This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I amb les paraules de Richie Sakamoto i la música de Víctor Nubla, anem començant.
Avui escoltarem música d'un recopilatori que va sortir el 2001 i que es deia Laboratorio.
Com que a nosaltres ja ens agrada fer experiments, doncs això ens va molt bé.
Aquest disc l'editava la gent d'Experimenta Club.
Ells, com a Experimenta Club o com a Por Caridad Producciones, serien la correspondència madrilenya de les G3 3G de Barcelona.
Per tant, gent inquieta que es dediquen a fer allò que els agrada, recollir material musical i cultural en general,
organitzar festivals quan poden, últimament organitzen també recitals de poesia.
i podríem dir que les ànimes del projecte en aquella època eren el Javier Colis i l'Ajo.
Com a grup es deien Mil Dolores Pequeños i, en l'actualitat, Ajo està col·laborant amb micropoemes
amb els nostres estimats tarragonins d'un Simón i Telefunken.
Tot acaba lligant.
I comencem a llançar propostes, en aquest cas, musicals, radicals.
La nit del 27 de novembre, Ipersons 2009, Ipersons va de lluita.
Se'n van de lluita músics que s'atreveixen a recolzar quimeres.
Això organitza Indigestió, actua Maria Rodés i Dalmau Boada, les AUS, i Micronun i el Pricto.
I el bolo serà a partir de les vuit del vespre, recordem el dia 27,
per un preu de deu euros a la sala 2 de la Polo a Barcelona, al Poblasec.
I la nit del 29, organitzat per la gent de la Olla Express,
o uns altres sombats que ens agraden molt,
el tercer festival nonològic de música nonològica,
amb Les Ancien, Difulgen i Els Clònigos.
Serà l'Espai Jove a la Fontana, al carrer Gran de Gràcia,
190-192, per un preu de 5 euros,
i començarà a dos quarts de nou del vespre.
I atenció als clònigos, que també passaran pel priorat aquest cap de setmana.
Això era una peça de Víctor Nubla, un dels membres de Macromassa,
que també de tant en tant surten a passejar el nostre programa,
que es titulava A les 9 i media intenté l'experiment de lanzar un punyado de plumes
per la vàlvula hacia l'exterior, en un fragment de 4 minuts.
I ara escoltarem a Mastreta, Nacho Mastreta,
amb un tema que es diu Límite 4 Minutos,
i que en dura dos encara no.
Mastreta, Nacho Mastreta,
Mastreta, Nacho Mastreta,
Mastreta, Nacho Mastreta,
Laboratorio és el título del libro-disco editado por El Europeo dedicado al proyecto Experimenta Club.
El libro-disco, diseñado e ilustrado por Esther Berdion,
está articulado en torno a 17 citas literarias relativas de una forma u otra a la experimentación
y al trabajo de laboratorio.
Otros tantos grupos y artistas han musicado estas citas,
cada uno desde su propia idiosincrasia,
dando lugar a un trabajo heterogéneo y atrevido,
que sirve como panorámica de la música experimental que se está realizando en nuestro país
o por músicos estrechamente relacionados con nosotros.
Laboratorio incluye también sendos textos firmados por Manuel Saiz y Oriol Rossell.
y el que está sonando es Marcos Breus.
Hoy, dull, bull, bull, bull, bull, bull.
Hoy, dull, bull, bull.
Hoy, hurry, well, hol, chill.
Hoy, busquick20.
Hoy, busquick20.
Hoy, busquick20.
Hoy, busquick20.
Hoy, busquick20.
Hoy, busquick20.
Hoy, busquick20.
Hoy, busquick20.
Hoy, busquick20.
Hoy, busquick20.
Hoy, busquick PCV.
Hoy, busquick20.
I parlàvem de Clónicos i de la connexió Priorat.
Us recordem que existeix una plataforma artística que es diu Priorat Centre d'Art
i des d'allà organitzen diverses activitats, quan poden i com poden,
amb els mitjans de què disposen, que no saben mai ben bé amb el que compten.
