Fins demà!
Bona nit, és veritat, això sempre m'enganya.
La Sílvia García, el control tècnic, i un servidor, Jordi Ximeno.
I avui venim carregats de notícies, no?
Doncs no, precisament...
No, bé, no, de notícies en concret, no, de continguts, el programa.
Bueno, això com sempre, és a tope, eh?
Doncs bé, com que només són 30 minuts de programa, anem directes al nostre sumari.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana...
Comencem amb dues ofemèrides molt medievals.
Després continuarem també amb una institució i amb un índex que també podríem anomenar o adjectivar com a medieval.
Com és habitual, avui fa 100 anys a Tarragona, continuarà el nostre recorregut dins d'aquest no en vinguis amb històries.
Curiositats, avui molt calentes i molt picants, i només una notícia, perquè...
Avui saps què és notícia, Jordi?
El què? Algo també molt medieval?
No, que a Egipte no han trobat res.
Ah, bueno, hala.
És notícia.
Molt bé.
És notícia, tremendo.
Molt, molt bé. Doncs com dèiem, benvinguts al nomingués a mi històries.
Sembla ser que avui, si hi ha algun problema tècnic, és que els ordenadors no funcionen bé.
Ah, no ho sé. Seran els follets de la ràdio.
Follets de la ràdio.
Bueno, anirem per la primera efemèria del dia. Avui és 24 de març, no m'equivoco, oi que no?
No t'equivoques.
Abans de sortir de casa. Vale.
Doncs què passava el 24 de març de l'any 1494, fa 515 anys?
Doncs que naixia l'alquimista, químic i ment mineralogista alemany Georgius Agrícola.
I Jordi, m'he diràs, i a mi què?
Doncs no, este senyor va ser molt important, i ara veuràs per què.
No, no, és que...
Ho va ser-ho.
El senyor Georgius Agrícola, que fer-ho nom és una llatinització de Georg, o Jorg, no sé com se pronuncia en alemany, Paver,
va néixer a la localitat de Lauchau.
Tal dia com avui, com diem de fa 515 anys, se'l considera el fundador de la mineralogia moderna.
Va desenvolupar els principis de la metal·lúrgia i de la mineria, amb escrits, a més a més, sobre temes mèdics, químics, matemàtics i històrics.
Després d'haver fet treball a camp a la regió de Saxònia, va escriure l'obra en 12 volums de metales,
on per primer cop es classifiquen els minerals segons els caràcters externs mitjançant l'observació directa.
El seu mètode, el del senyor Agrícola, està considerat com un precedent de la ciència empírica moderna.
La seva obra més important és Derret Metàl·lica, que resta a vore amb el grup de rock dur nord-americà.
Que graciós.
Ho havia de dir, Jordi.
És una obra editada amb èxit l'any 1556, un any després que el senyor Agrícola hagués mort.
Molt bé, molt bé. I també tal dia com avui, però de l'any 1559, el papa Pius IV promulgava l'índex de llibres prohibits,
o índex librorum prohibitorum. I no us parlarem en concret de l'índex, ja que aquest tema és el nucli central del nostre monogràfic.
Us parlarem d'aquest papa, breument.
És el nom que ha d'adoptar Giovanni Angelo de Medici, en esdevení papa, entre el 59 i el 65 del segle XVI.
Curial, des del 1527, va ser bisbe de Ragusa i cardenal, també de la mateixa població.
El seu esforç més important va ser la convocatòria de la tercera etapa del concili de Trento.
Bla, bla, bla, bla, bla, bla.
I com que us parlarem tot seguit de l'índex de llibres prohibits, el nostre monogràfic, doncs, ho deixem estar aquí.
Doncs bé, entrem al monogràfic del No em vinguis amb històries,
i en aquest cas parlem d'una arma molt poderosa que tenia l'església i també tenia l'inquisició
prioritarà contra tot allò que era contrari o que ells pensaven que podia ser contrari o no beneficiós pels seus interessos.
