Bona nit!
I avui, per primer cop en aquesta temporada, tenim companyia aquí a l'estudi, tenim un convidat, ja ho vam anunciar la setmana passada, i hem volgut titular aquesta sèrie d'entrevistes alguna cosa així com gent que viu del que li agrada.
Un dia jo vaig rebre un missatge a un correu electrònic que deia així,
I continuava anomenant els Phillies, els Arctic Monkeys, Franz Ferdinand, recopilatoris,
I així duran tres pàgines.
I llavors vaig pensar que aquest home ha de venir aquí.
Bona nit, Diego.
Molt bona nit.
El Diego té una botiga de discos que es diu Shiba Music, que està al carrer Cos del Bou, que toca a la plaça de la Font, i que té un aire així com de carn a bistrit, perquè hi ha alguna botiga així de roba de segona mà,
i hi ha aquesta botiga de discos que jo li diria simplement benvinguts al paradís, perquè això no es troba, no ho sé, a Tarragona segur que no, i fora de Tarragona doncs cada vegada menys.
El Diego ja fa com a set anys, si no m'equivoco, que va inaugurar la botiga.
Sí, aviat faran buit, sí.
I tu pensaves que funcionaria? Bé, creiem que funciona bé, de moment funciona, no?
La veritat és que era muy arriesgado, no tenía ni idea de qué es lo que iba a pasar, todo el mundo me decía ahora una tienda de discos en estos momentos,
pero bueno, eso es lo que me había dedicado toda la vida, y es lo que realmente tenía ganas de hacer, y me arriesgué a ver qué pasaba.
Jo recordo que la gent en parlava, el Diego té una col·lecció, no sé què, té no sé quants vinils,
i clar, a part de vinils, tens CDs, tens vinils de segona mà i també nous, no et dediques només a la reventa,
i tens més material, tens pel·lícules xulíssimes, tens vídeos, tens llibres, tu resumeixes com a golosines musicales, no?
Sí, és un poco como una tienda de golosines, pero para los amantes de la música.
Para los yonquis, bueno, aquí deies yonquis del vinilo i d'altres, no?
Sí.
Doncs, escolta, per començar a veure una mica de quin peu calces, o de quina orella,
digue'ns quina cançó ens has portat per començar l'entrevista.
Pues para empezar, algo así un poco actual, que es Nostalgia 77, una versión que hacen de los White Stripes.
¿Tiene algo que ver con el punk?
Pues no, es más con el funky.
Molt bé, doncs a mí.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada


Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Ahí me quedé durante 10 años hasta que ya abrí...
O sigui, que abans no havies treballat de res, perquè si amb 16 anys ja vas començar a vendre discos,
és la teva primera feina, no?, pràcticament?
Sí.
O el món de l'exploitació infantil.
Lo que pasa...
Claro, que el trabajar en Salud era un trabajo de temporada de verano, entonces, pues el resto de l'inverno iba combinando los estudios con trabajos de camarero, patapí, patapá...
Pero básicamente, sí, me he dedicado a eso y eso es lo que más he disfrutado.
I clar, una de les preguntes comodí que tenim és que habies estudiat, quina era la teva formació, suposo que formació per vendre discos no n'hi ha, és simplement que t'agradi la música i posar-t'hi.
Pues exactamente. Yo soy administrativo, pero bueno, yo que muy bien no debía atender en clase porque me fui hacia una rama que mucho dinero pues hoy en día no da.
Pero bueno, me ayuda a entender cómo funciona la empresa, cómo se debe administrar, no sé si lo hago muy bien, pero bueno, en ello estoy.
Bueno, jo crec que sí que ho fas bé, perquè és que si no, no portaries 7 anys, no? Quins són els teus grans problemes, diríem?
Potser a nivell de gestió, la gestió pura i dura és el més avorrit de la teva feina.
L'haver de portar a una botiga, clar, vol dir portar una comptabilitat i fer una sèrie de paperasses que potser no són tampoc l'ideal que on se pensa, no?
Dient, mira aquest, tot el dia escoltant música, per exemple.
Si t'ho portes tu sol, suposo que has de fer coses també que no t'agraden gaire, no?
