Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Libertat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de la cultura, de les noves costums,
etcètera. Sí, xarxes viàries
que avui en dia encara en alguns punts
de la península ibérica
i inclús d'alguns punts
de la península itàlica
o d'Europa encara se'n troben.
Sí, es poden encara apreciar
trams a Mellamar,
d'exemple, o al Pirineu
prop de, crec que és
de Ripoll també hi ha
i per la zona central de
la península, a molts llocs que encara
se conserven trams.
Però Roma
fins al segle IV no ho va entendre
això de les vies, fins en aquell moment
fins al segle IV abans de Cris
utilitzaven els camins
que existien. Si l'únic mitjà
de transport eren els carros
eren camins de carro.
Avui en dia l'explicació és un camí de carros
per utilitzar, però és un camí molt dolent.
Imagina't els camins com podien
ser a l'època, no? En cas de pluges
fang, intransitables,
molt estrets...
Què va passar?
que en aquesta xarxa viària
tan precària
no podien moure els exèrcits
en rapidesa.
L'any 390 van patir unes incursions
per part de
tribus gales, que van significar
una derrota greu per a Roma
i que va ser el primer símptoma
símptoma revelador
que el sistema defensiu de Roma era ineficaç,
degut, com dic, a que les tropes
se movien molt lentament.
Per tant, per una major defensa,
o millorar la defensa,
juntament amb un desig d'expansió
i hegemonia sobre tot Itàlia,
i posteriorment sobre altres terres,
van conduir a la República Romana,
que encara era un embrió
del que acabaria sent,
doncs a establir tota una red
de carreteres
realment molt sòlides
i, com dic,
que permetguessin,
primer que tot,
moure els exèrcits.
Aquesta va ser la primera idea,
fer les vies
per a poder
organitzar-se millor
la defensa.
La primera via creada
va ser,
es va inaugurar l'any 312
abans de Cris,
i va ser una obra,
o va ser patrocinada
pel censor Apius Claudius Caecus,
i unia Roma
a una ciutat de Capua.
Com que el senyor
que la va propiciar
es dirà Apius,
doncs,
actualment encara se la coneix
com la via Ápia,
que si mai aneu a Roma
és un recorregut molt recomanable,
encara hi ha en bicicleta,
exacte,
encara hi ha un tros
de diversos quilòmetres,
que es pot recórrer
amb l'empederat original.
A poc a poc,
l'imperi es va anar expandint,
primer a Itàlia,
després fora,
i en època imperial,
al segle II de la nostra era,
en l'apugeu de l'imperi,
doncs,
la red principal
de carreteres romanes
va arribar a tindre
aproximadament
uns 100.000 quilòmetres,
que és com dos vegades
i mitja
el perímetre de la Terra.
Doncs bé,
com es construïen
aquestes vies romanes.
Quan s'havia
pres la decisió
de la construcció,
la delimitació
de la ruta,
era
encomanada
als topògrafos
de l'època,
als mensors
romans,
que utilitzaven
diversos instruments,
com per exemple
la dioptera,
que és un instrument
que serveix
per a fer alineacions.
I això es comprova realment
en els trams
que hi ha conservats,
per exemple,
de la via àpia,
que és
perfectament
recte.
Evidentment,
que construir
una carretera
anaven apareixent
molts obstacles,
per exemple,
el pas dels rius.
Per evitar
el pas dels rius,
per una part,
podien optar
per fer
un vado,
si era un barranc
o era un riu
amb molt poc cabal,
doncs,
feia això
una zona
amb pedres,
per si,
en cas de crescuda,
doncs,
que aguantés
el camí
i que en algunes ocasions
realment s'havia arribat
a fer també
un mur important
a la part exterior
del camí.
Si el riu
era massa cabalós,
doncs,
es construïen
també ponts.
Evidentment,
els ponts de pedra
són,
potser,
uns dels monuments
romans
més singulars
o que mos han quedat,
no?
A la península ibèrica
n'hi ha diversos exemples,
però no sempre
s'optava
per ponts de pedra.
A vegades
es podia optar
per un pont de fusta,
si no hi havia prou pressupost
o si realment
no calia
o no era necessari
fer un pont tan gran.
A vegades
també hi havia
ponts mixtes
on els pilars
es feien de pedra
i la coberta
de fusta,
ponts de barques
també,
o sigui,
pontons
amb zona
sòlida
a les dos ribes
del riu
i una sèrie
de barques
lligades entre si
i en unes fustes
per damunt
que permetia el pas
o inclús
en altres casos
també simplement
hi havia un pas
en una barca
que cruzava.