Parlem de l'índex de llibres prohibits o índex librerum prohibitorum.
La primera edició d'aquest índex, la primera edició oficial, va aparèixer a la Roma de l'any 1559
i va ser obra de la Inquisició Romana.
Entre els seus antecedents, doncs, trobem la idea base que papes i bisbes
van condemnant des de temps immemorials tot allò, o censuraven, prohibien, aniquilaven
tota obra teològica, científica o literària que no entrava dins dels seus cànons.
Els primers sacerdots cristians van intentar, doncs, ja dirigir la seva mainquis d'hora
en contra, per exemple, de la literatura grega i romana,
també en contra de les versions no oficials de la Bíblia,
en contra del primer cristianisme, de les heretgies, de l'arianisme, dels càtars, etcètera, etcètera,
i també en contra de llibres religiosos d'altres religions,
jove, per exemple, o musulmanes, a dir, el Talmud i el Coran.
La primera obra literària destruïda per l'Església va ser, curiosament, un poema
titulat Tàlia, obra d'Arrio, un dels pares de l'arianisme.
Va ser incinerada l'any 325 per acord del concili de Nicea.
Uns anys més tard, l'any 405, el papa Innocenci I va composar la primera llista
d'escriptors prohibits que calia eliminar, bé, que calien eliminar les seves obres.
Encara no arribaven a eliminar físicament a l'autor.
No, a l'autor encara no.
Bé, com diríem, va seguir o perseguir la literatura negativa per l'Església
durant la dada mitjana no va costar massa feina a l'Església.
Perquè no hi havia literatura.
Ja que, bueno, entre altres coses, perquè no n'hi havia tanta.
i ja que també les persones que s'havien llegit i escriure eren molt poques
i menys a un, menys, encara, com deia el Manel, doncs les obres literàries.
Però va arribar un gran invent, un truc diabòlic, segons l'Església,
que va revolucionar tota aquesta situació.
Aquest invent va ser la impremta.
La impressió, o la impremta, es va difondre amb rapidesa,
va contribuir a la vegada a l'alfabetització de la població,
només que tampoc ens imaginem que d'un dia per un altre tothom va sàpiguer llegir i escriure.
A més aviat és un procés de segles.
De segles.
Del 1448 al 1600, per exemple, es van obrir en 246 ciutats d'Europa,
1.099 impremtes, que durant el mateix període van publicar aproximadament 12 milions de llibres.
Hem de pensar que tot Europa.
Sí, però clar, tens que pensar que abans d'això els llibres es feien a mà.
A mà, copistes, els monestirs...
I, per tant, era un procés molt més lent.
La màquina, la impremta, va servir com una poderosa arma als adversaris del papat.
També s'ha de dir, com una arma també pel papat.
Va estar al servei dels dos bàndols, si podem parlar de bàndols.
I humanistes de l'èpo del Renèixement, protestants, científics, la van fer servir.
El primer en implantar la censura prèvia de llibres va ser el papa Sixt IV.
Un altre papa, Geodècim, va dirigir al cinquè concili de Letran una bula anomenada Inter Soliquitudes,
demanant i obtenint que aprovés la censura prèvia a les obres impreses
i es fes àmplia tot el món cristià.
A funció dels censors, va estar encomanada als bisbes locals.
Encara abans es va establir a instàncies també de l'Església,
la censura prèvia a Espanya,
i per otra del rei Francesc I,
els teòlegs de la Sorbona, van composar l'any 1535
una llista de llibres prohibits.
Els culpables d'editar, distribuir o llegir aquests llibres
estaven amenaçats amb l'excomunió, l'empressonament o inclús la foguera.
Tot això es va anar estenent per tota Europa
i països o estats com Espanya, Portugal,
o ciutats, convenència, Florencia o Milà
també van acabar publicant les seves edicions concretes
de l'índex de llibres prohibits.
