El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat.
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Un programa de la delegació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Un programa de la delegació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
per a documentar-se i escriure aquesta obra d'anàlisis exegètic històrica que és fruit d'un llarg camí interior.
Diu
Els treballs preparatius ja els vaig començar en les vacances d'estiu de l'any 2003.
Per l'agost de 2004 ja havia escrit els capítols primer a quart.
Després de la meva elecció com a bisbe de Roma he aprofitat tots els moments lliures per tirar el llibre endavant.
No és que sigui necessari escriure un llibre quan es va de vacances.
Joan Pau II les aprofitava quan era jove per a viatges en canoa entre les muntanyes per les quals a l'hivern esquiava.
Quan va ser papa les va utilitzar també per a fer llargues passejades entre senderes de muntanya
i per a donar forma a alguna de les seves encícliques o preparar alguns dels seus grans viatges.
He volgut referir-me als últims papes, de qui tenim tan recent memòria,
però podríem citar moltes persones admirables a mans de la naturalesa
a les quals agradava trencar la seva dedicació habitual i sortir al camp,
des de Sant Francesc d'Assís, en la seva estimada Itàlia, fins al nostre Pere Terrés,
les petxades del qual es van marcar en la placidesa de la vall de Núria.
Les bicicletes són per a l'estiu, es va titular una coneguda pel·lícula espanyola.
Podríem afegir que el cotxe, el vaixell i l'avió també ho són,
per a l'estiu, per a gaudir-lo en família.
Generalment és l'època de l'any en què la coincidència per motiu de les vacances de pares i fills
permet viatjar, sigui lluny o a prop, canviar d'ambient.
No obstant això, l'important és canviar de mentalitat,
aprofitar els dies de vacances per a viure més intensament la vida familiar,
descansar i gaudir de les petites coses que potser passen desapercebudes
en el dia a dia atrafegat que vivim la resta de l'any.
Recordo amb especial emoció els paisatges de la meva infància,
els que van ser escenari dels meus jocs infantils enmig d'una calor d'injustícia
que es tolerava bé entre capuzons a les bases i piscines.
El camp està en la seva esplendor, amb els seus fruits variats,
i s'estén a la nostra mirada com si ens digués
no us oblideu del que és natural,
de la sort humà dels agricultors,
de les coses senzilles de sempre.
Sigui al camp, al mar o a la muntanya,
recordem-nos de donar gràcies a Déu pels dies de descans.
Aprofitem-los per a créixer en vida interior,
sense oblidar, sinó tot el contrari,
l'assistència a missa i les pràctiques sacramentals.
Considerem que és un temps de gràcia
perquè recuperem forces,
lliurem-nos a les nostres aficions
i a viure una vida familiar més intensa
de la millor manera possible,
buscant a cada moment la felicitat dels altres.
Adéu-siau.
Diumenge passat, amb la multiplicació dels pans,
encetàvem la lectura del capítol sisè
de l'Evangeli de Sant Joan,
que anirem llegint durant tot aquest mes d'agost.
Anomenat discurs del pa de vida,
anuncia el que serà l'Eucaristia.
I va bé la multiplicació dels pans,
el volen proclamar rei i Jesús a la nit
se'n va amb els deixebles a Cafarnaum.
A l'endemà s'adonen que no hi és,
tampoc hi són les barques i surten a buscar-lo.
El troben i li pregunten,
«Mestre, quan hi heu vingut aquí?»
I, sorpresa, Jesús no respon la pregunta,
sinó que l'aprofita per aportar-los
a consideracions més elevades.
Escoltem, però,
el fragment de l'Evangeli de la missa dominical
en la versió dramatitzada
que ens ofereix l'Associació Bíblica de Catalunya.
L'endemà, la gent encara era a l'altra banda del llac.
Llavors s'adonaren que allí només hi havia hagut una barca
i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles,
sinó que ells se n'havien anat tots sols.
Altres barques havien arribat des de Tibaríades
fins a prop de l'indret,
on havien menjat després que el Senyor
digués l'acció de gràcies.
Així, doncs,
quan la gent s'adonava que Jesús no era allí,
ni tampoc els seus deixebles,
van pujar a les barques
i se n'anaren a Cafarnaúm a buscar Jesús.
Així que el trobaren a l'altra banda del llac,
li van preguntar
«Raví, quan has arribat?»
Jesús prengué la paraula i els digué
«Us ho ben asseguro.
