Sous-titrage Société Radio-Canada
Molt bona tarda a tots els oients de Tarragona Ràdio.
Un grup d'alumnes de tercer curs d'ESO de l'Institut Sant Salvador
ha preparat el present programa per a l'esperc radiofònic
Obrim una finestra al món.
En les classes de Geografia de tercer ESO estem estudiant en el present curs
diverses temàtiques molt interessants que tenen a veure amb la geografia,
la geografia política, la geografia física, el medi ambient,
la geografia econòmica i també la geografia urbana, l'ordenació del territori.
Relacionat amb la geografia urbana, anem tot seguit a exposar un tema
que creiem que és interessant per tots els habitants del Camp de Tarragona,
ja que intentarem descriure i analitzar de forma senzilla i sintètica
en què consisteix el nou pla territorial parcial del Camp de Tarragona.
No volem començar sense agrair abans la col·laboració del nostre professor,
de Geografia, senyor Jordi Soronellas,
ja que la seva ajuda i assessorament ens ha estat molt útil per tal de fer següent programa.
Desitgem que us interessa aquest programa. Comencem!
1. Introducció.
El Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona
es redacta d'acord amb la llei 23 barra 1983,
de 21 de novembre, de Política Territorial,
la qual defineix tres instruments de plantejament territorial.
El Pla Territorial General,
els plans territorials parcials
i els plans territorials sectorials.
Mitjançant aquests diversos instruments,
ha de ser formulat i aprovat el Planejament Territorial de Catalunya,
amb l'amplitud i precisió necessàries
per a que pugui ser el referent principal de la política territorial
a desenvolupar en la línia que assenyalen els articles 40 i 45 de la Constitució Espanyola,
esmentats en el preàmbul de la llei de la política territorial.
Els articles de la Constitució estableixen que els poders públics
han de promoure les condicions favorables al progrés social i econòmic
i a una distribució més equitativa de les rendes regionals i personals.
i han de vetllar per a l'utilització racional de tots els recursos naturals,
amb un objectiu de protegir i millorar la qualitat de la vida
i defensar i restablir el medi.
Per a completar la relació d'instruments de planejament territorial disponibles,
cal fer esment també dels plans directors territorials
creats per la llei 21 barra 2002 del 3.30 de desembre
de mesures fiscals i administratives
que van modificar l'article 86 de la llei 23 barra 1983
de política territorial.
El Pla Territorial General de Catalunya
ha de comprendre l'àmbit de tota Catalunya
i d'acord amb el que assenyalar l'article 5 de la llei
ha de contenir determinacions relatives a zones del territori
amb característiques homogènies, nuclis de població
que poden exercir una funció impulsora i reequilibradora,
espais d'interès natural que cal conservar,
terres d'ús agrícola o forestal que cal conservar,
les previsions de l'emplaçament de grans infraestructures
i àrees del territori on cal promoure usos específics.
Així mateix, el Pla Territorial General
ha de definir els àmbits d'aplicació dels territoris parcials.
El Pla Territorial General va ser aprovat
per la llei 1 barra 1995 del 16 de març.
Es tracta, doncs, d'un pla vigent en el moment actual,
si bé des de la seva aprovació no ha estat objecte
de modificacions o revisions.
El Pla Territorial General s'ha de desenvolupar
mitjançant els plans territorials parcials
i els plans territorials sectorials.
Els plans territorials sectorials han de comprendre
també l'àmbit de tota Catalunya,
però, d'acord amb el seu caràcter sectorial,
les seves determinacions es refereixen
només a alguns aspectes de la realitat territorial.
Carreteres, espais d'interès natural, equipaments comercials,
que són analitzats i projectats, en cada cas,
de manera especialitzada pel Departament de la Generalitat
responsable de la matèria que es tracti.
El contingut i les determinacions d'aquests plans
són els necessaris en cada cas
en funció al de la naturalesa de la matèria a planificar.
El desenvolupament de la llei 23 barra 1983,
la Generalitat ha elaborat i aprovat diversos plans territorials sectorials,
alguns d'ells amb anterioritat a l'aprovació del Pla Territorial General.
Són els següents.
1. Pla de carreteres de Catalunya, 1985, revisat el 1995.
2. Pla d'espais d'interès natural, 1992.
3. Mapa eòlic de Catalunya, 2002.
4. Pla d'assanejament de Catalunya, 1996.
5. Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, 2001.