Sí, hay trozos avorridos, pero creo que como en cualquier trabajo, en cualquier negocio, te toca hacer papeleos, te toca hacer la creación de la renta, aunque no seas autónomo,
te toca hacer muchas cosas que no son divertidas, pero bueno, el hecho de haberlas estudiado y haberlas manejado un poco, pues me ha ayudado
y luego, pues bueno, con una pequeña ayuda del gestor administrativo y todo se soluciona.
Molt bé, 7 anys ja i en aquests 7 anys segur que hi ha mils d'anècdotes que podries explicar.
Bueno, desde el que entra y te pide una cerveza, por favor, hasta el que no ve bien bien de qué va a la tienda de discos
y pues te pide música casi un poco fuera de lugar, como puede ser el Manolo Escobar o esto, no te van anar en contra,
pero ya ves un poco entrar en la tienda de qué palo va, ¿no? O por dónde van los tiros.
La idea básica de la tienda era tener lo que no tienen el resto de tiendas, tener los productos que no salen por la televisión,
que no están en grandes almacenes, que yo entiendo que también hay un público que anda detrás de ellos.
Si bien puedes picar un poco de estas cosas, porque hay cosas que son interesantes, aunque hay un marketing detrás,
intentar ofrecer algo que no estén ofreciendo el resto de tiendas que en ese momento había en Tarragona.
Esa no es un poco la idea.
Y luego ya pues los gustos particulares míos, ¿no? Como puede ser el rock de los 60, el blues, el jazz,
intentar ofrecer un abanico mucho más amplio del que había en ese momento en Tarragona.
Perquè tot el fons que tens de segona mall, el pis de baix, allò era teu, de quan treballaves a Salou,
ho has anat recopilant, robant, te'ls porta la gent, els compres, tu, per exemple,
jo si em vull vendre a la meva discoteca, podríem fer negocis.
De hecho, en Tarragona antes había tiendas, bueno, no recuerdo cómo se llamaba una que compraba cedes de segunda mano y cosas así.
Actualmente lo único que compra vinilos de segunda mano en Tarragona soy yo.
La historia de los vinilos en la tienda es muy curiosa, porque cuando yo trabajaba en Salou en el Luzman,
un día apareció un tipo que tenía una tienda en Londres de discos y comentó que la iba a cerrar y que si estamos interesados en comprar la tienda entera.
Y quizás fue el punto que hizo que me decidiera abrir la tienda, me fui para Londres con un camión,
cargué toda su tienda y volví para Tarragona con el camión.
Sí, y así fue como llené la tienda y pude empezar así con la tienda un poco llena y con buen pie, creo yo.
I després ha vingut tota l'oferta, que tu també fas oferta activa, no és que estiguis allà esperant que la gent t'a vingui a veure,
sinó que fas, per exemple, correus com aquests, no? He rebut tal cosa i tu t'arrisques, no?
Exacto, hoy en día hay que estar dentro de las nuevas tecnologías, como es internet,
hay que no simplemente tener un aparador con las cosas puestas, sino tienes que ir avisando a la gente de me ha llegado esto, me ha llegado lo otro.
Es importante estar en la red hoy en día porque las cenas que no están ahí, pues es como un poco como si no existían.
Clar, la gent potser que s'ha quedat amb la seva nostalgi de botiga antiga i de segona mà amb coses plenes de pols,
doncs allà s'han quedat, no? Pot ser que algun xalat me l'home adentri de tant en tant,
però no generes aquesta interactivitat, diríem, no? Exacto.
Tu tens pàgina web? Sí, tinc una pàgina web.
Explica'ns-ho. Ui, a ver si ara no m'acordo de la direcció.
Estoy en proceso de hacer ya la pàgina con el nombre de la tienda.com, pero aún no me ha aventurado,
y tengo una que está colgada en un operador de telefonía que no quiero hacerle publicidad.
Y luego pues el MySpace, sobre todo, es una herramienta bastante útil porque vas agregando a la gente,
te das a conocer. La pàgina web quizás no la tengo explotada como me gustaría, ¿no?
Porque todo el tema de la cesta, de la compra y todo esto aún no lo tengo muy bien montado.
Per comprar per internet ya directamente, ya directamente, sin haber de venir allá.