Es van buscant la vida i surten coses com aquesta.
El dissabte, dia 28, al casal Flor de Maig del Mas Roig,
a les 6 de la tarda a la biblioteca,
presentació del projecte de Cristina Casanova i Andrea Contino, Improvisa.
Improvisa.es és una aplicació que permet crear improvisacions audiovisuals,
interactuant amb el so i les imatges.
A partir del teclat de l'ordinador, cada tecle dispara una animació i un so.
Les animacions i els sons creen capes que se sobreposen
i interfereixen les unes en les altres.
Permeten registrar les creacions audiovisuals i publicar-les a l'aplicació,
així com inserir sons i imatges propis
i crear uns projectes on poden confluir tota mena d'imatges i de sons,
música, veu, poesia, literatura i fins i tot els sorolls que ens envolten.
El component lúdic de l'aplicació facilita la immersió immediata
en una diversitat de mons visuals i sonors allunyats dels estereotips.
I a les vuit del vespre, al teatre, també, al casal Flor de Maig del Mas Roig,
concert de Marcus Brois i Pelayo F. Arrizabalada, alias Clónicos.
Aquests dos personatges tenen un passat de fritjàs
i d'interès en la música contemporània.
I, a més a més, amb la idea de transgredir les fronteres
entre jazz, pop-rock, electrònica i música seriosa.
Van fundar a principis dels 80 el grup Clónicos,
que va aconseguir en pocs anys convertir-se en un dels grups underground
més emblemàtics de la movida madrilenya.
Ara ens ofereixen un concepte experimental amb les arrels al propi passat.
És la seva primera aparició pública en 15 anys
en què reinterpreten lliurement algunes peces
de l'històric grup multiestilístic.
Aixó era Marcus Brois amb Modelo Piloto 2.5
i ara escoltarem el Pelayo Arrizabalada amb Cielo e Infierno.
Si això és el que fan per separat,
imagineu-vos el que poden arribar a fer junts improvisant.
i ara escoltarem el Pelayo Arrizabalada amb Cielo.
i ara escoltarem el Pelayo Arrizabalada amb Cielo.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I l'Ateneu a l'OMA també organitza un cicle de documentals
per fomentar un consum responsable, això ens fa molta falta a tots,
que s'allargarà durant tot el mes de desembre, els dimarts a les 8 del vespre.
Comencen el dia 1 amb la història de les coses i gran superfície.
El dia 15, el futuro de la comida.
I el dia 22, China Brew.
Són documentals sobre els nostres hàbits alimentaris i totes les polítiques que s'estan fent al voltant
i expliquen coses bastant desastroses i bastant perilloses, si és que es compleix tal com es plantegen.
Les projeccions, recordem, tindran lloc a l'Ateneu Llibertari a l'OMA, al carrer Misser Sitges, número 9,
els dimarts, al desembre, a les 8 del vespre.
Excepte el dimarts del pont, el dia 8.
Són documentals, recordem, tindran lloc a l'Ateneu Llibertari a l'Ateneu Llibertari a l'Ateneu Lui Buna,
les clubs de l'Ateneu Lui Buna, a l'Ateneu Lui Buna, a la l'Ateneu Lui Buna, a l'Ateneu Lui Buna,
I una altra proposta. Fins al dia 11 de desembre
està obert al paranimf del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili,
al carrer de l'Escorxador, una exposició d'Eva Cortès
que es titula Històries de camins amb pintures i gravats,
molt suggerent l'obra d'aquesta pintora i fotògrafa valenciana.
Això que sona ara, ni que sembli que tota l'estona és el mateix,
és un grup que es diu Drup i la peça una leve nota i fi.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara escoltarem una peça dels Mil Dolores Pequeños,
és a dir, els anfitrions, d'alguna manera, d'aquest disc recopilatori,
Ajo i Javier Colis, que es titulava Radio, Radio, Radio, Ra.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El 26 de gener de 1939, Barcelona va caure en mans dels franquistes.
