Gràcies.
Gràcies.
Massa sovint, però, hi ha qui a confós treballar per activitats tradicionals amb immobilisme,
com si allò de l'excel·lència que deia fos com a lia.
Sortosament no ha estat una actitud general i de tant en tant trobem sorpreses agradables en aquest sentit.
Pel que fa a la sardana també, encara que potser la vessant en la qual més clau veiem és en la musical.
La signatura pendent, a grans trets, continua sent la de la dansa,
mentre que la majoria de les propostes noves, vitals i sobretot de qualitat venen de part dels músics.
En podria posar molts exemples, la majoria dels quals ja han estat comentats en aquest programa,
però tot això m'ho ha fet pensar la dinàmica que fa temps porta a la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
El fet que podem gaudir de les seves excel·lents interpretacions en ballades i aplecs
no treu que ofereixin concerts realment agosarats,
com el que anunciem dins la programació del grec de Barcelona d'enguany pel 23 de juliol,
amb un programa enlluernador de gaire plenament contemporani,
no només pels autors, que són dels més joves entre els més consolidats,
sinó per l'esperit inquiet que mostren tots ells en les seves obres.
A més, comptaran amb un director convidat, Nacho de Paz,
que quadra perfectament amb el que acabem de dir,
un home jove però experimentat i que porta una dosi de glamour
que no ha de restar res a la qualitat que els entesos li atribueixen.
És natural, dovia d'ho i crec que mai ha treballat la cobla,
una circumstància que, contràriament allò que podríem suposar,
s'ha d'entendre com un enriquiment a la proposta d'aquest concert,
tal com acostuma a passar habitualment en el món sinfònic,
i com la mateixa cobla a Sant Jordi ha demostrat en ocasions similars.
Molt bon dia, aquesta és la cita de cada dissabte,
a les 12 i uns minutets, amb el món de la sardana,
els esbats i la música per a cobla,
però atenció perquè, com sempre, procurem que els que ens escolteu,
que ens seguiu, no sigueu només els directament interessats
o implicats en aquest àmbit.
Avui som la Núria, el controlador de la sardana,
i un servidor, l'Àngel, aquí davant del micrófono,
i amb el guió corresponent.
Un programa que avui arriba a l'edició 656
d'aquesta segona etapa aquí a Tarragona Ràdio.
Un programa que, com sempre,
comencem amb un ràpid sumari de continguts.
I aquest obari acostumem a començar-lo també amb allò més important,
aquí a les comarquestes,
reunir-nos a l'agenda, a l'agenda d'activitats.
Curiosament, aquesta setmana hi ha un parèntesi pel que fa als aplecs,
alguna ballada,
però potser el més destacable i més proper és l'aplec de demà a Vilafranca,
del Penedès,
amb la participació d'entre altres importants cobles de la cobla Reus Jovell.
Precisament també anirem a Reus.
En el tema d'avui parlarem amb la gent de la colla serranista Rosa de Reus,
que han convocat el seu habitual, ja tradicional,
el concurs fotogràfic.
Un certamen ja batanar amb molts anys d'experiència,
però que continua tenint un prestigi important
i que està ajudant a formar un patrimoni fotogràfic realment important,
no només de sardanes, sinó de molts aspectes tradicionals.
Seguirem parlant d'aquella campanya,
aquella curiosa campanya de l'acció dels deutes,
horta el patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra.
Aquest cap de setmana, demà, diumenge, concretament,
és l'últim dia per poder votar, pot votar tothom,
tothom qui ho vulgui,
i triar quins són aquests deu elements,
a criteri del públic, de la gent en general, més importants.
Una festa que ens queda lluny,
també parlarem per el proper divendres,
però val la pena remargar-la,
si més no, com a curiosa,
a la 34ena nit dels músics que s'anenxa,
que s'ha de la selva,
que pleguen no només els que formen part de les seves cobles,
una vila plenament musical, que s'ha de la selva,
sinó altres músics que s'han vingutats
amb aquesta població.
Novetats discogràfiques,
avançarem pel proper cap de setmana
als actes de la cloenda del territorial
de les comarques tarragonines,
donant compte dels resultats de concursos,
de colles,
quin és el paper que fan les anelles tarragonines,
i en aquest cas, concretament,
la de veterans toc de dansa,
seguint lluitant pel primer lloc,
al campionat de colles veteranes.
Doncs bé, anem a començar,
fem-ho amb música,
i comentant, en primer lloc,
que no és gaire habitual que una sardana
dedicada a una pleca aconsegueixi ser premiada
en un concurs musical,
i menys encara si es tracta dels prestigiosos premis
Francesc Basil, de Figueres.