Tot això sempre a càrrec dels tribunals de la Inquisició locals o estatals.
La censura de tots els llibres impressos als països catòlics
va estar en mans de la Inquisició pontifical.
Pau IV va prohibir als seus dominis tota la impressió de llibres
sense la prèvia censura inquisitorial.
Els llibres havien d'informar a la Inquisició
de totes les novetats enrebudes
i no podien vendre aquestes obres
sense el permís especial del tribunal de la Inquisició.
Els inquisidors examinaven de temps en temps
les llibreries, inclús les biblioteques particulars,
que jo ja ho trobo molt més fort
i cremaven solemnament els llibres confiscats.
El Consell de Trento va incloure a la llista
de llibres prohibits
totes les obres dels teòlegs protestants.
Fet que segurament no t'estranyarà ni a tu
ni a la majoria dels nostres oients.
Ja l'any 1571, el papa Pius V,
que havia estat ja un gran inquisidor en temps de papes anteriors,
va instituir la congregació de l'Índex,
que posteriorment es va convertir en un veritable departament
de censura de l'Església catòlica.
La congregació estava investida també de funcions judicials
i podien posar penes eclesiàstiques als autors,
inclús excomulgar-los.
A finals del segle XVI,
participava en la composició de l'índex del cardenal Roberto Bellarmino,
que curiosament va ser un dels perseguidors de Galileo,
i curiosament també el cardenal Roberto Bellarmino,
les seves obres, després van entrar,
alguna de les seves obres o alguns dels seus tractats teològics,
van entrar dins d'aquesta llista de llibres prohibits per la mateixa Església,
és a dir, que la seva obra tampoc es va salvar.
L'any 1908, fent un salt molt gran al temps,
el papa Pius X va privar la congregació de l'Índex
de les seves funcions judicials
i el març de 1917, per un decret especial de Benet XV,
va ser reunida amb la congregació del Sant Ofici,
és a dir, l'Inquisició,
i des d'aleshores es va passar a anomenar d'apartament de censura.
L'any 66 del segle passat,
per acord del segon Consell Vaticà,
va deixar d'editar-se en aquesta ciutat de Roma,
o en la ciutat del Vaticà,
l'índex de llibres prohibits.
Si fem un repàs de la publicació dels índexs,
podem dir que entre els segles XVI i XX
es van publicar en 32 ocasions
aquest índex de llibres prohibits,
4 vegades al segle XV,
3 vegades al segle XVII,
7 vegades al segle XVIII,
6 vegades al segle XIX,
i només a la primera meitat del segle XX
es va publicar en 12 ocasions.
I suposo que ho hem dit
que tira la tovallola allà l'any 66.
Sí, aproximadament.
Segurament l'índex de llibres prohibits
ha sigut tan enorme que no...
El que tinc entès és que sí que hi ha
organitzacions o parts de l'església,
com per exemple l'Opus Dei,
que continua publicant el seu propi índex
de llibres prohibits,
entre els quals, per exemple,
està, com a curiositat,
les obres d'un historiador d'aquí,
de català, del Josep Fontana,
curiosament.
No ho posa a dir prohibits les obres de Josep Fontana?
Per exemple,
que no sé si això és bona propaganda o mala propaganda,
però clar, suposo que en milers d'ocacions,
quan algú ha sabut,
ah, no, les obres de Volter
estan prohibides per l'església,
o en el seu moment,
estaven prohibides per l'església.
No ho sé,
jo trobaria com una mica també de publicitat,
i dir, ah, doncs anem a interessar-nos
per les obres de Volter,
normalment passa, per exemple,
va passar en el Código de Vinci famós,
que també l'església s'hi va posar
i, evidentment, li va donar molta més publicitat.
Sí, sí.
Si us heu fixat,
els segles més fructífers
en el treball de la congregació de l'índex
van ser els segles XVIII i el segle XX.