6. Pla de ports de Catalunya, 2007.
7. Pla d'aeroports de Catalunya, 2003.
8. Pla de l'energia de Catalunya, 2006-2015. 2005.
9. Pla director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya, 2005.
10. Pla d'infraestructures de transport de Catalunya, 2006.
Els plans territorials parcials han de desplegar les determinacions del Pla Territorial General
i han de fer-ho amb el major detall que permet la menor extensió del seu àmbit.
La llei estableix que l'àmbit dels plans territorials parcials tindran com a mínim l'extensió d'una comarca,
que poden agrupar diverses unitats comarcades sense dividir-les i que, en tot cas,
adoptaran els àmbits determinats a aquestes efectes pel Pla Territorial General.
El Pla Territorial General va establir l'any 1995
sis àmbits funcionals per a la formulació dels plans territorials parcials,
els quals van ser modificats per a la llei 24 barra 2000 del 31 de desembre,
motivada pel reconeixement de l'Alt Pirineu i Aran,
com un nou àmbit funcional diferenciat del deponent.
Com a resultat d'aquesta modificació,
en l'actualitat els àmbits de referència per a la formulació dels plans territorials parcials són els set següents.
El Pirineu i l'Aran,
l'art de Ribagorça,
l'art Ullgei,
la Cerdanya,
els Pallars Lluçà,
els Pallars Sobirà i la Val d'Aran.
Comarques centrals,
l'Anoia,
el Baixes,
el Berguedà,
Osona i el Solsonès.
Comarques gironines,
l'art Empordà,
el Baix Empordà,
la Garrotxa,
el Gironès,
el Pla de l'Estany,
el Ripollès i la Selva.
Camp de Tarragona,
l'Alt Camp,
el Baix Camp,
el Baix Penedès,
la Conca de Barberà,
el Priorat i el Tarragonès.
Metropolità de Barcelona,
l'Alt Penedès,
el Baix Llobregal,
el Barcelonès,
el Garraf,
el Maresme,
el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Ponent,
les Garrigues,
la Novera,
el Pla d'Urgell,
la Segarra,
el Segrià i l'Urgell.
Terres de l'Ebre,
el Baix Ebre,
el Montsià,
la Ribera d'Ebre
i la Terra Alta.
2. Criteris de Planejament.
En podem destacar 15 de bàsics.
1. Afavorir la diversitat del territori
i mantenir la referència de la seva matriu física.
2. Protegir els espais naturals,
agraris i no urbanitzables,
en general com a components de l'ordenació del territori.
3. Preservar el paisatge com un valor social
i un actiu econòmic del territori.
4. Moderar el consum del sol.
5. Afavorir la cohesió social del territori
i evitar la segregació especial de les àrees urbanes.
6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic
que vertegra el territori.
7. Facilitar una política d'habitatge eficaç
i urbanísticament integrada.
8. Propiciar la convivència d'activitats
i habitatge de les àrees urbanes
i racionalitzar la implantació
de polígons industrials sota els àrees.
9. Aportar mesures de regulació i orientació
a l'espacial de la segona residència.
10. Betllar pel caràcter compact i continu dels creixements.
11. Reforçar l'estructura nodal del territori
a través del creixement urbà.
12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.
13. Facilitar el transport públic
mitjançant la polarització i la compactitat
dels sistemes d'assentament.
14. Atendre especialment la vialitat
que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.
15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes
i de transport europès
mitjançant infraestructures concordants
amb la matriu territorial.
3. Els espais oberts del camp de Tarragona
3. 1. Dimensió i abast territorial.
La notable dimensió del sol classificat com a urbà i urbanitzable
impedeix especialment al litoral i les planes prelitorals
la continuïtat dels espais oberts.
Segons la informació del planejament vigent,
al conjunt del camp de Tarragona,
un 9,8% del sol està classificat com a urbà o urbanitzable
o afectat per grans sistemes infraestructurals, port, aeroport.
La distribució per comarques d'aquest sol ja compromès
pel planejament és molt variable
i es mou entre el 30,9% del sol al Tarragona
i el 0,7% al Priorat.
Així doncs, els espais oberts classificats com a sol no urbanitzable
són el 99,35% del territori al Priorat,
del 98,22% a la Conca de Barberà,
del 90,04% a l'Alcà,
del 87,30% al Baix Camp,
del 78,05% al Baix Penedès
i del 69,09% al Tarragonès.
