Bona nit
Bon vespre, quan passa un minut de dos quarts de deu del vespre, clar.
Benvinguts al nom i semistòries, pilotant aquesta fantàstica nau dedicada a la divulgació històrica, la Sílvia García.
I durant 30 minuts, les veus que sentireu, doncs de Manel Magí, bona tarda, vespre.
Nit, nit, no et dic vespre, doncs ja està, vespre.
Bona nit.
Beu i tos, possiblement.
Beu i tos.
Bé, però això no és... i no s'ho va, no? Això és el més normal del món.
Sí.
I un servidor, el Jordi.
No en vinguis amb històries. Aquesta setmana...
Aquesta setmana iniciem el nostre programa, per cert, programa, programa de la sisena temporada, setè programa de la sisena temporada, avui 17 de novembre del 2009, amb dues efemèrides.
Una d'aproximadament de fa 2.000 anys i l'altra...
Perdona, Jordi, de fa 2.000 anys, avui, per mi sí que és total.
Aproximadament no, de fa 2.000 anys, tal dia com avui.
Un dia que clavem l'efemèride.
Si no, no seria efemèride.
No, no, no, però justament fa 2.000 anys, això s'ha de remarcar.
No hi ha, si no, no seria efemèride.
Podria fer 2.000 3 anys, per exemple, eh?
També seria efemèride.
És veritat, sí, sí, és veritat.
Jordi, ara t'has perdut.
Perdona'm, perdona'm.
Mil disculpes a tota la nostra audiència, que és molta i arriba a qualsevol racó del món.
I de l'univers.
Molt bé, Manel.
Hem començat molt tontos.
Centrem-nos.
Efemèrides, tot seguit un monogràfic dedicat a un tema que segurament ja n'haureu parlat, haureu sentit molt a parlar,
i és la caiguda del mur de Berlín, però intentarem destacar alguns aspectes menys habituals.
També avui fa 100 anys a Tarragona, amb patrocinadors, espero, perquè ens hem d'omplir les butxaques tant o més que el senyor Villet.
Sempre.
Sempre, molt bé.
I tant, no ho sé, però...
Bé, i tant.
I després de...
I ja està.
No, les curiositats, que avui són fantasmals.
Avui parlarem de luxe i de moda, però de forma fantasmagòrica.
Curiositats, les notícies, i 30 minuts passen volant.
I hem perdut dos minuts, ens queden 28.
Siguin.
Deixem tornar-ho a dir, Jordi.
Avui fa 2.000 anys.
2.000.
Normalment, quan fem una efemèride, fa 300...
Ni 1.999, ni 2.000.
No, 2.000, justament.
2.000.
2.000.
Un senyor ha nomenat Tito Flavio Sabino Vespasiano.
Pst, broma a la banda.
No, no va inventar la Vespa.
Tot i que era itàlia.
Hem deixat caure.
Vinga.
Este senyor, comúment conegut com a Vespasiano, va ser emperador romà.
I naixia tal dia com avui, 17 de novembre de l'any 9 de la nostra era.
Descendia d'una família de l'ordre equestre, o sigui, era d'origen noble,
i que va aconseguir la categoria o el rang senatorial
durant el regnat dels emperadors de la dinastia Júlio Clàudia.
Va ser designat cònsul l'any 51
i va guanyar molt de renom com a comandant militar.
Destacant a la invasió romana de Britània l'any 43
i també com a cap de les forces romanes que van fer front
a la rebel·lió dels jueus l'any 66.
Se va veure favorit pel suïcidi de Neró
i per l'anomenat any dels quatre emperadors,
que va ser una ràpida successió i mort de...
Un cop va morir Neró, de Galba, d'Otón i posteriorment de Vitelli.
Ell va ser proclamat per l'exèrcit d'Egíptia i de Judea
l'1 de juliol de l'any 69 emperador
i va derrotar definitivament el seu contrincant Vitelli
el 20 de desembre d'aquell mateix any.
Va regnar 9 anys, 10 anys, perdó,
i com a fet potser més destacat del seu regnat
va ser l'inici de la construcció de l'amfiteatre Flavi.
saps quina amfiteatre?
Sí, el Flavi, clar, de tota la vida.
Sí, sí.
El Coliseu.
Ja està?
Ja està.
Molt bé.