Exactamente. Ahora lo que tengo son las piezas así más raras de la tienda,
puestas a la venta en páginas de subastas, como qué, todo colección.
¿I quina sería la joia de la corona, ara que dius això?
Ostras, la joia de la corona.
Alguna peça que diguis, ostras, el dia que vengui això em sabrá greu.
Hombre, hay muchas cosas que sabe mal decirlo, pero directamente en la tienda no están expuestas porque...
Sí, es verdad, porque a veces sabe mal estar echando vistazo a los discos y ver un disco que vale 200 euros, ¿no?
La gente hizo eco, ¿cómo puede ser?
Entonces yo, este tipo de piezas directamente van a internet, pienso yo porque hay un público mucho más amplio que puede acceder a ellas,
y de hecho creo que si se pusieran solo en la tienda podrían estar ahí años y años y años.
Ja, la gente potser no lo valoraría, ¿no?
Exacto.
En canvi, en aquestes webs, sí, ahí deben anar els experts, els que buscan...
Claro, la gente que va ahí ya va expresamente a buscar eso.
Saben lo que hi ha, ¿no?
Sí, sí.
Pero bueno, si tuviera que dar una pieza, hay un single de Evolution, de hecho no es muy caro, pero es bastante raro,
y algún disco de pan y regaleizo original, y eso ha habido por la tienda, hay cosas así curiosas.
Molt bé, a banda de tots els clàssics de l'Underground, diríem, ¿no?
Tots els...
Bueno, i clàssics, clàssics, Beatles, Pink Floyds, Belveds Undergrounds, i tot això tens discografies completes, suposo,
tens algun vinil de segona mà, tens caixes, tens...
No puede faltar en la tienda, hay diez, diez into cables o más, que siempre tienen que estar en cuanto se venden las copias,
lo primero que hago es volver a pedirla al proveedor.
Això és culturitzar la gent, no?, suposo.
Exacto, hay cosas que siempre se tienen que tener.
I al contrari, si jo busco una cosa estranya i te demano ajuda, probablement me diràs, sí, jo t'ho busco ni que no ho tinguis, no?
Sí.
A més, aprovechándonos de la herramienta que hablábamos antes, d'internet,
pues hoy en día los proveedores te actualizan constantemente el stock que hay,
y puedes mirar al momento precios, formatos, segunda mano, no segunda mano,
y enseguida puedes darle al cliente un plazo estimado de entrega, un precio,
y si está disponible o no está disponible.
Hoy en día es muy fácil.
I ens podries dir, ara que parlem de preus i això, què és el que realment fa viure la botiga?
Què és el que més beneficis et genera, si podem preguntar-ho així?
Benefici econòmic, eh, volem dir, a part de la satisfacció de poder trobar aquelles coses que la gent busca i valora.
Pues yo creo que en estos siete años ha habido un poco época.
Al principio, obviamente, era el CD, y con los años ha ido bajando la venta de CD y ha ido subiendo la venta de vinilo.
Me imagino que el hecho de la piratería, de internet y todo esto, ha hecho que la gente aprecie mucho más las piezas de vinilo, ¿no?
Y cada vez ha ido más juventud recogiendo los tocadiscos de los padres y las colecciones.
Y buscando la agulla aquella que no trobes enlloc. Si la agulla está cascada, ya malament, porque llavors tienes una feinada.
Además, en Tarragona, desde aquí, aprovecho para decir que no hay ningún sitio donde irte a comprar un tocadiscos, una aguja, un...
Viene mucha gente a la tienda preguntando dónde comprar.
Ya no, ¿no? Ni había alguna, pero...
Sí, pero han ido desapareciendo, también es una pena.
Doncs reivindiquem des d'aquí. Si algú vol obrir una botiga de tocadiscos i d'agulles, potser és una bona idea.
Algú que li agradi, és clar, perquè sigui algun d'aquests personatges que viuen del que li agrada.
I, no sé, per fer una miqueta de pausa i regalar-nos les orelles amb una mica de música, què més ens has portat?
Doncs a un semidiós, a Tom Wage. A Tom Wage, con su wall, the wall is green.
Molt bé.