El conjunt de Catalunya el sol no urbanitzable
ocupa el 94,7%,
percentatge superior al 90,52% del conjunt del camp de Tarragona.
3.2. Cobertes i funcionalitat.
Aquest és un territori amb un pes important de la plana,
amb un ús tradicionalment agrícola
que es manté per bé que per productes d'escàs valor, afegit.
es detecta arreu una abundant presència d'edificacions rurals, residencials i de lleure.
Les principals planes estan molt fragmentades per infraestructures bàries i ferroviaris
i per la dispersió de teixits urbans.
És als espais de muntanya on es concentren els valors naturals.
La cobertura forestal es barra per comptes del 24,7%,
inferior a la mitjana de Catalunya, que és quasi del 38%.
Les comarques de la Mirquesa, a part més d'aquesta mitjana, són el Tarragonès,
amb només un 10%,
el sol forestal i el Baix Penedès, amb quasi un 17%.
Els matollars, que representen un 16% de la superfície de Catalunya,
ocupen quasi el doble de la superfície al Baix Penedès,
31,2%, un 29% al Priorat,
quasi el 25% al Baix Camp i un 21% a l'Alt Camp.
A la resta, els valors són similars a la mitjana de Catalunya.
Els prats i els basars, que representen un 4% al Conjunt de Catalunya,
aquí només signifiquen el 0,53% de l'àmbit,
i és al Tarragonès, on és percentualment més abundants, 1,7%.
Les zones urbanitzades són aquí el 3,72%
i les vies de comunicació del 0,81%,
amb dos valors superiors a la mitjana de Catalunya,
que són el 3,01% i el 0,41%, respectivament.
Les dades recollides del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
es donen una informació dels usos del sol,
que més enllà de la seva cobertura vegetal
en relació amb el territori amb la seva utilització actual.
Per comarques, és de remarcar l'extensió de la terra-campa a la conca de Barberà,
en quasi un 30% de la seva superfície.
Els fruiters s'acosten al 9% al Tarragonès i al Baix Camp,
mentre la fruita seca es manté al voltant del 10% a les comarques de l'Alcat.
El Baix Camp hi arriba al 12,6% al Tarragonès.
i l'Olivera és més present al Baix Camp, on ocupa un 10% de la superfície comarcal.
I la vinya està al voltant del 13% a les comarques més orientals de l'Alcat Camp i el Baix Penedès,
mentre que el Priorat, malgrat la qualitat de vins de la denominació d'origen qualificada,
no arriba a ocupar el 6% de la superfície comarcal.
3.3. Unitat de paisatge.
Els catàlegs de paisatge tenen l'objectiu d'orientar-hi la integració del paisatge
en els instruments d'ordenació territorial a Catalunya, a diferents escales,
des dels plans territorials parcials fins al planejament urbanístic,
tot passant pels plans directors territorials i els urbanístics.
El seu abast territorial es correspon amb el de cadascun dels àmbits d'aplicació
dels 7 plans territorials parcials de Catalunya.
3.4. Grau de protecció.
Els espais naturals protegits per la normativa ambiental del Camp de Tarragona són els següents.
1. Paratges naturals d'interès nacional.
Paratge natural d'interès nacional de la Val del Montrestí de Poblet.
2. Parcs naturals. Parc natural del Montsant.
3. Reserves naturals parcials.
3.1. Reserva natural parcial del barranc de la Trinitat.
3.2. Reserva natural parcial del barranc del Titllar.
4. Resta d'espais del Pla d'Espais d'interès naturals.
4.1. Alberada de Santes Creus.
4.2. Encosta Montagut.
4.3. Desembocadura del riu Guaia.
4.4. El Montmell.
4.5. La Rayola Blatja del Tren Tor, en part d'espai marí.
4.6. Mare de Déu de la Roca.
4.7. Muntanyes de Prades.
4.8. Muntanyes de Tibissa Bandellós.
4.9. Obagedes del riu Corp.
4.10. Platja de Torre d'Embarra.
4.11. Saborella.
4.12. Serra de Llaveria.
4.13. Serres de Prades. La Renteria.
4.14. Sequia Major.
4.15. Tamarí. Punta de la Mora, en la part espai marí.
4.15. Ah, no. 4.16. Tos alt, gros, de Miramar.
5.15. Un màня de la 올�era.
6.15. Un màni de LOL.
4. любов!!!