Doncs això és el que va passar l'any 2002
amb la sardana La plec de Sant Quirza,
de Jordi Feliu,
un dels autors de les últimes generacions
més apreciats,
i que, efectivament,
es caracteritzen per conjuntar qualitat musical
i les característiques idònies
per incitar a ballar.
Concretament, aquesta sardana
va obtenir el segon premi
de la vintena edició
del Memorial Francesc Basil,
Premi Ciutat de Figueres,
i la versió que us oferim
és de la cobla salvatana,
la plec de Sant Quirza.
i la versió que us oferim
i la versió que us oferim
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
demà!
...
demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...



...
...
...
demà!
...
demà!
...
demà!
...
Tota l'àmbit de tota l'oferta...
La contrapartida és que hi ha coses que es fan al mateix dia de l'Aplec, per exemple.
Per tant, la gent pot escollir i a la mira baixa un ratet a l'Aplec i després se'n anirà a una altra activitat que estan fent els gegants o estan fent el que sigui a una altra part de la ciutat, no?
per tant, no? Per tant, tot té la seva part positiva i la seva part que, diguem-ne, l'afecte dels organitzadors en activitat determinada, ens fa que no et porti tanta gent, no?
I vosaltres ho heu hagut d'espavilar a l'Aplec, vaja, sempre ho portat, heu programat activitats complementàries, no només les actuacions de les cobles...
Sí, això ho hem sigut clar des de molts inicis i amb els anys ho hem anat consolidant perquè és el tipus de festa que ens agrada.
Fem un Aplec de sardanes, però no només un Aplec de sardanes i, per tant, al nostre Aplec de sempre hi hem posat activitats paral·leles, a més a més de les sardanes que no paren en tot el dia, no?
Per tant, sempre hi ha, jo sé, un esmorzar popular, que fa uns anys que ho fem, hi haurà un contacontes per la canalla, hi haurà un espai de lectura on, quan un està cansat de ballar o d'escoltar sardanes,
doncs vas allà llegir el diari o llibres o revistes, hi haurà una taula de jocs, hi ha, com sempre, el taller d'escacs, de jocs infantils, l'any passat vam començar, per exemple, un taller de teixí,
doncs en guany també continuarà a vendre el taller de teixí i que, per cert, es va tenir fort seixi, naturalment el concurs fotogràfic, el concurs de colles improvisades, que també ja fa molts anys que fem.
En guany, com a novetat, hi haurà alumnes de centres escolars, que ja tenim lligats, l'esclaç s'ha de lligar, com que l'Aplec és a l'inici immediatament, després de començar el curs escolar, al setembre,
és una cosa que ja tenim lligada ara, que hi haurà molts centres escolars que baixaran els seus alumnes i ballaran una sardana, els alumnes que estrenen a les escoles allà sardanes,
i serà la sardana paret-canxet, no?, de l'autor del Baix, és l'autor lligat a Reus. Per tant, això serà, en aquest cas, una novetat que veurem, doncs, molt d'aquí, Txalla, en guany, al Trec Baix Camp.
I també n'hi en parlarem, encara falta pel setembre, però vaig a, de moment, remarcar, doncs...
I per nosaltres, això, que ja estem pràcticament a l'aplica, el tenim organitzat del tot, ja, oi...
Vosaltres ho heu de fer en temps.
Els últims, els últims relligalls, ja.
Molt bé, gràcies per atendre'ns al fons, que sabeu que esteu ocupats amb aquesta fira d'entitats.
Gràcies a vosaltres.
I fins sempre.
Vinga, fins una altra. Adéu-siau a tothom.
I tornem a la música, parlem ara d'Albert Carbonell i Saurí, músic que va néixer a Barcelona el 13 d'octubre del 1972,
va estudiar al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona amb Vicenç Acunya,
pel que fa a l'harmonia, el blau, laia, el piano, Santiago Molas, la percussió i el seu pare, Pere Carbonell, el violí.
En l'àmbit de la composició musical de Sardana s'ha obtingut diversos premis,
però la Sardana, que ara escoltarem, va ser escrita no pas per un concurs,
sinó amb motiu del 25 aniversari de la cobla juvenívola Sabadell de l'any 2001.
És pel vostre aniversari que interpreta precisament la mateixa cobla homenatjada.
L'àmbit de la composició musical de Sardana s'ha obtingut diversos premis,
sinó amb motiu del 25 aniversari de la cobla juvenil d'octubre del 2019.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comencem les notícies amb un recordatori.