Però bé,
el fet de construir
ponts
en la majoria
de llocs
permetia que
en cas d'avengudes
de les vies romanes
en cas d'una crescuda
la comunicació
continuava oberta.
També
se va trobar
dificultats
per exemple
a l'hora de passar
muntanyes
i hi ha
exemples
de túnels
per exemple
excavats
a la roca
i inclús
alguns
de diversos
centenars
de metres
i
que permetia
això
saltar obstacles
com
muntanyes
o cadenes
muntanyoses
d'una manera
molt més còmoda
que
no en els antics
camins.
Molt bé,
com era el procés
de construcció
d'una calçada.
Això sempre m'ho he preguntat
com era el procés
de construcció
d'una via romana.
Molt bé,
doncs un cop
s'havia delimitat
o s'havia establert
per on passaria
se tenia que
primer que tot
deforestar la zona.
Se desbrousava
el traçat
longitudinal
per on passaria
la via
i després
s'explanava
o sigui
se tenia que
aplanar el ferm
i fer
les pertinents obres
d'explanació
de desmuntes
de terraplenat
on fossin necessàries.
Després
es delimitava
el ferm.
Es delimitava
l'amplada
de la calçada
mitjançant
dos
voreres
paral·leles
i es començava
ja
a la cimentació.
A la part
inferior
del que seria
la calçada
doncs
enmig
d'aquestes
dos voreres
es col·locava
primer que tot
molta pedra
en brut
creant
una capa
de cimentació
sòlida
i resistent
pedra grossa
còdus
grossos
després venien
una sèrie
de cables
intermitges
en les quals
el material
que s'anava
abocant
anava
conforme
anava fent-se
més superior
la capa
disminuint
de tamany
i finalment
teníem
la capa
de rodadura
on
al contrari
del que
se pensa
que
totes les carreteres
estaven
enllosades
no és cert
sembla ser
que només
enllosaven
a prop
de les ciutats
o en casos
especials
de ports
o d'inclinacions
fortes
però la majoria
de trams
plans
doncs
simplement
s'utilitzava
la gravilla
com el que hi ha
avui en dia
als parcs
on juguen
els nens
pedres
no
superior
al centímetre
de diàmetre
pedra molt petita
i a més
a més
es construïa
aquesta capa
de rodadura
en forma
abombada
el qual
permetia
evacuar
l'aigua
cap a les
voreres
i les cunetes
per tant
en cas de pluja
ho pensava en tot
sí
estava tot pensat
en cas de pluja
continuava
transitada
poguant ser
transitada
la via
hi havia
diferents
tipus de vies
els escrits
de Ciclos
Flacus
que era un mensó
o sigui
un d'estos topògrafs
del segle I
ens dona
la següent
classificació
en primer lloc
les vies estatals
allò que
podríem dir
les nacionals
o les autopistes
que eren
les vies
públiques
també nomenades
vies pretorianes
o vies
militars
era l'estat
que es feia
càrrec
de la finançació
de la construcció
però també
en la contribució
de les ciutats
i dels propietaris
de les zones
atrevesades
que tenien
que garantir
el manteniment
la competència
exacte
doncs
moltes vegades
aquestes vies
porten el nom
de la persona
que va iniciar
el projecte
en viso
de la via
Ápia
la via
Gripa
per el senyor
Gripa
etcètera
però sempre
sota
la jurisdicció
o
com a últim
d'això
és l'estat
aquestes vies
públiques
les vies
en les principals
artèries
tenien una amplada
de 6 a 12 metres
que
Déu-n'hi-do
tenim alguns exemples
de vies públiques
la via
Gripa
com dic
de Roma
a Blu-Ni
Submer
la via
Ápia
entre Roma
i Brindisi
etcètera
les vies
viae
uiquinales
o vies
vecinals
que eren
partien de les vies
públiques
i era el que avui
en dia
són les carreteres
secundàries
les carreteres
secundàries
que permetia unir
entre elles
diversos
uiqui
que eren
un poble gran
d'una mateixa regió
eren les ramificacions
amb una amplada
d'uns 4 metres
si fos un riu
un afluent
seria
i finalment
estaven les vies
privataes
que eren
els camins privats
podríem dir
que conduïen
a una determinada
villa
o a una propietat
d'un senyor
i que eren
més petites
entre 2 i mig
2 metres i mig
i 4 metres
i que eren
els propietaris
d'aquella villa
i tal
que financiava
la seva villa
amb una via secundària
que a la vegada
comunicava amb una via privada
exacte
i era
doncs
depenia d'ell
la construcció
i el manteniment
eren vies