Vosaltres no em busqueu
perquè heu vist senyals prodigiosos,
sinó perquè heu menjat pa
i heu quedat saciats.
Però no us heu defanyat tant
per l'aliment que es fa malbé,
sinó pel que dura
i dóna vida eterna.
I el fill de l'home
us donarà aquest aliment
perquè Déu, el Pare,
l'ha acreditat amb el seu segell.
Ells li preguntaren
«Nom hem d'actuar
per a fer les obres de Déu?»
Jesús els respongué
«L'obra que Déu vol
és aquesta,
que cregueu en aquell
que ell ha enviat».
Li replicaren
«I tu,
quin senyal prodigiós realitzes
perquè el vegem i et creguem?
Què pots fer?
Els nostres pares
van menjar el mannà en el desert,
tal com diu l'escriptura,
els donar pa del cel per aliment.
Llavors Jesús el respongué
«Us ho ben asseguro,
no és Moisés
qui us ha donat el pa del cel,
és el meu Pare
qui us dona
l'autèntic pa del cel.
El pa de Déu
és el que baixa del cel
i dona vida al món».
Ells li demanen
«Senyor,
dona'ns sempre pa d'aquest».
Jesús els diu
«Jo sóc el pa de vida.
Qui ve a mi
no passarà fam
i qui creu en mi
no tindrà mai set».
Ja ho hem sentit.
En primer lloc,
deixa clar
que sap que el busquen
perquè s'han atipat
i comença a instruir-los,
reencaminant
els seus desitjos.
«Jo tinc un aliment
que no es fa malbé
i dona la vida eterna».
Ells no rebutgen la conversa,
han entès
que els parla de Déu
i pregunten
«Què hem de fer
per obrar com Déu vol?»
I una resposta clau,
«L'obra que Déu vol
és que cregueu
en aquell
que ell
ha enviat».
Però això de creure
sense veure
ja està vist
que no és gens fàcil.
Demanen a Jesús
un senyal.
Fes un senyal,
alguna cosa
que ens convenci.
Quines obres feu?
I li recorden
el miracle
que Déu va fer
als israelites
quan passaven
al desert.
Ens ho recorda
la primera lectura,
guatlles
i manar.
Volen veure.
Seguint
amb l'Evangeli
d'avui,
Jesús torna
a aprofitar
l'ocasió.
El meu pare
us donarà
el veritable
pa del cel.
La resposta
no es fa esperar.
Senyor,
doneu-nos
sempre
d'aquest pa.
I Jesús
ho remata.
Jo sóc
el pa
que dóna la vida.
Els qui venen
a mi
no passaran fam.
Els qui creuen
en mi
no tindran
mai set.
creure en Jesús,
fiar-se,
confiar,
fer cas,
no demanar proves.
Qui tingui oïdes
que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics.
Aquest any
es compleixen
cent anys
de la Setmana Tràgica
de Barcelona.
i va ser tràgica
de veritat
sobretot
per l'Església.
Entre esglésies
i col·legis religiosos
arriben a 80
els que van ser
consumits
pel foc.
Va ser
l'explosió final
d'un descontentament
general del poble.
La cosa
va començar
amb l'enviament
de reservistes
a Àfrica.
El dia 9 de juliol
havien mort
diferents obrers
que treballaven
en la construcció
d'unes vies
de tren al rif
on hi havia
unes mines
de ferro
del marquès
de comillas.
Immediatament
es crea
una forta reacció
a Barcelona
en contra
de l'enviament.
Cal tenir en compte
que el servei militar
només el feien
els pobres.
Els rics
podien lliurar
mitjançant
el pagament
a l'estat
d'una quota
de 1.500
pessetes.
El descontentament
creix
mentre els soldats
es veuen
obligats
a embarcar.
Que hi vagin
els rics
que hi vagin
els frares
cridava la gent.
Un nou atac
dels rifenys
causa
centenars
de morts.
Es declara
una vaga
general
i hi ha
manifestacions
a diferents
ciutats
en contra
de la guerra
d'Àfrica.
A la nit
del 26
al 27
de juliol
es produeix
el primer incendi
l'escola
de germans
maristes
del poble nou
i d'un tret
mor
el seu
director.
La crispació
de les masses
es canalitza
contra l'església
més indefensa
a la que es considera
compromesa
amb la política
que s'estava
duent a terme.
Es cremen
esglésies
no sols
a Barcelona
sinó també
a Manresa
Sabadell
Girona
davant la gravetat
de la situació
molts cristians
queden consternats.
