Són dos quarts de dotze.
Bona nit des de Tarragona Ràdio.
Quan són dos quarts de dotze comencem el nostre programa d'aquesta setmana,
el tràfic d'abstraccions.
I avui us proposarem un viatge en l'espai i en el temps.
Tirem cap als anys vint, començarem als anys vint,
i anirem avançant escoltant tangos des dels seus orígens.
I començarem amb un tango que és potser dels més coneguts.
És de l'any 1927 i es diu La Comparcità.
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
La Comparcità
en aquest cas per l'orquestra Genten Bianco, de l'any 1927, com dèiem.
El tango és un gènere que es va crear, va sorgir dels carrers de Buenos Aires
i va donar personatges entranyables, com Carlos Gardel, el més conegut de tots.
Però abans, als anys 20 ja, teníem gent com l'orquestra típica argentina Salvador Pizarro,
que interpretaven coses com aquest retintint.
El tango és un gènere que es va crear.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

I ara sí, el mestre Carlos Gardel, ja el 1928 començava a sonar el sentim interpretant el tema El carretero.
No hay vida más arrastrada que la del pobre Carrero, con la pican en la mano, picando al buey del altero.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Carlos Gardel va ser cantant i actor de cinema.
Era naturalitzat argentí perquè ell no hi va néixer a l'Argentina.
No està clar si va néixer a Toulouse l'11 de desembre del 1890 o a Taquarembó a l'Uruguai l'11 de desembre del 1887.
El que sí que està clar és que va viure gran part de la seva vida a Buenos Aires i que va morir el dia de Sant Joan de 1935 a Medellín, Colòmbia, en un accident aèri.
Molt truculenta la història.
Ell havia crescut a El Abasto, un barri de Buenos Aires en què funcionava el mercat central de fruites i verdures i se'l coneixia com El Morocho de l'Abasto.
Ell va ser potser un dels artistes més importants de tango del segle XX i va tenir una vida força tèrbola.
El 1915 ja va rebre una bala durant uns incidents a la sortida del Palí d'Iglas, un saló de ball de l'època al barri de la Recoleta.
I va cantar durant la resta de la seva vida amb aquesta bala allotjada en el seu pulmó esquerre.
I tot i així, mireu la veu que tenia.
Va protagonitzar un munt de pel·lícules i va realitzar gires per Amèrica i va venir a Espanya en diferents vegades, en diferents ocasions.
Va fer gires per Europa el 1925, el 28, es va instal·lar a França i, com dèiem, va morir absurdament, tràgicament, en un accident d'aviació,
quan el seu avió, junt amb els seus músics, s'enlairava a l'aeroport de Medellín.
Un altre màrtir de la música està ballat, com alguns altres, com per exemple Edicocran o Disreading.
I si dèiem que Carlos Gardel era un dels clàssics, l'altre clàssic, però molt més renovador del tango, és Astor Piazzola.
D'ell escoltarem encara un parell de peces durant el dia d'avui i el recordarem com a gran innovador del tango, no sense polèmica.
Comencem aquest breu, breu repàs a cançons d'Astor Piazzola amb Los Mareados.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estor Piazzola va ser un innovador d'aquest estil musical i ell ho expressa així.
Simplement, vaig capgirar el tango de dalt a baix, com un mitjà.
Però la qüestió és per què ho vaig fer.
Doncs perquè el tango, com el jazz, necessitava canviar
en temes com aquest, Tangology.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Astor Pantaleon Piazzola va néixer a Mar del Plata l'11 de març de 1921.
En guany hauria fet 85 anys.
I va morir a Buenos Aires el 4 de juliol del 1992.
Va ser bandeoneista i compositor argentí.
és un dels músics de tango més importants.
Va estudiar harmonia, música clàssica, però després ja es va desmarcar.
Va anar cap a París, va estudiar amb Nadia Bolanger
i es va conxorxar amb el bandeoneista, compositor i director Aníbal Troiló.
Als anys 50 i 60 els tangueros ortodoxos ja el van començar a matxacar
dient que el consideraven l'assessi del tango.
I ell reaccionava dient coses com aquestes.
Sí, és cert, soy un enemigo del tango,
però del tango com ells ho entienden.
Ellos siguen creyendo en el compadrito, jo no.
Creen en el farolito, jo no.
Si tot ha canviat, també deve canviar la música de Buenos Aires.
Somos molts els que queremos canviar el tango,
però aquests senyors que me atacan no lo entienden
ni lo van a entender jamás.
Jo vaig seguir avançant, a pesar de ells.
Escoltem ja per anar acabant el programa el Libertango,
que era tota una declaració de principis.
a per la Generalitat.
Fins demà!
Fins demà!
Pensem que la setmana que ve anirem una miqueta més enllà encara, un pas més enllà en el tema del tango.
I bona nit des de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!