Fins demà!
Fins demà!
Què tal Jordi?
Molt bé, i tu?
Bé, la veritat, hi hem patat la xerrada, però bé.
Sí, sí, però estic molt content perquè aquí als estudis tenim una tele magnífica.
Sí, una tele gegant.
Aquest any podrem veure i cridar molt més els gols del Barça
i disfrutar molt més quan marquen un gol al Madrid, a la Champions,
i quan els eliminen.
La veritat és que ens tracta molt bé, la veritat.
Però bé, a part de futbol parlarem de més coses.
Sí, sí, sí. El programa de divulgació històrica,
no n'hi haguéssim històries, estem a la sisena temporada,
això es diu ràpid,
programa número 166, avui m'he distret,
comptant, i si no passa res,
al final d'aquesta sisena temporada
arribarem al programa 200.
Si no passa res. Tot depèn de les festes,
tot depèn de si
són més mandrosos o no, o de fer
algun de més, potser no estaria
malament, etcètera, etcètera.
Que farem una festassa, no?
Una festassa?
Bueno, sí, podríem fer-la.
200 programes.
Però jo em nego a fer 24 hores de programa,
o 12 hores, com volíeu fer l'any passat.
Bé, ja en parlarem.
Amb el cinquè aniversari.
Res, benvinguts.
No em vinguis amb històries, aquesta setmana...
La veritat és que aquí, al No em vinguis amb històries,
hem estat tot l'estiu treballant
amb el nou disseny del programa
i, com haureu notat,
amb un canvi de sintonies
de principi a final.
Trobar les sintonies noves ha costat molt, eh?
I també amb l'estructura del programa.
Com és habitual, comencem amb les nostres efemèrides,
un monogràfic.
Avui fa 100 anys a Tarragona.
Curiositats, notícies
i 30 minuts passem volant
com que anem per feina.
EFEMÈRIDES
Avui comencem per una efemèride de fa molts anys,
gairebé 400.
Un 6 d'octubre de l'any 1623.
Què creus que va passar aquell dia, Jordi?
M'ho has dit abans, com que si ho dic...
Què ho he dit?
Era una pregunta retòrica.
No, no ho sé.
Aquell dia el senyor Velasquez
va ser nomenat pintor del rei.
I és que Velasquez, que havia nascut a Sevilla,
on va passar els primers anys
pintant, influençat per Caravaggio
i el seu seguidor,
se va traslladar a Madrid.
I tal dia com avui, de l'any 1623,
quan anya tenia 24,
va ser nomenat pintor del rei.
I només 4 anys després,
sabeu que el noi ho feia bé,
va ser ascendit a pintor de càmera,
que era el càrrec més important
entre els diversos pintors del rei.
En aquesta tasca va dedicar
tota la resta de la seva vida.
A partir de llavors,
se va encargar de pintar
retrats del rei, de la seva família,
així com d'altres quadres
que havien de decorar
les diferents mansions
dels palaus reals.
El seu estil va anar evolucionant
cap a una pintura
d'una gran lluminositat,
amb pinzellades molt ràpides
i molt soltes.
De fet, va ser aquesta característica
la que va fer que fos
considerat pels pintors
de finals del segle XIX,
pels impressionistes,
com el pintor de pintors
o el millor pintor
que mai hagués existit.
Recordem, tal dia com avui,
de l'any 1623,
el senyor Velasquez
aconseguia el càrrec
de pintor del rei.
I també, tal dia com avui,
seguim amb artistes,
però de l'any 1880,
moria el compositor
alemany Jacques Offenbach.
Compositor, bueno,
diem alemany,
però va néixer a Colònia,
però sobretot va viure
la seva vida a França.
Per això, sovint a vegades
hem trobat informació
que parla d'un compositor francès
d'origen judeo-alemany.
L'any 1833 es va establir a París
on va fer de violocellista
de l'òpera còmic.
Més tard va dirigir
els teatres francès,
Champs-Élysées i Buffet Parisien,
on va estrenar comèdies musicals
frívoles, pròpies i operetes.
L'any 1880 va acabar
la seva òpera i obra mestra,
els contes d'Ofman,
i és considerat, possiblement,
el millor autor de l'opereta francesa
del segon imperi.
No envinguis amb històries,
el monogràfic.
Com definiríem què és un llibre?