Totgeixi Calamay i si la Sílvia sabrà que s'ha acabat.
I ara, tal dia com avui, també, però de l'any 1972,
neixia un gran home, el senyor Toni Ximeno, mon germà.
Felicitats, Toni, però ara anem en sèrio.
Toni Ximeno?
Sí, sí, avui, mon germà, 33 anys, com Jesucrist.
Quan l'he parlat a mi ja m'ha dit
aquesta prova me l'han fet molt, però bé, seguim?
Sí, sí, bueno, estic perdut completament desorientat.
Tal dia com avui, de l'any 1494,
moria Giovanni Pico de la Mirandola,
filòsof humanista, senyor de Mirandola
i comte de Concòrdia.
Va conèixer els ambients humanistes i científics
de Màntua, Ferrara, Pàvia, París i Florència.
La seva doctrina religiosa, molt propera a la de Ramon Llull
i de Nicolò de Cusa,
quan a la Unitat de les Ciències i de la Pau Religió
se li va aportar alguns problemes amb la religió,
sobretot bé, amb la religió no, amb Roma.
I és que qui no ha tingut o qui no va tenir problemes
amb Roma, sobretot al segle XV.
Ah, segle XV.
Sobretot al segle XV, i més si et dedicaves a raonar,
a pensar com feien els humanistes.
Va tenir problemes amb Innocenci VIII,
per això va fugir a França,
on va ser impressionat després Vicenç,
però amb la protecció del rei Carles VIII
va poder tornar a Florència.
Allí finalment li va arribar l'absolució
de la mà d'un altre papa, Alexandre VI,
un 18 de juny de l'any 1493.
És un dels grans humanistes,
religiosos, filòsofs i científics
de l'època que va morir,
tal dia com avui, a Florència,
de l'any 1494.
El que jo em pregunto,
deia ser conscient a la seva mort
que s'havia de descobrir el nou món
d'un parell d'anys grans?
1.494.
Alguna cosa li hauria arribat
que haurien arribat a les Índies,
però que era un nou món,
possiblement no.
Perquè no hi havia globalització,
no hi havia informació instantània.
Suposo que les coses
anaven una mica més a poc a poc
del que van avui en dia.
Molt bé, curiós.
Fa 20 anys,
si no us heu assabentat,
és que esteu molt desconnectats,
i si no us heu assabentat,
segurament tampoc escolteu aquest programa.
Doncs bé, fa 20 anys
es va produir la caiguda
del mur de Berlín,
i Europa celebra,
o va celebrar,
un 9 de novembre,
en data de 9 de novembre,
els 20 anys del final de la Guerra Freda.
Però això del final de la Guerra Freda
també entra cometes,
perquè avui també,
avui en dia,
els màxims dirigents
als Estats Units i Rússia
segueixen signant pactes
o acords
de no proliferació nuclear,
es miren de reull,
tot i que surten,
semblant les fotografies,
somrient, etcètera, etcètera.
Però parlem de 20 anys enrere.
però inclús de molt més.
Parlem d'un nou estat,
la República Democràtica Alemanya,
que de democràtica en tenia poc,
es va crear un 7 d'octubre
de l'any 1949
com a resposta a la proclamació
de la República Federal d'Alemanya,
que era molt més democràtica,
creada pels aliats
a la seva part
de l'Alemanya dividida
després de la Segona Guerra Mundial.
Recordem que van dividir
un cop acabada la guerra
en quatre zones,
la zona oriental
que era soviètica
i les zones occidentals
que eren franceses,
anglesa i nord-americana.
La por de reconstruir Alemanya,
que havia generat
dues guerres mundials,
va fer que l'any 1952
els aliats
rebutgeixin la proposta
de Stalin
de reunificar el país
i crear un estat únic.
L'URSS va tutelar
llavors
la República Democràtica Alemana,
és a dir,
la RDA,
sota els seus criteris
econòmics i de govern,
sota la tutela
del Partit Comunista Rus,
sota un sistema
de planificació centralitzada
i, sobretot,
sota la por
de l'exèrcit roig
i de tota
la infraestructura
d'espionatge
i policiaca.