4. uphold ttos i objectius.
Els principals reptes que es planegen dins del marc competencial del Pla Territorial en l'ordenació del sistema d'espais oberts en el camp de Tarragona són
1. La gran dispersió del sol urbà i els diferents usos del territori.
2. La gran densitat i dispersió de construccions, infraestructures i instal·lacions en el sol no urbanitzable.
3. La inexistència d'una reflexió sobre els valors del sol no urbanitzable de la plana més enllà dels valors naturals.
4. La inexistència d'una xarxa supramunicipal contínua de sol no urbanitzable que garanteixi la preservació dels espais de major valor natural i les necessàries connexions ecològiques entre els mateixos.
5. La inexistència d'un planejament supramunicipal dels espais oberts en les conurbacions.
6. La pèrdua del patrimoni paisatgístic rural.
7. La insuficient garantia de la continuïtat de les infraestructures toves com ara, itineraris per a avianants, camins ramaders, camins de roda, passeig, marítims, vegetats i naturalitzats amb pocs cotxes.
8. La gestió insuficient del sol no urbanitzable.
5. Els assentaments del Camp de Tarragona.
5.1. Del ciutat de la població i pes de la capital.
L'àmbit del pla territorial del Camp de Tarragona comprèn un 14% dels municipis, un 9% de la superfície i un 8% de la població del total de Catalunya.
Les comarques més extenses de l'àmbit són el Baix Camp i la Comca de Barberà.
Elles dues representen el 45% de la superfície del Camp de Tarragona.
La població es concentra a les comarques del Tarragonès i el Baix Camp.
Elles dues representen el 71% de la població del Camp de Tarragona, mentre que el Priorat, en l'altre extrem, no arriba al 2% de la població de l'àmbit.
La comarca amb més densitat de població i de forma destacada és el Tarragonès.
La segueixen el Baix Penedès i el Baix Camp.
Les altres tres comarques estan molt per sota de la mitjana de densitat de l'àmbit.
5.2. L'articulació del sistema d'assentaments.
Els sistemes urbans del Camp de Tarragona.
Els assentaments de l'àmbit s'estructuren en diverses unitats que funcionen com a veritables sistemes.
Aquesta és, de fet, la unitat funcional bàsica de Ciudad Real, el marc de la vida i les relacions de les persones.
És dins d'aquests sistemes que les persones es mouen per satisfer les necessitats de residència,
d'activitat econòmica, de serveis, d'oci, de comples, etc.
El pla territorial, a partir de l'anàlisi de relacions que s'estableixen entre municipis
per raó de mobilitat obligada entre el llot de residència i el llot de treball o estudi,
ha detectat al Camp de Tarragona vuit sistemes urbans,
o parts de sistemes urbans que s'entenen més enllà dels límits de l'àmbit.
Aquests sistemes són, concretament, els de Barcelona,
La distribució dels paràmetres socioeconòmics en el territori
és un altre dels elements analitzats pel pla territorial
a l'hora de definir el model territorial i les estratègies de desenvolupament urbanístic
per a cada assentament o quan no està possible obtenir la dada desagradada.
Per a cada municipi s'han d'estudiar els paràmetres següents.
A. Evolució demogràfica, que és un indicador de dinamisme.
B. La creació o d'estructuració dels llocs de treball, que és un indicador de dinamisme.
C. L'estructura d'edats i la taxa de dependència, que és un indicador de dinamisme.
D. Els llocs de treball localitats als municipis, L.T.L. en relació de la població ocupada de Sident.
Por. Que és un indicador del grau d'equilibri o desequilibri entre residència i treball
i, per tant, de la mobilitat obligada.
E. El pes de l'habitatge principal, que és un indicador de grau d'estructuració social del teixit urbà.
100.4. Caracterització urbanística.
Dins el sistema d'assentaments hi ha una gran heterogeneïtat pel que fa al teixit urbà.
No obstant això, es poden establir tres grans categories.
La formada per els nucles històrics i la ciutat mixta.
La formada per teixits residencials especialitzats, generalment de baixa densitat.
i la formada per teixits especialitzats d'activitat econòmica.
Els nucles històrics de la ciutat mixta constitueixen la xarxa bàsica del sistema d'assentaments.