La guerra estava perduda. Començava l'exili.
Era la fugida d'un país sencer,
més els milers de refugiats de tots els racons de l'estat espanyol
que s'havien refugiat a Catalunya al llarg de la guerra fugint de l'exèrcit franquista.
La immensa majoria d'exiliats van ser internats per l'estat francesa
en els oficialment denominats camps d'acolliment,
veritables camps de concentració sense cap condició sanitària
vigilats per tropes senegaleses.
El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec
van afegir a la pena de l'exili penalitats inhumanes.
Tot i així, la vida continuava
i nombroses dones ingressades al camp
es van veure obligades a donar llum en pèssimes condicions
en unes cavallerisses de Perpinyà.
La mortalitat en aquests casos era elevadíssima.
Si no moria el nadó, moria la mare, i si no, tots dos.
Davant d'aquesta situació, Elisabet Aidenbens,
una jove mestra suïssa que havia seguit la Guerra Civil
atenent els infants refugiats al bàndol republicà,
va organitzar en una residència campestre abandonada
de la vila rossellonesa d'Elna
una maternitat on atendre les parteres
procedents dels camps i els seus fills.
Si bé la major part dels 597 infants
nascuts a la maternitat suïssa d'Elna
eren fills de republicanes arribades a l'exili des de Catalunya,
entre el 1939 i el 1944
hi van néixer també infants jueus i d'altres procedències.
La d'Elisabet Aidenbens i la maternitat d'Elna
és una història plena de vida i llum
en un dels moments més negres de la humanitat.
Com diu Serge Barba,
un dels que ells nadons, la mare,
em va donar vida a la maternitat d'Elna
i Elisabet Aidenbens la confiança en el gènere humà.
Una exposició, doncs, per visitar i per reflexionar.
la maternitat d'Elna, presol de l'exili,
al Palau Firal i de Congressos de Tarragona
fins al 13 de desembre,
escoltàvem Mark Cunningham
amb un tema que es deia Convolución 1
i ara n'emam Pier Bastien i mecanium
petit music suivi de son satellite.
Elisabet Aidenbens i deia Convolución 1
I ara anem a fer una miqueta de propaganda gratuïta
i avisem que no és cap tipus de competència deslleial
perquè a Tarragona no hi ha competència d'aquesta botiga.
Estem parlant de Xiva Music,
altrament coneguda com Benvinguts al Paradís.
És una botiga on podeu trobar
qualsevol material musical interessant
i els que no hi són es preocupen d'aconseguir-los.
I aquí tenim un missatge
que enviava el seu propietari, el Diego,
als queridors yonquis del vinilo fa uns dies
i aquí ens vam inspirar
per convidar-lo a venir aquí
a parlar-nos de la seva botiga,
del seu negoci, de les coses que fa.
La setmana que ve el tindrem aquí, el tràfic d'abstraccions.
Doncs ens anem acomiadant
emplaçant-vos a que ens escolteu
la setmana que ve, si voleu,
el dimecres a dos quarts de deu del vespre
i a la matinada, anant cap al dijous,
a dos quarts de dues
i la repetició diumenge a dos quarts d'onze de la nit.
I com sempre, penseu en el vostre entorn
abans d'imprimir,
penseu en alguna cosa abans de dir res
i no penseu en res abans de no fer res.
Bona setmana des del tràfic d'abstraccions.
Bona setmana des del tràfic d'abstraccions.
Bona setmana des del tràfic d'abstraccions.
Bona setmana des del tràfic d'abstraccions.
Bona setmana des del tràfic d'abstraccions.
Bona setmana des del tràfic d'abstraccions.
Bona setmana des del tràfic d'abstraccions.
Bona setmana des del tràfic d'abstraccions.
Bona setmana des del tràfic d'abstraccions.