tal com jo no
en vies privades
camins particulars
tot i que
hi ha moltes restres
arqueològiques
que ens permet
documentar
aquestes vies
hi ha alguns documents
de plànols
de l'època
conservats
que
ens dona una idea
de com eren
o com era
aquesta xarxa
està per exemple
en l'itinerari
d'Antonino
que és
un llibre indicador
que
conté una llista
de totes les vies
la llista
de les etapes
i les distàncies
s'inspira
en un mapa
anomenat
Tàbula
Peutingeriana
del qual
ara en parlarem
sembla ser
que aquest itinerari
d'Antonino
es va redactar
a principis
del segle III
en època
de l'emperador
Caracalla
aquesta Tàbula
Peutingeriana
és un document
copiat
al segle XIII
sembla ser
que
la còpia
que tenim avui
és al segle XIII
i el document
també va ser
elaborat
a principis
del segle III
en 13 fulles
hi ha
dibuixat
des d'Inglaterra
a Àfrica del Nord
i de l'Atlàntica
a la Índia
totes les ciutats
en totes les vies
o sigui
és com una guia
a campsa
de l'època
per fer
una mena de similitud
hi ha altres documents
com per exemple
els bassos
de Vicarello
trobats
al segle XIX
i que
contenen
totes les parades
que hi havia
entre Càdix i Roma
per la via
que unia
aquestes dos ciutats
entre les quals
hi ha Tarragona
per exemple
doncs bé
aquestes vies romanes
comptaven
en una sèrie
d'instal·lacions
no es van limitar
els romans
a fer la calçada
i prou
en primer lloc
tenim les pedres miliars
que venien a ser
com els postes
quilòmetres
d'avui en dia
i les senyals
indicadores
tot junt
eren
unes fites de pedra
unes columnes
d'entre dos a quatre metres
d'alçada
ben enclavats
a terra
perquè no poguessin caure
i estaven
i estaven
col·locats
doncs quan
hi havia
algun canvi
alguna
novetat
que els viatgers
tinguessin
que sàpiguen
per exemple
alguna desviació
o indicava
la proximitat
o les distàncies
que faltaven
per a les propers ciutats
per a les propers albergues
etc
o sigui
eren
pedres
on
es recollia
tota aquesta documentació
útil
per als viatgers
a més a més
comptaven
també
en una sèrie
de descansos
i albergues
per als viatjants
teníem
l'esmutatio
que era una estació
de descans
cada 10
a 15 quilòmetres
simplement
per a descansar
i possiblement
també
per a canvi
de muntura
després
cada 3 mutaciones
o sigui
cada 30
o 50 quilòmetres
hi havia
una mansio
identificada
normalment
pel color roig
amb què estaven pintades
i que
era una espècie
d'hotel
per dir-ho d'alguna manera
amb un albergue
on es podia sopar
un servei d'estables
per als cavalls
inclús un ferrer
etc
tot i que
sembla ser que
aquestes mansio
tenien molt mala fama
per testimonis
escrits
que han arribat
i que sembla ser que
moltes vegades
la gent preferia
acampar
a les rodalies
que no
per no optar
en es mansio
pel que pogués passar
era més segur
a camu obert
que no pas
a les mansio
i ja per anar acabant
aquestes vies
comptaven també
amb
una sèrie
de monuments
civils
militars
sagrats
per exemple
els romans
eren un poble
molt religiós
doncs
hi havia
tota una sèrie
al llarg
de les vies
de llocs de culte
de temples
on es podia
arcs del triomf
arcs de triomf
també
per exemple
tenim un exemple
mausoleus
importants
de personalitats
tenim aquí
la torre dels
discipions
els que es col·locaven
perquè la gent
al passar
poguessin
també com a referència
potser
també
segurament
també
o sigui que
podem dir que
gràcies a
tota aquesta sèrie
de vies
l'imperi romà
va arribar
a ser
el que va ser
tot i que
al segle V
ja quan va caure
també
el que havia sigut
aquesta eina tan poderosa
per la seva expansió
també va servir
als pobles bàrbars
que el van invadir
per moure's
per moure's
amb molta més rapides
i invadir
tot l'imperi occidental
també
molt més ràpid
però evidentment
això ja és
una altra història
Curiositats
avui parlem
d'un país
inventat
pels nord-americans
i és que
l'actual
república de l'Iberia
a la costa oest
africana
és el producte
d'un
podríem dir
rocambolesc
joc polític
que el govern
dels Estats Units
va dur a terme
en quan
el Congrés de Virgínia