Els nucles històrics són aquells que durant segles van articular aquesta xarxa bàsica
i a partir dels quals, en molts casos, es van generar exemples de certa entitat.
El plat territorial aposta per concentrar els fructos coneixements sobre aquesta xarxa,
perquè és la més sostenible, la que genera més mobilitat obligada.
Amb la denominació d'àrees especialitzades, s'assenyalen aquells teixits
que són resultats d'iniciatives per al desenvolupament d'usos específics,
residencials, industrials, terciaris, equipaments, etc.
Els teixits residencials especialitzats, les anomenades urbanitzacions,
s'han estès durant els darrers 50 anys arreu del territori,
però molt especialment en la franja costanera,
algunes zones de muntanya i a l'entorn d'algunes ciutats importants.
Al Camp de Tarragona, els teixits residencials especialitzats
es situen principalment a la costa, en els terrenys forestals,
enlairats sobre les ciutats de Reus i Tarragona
i en les muntanyes de Llevant de l'àmbit de major influència
de la religió metropolitana de Barcelona.
6. Objectius, estratègies i instruments del Pla Assentaments
Les principals problemàtiques que es plantegen dins del marc competencial
del Pla Territorial en l'ordenació del sistema d'assentaments urbans
del Camp de Tarragona són
1. La necessitat de donar cabuda, de la forma més sostenible possible,
a les previsions de necessitat d'habitatge i lloc de treball
i garantir uns serveis adequats.
2. La inexistència d'un model supramunicipal de creixement
per a la segona conurbació catalana,
que és l'àmbit central del Camp de Tarragona
en termes d'eficiència i sostenibilitat,
una conurbació sense projecte.
3. La gran dispersió del sol urbà i dels seus diversos usos en el territori.
4. El malbaratament del sol per planejaments ineficients.
5. La limitació dels recursos hídrics necessaris
per a afrontar els creixements esperats.
6. La intensa ocupació de la franja litoral,
inconvenients de mobilitat i de serveis propis de la ciutat liniat.
7. Les nombroses afectacions i incomptabilitats territorials
entre els diferents usos que es donen.
7. Criteris i finalitats de l'ordenació. Conclusions finals del pla.
1. Afavorir la cohesió social del territori
i evitar la segregació especial de les àrees urbanes.
2. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic
que vertebrà el territori.
3. Facilitar una política d'habitatge eficaç
i urbanísticament integrada.
4. Propiciar la convivència d'activitats
i l'habitatge de les àrees urbanes
i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris.
5. Aportar mesures de regulació i orientació especial de la segona residència.
6. Vejar per el caràcter compacte i continu dels nous creixements.
7. Reforçar l'estructura nodal del territori a través del creixement urbà.
8. Fer de la mobilitat un dret i no obligació.
9. I, per últim, facilitar el transport públic
mitjançant la polarització i capacitat dels sistemes d'assentaments.
Les finalitats de l'ordenació del sistema d'assentaments del Camp de Tarragona són
a potenciar les polaritats urbanes que vertebren el territori de Catalunya.
B. Assolir masses crítiques de població i llocs de treball
que facilitin la disminució de les necessitats de mobilitat
i la dotació de transport públic i acostin els serveis del territori.
C. Facilitar la integració dels creixements urbans i de població immigrada.
D. Afavorir la informació d'àrees urbanes socialment cohesionades
i combatre els riscos d'asseguració urbana.
Evitar la dispersió d'usos i edificacions del territori i la seva suburbanització.
F. Proporciar el desenvolupament urbà a les localitzacions de major amplitud.
G. Fomentar la mextacitat d'usos dels teixits urbans.
H. Reaccionalitzar la implantació d'àrees espaisades aïades.
I. Preservar el valor patrimonial del sistema d'assentaments.
J. Apuntar-se a l'ús eficient de les àrees urbanes
per disminuir les necessitats d'extensió.
G. Proporcionar pautes per a una distribució espacial
funcionant més adequada dels equipaments d'interès plurimunicipal.
I, per últim, evitar els possibles efectes negatius
del desenvolupament urbà sobre el paisatge.
Fins aquí el present programa d'Obrim una finestra al món.
Us l'han oferit els locutors.
Javier Baelo.
Luis Ubeda.
Vanessa César.
Jói Rodríguez.
I...
Céila Fernández.
Decidiem que us hagi agradat.
Fins la setmana vinent.