Possiblement és un conjunt
de fulls impressos,
enquadernats i destinats a la lectura,
però no és tan fàcil,
la veritat.
L'assagista i escriptor
de ciència-ficció nord-americà
Issaac Asimov
es va referir al llibre
de la següent forma.
La idea essencial del llibre
no ha canviat en cinc mil·lenis
i no canviarà en un futur previsible.
Res pot reemplaçar
la paraula escrita
en alguna forma portàtil
més o menys permanent,
que es pugui passar de mà en mà.
Aquestes paraules,
paraula portàtil escrita
de forma permanent,
són claus en aquesta definició,
o en aquesta reflexió feta
per Asimov.
I és que des de les superfícies
d'argila de l'antiguitat
fins al paper actual
o, per què no,
a la tinta electrònica,
que sembla ser el futur
d'aquí com a màxim una dècada,
doncs el llibre
ha evolucionat molt.
Avui dediquem una primera part
d'un monogràfic
que tindrà dues parts,
la per setmana que ve
seguirem,
al llibre.
Els llibres existeixen
sobretot per sortejar
les limitacions temporals
i espaials de la paraula oral.
És a dir,
una paraula se l'emporta
al vent, diuen,
però una frase escrita
en un principi
té una permanència
infinita.
Se la pot emportar al foc.
També,
però d'això
parlarem
al segon monogràfic
de la setmana vinent.
Encara que el gran enemic
del llibre
sap quin és.
La cultura,
la indiferència.
No.
El ser humà...
Però si ho digués ara,
la veritat,
trauríem
la gràcia
al monogràfic
de la pròpia setmana.
No ho diré.
L'àmbit...
M'has deixat
un tricadís.
Barrufa,
barrufa.
L'àmbit d'influència
d'una persona
quan parla
és reduït
i les seves idees,
tot i que es poden
transmetre
de boca en boca
i transcendir
el moment
i el lloc
en què han estat
pronunciades,
somment que hi ha
subjectes
a les limitacions
de la memòria.
A més a més,
el joc dels disparats
en què consisteix?
En que un diu
una frase,
una paraula,
etcètera,
i a veure qui la diu més grossa,
també podria arribar
a passar
amb la transmissió
oral
de coneixements.
Els llibres
fan possible
que les idees
arribin a llocs
llunyans
i quedin a disposició
de les futures generacions
sense
patir cap alteració.
Tornant a una cita,
en aquest cas
de l'escriptor argentí
Jorge Luis Borges,
aquest senyor afirmava
que dels diversos instruments
inventats per l'home,
el més
assombrós,
el més extraordinari
era el llibre.
i és que segurament
tenia tota la raó
del món
perquè gràcies al llibre,
gràcies a aquesta paraula
que ha quedat
en constància,
ja sigui damunt
de l'argila,
ja sigui damunt
d'un paper,
ja sigui damunt
d'un pergamí
o ja sigui damunt
del paper,
doncs podem llegir
i comunicar-nos
amb el nostre passat,
amb les idees del passat,
amb els fets del passat,
etcètera, etcètera.
El desenvolupament
de la cultura
hauria estat inconcebible
sense l'aportació
del llibre,
també podríem dir.
També es pot considerar
el llibre
com una conquesta
de la capacitat tècnica
de l'humanitat,
ja que va tenir
el seu origen
fa aproximadament
6.000 anys
i ha evolucionat
fins a l'actualitat.
Així,
en aquesta evolució,
des de les formes
més primitives
fins a l'actualitat
i en aquest procés,
doncs podríem trobar
quatre formes
o quatre cossos
diferents.
En primer lloc,
les taules d'argila.
En segon lloc,
els rotllos
o volums de papir,
en tercer lloc,
els còdics
de pergamí
i, per últim,
els llibres
impressos en paper.
Breument,
veurem cadascuna
d'aquestes quatre fases,
volem dir,
i anem a la primera.
Les taules d'argila.
De fet, Jordi,
deixa't fer una petita reflexió.
Tens tot el temps al món.
Què és més important,
el llibre
o l'escritura?
El contingut o...
Perquè el llibre
en realitat
té el suport.
Sí, sí.
Clar.
O sigui,
la clau està
en l'escritura.
Sí, sí.
Això sí.