Demà, diumenge, és l'últim dia per votar per a la campanya d'elecció
dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra.
La setmana passada ja pensàvem que s'havia superat la xifra de 25.000 vots emesos
des de 531 municipis diferents
i que l'Organització Capital de la Cultura Catalana havia fet públic
que la Diada de Sant Jordi, la Sardana, els Castells, els Balls de Diables,
la Passió al Patrimoni Literari Català i la Nova Cançó
eren provisionalment les primeres candidatures classificades.
Tampoc estarà de més un altre recordatori
que aquesta iniciativa es desenvolupa amb la voluntat de promoure,
divulgar, sensibilitzar i salvaguardar
el rec patrimoni cultural immaterial català i andorrà
i que 100 candidatures aspiren a convertir-se en un dels 10 tresors
del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, com dèiem.
També dèiem que encara es pot votar fins demà, 31 de maig,
des d'aquesta pàgina web, www.ccc.cat.
I la classificació provisional, segons les últimes dades
facilitades per a l'entitat organitzadora,
l'encapçala la Diada de Sant Jordi amb el 7,91% dels 25.107 vots.
Segueix la Sardana amb 6,73,
els Castells amb 6,45,
els Balls de Diables i els Correfocs amb 4,77,
les representacions de la Passió de Jesucrist 4,01,
el Patrimoni Literari Català amb el 3,99,
la Nova Cançó el 3,78,
el foc de Sant Joan i la Flama del Canigó amb el 3,44,
els pessebres figuratius i vivents, el 2,16 i la Petum de Berga.
Aquesta darrera automàticament ja és un dels 10 tresors
del patrimoni cultural immaterial,
atès que ha estat declarada patrimoni immaterial per la Unesco.
Anunciem ara una activitat per al proper divendres 5 de juny
a la nit que ens queda una mica lluny
des de la perspectiva de Tarragona,
però que val la pena tenir en compte
ja que ha esdevingut una festa singular
i que atrau força públic.
Es tracta de la 34ena nit dels músics casanengs
a Caça de la Selva.
Consisteix en l'actuació d'una cobla monumental
formada per músics nascuts residents al poble
o que formen part de les cobles casanenques.
Cada any, des del 1975,
aquesta cita és el preludi de la festa major de Caçà
i la plaça de la Coma s'omple de sardanistes
i curiosos vinguts de moltes altres poblacions.
Així, doncs, hi haurà els músics de les cobles locals
Salvatana i Salvamar,
a més dels que actuen en formacions foranes
o fins i tot que no estan en actiu en cap coble.
El programa habitualment el formen peces
dedicades al poble o d'autors casanencs.
Enguany, a més de tancar la festa
amb l'emblemàtica El Sereno,
que ja ha esdevingut d'interpretació obligada,
s'estrenarà la sardana gegantera
d'Antoni Masbou,
dedicada al 50 aniversari dels gegants de la vila.
Tot plegat començarà a les 10 de la nit.
Parlem de novetats discogràfiques
que han d'aparèixer properament al mercat.
Per una banda, un disc monogràfic
dedicat a Maria Teresa Monclús,
una compositora d'origen barceloní
resident al Ripollès,
que el passat 15 de maig presentava a Ripoll
un disc que inclou gairebé la totalitat
de la seva obra sardanística.
L'enregistrament ha anat a càrrec de la Copla
als Montgrins i es titula
Somni entre muntanyes.
Són sardanes escrites entre els anys 1999 i 2008
i només no hi figuren alguns títols
que ja havien estat inclosos en altres discos.
Aquí trobem Sant Pau i el Mariner,
50 aniversari de l'església de Santa Maria del Corcó,
l'encant de Sant Joan,
el barc del Ninot,
el molí de Camp de Bànol,
la Roca de la Creu,
Ripollès recorda,
Mosartina,
el castell de Sant Pere,
rellotger i compositor
i campanes de festa.
Un altre disc monogràfic
que aviat tindrem a l'abast
és el que ha enregistrat
la principal de l'abisbal
dedicat al músic,
compositor i exdirector
d'aquesta i altres cobles,
Josep Casú.
La presentació oficial
es va fer el passat 21 de maig
en un concert
a l'Auditori Palau de Congressos de Girona
a càrrec de la mateixa cobla.
En aquest cas,
el disc conté algunes peces
que ja havien estat enregistrades
anteriorment
i altres que no ho havien estat mai.