A la República Democràtica Alemana
hi havia un partit únic,
només hi havia un sol partit,
el Partit Socialista
Unificat d'Alemanya,
que dirigia
els destins de la població
sense eleccions
i amb l'ajut
de la policia política,
l'Estasi,
que controlava la vida
dels ciutadans,
dels ciutadans
i impedia que marxessin fora
sense permís,
tal com passava
a altres països comunistes.
Malgrat això,
la RDA
va aconseguir
un nivell de desenvolupament
bastant acceptable
durant la postguerra,
o, com a mínim,
durant la primera postguerra.
L'any 70
era la decena potència
industrial del planeta,
una posició
que va trastocar
la crisi del petroli
en 72-73,
però, en canvi,
els seus ciutadans
no tenien
un accés fàcil
als béns de consum
que produïen.
Avui,
en aquest monogràfic,
doncs,
parlem d'aquesta ciutat,
una ciutat,
dos mons,
Berlín,
ja, com hem dit,
una ciutat
que després de la Segona Guerra Mundial
va quedar dividida
en dos estats,
com a reflex
de tota una sèrie
de processos
anomenats
la Guerra Freda
entre capitalisme
i comunisme.
Capital,
Berlín,
la capital,
també va ser dividida
en quatre zones,
com ha comentat
abans el Manel,
i després arribaria
el Mur.
Un 13 d'agost
de l'any 1961
s'iniciava,
podríem dir,
l'era de la intolerància
a Berlín.
El 13 d'agost
del 61
es començava
la construcció del Mur.
Anirem
deixant
algunes pinçallades
perquè en 15 minuts
no tenim massa temps,
però,
curiosament,
dos dies després
va començar
a donar la volta
al món
una de les fotos
també més conegudes
d'aquesta repressió
o d'aquesta construcció
del Mur.
dos dies després,
és a dir,
un 15 d'agost
de l'any 1961,
un soldat
de la RDA,
és a dir,
del costat
del Berlín
ocupat
pel comunisme,
saltava
afilat espinós
cap al Berlín occidental.
No sé si tu tens
la imatge,
la fotografia.
Va sortir ara,
esta setmana passada,
la imatge,
però en vídeo.
Sí,
en vídeo,
està gravada també.
En què es veu
un soldat dissimulant,
està fumant.
Sí,
i de sobte comença a córrer.
I de sobte
comença a córrer,
salta i passa
ja a la part occidental.
realment democràtica,
a la República Federal
Alemana.
També entre...
També l'any 1961
es van produir tensions
entre els Estats Units
i l'URSS
en el lloc
fronterer
Checkpoint Charlie.
Conflictes
que, doncs,
que eren resultat
d'aquesta relació tensa
entre capitalisme
i comunisme,
és a dir,
entre
l'Unió Soviètica
i els Estats Units
d'Amèrica.
L'any 63,
un president
molt estimat
per molta gent,
John Fitzgerald Kennedy
visitava Berlín
i es declarava
un ciutadà berlinès
més
a favor,
sobretot,
d'aquesta unificació.
Entremig,
hi ha
doncs milers
d'històries personals
i també una història
o un fil conductor
comú a totes
aquestes històries personals,
que, com ja sabem,
doncs no dona massa temps,
i però saltem
ja l'any
del 63,
anem al 87,
en què s'inicia
un petit camí
cap a la llibertat.
L'any 87,
un altre president
nord-americà,
el senyor Reagan,
ex-actor de cinema,
visitava Berlín
i instava
el seu col·lega soviètic
a enderrocar el mur.
Qui era el seu col·lega soviètic?
Doncs,
qui havia de ser?
L'home de l'ataca.
L'home de l'ataca,
el líder soviètic,
Gorbachev,
demanava a Berlín
que acceleressin
tot aquell conjunt
de reformes
que unificarien
les dues
les dues alemanyes
i també les dues berlins.
L'any,
un 4 de novembre
de 1989,
un milió
d'alemans orientals
es manifestaven
a Berlín
per la democràcia.
I la nit
del 9 de novembre,
milers de berlinessos orientals
travessaven el mur
sense ser reprimits
i s'iniciava
l'enderrocament
d'un dels murs
que amb més vergonya
també ha fet passar
a la història
de la humanitat.
Però recordem també
que desgraciadament
no és l'únic mur
i que hi ha molts murs
invisibles.
Que poètic, no?
Invisibles i visibles.
Sí, invisibles i visibles.