Llavors, clar,
necessiten un suport
per a que aquesta escritura
estigui en algun lloc.
Molt bé.
Curiós, no?
Quina reflexió.
Reflexió feta.
Doncs bé,
anem per les taules d'argila.
Els primers documents escrits,
que tenen 6.000 anys d'antiguitat,
responen a una cultura desenvolupada
en la que existeix un llenguatge
que serveix de vehicle
per a les idees.
La troballa d'aquests primers llibres
va tenir lloc a Massaupotàmia,
com ja sabeu,
entre dos rius,
que són l'Eufretes i el Tigris,
on es van produir
tablilles d'argila
en les que es van gravar textos
de diversa índole.
Per escriure en aquestes tablilles
s'utilitza un instrument puntiagut,
com una canya,
que servia per rascar l'argila humida.
Aquest tipus d'escriptura
rep el nom de cuneiforme
perquè els caràcters resultants
de l'acció de marcar l'argila
amb la canya
tenien forma de cunya.
També hem de dir
que l'escriptura
es realitzava sobre
les dues cares
d'aquesta taula
i que un lloc gravades
es cuïen al foc.
La llengua fixada
a les tablilles
és l'acadi,
format per dos mil símbols
que podien representar
tant idees,
és a dir,
els anomenats ideogrames,
com objectes mateixos,
és a dir,
els pictogrames
o síl·labes
als fonemes
i amb el temps
van evolucionant
aquesta escriptura
de cuneiforme
dels primers ideogrames
fins als fonemes.
Les tablilles
tracten sobre
assumptes molt diversos,
com hem dit,
religiosos,
econòmics,
astronòmics
i en general
sobre tots els aspectos
de la vida quotidiana
de les poblacions
de Mesopotàmia,
és a dir,
entre el Tigris i l'Euphrates
d'aquella zona.
Digne de destacar
és el famós
Codi de Moravi,
elaborat aproximadament
fa dos mil anys
abans de Cris,
que és el conjunt
de lleis més antic
de la història.
Les lleis estan gravades,
com ja sabeu,
en un tipus de monument
circular de pedra
conegut com una estela
on, a més a més,
hi havia una representació
del rei rebent
les lleis
de mans d'un déu.
Després de veure
com eren les taules...
Donar legitimitat, no?
Sí,
segurament donar legitimitat
al que seria
aquestes lleis,
el Codi de Moravi.
De les taules d'argila
passem al rotllo de papir.
El papir,
com ja sabeu,
també és una planta
de la qual s'aprofitava
la mèdula del tall
per elaborar una superfície
adequada per a l'escriptura.
La mèdula es tallava
en tires
que s'entrellaçaven,
s'enculaven,
es deixaven assecar
i per últim
es polien.
Va ser el principal material
utilitzat
per una civilització
i segurament
quan parlem de papir
més o menys
ja està vinculat
amb Egipte.
També,
curiosament,
amb una altra
civilització fluvial.
En aquest cas,
no és el tigris,
ni l'euferetè,
sinó el canil.
Els escrives egipcis
eren professionals
encarregats
de traçar
els preciosos
caràcters jeroglífics.
Els primers volums
són rotllos de papir
que s'han trobat
tenien aproximadament
uns 4.500
anys d'antiguitat
i van ser trobats
principalment
a l'interior
de les tombes.
Papirs,
rotllos de papir
que havien
sobreviscut
a les inclemències
del temps
i també,
per exemple,
els saquejos
dels pirates.
Bé,
els pirates
arqueòlegs,
no arqueòlegs,
població indígena,
etcètera.
A Egipte hi ha
un clima molt càlid,
molt desèrtic
que permet
que un material
orgànic
com és el papir
que aquí,
per exemple,
no s'hauria conservat
a lliç.
Sí, sí.
I si penses una mica
sabràs quin és
el principal
destructor
del llibre.
Va per aquí.
Un dels textos
que han arribat
fins a l'actualitat
a diferents versions
és,
molt bé,
però no ho diguis,
és el llibre
dels morts,
un conjunt
de fórmules màgiques
que situaven junt
el mort
a l'interior
de les tombes
i la finalitat
del qual
consistia en ajudar
el seu trànsit
cap a una vida eterna.
Ara el Manel
s'ha quedat boca a vedat
i pensant,
ostres,
és veritat.