Es va publicar set vegades al segle XVIII
i dotze vegades
durant la primera meitat del segle XX.
El segle XVIII,
recordem,
és el segle de Volter,
de l'enverde,
de Diderot,
dels il·lustrats,
dels enciclopedistes,
que també estaria bé
fer un monogràfic alguna vegada
sobre la creació de l'enciclopèdia,
ja que la monarquia absolutista
francesa i l'església
van perseguir molt
l'obra dels enciclopedistes.
Per què?
Doncs perquè treien a la llum
tot el costat negatiu,
es carregaven els dogmes
de l'església, etcètera, etcètera.
Durant el segle XVIII,
la congregació de l'índex
va haver de treballar molt,
però va haver de treballar
encara molt més
ja al segle XX,
quan des del Vaticà
s'atacava al comunisme,
al socialisme,
al progrés científic,
a les idees
de l'abort, etcètera, etcètera.
L'església va practicar
des del segle XIX
dos tipus de provisió,
però a banda,
provisions en conjunt,
per exemple,
tots els llibres antireligiosos
i provisions en particular,
és a dir,
obres concretes
d'alguns autors
o totes les obres,
és a dir,
opera òmnia
d'algun escriptor.
Tot això està recollit
en el Codi
de Dret Canònic
vigent fins aleshores
que el papa Benet XV
va aprovar l'any 1907.
Aquest Codi
és la llei suprema
de l'Església catòlica
i no seguir-la
pot implicar
inclús l'excomunió.
Per manca de temps,
no anirem observant
tots els cànons
que hi ha
dins de
o totes les normes
que apareixen
en aquest
Codi
de Dret Canònic,
però bé,
prohibició d'impressió,
prohibició de lectura,
prohibició de distribució,
prohibició de venda,
etcètera, etcètera,
de llibres
que en un principi
no són els correctes
per l'Església.
Tenim
l'any 1929,
per exemple,
tenim una cita
que el Manel enxerirà
que és del
cardenal
Merri de Val
que va,
és un senyor
que va
encapçalar
la congressió
del Sant Ofici
entre el 14 i el 30
i això es va publicar,
aquesta frase
es va publicar
l'any 1929
i fa una mica
de referència
a quines són
les idees
del que estem tractant.
Espera un moment.
Sí, sí,
és que t'ha vingut per sorpresa, eh?
Sí, m'ha vingut per sorpresa.
Senyaló,
no, perdó,
sí, aquí, Jordi?
És que un putón és
de qualsevol manera.
Ah, vale.
Cómo passa així de copi
i clar,
m'agafé és un fraganti.
Diu el següent,
el senyor
l'inquísido
Merri de Val,
Merri del Val,
també està bé el nom,
Merri del Val.
La Santa Iglesia
dijo
es
por espacio
de un siglo
víctima
de persecuciones
inmensas
y horribles
engendrando
a muchos héroes
que han refrendado
con su sangre
la fe cristiana.
Pero ahora
el infierno
libra una lucha
aún más tremenda,
más pérfida
y refinada
contra la Iglesia
valiéndose
de la prensa facciosa.
Ningún peligro
amenaza la fe
y las costumbres
tanto como éste,
por lo que la Santa Iglesia
previene a los cristianos
que se guarden de él.
Los méritos literarios
y científicos
no dan pie
para propagar
los libros
contrarios a la fe
y a las buenas costumbres.
Al contrario,
las repressiones
deben ser
tanto más severas
cuanto más finas
es la telaranya
de errores
y más seductiva
la atracción del mal.
Ojo, eh?
Això,
paraules del senyor
Merri del Val.