va decidir
alliberar
a 200.000 esclaus
davant d'aquesta situació
la societat nord-americana
de colonització
va decidir
repatriar-los
als territoris
comprats
a les tribus
indígenes africanes
l'any 1821
a la nova colònia
que va proclamar
la seva independència
l'any 1847
se la va anomenar
Libèria
és a dir
Llibertat
també curiosament
la seva capital
Monrovia
va agafar el nom
del seu president
James Monroe
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Avui fa 100 anys
a Tarragona
mos fixem una vegada més
en la gacetilla
de quejas
que és d'on
s'hi trau més suc
del diari
i que permet
comprovar
que en 100 anys
tampoc han canviat
tantes coses
i en una sèrie
de queixes
diu el següent
La seguridad rural
és un mito
en esta ciudad
El otro día
nos lamentàbamos
de que a nuestro amigo
el exconsejal
don José Teixido
le habían dejado
dos frondosos algarrobos
con el tronco solo
i de que
les manades de cabras
entraban
como Pedro
por su casa
en los viñedos
comiéndose
los brotes
de las cepas
Pues bien
dicho señor Teixido
se encontró ayer
con la desagradable sorpresa
al llegar a su finca
situada en la partida
de la cadena
de que los rateros
habían entrado
en la casa
derribando para ello
una ventana
arrancando los hierros
de la reja
y como no encontraron
lo que buscaban
se entretuvieron
a romper
todos los cachivaches
de cocina
que hallaron a mano
Lo dicho
la seguridad rural
es un mito
en este término municipal
Una traqueja
señor gobernador
no puede demorarse
ni un día más
la reclusión
de una pobre mujer
demente
pues no pueden resistirse
los escándalos
que promueve
en la calle de Granada
con peligro
hasta del vecindario
Y mes queixes
Junto al ex
fielato de la cadena
existe un depósito
de basura
lo cual
no puede consentirse
ni por la época
de calores
que se aproxima
ni por el vecindario
de la carretera
de Barcelona
Y para acabar
para la descarga
de mercancías
del ferrocarril
del norte
se convierte
perdón
para la descarga
de mercancías
del ferrocarril
del norte
se convierte
en andén
la calle de mar
a donde acuden
los chiquillos
hurtando
cuando los viene
a mano
protegidos
por encubridores
actualmente
se están descargando
naranjas
cuyos receptores
se ven
precisados
a poner
un guardia
permanente
pero sucedió
ayer que una mujer
que quiso evitar
se hurtaran
naranjas
fue maltratada
por la madre
de uno
de aquellos
chiquillos
pero moviéndose
gran escándalo
y hasta hubo
pedradas
y lesiones
tot això
un 19 de maig
de l'any 1909
1909
notícia recollida
a la cacetilla
quejas
del diario
de Tarragona
la broma
dura un quarto
d'hora
sin que acudiera
gente alguna
de l'autoridad
tant que mos queixem
de la seguridad
fa 100 anys
estàvem
igual
similar
a veure si es fiquen
les piles
també tenim
patrocinador
el dia d'avui
sí però no hem posat
sintonia avui
eh
és que era tan curta
tan curta
que dic
mira
vaig per feina
i ja està
doncs mira
començo
pintores
decoradores
Pablo i José
Cornador
hermanos
que hi ha
Sant Agustín
4
Tarragona
això ho necessito
jo per la meva parcel·la
trucar
no hi ha telèfon
no hi ha telèfon
igual
els tataranets
potser
amb una mica
de sort
ho tindrem
bé
pintores
decoradores
Pablo i José
Cornador
hermanos
patrocinen el
No en vinguis amb històries
Notícies
Vinga Jordi
tanca dies
comencem
tranquil
tranquil
tranquil
hi ha temps
estem a 6 minuts
de les 10 del vespre
5
per començar
a 5
no
ara
ara
estem a 5 minuts
de les 10 del vespre
per començar
una notícia sobre Màlaga
i també relacionada
amb les noves tecnologies
que de mica en mica
es van apropant
a les disciplines
de les humanitats
i és que els visitants
de la cazada de Màlaga
podran viatjar
al segle XI
i descobrir els enigmes
que amaga
aquest monument
gràcies a una aplicació
anomenada
el Cazabit
que és una guia interactiva
desenvolupada
per investigadors
de la Universitat de Màlaga
per una cònsula
de videojocs
en concret
la Nintendo DS
ja que segons
aquests investigadors
aquesta cònsula
és més barata