Hi trobem la primera sardana
del mestre del 1981,
directe mestre
que el compositor
va dedicar a Conrad Saló,
el seu antecessor
a la direcció
de la principal de l'abisbal
i del mateix any
d'Atacarma
dedicada a la seva esposa.
Segueixen sardanes
com Magda Maragda,
sense recordar-se l'amic,
Maria,
promesa de tardor
ja arribar a l'Arnau,
que era canya,
obligada a tots els instruments
del regle del davant de la cobla,
la roca petita,
com l'Audi Almestre,
dedicada també
a la memòria de Conrad Saló,
el capdavall del Pont Vell,
el camioner,
petit Isaac,
de generació en generació
i com més serem a taula.
De notícies en tindrem més,
de moment
fem un incís musical singular
com és aquella secció
que anomenem
la relíquia.
Inexplicablement,
una cobla amb tant prestigi
com els mongrins
no van registrar cap disc
durant un llarg període
acabada a finals dels anys 50
fins al 1967,
un panorama molt diferent
del que viuria posteriorment,
ja que ha visitat sovint
els estudis d'enregistrament.
Un dels discos
amb els quals va trencar
aquell silenci discogràfic
era una LP
anomenat
sardanes a sol batent
que presentava
un repertori molt variat.
En aquell moment
el director
era Josep Cassú
i comptava
amb músics excel·lents
com Lluís Buscarons,
el Flaviol,
Tomàs Bahia,
el Tibla
o Agustí Munguilot
a la tenora.
Hem escollit
una de les sardanes
més interessants
de Ramon Serrat
que també està inclosa
en aquest disc.
Una composició
no gaire llarga
però amb unes característiques
que han despistat
més d'un ballador
badoc
a l'hora de determinar
el tiratge.
És una sardana
datada el 1923
i enregistrada
com dèiem
el 1967.
Neu rodona.
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Lluís Buscar nossas
Lluís Buscarons
Lluís Buscarons
Sí, sí, segur que ho heu endevinat, no es tracta ni molt menys de la neu rodona de Ramon Serrat,
són aquelles coses que passen, el disc senzillament ha desaparegut.
Ja, ja el recuperarem pel proper programa, haurà de ser la nostra relíquia d'avui que deixi a l'aire.
I aquest tema, és un tema que sonava per tant a una sèrie d'interpretacions del quartet de Jordi Paulí,
quartet de jazz, on ell integrava la tenora que teníem previst no escoltar aquest tema precisament,
sinó una altra més endavant.
De moment, a l'hora del bolletí de notícies, hi arribarem amb una sardana que interpreta la cobla Reu Jovall
dedicada a una colla tarragonina, la colla Nova Tarragona Dança.
està inclosa dins el primer disc que va publicar l'agrupació sardanista Terrona Dança,
amb denominació d'origen Terrona Dança, l'any 2005,
i és una composició del músic vendrellenc Jordi López,
un home que ha treballat bàsicament precisament el món del jazz i el món de la gralla,
i també escriu algunes sardanes com aquesta, l'esperit de la nova.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i o color no premiades en altres certàmens,
i de qualsevol format sobrepas per tu de 30 per 40 centímetres.
Es pot presentar un nombre d'obres il·limitat,
però cada concursant tindrà opció o un sol premi dins del tema al qual opti.
Els drets de participació són gratuïts.
Com és habitual, els temes són dos.
Pel que fa al primer, Plec Baix Camp, per optar al Premi d'Honor,
que l'ha presentat una col·lecció de tres fotografies realitzades al 43è Plec Baix Camp,
que tindrà lloc al Santuari de Misericòrdia de Reus el proper dia 20 de setembre.
Les col·leccions no premiades optaran al primer i segon premi dels dos temes.
El segon àmbit és costums tradicionals dels països catalans,
és a dir, sardana, dansa, castells, festes, gegants, bestiari, processons, etc.
Per optar al Premi d'Honor, cal haver presentat una col·lecció de tres fotografies,
i com en l'altre tema, les col·leccions no premiades optaran al primer i segon premi.
Cada fotografia portarà al darrere el títol de l'obra i les dades de l'autor o autora,
nom, adreça, població i telèfon, i sempre cal fer constat el lloc on s'ha fet la foto.
Les obres es poden trametre fins al 31 d'octubre a la seu de l'entitat convocant
al carrer de les Galanes 10 I, apartat 324 i al 43 201 de Reus.
El jurat estarà format per tres persones expertes en fotografia i cultura popular.
Podran declarar premis d'exerts i concedir exècits,
mentre que l'entitat també en podrà concedir.