A la darrera edició
de l'índex
figuren unes 4.000 obres
i també
decenes d'autors prohibits
en conjunt
i que es prohibís
tota la seva obra
d'autors
com per exemple
Thomas Hobbes
Voltaire
Honor de Balzac
D'Alembert
Descartes
Diderot
Emil Zola
Espinoza
Jean Rousseau
David Hume
etcètera, etcètera
però també hem dit
que hi ha dues formes
l'altra forma seria
només prohibir
algunes obres
d'alguns autors
per exemple
Víctor Hugo
té només obres concretes
prohibides
Francis Bacon
Manuel Kant
també seria el cas
de John Locke
de Montesquieu
de Prodom
etcètera, etcètera
Flaubert
etcètera, etcètera
També tenim una altra cita
en aquest cas
d'un escriptor prohibit
Emil Zola
que va veure
en aquest cas
Emil Zola
estava dins del grup
de gent
que té
tota la seva obra
prohibida
Emil Zola
diu
el següent
aquí
No hay casi ningún
No hay casi ningún libro
contra el que no haya echado rayos
la iglesia
Si a veces se dará la sensación
de que ella cierra los ojos
de algunos libros
ellos se debe enteramente
a que no está con fuerzas
para perseguir y aniquilar
todo lo que sale de prensa
També
Jo crec que més clar
no es pot dir
Pel que fa a l'eficàcia
de l'índex
s'ha de dir
que abans de la revolució francesa
és a dir
de l'any 1789
va ser una arma molt eficient
per part de l'església
i la reacció feudal
en contra de tot
el que significava
sortir de l'absolutisme
sortir de
quedar-se
o deixar de marge
els dogmes religiosos
etc.
Però el segle XIX
i ja més en concret
el segle XX
va perdre tot el seu vigor
i significat
inclús
fins al punt
que el Vaticà
va deixar de propagar
les publicacions de l'Index
i inclús
va evitar
la venda oberta
d'aquesta publicació
podríem dir
que l'índex
de llibres prohibits
va passar a ser
també una obra
prohibida
o com a mínim
restringida
de l'església
figurant l'índex
com dèiem abans
també podia ser
una mostra
de bona publicitat
per l'autor
i molta gent
estava orgullosa
que les seves obres
es mencionessin
en aquesta llista
de llibres prohibits
pel Vaticà
l'índex
romà
va deixar d'existir
gairebé al mateix temps
que la congregació
del Sant Ofici
va ser abolit
com hem dit
l'any 1966
poc després
de la transformació
curiosament
d'aquesta
d'aquesta
congregació
del Sant Ofici
a la congregació
per la doctrina
de la fe
que el senyor
Reisinger
va estar al cap
durant bastants anys
sí sí
que més o menys
vindria a ser
el mateix
canviem-ho tot
per no canviar res
però tot això
ja seria
una altra història
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Què passava?
Un parell de notícies
recordem
extretes del diari
de Tarragona
del 24 de març
de l'any 1909
Diu el següent
Un carro
de los llamados
de torno
que iba cargado
con los bocolles
de Mistela
al atravesar
ayer mañana
por la calle
de Barcelona
se le rompió
la cadena
viniendo al suelo
los dos bocolles
que quedaron
con el golpe
de desechos
perdiéndose
todo el líquido
o sigui
todo el carrer
de Barcelona
ple de Mistela
pel terra
un incident
dolç
podríem dir
perquè a més a més
ningú va resultar fer
i continuem
en una altra notícia
en este cas
de espectacles
i per a les funcions
de esta noix
la empresa
Poliorama Tarragona
además de un magnífico
programa
en películas
anuncia
un extraordinario
debut
Aquella empresa
ha podido conseguir
que hoy debute
en nuestro teatro principal
un magnífico
cuerpo de baile
del Gran Teatro Liceo
de Barcelona
y que dirige
doña Paula Pamies
Por la fama
con que viene precedido
dicho cuadro de baile
podemos asegurar
que será
muy del agrado
del público
y no dudamos
que el Coliseo
de la Rambla
de San Carlos
se verá concurridísimo
en vista de poder
saborear
un programa
tan esperado
en esta capital
hacía ya
mucho tiempo
I Jordi
què creus
que tenim patrocinador
avui?