Sí,
però estàvem pensant
també en el llibre
dels morts
i els grans problemes
que es trobaven
en els morts
quan se morien
abans no arribaven
a l'altre costat.
Molt bé.
Les tires de papir
que estaven escrites
per una única cara
formant columnes
s'enrotllaven
al voltant
d'una vara
de matall o fusta
i per llegir-les
era necessari
desenrotllar-les
per després
tornar-les a enrotllar,
fet que podia,
bé,
que normalment
provocava
danxes irreparables
en aquest document.
Els papers més llargs
s'han trobat
doncs papers
que fan uns 40 metres
de longitud,
tot i que l'habitual
eren uns 6 metres.
Tampoc no és que sigui
una forma
massa àgil
de lectura,
podrem dir-ho d'alguna forma.
Si vols tornar a la pàgina 3
i estàs a la pàgina 40...
Sí,
bueno,
és una sola pàgina,
seria com començar a llegir
un llibre dins d'un rotllo
de paper de vàter
i dius,
hòstia,
torrem enrere.
Sí, sí,
realment
te'n dones
compte
de com
aquesta evolució
del suport
de l'escritura
és curiós,
guanyant eficiència,
molt més àgil.
En el paper ja ens aproximem
més a l'actualitat
perquè de fet
la paraula paper
ve de paper
i pel material
que és molt més paregut
que no pas l'argila
de Mesopotàmia,
però en canvi
el format
encara és molt diferent,
una sola pàgina...
Sí, molt més arcaic.
Molt més arcaic, exacte.
També podem parlar
de la tinta.
La tinta que s'utilitzava
per escriure sobre
aquests papirs
era el resultat
de combinar
carbovegetal i goma.
El papir
també va ser utilitzat
no només per egipcis
sinó també per crepsi romans
i és una de les principals causes
que numerosos obres
s'hagin perdut per sempre
degut a la fragilitat
del material.
Per protegir els rotllos
de papir
es col·locaven
a l'interior
de caixes
o de tubs
que s'acumulaven
en prestatgeries
fet que també va donar lloc
a les primeres biblioteques
de la història.
També podríem fer
algun dia
un documental
un monogràfic
o un petit informe
com aquests que fem
al No Vinguis en Històries
sobre les biblioteques
de la història.
Per cert, parèntesis
Digues
Divendres s'estrenen
una pel·lícula
precisament
d'una biblioteca antiga
Àgora
Àgora
Molt bé
de Amenàvard
sobre la segona biblioteca
de l'Amenàvard
Ja anirem a veure-la
i en parlarem
i la seva destrucció
Sí, sí
Parlem dels còdics
Els còdics
van ser els llibres
de l'edat mitjana
els seus orígens
tot i això
es remunta
a unes tablilles
de fusta
ja utilitzades
pels romans
Els còdics
van reproduir
el mateix format
que les tablilles
de fusta
però substituint
la fusta
per pergamí
El pergamí
s'obté
a partir de la pell
d'una vaca
o d'una ovella
per exemple
neta, seca i estirada
La pell
no la vaca
El pergamí
s'escrivia
per les dues cares
i solia estar
cobert
per unes tapes
de fusta
que servien de protecció
La resistència
del papir
permetia
a més a més
el seu respat
de forma que
es podia escriure
un text
on ja s'havia escrit
un altre prèviament
és a dir
eliminar textos
que en aquell moment
resultaven inútils
o potser resultaven pagans
Avui en dia
amb el Word
o també
una de les activitats
dels monasteris medievals
va consistir
en la còpia
dels llibres
fet que va fer possible
la preservació
sobretot
de textos
de tradició cristiana
ja que la cultura
estava en mans
de l'Església
Moltes obres
d'autors pagans
es van perdre
ja sigui
perquè mai van ser copiades
o bé
perquè van ser borrades
substituïdes
per textos religiosos
el que seria interessant
també
amb les tècniques
que hi ha avui en dia
poder
rastrejar
quins són
què hi ha
sota
dels apelles
sí
segurament
ja s'ha fet
però clar
es podrien retrobar
molts textos
o d'aquests pagans
o textos
que potser
en el seu moment
no se li va
donar massa importància
Arriba
al punt i final
del nostre monogràfic
i parlem
del llibre imprès
el llibre tal com es coneix
modernament
va començar a produir-se
a partir de mitjans
del segle XV
amb la invenció