A Corea encara queda
una mostra...
Sí,
el Parallel 38,
el Parallel 38,
una de les zones
més militaritzades
de tot el planeta.
Constitueix un mur
entre dos països,
també herència
de l'època
de la Guerra Freda.
De la Guerra Freda,
després hi ha altres murs
deguts a altres raons
també,
però bé,
això són altres històries
però això no és
el final demogràfic.
Centrem ara
amb un aspecte
potser menys parlat
i que seria
potser més curiós.
Com era el mur?
El mur tenia
302 torres
de vigilància
al llarg d'un mur.
Hi havia alarmes sonores,
acústiques
i bengales
connectades
a la reixa
o als cables.
Hi havia
200...
Hi havia gossos
policies
que es movien
per un carril.
Es van produir
durant aquests anys
més de 259 persecucions.
Hi havia una via
de vigilància
per a vehicles i patrulles.
Hi havia inclús
estaques d'acert
per evitar
el pas de vehicles
entre l'Alemanya,
entre el Berlín Occidental
i el Berlín Oriental.
Al costat
del Berlín Occidental,
és a dir,
la República Federal
d'Alemanya,
els alemanys
de l'Oest
van poder
decorar el mur
amb quilòmetres
de pintades,
mentre que a l'altre costat
era un mur gris,
terabrós,
no es podia
apropar a ningú.
Hi havia tota una sèrie
de búnquers
de formigó
a la part oriental,
és a dir,
a la part sota domini
de la Unió Soviètica
de formigó,
repartits pel mur
amb vigilants
i armes fixes.
Hi havia un total
de 20 búnquers.
La il·luminació
estava amb reflectors
fixos i mòbils
que il·luminaven
tot el perímetre
del mur.
Hi havia fossats
que impedien
la circulació
amb una profunditat
o unes fosses
d'entre 3 i 5 metres.
També hi havia
una reixa
amb electricitat,
mur interior
electrificat
amb uns 2 metres
d'alçada
i un altre mur
d'entre 3 i 4 metres
també electrificat.
Després,
hi ha la part
més tocada
de la barriera oriental
i hi havia
un altre mur,
paret de formigó
amb filat espinós.
I amb tot això,
us preguntareu
i encara hi va haver
gent que es va poder
fugar.
Doncs sí,
entre l'any 1961
i l'any 1989
hi va haver
8.503
intents de fuga
i d'aquests
8.503
intents de fuga
5.043
s'ho van aconseguir
dels quals
574
eren militars.
La resta
3.221
intents
van fracassar
i dels quals
desgraciadament
239
persones
van morir
en la recerca
de llibertat
al Berlín
occidental.
Podem
parlar
de fugues
o de formes
de passar
el mur.
Una d'elles
van ser
els túnels
que eren
excavats
per sota
del mur.
També
es van
fer servir
les clavegueres.
S'han
trobat
un total
de 70
túnels
al voltant
de tot
el perímetre
del mur.
La fuga
més espectacular
en aquest
cas
per un
túnel
el rècord
el té
un túnel
de 130
metres
entre el
soterrani
d'un fort
de pa
al Berlín
occidental
i un edifici
tapiat
al Berlín
oriental.
Van fugir
per aquell
túnel
57
persones.
També
altres
maneres
de passar
el mur
va ser
amb els
invents
més estranys
de les
formes
més
estranyes.
es van fer servir
milers de passaports
falsos
també
un pilot
va fugir
amb una avioneta
Slim 42
un altre sistema
curiosament
va ser passar
amb una caixa
de surf
que dius
home
el Berlín
amb una
taula
de surf
això mateix
i això com?
doncs
buida per dins
i la persona
completament tombada
suposo
les taules de surf
abans eren molt més
amples
però clar
a Berlín
qui fa surf
a Berlín?
