves, què podem dir?
A banda de tot el que he dit, és veritat que la Bíblia ens parla de sexe
i el descriu com a quelcom que és bo i que ha estat creat per a gaudir-ne.
O sigui, que ja vagi això per endavant.
Que la gent pensa que ja per ser cristians és que ja estem en contra de tot això.
Ara ve, i aquí ve la clau de l'èxit,
amb seny, responsabilitat, planificació, ordre.
És que és molt important perquè el sexe va molt més enllà de la relació coïtal.
Implica moltes més coses.
Què és el que estem ensenyant al nostre jovent?
Que importa poc el que facis.
Si avui vols amb aquest i demà amb l'altre.
Si t'has quedat embarassada perquè has tingut una nit boja,
ja tindràs la pastilleta totalment gratuïta.
I el que està clar és que Déu vol que fem les coses amb ordre,
amb responsabilitat, amb planificació.
Perquè, com dic, el sexe va més enllà.
Implica fidelitat també amb una persona.
Un compromís, un cert compromís que duri tota la vida
i no senzillament, com deia, avui amb aquest o demà ja veurem.
Així que esperem que el govern recapaciti i no continuem amb aquesta iniciativa,
que em sembla que serà un cas perdut,
ja que a nivells socials crec que s'està posant molt en qüestió.
i jo estic llegint moltes notícies al respecte,
que la gent s'està posant bastant, no?
El mestre de tot això és que, si ho modifiquen, sabreu per què serà.
Perquè les enquestes surten desfavorables.
I llavors sí que faran el canvi.
Però no perquè hagin fet un examen de consciència
i hagin entès que realment això no és cap solució.
sinó que el que s'ha d'ensenyar als nostres joves d'avui dia
és que han de ser molt responsables
amb les relacions sexuals que tenen
i que s'han de comprometre realment amb la persona en primer lloc.
I no començar la casa per la teulada, com solem dir, no?
Fa un moment, a la introducció,
hem comentat que parlaríem d'una notícia relacionada amb el sexting.
Però abans de parlar-ne, m'agradaria que ens expliquessis en primer lloc
què és això del sexting, perquè jo és la primera vegada que ho sento, la veritat.
Doncs sí, mira, jo també m'he sorprès aquesta setmana
perquè ho he llegit al diari també.
I ja quan vaig veure el titular,
normalment hi ha coses que les passes, no?
Però aquesta em va cridar molt l'atenció.
Perquè és una notícia que precisament
que vaig llegir la setmana passada, com deia,
sobre l'augment del sexting entre els adolescents.
Clar, el sexting, segons l'articulista
o el periodista que va escriure,
diu que és una paraula anglesa
que està composada per altres dos termes.
Per un costat, sex,
i l'altre, texting.
I el que vol dir és
que s'envien als adolescents SMS
o missatges pel mòbil,
però s'envien
fotografies seves
totalment nus,
despullats.
Llavors, el problema que s'està esdevenint
amb tot això
és que hi ha moltes persones
que estan agafant
aquestes fotografies
que els hi passen pel mòbil
i les pengen al Facebook,
als blogs,
totes aquestes coses
que hi ha per internet avui dia, no?
I que són molt conegudes.
I això està fent
i està produint també
que, malauradament, ja sabem,
en la societat en què vivim
i aquesta setmana, precisament,
parlaven del violador de l'Eixample,
s'estan produint
molts assetjaments sexuals
entre aquests adolescents
per la manipulació
que s'està fent
de les fotografies
que s'envien pel mòbil.
La notícia que faig esment
parla que la ministra de Serveis
de la comunitat de Nova Gales,
del sud, d'Austràlia,
ha dit que el seu govern
ha rebut informació
de nenes amb 13 anys
que havien enviat
imatges sexualment explícites
als seus nubis
a través dels mòbils,
que això és el sexting,
fotos que després
es passen
amb altres amics
i que, fins i tot,
es reenvien
un cop en tallar.