de la imprenta
de Gutenberg
cal assenyalar
que aquest tipògrafa
alemany
no va partir de zero
per desenvolupar
el seu invent
i que existeixen
tota una sèrie
de precedents
a aquesta imprenta
de Gutenberg
com és el cas
de la xilografia
inventada la Xina
del segle VI
abans de Crist
i que també després
es va desenvolupar
l'Europa
del segle XIV
curiosament
s'han conservat
fins als nostres dies
algunes premses
de xilografia
fabricades a Holanda
per aquesta època
cap a finals del segle I
després de Crist
també els xinesos
van inventar
un sistema d'impressió
més versàtil
que la xilografia
era la imprenta
de tipus mòbils
una premsa
en la que les lletres
o tipus
estan sols
de forma que
cada frase del document
s'elabora
unit els tipus
perdó
d'un en un
un cop
confeccionada
la pàgina
es cobrien
els tipus
amb tinta
i es pressionava
sobre una superfície
del mateix modo
que es fa
amb la xilografia
precisament
va ser
Johans Gutenberg
qui va perfeccionar
la imprenta
de tipus mòbils
que els xinesos
portaven fent servir
durant segles
però
la imprenta xinesa
basada en tipus mòbils
la veritat
no va tenir gaire èxit
en part degut
que en la llengua xinesa
es poden necessitar
fins a 5.000 signes
per reproduir un text
Gutenberg
en canvi
es va beneficiar
del limitat
número
de lletres
de l'alfabet
lletí
i en les seves paraules
ell deia
he format un exèrcit
de 26 soldats
de plom
capaços de conquerir
el món
en relació
els únics 26
tipus de lletres
diferents
que eren necessaris
per reproduir
qualsevol document
escrit
amb l'alfabet lletí
la veritat
aquesta frase
m'encanta
bastant
he format un exèrcit
de 26 soldats
de plom
capaços de conquistar
el món
tot un poeta
abanada que rima
però bé
el sistema
de Gutenberg
va permetre
imprimir
milers d'exemplars
de forma mecànica
i substituir
els copistes
medievals
que es van quedar
a l'atur
els pobres
però el seu sistema
va ser també
utilitzat
per altres
impressors
d'amagúncia
una ciutat
que curiosament
durant la guerra
dels bisbes
va ser
devastada
per Adolf II
de Nassau
que no té res a veure
amb
Nassau
a les Ames
i que gràcies
a aquesta
a que
les tropes
d'Adolf II
de Nassau
van destruir
completament la ciutat
les impressions
de la ciutat
de Magúncia
es van repartir
per bona part d'Europa
i suposo
van ajudar
a estendre
l'invent
i una cosa Jordi
només un apunt
és a partir dels còdecs
quan el llibre
pren la forma
de pàgines
sí
això també
em tapa dura
ja ho hem dit
veig que no estaves atent
no
això no m'havies dit
sí que ho he dit
doncs bé
el paper
que normalment
es relaciona
amb els llibres
és el paper
i el material
que es relaciona
amb els llibres
és el paper
anem ràpid
també un altre invent
xinès
i simplement
dic
que els primers llibres
impressos
anomenats
incunables
són molt
pereguts
els manuscrits
medievals
i el primer llibre
del que es té notícia
és la bíblia
de 42 línies
també coneguda
com la bíblia
de Gutenberg
etc
etc
interessant
la segona part
d'aquest monogràfic
que parlarà
del que ha fet
la humanitat
i la no humanitat
és a dir
la natura
en contra dels llibres
però tot això
ja és una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
recordem que
en aquesta secció
recuperem notícies
del diari de Tarragona
de
justament
avui fa 100 anys
apareixen un parell
de notícies
prou curioses
recordem
6 d'octubre
de l'any 1909
diari de Tarragona
diu el següent
se ha regularizado
el servicio
de automóvil
de Tortosa
Gandesa
i Mora d'Ebro
que tan importantes
servicios
presta a los pueblos
d'aquella comarca
o sigui que
fa 100 anys
ja existia
un sistema
de
de
de transport
privat
motoritzat
ja
regular
a les Terres de l'Ebre
i segurament
en moltes més zones
d'aquí de la província
quina casualitat
que sigui una notícia
de les Terres de l'Ebre
bueno
ja se sap
que un sempre grana
cap a casa seva
saps que vol dir grana?