curiós
també
hi havia un model
de cotxe
el BMW i Z
que va arribar
a passar
com a mínim
pel que es coneix
a 8 fugitius
però la fuga més espectacular
es donava un 17 de setembre
de l'any
1979
dues parelles
amb els seus 4 fills
es van escapar
a la República Federal
Alemana
en un globus
confeccionat
per ells mateixos
amb tota mena
de teles
un globus
un globus
sí sí
que va volar
a 2.500 metres
d'altura
de nit era
això estàs més informat
no no no
era una pregunta
home se suposa
que de nit
era menys visible
i
això vol dir
que el mur
estava molt ben preparat
a rants de terra
però pel cel
era més franquejable
i per sota terra
doncs bé
la caiguda del mur
va ser l'inici
del camí
cap a una Alemanya Unida
tot i que
hi ha fortes desigualtats
a l'Alemanya actual
i tot i els recels inicials
de la Gran Bretanya
i França
curiosament
darrerament
s'ha sabut
que
que el govern espanyol
de l'època
González
no?
doncs
des del principi
va estar a favor
de la unificació
mentre que
el Regne Unit
i França
doncs no estaven
massa segurs
home
encara tenien recent
la segona guerra mundial
i les pors
a una potència econòmica
força important
doncs
no sé per què ho deia ara
doncs
va provocar això
la caiguda del mur
el 9 de novembre
de l'any 1989
sobretot
per la pressió popular
i l'obertura
dels països de l'est
que van fer caure
aquest mur
de la vergonya
també
s'ha d'entendre
també
per les
per les polítiques
de Glasnost
i Perestroika
de
de Gorbachev
a la Unió Soviètica
i també
els historiadors
han constatat
la importància
de
de
de Roma
de
del
Joan Pau II
ara no em sortia el nom
podríem seguir parlant
del mur
però bueno
hem volgut
deixar aquestes quadres
pincellades sobre
com era el mur
un monogràfic
més o menys
curt
com tots els monogràfics
no hi ha més temps
però això
ja és una altra història
avui fa cent anys
a Tarragona
avui fa cent anys
a Tarragona
sonaven
timbals
de guerra
no fotis
sí
et preguntaràs
quina guerra
fa cent anys
1909
ah sí
quina
sí sí
al Marroc
exacte
la guerra de Melilla
la guerra contra
les càviles
contra els moros
que per quatre pedres
per quatre
sí bueno
qüestió territorial
d'expansionisme
d'àrees geopolítiques
de control de recursos
sobretot minerals
potser sí
però Déu-n'hi-do
la suor
que va a acostar
els morts
doncs bé
és una notícia
recordem
apareguda
era un dimecres
fa cent anys
17 de novembre
de l'any 1909
al diario de Tarragona
diu el següent
no se ha fijat aún
el dia de la marcha
a Melilla
de los soldats
de los regimientos
de esta guarnición
espera-se
de un momento a otro
l'aviso
de la superioridad militar
siendo muy posible
que la orden
venga pocas horas
antes
de emprender el viaje
perquè no hi hagi cap
desensió
suposo
i una altra notícia
si no recordo malament
s'està restaurant ara
la iglesia
no és la de Sant Francesc
és la de Sant Agustí
crec
no ho sé
a la Rambla Vella
me perdonaran
si m'equivoco de nom
fa cent anys
se va restaurar
la iglesia
de Sant Francesc
que està situada
a la Rambla Vella
en aquell temps
Rambla de Sant Carlos
diu el següent
uno de estos días
empezaran les obres
de revocación
y pintado
de la fachada
de la iglesia
de Sant Francisco
cuya mejora
contribuirà
a hermosear
la Rambla de Sant Carlos
com dic
l'actual
Rambla Vella
i una altra notícia
diu
usando de las facultades
Jordi
això te interesa
usando de las facultades apostólicas
que li han sido concedidas
por la Santa Sede
y deseando proporcionar
a sus amados hijos
a sus amados hijos
todos los medios posibles
para su santificación
S.E.I.
Supusem que fa referència
a la Arquivisbe
tot i que S.E.I.
exactament
no he verigut
què significa
la Arquivisbe
la Arquivisbe
ha determinado
contando
con el favor divino
dar la bendición papal
con indulgencia plenaria
en la Santa Iglesia
metropolitana
y primada
el día 8 de diciembre
festividad
de la purísima
concepción
de la Santísima
Virgen María
después de la misa
pontifical
S.E.I.
o sigui
el Arquivisbe
ordena
que los párrocos
de la capital
anuncien
a los fieles
y les den
al efecto
las instrucciones
necesarias
a fin de que se preparen
para recibir
gracia tan singular
con las debidas
disposiciones
o sigui
ven en favor
espiritual
como siempre
increíble
increíble
facen tans
a Tarragón
y tenemos
patrocinador
tenemos un patrocinador
venga
umplim la butxaca
hola Silvia
bona nit
¿qué tal?
estaba intentando
eso de la S.E.I.