El 18
d'agost
el bispo
Torres i Baix
es escriu
una pastoral
titulada
La glòria
del martiri
després de la persecució
del mes
de juliol
intentant dir
una paraula
justa
sobre els
esdeveniments.
Els laics
callaven
per no esplotar
més encara
el galliner.
Torres i Baix
es insta
Joan Maragall
a dir-hi
la seva.
Maragall
veu en els esdeveniments
una rebel·lió
del poble
contra la impotència
social.
Un desfogament
destructor,
símbol
símbol
símbol de la impotència
del poble
per poder fer sentir
la seva veu
i el dret
a ser escoltat.
Davant la condemna
mort de Ferrer Guàrdia
fundador
de l'Escola Moderna
el 10 d'octubre
escriu un article
que no va ser publicat
la ciutat del perdó.
En ell
demanava a les autoritats
l'indult
d'en Ferrer Guàrdia.
Poc temps després
al novembre
Maragall
després d'haver
si cita una missa
en una de les esglésies
cremades
escriu un article
que reflexa
ben bé
el seu pensament.
Imagina
que a finir
de la missa
el celebrant
surt a la porta
i convida
a entrar
els qui l'han cremada.
Entreu
entreu
la porta és oberta
de bat a bat
vosaltres mateixos
l'heu oberta
amb el foc
i el ferro
del vostre odi.
Entreu
i descobrireu
el misteri més gran
de l'amor de redir viu
destruint l'església
l'heu restaurada
i si l'havíeu vista
tancada
i enriquida
per dins
emparada
pels rics
i els poderosos
que venien a endormiscar
el seu cor
en la pau
i el silenci
del seu interior
vosaltres
amb la vostra pobresa
la vostra revolta
i la vostra desesperança
heu esclar la porta
i l'heu reconquerida.
Que estrany
el foc
ha reconstruït
la blasfèmia
l'ha purificada
l'odi
envers el Crist
ha reinstaurat
el Crist
en el seu lloc
seguiu entrant
no deixeu de fer-ho
aquí el trobareu
d'una manera desconeguda
com ell és en realitat
tal com vol ser
conegut per tots
i sobretot
per tots vosaltres
ja ho sé
que per vosaltres
hi ha massa quietud
en la nostra església
massa foscor
massa tristesa
massa sants
petrificats
en la immobilitat
massa lentitud
en els cants
massa boira
en les paraules
i aquesta boira
i aquesta lentitud
us irriten
i ompliu el temple
de blasfèmies
i foragiteu
els fidels
mitjentormiscats
insulteu i mateu
els seus ministres
aleshores
aquesta església
perseguida
atropellada
fumejant
tacada de sang
i de blasfèmia
buida de cants
i de la pau del món
plena de vent
i de sol
de pols
i de mosques
plena de dolor
torna a ser
l'església del redemptor
del Crist
que ha estimat
des de la creu
Maragall acaba dient
si el celebrant
s'hagués expressat
en aquests termes
uns altres
de semblants
que desconcertada
muda
i boca vedada
hauria quedat la gent
amics
fins un altre dia
si adeu plau
i ara un petit canvi
de rumb i de tema
vist el terrenar
de la societat actual
pot resultar
sorprenent
parlar de vida
aramítica
fins i tot
pot semblar
que fem referència
a una època
llunyana
però no és així
actualment
a l'Arxidioses
i de Tarragona
hi ha sis
aramites
més popularment
conegudes
com a ermitanes
que viuen
a diversos indrets
de les nostres
muntanyes
aramites
és aquella persona
que viu al desert
i ermitana
és la que té cura
d'una ermita
encara que el diccionari
també inclou
la primera excepció
a aquesta última paraula
fet aquesta distinció
cal tenir en compte
la importància
de la vida
aramítica
com a testimoniatge
d'una opció de vida
en el marc
d'una societat
totalment
banalitzada
des del segle II
els aramites
han estat un exemple
d'austeritat
dins la soledat
que afavoreix
la pregària
aquesta actitud
produeix
un impacte
a la societat
que descobreix
un sentit
a la vida
a través
d'aquest testimoniatge
de fe
pregària
i servei
no ha de ser fàcil
no ho és
viure al marge
de les comoditats
que ofereix
la societat actual
per a les ermitanes
això resulta secundari
perquè per a elles
el més prioritari
és oferir
la seva experiència
de vida
motivada
per la fe
i la pregària
enmig del silenci
de les muntanyes