còmoda
portàtil
i reuneix
les condicions
que requereix
aquesta aplicació
si entreu
per exemple
a la pàgina
de turismoenmàlaga.es
ja es pot veure
es pot fer
una visita
guiada
visual
interactiva
per a turismoenmàlaga.es
d'allí vas a visites virtuales
d'allí vas a Alcazaba
després allí vas a altres
i acabes trobant
la visita virtual
de l'Alcazaba
ja es pot fer
un primer tast
d'aquesta guia interactiva
i el programa
doncs recull
tot allò
relatiu al monument
malaguany
malgrat que
en l'actualitat
només funciona
com una guia interactiva
que mostra part
de la història
de l'edifici
en el futur
doncs també
es convertirà
ja quan estigui aplicat
a la Nintendo DS
en un videojoc
en el que
descobria
a través de diferents
100 jocs
la història
de la Màlaga
musulmana
jo ho trobo força interessant
la veritat
i sense mouremos
també del sur
cal dir que
a Cartagena
relativament a prop de Màlaga
sí
doncs han passat balans
dels deu primers mesos
d'obertura
del teatre romà
de Cartagena
que
es va obrir
al públic
el passat mes de juliol
i que ha rebut
doncs gairebé
130.000 visites
en estos
deu mesos
Déu n'hi do
Déu n'hi do
la feina que han fet
a Cartagena
en este teatre
que va aparèixer
amb tota la garderia intacta
pràcticament
fa una vintena d'anys
sota un barri
barri antic
a prop de l'antiga catedral
s'han tirat les cases
s'ha deixat tota visible
n'ha fet un museu
el senyor Moneo
si no m'equivoco
i doncs
està funcionant molt bé
perquè està traient
molt de turisme
potser també
haurien de valorar
les autoritats
de Tarragona
i prendre'n nota
molt bé
i de Màlaga
a Cartagena
i de Cartagena
l'oaci de Fayun
al suroest del Cairo
a Egipte
molt bé
a Egipte
i és que un grup
d'arqueòlegs egipcis
s'ha trobat
en aquest oaci
l'oaci del Fayun
una col·lecció de joies
i instruments
per apescar i cosir
realitzats
amb ossos d'animals
que daten
de diferents
períodes històrics
segons els primers estudis
el lloc
en què van aparèixer
les peces
es va utilitzar
també en períodes
posteriors a la prehistòria
ja que entre els objectes
trobem
plats
monedes
tèxtils
balances
que són
d'època faraònica
grecorromana
i islàmica
al cap
d'aquesta missió
d'arqueòlegs
un senyor
anomenat
Jalit Sat
va explicar
que la peça
més important
això és curiós
de la col·lecció
és una agulla
trobada
i que a la vegada
realitzada amb oss
i direu
una agulla
realitzada amb oss
doncs sí
aquesta és la peça
més important
segons s'explica
el senyor
Jalit Sat
aquest objecte
demostra que l'home
havia creat
ja instruments
que li servien
per cosir
en aquest cas
el cuir
finalment
també han aparegut
en el mateix oaci
doncs un conjunt
de 25 tombes
de pedra
i un gran nombre
d'escalets humans
i ja per acabar
ràpidament
a Romania
un sepulturès
s'havia mort una iaia
i van fer un forat
al terra
per al cementeri
per l'enterrar
com és habitual
al poble romà
de Savoy
a l'oest del país
i què es van trobar
doncs les ruïnes
van trobar
unes pedres
estranyes
i els arqueòlegs
han acabat
determinant
que segurament
es tracta
d'un palau
utilitzat
per l'emperador
Trajà
construït l'any 101
després de Cris
en el transcurs
de la primera guerra
contra els dacis
del senyor
Trajà
suposo que encara
queda molt per excavar
i que ja veurem
si apareix
alguna notícia més
d'esta treballa
a Romania
molt bé
que si tant el savi
no és moco de pollo
no és moco de pollo
molt bé
igual queda la cita
per al futur
sí, per al futur
ara que les zones
estan viatjant
per l'espai
ja
no hi ha remei
això ja està dit
no hi ha remei
s'està escampant
a la velocitat
doncs bé
arribem al punt final
del no vinguis amb històries
ha estat un plaer
bueno suposo que sí
la propera setmana
el Manel no hi serà
però espiritualment
mentalment
estarem
però arribem
amb dos temes
molt polèmics
el futbol i l'església
els dos per separat
i el Manel
és una llàstima
perquè el tema del futbol
doncs hauria gaudit molt
igual a vos truco
ui, quina po
sayonara, baby
adeu-siau
adeu-siau
a
ma
a
a
a
a
Gràcies.