Sempre tenim patrocinador
el nostre servei
el nostre gestor comercial
socorratant
Molt
S'ho treballa molt
eh?
Sí, sí, sí
un reconeixement
A més a més
avui tenim molt de vapor
eh?
Sí
Molt bona vapor
Ah, bona nit
bona nit
perdó eh?
que he entrat així a sac
i disculpeu
però és que tenim
un nou programa
dintre de l'ordinador
de Tarragona Ràdio
que són els canvis
que estem fent
per aquí estratègics
i clar
encara no l'acabem de conèixer
Sí
Així vol dir
Per això passa aquestes coses
que estan passant
en aquest entredat del programa
Això vol dir que tu i a mi
ens recetejaran
i potser la setmana que véns
hem canviat ja
Que va, que va
que només ha sigut avui
perquè tenim encara tots
la L de Novatos
Sortim a l'antena
Sí, perfectament
Altos i claros
O sigui, jo vaig per feina
Sí, el vapor
Sí, començo
Vinga
Grandes vapores
de Ibarra
i companyia
Sevilla
Sociedat
en Comandita
Això de Comandita
m'ha agradat molt
perquè em sonava
com si fos
de Latinoamèrica
Comandita
Probe, mai per feina
Para València
Alicante
Almería
Málaga
Cádiz
Sevilla
Huelva
Vigo
Villegarcía
Carril
Coruña
Ferrol
Gijón
Santander
Bilbao
San Sebastián
Pasajes
Bayona
y Burdeos
Saldrà de este puerto
mañana jueves
el vapor español
Cabo San Antonio
Admite carga
y pasajeros
Consignado
a Don Mariano Pérez
Grandes Vapores
de Ibarra
y Compañía Sevilla
patrocina
al Nonvinguis
a mi historias
Toma ya
No envinguis
amb històries
curiositats
Què mos dius
avui Jordi
de curiositats?
Avui ve carregada
d'erotisme
la curiositat
És veritat
M'has deixat
que sí
Depèn
Potser hi ha gent
que no dirà
que és erotisme
i és una marrada
directament
A veure
tirem enrere en el temps
en concret
a la Xina
del segle VII
L'any 665
i fent ús
de l'assassinat
la concubina
Wu Zhao
es va convertir en emperadriu
de la dinastia Tang
i la curiositat
és com
es tributar
l'homenatge
a aquesta emperadriu
xinesa
Imagina't que tu
Manel
ets un ambaixador
de qualsevol territori
proper a la Xina
ja sigui occidental
oriental
Sí
Què penses que hauries de fer
per tributar
el teu homenatge
a aquesta emperadriu
Estic imaginant
moltes marranades
i moltes guarrades
però
dir que
Doncs bé
t'explico
A veure
tot això
apareix publicat
a The Cradle of Erotica
un llibre
que podríem titular
El Bressol de l'Erotica
de dos nord-americans
bé
també
no sé
si és molt creïble
la història
És molt difícil
de cotejar
la verosimilitud
d'aquesta història
i també és possible
que els contemporanis
d'aquesta senyora
doncs
exageressin
els fets
Doncs en aquest llibre
relata com
aquesta dama xinesa
del segle VII
obligava
a que tot dignat
i masculí
que la visitava
li realitzés
un cunilingus
Tots
i s'en tenia molts
al dia
també
També
segurament
Això sí
era obligatori
netejar-se la boca
abans de fer-ho
I allà
se netejava
les seves parts
Se suposa que sí
Això ja no ho diu
el llibre
Bé
Doncs bé
És una curiositat
També com a curiós
hem trobat que
quan el seu marit
va morir
ella es va fer oficialment
ja amb el poder
i va governar
la Xina
amb madura
que va tenir
centenars
de
de
de
de mans
i que va tenir
i sobretot
és cèlebre
el seu darrer favorit
que s'anomenava
Chang