Tarragona Missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Mateu-vos guard
ben segur
que en anomenar
l'activitat missionera
de l'església
tots tenim present
la nostra participació
responsable
dins aquesta activitat
i comprenem
que els missioners
són els nostres missioners
i que la seva missió
és la nostra missió
entre les obres missionals
pontifícies
i figura
la de Sant Pere Apòstol
els seus orígens
són ben senzills
i providencials
el papa
Innocència XI
repetia moltes vegades
M'estimo més
l'ordenació
d'un sacerdot
Nadiu
que la conversió
de 50.000 pagans
Passar el temps
i la llavor
començar a brostar
Joana Bigard
originària
de Normandia
fou la principal
promotora
de l'obra
de Sant Pere Apòstol
ajudada
de manera efectiva
i incondicional
per la seva mare
Estefania Coteng
de Bigard
Davant les incomprensions
i prejudicis
del seu temps
contra el clargar
Nadiu
a principis
del segle XX
elles propugnaren
no és l'herència
la que mena l'altar
sinó que és la veu
de Déu
la que ressona
per convocar
aquells
que han estat elegits
no dones a la tribu
sinó de totes les tribus
de tots els pobles
de totes les races
ja que
pel sacerdoci
de Jesucrist
aquest
ha de ser catòlic
i universal
com ho és l'Església
El 16 de febrer
de 1904
l'obra
és aprovada
per Sant Pius de Zé
L'any 1922
Pius XI
l'eleva
a l'obra pontifícia
Joana de Bigard
moria el 28 d'abril
del 1936
A partir d'aquell moment
neix una corrent
a l'Església
recolzada i animada
per tots els papes
en favor
que els preveres natius
esdevinguin
els millors servidors
de les seves
pròpies comunitats
autòctones
Aportem uns testimonis
El papa Benet XV
escrivia el 30 de novembre
de 1919
No cal dir
la importància que té
a fi d'infiltrar la fe
en les ànimes
dels naturals
el contacte
d'un sacerdot
nadiu
del mateix origen
caràcters
sentiments
i afeccions
que ell
ja que ningú pot saber
com ell
la manera
d'insinuar-se
en les seves ànimes
i així
a cops passa
que s'obre
a un sacerdot
nadiu
i sense cap dificultat
la porta
d'una missió
tancada
a qualsevol altre
sacerdot estranger
El papa Pius XII
deia
Hem tingut l'alegria
d'establir
en molts països
la jerarquia
eclesiàstica
i d'elevar
ja a nombrosos
sacerdots
africans
a la plenitud
del sacerdoci
d'acord
amb el fi
últim
de la tasca
missional
establir
solidament
i definitiva
l'Església
en nous pobles
El 21 d'abril
del 1957
deia
Així
dins la gran família
catòlica
les joves
esglésies africanes
tenen avui
allò que els toca
saludades
amb cor fraternal
per les diòcesis
més antigues
que les han precedit
en la fe
Adéu-siau
Ara es parla
contínuament
de la crisi
econòmica
que afecta
el nostre món
de manera global
L'Església
s'ha posat
a marxa
per ajudar
en la mesura
del possible
La memòria
de Càritas
ho exposa
clarament
L'augment
de les ajudes
del programa
Família i Acollida
que dona resposta
immediata
a necessitats
bàsiques
s'ha posat
a manifest
aquest 2008
en què
s'han atès
7.727
persones
un 78,5%
més
que les que
s'havien ajudat
l'any anterior
que van ser
4.325
I la tendència
apunta cap a un increment
més considerable
d'aquest percentatge
L'increment
de necessitats
es veu
en tots els àmbits
d'atenció
de Càritas
Un exemple
és el programa
de Robès
Filigrana
gràcies al qual
l'any passat
es va ajudar
a 33.513
persones
necessitades
a l'adquisició
de roba
5.000 més
que les de l'any anterior
Un altre programa
amb una gran inversió
durant el 2008
va ser
el de Formació
i Ocupació
que va invertir
162.371 euros
en projectes
d'orientació laboral
Un altre àmbit
de la tasca
de Càritas
és l'atenció
que es dona
a les persones
immigrades
a través dels projectes
que es desenvolupen
a la Comissió
de Migració
Durant el 2008
unes 2.750
persones
es van beneficiar
dels projectes
per un futur comú
que facilita
un assessorament jurídic
i administratiu
i un suport
en les gestions
sanitàries
i de tramitació