sí
sí
i una altra notícia
que
mos porto una mica
més allà
de les Terres de l'Ebre
d'un de los ladrones
más astutos
de Chicago
ha sido elegido
para explicar
a los oficiales
de policía
de aquella ciudad
un curso especial
de robos nocturnos
con todo
lo concerniente
a
descerrejamientos
fractura de cajas
de caudales
etc
o sigui que el senyor Lladre
sí sí
fa un curs
a les poros
curs de formació
exacte
de com ho feien
prou interessant
que n'aprenguin
els Mossos d'Esquadra
potser li van reduir
la condemna
a canvi
possiblement
sí sí
i tenim també
que n'aprenguin
que n'aprenguin
i avui també tenim
un patrocinador
si et sembla
ah jo pensava que teníem
una notícia d'Egipte
però a mi no tinc cap d'Egipte
digues
diu el següent
diu aviso
interesante
a més a més
en el context de 1909
en plena guerra
de Melilla
que la gent no pensi
que hem fet fora
la Sílvia García
ens està fent
de tècnic
de control
està portant
el control
d'aquesta màquina
però avui
és una senyora muda
no en pot parlar
ho deixarem així
diu aviso interesante
les famílies
que hayan tenido
i tengan una desgracia
de perder
alguno de sus individus
en la guerra
de Melilla
poden dirigirse
a don Gerardo Benet
antiguo habilitado
de classes passivas
en la provincia
de Tarragona
que gratis
les harà
los trabajos
i arreglarà
los expedientes
de reclamación
de la pensión
que por la ley
pueda corresponderles
i este senyor
estava al carrer
Caballeros
número 2
tercer
segona
això de gratis
no sé jo
bueno en tot cas
podem dir que
aquest abogat
suposo que devia ser
el senyor Gerardo Benet
patrocina
el nom
mig de mis historias
no en vinguis
amb històries
curiositats
ja estem a la tardor
però encara
les pluges fortes
no han arribat
i això em fa pensar
amb el roballó
però
les curiositats
no van
sobre roballons
però sí que van
sobre pluja
i en cas concret
sobre el paraigua
segurament
la cosa fotuda
fotuda
sí
sí
perquè
fem un kitkat
qui vulgui desconnectar
que desconnecti
però no saps
si anem a parlar
del roballó
no n'hi ha
encara no
encara no
encara no
ens hem d'esperar
10 dies
hem d'esperar
hem d'esperar
hem d'esperar que plogui
per començar
fa 4 dies
o més o menys va ploure
sí va ploure una mica
normalment a partir del pilar
sí
molt bé
doncs bé
tornem
curiositats
tanquem parèntesis
qui va inventar el paraigua
segurament no podríeu viure
sense saber qui va ser l'inventor
d'aquest excel·lent invent
segons una llegenda xinesa
el paraigua es va ser inventat
per l'Umei
una jove que havia retat
reptat
no
s'havia picat
amb el seu germà
ahir hi ha
alguna cosa
que els protegís
de la pluja
en una nit
la senyoreta
l'Umei
va construir
un pal
del que
sortien
32 varilles
de bambú
cobertes d'una tela
el cert és que
el paraigua
ja existia
a la Xina
del segle XI
abans de Crist
d'allí va passar
a Egipte
i a Grècia
on va ser
utilitzat
com a sombrilla
perquè també és
una de les altres funcions
si no mirem
les platges
de la costa d'Orada
després de la caiguda
de l'imperi romà
va desaparèixer
fins a finals del segle XV
els bàrbars
van
no li van trobar utilitat
no van trobar utilitat
el paraigües
potser no van saber
mai com s'obria
sí
potser era igual
que els soldats
russos
a la segona guerra mundial
quan entraven a Austri
es trobaven un bidet
a saber
doncs bé
com deien
va desaparèixer fins a finals
del segle XV
quan va ressorgir
a França
com un objecte de luxe
el químic
es cosés
Charles McIntosh
va presentar
l'any 1823
el primer
paraigües impermeable
que
que feia olor
a cautxu
doncs aquest senyor
va presentar
el primer paraigües impermeable
la veritat
com deuria de ser
els altres
perquè existien
abans
per aigües
era impermeable
bona pregunta
continuem
recte final
el primer paraigües
notícies
notícies
la primera notícia
és
què faràs avui
a dos quarts
de dues de la nit
escoltar
el nom
vingues
mi històries
bé
doncs si
són dos quarts
i dos
o i molts minuts
de la nit
una salutació
a tots els noctàmuls
de la província
perquè estàs escoltant
el nom
de mi històries
per exemple
i segurament
si no pots dormir
mos escoltes
en deu minuts
estaràs tenint
en deu segons
estaràs dormint
mira avui ja ràpidament
perquè en el rotllo
que he fotut dels llibres
pràcticament
no m'has deixat lloc
per les notícies
què vols dir en rotllo?