¿no?
Societad Episcopal
no, no, no
tengo que referencia
a una persona
concreta
su excelente
su excelencia
ah, de acuerdo
perdón
Jordi
Jordi
perdón
perdón
anem a lo nostre
muy bien
anem a lo nostre
la Suiza
ofrece sus excelentes
requesones
pídanse con anticipación
Rambla San Juan 59
la Suiza
requesones
ens ofereix
patrocina
el No envinguis
amb històries
No envinguis amb històries
curiositats
a la recta final del programa
8 minuts a les 10 del vespre
podem fer dues coses
per veure fantasmes
o ens n'anem a Porto Benús
però cau una mica lluny
o segurament
a Porto Benús
sí, a Porto Benús
a Marbella
a Porto Benús
ah, fantasmes
fantasmes
o també podem anar
no sé
i potser aquí
deixaré anar una mica
sobre els meus gustos musicals
a qualsevol local
d'aquests que fiquen chill out
aquesta ple de fantasminlles
la veritat
però avui parlem de lux
i de fantasmes
no sé per què he fet
aquesta introducció
tan tonta
però bé
l'hem feta
parlem de per què els fantasmes
porten llençols i cadenes
no sé
tu ho hauràs preguntat
alguna vegada
Manel
per a fer por
Casper crec que no fa por
i porta llençol
i no sé si porta cadenes
llençol és el sudari
el sudari
ui, però no m'ho diguis ara
ui, veus
és que
la meva intel·ligència desbordant
i la Sílvia
anava aixecant la mà
com que tothom s'ho sap
és que
és que
va, Sílvia
digues
massa
doncs bé
la terrible imatge
de l'espectre
que tomba pel món
vestit amb una tela blanca
es va popularitzar
la de mitjana
tot i que
Plínio el Jove
a l'antiguitat
ja parlava d'això
però els esperits
no tenen
no sempre han tingut
aquest look
a les cultures antigues
l'ànima dels morts
podia prendre
altres formes
va ser a partir
del segle XIII
quan es va generalitzar
la idea
que els fantasmes
són reproduccions exactes
del cos
durant l'enterrament
fins al punt
de conservar
el vestuari
d'aquell moment
així
el llençol
del simpàtic
Casper
que la veritat
fa de tot
menys por
té el seu origen
en els sudaris
que són
teles
de lli
o cotó blanc
en els que
antigament
es cobrien
els cadàvers
per una altra banda
les cadenes
que arrasten
els seus perits
que tomben
sense cap
destí concret
simbolitzen
les seves
atadures
a la vida
terrenal
es creia
que
les feines
que el difunt
havia deixat
penents
li impedien
trobar descans
després de la seva mort
i l'atrapaven
entre aquest món
i l'altre
això vol dir que
quan la Palmesem
ens tocarà fer
programes de ràdio
que potser no han fet mai
o
tenen que acabar
la sisena temporada
almenys
sí
això dura
més que perdidos
increïble
avui no sé
però es nota
que no hi ha futbol
que tenim a la tele
no sé quin programa
que surt la lluna
surten altres històries
i potser
ens està quedant
un programa
com a mínim
més centrat
sí
no està tan pendent
d'altres coses
sí
escolta
tu que parles
de fantasmes
de morts
sí
i de morts
i tal
una de morts
mira
aquí han trobat
una tomba
aquí a Tarragona
d'un senyor
que ha tingut l'honor
de ser enterrat
i desenterrat
dues vegades
dues vegades
sí
mare de Déu
Déu-n'hi-do
pobre senyor
me portava dos mil anys
tranquil
i és que
fa uns mesos
van trobar
una constructora
estava fent
un edifici
de cotxeres
mare de Déu
una constructora
evidentment
a la zona
de prop de la via Augusta
exacte
i va aparèixer
algú va dir que a vore
una tomba romana
un ataúd de plom
sembla ser que ràpidament
van col·locar una planxa
de ciment
de formigó
a sobre
per sort
no va danyar
la taúdra
però això va ser denunciat
immediatament
la Guàrdia Urbana
la Fiscalia
i el Departament de Cultura
es van interessar
per la troballa
i especialment
per com havia intervengut
l'empresa
hi ha molta o no
hi ha molta?