de documentació
i els vostres veïns
de suport
en l'accés
a l'habitatge
o a un allotjament
temporal
Càritas
Diocesana
de Tarragona
té més de 900
voluntaris
i en aquests moments
està elaborant
un web
caritas.arcabisbat.tarragona.cat
on es podrà trobar
informació
d'aquesta entitat
benèfica
de l'Església
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn Joan Magí
El dia 2 d'agost
ens trobem
en el diumenge 18
dels anomenars
durant l'any
Se'ns diu
en aquest diumenge
que
no ens hem de cansar
que hem de seguir endavant
que no hem de mirar
tant enrere
i quan tenim dificultats
saber que aquestes dificultats
es poden vèncer
i així trobem
en el llibre de l'Èxode
que tenen gana
i aleshores es queixen
diu
home almenys
quan érem Egipte
ni que fóssim esclaus
almenys podíem menjar
i doncs
Déu els diu
jo els faré ploure
pa des del cel
i després
les gualles
per tant al vespre
menjareu carn
i aleshores
doncs
d'aquells recursos
que sempre es poden trobar
perquè Déu
ha creat les coses
per exemple
Déu no ha fet les pedres
perquè ens les mengem
ni perquè ens les tirem
pel cap
sinó que les ha fet
perquè han de servir
però hi ha altres coses
que serveixen per menjar
doncs molt bé
coneixent la realitat
d'allò que Déu ha creat
doncs trobem menjar
per a tothom
aquesta és
la lliçó
i per això
a la carta
els afeges
diu
amens
aviam
no és
no que teniu fe
doncs demostreu
deixeu l'home vell
deixeu aquella manera
de pensar que tenia
ho deixeu aquell egoisme
deixeu de pensar-vos
que això tot ho ha de solucionar
doncs a subvencions
i en coses
no
les subvencions
a vegades
doncs són un dret
que tenim
clar que sí
perquè al fi i al cap
les aportacions
les fem tothom
i si aquell
que les administra
les ha de saber
administrar bé
però
a més a més
revestim-nos
de l'home nou
què vol dir això
vol dir
sapiguem
que tot
no ens ho han de donar fet
no hem de deixar
que tot
ens ho facin els altres
nosaltres hem de fer
fins allà on podem arribar
tot allò que ens toca fer
renoveu espiritualment
el vostre interior
revestiu-vos de l'home en home
nou creat
imatge de Déu
en la justícia
i en la santa edat
que neixen de la veritat
la justícia
que vol dir salvació
i la santa edat
que vol dir
netedat
que neixen
de la veritat
que vol dir
sinceritat
i anar
d'acord
amb les realitats
de la vida
i aleshores
això ens ho recorda
Sant Pau
l'Evangeli de Joan
quan tota aquella gent
que ell havia alimentat
doncs llavors
ja el seguien
calla calla
que aquest
ens donarà menjar
cada dia
no home no
i vosaltres
no em busqueu
perquè heu vist senyals
perdidiosos
senó perquè heu menjat pa
i heu quedat saciats
no us heu d'afanyar
tant per l'aliment
que us fa
que es fa mal bé
senó pel que dura
i dona vida eterna
quin és aquest aliment
que dura i dona vida eterna
doncs
aquest seguiment
de Jesús
què vol dir això
vol dir
aquest actuar
com ell ens ensenya
vol dir
aquesta estimació
vol dir
aquesta unió
vol dir
aquesta solidaritat

i acabem la nostra missió
d'avui
indicant que després
de 43 anys
de servei
a la comunitat
el proper dia 15
a la parròquia
de Santa Maria
de Bonavista
tindrà lloc
la celebració
de la darrera
Eucaristia
abans
de l'enderrocament
de l'actual temple
l'increment
de la població
del barri
de Bonavista
ha obligat
a construir
una església
de nova planta
en substitució
de l'actual
inaugurada
l'any 1966
mentre durin
les obres
de construcció
del nou temple
al mateix lloc
que l'actual
les activitats
litúrgiques
i catequètiques
de la parròquia
es traslladaran
a una zona
de les dependències
de l'escola
Joan XXIII
mentre que el despatx
i l'atenció
a l'acció social
continuaran
al local actual
i això
és tot per avui
i per aquesta temporada
tornarem a retrobar-nos
si Déu vol
en aquest mateix punt
del dial
el proper dia
13 de setembre
aleshores
fins aquest 13 de setembre
no ens resta més
que desitjar
un bon estiu
a tothom
Fins demà!