Quan ja no tenen
aquella relació,
també les reenvien
amb altra gent.
Clar, el tema és greu
perquè, com dic,
s'està fent difusió
per tota la xarxa
i està caient en mans
que no haurien de caure
i aquests adolescents
o aquestes noies
estan caient
en aquestes extorsions
moltes vegades
xantatges amb els pares
de que si no em pagues
passarà aquestes fotografies
o les penjarem
a no sé on
i és un problema.
Estan sent víctimes
d'assetjaments,
com deia abans.
Evidentment,
això és inadmissible
i com a cristians
evidentment
estem en contra
i no només
creiem que els governs
han de protegir
els menors
sinó que creiem
que el més important
és l'educació a casa
i tornem un altre cop,
per part dels pares.
Per molt que els governs
s'esforcin
en protegir els menors
que ho han de fer
i s'han de legislar
tot allò
que sigui necessari
perquè es persegueixin
els criminals,
si les famílies
no vellen pels seus fills,
es preocupen
per les seves amistats,
etcètera,
no aconseguirem
gaire cosa tampoc
perquè això
és el dia a dia,
és el que es dona
als carrers
per molt que tinguem lleis.
fetes, no?
Hi ha un proverbi
a la Bíblia,
recordava quan estava
llegint aquesta notícia,
que és molt il·lustratiu
d'això que estic dient
i que és un consell
molt pràctic
als pares.
I es troba
al llibre de Proverbis,
capítol 22,
verset 6,
i diu
«Instrueix
l'infant en el seu camí
i ni quan sigui vell
no se n'apartarà».
Aquest proverbi
fa èmfasi
a l'educació
o la instrucció
dels pares
i és cert
que la decisió final
és dels fills,
al final som nosaltres
qui decidim
si fem cas
del que ens diuen
els pares o no,
però sí que és cert
que els pares
tenen el deure
d'equipar,
d'educar,
de donar les eines necessàries,
això és el que significa
instruir en el camí
a la persona,
d'una manera correcta
a cada fill en particular.
I com dic,
la responsabilitat finalment
recaurà sobre els fills,
sobre nosaltres.
Però sí que és cert
que ha de començar
per les cases,
aquesta educació,
aquests valors,
aquest equipament,
perquè els fills
siguin conscients
dels paris
que corren també
i que no es deixin
aconsellar
per coses d'aquestes
com el sexting
i pel que diran els amics
i acaben caient
en uns problemes greus,
com s'està donant
a Austràlia,
a Estats Units
també ha passat
i no m'estanyaria
que ràpidament a Catalunya
ens trobéssim
amb aquestes històries.
Doncs finalment
i ja per acabar,
tots recordem
la famosa reunió
del G20
que es va dur a terme
per crear unes mesures
urgents anticrisi.
Des de la perspectiva
del temps
que ja ha passat
de la reunió,
quina valoració
podríem fer
com a cristians
d'aquestes mesures
i en general
del que implica
aquesta situació?
Clar,
voldria recordar
com molt bé deies
aquesta reunió
celebre de Londres,
em sembla que ja fa
un parell de mesos,
un punts d'una mica més,
i que com tots recordem
els titulars dels diaris,
els telenotícies
deien que ja havien trobat
la solució
a aquesta crisi financera
i que ja estava
tot arreglat.
El cas és que sembla
que van aconseguir
dur una mica
de tranquil·litat
al poble
com nosaltres,
als treballadors,
que al cap i a la fi
és qui pateix
de molts efectes
d'aquesta crisi.
I no farem
una valoració
perquè ja crec
que se n'ha parlat
moltíssim
de quin és l'origen
i com hem arribat
fins aquí,
no?
Però és cert
que els efectes
i desastres macroeconòmics
estan afectant
al dia a dia
al treballador,
a les famílies.
I fa pocs dies
també hem tingut
el debat
al Parlament
i jo no he sentit
grans solucions
que vagin
a donar eines
també a les famílies
perquè puguin sortir endavant.
per tant,
crec que han sabut
donar titulars
però de moment
no estem veient
que a la pràctica
això tingui efectes
en la població.