en rotllo de papir
en rotllo de papir
en grajeta
avui us recomanem
tres viatges
no farem publicitat
però podeu sortir
en avion des de Reus
en una companyia
de baix cost
i anar a veure
tres llocs
on hi ha coses
molt interessants
dos d'ells són
tres horts
t'ha d'ells tres horts Jordi?
sí
per exemple
a Sevilla
podeu anar a Sevilla
pel matí
tornar per la nit
tranquil·lament
anar a veure la Giralda
i anar al museu arqueològic
a veure
una cosa
que es veu molt de tant en tant
és l'anomenat
tesoro de carambolo
no només de xiste
però
el conjunt de peces d'or
no
m'ha fet gràcia
això d'una cosa
que es veu molt de tant en tant
perquè hi ha gent
que veu molt de tant en tant
en un museu també
també és veritat
o que no el veu mai
sí
aquest tres horts
trobat als anys 50
consisteix en
21 peces d'or
d'or
d'origen fenici
en total
crec que són uns dos quilos
i mig d'or
i està normalment
tancat
en la caixa
fora d'un banc
i no es pot vore
més que una còpia
si voleu vore l'original
podeu anar
a Sevilla
està al museu arqueològic
a la ciutat de Sevilla
fins al gener
de 2010
molt bé
apareixen
les 21 joies
originals
d'aquest tresor
que tot i que s'havia dit
que era tartesc
resulta que
els estudis més moderns
afirmen
que és fenici
molt bé
un altre viatge
un altre viatge
a l'aeroport de Reus
cap a on?
a Birmingham
Birmingham
on hi trobareu
esposat també
una part
d'un tresor
extraordinari
que s'ha trobat
uns 5 quilos d'or
i crec que dos i mig
de plata
que s'ha trobat
a Anglaterra
un senyor
que anava
un senyor
que estava al paro
que va anar
a un seu detector de metals
feia molts anys
que buscava objectes
a Birmingham
també hi ha gent a l'atur
sí
clar
evidentment
increïble
i doncs
aquest senyor
li va començar a sonar allò
a pitar
el
premi
i van sortir
1.500 peces
d'or
i de plata
que és el tresor
de l'època dels saxons
més gran
que s'ha trobat
a Anglaterra
i que
podreu veure
a la Galeria d'Art
del Museu
de Birmingham
fins al 13 d'octubre
molt bé
també recordar
que si agafes un vol
cap a Londres
també hi ha una exposició
sobre Moctezuma
també molt interessant
molt interessant
i què més
entrem gaire bé
l'últim minut
i també
si us passeu per Roma
allò que també
bueno
vaig a Roma
de Camilla Birmingham
què podeu fer
doncs trobareu
una de les exposicions
més grans
que s'han fet mai
sobre pintura romana
que se diu Roma
la pintura
de l'imperi
està a les escuderies
del Palau del Quirinal
i s'intenta donar
una idea a la gent
del que va ser
la gran pintura romana
a través del poc
que queda d'ella
sobretot
de les pintures
parietals
o sigui
els frescos
que s'han trobat
a les parets
de les cases
ja que els quadres
amb el temps
van desaparèixer
molt bé
aquestes són les recomanacions
si volen anar
de vacances
ara ho hauria d'entrar
la nostra sintonia
tota guaitarrera
i nosaltres
ens anem acomiadant
perquè
bé
primer programa
de la sisena temporada
6 d'octubre
30 minuts
que passen ràpid
sintonia guaitarrera
ha estat un plaer
retrobar-vos
166 programes
Jordi
m'emociono
m'emociono
au-siau