Fins demà!
Sintonia de Tarragona Ràdio
I comencem el tràfit d'abstraccions
Avui, últim programa de l'any
La setmana passada vam tenir un convidat, el Lluís Potau
i amb ell vam fer un repàs molt, molt fugisser
a la discografia, a l'obra de Cortato, de Fermín Mogruza
Havíem de continuar avui presentant altres grups
de l'època, dels anys 80, així, del rock radical basc o no
i no ha pogut ser
Per tant, ajornem aquesta trobada per l'any que ve, del 2010
no sabem si serà el primer programa o el segon
i avui ens dedicarem a una cosa absolutament diferent
Ja sabeu que aquí, al tràfit d'abstraccions, ens dediquem bàsicament a donar pistes
i també, de tant en tant, a despistar
I per acabar l'any, avui hem pensat fer un homenatge a la música en directe
fer un homenatge als garitos, als bars, als locals que programen música en directe
ja que sembla que aquí a Tarragona, a partir d'ara, comencem una època de vaques flaques en aquest aspecte
I per fer això, hem agafat un recopilatori que va publicar el cafè Crocodile de la ciutat de Seattle, Washington
Comencem amb un tema, ni més ni menys, que dels presidents dels Estats Units d'Amèrica
The presidents of the USA
Ok, those guys are dying, here we go, this sounds no supermodel
Who!
Who!
Love Child of Genghis Khan
And a beautiful busty Amazon
On the Death Star with her godfather
Darth Vader nine months later
But that's impossible
Yeah, she's super colossal
She'll make a fascinating fossil
Supermodel, oh yeah
Supermodel
Not just a regular girl
She made a medal and a million miles high
Got a haircut scraping the sky
She made it with the Terminator
Schwarzenegger, nine months later
But that's impossible
Yeah, she's super colossal
She'll make a fascinating fossil
Supermodel, oh yeah
Supermodel
Not just a regular girl
Supermodel, oh yeah
Supermodel, oh yeah
Supermarket, oh yeah
Supermodel, oh yeah
Supermodel, oh yeah
Supermodel, oh yeah
Supermodel, oh yeah
Supermodel, oh yeah
Supermodel
Not just a regular team, but supersonics
Eren els presidents of the USA sonant en directe cantant la cançó Supermodel
des del Crocodile Café de Seattle.
El Crocodile Café es va obrir el dia 30 d'abril del 1991.
El va obrir una noia que es deia Stephanie Dorgan
que era de formació una advocada descontenta
que estimava la música i que detastava la pràctica de l'advocacia.
La senyoreta Dorgan era fan de moltes de les bandes que estaven sorgint a Seattle
i se'n va adonar que hi havia molt pocs locals que presentessin aquestes bandes en directe
a finals dels 80.
Llavors un dia se li va encendre la bombeta providencial
i va decidir obrir aquest club que seria un bon lloc per sentir música en directe
al mateix temps que es prenia una beguda o fins i tot que es podia prendre un àpat.
Molt difícil això sembla, no?
Va recollir uns fons mínims i va llogar un edifici buit en la zona supereclèctica de Belltown a Seattle
i es va posar a treballar i va aconseguir fitxar bandes com el que escoltarem ara,
de Minos 5, interpretant Find a Finger.
I found another figure on the sidewalk
Well, there was a sound of the tone
In front of the shrinking seers
And it got me thinking again
About Johnny Pink Chicken
That Mexican friend of his
Who was prone to slicing all fears
If you find a finger
Find a finger
Find a finger
Find a finger
Now I found a club
A few years later in London
Well, I was down and out in color
So I picked it up
And I tried to stake my hand in
I felt something thrown in
And I felt something
And it started me on a streak
I'm pretty good luck
If you find a finger
Find a finger
Find a finger
Find a finger
And five years later
I was being a bust in Nashville
I was sucking coffee
And reading some local rag
In which Johnny Pink Chicken claimed
Never gone to prison
If I hadn't found a monkey finger
In the bottom of a reefer bag
If you find a finger
Find a finger
Find a finger
Find a finger
And if somebody's sending you some kind of sign
If it makes you sick
Well, that's all right
But the next day
Everything probably will be just fine
And it'll be just fine
And it'll be just fine
And it'll be just fine
Just fine, fine, fine
Doncs eren The Minus Five
Aquest disc, que és un recopilatori del Crocodile Café
Es va publicar el 1996
I ara mateix, el 2009, aquesta banda està sonant en gairebé totes les ràdios
Era una banda seminal en aquella època
I uns altres clàssics
Que han passat diverses vegades pel país en directe
A Tarragona, no, per desgràcia
Són els Walkabouts
Els Walkabouts també tenen un tema en aquest recopilatori
I es titula Border Town
Chris Seckman, Chris i en Carla
The Walkabouts
A Tarragona, no, per desgràcia
A Tarragona, no, per desgràcia
Comparadna, no, per desgràcia
A Tarragona, no, per desgràcia
A Tarragona, no, per desgràcia
I agitem i deset stars
The north side of the moon
Down here only rich men lose their shirt
When John Law wakes to sleep
The morning of the streets
But no one cares if he has done his job
And postcards never came
And race tracks by the sea
From the gambler who says
You are still my lucky thing
Border Town
There's been an accident in Border Town
Border Town
I am your accident in Border Town
Coyote stirs the drinks
And drives his stolen Jeep
And drives the kingly snake to his happy home
But I stand in the clear
The only place she fears
The only place she's never seen me stand
Border Town
There's been an accident in Border Town
Border Town
I am your accident in Border Town
But there ain't no seasons here
Still the freezing will appear
Every time I call this home
Can't be a love alone
Omen
I am your athlete who's 빠-lo-ing
On the Diablo
I am your case
But I am your son
Not of diagnosis
I am your face
I am your son
I am your son
Fox거리
I am your son
I am your son
I am your son
But there ain't no Hope
I am my son
I am your son
So I am your son
I am your son
I am your son
I am your son
And I am your son
I am my son
Who am your son
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Taxi drivers know my name
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
altra de les bandes conegudes que han sonat
per allà, com són els
Young Fresh Fellows. I en aquest cas
amb el tema John Agar's Revenge.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit



Bona nit
Bona nit

Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Feu bondat o no, bones festes i bona entrada a l'any 2010 de part del tràfic d'abstraccions.
I no oblideu, penseu en el vostre entorn abans d'imprimir, penseu en alguna cosa abans de dir res i no penseu en res abans de no fer res.
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!