I fell into the ocean
And you became my wife
Rested all against the sea
To have a better life
And you hold a wild blue sky
Men do foolish things
You turn kings into beggars
And beggars into kings
Pretend that you owe me nothing
And all the world is green
We can bring back the old days again
When all the world is green
The face forgives the mirror
The worm forgives the plough
The question begs the answer
Can you forgive me somehow?
Maybe when our story's over
Maybe when our story's over
We'll go where it's always spring
The band is playing our song again
And all the world is green
Pretend that you owe me nothing
And all the world is green
Can we bring back the old days again
When all the world is green
The moon is yellow
The moon is yellow silver
The things that summer brings
It's a love you'd kill for
And all the world is green
He's balancing a diamond
On a blade of crisp
The two will settle on our graves
And all the world is green
Pretend that you owe me nothing
And all the world is green
And all the world is green
We can bring back the old days again
When all the world is green
And all the world is green
And all the world is green
And all the world is green
He gets finished
But there was a home
And all the world is green
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
its tomà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
estos diez años
i lo que pasa que me hago mayor ya
per a estas horas nocturnas
Bueno, n'hi ha que et superen, estan amb edat
i encara circulen, eh?
Jo crec que encara pots donar molta guerra
Repassem una mica el tema del grup
que de fet aquí a Tarragona Ràdio ja se n'ha parlat
està celebrant el seu desè aniversari
ha pintat, cosa que també
s'hauria d'anunciar als quadre vents
perquè estava ja en unes condicions
ja no són barpanqui
una mica antigèniques, bueno, ja ho tornarà a ser
segurament
ja ens en encarregarem tots plegats
i aquest cap de setmana, començant demà dijous
festa grossa, no?
i tu actues, dèiem, el dissabte
el dissabte, perdona
sí, el dissabte estaremos todos los
a veure, això és el que s'anomena primer concert
de Don Simón i Telefunken
fem País i fem Tarragona
són els responsables de la nostra sintonia
del tràfic d'abstraccions
i després DJ's Group Club
aquí estàs tu i qui més que es pugui dir
pues ahí estarà el Salva
estarà el Jordet
el David Cobo
bueno, és que somos tropecientos
los que hemos pasado en diez años
imagínate
mucha, mucha gente
pues cada uno con cuatro o cinco canciones
para hacer un poco un remember
de lo que han sido estos diez años
ahí poniendo música
és difícil resumir, no?
uf, difícil
en cinco canciones
yo por los clásicos
creo que voy a ir
si no me los quitan antes
son apuesta segura
sí
això referent al dissabte
però la festa comença ja demà dijous
bé, de fet comença avui dimecres
ha començat ja amb la visita
de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio
allà al Bar Group en directe
l'entrevista que li han fet
els companys del Ja Tardes
però demà dijous
ja és la festa oficial
amb la nit flamboyant
amb una sèrie de personatges
que compleixen anys
junt amb el grup
que entre tots diu
que superen els cent anys
mare meva
i hi haurà una connexió en directe
amb el nostre company
de Ràdio 3
el Charlie Faber
amb el programa Satellit 3
a partir de la una
a partir de la una
us dono permís
perquè l'escolteu
i divendres
dia 4
la transistor orquestra
que el Diego
sap una mica de què va
David?
sí
són
bueno
uns altres habituals
el David Toru
sí
és uno también
de los que pinchará
el sábado
y también pinchará
el viernes
y luego está mi hermano
por ahí metiendo
lo hace también
tocando algún instrumento
i el dissabte recordem
el concert de Don Simón
i Telefunken
i després
tota la patulella
de DJs habituals
i oficials
molt bé
us recordem
que tot això és gratuït
sempre que
hi arribeu
abans de dos quarts de nou
del vespre
un pel aviat
pels cràpules nocturns
de Tarragona
però ja està bé
i si feu tard
doncs pagareu 3 euros
amb molt de gust suposo
i ara sí
anem a escoltar
la peça
que ens has portat
ja per tancar
aquesta entrevista
que t'han fet
idea de 3
no 5
aquí has hagut de resumir
en 3
i ens pots explicar
quin és
pues rendit homenatge
a Adam Usuzuki
que estuvo en Tarragona
hace poco
el I'm So Green
de Cannes
un
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!