El veredicte, exposició i lliurament de premis,
es realitzarà el dia 21 de novembre a la Biblioteca Central Xavier Morós
i l'exposició rastrà oberta fins al dia 9 de desembre.
La colla sardanista Rosa de Reus es reserva el dret de reproduir
qualsevol de les fotografies presentades a concurs sense abonament de drets.
Quedaran a propietat seva totes les obres premiades i les no premiades
quedaran en dipòsit de l'organització
i passaran a formar part de l'arxiu fotogràfic de l'entitat de temàtica sardanista
i de cultura popular, llevat que es comuniqui al contrari.
Les fotografies d'arxiu podran formar part d'exposicions al llarg de l'any.
Bé, és el que comentàvem abans amb l'Alfons Barceló,
aquest important arxiu de fotografia
vinculada al tema de cultura popular.
Pel que fa als premis, per a cada un dels temes convocats
s'estableix un premi d'honor de 180 euros,
un primer premi de 120 euros i un segon premi de 60 euros,
tots amb el corresponent trofeu,
a més dels possibles exècits també amb trofeu.
I ja que han parlat de la colla sardanista Rosa de Reus,
aprofitem per anunciar el curset de sardanes
que han preparat per aquest mes de juny.
Amb el lema Iniciat en la sardana,
els interessats poden participar en aquestes sessions d'aprenentatge
tots els dijous de 7 a 8 del vespre,
a partir d'aquest proper dia 4.
Tindrà lloc a la seu de la colla,
al carrer de les Galanes, número 10.
Si preferiu contactar-hi abans, el seu telèfon és aquest,
al 977 34 35 68.
I sapte passat va tenir lloc un nou concurs
del bàsic d'honor veterans del Campionat de Catalunya.
Fou a Gramunt i en aquesta ocasió, per diverses circumstàncies,
només hi van participar 3 colles d'aquesta categoria.
A la primera sardana, al primer lloc,
fou per a la colla Rassó de Sabadell, amb 4 punts.
A segona va quedar a la tarragonina Toc de Dansa, amb 5 punts.
I a tercera, Dansaires de Maig, de Barcelona, amb 9 punts.
A la segona sardana, Toc de Dansa,
va aconseguir pujar al primer lloc, amb 3 punts.
Segona va quedar a Rassó, amb 6 punts.
I tercera, Dansaires de Maig, amb 9 punts.
Cal dir que la Toc de Dansa,
també va aconseguir resoldre la sardana Revesa.
dissabte vinent, dia 6 de juny,
se celebrarà a Torredembarra la festa de Cluenda
del Campionat Territorial 2008 de les comarques tarragonines.
És la festa pròpia, doncs, de les colles de competició
actualment en actiu a la demarcació de Tarragona,
és a dir, les d'Aconita, el Vendrell, Torredembarra i Tarragona.
L'acte l'organitza en conjuntament
l'agrupació sardanista Terraona Dança,
l'agrupació sardanista Lantina
i els dansaires del Penedès del Vendrell.
Començarà a les 7 de la tarda amb una ballada de sardanes
a càrrec de la Cobla Cossetània,
a la plaça Mossèn Ramon Boronat,
per passar després a un sopar per als membres
de les colles participants.
Hi haurà el corresponent acte de lliurament de premis i trofeus
i, finalment, un conservall popular
a càrrec de la Cobla Reu Jove.
En el seu moment, a l'Undes i seguit,
vam tenir el pla de presentar la interessant experiència
d'integrar una tenora en un quartet de jazz
liderat per a Jordi Paulí.
Recordareu que el que precisament s'anomenava Jordi Quartet,
també el formaven Jordi Grisó al piano,
Joan Moliner al baix elèctric
i Quique Colmenar a la bateria,
és aquell enregistrament del qual abans escoltàvem
accidentalment un dels temes.
Els anteriors programes els hem escoltat,
alguns d'aquests temes que han enregistrat,
tot i que encara no han comercialitzat.
Avui s'oferim un dels que signa el tarragoní Jordi Grisó,
el braç del pare,
en el qual només intervenen ell mateix al piano,
i Jordi Paulí a la tenora.
i Jordi Paulí a la tenora.
I Jordi Paulí a la tenora.
I Jordi Paulí a la tenora.
i Jordi Paulí a la tenora.
I Jordi Paulí a la tenora.
i Jordi Paulí a la tenora.
I Jordi Paulí a la tenora.
I Jordi Paulí a la tenora.
i Jordi Paulí a la tenora.
I Jordi Paulí a la tenora.
I Jordi Paulí a la tenora.
I Jordi Paulí a la tenora.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!