molta no ho sé
que sigui
és un expedient
sancionador
contra l'empresa
no sé com acabarà
de moment
el que han fet fer
és aixecar
aquesta plataforma
de formigó
i s'han pogut retirar
les restes
que contenen
un cadàver
en prou bon estat
i com dic
un sarcòfag
de plom
és el que passa
en el patrimoni
aquí a Tarragona
que va com va
i la veritat
seguim a Tarragona
però en cas
amb una exposició
és que
tarragonins
i tarragonines
sou
doncs
uns privilegiats
per poder tenir
una exposició
d'aquest nivell
a la Fundació
La Caixa
al Fons Muixa
era belga
no?
sí
no t'ho sabria dir
va ser un dels artistes
més coneguts
del seu temps
va viure entre 1860
i 1939
va ser creador
i difusor
de l'art nouveau
pioner en l'aplicació
de l'art
a la publicitat
i un dels pares
del disseny gràfic
modern
els seus cartells
es reconeixen
a simple vista
i segurament
si heu vist
la propaganda
o si heu passejat
per davant de la caixa
doncs
us seran molt quotidians
molt familiars
les seves obres
seducció
modernitat
utopia
per aquest artista
que va marcar
tota una època
la conferència
la conferència
la exposició
està oberta
fins al 10 de gener
és a dir
encara us queden
un parell de mesos
que aprofiteu
perquè val molt la pena
tu encara no l'has vist
jo no he anat
abans del 10 de gener
ja ho sé
vacances de Nadal
segurament
escolta
i ràpidament
que s'acaba el temps
volies parlar d'Egipte
volies notícies d'Egipte
m'ho portes demanant
tot l'any
notícies d'Egipte
home
tot l'any no
però bé
tot el que he portat
la temporada
doncs bé
notícia d'Egipte
explica l'historiador
grec Herodot
en una de les seves cròniques
fa aproximadament
2.500 anys
que el rei persa
que en vice segon
persa havia ocupat
Egipte
va enviar
un exèrcit
que ells
xifren 50.000 homes
des de Tebes
amb la intenció
de sometre
l'oracle de món
que estava a l'oassis
de Siua
al mig del desert
del Sàhara
sembla ser que una
tempesta d'arena
va fer desaparèixer
completament aquell exèrcit
i mai més
se'n va trobant
el rastre
doncs bé
ara un equip
d'arqueòlegs italians
han assegurat
que han fet
unes troballes
sota l'arena
del Sàhara
que es podrien
correspondre a aquest exèrcit
i que confirmarien
que l'història
del senyor Herodot
és certa
s'han trobat
armes de bronze
un braçalet de plata
peixolls
i centenars
perdó
d'ossos humans
ja no podia
d'ossos humans
són artefactes
i objectes
de l'època
a Quemènida
i que
si en noves
excavacions
s'arriba a confirmar
seria realment
una treballa
molt important
a aquest exèrcit
que va desaparèixer
fa 2.500 anys
al mig del desert
del Sàhara
molt bé
ja tens feina
pel cap de setmana
dirigit-te cap a Egipte
i porta més notícies
per la propera setmana
quin nom
vinguis més històries
de l'exèrcit
i Can Vices
Can Vices
es deia
Can Vices
segon
no t'es reservarà
les pastisseries
i forns
no
no
no
no
no
no
no
no
entrem
el darrer minut
la Sílvia Fica
a la sintonia final
això és el punt i final
mai millor dit
del nom
vinguis més històries
setè programa
de la sisena temporada
avui 17 de novembre
de 19...
no
1909
17 de novembre
del 2009
estem al 2009 ja
sí
s'acaba la dècada
eh
s'acaba
no perdona
la dècada
s'acabarà
el 31 de desembre
del 2010
segur
i llavors el 2000
no va haver-hi canvi
de dècada
ni de mil·lenni
no ho sé
ja en parlarem un dia
no ho sé
doncs bé
amb el temps que tenim
com a mínim
fins que acabi la dècada
fem una mica
de memòria
adeu-siau
vem el $1-4-7-7-6-6-6-6 Messenger
un altre