Chang
Sung
si ho pronunciem bé
però bé
que va
que complia
els seus deures
per dir-ho
d'una forma
amb l'emperadriu
inclús quan aquesta
havia complert
els 70 anys
O sigui que
jo
sense comentaris
Jo que em pensava
que els borbons
eren els que
s'emportaven a la palma
en tot l'assumpte
de fogositat
però es veu que no
no, no, no
suposo que
el poder
puja el cap
i
puja altres llocs
i baixar
altres llocs
doncs bé
continuem el programa
però si no
anirem molt de la bola
avui com diem
potser la notícia és que a Egipte
no han trobat cap tomba
ni cap estàtua ni res
així
cosa que a mi m'ha sorprès molt
No han trobat res que nosaltres
sapiguem
O que nosaltres sapiguem
Sí
Perquè les fonts que normalment
consultem avui
estaven bastant
aixutes
la veritat
però sí
ha aparegut una notícia
que fa referèndum
o que partís
de la ciutat de Tarragona
De la ciutat de Tarragona
Sí
Molt bé
I és que
per a la gent
que li agrada caminar
o que li agrada anar en bicicleta
doncs tindran ja
un
l'inici del camí de Santiago
des d'aquí
Sí
el camí de Sant Jaume
de Sant Jaume
de Tarragona
i és que la Generalitat
ha apostat per
doncs diversificar
l'oferta de turisme cultural
de l'interior del camp de Tarragona
i ha anunciat que
en breu ja
s'elicitarà la senyalització
d'un nou tram
d'aquest camí de Sant Jaume
de Galícia
Sí
i que
sembla ser que es portarà a terme
i s'executarà
aquest mateix any
aquest mateix any
Sí
es tracta d'un itinerari
de 150 quilòmetres
que partís de la catedral de Tarragona
Doncs sí que està a prop
Santiago de Tarragona
No
Bueno
en Ryanair
avui en dia
No fem propaganda
Que no paguen
En vol
Ah
potser es podria parlar així
Sí
Doncs bé
Estos 150 quilòmetres
que se marcaran
parteixen de Tarragona
i seguint un
en parruca
un GR que hi ha
doncs arribarà fins a
els monasteris sis tercents
de Sant Iscreus
Poblet
i Vallbona de les Monges
fins a arribar a Lleida
A més a més
indicant alguns pobles
que
per els quals
atreveçarà
Renau
Aigua Murcia
Bràfim
Cabra del Camp
Pla de Santa Maria
Vilavella
Vilarradona
Barberà de la Conca
L'Espluca
Francolí
Montblanc
Senan
Senan
Vibudí
o el mateix
Poblet
En total
este itinerari
se suma
als
aproximadament
400 quilòmetres
que existien
a Catalunya
del tan nomenat
camí
de Sant Jaume
que ve de
la Jonquera
i enllaça
la Jonquera
Vic
Montserrat
Igualada
i Lleida
un camí
que vendria
de França
sona un senyal
horari
però sembla que
encara no m'ho foten
força
és la màgia
dels ordenadors
doncs bé
que ja ho sabeu
és un
un pressupost
de 50.000 euros
per a
com diem
assenyalar
i adequar
tot este tram
que es podrà fer
de Tarragona
a Lleida
la ruta
Jacobea
Molt bé
doncs amb aquesta notícia
del carrer
Mida Sant Jaume
Tarragoní
o català
com li vulgueu anomenar
doncs donem
punt i final
al programa
El no vinguis a més històries
sí
la setmana que ve
de llibres proscrits
i bé
la setmana que ve
més
sembla que tu no hi seràs
jo no
jo no hi seré
com que us deixo
amb el Manel
sé que us deixo
amb bones mans
farem el que podrem
sí
i amb la Sílvia García
el control tècnic
doncs
adeu-siau
i no sé què dir-vos més
res més
hasta la setmana que ve
adeu-siau