Veiem cada dia més
com creix
la necessitat
entre les famílies
en aquells elements
bàsics i necessaris.
Nosaltres,
per exemple,
a l'Església
ho hem notat,
hem vist com
moltes famílies
estan venint
per buscar ajuda
perquè ni tan sols
poden tenir aliments
i allò que puguin guanyar
ja sigui de l'atur
o del treball
que tinguin
és per pagar
la seva hipoteca,
per pagar
les factures,
els deutes que tenen,
però no els hi arriben
ni tan sols
per medicaments
moltes vegades
i també per aliments.
Per tant,
crec que la valoració
és malauradament
escèptica
i, bueno,
esperem i confiem
que continuaran treballant
o fent alguna cosa
i sobretot
com a cristians
sabem que estem
amb les mans de Déu,
que Déu té el control
de totes les coses
i que si realment
fem les coses bé
amb ètica,
amb responsabilitat,
però ja des dels polítics,
als bancs
i qui realment
ha produt
tota aquesta situació,
podem sortir endavant
si això sumem
l'anunci
del flamant president
dels Estats Units
que vam tenir
i que ja vam parlar
en l'anterior programa,
sembla que
el futur
es pugui albirar
una mica
en termes de pau
i de prosperitat,
cosa que ja dic,
a mi em costa molt de veure,
però, bueno,
tant de bo
la situació
vagi sortint bé
i cap endavant,
no?
I és que crec que
la idea
hauria de ser aquesta,
si en principi
la idea és bona,
o sigui,
que realment
les famílies
puguin viure tranquil·lament
amb allò que necessiten
i que puguin tirar endavant.
I és que la fita
de cada societat
hauria de ser
viure en pau
i amb certa prosperitat
sense que ningú exploti
el seu proisme.
I és això
que com a cristià
al final
traiem
com a
conclusió
de tot això,
no?
Per què hem arribat
fins on hem arribat?
Perquè hem aixecat
el del costat
per nosaltres guanyar més.
Hem aixecat
a les persones
per nosaltres
enriquir-nos.
Això sempre ha estat així.
Per què hi ha rics?
És la gran pregunta.
Però la Bíblia
ens crida
a que ningú
exploti
el seu proisme.
Però no hi ha dubte
en que una societat
així s'assoleix
mitjançant
el conjunt
de paus individuals.
Cada ciutadà
que sigui responsable
amb la persona
que té al costat.
Que sigui d'ajuda,
que pugui realment
donar un cop de mà.
I la suma
de totes les individualitats
és la que realment
farà aquesta força.
I podrà crear
una situació
de justícia
que malauradament
encara no la podem
percebre, no?
Com a cristians
estem segurs
que
la resposta
d'aquesta pau interior
ve
del príncep de pau,
com diu
el profeta Isaías, no?
Ve de Déu mateix,
de Jesucrist.
Abans de deixar
aquest món crist
va dir als seus deixebles
la pau us deixo,
la meva pau us dono.
No com la dona el món
o com l'entén el món,
que ja veieu
com anem moltes vegades, no?
L'apòstol Pau
es va referir a ella
com la pau de Déu,
que sobrepassa
tot enteniment.
I per què?
Doncs perquè és extraordinària
i no només
quan es coneix,
sinó quan te n'adones
quan ho experimentes
en la teva pròpia vida.
Aquesta pau
és la que et deixes
viure confiat
malgrat tenir
potser una problemàtica
econòmica
com estem vivint ara, no?
Així que cal
acceptar Jesús,
sempre dèiem el mateix,
apropar-nos a Jesús
perquè ell és l'únic
que sap arribar
al fons dels nostres problemes
com a herces humans
i és qui realment
pot portar una revolució,
una revolució de dins
cap a fora,
de benedicció
cap al proisme,
no fent mal
ni perjudicant
el que tenim al costat.
Així que t'animem,
estimant oient,
a continuar investigant
les escriptures
perquè puguis comprendre
realment
i acceptar
aquesta realitat
que només Crist
t'ofereix.
és el que hemett
es de la força
Afterwards
первых
Fins demà!
No puedo asimilar lo que me ha sucedido
El milagro más glorioso que yo he vivido
Que después de malgastar lo que no era mío
No he tenido que pagar
Traicioné a aquel que me perdonó la vida
Humillé al que curó toda mi herida
Y en mi oída coseché lo que merecía
Y desvanecido en mi dolor
En algún momento él me encontró
Y he despertado en el redil
No sé cómo
Entre algodones y cuidados del pastor
Y antes de poder hablar de mi pasado
Me atraviesan sus palabras y su voz
Que él se alegra tanto de que haya vuelto a casa
Que no piense, que descanse, que no pasa nada
Y dormido en su regazo lo he sabido
Tengo vida, tengo dueño y soy querido
He aprendido la lección del amor divino
Que me transformó
Que me transformó cruzándose en mi camino
Y que dio a mi vida entera
Otro sentido
Otra meta y otro fin
Y yo no sé lo que traerá para mí el mañana
Pero sí sé que nunca se apagará su llama
Salga el sol por donde quiera
Él me ama
Sé lo que es la gracia y el perdón
Su misericordia es mi canción
He despertado en el redil
No sé cómo
Entre algodones y cuidados del pastor
Y antes de poder hablar de mi pasado
Me atraviesan sus palabras y su voz
Que él se alegra tanto de que haya vuelto a casa
Que no piense, que descanse, que no pasa nada
Ni dormido en su regazo lo he sabido
Tengo vida, tengo dueño y soy querido
Entonces, hasta aquí el programa de hoy
Muchas gracias por habernos acompañado en este día
Esperemos que este programa haya sido de vuestro interés
Y que hagueu podido reflexionar sobre todo lo que hemos estado diciendo
Si queréis contactar con el programa de Porta a la Esperanza
Por cualquier cuestión, puedes dejar el teu mensaje grabado al contestador de Porta a la Esperanza
Al teléfono 977-24-2408
O també ens pots fer arribar la teua opinió mitjançant la web de l'Església
Que és www.iglesiadetarragona.com
O bé, també pots visitar-nos al local de l'Església Protestant de Tarragona
Situada al carrer Monestir de Poblet número 7
L'horari de culte és als dimenges a dos quarts de dotze del matí
I estàs convidat
Us agraïm la vostra companyia i atenció
I moltes gràcies per la vostra fidelitat amb aquest programa
I res més per avui
Com ja sabeu, cada diumenge tornarem a estar amb tots vosaltres
Els estudis de Tarragona Ràdio a Porta a la Esperanza
Un programa de ràdio que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu
Que és la Bíblia
Que Déu us beneeixi
Cada vez más violencia
Más maldad en la tierra
Parece que el amor ha muerto y la locura
Reina sobre la humanidad
Jóvenes acabados
Niños abandonados
A precio de placer
Y decidiendo solo del interés
Dónde queda la justicia y la venganza
Dónde queda el castigo y la razón
¿Por qué callas tú, Señor, y nos olvidas?
¿Cómo puedes permitir tanto dolor?
Dime dónde está aquel Dios, el Dios de Elías
Que de vez en cuando se dejaba huir
Cuánto tiempo tardará aún tu espíritu en venir
Niños
Como niños
Torpes
Torpes
Cachorrillos
Cachorrillos
Como nos gusta jugar
Y nos gusta preguntar
Aquello que hace tiempo sabemos ya
Sabemos ya
Dios aún sigue hablando
Sigue aún contestando
Sigue aún contestando
Y aquel que quiere oír
Y aquel que quiere oír
Aún puede percibir
Su voz de amor
¿Cómo puedo derramar yo de mi espíritu?
Si mis hijos no se vuelven a ti